23. LA DIVINA SAVIESAArt BizantHistria de lartIES RAMON LLULL (PALMA)Alumna: Lydia Prez Ruiz (2n A Batxillerat)Professora: Ma Assumpci Granero CuevesEXTERIOR BASLICA DE SANTA SOFIA DE CONSTANTINOBLE (532-537), ISTANBUL

LA DIVINA SAVIESANDEX0.- FITXA TCNICA.1.- CONTEXT HISTRIC.2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS.2.2.- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR. 3.- HISTRIA. TEMTICA I FUNCI. ICONOGRAFIA .4.- ARQUITECTES.5.- MODELS I INFLUNCIES.6.- RESUM.

FITXA TCNICATtolBaslica de Santa Sofia de ConstantinobleAutorAntemi de Tralles (matemtic i fsic) i Isidor de Milet (gemetre)ComitentJustini, qui no va escatimar recursosCronologiaEdat mitjana (532-537). poca emperador Justini (527-565)EstilArt BizantSistema constructiuArquitravat i voltatTipologiaArquitectura religiosa, temple cristiMaterialMa, morter i marbreDimensionsRectangle de 71 x 77 m. Cpula de 31 m (dimetre) i 55 m (alt).Localitzaci dorigen i actual

Funci:Constantinoble, avui Istanbul (Turquia). Edifici situat en el tur on tamb semplaava el palau imperial, lhipdrom i altres edificis ulics. Des daquest lloc es dominava lestret de la Banya dOr i laccs al Bsfor.

Religiosa, actualment museu.

1.- CONTEXT HISTRIC.Jess Crist flanquejat per lemperador Justini i lemperadriu Teodora.- Capital de lImperi rom dOrient: Constantinoble (324).- Centre de poder influt per la cultura grega.- Es crea la litrgia. Grandiositat dall div i separaci amb all hum. Dates importants: 313,324,380-91,395,476,1453.

1.- CONTEXT HISTRIC.A lorient de la Mediterrnia dos imperis comparteixen el protagonisme de la histria medieval: lImperi Bizant, hereu i successor de lImperi Rom dOrient, entre els segles V i XV (395-1453), i lImperi Islmic, nascut amb Mahoma en el segle VII. El marc geogrfic i la influncia en el temps dambds imperis superen de molt els seus orgens.Expansi Imperi Bizant amb Justini.

Istanbul s el nom actual de Constantinoble, ciutat anomenada primerament Bizanci i que lany 324 lemperador Constant, a causa de la situaci de crisi que patia lImperi Rom, la convert en la capital de la part oriental, canviant-li el nom pel de Constatinopolis. 1.- CONTEXT HISTRIC.

1.- CONTEXT HISTRIC. CONSTANTINOBLE ACTUAL ISTANBUL.Cols de Constant. Marbre. Museus Capitolins. Roma.

La preponderncia de la part oriental es va fer palesa quan lemperador restabl la unitat imperial (325-327) desprs de la Tetrarquia, donat que en Constantinopolis shi desenvolupaven les activitats ms notries. Cols de Constant. Marbre. Museus Capitolins. Roma.1.- CONTEXT HISTRIC.Els Tetrarques.

Diocleci (274-305) ja havia dividit lImperi, anteriorment, en dues parts per defensar-lo millor en front dels atacs brbars; posteriorment, lemperador Teodosi reprengu de nou aquesta divisi quan lany 395, en morir, repart lImperi entre els seus dos fills, a Arcadi li assign la part dOrient, i a Honori lOccidental. 1.- CONTEXT HISTRIC.

395 mort de lemperador Teodosi.Flavi Arcadi (Imperi Bizant)Flavi Honori (fill menor)BAIX IMPERI(193-476 dC) IMPERI ROM OCCIDENT (31 aC - 476 dC).1.- CONTEXT HISTRIC.

ART BIZANTTeodosi (395):

Flavi Honori (395-423) Occident (fins 476 dC, brbars)

Flavi Arcadi (primognit, 395-408) Orient (10 segles):

Situaci privilegiada: Orient i Occident.Poltica Cesaropapista, teocrtica.Luxe i ostentaci cort.Al servei esglsia.Influir en Espanya, Itlia i Rssia.

1.- CONTEXT HISTRIC.

Lany 476 tingu lloc la caiguda de lImperi Rom dOccident, en realitat succe que el cap germnic Odoacre, que ja regnava a Roma, envi una missiva a lemperador dOrient per fer-li saber que a partir de llavors es dirigs a ell directament i no a ladolescent emperador Rmul August, a qui havia deposat, i qui fou lltim emperador de lImperi Rom dOccident i de la Roma clssica.1.- CONTEXT HISTRIC.

1.- CONTEXT HISTRIC. CONSTANTINOBLE : ACTUAL ISTANBUL.Limperi Bizant va aconseguir un ponderable desenvolupament a travs de tres corrents culturals: lhellenisme, lOrient i el cristianisme (art paleocristi).

CONTINUADOR DE LARTPALEOCRISTI ORIENTAL.LA RECUPERACI DE LA CULTURA HELLENSTICA(PERVIVNCIA DE LES FORMES CLSSIQUES).PILARS I tot impregnat per la RELIGI CRISTIANA(variant ortodoxa) i la INFLUNCIA ORIENTAL(Sria, Egipte, etc.) fortament arrelada en elmn hellenstic.LART BIZANTPrez Molina, T., www.slideshare.net/tomperez

1.- CONTEXT HISTRIC. CONSTANTINOBLE: ACTUAL ISTANBUL.Constantinoble va experimentar una formidable prosperitat econmica, aix, mentre Roma es desplomava, Constantinoble creixia, la poblaci augmentava i es construen edificis luxosos, decorats amb refinats productes: pedres precioses, porcellanes, perfums, seda , etc. A poc a poc, les caracterstiques llatines que distingiren la vida imperial foren reemplaades per la cultura i la llengua gregues.

1.- CONTEXT HISTRIC. CONSTANTINOBLE: ACTUAL ISTANBUL.

1.- CONTEXT HISTRIC. CONSTANTINOBLE: ACTUAL ISTANBUL.

Abraa Orient Mitj, Itlia i nord dfrica. Justini cerca recuperar lImperi. - Rvena, capital poltica dItlia.

Originriament, lImperi Bizant comprenia els territoris orientals dels antics dominis de Roma: Grcia, Macednia, sia Menor, Armnia, Sria, Palestina, Egipte, la costa nord de Lbia i les illes del mar Egeu i del Mediterrani oriental, i sobre aquest espai geogrfic es desenvolupar lart bizant, a ms de en la ciutat italiana de Ravenna i, a partir del segle X, en Rssia (bsicament el principat de Kiev) i en altres pasos eslaus.Cap de Constant. Bronze. Museus Capitolins. Roma.1.- CONTEXT HISTRIC. IMPERI BIZANT.

Constantinoble es sent la continuadora de la tradici romana, malgrat no shi parlava llat sin grec, fins el seu final, lany 1453, en qu fou conquerida pels otomans, de religi musulmana. Foren els humanistes els que reprengueren el nom de Bizanci per designar, de nou, la ciutat de Constantinoble. EXPANSI DE LIMPERI BIZANT AMB JUSTINI1.- CONTEXT HISTRIC. IMPERI BIZANT.Cap de Constant.

1.- CONTEXT HISTRIC. IMPERI BIZANT.

1.- CONTEXT HISTRIC. IMPERI BIZANT.

1) SEGLE DOR. Esplendor amb Justini (527-565, segles VI i VII), considerat lemperador ms important de lImperi Rom dOrient, i fou associat al tron pel seu oncle, lemperador Just. Estigu assessorat per la seva esposa, lemperadriu Teodora, la qual associ al tron. Obra poltica extensa: - Intent de reconstrucci de lImperi Rom.- Important obra jurdica, que marc tota la legislaci posterior, recollint lanterior.- En el camp de lart, sn molt importants les promocions de les magnifiques edificacions * ARQUITECTURA:Santa Sofia, Constantinoble (una de les ms notables i lobra representativa de larquitectura bizantina, que dugu la tradici oriental de larquitectura amb volta fins a les ltimes conseqncies, en inserir una mplia cpula en un gran quadrat, salvant amb ingeni les dificultats tcniques). Sant Vital, Ravenna, ItliaSant Apollinar in Classe, a Ravenna, Itlia* ARTS PLSTIQUES un nou concepte: no interessa representar realitat, sin idees, espiritualitat i simbolisme mstic i div. Aix lemperador i la figura de Crist sn representats amb els atributs del poder terrenal i div, respectivament, denotant el poder de la teocrcia imperial imperant.Mosaic de Justini a Sant Vital, Ravenna Pantocrtor de la catedral de Cefal, Siclia

2) Perode de LLUITA ICONOCLASTA (726-843): prohibici de reproduir imatges religioses i destrucci de les existents.3) Perode POSTICONOCLASTA (843-1453): Cisma dOrient (1054), separaci de lesglsia romana i ortodoxa. Aquesta poca, que caracteritza en essncia, forma i esperit lart bizant, t dues fases:

3. a) La DINASTIA MACEDNICA o SEGONA EDAT DOR (867-1056), amb gran presncia de les arts pictriques, tant el mosaic com les icones.

3. b) La DINASTIA dels PALELEGS (1259-1453), marca el renaixement cultural de Bizanci i lexpansi del seu art als pobles eslaus. En els segles posteriors les novetats artstiques son descs inters, encara, que en el sud dItlia es form un estil en qu es mescla amb lart rab i el gtic, produint obres de gran riquesa. Al mateix temps, en aquesta poca, lestil bizant sintroduir a Rssia, on continuar durant uns quants segles desprs de la desaparici de Bizanci.

1.- CONTEXT HISTRIC. ETAPES.

2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS.

2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS.Tipologia de planta: FUSI PLANTA CENTRALITZADA DE CREU GREGA INSCRITA EN PLANTA BASILICAL (LONGITUDINAL), I CPULA CENTRAL.

Santa Sofia conjuga els elements de planta basilical de tres naus, amb atri, esonrtex i nrtex, un espai difan i absis, propi de les esglsies paleocristianes, amb la planta centralitzada de creu grega, de base rectangular, que sembla quasi quadrada de 71 m x 77. AtriNrtexEsonrtex 71 m77 m

N _ _ _ _ _ A _ _ _ _ 2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS.

Hagia Sofia. Planta. Eixos2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS.

Dins del rectangle, en el centre, quatre enormes pilars delimiten un quadrat de 31 m de costat.2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS.31 m4 PilarsDamunt dels pilars salcen quatre arcs torals de mig punt que, mitjanant un sistema de petxines, defineix el cercle sobre el que saixeca la gran i extraordinria cpula rebaixada, que queda en suspensi, i que representa el punt central de leix longitudinal principal. 4 Arcs torals de mig puntPetxines

Interior de Santa Sofia (532 537), Istanbul. Gran i extraordinria cpula rebaixada, que queda en suspensi.

2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS.A lest i a loest, dues semicpules perllonguen lespai fins a cobrir del tot el rectangle, i definir leix longitudinal que partint del nrtex de lentrada arriba fins a labsis. 2 Semicpules71 m77 m

Divisi en tres naus: T una nau central (ms ampla i elevada), dues naus laterals (es sacrifiquen les naus laterals per a exalar la nau central), i un absis interior semicircular on hi restava laltar, passant pel presbiteri, mentre que a cada banda, tal i com prescrivia la litrgia oriental, shi construren els dos espais auxiliars simtrics, diacnicon i prtesi.

2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS.La diferncia d'altura de les naus va ser aprofitada per a aixecar un segon pis (matroneu).

Les naus estan dividides en dues parts: les zones on es collocaven els fidels, i la bema o prevere, per als clergues. Espais separats per la iconstasi, reixa o cancell que tancaven amb vels en el moment de la consagraci. Iconstasi

2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS.Absis, presbiteri, iconstasi (consagraci), bema (o solea pel clergat).

2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS.Els quatre gruixats pilars, que sostenen la immensa cpula, sendinsen en les naus laterals, sobresurten igual que els contraforts i interrompen el desenvolupament longitudinal de les naus. En canvi la nau central s totalment difana.

2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATSOriginalment un pati tancat, igual que en el projecte del Pante, precedia latri.

Lextrem occidental est precedit per una un gran atri de cinc prtics, on es conserven algunes columnes clssiques constantines i un gran recipient amb aigua beneda per a la purificaci dels fidels, i un nrtex doble o vestbuls que mitjanant nou portes ens comuniquen amb el recinte sagrat.

El nrtex era la zona on sinstallaven els catecmens, s a dir, els que es preparaven per ser batejats. AtriNrtex: 9 portesEsonrtex 77 m71 mPlanta de conjunt de Santa Sofia (532 537), Istanbul

2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS.

PLANTES I ESTRUCTURA

Columnes bizantinesLleuger ntasicentralFust llisCorinti i compostcimaciTeodosiCapitells bizantins, cbics amb decoraci vegetal, acaben en forma plana.2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS

Capitell de Sant Vital de Ravenna (segle VI)Capitell de Sant Sofia de Constantinoble (segle VI)2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATSCapitell Teodosi

2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATSCapitell de Santa Sofia de Constantinoble (segle VI).

2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATSCapitells de Santa Sofia de Constantinoble (segle VI).

2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS.El recinte sagrat est articulat al voltant de la cpula central, i acabava amb un absis, situat al centre de la part ms longitudinal, enmig de dues petites cpules de quart desfera.

2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS.La gran cpula central semiesfrica, meravella del mn medieval, t dimensions inaudites per lpoca: senlaira a 55 m dalada i ateny els 31 m de dimetre. Est composta per quaranta nervis i els seus corresponents panys corbs. A la base de la cpula 40 finestres creen lefecte duna gran anella de llum, i est recolzada en un enginys sistema darcs i quatre petxines (triangles esfrics dinnovaci), les quals al seu torn posen sobre quatre pilars, que en estar a l'exterior de l'edifici sembla com si la cpula se sostingus en l'aire.55 m31 m

2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS.Hom relaciona aquesta construcci, especialment per la gran cpula central, amb el Pante, que malgrat fou una obra innovadora dels romans i havia representat un repte tcnic revolucionari, es diferencia daquesta obra arquitectnica perqu, mentre les cpules romanes eren sustentades pels murs, en Santa Sofia aquesta soluci no era possible perqu la planta s rectangular, per aix la gran cpula central reunia tots els pesos del conjunt de ledifici, aquest fet oblig a buscar solucions tcniques per assegurar que se sostingus, cercant que lestructura absorbs la pressi desmesurada. COM FER-HO?

Antemi de Tralles i Isidor de MiletSanta Sofia (planta).COBERTA MOLT DINMICA:

A) Gran cpula central (31 m. dimetre).B) Empentes recollides per dues cpules de quart desfera en leix longitudinal.C) Descarrega en nnxols situats en la diagonal de les semicpules.D) Descarrega en murs exteriors.ABBc2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS.COM FER-HO? Els arquitectes, Antemi de Tralles i Isidor de Milet, projectaren una cpula semiesfrica que descanss al mateix temps sobre dues mitges cpules, situades a cada costat est i oest de la cpula, i sobre quatre pilars octogonals, dos a cada costat. CCCCD

2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS.Antemi de Tralles i Isidor de Milet. Santa Sofia (alat).Grans exedresSemicpules en la diagonal o exedres ms petites

2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS.Ara presenta 40 nervadures, entre les quals sintercalen 40 finestres, i va vncer les tensions laterals amb dos grans contraforts a cada costat. Per tant, la cpula de lesglsia actual s la segona.HISTRIA DUN RESULTAT: Dos terratrmols seguits la feren caure el 558, aix com tamb va caure una mitja cpula.Aleshores la cpula central fou reconstruda per Isidor de Milet, el jove, qui redu les dimensions, per augment laltura.

Isidor de Milet, el jove, va vncer les tensions laterals amb dos grans contraforts a cada costat. 2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS.

Arquitectura arquitravada i voltada. Principal aportaci: Cpula sobre petxines.2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS.Laspecte ms innovador de Santa Sofia consisteix en lorganitzaci del suport de la cpula.

Les petxines permeten passar de la figura del quadrat a la de lesfera, les quals esdevenen fonamentals a lhora dassumir les forces de descrrega que transmet la cpula superior, ja que recullen el seu pes i el traslladen als pilars i a les mitges cpules de lest i loest.

2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS.Els VOLUMS a l'interior presenta un aspecte totalment contraposat al seu exterior: ampli, buidat i lleuger (DIFAN).

2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS.A l'est i a l'oest (per la part de l'absis i l'atri) lenorme embranzida de la cpula es distribueix sobre les mitges cpules de dimetres iguals (33 m), que sn dues grans exedres o quarts d'esfera sustentades per pilars octogonals que, al seu torn, se sustenten en altres exedres ms petites.

2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS.Antemi de Tralles i Isidor de Milet. Santa Sofia (exterior).

2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS.EL RESULTAT S UN JOC MOLT DINMIC:De la cpula central, que trasllada les empentes i les pressions contra restants a les voltes secundries i terciries, i crea un dileg tectnic de tendncia centrfuga (BRUNO ZEVI).

2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS.En faanes de l'eix nord-sud la fora s absorbida per 4 immensos contraforts per parelles, aix, el pes que transmeten les petxines est contrarestat per dos grans arcs, que neixen i descansen en aquests 4 poderosos contraforts, en les arcades sobrin, com a nnxols, finestres de mig punt.

2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS.En les arcades nord-sud sobrin, com a nnxols, dues fileres de finestres de mig punt. I igual que en la faana est, la construcci s'eleva bruscament.

2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS.

Hagia Sofia. PlantaCpulaExedraExedraCupuletesCupuletesAbsisNausNausContrafortsContrafortsPilarsPilars2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS.

2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS.

2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.1.- PLANTA, PARTS, ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS.

Hagia Sofia

Interior de Santa Sofia (532 537), Istanbul.INTERIOR: A cada costat de leix longitudinal hi ha una nau lateral, molt compartimentades i separades de la nau central per un doble pis darcades sobre columnes.

Per sobre de la tribuna, al mur que tanca lespai central sobrin dues fileres de finestres i, tamb, les altres parets estan perforades amb multitud dobertures que contribueixen a crear una lluminositat nica a linterior, i aix s possible perqu no tenen funci de suport. 2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.2.- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR.

INTERIOR: Laltra gran font de llum s la cpula. Interior de Santa Sofia (532 537), Istanbul.2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.2.- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR.

2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.2.- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR.INTERIOR: Santa Sofia (532 537), Istanbul.

Santa Sofia. Nau lateral.Grossos pilars2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.2.- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR.

Santa Sofia. Maqueta.Des de lEXTERIOR es pot apreciar lorganitzaci duna cpula central, recolzada sobre dues mitges cpules a la zona ms longitudinal, i les petxines, les quals sumades al conjunt de quatre quarts de cpula, ms la de labsis donen lloc a JOCS DE LNIES CORBES que, observada des de linterior, ressalten la immensa cpula central.2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.2.- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR.

2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.2.- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR.EXTERIOR: Santa Sofia (532 537), Istanbul. Maqueta.

Perspectiva axonomtrica de Santa Sofia (532 537). Istanbul.2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.2.- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR.JOCS DE LNIES CORBES que, observades des de linterior, ressalten la immensa cpula central grcies, especialment, a la llum que entra per les 40 finestres obertes en la base del tambor de la semi esfera, que genera lefecte duna anella de llum sobre la qual sura la cpula.

2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.2.- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR.Fa lefecte duna anella de llum sobre la qual sura la cpula, que actua com un gran BALDAQU, i simbolitza tant la volta celestial (en leix vertical de la cpula), com el cam de salvaci del fidel cristi (en leix longitudinal de la nau).

Gran i extraordinria cpula rebaixada, que queda en suspensi. Anell llumins.2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.2.- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR.La cpula central, per tant, s lautntic punt de referncia de Santa Sofia de Constantinoble, el simbolisme principal prov della i de la llum que proporciona, aquest fet tindr una rellevncia simblica fonamental en el mn medieval perqu representa la imatge de la presncia de la divinitat a la Terra.Interior de Santa Sofia (532 537), Istanbul.

Antemi de Tralles i Isidor de Milet. Santa Sofia (alat i planta).2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.2.- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR.Exteriorment, s una construcci slida i ben definida per les seves lnies matrius, on el detall no s tan important com en el seu interior.

En la faana oest, es troba l'atri i l'entrada principal, el qual consta de dues galeries, i posseeix dues plantes. s de destacar que totes les obertures de l'exterior estan rematades per arcs de mig punt.2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.2.- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR.

2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.2.- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR.La construcci s'eleva suaument fins a entrar en contacte amb una volta de can interior que ajuda en la descrrega del pes de la semi cpula oest.

COMPOSICI. Les formes complicades dels seus recintes i voltes ofereixen perspectives extraordinriament riques, aix l'amplitud, l'abundncia de llum i l'harmonia del recinte principal, contrasta amb les tremendes tensions de les voltes i dels verticals pilars. Les cpules eren cobertes amb teules de bronze daurat, posteriorment arrabassades pels turcs. 2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.2.- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR.

2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.2.- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR.La DECORACI policroma ajuda, en Santa Sofia, com en tota l'arquitectura bizantina, a desmaterialitzar l'estructura arquitectnica, donant-li un sentit d'irrealitat i una mgica aparena que sempre ha dominat a la religiositat oriental.

Aix ressalta el meravells fenomen espacial i lumnic.

Santa Sofia. Murs pantalla.Santa Sofia. Absidioles laterals.A ms amb l'enginyosa manera d'emprar els recursos constructius i d'ocultar el sistema de contraforts, la decoraci arquitectnica de revestiment collabora amb la impressi buscada, impressionar-nos. Aquesta decoraci no recalca les lnies matrius i expressives de l'arquitectura com a Occident, sin que les dilueix en una enlluernadora vibraci de superfcie que cobreix per igual tot l'mbit. 2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.2.- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR.

En Santa Sofia, com en els altres interiors bizantins, el que es tracta de provocar en l'espectador s la impressi de la presncia de la Divinitat, provocant sorpresa, i duent-lo per igual cap a l'encanteri i al temor davant la majestat divina.

2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.2.- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR.

Sha prets alliberar el mosaic elevant-lo de la seva humil condici de sl "trepitjable a la majestat gaireb celestial de l'absis i les cpules.

A la temtica se li dna tamb un rang elevat, ja no eren simples dibuixos geomtrics, smbols i allegories de la vida quotidiana, sin que es tractava de les ms sublims temtiques apocalptiques de la religi. 2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.2.- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR.

Interior de Santa Sofia (532 537). Istanbul.2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.2.- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR.En els interiors bizantins, els centenars de llums que pengen formant una espcie de sostre centellant, provoquen infinits reflexos en la superfcie acolorida dels grans mosaics, fent-los brillar, com si realment es miressin els ulls de Crist, dels apstols o dels profetes.

Santa Sofia. Incidncia de la llum.2.- DESCRIPCI FORMAL. 2.2.- ESPAI INTERIOR I EXTERIOR.

3.- HISTRIA. TEMTICA I FUNCI. ICONOGRAFIA.Posteriorment, al 415 sinicia la segona, que va ser destruda el 532 per una insurrecci contra Justini (Revolta de Nicka) durant els primers i turmentosos anys del regnat de Justini. Per tant, el conjunt de Santa Sofia s la tercera construcci realitzada en el mateix espai, fou edificada amb molta rapidesa, entre el 532 i el 537, ms de mil homes invertiran en la seva construcci noms 5 anys, 11 mesos i alguns dies. HISTRIA: Santa Sofia justiniana sala sobre lantic emplaament de la baslica que lemperador Constant I consagr a la Santa Saviesa (360), desprs de ser enderrocada per un incendi al 404.

Hagia Sofia. LocalitzaciSanta SofiaCircPalau3.- HISTRIA. TEMTICA I FUNCI. ICONOGRAFIA.

Representaci en Mosaic de Constant I el Gran. Hagia Sofia. Constantinoble (Istanbul).3.- HISTRIA. TEMTICA I FUNCI. ICONOGRAFIA.SIGNIFICAT: El seu objectiu fou superar el temple de Jerusalem, per aix el dia en qu es consagr, 26 de desembre de lany 537 Justini sembla que va exclamar: Salom, the venut.La Verge flanquejada per els emperadors Justini (que li ofrena lesglsia a la Verge) i Constant (que li presenta la ciutat de Constantinoble).

LA DIVINA SAVIESASIGNIFICAT: El nom Santa Sofia prov del fet destar dedicada a la segona persona de la Santssima Trinitat (Sofia significa saviesa en grec, s a dir, HAGIA SOFIA = DIVINA SAVIESA). 3.- HISTRIA. TEMTICA I FUNCI. ICONOGRAFIA.

Sant Vital de Ravenna.Justini.Opus tessellatum.SIGNIFICAT: Consolidat el seu poder, lemperador inici una poltica expansionista amb lobjectiu de restaurar lantic imperi rom i alhora una poltica de reconstrucci de la capital.

En aquest context, el temple de la Divina Saviesa es planteja com lemblema del poder imperial i com lofrena ms sumptuosa al Du que lha fet possible. 3.- HISTRIA. TEMTICA I FUNCI. ICONOGRAFIA.

3.- HISTRIA. TEMTICA I FUNCI. ICONOGRAFIA.SIGNIFICAT: Per aquest motiu, la Baslica romania unida al palau de Justini i era el punt de referncia del seu poder, ja que lemperador establ una clara relaci entre els poders religis i terrenal (CESAROPAPISTA I TEOCRTIC).

SIGNIFICAT: T una funci religiosa. Tot i que el 1453 la ciutat fou conquerida pels otomans i lesglsia fou convertida en mesquita i a lexterior shi afegiren quatre minarets en forma de torre cilndrica, i sedificaren diversos mausoleus al costat de lesglsia, lestructura de ledifici no va patir grans variacions, per si la decoraci interior i iconogrfica que modific laspecte original, perqu els musulmans iconoclastes eliminaren el mobiliari litrgic, taparen amb una capa destuc o pintaren tots els mosaics i hi collocaren plafons amb inscripcions alcorniques. 3.- HISTRIA. TEMTICA I FUNCI. ICONOGRAFIA.

Antemi de Tralles i Isidor de Milet.Santa Sofia.Exterior.3.- HISTRIA. TEMTICA I FUNCI. ICONOGRAFIA.En poca musulmana safegeixen els minarets i sadjunten altres dependncies (mausoleus).

SIGNIFICAT:

Per va continuar essent un lloc doraci i, al llarg de la histria, ha passat de ser un espai sagrat per al mn cristi a ser-ho per al mn islmic.

Posteriorment, la reforma dAtaturk la convert en museu.

Avui dia, sota la concepci de museu, s considerada un punt de culte per aquestes dues religions.3.- HISTRIA. TEMTICA I FUNCI. ICONOGRAFIA.

3.- HISTRIA. TEMTICA I FUNCI. ICONOGRAFIA.ASPECTES ICONOGRFICS. ELS MOSAICS DE SANTA SOFIA: El repertori iconogrfic musiu dels murs, realitzat entre els segles IX i XII, s dinspiraci cristiana.

Els mosaics cobrien part dels murs, labsis i absidioles, les voltes i la cpula.

Foren recoberts per una grossa capa de cal desprs la conquesta turca.

Posteriorment, foren restaurats i es tragueren a la llum, en els llocs en que escara en quedaven.

La combinaci de llum i el color creen un ambient dextraordinria riquesa.

ASPECTES ICONOGRFICS.

El repertori representa:

La Verge flanquejada pels emperadors Justini, que ofrena lesglsia a la Verge, i Constant I que li presenta la ciutat de Constantinoble.

La Verge flanquejada per lemperador Joan Commeno II i lemperadriu Irene.

La Disis (Jess Crist entre la Verge i Sant Joan el Baptista).

Juntament amb motius geomtrics i florals. 3.- HISTRIA. TEMTICA I FUNCI. ICONOGRAFIA.

La Verge flanquejada per els emperadors Justini (que li ofrena lesglsia a la Verge) i Constant (que li presenta la ciutat de Constantinoble).3.- HISTRIA. TEMTICA I FUNCI. ICONOGRAFIA.

Representaci en Mosaic de Constant I el Gran. Hagia Sofia. Constantinoble (Istanbul).3.- HISTRIA. TEMTICA I FUNCI. ICONOGRAFIA.La Verge flanquejada per els emperadors Justini (que li ofrena lesglsia a la Verge) i Constant (que li presenta la ciutat de Constantinoble).

MOSAIC DE SANTA SOFIALa Verge flanquejada per lemperador Joan Commeno II i lemperadriu Irene.3.- HISTRIA. TEMTICA I FUNCI. ICONOGRAFIA.

La Disis: Jess Crist, entre la Verge i Sant Joan Baptista.3.- HISTRIA. TEMTICA I FUNCI. ICONOGRAFIA.

La Disis: Jess Crist, entre la Verge i Sant Joan Baptista.3.- HISTRIA. TEMTICA I FUNCI. ICONOGRAFIA.

Jess Crist flanquejat per lemperador Justini i lemperadriu Teodora.3.- HISTRIA. TEMTICA I FUNCI. ICONOGRAFIA.

MOSAICS DE SANTA SOFIA. LA THEOTOKOS: de front, entronitzada, amb el Nen en els seus genolls (Romnic).

ASPECTES ICONOGRFICS. La cpula central simbolitza la presncia divina, fet que venia reforat per la decoraci interior de mosaics daurats, i per la illuminaci provinent dels finestrals; aquest immens mbit difan que creava la volta de la cpula, sota la que es reunien els fidels, representava a un nic Du i una nica fe per a tota lEcumene.3.- HISTRIA. TEMTICA I FUNCI. ICONOGRAFIA.Santa Sofia custodiava les relquies ms extraordinries del cristianisme primitiu, des del pou de la Samaritana, o les restes de la Vera Creu, fins a la llosa on havia estat dipositat el cos de Jess Crist.

ASPECTES ICONOGRFICS. Hom creu que lexterior de lesglsia estava policromat duna manera similar a lactual, s a dir, pintada dun color salm fora cridaner. En realitat es pretenia impressionar els fidels i aix augmentava el sentit de poder de lemperador Justini. 3.- HISTRIA. TEMTICA I FUNCI. ICONOGRAFIA.

ANTEMI DE TRALLES: Neix, segons es creu, al voltant de l'any 474 en Tralles (en l'actual Turquia). Procedia d'una famlia culta: el seu pare, Estfano, era metge, juntament amb dos dels seus germans; un altre era advocat i sel descriu com un "home de lletres". Va ser professor de geometria i arquitecte, autor al costat d'Isidor de Milet de l'Esglsia de Santa Sofia a Constantinoble (Istanbul). La construcci es va realitzar del 532 al 537, encara que a causa d'un esfondrament de la cpula en el 562 va caldre retocar-la. L'encrrec va venir de m de l'emperador bizant Justini I. El ms destacat de l'obra s la seva cpula, que descansa en un gran quadrat sobre quatre petxines i acaba en quaranta finestres que donen l'aparena de sostenir la cpula en un mar de llum. El seu talent sembla que abastava tamb l'enginyeria, ja que es diu que li va ser encarregat reparar les defenses contra les inundacions en Dara, una fortificaci bizantina a Sria.

Vista interior de la cpula de l'esglsia de Santa Sofia. Istanbul (Turquia).4.- ARQUITECTES.

ISIDOR DE MILET: Arquitecte bizant. Probablement va nixer a la ciutat de Milet, situada a la regi de Jnia, la que va ser seu d'una escola filosfica i literria que adopt el nom de Milet coincidint amb larquitecte, i que va donar noms tan brillants com Anaxmedes o Tales.

Va treballar al servei de Justini, qui va encarregar a Antemi de Tralles la construcci de la "nova esglsia de la Santa Saviesa" (Hagia Sophia), comenada en 532. Malgrat ser la seva nica obra, Santa Sofia s un dels edificis ms importants del mn, amb una cpula de trenta metres de dimetre. Antemi va escollir com a collaborador directe a Isidor per concebre el projecte, donar forma definitiva a l'edifici i comenar la seva construcci.Vista interior de l'esglsia de Santa Sofia. Istanbul (Turquia).4.- ARQUITECTES.

5.- MODELS I INFLUNCIES.Santa Sofia constitueix el cim absolut de lart clssic en el que han arribat al seu punt culminant dues tradicions artstiques distintes: per un costat, les tradicions arquitectniques i decoratives de lart clssic hellenstic i rom i, per un altre, lestil dels edificis voltats de lart paleocristi i de lsia Menor. s la sntesi entre Orient i Occident. El sistema de la distribuci despais i parets, i la utilitzaci, per primer cop a escala monumental, del sistema de petxines, fa que Santa Sofia estableixi les bases de larquitectura medieval.

5.- MODELS I INFLUNCIES.ANTECEDENTS. La decoraci del revestiment era un llegat de Roma (ma, estuc i mosaic). I la cpula de Santa Sofia s de tal grandiositat que noms t el seu antecedent al Pante dAgripa, tamb rom. La Martyria, edifici funerari dedicat a herois o sants, s lantecedent paleocristi, pel que fa a la planta central i, sobretot, ho s lesglsia dels sants Sergi i Bacus a Constantinoble, dels mateixos arquitectes.8,92mts

ANTECEDENTS: Sergi i Bacus. Materials.marbrecarreusmaons5.- MODELS I INFLUNCIES.

ANTECEDENTS: Planta centralitzada de Sant Sergi i Bacus. Constantinoble (1a meitat segle VI).5.- MODELS I INFLUNCIES.

INFLUNCIES. El model creat de la planta central voltada i la soluci tcnica de la cpula amb petxines fou la gran aportaci tcnica de lArt Bizant a la Histria de LArt.

Molt imitada posteriorment, perdur a larquitectura religiosa dOrient ms dun millenni. 5.- MODELS I INFLUNCIES.La seva arquitectura s ms d'interiors que dexteriors, mostren desinters per lexterior que resulta ms sobri i pesant.

INFLUNCIES. La personalitat de ledifici es detecta sobretot a linterior, en els espais oberts i la seva riquesa decorativa, com deia un escriptor contemporani, no sembla descansar damunt de cap obra slida, ms aviat sembla suspesa del cel, la qual cosa crear escola en tot lart bizant. 5.- MODELS I INFLUNCIES.

INFLUNCIES. Va influir directament a lesglsia dels Apstols de Constantinoble (antecedent de Sant Joan dEfes i la baslica de Sant Marc a Vencia); en Sant Salvador de Cora (Constantinoble); i en les mesquites de larquitecte turc Sinan: Suleimaniy (Istanbul) i Selimiy (Edurne).5.- MODELS I INFLUNCIES.

Esglsia de Sant Marc (Vencia).5.- MODELS I INFLUNCIES.

5.- MODELS I INFLUNCIES.Esglsia de Sant Marc (Vencia).

Mesquita Solim el Magnfic (Suleimaniy). Istanbul.5.- MODELS I INFLUNCIES.

Murs cortines.Cpula sobrePetxines.Antemi de Tralles i Isidor de MiletSanta Sofia.InteriorLlum com element integrador:Obertures dels murs, tribunes, nnxols, anell dobertures de la cpula central, i obertures en el mur darcs torals: donen sensaci dingravidesa, com si lenorme massa no pess.Naus laterals dividides en dos pisos. Segon cos tribuna per a la cort.Ritmes dinmics i curvilinis d arcs, voltes, cpula, columnates.Arcs torals desvien la crrega cap els quatregruixatsContraforts.Columnes bizantines amb cimaci.Espai difan.Contrasta pobresa decorativa exterior amb luxe interior (encara que molt transformat pels musulmans).6.- RESUM.

6.- RESUM. CARACTERSTIQUES PLANTA.

7.- BIBLIOGRAFIAWeb Gallery of Art, www.wga.huhttp://www.arqhys.com/Projecte Wikipedia. www.wikipedia.orgWikimedia CommonsArs Summum, www.arssummum.nethttp://www.metmuseum.orghttp://www.artehistoria.jcyl.es/historia/obras/8869.htm Granero, Assumpci. Tema art paleocristi, bizant i preromnic www.google.es www.wikipedia Apunts dHistria dEspanya del professor Ramon Catal Gran Enciclopdia Visual

7.- BIBLIOGRAFIAwww.slideshare.comRey Lama, Ana. www.slideshare.net/arelar">Ana ReyBlasco Rovira, Ana. www.slideshare.net/annablascoroviraSanchiz, Sergio. www.slideshare.net/sergisanchiz/03-c-arte-cristiano-arte-bizantinopptJimnez, Miguel ngel. www.slideshare.net/miguelarte/tema-03-paleocristiano-y-bizantinoMuoz Coloma, Roberto. www.slideshare.net/.../el-arte-clasico-grecia-y-romaPrez Molina, T., www.slideshare.net/tomperezCaballero, J.D., Ense-arteGrupo CREHA (J. Jimnez Zorzo, I. Martnez Buenaga, J. A. Martnez Prades, J. Martnez Vern), www.artecreha.comMartnez Vern, J., www.slideshare.net/jmartinezveron

LA DIVINA SAVIESAHistria de lartIES RAMON LLULL (PALMA)Alumna: Lydia Prez Ruiz (2n A Batxillerat)Professora: Ma Assumpci Granero Cueves

LA DIVINA SAVIESALA DIVINA SAVIESA

**************