DOSSIER DE RECUPERACIÓ DE LA MATÈRIA

DE CIÈNCIES SOCIALS

2n ESO

NOM I COGNOMS:

2

Tema 1: L’Islam i Al-Andalus

L’islam, com el judaisme i el cristianisme, és una religió monoteista que creu en un únic déu. El profeta Mahoma va predicar aquesta religió durant el segle VII a Aràbia. S’escampà per Àsia, el nord d’Àfrica i una part d’Europa. Els musulmans van penetrar a la península Ibèrica (Al-Andalus) l’any 711 i s’hi van estar fins l’any 1492. La seva presència va influir en la nostra cultura, en l’art, en els costums, etc. 1. Fixa’t en l’eix cronològic, indica els fets d’aquests anys i després respon:

622: 711: 929: 1492: Com es deia el profeta que va predicar l’islam?

3

1.1. L’aparició de l’islam La religió de l’islam va tenir l’origen a la desèrtica península d’Aràbia, situada a l’Orient pròxim. Els seus habitants, els àrabs, es dedicaven a l’agricultura, a la ramaderia i al comerç amb caravanes. Creien en molts déus i el seu centre religiós principal era La Meca, on anaven en pelegrinatge. Mahoma va néixer a La Meca. Era un home molt religiós i, segons la tradició, l’arcàngel Gabriel se li va aparèixer i li va dir que ell era el nou profeta d’Al·là (déu en àrab).

La nova religió es basava en l’islam o submissió a la voluntat divina. Mahoma va explicar la nova fe a La Meca, però no el van creure i el perseguiren. L’any 622, Mahoma va haver d’abandonar La Meca i es refugià a la ciutat de Medina. Aquest fet es coneix amb el nom d’hègira (fugida), data que marca el començament de l’era musulmana i del seu calendari. Mahoma va convertir els habitants de Medina a l’islam. A la seva mort, l’any 632, la gran majoria dels habitants d’Aràbia ja eren musulmans.

1. Qui era Mahoma? 2. Segons la tradició, què va dir l’arcàngel Gabriel a Mahoma? 3. Què és l’hègira? 4. Llegeix el text i completa aquestes frases: - Aràbia és una península desèrtica situada a ____________________________________. - La major part dels seus habitants es dedicava a la __________________ i creia en ____________________________________. - Mahoma va abandonar __________________ per refugiar-se a __________________ l’any __________. És l’anomenada __________________ i marca el començament de l’__________________ musulmana. - A la seva mort, l’any __________, la majoria d’habitants d’Aràbia eren __________________.

4

5. Fixa’t en les fotografies i respon:

- Per què La Meca i Medina són tan importants per a l’islam?

5

1.2. L’islam L’Alcorà, llibre sagrat de l’islam, conté les idees que Al·là va revelar a Mahoma. El monoteisme és el primer fonament de l’islam: Al·là és el déu únic, etern i totpoderós. No pot ser representat amb imatges (Mahoma tampoc). Al·là va enviar Mahoma, el seu profeta, per recordar als homes la llei que havien de complir. A l’islam no hi ha sacerdots, però hi ha persones que dirigeixen l’oració (imams) i que interpreten els textos alcorànics (ulemes). L’organització social, econòmica i política islàmica es basa en l’Alcorà i en la tradició: - El poder pertany a Al·là. Els califes són els seus delegats i, per tant, caps polítics i religiosos. - Els musulmans havien d’estendre la religió islàmica amb la guerra santa o gihad. - Al·là és el propietari de tots els béns. Els homes estan obligats a l’ajuda mútua i a prestar diners sense interès. - El jutge o cadí ha d’aplicar la justícia seguint les normes de l’Alcorà. 1. Respon aquestes preguntes sobre l’islam: - Qui és Al·là? - Què és l’Alcorà? - Quin és el primer fonament de l’islam? Què significa? 2. Fixa’t en l’esquema de l’islam i fes les activitats següents:

L’islamisme Creure en un déu únic Resar cinc vegades al dia Dejunar durant el ramadà Fer almoina Peregrinar a la Meca almenys un cop a la vida

Obliga a

L’ISLAM permet poligàmia

Prohibeix

Prendre begudes alcohòliques Menjar carn de porc Practicar jocs d’atzar Vestir de manera impúdica

6

- Acoloreix amb blau les obligacions i amb vermell les prohibicions. - Escriu quines obligacions i quines prohibicions s’assemblen a alguns preceptes catòlics: 3. Fixa’t en el dibuix d’una mesquita i completa aquest text:

- El minaret és la torre __________________. - L’imam dirigeix l’oració des del __________________ o trona. - El __________________ es una petita capella situada a la quibla.

Parts d’una mesquita

7

1.3. L’expansió de l’islam Poc després de la mort de Mahoma, els musulmans ja controlaven Egipte, Síria i l’Iraq. I en menys d’un segle van conquerir l’Iran, Afganistan, l’Àsia central, el Paquistan, el nord d’Àfrica i la península Ibèrica. Fins al 750, aquest imperi va ser dirigir des de Damasc (Síria) pels califes de la família Omeia. Representaven el poder màxim (polític i religiós) però el delegaven en un visir (primer ministre) i en l’emir o governador. L’any 750, els abbàssides de Bagdad van substituir els omeies en el poder. Quan els abbàssides van perdre força, alguns territoris, com Al-Andalus, van aconseguir la independència política i religiosa. Amb els califes abbàssides es va frenar l’expansió militar i van ser navegants i caravaners els qui van propagar l’islam per Àfrica, Malàisia, Indonèsia, les Filipines, la Xina i les estepes asiàtiques.

Els pobles sotmesos podien continuar amb la seva pròpia religió, però pagaven tributs. Com que ser musulmà tenia avantatges socials i econòmics, una gran part dels habitants de les terres sotmeses es va convertir a l’islam. 1. Quins territoris van conquerir els musulmans després de la mort de Mahoma? 2. A més de comerciar, què van fer els navegants i els caravaners? 3. Recorda el text i respon: - Qui eren els califes? - Quina família de califes va dirigir l’imperi àrab des de Damasc? - Quina ho va fer des de Bagdad?

8

1.4. L’islam a la península Ibèrica: Al-Andalus Al començament del segle VIII, els musulmans van conquerir la península Ibèrica. La llarga presència de l’islam va influir en la llengua i la cultura. La majoria dels conqueridors eren berbers nord-africans, estaven dirigits per una minoria àrab. Van travessar l’estret de Gibraltar i van vèncer els visigots a la batalla

de Guadalete (711). Els exèrcits islàmics s’apoderaren de les ciutats andaluses i de Toledo, que era la capital visigòtica. Els caps àrabs, Tariq i Musa, van controlar gairebé tota la Península en set anys. Alguns nobles i clergues hispanovisigots i uns quants grups de població es van refugiar a la zona cantabroasturiana, que no va ser dominada pels musulmans. Els musulmans anomenaren Al-Andalus el territori peninsular, que passà a ser una província o emirat dependent del califat omeia de Damasc. Quan els abbàssides van assassinar l’últim califa omeia, l’únic supervivent, Abd-al-Rahman I, es va refugiar a Al-Andalus, s’independitzà políticament i es va proclamar emir. L’emirat independent va ser una

època de gran apogeu econòmic i cultural. El 912, l’emir Abd-al-Rahman III va arribar al poder. El seu bon govern li va permetre, l’any 929, proclamar la independència religiosa i proclamar-se califa dels creients d’Al-Andalus. El seu poder era absolut. Així va sorgir el califat de Còrdova (929-1036), el període d’esplendor màxima i el més estable d’Al-Andalus, durant el qual es va evitar l’expansió dels regnes cristians. Però a partir de l’any 1008 es va esquerdar la unitat del califat. Alts funcionaris aristòcrates i l’exèrcit lluitaren pel poder i Al-Andalus es va dividir en 25 regnes de taifes. Però les taifes no van poder evitar el progrés dels exèrcits cristians. Malgrat l’ajuda nord-africana d’almoràvits i almohades, al segle XIII gairebé totes les taifes van ser conquerides pels regnes cristians. La taifa de Granada va ser l’única que va sobreviure. Abraçava Almeria, Granada, Màlaga i una part de Cadis. La seva gran riquesa i l’activitat econòmica van fer possible que sobrevisqués, ja que el fet de tenir molts recursos econòmics li permetia pagar grans quantitats de diners a Castella.

9

1. D’on procedien els musulmans que van conquerir la península Ibèrica? 2. Completa aquest mapa i respon:

- Acoloreix amb groc la zona cantabroasturiana. - Pinta amb línies vermelles les zones amb poca presència musulmana. - Per on van entrar els musulmans? Quin territori van conquerir primer? - On hi va haver més resistència? - Quins territoris de la península Ibèrica no van ser dominats pels musulmans? 3. Completa les dues primeres etapes de l’islam a la península Ibèrica:

1a etapa 2a etapa

Nom

Dates

Família al poder

10

4. Completa els mapes de la península Ibèrica:

- Acoloreix amb verd el territori cristià a tots dos mapes i ressegueix amb vermell el límit cristianomusulmà. - Acoloreix amb taronja les terres del califat de Còrdova al primer mapa. - Acoloreix cadascuna de les taifes amb un color diferent al segon mapa. - Completa el títol de cada mapa.

11

Tema 2: L’Europa feudal

A l’Edat Mitjana es va formar, a l’Europa occidental, un nou sistema polític, econòmic i social: el feudalisme. El monarca lliurava les terres (feus) a nobles i eclesiàstics perquè les governessin en nom seu. A canvi, aquests esdevenien vassalls del rei, li juraven fidelitat i l’ajudaven en les seves empreses militars. La majoria de la població estava formada per pagesos. Molts d’aquests pagesos es van convertir en serfs dels nobles a canvi de protecció.

1. Què és el feudalisme? Explica en què consisteix. 2. A què es dedicava la majoria de la població? Què els va passar, a molts?

3. Aquesta imatge et mostra els tres estaments o grups socials en què es dividia la societat feudal: nobles, eclesiàstics i pagesos. Escriu a sota de cada figura el grup social al qual correspon:

12

2.1. El naixement de l’Europa feudal Al final del segle VIII, Carlemany, rei dels francs, va unificar una gran part dels territoris de l’Europa occidental i es proclamà emperador. Però quan es va morir, l’Imperi es va dividir en diversos regnes. A més, entre els segles IX i X, els normands (víkings), els musulmans i els hongaresos van atacar i envair les terres de l’Europa occidental.

Davant la crisi, i vista la feblesa de les monarquies, els reis, per governar, van demanar ajuda als nobles, perquè aquests posseïen exèrcits i, a canvi de suport, els donaven terres i poder, i els nobles esdevenien vassalls del rei. Aquest va ser l’origen del feudalisme. Aquests nobles es van convertir en senyors feudals, amb grans propietats de terra i càrrecs hereditaris. Eren l’única autoritat dels territoris que posseïen. Els pagesos recorrien a ells en cerca de protecció davant les amenaces de possibles atacs. La societat estava dividida en dos estaments o grups socials als quals es pertanyia per naixement i per a tota la vida: els privilegiats (la noblesa i el clero) i els no privilegiats (artesans i pagesos).

1. Completa aquest text amb les paraules que hi falten: Al segle VIII, Carlemany, rei dels _________________, va unificar una gran part dels territoris d’_________________ i es proclamà _________________. 2. Fixa’t en la imatge i respon: - Què ofereix el rei al noble? - Què dóna el noble al rei? - Per què el noble està agenollat? 3. Fixa’t en la piràmide social feudal i dibuixa els personatges que són fora de lloc. Després, escriu-ne els noms: - Qui eren els privilegiats? - Qui eren els no privilegiats?

13

2.2. La noblesa feudal Segons l’Església, els monarques, eren els representants de déu a la Terra, i tenien la missió de governar i mantenir unit el poble. Els territoris d’un regne estaven formats per les possessions que un monarca tenia sota la seva autoritat. El rei tenia aquestes atribucions exclusives: - Dirigir campanyes militars, a les quals anaven tots els nobles amb els seus exèrcits. - Demanar impostos per a guerres, coronacions, bodes... Al costat del rei hi havia la noblesa, que tenia com a funció principal la guerra. Els fills de les famílies nobles eren armats cavallers als 18 anys. Els nobles lluitaven per defensar el seu territori o per ajudar el monarca o altre senyor. Tenien privilegis: no treballaven, no pagaven impostos i eren els únics que podien portar armes. El rei i els nobles vivien en castells, que servien de refugi a la població quan hi havia un atac. Als castells hi havia poques comoditats. En una mateixa habitació hi vivien diverses persones de la família i del servei. De vegades, se celebraven banquets amb joglars i trobadors que contaven històries, cantaven romanços i feien malabarismes. 1. Qui era el monarca? I els cavallers? 2. Fixa’t en la imatge d’un cavaller medieval i assenyala cadascuna d’aquestes paraules al lloc corresponent: Espasa

Escut

Cota de malles

Elm (casc)

Esperó

14

2.3. Els pagesos al món feudal Les terres que un rei o un noble lliurava a un altre senyor feudal s’anomenaven feu. El senyor feudal es reservava les millors terres per a ell, i les treballaven els seus serfs. La resta les repartia entre pagesos a canvi del pagament d’unes rendes. El senyor feudal dictava les ordres, impartia justícia i marcava els impostos. Podem distingir dues categories diferents de pagesos: - Els pagesos lliures, que podien ser propietaris de la terra, casar-se, abandonar el feu... - Els serfs, que no tenien llibertat i estaven lligats a la terra del senyor. L’economia pagesa era d’autoconsum, és a dir, es vivia d’allò que es produïa. Els pagesos es teixien ells mateixos la roba, tallaven la fusta i fabricaven les eines agrícoles, que eren molt rudimentàries. Vivien en poblats petits o cases disseminades. Els habitatges eren senzills, amb una o dues habitacions. El sòl era de terra, amb una llar per escalfar-se, il·luminar i cuinar. El mobiliari era escàs.

1. Explica quines diferències hi havia entre els pagesos lliures i els serfs. 2. Explica com era la casa dels pagesos: la teulada, les parets, qui vivia al pis de dalt, què havia al pis de baix, quins mobles hi havia...

15

3. Fixa’t en el dibuix del feu medieval i respon aquestes preguntes:

- Com és la vila d’aquesta il·lustració? Quines construccions té? - A més de la vila o el poble, on habitaven alguns pagesos? - Enumera les propietats que tenia el senyor d’aquest feu.

16

2.4. Els monestirs medievals A l’Edat Mitjana l’Església regulava la vida social i privada de les persones i fixava les obligacions religioses: resar, anar a missa els diumenges, confessar-se una vegada l’any, dejunar, combregar per Pasqua, etc. Com que la majoria de la població es dedicava a l’agricultura, l’Església es va establir, sobretot, al camp per evangelitzar i dirigir la vida dels pagesos. Amb aquesta finalitat, van construir esglésies a totes les poblacions, perquè hi anessin els fidels, i monestirs, que van esdevenir centres de cultura importants. Als monestirs s’hi copiaven llibres, i s’hi ensenyava de llegir i d’escriure. Estaven formats per un conjunt d’edificis (estables, graner, celler...) i tenien terres que eren treballades per pagesos i serfs. Els monjos i monges estaven sotmesos a una regla o conjunt de normes. Les activitats (la pregària, la lectura, el menjar, el treball...) havien de subjectar-se a un horari i a una disciplina estrictes. Entre els diferents ordes religiosos hi destaca el dels benedictins, fundat per Sant Benet, que es va estendre per tot Europa. 1. Què regulava l’Església a l’Edat Mitjana? Quines obligacions fixava? 2. Recorda el text i relaciona amb línies aquests dos grups: Monestir aprenentatge Noviciat llegir i escriure Regla normes 3. Explica què fan aquests monjos:

17

4. Completa aquest quadre amb el nom i la funció d’aquestes dependències d’un monestir:

dependències Funció per a la comunitat

1

2

3

4

5

6

7

18

2.5. L’art romànic L’estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII. Les esglésies romàniques s’acostumaven a construir amb pedra. Les característiques principals són: - La planta acostuma a tenir forma de creu llatina.

- Per reforçar els murs s’hi afegeixen contraforts a l’exterior. - Acostumen a tenir una torre-campanar, que servia per cridar a l’oració i com a torre de guaita. L’art romànic fa servir pintures i escultures de caire religiós per decorar les esglésies i per explicar al poble els fets sagrats de la Bíblia. La majoria són pintures al fresc: s’escampava una capa gruixuda de guix sobre el mur i es pintava quan encara era humida, perquè es fixessin millor els colors. També es pintava sobre taules de fusta cobertes d’una capa prima de guix. Els llibres religiosos s’il·lustraven amb miniatures. Les escultures romàniques acostumaven a fer-se a les portalades de les esglésies, a les columnes i pilars i als capitells. S’hi representaven imatges de Crist i de la Verge, figures de sants i apòstols, etc. També es feien talles de fusta, pintades amb colors vius. 1. Explica amb les teves paraules algunes característiques de les esglésies romàniques: 2. Per què servien els contraforts de les esglésies romàniques?

19

3. Fixa’t en el dibuix d’una església romànica i en les fotos que té al voltant. Uneix amb una línia les fotos amb el seu nom i amb el lloc de l’església on es troben:

4. Quantes naus té l’església del dibuix? Quina forma té la planta d’aquesta església?

20

Tema 3. La ciutat medieval

Entre els segles XII i XIV va començar a Europa un creixement econòmic que va afavorir el renaixement de les ciutats. Les ciutats es van convertir en importants centres de producció artesanal i d’intercanvi de productes. S’ompliren de palaus, de catedrals i de mercats, i es van protegir amb muralles. A les ciutats va sorgir la burgesia, formada per comerciants, artesans i banquers.

1. Quan es va produir a Europa el renaixement de les ciutats? Què el va afavorir? 2. Quin nou grup social va sorgir? Qui el formava? 3. Fixa’t en la imatge de dalt i respon aquestes preguntes: - Què envolta la ciutat? - A què creus que es dedicaven els vaixells que hi apareixen? - A quin grup social penses que pertanyen? Per què?

21

3.1. La recuperació de la vida urbana Al final del segle XI, les grans invasions es van aturar i les guerres senyorials van disminuir. Aquesta tranquil·litat relativa va permetre millorar les tècniques i els instruments agrícoles (adob, arada, molí). Aquestes innovacions tècniques van permetre un augment de la productivitat agrícola i també de la població, perquè va poder millorar la seva alimentació. L’increment de l’agricultura va estimular el comerç, perquè els pagesos produïen més que no pas consumien i, per tant, podien vendre allò que els sobrava (excedents de producció). Les ciutats van sorgir al voltant de monestirs o de castells, on els habitants es van aplegar en petits nuclis de població o burgs per fer els intercanvis comercials. Per això els seus habitants van ser anomenats burgesos. Les ciutats medievals estaven protegides per muralles i els carrers eren estrets i bruts. Al centre de la ciutat hi acostumava a haver una plaça amb els edificis més importants: la catedral, l’ajuntament, el mercat i palaus. Al voltant del centre hi havia hospitals, escoles, esglésies... 1. Quines conseqüències van tenir les innovacions tècniques en l’agricultura? 2. Quines construccions eren importants en una ciutat medieval?

22

3.2. Les activitats urbanes: l’artesania i el comerç Les ciutats medievals es van convertir en centres de producció d’objectes elaborats. Els artesans d’un mateix ofici s’agrupaven en carrers que rebien el nom de la seva activitat (assaonadors, teixidors...). El treball dels artesans s’organitzava en petits tallers. El propietari era el mestre artesà, que vivia en una casa que alhora era el seu taller. Els artesans de cada ofici s’organitzaven en gremis, formats per: aprenents, artesans i mestres. El gremi s’ocupava del compliment de les normes (horaris, eines, materials), la qualitat i el preu dels articles. Als mercats de les ciutats també s’intercanviaven els productes agrícoles per productes elaborats. A les ciutats se celebraven periòdicament fires o mercats, i alguns arribaven a tenir grans dimensions. El comerç marítim va tenir una gran importància: una primera ruta va ser la del Mediterrani: Venècia, Gènova, Marsella i Barcelona comerciaven amb els ports musulmans de l’Orient pròxim i amb l’Imperi bizantí. La segona ruta va ser la de l’Atlàntic i el Bàltic. Les ciutats amb una activitat comercial més important van les dels Països Baixos (Bruges, Gant). 1. Quines van ser les rutes comercials més importants? 2. Fixa’t en el dibuix i completa els requadres amb aquestes paraules:

1 cuina 2 golfes-rebost 3 botiga 4 taller 5 dormitori 6 símbol de l’ofici

- Quin és l’ofici de l’artesà d’aquest taller?

23

3.3. La societat urbana El creixement de les ciutats va transformar la societat feudal. Reis, nobles i eclesiàstics van concedir als seus súbdits més llibertat personal i alguns drets. Així es va formar un nou grup social no privilegiat: la burgesia. Els burgesos es dedicaven a l’artesania i al comerç i no depenien de cap senyor feudal. Es diferenciaven, segons la riquesa, entre alta burgesia (grans comerciants i banquers) i petita burgesia (mestres artesans i petits comerciants). A més de la burgesia, vivien a les ciutats nobles, eclesiàstics i altres grups més humils (oficials i aprenents dels gremis, criats, captaires...). També hi havia algunes minories, com els jueus, molts dels quals eren metges, prestamistes o artesans, que vivien en barris separats (calls o jueries). Per vetllar per les finances, l’ordre i la justícia, a les ciutats s’elegien magistrats, dirigits per l’alcalde. Amb el temps, el govern de les ciutats va quedar a les mans de les famílies més riques, que van formar un grup privilegiat, el patriciat urbà. Durant el segle XII, la millora econòmica i l’auge de la vida urbana van afavorir el desenvolupament de les escoles i, més endavant, la creació de les universitats. 1. Defineix o explica aquests conceptes: Alta burgesia: Petita burgesia: Alcalde: Patriciat urbà:

24

3.4. La crisi de la Baixa Edat Mitjana (segles XIV i XV) Al començament del segle XIV es va produir una forta crisi agrària a Europa. Aquesta crisi va ser conseqüència d’un seguit de males collites provocades pel clima desfavorable i pel conreu de terres de mala qualitat i poc productives. Amb la crisi, la producció de blat va disminuir i la fam es va escampar per tot el continent. A més, les guerres entre senyors feudals van provocar saqueigs freqüents. A mitjan segle XIV (1348), l’epidèmia de la pesta negra va afectar tot Europa i va provocar moltes morts. Amb la manca d’aliments, la puja dels preus i l’empitjorament de les condicions de vida, tant al camp com a la ciutat van anar augmentant els problemes de la població i les tensions socials. A causa d’aquesta situació, es van estendre per Europa nombroses revoltes tant de pagesos com de les classes populars urbanes, que van ser reprimides durament per la noblesa, l’alta burgesia i el rei. 1. Explica quines conseqüències va tenir la crisi de la Baixa Edat Mitjana. 2. Fixa’t en aquest gràfic i fes les activitats següents: - Acoloreix amb vermell la línia que t’indica el nombre d’habitants a Anglaterra. - Quin any, aproximadament hi va haver més població? - Quan va començar a baixar la població? Per què?