DOSSIER DE RECUPERACIÓ DE LA MATÈRIA

DE CIÈNCIES SOCIALS

3r ESO

NOM I COGNOMS:

Tema 1: Renaixement i Reforma

Durant els segles XV i XVI es va desenvolupar una nova manera de comprendre el món: l’Humanisme. Els humanistes es van mostrar molt interessats per les cultures clàssiques grega i romana, i situaven l’ésser humà al centre del seu pensament. En aquest període va néixer un estil artístic nou, el Renaixement, basat en l’art i la mitologia clàssics. També es va criticar la corrupció i els abusos de l’Església. Això va provocar la Reforma, un moviment religiós nou que va dividir Europa entre protestants i catòlics.

1. Defineix amb les teves paraules què era el Renaixement:

1.1. L’Humanisme L’Humanisme és un moviment cultural nascut a Itàlia al segle XV. Les seves característiques principals són: - Protagonisme de l’ésser humà, l’únic ésser dotat de raó i de llibertat. - Inspiració en la cultura grecollatina. Es van traduir els textos de grans autors clàssics, com Plató i Aristòtil. - Interès per la ciència i el progrés tècnic. - Utilització de les llengües pròpies de cada país (francès, italià, castellà...) en substitució del llatí i del grec. - Les acadèmies van ser les grans impulsores del pensament humanista. Estaven formades per erudits que traduïen llibres antics i que intercanviaven coneixements gràcies al mecenatge (protecció econòmica) d’un senyor. Les universitats també van tenir un paper important en la formació i en la transmissió dels nous coneixements. A mitjan segle XV es va inventar la impremta, que facilità la difusió de les idees humanistes.

1. Explica les característiques principals de l’Humanisme: 2. Fixa’t en els dibuix d’una impremta: - Explica com es feia la impressió d’un llibre. - Quins avantatges tenia la impremta?

1.3. La Reforma religiosa. La Contrareforma La Reforma Al final de l’Edat Mitjana hi havia un cert descontentament social per l’actitud de l’alt clero: luxe exagerat, compravenda de càrrecs de l’Església i pagament de diners per obtenir el perdó dels pecats (indulgències). Aquestes crítiques van portar, durant el segle XVI, a una Reforma religiosa, que rep el nom de protestantisme. La principal doctrina reformista va ser el luteranisme, que defensava la salvació per la fe i la interpretació lliure de la Bíblia. Altres doctrines religioses reformistes van ser el calvinisme i l’anglicanisme.

La Contrareforma La difusió de la Reforma per Europa va impulsar les autoritats catòliques de Roma a perseguir els protestants i també a reformar la seva pròpia Església. La reforma de l’Església catòlica (Contrareforma) es va produir durant el Concili de Trento (1545-1563), que va aplegar les altes jerarquies de l’Església i alguns reis. El Concili va reafirmar les principals creences del catolicisme: importància de la missa, culte a la Verge i als sants, necessitat de fer bones obres... Per a la reforma de l’Església es van adoptar unes quantes mesures: prohibir la venda d’indulgències, donar una bona formació als sacerdots, guardar el celibat (restar solter), difondre la doctrina a les esglésies... Per difondre aquestes decisions es van reformar molts ordes religiosos catòlics, com l’orde de les carmelitanes (per Santa Teresa de Jesús). També se’n crearen d’altres de nous, com la Companyia de Jesús, per Sant Ignasi de Loiola. 1. Per què van sorgir les doctrines religioses reformistes? 2. Explica aquests conceptes amb les teves paraules: Protestantisme: Contrareforma:

Tema 2: La monarquia autoritària dels Reis Catòlics Durant el segle XV es va passar de l’Edat Mitjana a l’Edat Moderna. Van créixer l’economia, la població, la producció artesana i la circulació de la moneda. La monarquia feudal donà pas a la monarquia autoritària, i els monarques van imposar el seu poder sobre la noblesa. A la Península Ibèrica, els Reis Catòlics van començar la construcció d’una monarquia autoritària i originaren l’Estat modern. Sota el seu regnat, van unificar una gran part dels territoris peninsulars.

2.1. La monarquia dels Reis Catòlics L’any 1469 es van casar Ferran, futur rei d’Aragó, i Isabel, futura reina de Castella, els anomenats Reis Catòlics. Quan van heretar els càrrecs, uniren tots dos regnes (1479), però cada territori va mantenir les seves fronteres, la moneda, el sistema fiscal, les lleis i les institucions. També van unir sota la seva corona la resta de territoris de la Península Ibèrica per mitjà d’una expansió territorial: - Van conquerir el regne nassarita de Granada (1482-1492), en mans musulmanes. - Es van annexar el regne de Navarra (1515), aliat de França. - Van casar les seves filles, Isabel i Maria, consecutivament amb el rei de Portugal i, tot i que no es va aconseguir la unió, aquests enllaços van donar fruit en època de Felip II. Continuaren amb la intervenció de la Corona d’Aragó al Mediterrani i ocuparen el regne de Nàpols. Van conquerir diverses places al nord d’Àfrica: Melilla, Orà i Bugia. Van iniciar l’expansió cap a l’Atlàntic consolidant la sobirania sobre les illes Canàries. 1. Qui eren els Reis Catòlics?

2. Com es va aconseguir la unió de Castella i Aragó? 3. Fixa’t en aquest mapa de l’expansió territorial dels Reis Catòlics:

Elabora una cronologia de les conquestes i annexions que van portar a terme:

2.2. L’articulació de la nova monarquia Amb els Reis Catòlics es va imposar el nou model de monarquia autoritària, sobretot a Castella. A la Corona d’Aragó, s’hi van mantenir les institucions medievals, però es creà la figura del virrei, el representant del monarca a cada territori de la Corona. A Castella, la monarquia va aconseguir d’imposar del tot el seu poder. Va reformar les institucions i va crear tot un seguit d’organismes: - La Santa Hermandad. Cos armat que perseguia els criminals. - Els Consells. Estaven formats per juristes elegits pel rei, encarregats d’assessorar-lo.

Els Reis Catòlics impartint justicia

- L’exèrcit professional i permanent. - L’Audiència Reial o Cancelleria. Controlava la justícia. - La Comptadoria Reial d’Hisenda. Reforçava el sistema de recaptació d’impostos. Van crear la figura del corregidor, funcionari reial que presidia i governava l’ajuntament. Es va obligar tots els jueus a convertir-se, i els qui no ho van fer van ser perseguits i expulsats (1492). Això mateix va passar amb els musulmans: a partir del 1499 van ser obligats a batejar-se (moriscos) o a exiliar-se. Per mantenir la uniformitat religiosa van restablir el Tribunal de la Inquisició. 1. Quin model polític van imposar els Reis Catòlics?

2. Quina funció tenia el virrei? 3. Completa aquesta taula amb els organismes que van crear els Reis Catòlics a Castella: 4. Com s’anomenava el funcionari reial que presidia i governava l’ajuntament? 5. Quina funció tenia el Tribunal de la Inquisició?

Tema 3: Els grans descobriments geogràfics

Al final del segle XV, els navegants europeus es van llançar al descobriment de noves rutes marítimes. Van vorejar la costa africana, arribaren a les illes de les Espècies, van descobrir el continent americà i van fer la primera volta al món. Aquests grans descobriments geogràfics van afavorir els intercanvis i van obrir noves rutes comercials. La civilització europea es va estendre a tots els continents i es formaren grans imperis colonials.

1. De quin estat es la bandera que portava Colom? 2. Qui s’adjudicarà l’exclusiva de l’explotació del Nou Continent?

3.1. Els grans viatges marítims Al segle XV, els europeus van haver de buscar noves rutes marítimes de comerç, perquè els turcs van conquerir Constantinoble i van posar obstacles a la tradicional ruta de la seda cap a Orient. Un seguit d’avenços tècnics van fer possibles aquestes expedicions: - Els portolans, cartes marítimes que representaven les costes i els ports. - El timó, la brúixola i l’astrolabi, que permetien guiar els vaixells amb més precisió i orientar-se més bé. - La caravel·la, un vaixell més apropiat per la navegació a l’Atlàntic. Els portuguesos van ser els primers que van obrir noves rutes: - La ruta africana. Van arribar a les illes Madeira i a les Açores, i van vorejar la costa africana fins al golf de Guinea. Més tard, Bartolomé Dias va arribar fins al cap de Bona Esperança. - La ruta de l’Índia. L’expedició de Vasco da Gama va arribar a la costa de l’Índia i va obris el camí a les illes de les Espècies.

1. Per què els europeus van buscar noves rutes comercials? 2. Fixa’t en els viatges dels portuguesos cap a l’Índia i completa el mapa: - Ressegueix amb color verd la fletxa de la ruta de Bartolomé Dias. - Fes el mateix, però amb color vermell, amb la ruta de Vasco da Gama. - Ressegueix amb blau les fletxes de la primera volta al món.

3.2. Castella troba un nou continent Cristòfor Colom, un mariner probablement genovès, volia arribar a les illes de les Espècies travessant l’Atlàntic. Sabia que la Terra és esfèrica, però pensava que tenia un diàmetre més petit i desconeixia Amèrica. El projecte va ser presentat als Reis Catòlics, i Isabel es va comprometre a finançar-lo. La primera expedició de Colom va sortir del port de Palos el 3 d’agost de 1492. Constava d’una nau (la Santa Maria) i de dues caravel·les (la Pinta i la Niña). El 12 d’octubre de 1492, els navegants van albirar una illa de les Bahames que Colom va anomenar San Salvador. Posteriorment van explorar altres illes, com Cuba i Haití, i al començament del 1493 van tornar a Espanya. Pel setembre de 1493 va sortir la segona expedició, que es va establir a l’illa Hispaniola. En el tercer viatge van arribar fins a la desembocadura del riu Orinoco, ja al continent americà. En el quart viatge, van recórrer les costes d’Amèrica central.

Colom va morir a Valladolid, el 1506, pensant que havia arribar al continent asiàtic. 1. Qui va ser Cristòfor Colom? 2. Quin continent va descobrir Colom? 3. Quants viatges va fer Colom a Amèrica? 4. On pensava Colom que havia arribat? Per què?

3.5. Conquesta i organització de l’imperi americà Gràcies a la superioritat militar espanyola i a les divisions entre els indígenes, la conquesta dels territoris americans per la Corona de Castella es va fer de manera ràpida. Les conquestes principals van ser: - Mèxic. Va ser dirigida per Hernán Cortés, que va fundar la ciutat de Veracruz, va sotmetre els asteques, s’apropià de les seves riqueses i va agafar el seu emperador, Moctezuma, com a ostatge. Tot i que els indígenes es van revoltar, va aconseguir derrotar-los. - Perú. Va ser dirigida per Francisco Pizarro, que va conquerir els territoris que pertanyien a l’imperi inca (actual Perú, Equador i una part de Bolívia). El 1533 van executar el seu emperador, Atahualpa, i van prendre la capital, Cuzco. A la mateixa època, també es van explorar Florida, Texas i Califòrnia, a Amèrica del nord; Xile i l’Amazones, a Amèrica del sud; i les illes Filipines, al Pacífic. Tots aquests territoris van ser colonitzats i incorporats a la Corona de Castella, que hi va imposar la seva llengua, cultura i religió i les seves lleis. Van arribar a Amèrica molts clergues per evangelitzar els indígenes i funcionaris per organitzar els nous territoris. Es van fundar dos virregnats: Nueva España (Mèxic, Amèrica Central i el Carib) i Perú (tota l’Amèrica del sud fins a la Patagònia), cadascun amb un virrei al capdavant. 1. Digues les dues grans conquestes espanyoles i escriu el nom de les persones que les van dirigir:

3.6. La colonització de l’Amèrica espanyola Els nous territoris americans es van repartir entre els colonitzadors, que van exigir a la Corona de Castella la concessió de terres i mines. A més, es van lliurar als colons grups d’indígenes perquè treballessin les terres (encomienda). Procedent d’Amèrica arribaven a Espanya grans quantitats d’or i de plata, que s’extreien de les mines després d’un treball molt dur. També n’arribaven blat de moro, pinyes, patates, tomàquets i cacau (desconeguts a Europa). Castella enviava a Amèrica blat, ceps, vaques, ovelles, cavalls, teixits i nous instruments de conreu (arada). A Sevilla es va crear la Casa de Contratación, que controlava el comerç entre Amèrica i Espanya. A la societat colonial, el poder polític i econòmic el tenien els espanyols, si bé la majoria de la població era ameríndia. Els criolls eren els descendents dels colonitzadors, i els mestissos, els fills d’espanyols i indígenes. A algunes zones colonitzades, on la mà d’obra nativa era escassa, hi va arribar població negra d’Àfrica com a esclaus. La colonització va tenir conseqüències demogràfiques greus per a la població nativa d’Amèrica, que en algunes zones pràcticament va desaparèixer. 1. Des d’on es controlava el comerç amb Amèrica? 2. Fixa’t en aquesta imatge i respon:

- Identifica amb una rodona de color diferent els colonitzadors i els indígenes. - Qui treballava les terres i les mines americanes? - Quines conseqüències va tenir l’explotació de la població indígena?

4. Fixa’t en aquest dibuix i situa aquestes paraules:

1 habitatges indígenes 2 camps de conreu 3 temple asteca 4 església 5 port 6 treballs forçats

7 monjo

Tema 4: L’imperi dels Habsburg

Carles I, nét dels Reis Catòlics, va arribar al tron d’Espanya al començament del segle XVI. Va ser el primer rei de la casa d’Àustria. Ell i el seu fill, Felip II, van governar un extens imperi format per les possessions europees i americanes. Tot i que els Habsburg van tenir l’hegemonia sobre Europa, va ser un període de conflictes greus i guerres. Al segle XVII, amb Felip III, Felip IV i Carles II, l’imperi va entrar en decadència i es va haver d’enfrontar a una crisi econòmica, al descens de la població i a diverses derrotes militars. 1. Fixa’t en l’eix i completa el quadre:

Monarca Anys de regnat Esdeveniment

4.1. L’imperi universal: Carles I Carles I d’Espanya i V d’Alemanya era fill de Joana de Castella (filla dels Reis Catòlics) i del príncep alemany Felip d’Habsburg. La seva herència va ser: - Per part materna: el regne de Castella, Navarra, la Corona d’Aragó, les possessions americanes i els territoris italians. - Per part paterna: els Països Baixos, Luxemburg i el Franc Comtat. Quan va morir el seu avi, l’emperador Maximilià, també va rebre els territoris alemanys i el títol d’emperador.

Carles I va parar poca atenció als territoris hispànics, i va haver de fer front a uns quants conflictes: - La revolta de les Comunitats (1520-1521). La petita noblesa, la burgesia i els pagesos es van revoltar contra la política econòmica del rei. L’exèrcit comuner va ser derrotat per les tropes de Carles I. - Les Germanies (1521-1523). A València i a Mallorca, els artesans es van sublevar per reclamar l’accés als càrrecs municipals, i els pagesos, per demanar la millora dels arrendaments de la terra. El rei va sufocar la revolta.

Carles I també va lluitar a l’exterior per defensar la seva autoritat i la religió catòlica: - S’enfrontà a França i la va derrotar a la batalla de Pavia. - Va lluitar contra els turcs, que amenaçaven la zona del riu Danubi i el mar Mediterrani. - Lluità contra els prínceps alemanys, que donaven suport a les idees protestants de Luter. Després de llargues guerres, l’emperador va haver d’acceptar la igualtat dels catòlics i dels protestants. 1. Qui van ser els pares de Carles I? 2. De qui va rebre el títol d’emperador? 3. Fixa’t en aquest mapa i explica quina herència va rebre Carles I:

4. Quins dos conflictes interns va haver de superar Carles I?

Tema 4. El segle del Barroc

A Europa, el segle XVII va ser una època de crisi i de contrastos, perquè juntament amb els problemes demogràfics i les crisis agràries, es van desenvolupar el comerç colonial i la producció. La noblesa i el clero van mantenir el poder, però la burgesia va augmentar la seva influència. El poder de les monarquies absolutes es va afermar, va començar la descomposició dels grans imperis i sorgiren els estats nacionals.

1. Fixa’t en l’eix cronològic:

- Quina va ser la guerra més important a Europa durant el segle XVII? - Quina pau hi posà fi? - Coneixes alguna obra del pintor Velázquez?

4.1. Societat i economia Durant el segle XVII, a causa de l’alta mortalitat provocada per les epidèmies i les fams, la població europea amb prou feines va augmentar. La societat era estamental, però la burgesia es va convertir en un grup molt influent. Aquesta burgesia, lligada als negocis, es va veure afavorida per l’auge del comerç colonial, i tenia la protecció dels reis, als quals acostumava a prestar diners. El comerç colonial es feia utilitzant galiots. El galiot era una nau amb una gran capacitat per transportar mercaderies (entre elles, els esclaus) i estava armat amb canons per protegir-se dels atacs pirates. En aquesta època van sorgir les primeres manufactures: alguns comerciants concentraven els treballadors en grans tallers, a fi d’obtenir més quantitat de productes i abaratir-ne els preus. En alguns països es van començar a fabricar productes per ser exportats, és a dir, per ser venuts a d’altres països. Convençuts que la riquesa d’un país es basava en la quantitat d’or i de plata que tingués, els països procuraven vendre tants productes com podien a l’exterior i comprar poc als altres països, perquè així acumulaven més riquesa. 1. A què es dedicava la burgesia durant el segle XVII? 2. Completa el mapa de l’economia europea del segle XVII i respon:

- Acoloreix segons la llegenda les zones de producció tèxtil i metal·lúrgica per a l’exportació. - Ressegueix amb el color vermell les rutes comercials terrestres. - Fes el mateix, amb el color verd, amb les rutes comercials marítimes. - On eren situats la majoria dels ports?

4.2. L’Europa de l’absolutisme Recorda que la Pau de Westfàlia va posar fi a la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648), que havia enfrontat catòlics i protestants. Es va proclamar la llibertat religiosa per a cada país, i això va representar: - Que els països d’Europa del nord i Anglaterra reafirmessin les seves creences luteranes, calvinistes o anglicanes. - Que els països del sud europeu continuessin sent majoritàriament catòlics. La Pau de Westfàlia també va representar l’ascens a França com a nova potència i l’establiment de monarquies absolutes a molts països. En la monarquia absoluta l’autoritat del rei provenia de déu, i no se sotmetia a cap control ni compartia la sobirania amb ningú. El rei era la llei, l’autoritat màxima, el cap de la justícia i el director de la política interior i exterior. Per governar, el monarca es feia ajudar per ministres, consellers, secretaris i nombrosos funcionaris. 1. Què va passar a la Pau de Westfàlia? Quines conseqüències va tenir? 2. Què era la monarquia absoluta? 3. Fixa’t en el retrat de Lluís XIV i esmenta alguns dels elements que simbolitzen la monarquia absoluta:

4.3. La societat estamental La societat de l’antic règim era estamental perquè estava dividida en estaments o grups molt diferenciats. Era gairebé impossible ascendir d’un estament a un altre. Els privilegiats La noblesa i el clero eren els estament privilegiats. La noblesa ocupava els càrrecs més importants, acumulava riqueses i no pagava impostos. Els nobles posseïen la major part de les terres. El clero, dedicat a qüestions religioses, també tenia grans extensions de terres i cobrava un tribut dels fidels: el delme. Els clergues de l’alt clero tenien càrrecs molt importants i vivien luxosament, però els clergues del baix clero no eren privilegiats i vivien de manera senzilla. Els no privilegiats Els no privilegiats formaven l’estat popular o tercer estat. Eren la majoria de la població (entre un 90% i un 95% del total). Es dividien en tres grups: La burgesia incloïa artesans importants, comerciats i banquers. Eren rics i volien poder polític. Les classes populars urbanes estaven formades per treballadors: petits artesans, servents, soldats i operaris de les manufactures. Els pagesos eren el grup més nombrós de la població. Estaven obligats a conrear les terres dels privilegiats, als quals pagaven impostor elevats. 1. Respon aquestes qüestions sobre la societat estamental: - Quins eren els estaments privilegiats? - Quins grups formaven part de l’estat popular? 2. Fixa’t en la piràmide de la societat estamental i fes les activitats: - Elegeix tres personatges que s’hi ha representat en actitud de treballar. Escriu si són privilegiats o no i quina feina fa cadascun: 1: 2: 3:

Tema 1: Organització econòmica de les societats

Totes les coses que consumim (la roba, el menjar...) són el resultat del treball de les

persones. D’aquests treballs en diem activitats econòmiques, i s’encarreguen de

transformar els béns de la natura en productes que podem consumir.

L’organització econòmica de les societats ens permet conèixer-ne les formes de

vida i el nivell de desenvolupament.

Activitats

1. Observa les fotografies i contesta les preguntes:

- Quin producte s’obté de la natura?

- En quin objecte ha estat transformat?

- Quines activitats econòmiques hi ha intervingut?

- Se t’acut alguna altra activitat econòmica que no surti a les fotos?

2. Fixa’t en la taula i contesta les preguntes:

- A quins sectors pertanyen les

empreses més grans del món?

- A quins països tenen la seu aquestes

empreses?

- Quin tipus de països són?

- Estan distribuïdes de manera

homogènia al món?

- On es concentren?

EMPRESES MÉS GRANS DEL MÓN EL 2010

SEGONS ELS INGRESSOS

empresa país sector

Royal Dutch Shell Països Baixos Petroli

Exxon Mobil EUA Petroli

Wal-Mart Stores EUA Supermercats

BP Regne Unit Petroli

Chevron EUA Petroli

Total França Petroli

Conoco Phillips Països Baixos Electrònica

Grup ING Països Baixos Banca

Sinopec Xina Petroli

Toyota Motor Japó Automòbil

Japan Post Japó Correu

1. El funcionament de l’activitat econòmica

Les activitats econòmiques s’ocupen de produir, de distribuir i de vendre els béns i

els serveis que les persones necessitem o desitgem.

La producció de béns consisteix a combinar els recursos naturals, la tècnica i el

treball. Els béns poden ser de dos tipus:

o Béns de consum: satisfan directament les necessitats del consumidor

(roba, sabates, mobles...).

o Béns de producció: s’utilitzen per a la producció de béns de consum

(màquines, eines...).

La producció de serveis (sanitat, informació...) suposa la creació i l’organització

d’hospitals, cadenes de televisió, etc.

Una vegada produïts els béns i els serveis cal distribuir-los i vendre’ls perquè arribin

al consumidor.

La comercialització consisteix en l’emmagatzematge, el transport i la venda dels

béns i dels serveis. Es pot fer en dues etapes:

o Venda a l’engròs: els majoristes compren en grans quantitats per vendre

a uns altres comerciants.

o Venda al detall: els minoristes compren petites quantitats als comerciants

majoristes per vendre al públic a les seves botigues.

El consum utilitza els béns i els serveix que permeten satisfer qualsevol de les

nostres necessitats.

Activitats

1. Per què serveixen les activitats econòmiques?

2. Quins tipus de béns existeixen?

3. Classifica aquests béns a la columna corresponent:

Galetes bolígraf automòbil politja

Ulleres teler formigonera martell

Béns de consum Béns de producció

4. Escriu el nom de tres serveis

5. Fixa’t en les fotografies. Escriu a sota de cadascuna quina fase de l’activitat

econòmica mostra: producció comercialització consum

2. Els factors de producció

Els tres factors necessaris per produir béns o serveis són els recursos naturals, el

treball i el capital.

L’ésser humà transforma els recursos naturals (plantes i animals, minerals, aigua...)

per produir béns de consum.

El treball és l’activitat humana destinada a produir béns o a prestar serveis a les

persones. Pot ser de dos tipus:

- Per compte d’altri: consisteix a treballar per a una empresa.

- Autònom: consisteix a treballar per a un mateix (pagès, petit comerciant, etc).

El capital el formen els edificis i les instal·lacions, les màquines i les tecnologies, i

també els diners que s’inverteixen en la producció de béns i de serveis.

Activitats

1. Completa amb aquests termes l’esquema dels factors de producció:

Recursos naturals productes o serveis treball capital

2. Esbrina de quins recursos naturals se n’obtenen aquests béns:

Paper: pell: marbre:

Plàstic: mobles: pneumàtics:

3. De les dues modalitats de treball que hi ha a la nostra societat, quina et sembla

més atractiva? Per què?

4. Esmenta els factors de producció de la foto i classifica’ls:

Ordinador capital

Mobiliari ............................

............................. ............................

............................. ............................

............................. ............................

5. A quin factor de producció corresponen aquests elements?

recursos naturals treball capital

Caixera: aigua: camió:

Fàbrica: fusta: transportista

6. Subratlla amb color blau els elements que integren el capital d’una empresa

constructora:

maons paleta bastida

sorra formigonera guixaire

ciment camió dipòsit en un banc

3. L’economia de mercat

El mercat és el lloc on es compren i es venen mercaderies. Al mercat hi coincideixen:

- els venedors, que pretenen obtenir el màxim benefici dels productes que venen

(oferta).

- els compradors, que busquen satisfer les seves necessitats amb la despesa més

petita possible (demanda).

El preu dels productes depèn de l’oferta i de la demanda. Si l’oferta és escassa i la

demanda és elevada, el preu puja. Al contrari, si hi ha una gran oferta i poca

demanda, el preu tendeix a baixar.

Això és la llei de l’oferta i la demanda. Segons aquesta llei, la confrontació entre

venedors i compradors fixa el preu correcte dels béns.

Tot i així, hi ha factors que poden alterar els preus, com la publicitat. La publicitat és

necessària per fer conèixer al públic productes i serveis. Però, si s’aconsegueix

generar una demanda més gran del producte anunciat, se n’apuja el preu.

De tot aquest sistema econòmic, predominant al món actual, en diem economia de

mercat o capitalisme.

Activitats

1. Explica la llei en què es basa l’economia de mercat i reflexiona sobre si es

compleix o no.

2. Relaciona cada terme amb la seva definició:

OFERTA Conjunt de béns i serveis que els consumidors poden

comprar.

DEMANDA Conjunt de béns i serveis que es posen a la venda.

3. Fixa’t en les imatges i contesta les preguntes:

- Quin tipus de mercats s’hi representen?

- Quins béns s’ofereixen en aquests mercats?

4. Assenyala els factors que poden fer augmentar el preu d’un producte:

- El fabrica una sola empresa a tot el món.

- N’augmenta el consum perquè es posa de moda.

- Surt al mercat un producte semblant, però més modern.

- Escassegen les matèries primeres que s’utilitzen en la seva fabricació.

5. Fixa’t en aquest anunci i explica quin producte anuncia i quins arguments s’hi

utilitzen per motivar-ne la compra:

6. Escriu un petit informe sobre la importància de la publicitat en la nostra

economia; procura que hi surtin aquests conceptes:

condiciona - preus - productes - consumidor - publicitat

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

4. El mercat laboral

El mercat de treball el forma la demanda de treballadors per les empreses i els

professionals que s’ofereixen per ocupar els llocs de treball.

La població activa inclou totes les persones ocupades (que estan treballant) i els

aturats (persones que estan buscant ocupació).

La població activa dels països desenvolupats ha crescut molt els darrers anys, a

conseqüència en part de la incorporació de la dona a la feina.

Als països subdesenvolupats, l’ocupació ha disminuït en el sector primari i ha

crescut en els serveis.

La deslocalització (trasllat d’empreses a uns altres països) i l’automatització de la

producció han dut algunes empreses a reduir el nombre de treballadors, i moltes

persones s’han quedat a l’atur.

Els treballadors tenen dret a elegir els seus representants per dialogar amb els

empresaris sobre les condicions laborals. També poden afiliar-se a sindicats

(associacions que defensen els seus interessos): UGT, CCOO, CGT, etc.

Els empresaris també creen organitzacions empresarials per defensar els seus

interessos: CEOE, CEPYIME, PIMEC, etc.

Activitats

1. Qui forma el mercat de treball?

2. Qui forma part de la població activa d’un país?

3. Per què algunes empreses han reduït la plantilla de treballadors?

4. Fixa’t en aquest gràfic i fes les activitats:

- Descriu l’evolució de la població activa

durant el 2006:

- Calcula el nombre de persones que va

guanyar la població activa durant l’any:

- Calcula el nombre de persones que va

guanyar la població ocupada:

- A quin ritme va créixer el nombre

d’ocupats?

- Quin nombre d’aturats hi va haver a cada trimestre? Anota-ho a la casella

corresponent.

5. Llegeix aquest text i assenyala quins dels aspectes del teletreball indicats al final

beneficien el treballador (T) i quins beneficien l’empresa (E):

Les tecnologies de la informació i la comunicació o TIC (informàtica, telefonia,

Internet...) han afavorit noves formes de treball.

Un exemple d’això és el teletreball, que consisteix a fer l’activitat laboral des de

casa. A través de l’ordinador o del telèfon, el treballador i l’empresa poden estar

sempre en contacte.

Aquesta modalitat de treball té avantatges tant per al treballador com per a

l’empresa.

- L’horari és més flexible.

- No s’ocupa un espai a l’empresa.

- Es pot compatibilitzar el treball amb altres activitats.

- S’estalvia temps i costos de desplaçament.

- S’estalvia l’equip de treball.

Tema 2: L’agricultura, la ramaderia i la pesca

L’agricultura, la ramaderia i la pesca són activitats econòmiques que pertanyen al

sector primari.

Aquestes activitats primàries avui dia presenten una gran diversitat i desigualtat

entre països. L’agricultura i la ramaderia de subsistència estan orientades al consum

familiar, mentre que les de mercat adrecen la producció a la venda.

La pesca actual planteja problemes ecològics i això ha obligat a regular les captures i

les zones pesqueres.

Activitats

1. Quins dos grans tipus d’agricultura i de ramaderia es desenvolupen al món?

2. A quins continents hi predominen l’agricultura i la ramaderia de subsistència?

3. A quines zones no hi ha activitat agrícola?

4. A quins oceans s’hi pesca menys?

1. El sector primari. Les activitats agràries

El sector primari comprèn les activitats relacionades amb l’obtenció i producció

d’aliments: són l’agricultura, la ramaderia, la pesca i l’explotació forestal.

En l’actualitat, el 39 % de la població activa mundial treballa en aquest sector.

La població activa dedicada al sector primari és menor a Europa (8%) i a Amèrica del

Nord (2 %), que a l’Àsia (45 %) o a l’Àfrica (58 %).

L’activitat agrària està condicionada pel medi físic, és a dir, pel clima, pel relleu i pel

sòl:

- Clima: la temperatura i la humitat influeixen en els conreus.

- Relleu: les plantes i les valls són els llocs idonis per al conreu. Els vessants de les

muntanyes s’aprofiten construint-hi terrasses o feixes (terrenys esglaonats).

- Sòl: la textura del sòl condiciona la retenció de l’aigua, i l’acidesa en determina la

fertilitat.

Les societats tecnificades superen més fàcilment els condicionants físics perquè

apliquen sistemes de reg i d’adob, sòls artificials, hivernacles, etc.

Activitats

1. Quin és l’objectiu principal de les activitats que formen el sector primari?

2. Completa aquestes frases:

- Cada conreu necessita unes condicions climàtiques de ________________ i d’

______________ per desenvolupar-se.

- L’agricultura sol desenvolupar-se a les _________________ i a les ______________.

- l’aprofitament agrari del sòl depèn de la seva ___________________ i de la seva

___________________.

3. Fes, segons les dades, el gràfic sectorial de la

població activa mundial.

Sector Població activa ocupada %

Primari 39

secundari 22

terciari 39

4. Completa el mapa pintant els països que tenen més del 60 % de la població activa

ocupada en el sector primari. Després respon les preguntes:

- A quins continents pertanyen la majoria d’aquests països?

- On es troben els països amb menys població en el sector primari?

- Quina relació hi ha entre la població que es dedica al sector primari i el grau de

desenvolupament d’un país?

2. Els paisatges agraris

Els paisatges agraris són els paisatges naturals modificats per l’ésser humà per

extreure productes de la natura. Es diferencien per les parcel·les, els sistemes de

conreu i el poblament. Una parcel·la és un tros de sòl dedicat al conreu. Segons com

siguin, distingim:

- Paisatges de camps oberts (open fields): amb parcel·les obertes, de poca extensió i

formes regulars (pròpies de l’Europa central); paisatges de camps closos (bocage):

amb parcel·les grans, irregulars i tancades per murs o tanques (típics de l’Europa

atlàntica).

Segons la varietat de productes conreats, distingim:

- Policonreus: moltes parcel·les on es conreen diverses espècies; monoconreus:

l’espai agrari s’especialitza en un sol producte.

Segons la necessitat d’aigua i la manera com s’obté, distingim:

- Paisatges de regadiu: els camps es reguen amb l’aigua del subsòl o

d’embassaments; paisatges de secà: els conreus només reben l’aigua de la pluja.

Segons l’aprofitament del sòl, diferenciem entre:

- Agricultura intensiva: produeix la quantitat més gran de productes en el mínim

espai possible. Necessita moltes inversions; agricultura extensiva: obté grans

quantitats de conreus, en grans extensions i a baix preu.

El poblament rural pot ser de dos tipus segons la distribució dels habitatges:

- Dispers: si estan aïllats els uns dels altres; concentrat: si es troben agrupats.

Activitats

1. Què entenem per paisatges agraris? Quins elements els caracteritzen?

2. Completa l’esquema dels diferents sistemes de conreu que hi ha:

3. Escriu a cada imatge el nom del sistema de conreu que hi correspon:

Secà, regadiu, monoconreu, policonreu, agricultura intensiva, agricultura extensiva

4. Què és una parcel·la?

Sistemes de conreu

Segons la varietat de productes

Segons l’aigua

Segons l’aprofita-ment del sòl

…………………………..

…………………………..

…………………………..

…………………………..

…………………………..

…………………………..

5. Segons les parcel·les, es distingeixen dos tipus de paisatges agraris. Quins?

Tema 3: La indústria i l’energia

Les activitats del sector secundari es basen en l’extracció i la transformació de

matèries primeres. Comprenen la mineria, la producció d’energia, la indústria i la

construcció.

La indústria ha evolucionat molt gràcies a l’aplicació de noves tècniques, al

desenvolupament energètic, a la millora de les comunicacions i l’existència d’un

mercat molt gran, fins i tot mundial. Però amb la tecnologia també ha crescut l’atur

en el sector industrial.

Activitats

1. En què es basen les activitats del sector secundari?

2. Quines activitats formen part d’aquest sector?

3. Quins factors han influït en l’evolució de les activitats industrials?

4. Quin creus que és el tipus principal d’energia que consumeix la indústria?

5. Escriu el nom de tres indústries i dels productes que fabrica cadascuna:

1. Les matèries primeres

Les matèries primeres són els recursos de la natura que s’utilitzen en la indústria per

a l’elaboració de productes.

Les matèries primeres poden ser:

- D’origen animal. Procedeixen de la ramaderia i de la pesca, com per exemple la

llana, la pell, el peix, etc.

- D’origen vegetal. Poden ser productes agrícoles (cotó) o productes forestals

(fusta, cautxú).

- D’origen mineral. Els minerals s’extreuen del subsòl i la majoria es transformen en

materials adequats per a la indústria.

Els minerals es classifiquen en tres grups:

- Minerals metàl·lics: se n’extreuen els metalls. Dels hematites, per exemple, se

n’obté ferro, i de la bauxita se n’obté alumini.

Els minerals metàl·lics són la base de indústria siderúrgica i metal·lúrgica.

- Minerals no metàl·lics: que s’extreuen unes altres matèries (sal, sofre...). Les

roques industrials (granit, pissarra, marbre...) s’utilitzen en la construcció.

- Minerals energètics: s’utilitzen en la producció d’energia (carbó, gas natural, urani,

petroli).

La mineria és l’activitat que permet extreure els recursos minerals del subsòl. Les

mines són el lloc on s’extreuen aquests minerals, i poden ser a cel obert o

subterrànies.

Activitats

1. Fixa’t en les fotos i escriu quin tipus de mina representa cadascuna.

2. Completa la taula amb les paraules següents:

Peix - vegetal - bauxita - conservera - mineral - tèxtil

Origen Exemples de matèries primeres Tipus d’indústria

animal

cotó

siderúrgica i metal·lúrgica

3. Quina matèria primera s’utilitza en l’elaboració de cada producte?

2. Les fonts d’energia tradicionals

Les fonts d’energia són recursos naturals que es transformen per obtenir energia

d’ús industrial i domèstic.

Les fonts d’energia principals són : el carbó, el petroli, el gas natural, l’aigua, l’urani,

el Sol i el vent.

Segons la possibilitat que s’esgotin, les fonts d’energia poden ser:

- Renovables: són pràcticament inesgotables (Sol, aigua, vent).

- No renovables: poden arribar a esgotar-se (carbó, petroli, gas natural i urani).

Segons la importància econòmica, les fonts d’energia poden ser:

- Tradicionals: són les més utilitzades (carbó, petroli, gas natural, urani).

- Alternatives: encara són en fase d’investigació i de desenvolupament (Sol, vent,

calor de l’interior de la Terra, aigua del mar).

Els usos principals de les fonts d’energia tradicionals són aquests:

- El carbó s’utilitza en la producció d’energia tèrmica, però ha perdut importància en

relació amb el petroli o el gas natural.

- El petroli és la font d’energia més utilitzada per produir electricitat. També es fa

servir com a matèria primera en la indústria química (plàstics, pintures...).

- El gas natural s’usa com a combustible (calefacció i electricitat) i també en la

indústria química. El seu consum està creixent perquè contamina menys que el

petroli i que el carbó.

- L’aigua dels embassaments genera l’energia hidràulica que s’utilitza a les centrals

hidroelèctriques per produir electricitat.

-L’urani es fa servir a les centrals nuclears per obtenir electricitat, però planteja el

problema dels residus radioactius.

Activitats

1. Què són les fonts d’energia?

2. Digues si aquestes afirmacions són veritables o falses i explica’n el perquè:

- Les fonts d’energia no renovables són pràcticament inesgotables:

- Les fonts d’energia alternatives encara s’utilitzen poc:

3. Fixa’t en el gràfic i contesta les preguntes:

- Quin país del món produeix més

electricitat?

- A quin grup de països pertanyen la majoria

dels que hi ha al gràfic?

- Hi ha alguna excepció?

- Creus que es pot parlar d’una producció

desigual d’electricitat al món?

3. La indústria

La indústria és el conjunt d’activitats que transforma les matèries primeres en

productes elaborats perquè es puguin utilitzar o consumir (el pa, una cadira...).

La indústria també transforma les matèries primeres en productes semielaborats.

Els productes semielaborats serveixen com a base a unes altres indústries. Per

exemple, el cautxú que s’obté en la indústria química s’utilitza en la indústria

automobilística.

Abans que existissin les indústries, els artesans elaboraven els productes de manera

manual amb l’ajut d’algunes eines, però el producte artesà era car.

El pas de la producció artesanal a la producció industrial va començar a mitjan segle

XVIII en la indústria tèxtil anglesa.

Tenia aquestes característiques:

- El treball manual i les eines van ser substituïts per màquines. La maquinària

industrial es va fer anar en primer lloc amb energia hidràulica i després amb la del

carbó (màquina de vapor).

- Les màquines s’utilitzaven a les fàbriques.

- Amb les màquines es podien fabricar molts productes de manera ràpida, i per això

va ser possible abaratir-ne els preus.

La indústria actual es caracteritza per:

- L’automatització i la sofisticació dels

processos (incorporació de la

informàtica i de la robòtica).

- La reducció de la mà d’obra.

- Una fabricació de productes cada

vegada més diversos.

Activitats

1. Ordena aquestes il·lustracions sobre l’evolució de l’activitat industrial posant-los

un número. Després, escriu-ne els textos corresponents.

noves tecnologies - fàbriques i mecanització - treball artesà

2. Completa l’esquema de les activitats industrials amb els termes següents:

Matèries primeres

Fonts d’energia

Productes elaborats

Productes semielaborats

3. Completa aquestes frases a partir de l’esquema que has fet:

- Elements necessaris per fabricar un producte:

- Lloc on es transformen les matèries primeres en productes:

- Tipus de productes industrials i diferències:

4. Fes una definició de treball industrial amb les paraules proposades:

fàbrica - màquines - màquina de vapor - productivitat - energia

hidràulica - barat

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

Tema 4: Els serveis. El desenvolupament del turisme

El sector terciari o sector serveis inclou activitats tan diverses com l’educació, la

sanitat, el comerç, el transport, el turisme o la banca.

Aquestes activitats no produeixen béns materials, però serveixen per millorar la

qualitat de vida de les persones.

Actualment, aquest sector és el més desenvolupat i s’ha convertit en un indicador

per conèixer el grau de riquesa i el nivell de vida dels països.

Activitats

1. Identifica quines activitats del sector terciari apareixen a les fotografies anteriors,

i comenta com milloren la nostra qualitat de vida:

1.................................................. ..............................................................................

.............................................................................

2.................................................. ..............................................................................

.............................................................................

3.................................................. ..............................................................................

.............................................................................

2. Escriu el nom d’alguns serveis que utilitzis normalment:

3. Fixa’t en les fotografies i explica quina relació hi ha entre el desenvolupament del

sector serveis i la riquesa dels països.

2. El sector terciari al món d’avui

Actualment, les activitats del sector terciari es caracteritzen pels trets següents:

- Són molt heterogènies, ja que hi ha una gran varietat de serveis i d’empreses de

dimensions diverses que els ofereixen (una companyia aèria o una petita empresa

de transports).

- Són activitats intangibles i immaterials, perquè no produeixen béns.

- Són activitats impossibles d’emmagatzemar, perquè no són materials.

- Estan, en general, situades a prop del consumidor.

- Tenen un grau de mecanització relativament baix.

- Són activitats en expansió a tots els països del món.

- Estan repartides de manera molt desigual entre els països (en alguns ocupen

moltes persones, i en d’altres, molt poques).

Activitats

1. Llegeix el text una altra vegada i completa la frase següent:

“Les activitats del sector terciari són molt _________________ per la varietat dels

__________________ de les empreses que els ofereixen.”

2. Quines altres característiques són pròpies de les activitats del sector terciari

actualment?

3. Fixa’t en l’esquema i fes les activitats:

- Escriu a la primera fila d’etiquetes els noms dels diferents grups de serveis que hi

ha.

- Afegeix un exemple a cada grup de serveis a l’última línia de pautes de l’esquema.

4. Identifica a les imatges algunes activitats del sector terciari. Escriu-ne el nom i el

del grup de serveix al qual pertany cadascuna: