guia pràctica clínica hta

46
GUIA HTA Revisió Dr. Eugeni Fernandez Mas Cap Canet de Mar 22/02/2012

Upload: unitat-docent-medicina-de-familia-i-comunitaria-canet-de-mar

Post on 03-Jun-2015

833 views

Category:

Health & Medicine


3 download

TRANSCRIPT

Page 1: Guia pràctica clínica HTA

GUIA HTA

Revisió Dr. Eugeni Fernandez Mas

Cap Canet de Mar 22/02/2012

Page 2: Guia pràctica clínica HTA

Introducció

• En un informe de la OMS es cita la HTA com a primera causa de mort en tot el mon

• La morbimortalitat d’origen cardiovascular te una relació continua amb la PAS i la PAD, aquesta relació es menys pronunciada pels episodi coronaris que per l’ictus (complicació relacionada amb la HTA més important)

• La PAS i la PAD tenen una relació independent amb la IC, la arteriopatia periferica i la nefropatia terminal

Page 3: Guia pràctica clínica HTA

Introducció PAS-PAD-PD• En <55 la PAS i la PAD van ser predictives de forma

independent i anàloga de la mortalitat per ictus i de origen coronari i la contribució de la Pressió diferencial (PD) va ser petita

• En edat madura i gent gran amb FRCV o afeccions clíniques acompanyants, la PD va presentar un valor predictiu intens dels episodis CV

• La PD es pot emprar per identificar gent gran amb PAS elevada que presenten un risc especialment alt La PD elevada es un marcador de un augment de la rígides de les arteries de gran calibre i per tant de lesió orgànica avançada.

Page 4: Guia pràctica clínica HTA

DIAGNOSTIC

• Quan les xifres promig de PAS i/o PAD, mesurades en consulta son superiors a 140/90mmHg en adults joves >18a

• Si la pressió arterial clínica és 140/90 mmHg o superior, fer (MAPA) per confirmar el diagnòstic de la hipertensió. [Nou 2011]

Page 5: Guia pràctica clínica HTA

DIAGNOSTIC

• MAPA– Quan s'utilitza la MAPA per confirmar un diagnòstic

de la hipertensió, es prenen almenys dos mesuraments per hora durant les hores de vigília habitual de la persona (08:00 i 22:00).

– Utilitzar el valor mitjà un mínim de 14 mesuraments preses durant les hores de vigília habitual de la persona per confirmar el diagnòstic de la hipertensió. [Nou 2011]

Page 6: Guia pràctica clínica HTA

DIAGNOSTIC

• AMPA– Per a cada registre de la pressió sanguínia, dos

mesuraments consecutius, com a mínim amb 1 minut de diferència i amb la persona asseguda

– La pressió arterial es registren dues vegades al dia, preferiblement en el matí i la tarda

– Com a mínim 4 dies, idealment durant 7 dies.– Rebutjar les mesures preses en el primer dia i utilitzar

el valor mitjà de totes les mesures restants per confirmar el diagnòstic de la hipertensió. [Nou 2011]

Page 7: Guia pràctica clínica HTA

AMPA I MAPA

Page 8: Guia pràctica clínica HTA

DEFINICIONS HTA• HTA en embaràs

– PAS>140 o PAD>90 confirmada en 6 h en l'embaràs o en les 24h desprès del part

– Augment de30nnHG en PAS o de 15mmHg en PAD referent el xifres prèvies sobretot si tenen proteïnúria e hiperuricèmia (Ac Úric >6)

• HTA aïllada en consulta o en clínica aïllada– HTA aïllada únicament en consulta

• MAPA– Mitja de 24 hores 125-130/80 mm Hg – Mitja diurna 130-135/85 mm Hg – Mitja nocturna 120/70 mm Hg

• AMPA– Promig de les lectures 130-135/85 mm Hg.

Page 9: Guia pràctica clínica HTA

DEFINICIONS HTA

• HTA ambulatòria aïllada o emmascarada– PA normal en consulta però valors elevats en MAPA o

AMPA – Els malalts tenen major prevalença de lesió òrgans diana i

de factors de risc metabòlics que els normotensos• HTA resistent

– PAS >140 o PAD amb bon compliment i triple teràpia on un d’ells es un diürètic

– En gent gran amb HTA sistòlica aïllada quan TA>160

Page 10: Guia pràctica clínica HTA

CLASSIFICACIÓ• Igual que en 2003

– Optima < 120 y < 80– Normal 120-129 y/o 80-84– En el límit alt de la normalitat 130-139 y/o 85-89– Hipertensió arterial de grau 1 140-159 y/o 90-99– Hipertensió arterial de grau 2 160-179 y/o 100-109– Hipertensió arterial de grau 3 ≥ 180 y/o ≥ 110– Hipertensió sistólica aislada ≥ 140 y < 90

Page 11: Guia pràctica clínica HTA

CLASSIFICACIÓ

• A tenir en compte – Quan la PAS i la PAD estan en diferents categories

s’aplicarà la mes alta – La PAS de graduar-se en graus (1,2,3) però la

relació amb una PAD baixa (60-70mmHg)s’ha de considerar un risc addicional

Page 12: Guia pràctica clínica HTA

Actuació en la primera visita (ESH-ESC 2007)

Page 13: Guia pràctica clínica HTA

Límits de PA segons tipus de determinació

Page 14: Guia pràctica clínica HTA

Diagnòstic HTA

Page 15: Guia pràctica clínica HTA

ESTUDI EN HIPERTENSOS

• OBJECTIUS– Saber si la HTA es o no mantinguda i la seva

magnitud– Buscar causes tractables de HTA– Valorar l’afectació de òrgans diana i/o malalties CV– Detectar la coexistència d’altres factors de RCV– Identificar altres malalties concomitants que

influeixin en el pronòstic i tractament– Avaluar l’estil de vida del malalt

Page 16: Guia pràctica clínica HTA

ESTUDI EN HIPERTENSOS

• Duració i xifres prèvies de PA elevada• Indicis de HTA secundària (Considerar

especialista)– Antecedents familiars de nefropatia R. Poliquistics– Nefropatia parenquimatosa– Consum de fàrmacs (ACO..)– Episodis de transpiració cefalees,ansietat ,

palpitacions (Feocromocitoma)– Episodis de debilitat muscular i tetània

Page 17: Guia pràctica clínica HTA

ESTUDI EN HIPERTENSOS

• Avaluació especialitzada en <40 anys amb HTA en grau 1 sense– evidència de dany d'òrgan diana,– malaltia cardiovascular, – malaltia renal o diabetes,

• Això es deu que en les avaluacions a 10 anys del risc cardiovascular podem subestimar el risc de vida d'esdeveniments cardiovasculars [Nou 2011]

Page 18: Guia pràctica clínica HTA

ESTUDI EN HIPERTENSOS• Anamnesi

– Antecedents Familiars– Hàbits– Història prèvia de HTA– Antecedents personals o sintomes de HTA 2ª– Sintomes de afectació de òrgans diana

• E Física• E Complementaria

– Analítica de Sang– Analítica de Orina– ECG, F.Ull. RX torax,Ecocardiograma– AMPA, MAPA

Page 19: Guia pràctica clínica HTA

ESTUDI EN HIPERTENSOS• Anamnesi

– Antecedents familiars• HTA• Malaltia CV• Mort súbita• Malaltia renal• Diabetes, dislipemia, gota

– Hàbits• Consum de alcohol, tabac, cafè, drogues, greixos

– Història prèvia de HTA– Sintomes de afectació de òrgans diana

• Neurològic: cefalea, marejos,vertigen,disminució libido, força• Cardiovascular: Dolor toràcic, dispnea, ortopnea, edemes ,

palpitacions,claudicació intermitent• Renal: poliúria, nictúria, hematúria• Ocular: alteració de la visió

Page 20: Guia pràctica clínica HTA

ESTUDI EN HIPERTENSOS• Anamnesi (2)

– Descartar de HTA secundària• Antecedents personals

– Renal:traumatismes, infeccions, càlculs, hematúria, proteïnúria GN, poliquistosis;Irenal

– M.Endocrina: Cushing, hiperaldosteronisme,Feocromocitoma, tiroides i paratiroides, Diabetes, obesitat

– M.Neurologica– Sindrom de apnea del son– Ingesta de farmacs– Factors psicosocials i ambientals

• Sintomes– Generals: astenia, sudoració, canvi de pes, debilitat muscular– Neurologics: Cefalea, somnolencia, canvis de caracter, alteracions de la

memòria, canvis en la visió, nerviosisme, parestèsies– CV: dolor toràcic, dispnea parestèsies – Renal: poliúria nictúria, hematúria– Digestius: polidípsia, alteració de la gana, dolor abdominal, nàusees,

vòmits

Page 21: Guia pràctica clínica HTA

ESTUDI EN HIPERTENSOS

• Exploració física– Pes, talla, IMC, perímetre cintura – Coll: Valoració de les caròtides, jugulars, tiroides– Ac. Cardíaca: arítmies, bufs– Ac: Pulmonar: estertors, Broncospasme– Abdominal: masses, visceromegalies, bufs

abdominals– Extremitats: Edemes , polsos radials, femorals,

pedis,poplitis

Page 22: Guia pràctica clínica HTA

ESTUDI EN HIPERTENSOS

• Exploracions complementaries– A més jove, mes alta la PA i mes ràpid es el

desenvolupament mes exhaustiu ha de ser l’estudi– Anàlisis de sang Hemograma,bioquímica amb glucosa en

dejú, fitxa lipídica , urat, creatinina, ionograma– Orina (tira)– ECG ( Valorar HVE)– Índex turmell –braç– F.Ull: Sobretot amb HTA i Diabetes– RX Tórax– Ecografía abdominal

Page 23: Guia pràctica clínica HTA

Risc Cardiovascular

• Avaluació– Diagnòstic previ de malaltia cardiovascular– Diabetes tipus 2– Diabetes tipus 1– Elevacions importats de factors de risc aïllats

Page 24: Guia pràctica clínica HTA

Risc Cardiovascular

Page 25: Guia pràctica clínica HTA

Risc cardiovascular• Punts nous referents a la guia 2003

– Sindrom metabòlic ( no representa una entitat patogènica)– Mes importància en la identificació dels òrgans diana– S’ha ampliat la llista de marcadors renals de lesió orgànica per incloure

estimacions de l’aclariment de creatinina per les fórmules de CG i MDRD– La oligoalbuminuria es un component essencial en l'avaluació de lesió orgànica– La hipertrofia concèntrica del ventricle esquerre s’ha identificat com el

paràmetre estructural cardíac que incrementa el RCV de una manera més notable

– Mesurar lesió orgànica de diferents teixits, la lesió multiorganica te pitjor pronòstic

– Augment de la velocitat de ona del pols com un índex precoç de rígides d’arteries de gran calibre (disponibilitat limitada)

– Índex turmell braç (<0.9) marcador de malaltia arterioscleròtica i major RCV– Es recomana la avaluació de la lesió orgànica abans del tractament sinó també

durant el tractament– Cada vegada hi ha més evidencia que uns valors elevats de FC tenen relació

amb el risc de morbimortalitat d’origen cv i de mortalitat global, a mes augmenta el risc de HTA de nova aparició i que freqüentment s’acompanya de trastorns metabòlic i SDR metabòlic

Page 26: Guia pràctica clínica HTA

Risc Cardiovascular alt o molt alt

Page 27: Guia pràctica clínica HTA

Otros factores de riesgo y antecedentes de

enfermedad

Normal 120-129 ó 80-84

Normal elevada 130-139 ó 85-89

Grado 1 140-159 ó

90-99

Grado 2 160-179 ó 100-109

Grado 3 > 180 ó >

110

I. Sin otros factores de riesgo

RIESGO MEDIO RIESGO MEDIO RIESGO AÑADIDO BAJO

RIESGO AÑADIDO MODERADO

RIESGO AÑADIDO ELEVADO

II. Uno ó dos factores de riesgo

RIESGO AÑADIDO BAJO

RIESGO AÑADIDO BAJO

RIESGO AÑADIDO MODERADO

RIESGO AÑADIDO MODERADO

RIESGO AÑADIDO MUY ELEVADO

III. Tres ó más factores de riesgo ó LOD ó diabetes

RIESGO AÑADIDO MODERADO

RIESGO AÑADIDO ELEVADO

RIESGO AÑADIDO ELEVADO

RIESGO AÑADIDO ELEVADO

RIESGO AÑADIDO MUY ELEVADO

IV. ECA RIESGO AÑADIDO ELEVADO

RIESGO AÑADIDO MUY ELEVADO

RIESGO AÑADIDO MUY ELEVADO

RIESGO AÑADIDO MUY ELEVADO

RIESGO AÑADIDO MUY ELEVADO

Risc Cardiovascular

Page 28: Guia pràctica clínica HTA

Otros factores de riesgo y antecedentes

patológicos

Grado 1( HTA ligera)

PAS 140-159 óPAD 90-99

Grado 2(HTA moderada)PAS 160-179 ó PAD 100-109

Grado 3(HTA grave)

PAS >= 180 óPAD >= 110

I. Ausenciade otros factores de riesgo BAJO MEDIO ALTO

II. 1-2 factores de riesgo MEDIO MEDIO MUY ALTO

III. 3 ó más factores de riesgo ó LOD ó Diabetes ALTO ALTO MUY ALTO

IV. TCA MUY ALTO MUY ALTO MUY ALTO

ESTRATIFICACIÓ DEL RCV A 10 ANYS

Page 29: Guia pràctica clínica HTA

TRACTAMENT

• Considerem HTA ben controlada– Població general

• <140/90• <55anys 120/80 (si el tractament es ben tolerat)

– Diabetes <130/80– Accident cerebrovascular: <130/80 mmHg– I. renal amb proteïnúria < 1g/d <130/80

mmHg– I. renal amb proteïnúria >1g/d <125/75

mmHg

Page 30: Guia pràctica clínica HTA

TRACTAMENT NO FARMACOLÒGIC• Modificació estil de vida (han demostrat reduir la TA)

– Disminució de pes (Per cada Kg perdut disminueix de 0.5 a 2mmHg)

– Disminució consum de alcohol <30g/d en H i <20g/ en dones – Reducció ingesta de sodi (<6g/d sal comú)– Exercici físic moderat aeròbic e isotònic ( caminar, córrer, nedar ..)

de 30-60min diaris 4-7 dies ala setmana– Dieta DASH: rica en potassi i calci. Consum elevat de fruites i

vegetals(500g o 5 peces) la administració en forma de suplement no ha demostrat utilitat amb disminució de ingesta total de greixos i de proporció de greixos saturats. Es recomana menjar mes peix

Page 31: Guia pràctica clínica HTA
Page 32: Guia pràctica clínica HTA

TRACTAMENT FARMACOLOGIC• Quan iniciar

– En la majoria serà necessària una intervenció farmacològica– Una disminució sostinguda de la TA redueix la incidència de

Ictus, M. Coronària i mortalitat– Quan mes gran es el RCV el benefici es superior– En menors de 80 anys amb HTA grau 1 que tenen un o més

dels següents• Dany d'òrgan diana• Malaltia cardiovascular establert• Malaltia renal• Diabetis• Risc cardiovascular del 20% o major a 10 anys [Nou 2011]

– En HTA grau 2: instauració immediata associat a canvis d’estil de vida

Page 33: Guia pràctica clínica HTA

TRACTAMENT-INICI• Hauria de ser en monoteràpia però si la HTA es de

grau 2-3 o te RCV elevat es pot considerar iniciar amb dos farmacs

• Farmacs de primera línea– >=55 anys i raça negra

• Calcioantagonistes dihidropiridines • Tiazides ( Clortalidona 12.5-25mg o indapamida 1,5-2,5)

– <55 anys: IECA/ARA2– B-Bloquejants (atenolol) (Inferiors en prevenció de ictus i

en la protecció de dany orgànic subclínic i similar en MC i IC• Dones edat fèrtil• Malats amb to simpàtic augmentat• <60 anys amb CI o intolerància a IEACA/ARA2

Page 34: Guia pràctica clínica HTA

TRACTAMENT-INICI• Pel tractament de la hipertensió resistent

– Considerar el tractament amb diürètics més amb dosis baixes d'espironolactona (25 mg un cop al dia) si el nivell de potassi en la sang és de 4,5 mmol/L o inferior. Tenir cura especial en les persones amb una reduïda taxa de filtració glomerular estimada pel fet que tenen un major risc d'hiperpotassèmia.

– Considerar dosis més altes de tiazides com a tractament diürètic si el nivell de potassi a la sang és superior a 4,5 mmol / l. [Nou 2011]

• No son de primera línea– Alpha-bloquejants – Inhibidors de la renina: Tots els estudis son com a segon fàrmac en

teràpia combinada– B-bloquejants en >60 anys– IECA/ARA2 en raça negra

Page 35: Guia pràctica clínica HTA

Tractament farmacològic

Page 36: Guia pràctica clínica HTA

SITUACIONS ESPECIALS• En Gent Gran

– Calcioantagonistes i tiazides ( esdeveniments CV)– >80 anys: Tiazides ( morbimortalitat CV)

• Diabetes– IECA/ARA2 : Per eficàcia en la preservació funció renal

• Malaltia Renal– Si proteïnúria ( >30mg/ml) inici amb IECA si intolerància: ARA2– Si necessita una altre fàrmac aleshores un diürètic que en cas

de sobrecarrega de volum o estadi de malaltia renal>3b un diürètic de nansa

– En I.renal NO proteïnúrica NO es recomana associar IECA i ARA2

Page 37: Guia pràctica clínica HTA

SITUACIONS ESPECIALS

• Hipertrofia ventricular esquerre– Per ordre d'eficàcia

• IEACA/ARA2• Calcioantagonistes d’acció llarga• Diürètics tiazidics• B-Bloquejants

– NO recomanable vasodilatadors directes (hidralazina o minoxidil)

Page 38: Guia pràctica clínica HTA

SITUACIONS ESPECIALS

• Cardiopatia isquèmica– Post IAM: B-bloquejant– Sense disfunció sistòlica del VE afegir un IECA– Amb disfunció sistòlica del VE afegir un IECA/ARA2– Alternatives a B-bloqejants: Verapamil,Diltiazem– NO recomenable Calcioantagonistes acció curta

(nifedipí) perquè empitjora l’angina inestable,la IC i augmenta el risc d’Infart

Page 39: Guia pràctica clínica HTA

SITUACIONS ESPECIALS• Ictus

– IECA+Tiazida– Si hipotensió sistemàtica: D'azida

• Insuficiència Cardíaca (ICC)– IECA a tot malalt HTA i ICC independentment de etiologia o

classe funcional• Si no els tolera: ARA2

– En ICC fase II-IV afegir B-Bloquejant en fase estable (no en la agudització)

– En IC classe III-IV es recomana associar espironolactona– Afegir losartan, candesartan al IECA no disminueix la

mortalitat total però si l’hospitalització per ICC• Si estan en tractament amb BB el valsartan NO es recomana

Page 40: Guia pràctica clínica HTA

SITUACIONS ESPECIALS

• Arteriopatia periferica de MMII– Les Recomanacions Generals– Els BB cardioselectius es poden emprar en fase

lleu-moderada.• Osteoporosi

– Dones hipertenses que prenen tiazides presenten menys fractures que les que penen IECA o CA

Page 41: Guia pràctica clínica HTA

TRACTAMENT COMBINAT• En la majoria de casos es precisarà al menys dos

farmacs• La combinació de dos farmacs incrementa la

reducció de la PA mes que doblar la dosi d’un sol fàrmac.

• Les combinacions següents han d’evitar-se– BB+ diürètics: Tenen efectes adversos metabòlics i

faciliten l'aparició de diabetes o Sdr metabòlic– IECA i ARA2: No millores els resultats de morbimortalitat

cardiovascular però tenen major numero de efectes adversos renals i discontinuació de tractament

– BB i CA no dihidropiridinas per l’efecte cronotropic negatiu

Page 42: Guia pràctica clínica HTA

TRACTAMENT COMBINAT

Page 43: Guia pràctica clínica HTA

CRISIS HIPERTENSIVES CLASSIFICACIÓ

• Crisis hipertensiva: (CH) es tota elevació tensional aguda que es manté després de 15-30 minuts de repòs. Usualment es considera quan la PAS > 190 mm Hg i/o la PAD > 110 mmHg, però cal tenir en compte que és més important el valor de l’increment agut de les xifres tensionals que el valor absolut de la TA

• Emergència hipertensiva: L’elevació tensional produeix l’aparició d’una disfunció aguda o progressió d’un òrgan diana amb risc de lesió irreversible i que comporti un risc vital. L’elevació de la PAen l’emergència hipertensiva sol ser important. Requereixen disminució en poques hores

• Urgència hipertensiva: Elevació tensional aguda que cursa de forma asimptomàtica amb símptomes inespecífics, en la qual no hi ha afectació severa dels òrgans diana. No suposen un risc vital immediat. Permeten una reducció dels valors tensionals en el transcurs de dies o setmanes

Page 44: Guia pràctica clínica HTA

CRISIS HIPERTENSIVES - ACTUACIÓ

Page 45: Guia pràctica clínica HTA

Tractament• 1.-Tranquil·litzar, repos:

– (lorazepan o diacepan vía oral si existeixen síntomas d’ansietat)

(si en 15-20 minutos segueix hipertens). ↓

• 2.- Captopril 25mg VO ó SL ó Nifedipí 10 mg VO (NO nifedipí s.l.(si en 15-20 minutos segueix hipertens):

↓• 3.- Repetir Captopril hasta un máximo de 2-3 veces,

(...sigue hipertenso). ↓

• 4.- Diurétics, Ej: furosemida 1-2 amp IV (sobre tot si descartem deplecció de volum. Atenció en gent gran)

↓• INGRES SI NO CONTROL

Page 46: Guia pràctica clínica HTA

BIBLIOGRAFIA

• NCGC Hypertension August 2011 (NICE 2011)• Bolcan: Boletin canario de uso racional del

medicamento SCS : actualizacion en el Tratamiento de la hipertensión junio 2011

• Fisterra.com : hipertension arterial ultima revisión 27/07/2009

• ESH-ESC,2007