DOSSIER DE RECUPERACIÓ DE LA MATÈRIA

DE CIÈNCIES SOCIALS

1r ESO

NOM I COGNOMS:

2

Tema 1: La Prehistòria

Cromlec de Stonehenge, Anglaterra

La Prehistòria s’inicia amb l’origen de l’espècie humana, fa més de dos milions d’anys, i s’estén fins a l’aparició de l’escriptura (3500 ac). Durant mil·lennis, els éssers humans van canviar d’aspecte i aprengueren a fabricar estris, a dominar el foc, etc. D’aquestes activitats ens n’han arribat testimonis arqueològics (pedres tallades, pintures...), però no hi ha documents escrits.

1. Quan i amb quin fet s’inicia la Prehistòria? Quan i com s’acaba?

3

1.1. Els primers éssers humans. El Paleolític. A l’Àfrica, fa uns quants milions d’anys, alguns primats començaren una lenta evolució que amb el temps va donar lloc a l’espècie humana. Els canvis més importants del procés d’hominització van ser: la posició vertical, caminar amb dos peus, el desenvolupament del cervell i l’alliberament de les mans. Amb l’aparició del primer ésser humà va començar el Paleolític, el primer període de la Prehistòria. Aquests éssers humans eren depredadors, és a dir, vivien de la caça, la pesca i la recol·lecció de fruits. Eren nòmades i vivien en coves i cabanes. Van descobrir el foc, que els permetia escalfar-se, il·luminar les coves, foragitar els animals i coure els aliments. Per a les seves tasques quotidianes se servien d’estris elaborats de pedra tallada, os, fusta, banya..., que van perfeccionar amb el pas del temps. La fabricació conscient d’instruments és un dels elements que diferencia l’ésser humà dels primats. 1. Fixa’t en els dibuixos i anota al requadre les diferències principals entre l’estructura de l’australopithecus i l’home actual:

Australopithecus Home actual

Cap

Alçada

Braços

Mandíbula

4

2. Fixa’t en el dibuix del campament paleolític i fes una llista de les activitats assenyalades amb un nombre. Explica la finalitat que tenien:

Campament paleolític

Activitat Finalitat

1

2

3

4

3. Tria algun objecte del campament paleolític. Descriu-lo. Quina funció tenia?

1

2

3

4

5

1.2. L’art rupestre

En el Paleolític van sorgir les primeres creences religioses i les primeres mostres artístiques. Fa uns 30 000 anys, els éssers humans començaren a pintar damunt de les parets de les coves representacions de símbols, animals (bisons, cavalls, cérvols...) i escenes de caça o de la vida quotidiana. També van esculpir i gravar figures animals i humanes sobre os, pedra i ivori, com les estatuetes de figures femenines anomenades Venus. La península Ibèrica és molt rica en pintura prehistòrica. N’hi ha dues zones principals: - Cantàbrica: es caracteritza per les pintures naturalistes d’animals, normalment aïllats i d’uns quants colors.

- Mediterrània o llevantina: en destaquen les escenes de grup que representen la vida quotidiana amb una tècnica esquemàtica. Acostumen a ser pintades amb un sol color. A Catalunya, el conjunt de pintura rupestre més important es troba a la Serra de la Pietat, a Ulldecona (Montsià).

1. Bisó d’Altamira (Cantàbria)

2. Pintura de la Roca dels Moros a Cogul (Lleida)

(Cantàbria)

6

1. Posa una creu al lloc corresponent segons les característiques de cadascuna de les pintures:

Característiques 1 2 3 4

Naturalista

Esquemàtica

Un sol color

Diversos colors

Escena

Animals

Éssers humans

2. Fixa’t en el dibuix i descriu les tasques assenyalades amb un nombre: 1 2 3 4

3. Barranc de Valltorta (Castelló) 4. Cova de Tito

Bustillo (Astúries)

1 2

3

4

7

1.3. El Neolític: la producció d’aliments En el Neolític, fa uns 10 000 anys, van sorgir l’agricultura i la ramaderia. Els primers conreus van ser els cereals (blat, sègol, ordi) i els llegums (llenties, pèsols), i els primers animals domesticats, les cabres, les ovelles i els porcs. Per ajudar-se en aquestes tasques, els homes i les dones del Neolític fabricaren instruments nous (destrals, falçs, molins) i desenvoluparen la tècnica de la pedra polida. També van descobrir com s’elaboraven peces de ceràmica per emmagatzemar aliments i la tècnica del filat i del teixit per confeccionar vestits. En haver de tenir cura dels conreus i del bestiar, aquests homes i dones es van tornar sedentaris, és a dir, vivien en poblats estables i produïen per al propi consum. Aquests llogarets se situaven en elevacions de terreny properes a cursos d’aigua i es protegien amb palissades. Les cases es construïen amb maons de fang i palla, i es cobrien amb sostres de fusta i fang. 1. Identifica cadascun d’aquests estris neolítics i esbrina’n la funció:

nom funció

1

2

3

4

5

6

8

2. Fixa’t en el dibuix del poblat neolític i indica als requadres quina finalitat tenien els objectes i les activitats assenyalats.

1. 2. 3. 4. 3 Fixa’t en la fotografia de la ceràmica. Comenta’n la decoració.

............................................................................

............................................................................

............................................................................

............................................................................

............................................................................

9

1.4. L’Edat dels Metalls

Cap al V mil·leni ac, els éssers humans van aprendre les tècniques de la fosa dels metalls, gràcies a les quals van poder dur a terme l’elaboració d’instruments, armes i atuells metàl·lics. El primer metall utilitzat va ser el coure, més endavant el bronze (aliatge de coure i estany) i finalment el ferro. Aquests metalls eren més resistents i tallants que la pedra. Amb la metal·lúrgia van sorgir els primers especialistes i augmentà el nombre d’artesans i la producció. Això estimulà el comerç i la millora dels mitjans de transport (vela i roda). Els poblats neolítics es van transformar en veritables ciutats governades per caps o cabdills i amb grups socials diferenciats segons la posició i la riquesa. A Europa, aquestes societats neolítiques avançades van construir els megàlits, edificacions amb grans pedres. Els principals tipus de megàlits són:

- Menhir: pedra clavada verticalment al terra. Probablement era commemoratiu o una marca territorial. - Dolmen: cambra formada per pedres verticals que sostenen unes lloses de cobertura. Servia de sepulcre funerària col·lectiva. - Cromlec: conjunt de pedres verticals i lloses horitzontals que formen un cercle. Podria relacionar-se amb algun culte agrari o solar. 1. Observa els megàlits de les imatges i fes-ne una descripció breu:

Descripció

Megàlit

Menhir

Dolmen

Cromlec

2. Fixa’t en les fotografies de la roda i el carro de l’Edat dels Metalls:

10

- Explica els avantatges que va comportar el descobriment de la roda: 3. Fixa’t en les fotografies d’aquests objectes de metall i intenta esbrinar quina funció tenia cadascun:

Falç: Destral: Cuirassa: Puntes de llança: Espasa:

11

Tema 2. Les primeres civilitzacions: Mesopotàmia i Egipte

Fa uns 6000 anys, a l’Orient Pròxim, els poblats neolítics es van anar transformant en ciutats i van sorgir les primeres grans civilitzacions urbanes. Va ser en aquestes civilitzacions on es va inventar l’escriptura, que ens permet un coneixement més gran del passat, ja que tenim documents escrits. Amb l’escriptura, la humanitat va entrar a la Història.

Esfinx i piràmides 1. On i com van sorgir les primeres grans civilitzacions urbanes? Què s’hi va inventar? 2. Observa l’eix cronològic i comenta’l:

- Quant dura l’imperi egipci? Quants imperis es succeeixen a Mesopotàmia?

12

2.1. Mesopotàmia, terra entre dos rius La primera civilització urbana va néixer el IV mil·lenni ac a Mesopotàmia, a les fèrtils planes regades pels rius Tigris i Eufrates. Un seguit de ciutats estat (Ur, Uruk, Lagash) van aconseguir de controlar i aprofitar l’aigua dels rius i desenvolupar una rica agricultura. Aviat van sorgir comerciants i artesans, i es va utilitzar la moneda. Al centre de la ciutat hi havia el temple (ziggurat), dedicat al déu que la protegia. Hi vivien els sacerdots, que controlaven les collites i el comerç, i que tenien el poder religiós i polític. Més endavant aparegueren caps militars que van dominar les ciutats i es van convertir en monarques. A partir del II mil·lenni ac sorgiren els primers imperis (babilònic, assiri i persa). A Mesopotàmia va sorgir l’escriptura (cuneïforme) i es redactaren les primeres lleis escrites (Codi d’Hammurabi). 1. Fixa’t en el mapa i fes les activitats:

- Pinta amb color blau els rius Tigris i Eufrates; de color verd el territori de Sumer; de color taronja el territori de l’Imperi babilònic; i de color rosa l’Imperi assiri. - Saps el nom dels països que ocupen aquest territori en l’actualitat? 2. Contesta aquestes preguntes: - Per què creus que anomenem Mesopotàmia “terra entre dos rius”? - Què va permetre el desenvolupament de l’agricultura i el sorgiment de ciutats? - Quina va ser la principal aportació arquitectònica de Mesopotàmia?

13

Els inicis de l’escriptura L’escriptura va sorgir a Mesopotàmia cap al 3500 ac. Els sacerdots necessitaven controlar les terres, les collites... i començaren a fer anotacions per portar la comptabilitat. Al començament, l’escriptura era pictogràfica; es dibuixava un símbol (pictograma) que representava un objecte o una idea. Després van aparèixer signes més simplificats que representaven conceptes més generals: és l’escriptura cuneïforme. S’escrivia fent incisions amb punxons sobre taules d’argila humida que es deixaven assecar al sol. Conèixer tots els signes era una tasca difícil reservada a uns especialistes: els escribes.

3. Omple aquest quadre:

Utilitat de l’escriptura

Tipus d’escriptura

Persones que s’hi dedicaven

4. Observa el ziggurat i respon: - Quantes plataformes té el ziggurat? Com s’hi puja? - On se situa el santuari?

14

2.2. L’Egipte dels faraons Egipte és un gran desert travessat pel Nil, un riu que és la gran via de comunicació del país.

Les crescudes del Nil van permetre la irrigació i la fertilització dels conreus i el desenvolupament d’una poderosa civilització agrària. Els egipcis van desenvolupar el càlcul i la geometria, i establiren un calendari per preveure les crescudes del Nil. L’any va ser dividit en 365 dies i el dia, en 24 períodes. El faraó (rei) d’Egipte tenia un poder absolut i era considerat com un déu. Per governar es feia ajudar per funcionaris, per sacerdots i per l’exèrcit. Els alts funcionaris, els sacerdots i els escribes eren els grups socials privilegiats, que tenien la majoria de les terres conreables. Pagesos, artesans i petits comerciants constituïen el poble d’Egipte. Tot i que en nombre reduït, també hi havia esclaus.

1. Observa el mapa: - Per què la civilització egípcia es va desenvolupar a l’entorn del Nil? - Creus que aquesta situació geogràfica era un avantatge o un inconvenient? 2. Respon les preguntes: - Quina utilitat tenia el Nil per als egipcis? - Què permetien les crescudes? 3. Completa aquesta taula dels grups socials d’Egipte:

Privilegiats

Poble d’Egipte

15

4. Col·loca al dibuix el nom de les tasques i dels elements que falten en aquest poblat agrícola egipci:

conreus graner vaixell de pesca assecatge del papir caça d’ànecs sega batuda vaixell de mercaderies 5. Fixa’t en el dibuix, descriu els símbols del poder del faraó i explica’n el significat: Corona: Fuet: Barba: Ceptre:

16

2.3. La vida quotidiana La majoria de la població egípcia era camperola i vivia en pobles petits a prop de les vores del riu Nil. Els pagesos vivien en habitatges senzills de canyes i fang o de tova. Tenien un pis i el sostre pla, que es feia servir com a terrassa per treballar o assecar aliments. Els més rics tenien residències de pedra i maons, envoltades per un mur alt. Tenien sales per als visitants, habitacions per a la família i per al servei, cuines, cellers, graners i un jardí esplèndid.

Les ciutats eren escasses; eren el lloc de residència del faraó i dels grans nobles. S’hi aplegaven comerciants d’arreu d’Egipte i s’hi trobaven artesans dels oficis més variats.

L’escriptura egípcia Els egipcis adoptaren un sistema d’escriptura semblant al dels mesopotamis; els primers textos daten de vers el 3150 ac. Els egipcis donaren a l’escriptura una forma complexa i artística (jeroglífica), que es feia servir per decorar temples i tombes.

1. Observa l’alfabet egipci i fes l’exercici:

17

- Escriu el teu nom en jeroglífic al requadre: 2. Observa el dibuix i explica quina activitat realitzen aquests obrers:

4. Mira aquesta pintura egípcia:

- Què fan aquestes dones? - Qui pot ser la dona asseguda al tron?

18

2.4. Déus i temples La religió egípcia era politeista, és a dir, adorava molts déus. El més popular era Ra, déu del sol. Osiris era el déu dels morts, que havia ressuscitat després d’haver estat assassinat pel seu germà Seth, déu de les tenebres.

Del matrimoni entre Osiris i la seva germana Isis (deessa de la fertilitat) havia nascut Horus, déu de la guerra. Altres divinitats eren Anubis, déu de l’infern, i Toth, inventor de l’escriptura i déu de la saviesa. Els egipcis construïen grans temples per als déus, amb patis i un santuari per a l’estàtua del déu. Els sacerdots tenien cura dels temples i només el faraó i les persones del seu entorn hi tenien accés. El poble només podia entrar al pati del temple durant les festes i les processons. La religió egípcia va ser la primera que prometia una vida després de la mort. Creien que, en morir, el ka (ànima) passava a la vida d’ultratomba, sempre que el cos restés incorrupte. Per aconseguir-ho, es momificava el cadàver.

19

El judici d’Osiris Segons les creences dels egipcis, els difunts s’havien de presentar davant del Tribunal d’Osiris, que en jutjava la vida terrenal. Si superaven el judici, podien entrar al més enllà, on reprenien les seves activitats quotidianes.

1. Descriu el judici d’Osiris responent les preguntes: - Qui acompanya el difunt? Qui forma el tribunal? - Què es pesa a la balança? Qui anota el resultat? - Qui acompanya el difunt una vegada superada la prova? Qui presideix el judici?

20

2.5. Les tombes egípcies Enterrar els difunts era un dels esdeveniments més importants per als egipcis. Només els faraons o els més rics (nobles, sacerdots) tenien grans tombes. Els més pobres eren enterrats en fosses grans o sepultats sota la sorra del desert. A les tombes s’hi col·locava tota mena d’objectes i estatuetes. Els egipcis pensaven que les pintures i les estàtues de les tombes prenien vida al més enllà i acompanyaven el difunt en la seva nova vida. Les primeres tombes van ser les mastabes, unes senzilles construccions trapezoïdals de poca altura. De la superposició de mastabes en van néixer les piràmides. Per protegir el repòs dels faraons i impedir els robatoris, les entrades a les piràmides eren amagades i es construïen veritables laberints de galeries falses. La por als saqueigs va portar a la construcció d’hipogeus, grans cambres funeràries excavades sota terra i decorades luxosament.

1. Identifica cadascun dels tipus de tomba i escriu-ne el nom al lloc corresponent. Després descriu-les: Mastaba: Piràmide: Hipogeu:

21

Tema 3: El món grec

La civilització grega va néixer a les costes de la península Balcànica i a les illes del mar Egeu, i es va estendre per una bona part del litoral mediterrani. Els grecs s’organitzaren en petites ciutats independents: les polis. Tot i que eren autònomes, totes les polis gregues estaven unides per llaços culturals: una mateixa llengua i una mateixa religió.

1. On va néixer la civilització grega? Què eren les polis? 2. Fixa’t en l’eix cronològic i completa’l:

- Situa les dates els esdeveniments principals de la història de la civilització grega: 1. Guerres mèdiques (499-478 ac.). 2. Pèricles (495-429 ac.). 3. Guerra del Peloponès (431-404 ac.). 4. Alexandre el Gran (334-323 ac.). 5. Fundació d’Alexandria (331 ac.).

22

3.1. El món grec. Les polis La civilització grega es va originar a la península Balcànica i a les costes i les illes del mar Egeu. Els grecs són el resultat d’una mescla de diversos pobles (aqueus, doris...) que s’instal·laren successivament a Grècia entre el 2000 i el 1200 ac. Es dedicaven a l’agricultura, a la ramaderia i a la pesca. Comerciaren al llarg de tot el Mediterrani. Tot i que vivien en ciutats independents (polis), tenien lligams en comú (llengua, religió...) i se sentien membres d’una mateixa cultura: l’Hèl·lade. Les polis gregues eren formades per una ciutat principal i els poblets i camps del voltant. Totes tenien govern, lleis, moneda i exèrcit propis. Les ciutats tenien una part alta (acròpolis) i una de baixa on se situaven els habitatges i la gran plaça (àgora). Tenien un govern oligàrquic, compost per un grup reduït d’aristòcrates (propietaris de terres rics).

1. Fixa’t en el mapa i completa la frase: - A més del territori de la península Balcànica, l’Hèl·lade comprenia moltes _____________ i terres de l’______________ _______________. 2. Respon aquestes preguntes: - Què tenien en comú tots els grecs? - Què era una polis? Quin govern tenia? - Quines activitats econòmiques feien els grecs?

23

3. Fixa’t en el dibuix de l’àgora d’Atenes i localitza aquests elements i personatges:

pagesos que van al mercat artesà de ceràmica artesà d’objectes de metall estàtua d’una divinitat canvista de moneda altar 4. Descriu els edificis assenyalats i les activitats que s’hi feien. 1: 2: 3:

3 Habitatge

2 Stoà

1 Temple

24

3.2. Les colonitzacions gregues Entre els segles VIII i VI ac. Molts habitants de Grècia emigraren cap a les costes mediterrànies i el mar Negre. Les causes d’aquestes emigracions van ser l’escassetat de terres, la misèria de molts pagesos i la possibilitat de ser esclavitzats pels deutes. Les noves polis que es van fundar eren colònies de la ciutat d’origen (metròpolis). Eren independents però tenien forts lligams comercials i culturals amb la metròpolis.

A la península Ibèrica els grecs fundaren algunes colònies a la costa: Rhode, Empòrion, Hemeroskopeion i Mainake. El contacte amb els grecs va representar grans avenços per als indígenes: difusió de la vinya i de l’olivera, introducció de la moneda i de l’escriptura, etc. 1. Respon aquestes preguntes sobre les colonitzacions gregues: - Quines van ser les causes de les colonitzacions? - Què va representar la colonització per als habitants de la península Ibèrica? 2. Explica aquests conceptes: Colònia: Metròpolis:

25

3. Fixa’t en el dibuix d’una colònia grega i omple aquest quadre:

Edifici/construcció Funció

1

2

3

4

5

6

4. Digues els elements de la colònia que també hi havia en una polis grega:

1 muralles 2 acròpolis

3 teatre

4 estadi

5 temple

6 àgora

26

3.3. La democràcia a Atenes Al segle V ac, Atenes es va convertir en una democràcia. És a dir, tots els ciutadans participaven en la política i estaven protegits per la llei; a canvi, pagaven impostos i defensaven la ciutat. Només eren ciutadans els homes lliures, majors d’edat, nascuts de pare ciutadà i mare atenesa. Eren els únics que podien participar en política. Les dones i els estrangers (metecs) no tenien drets; tampoc no en tenien els esclaus.

Les institucions principals de la democràcia atenesa eren: - l’Assemblea de ciutadans: votava les lleis i la guerra. - els magistrats: dirigien l’exèrcit, aplicaven les lleis i presidien tribunals i actes religiosos. - els tribunals de justícia: jutjaven delictes comuns i de sang. Al segle V ac, Atenes va vèncer els perses a les guerres mèdiques. Aquesta victòria li va donar el domini sobre la resta de les polis gregues, de les quals recaptava els impostos. Amb la riquesa acumulada, Atenes es va convertir en una gran ciutat, amb una important activitat cultural, científica i artística. El dirigent més famós va ser Pèricles.

1. Fixa’t en el dibuix dels grups socials a Atenes. Digues si participaven en política o no.

2. Explica en què consistia el sistema democràtic d’Atenes: Assemblea: Magistrats: Tribunals:

27

3. Fixa’t en l’Acròpolis i respon:

- Què era l’Acròpolis d’Atenes? A què es dedicava aquest espai? - A quina deessa era dedicat el Partenó? 4. A qui derrotaren els atenesos en les guerres mèdiques? Quines conseqüències va tenir aquesta victòria? 5. Completa la frase: Pèricles fou...

28

3.4. La vida quotidiana a Atenes Atenes, com moltes ciutats gregues, estava emmurallada. Els carrers eren estrets i pudents; no hi havia clavegueres, ni sistema de recollida d’escombraries, i l’aigua era escassa. La vida al carrer era molt activa. Els atenesos feien les compres, es trobaven amb els amics o parlaven de política als carrers de la ciutat. Els habitatges podien tenir una o dues plantes. Es construïen amb materials lleugers, com el maó o la tova, reforçats amb bigues de fusta. La casa atenesa s’organitzava al voltant d’un pati central al qual donaven les diverses habitacions. A les cases hi havia una zona reservada a les dones (gineceu) i una altra als homes (andrón). La majoria de la població s’alimentava de cereals i pa, i també de formatge, verdures, ous, olives, figues i fruita. Els rics també menjaven carn i peix. 1. Completa aquestes frases sobre la vida quotidiana a Atenes: - Atenes estava..........................................., els carrers eren ........................... i ........................... i no hi havia ........................... ni ............................... . - Els atenesos feien servir els carrers per ....................................., ................................. i ......................................... i ............................................................................................ . - Les cases es construïen amb .................................... o .................................... . Estaven organitzades al voltant d’un .................................... al qual donaven totes les .................................... . - L’alimentació es basava en .................................... i .................................... . - Els rics també menjaven .................................... i .................................... . 2. Identifica al dibuix d’una casa atenesa les diverses parts de l’habitatge:

29

3. Descriu com era construït l’habitatge i com s’organitzava:

30

3.5. L’imperi d’Alexandre el Gran Filip, rei de Macedònia, dominà al segle IV ac. totes les ciutats gregues, gràcies entre altres coses, a l’organització del seu exèrcit en falanges, una formació militar de diverses files de soldats a peu amb llargues llances i escuts. El seu fill, Alexandre el Gran, el va succeir el 336 ac. amb tan sols 20 anys, i aconseguí unificar totes les polis per conquerir l’Imperi persa, el gran enemic de Grècia. Entre els anys 334 i 323 ac, Alexandre va vèncer els perses i va crear un gran imperi que s’estenia fins a l’Índia. Quan es va morir, als 33 anys, l’imperi es va dividir en els anomenats regnes hel·lenístics. La ciutat d’Alexandria, situada al delta del Nil, l’any 331 ac. es va convertir en el símbol de la civilització hel·lenística. Tingué una gran biblioteca i un far considerat com una de les meravelles de l’antiguitat. 1. Fixa’t en el mapa de les conquestes d’Alexandre el Gran i contesta:

- Quins territoris dominava Alexandre al començament del seu regnat? - Fins a on va arribar? - Quants anys tenia quan es va morir? Què va suposar la seva mort per a l’imperi?

31

2. Omple aquesta fitxa sobre la ciutat d’Alexandria:

És situada a: Es fundà l’any: per: Va ser símbol de: Els seus edificis més destacats van ser: 3. Fixa’t en el dibuix d’una falange macedònica i descriu com anaven equipats els soldats:

..............................................................

.

..............................................................

.

..............................................................

.

..............................................................

.

32

...............................................................

...............................................................

...............................................................

33

Tema 4: L’imperi romà

Roma va ser durant molt de temps una petita ciutat de la península Itàlica. Per mitjà de nombroses guerres va aconseguir apoderar-se de les terres que s’estenien des de la península Ibèrica fins a Orient, a banda i banda del Mediterrani. Els romans van construir, durant l’Imperi, ciutats, ponts, carreteres, etc., i van expandir la seva llengua (llatí) i la seva cultura.

1. Per quins països actuals s’estenia l’Imperi romà?

34

4.1. Els orígens de Roma. De la Monarquia a la República Al I mil·lenni ac, la península Itàlica era habitada per llatins, etruscs i grecs. Al segle VIII ac, algunes tribus de llatins s’agruparen a les ribes del riu Tíber, al voltant de set turons, i hi fundaren Roma. Els romans vivien de l’agricultura i la ramaderia, però ben aviat la ciutat es va convertir en un gran enclau comercial. En aquests primers temps Roma era una monarquia i el rei tenia tots els poders. L’any 509 ac Roma es va convertir en una república governada per patricis, membres de famílies aristocràtiques amb terres i poder. La resta de la població, els plebeus, lluitaren per tenir drets i van aconseguir un representant que defensava els seus interessos, el tribú de la plebs. El govern de la República era format per tres institucions: els comicis, els magistrats i el Senat. 1. Quins pobles habitaven la península Itàlica? Quin d’ells va fundar Roma? 2. Fixa’t en la figura coneguda com la lloba capitolina. A quina llegenda fa referència?

3. Explica en què consistien les dues primeres formes de govern de Roma: 4. Defineix o explica els termes següents: Patrici: Plebeu: 5. Fixa’t en l’esquema de les institucions romanes i després completa el quadre:

Institució Funció

Magistrats

35

4.2. Roma conquereix el Mediterrani Roma, gràcies a l’augment de la riquesa i a la creació d’un exèrcit poderós, va conquerir una gran quantitat de territoris: - Entre el 500 i el 250 ac, la ciutat de Roma es va apoderar de la península Itàlica. - Entre el 250 i el 146 ac, va vèncer Cartago, potència marítima al Mediterrani. Els romans van imposar el seu domini sobre tot el Mediterrani occidental. - Entre el 146 ac i el 14 dc, van conquerir Grècia, el Mediterrani oriental i el nord d’Àfrica i van completar l’ocupació d’Hispània i de la Gàl·lia a occident. L’expansió territorial va fer entrar en crisi la República. Al segle I ac hi va haver conflictes socials i guerres civils. Els conflictes social van sorgir per les desigualtats socials, perquè molts pagesos s’arruïnaren.

L’any 48 ac, un gran general, Juli Cèsar, va ser proclamat dictador perpetu i va assumir els poders màxims. Els partidaris de la República i els patricis, que veien com perillava el seu poder, van assassinar Cèsar a les portes del Senat.

1. Fixa’t en l’equipament dels soldats romans i classifica les armes:

Armes ofensives: Armes defensives:

2. Fixa’t en el campament romà i respon:

- Com era protegit el campament? - Com s’anomenen els dos carrers principals?

36

4.3. L’Imperi romà Després de la mort de Juli Cèsar, el seu fill adoptiu Octavi va vèncer els seus rivals. L’any 27 ac el Senat va concedir el títol d’August, que significa elegit pels déus, i va ser anomenat emperador de Roma. Va començar una nova forma de govern: l’Imperi. L’emperador concentrava tots els poders civils i militars en la seva persona. Els territoris de l’Imperi s’organitzaren en províncies. L’any 212 es va concedir la ciutadania romana (drets) a tots els habitants de l’Imperi. Durant els segles I i II l’Imperi va assolir la màxima prosperitat: és l’època coneguda com la pax romana, per l’absència de guerres i problemes.

A partir del segle III, l’Imperi va entrar en una crisi profunda. Les causes d’aquesta crisi van ser els atacs dels bàrbars (nom donat pels romans als estrangers), l’afebliment de l’autoritat imperial, les revoltes militars i les dificultats econòmiques. L’any 395, l’emperador Teodosi va dividir l’Imperi en dos, per poder-lo governar millor: - la zona oriental va resistir i es convertí en l’Imperi bizantí. - la zona occidental no va poder impedir els atacs dels bàrbars i l’any 476 van destituir l’últim emperador romà, Ròmul Augústul que tenia llavors 15 anys. 1. Descriu els poders de l’emperador.

37

2. Observa el mapa de l’Imperi romà al segle IV:

- Qui va fer aquesta divisió? - Quin any? Per quin motiu?

4.4. Societat i economia a l’Imperi romà Els romans estaven dividits en diversos grups socials amb drets diferents. Hi havia homes lliures i esclaus. Els lliures es diferenciaven entre ells per la riquesa i la posició social; hi havia els lliberts (antics esclaus alliberats), la plebs (poble pla) i els senadors.

38

Els romans fundaren moltes ciutats d’estructura semblant: es protegien amb muralles i tenien una gran plaça (fòrum) i nombrosos edificis públics. Les ciutats eren el lloc de residència de les autoritats i de l’administració i s’hi desenvolupaven moltes activitats artesanals i comercials. Els romans van desenvolupar una agricultura pròspera i van introduir l’arada romana, els molins de gra, les premses d’oli i vi i sistemes nous de regadiu. L’explotació agrícola es feia al voltant de cases de camp anomenades vil·les. Les relacions comercials entre tots els llocs de l’Imperi eren molt fluïdes i es feien essencialment per mar. També es van construir extenses calçades que unien Roma amb les províncies. L’ús d’una moneda única va facilitar els intercanvis. 1. Fixa’t en l’esquema de la societat romana i digues quin grups eren ciutadans i quins no ho eren: Ciudatans: No ciutadans: 2. Completa el text amb les paraules que hi falten: Els romans fundaren nombroses __________________ . Totes tenien muralles, __________________ i __________________ . A les ciutats hi vivien les __________________ i hi havia nombroses activitats __________________ i __________________. Els romans van desenvolupar una pròspera __________________ i van introduir l’__________________, els __________________ i les ____________________________________. 3. Completa el requadre sobre una vil·la romana:

39

Dependències Funció

Atri

Jardí

Menjador

Habitacions

Cuina

Rebost

4. Escriu el nom d’altres elements que apareixen a la il·lustració de la vil·la romana: 5. Per què va facilitar els intercanvis comercials la moneda única?

40

Tema 5: La fragmentació del món antic

Amb l’enfonsament de l’Imperi romà, es va fragmentar la unitat cultural del Mediterrani. A la zona occidental hi sorgiren nombrosos regnes germànics. A l’oriental, l’Imperi, que avui anomenem Imperi binzantí, va sobreviure gairebé mil anys més.

1. Explica què va passar a les zones occidental i oriental de l’Imperi romà després del seu enfonsament: 2. Fixa’t en l’eix cronològic i fes-ne un de semblant:

- Quant va durar l’imperi bizantí? - Pots esmentar algun dels seus emperadors?

41

5.1. Els regnes germànics. La Hispània visigòtica. Després de la caiguda de l’Imperi romà, els pobles germànics que havien envaït la part occidental de l’Imperi formaren diversos regnes. Aquests regnes germànics es regien per les seves antigues lleis i costums, però incorporaren elements romans com el llatí, el cristianisme i la moneda. Es va imposar un clima d’inseguretat i Europa es va ruralitzar: el comerç va disminuir, les ciutats es despoblaren i l’agricultura es va convertir en l’activitat dominant. L’any 409, uns pobles bàrbars (vàndals, sueus i alans) penetraren a Hispània, però en van ser expulsats pels visigots al començament del segle VI. Els visigots crearen a la Península un regne amb capital a Toledo, que es va mantenir més de dos-cents anys. Van desenvolupar una cultura i un art amb gran influència romana i cristiana. En arquitectura, destaquen les esglésies, de dimensions reduïdes, que incorporen l’arc de ferradura. 1. Digues quins pobles germànics ocupaven aquests països europeus: França: Anglaterra: Alemanya: Itàlia: 2. Escriu al lloc corresponent aquestes parts de l’església:

campanar nau principal nau lateral murs gruixuts

42

5.2. L’Imperi bizantí L’Imperi romà d’Orient va aconseguir rebutjar les invasions dels pobles bàrbars i va sobreviure amb el nom d’Imperi bizantí. Al segle VI, l’emperador Justinià es va proposar restaurar l’Imperi romà i va començar una expansió territorial pel Mediterrani occidental. L’època de Justinià va ser molt pròspera: es redactà el Codi de Justinià, una recopilació de lleis romanes, i Constantinoble es va convertir en una gran ciutat; s’hi va construir la basílica de Santa Sofia. A partir del segle XI, Bizanci va conèixer una segona edat d’or. Els emperadors (basileus) governaren amb un poder absolut. L’any 1054 es va produir el Cisma d’Orient i l’església bizantina se separà de la romana i donà lloc a l’església ortodoxa. 1. Fixa’t en aquesta reconstrucció de la ciutat de Constantinoble i situa aquestes construccions:

Port far circ o hipòdrom fòrum muralla

43

2. Fixa’t en les imatges i respon:

- Qui hi ha situat al centre de cadascuna? - Per qui està acompanyat l’emperador? I l’emperadriu?

44

- Quina tècnica s’hi ha fet servir? Quins altres pobles la van utilitzar?