amalgama 2012

Revista anual, núm. 4 / any 2012Col.legi Sant Vicenç de Paül, Manacor

EDITORIALNosaltres som alumnes de 3r d’ESO i, per primera vegada, te-

nim l’oportunitat d’expressar-nos a l’editorial de la nostra revis-

ta i no ens resulta una tasca fàcil, així que intentarem fer-ho de

la millor manera possible.

Per començar, ens agradaria explicar que l’aprenentatge que

extreim diàriament a la nostra escola no és tan sols a nivell cog-

nitiu, és a dir, no treballam només els continguts teòrics de les

assignatures, sinó que també duim a terme un aprenentatge

en societat perquè, com tots sabeu, dins l’aula compartim un

espai petit amb bastanta de gent i, tots som diferents, amb les

nostres manies, les nostres característiques úniques que ens

fan diferents a tots i cada un de nosaltres tant per dins com per

fora. Això fa que cada dia siguem més tolerants, respectuosos

i intentem sempre posar-nos en el lloc de l’altre, pensar en el

nostre grup com una petita comunitat i deixar de banda l’indi-

vidualisme imperant en la societat d’avui dia.

Pensam que tenim sort d’estar en una escola petita com aques-

ta perquè aquí com passava abans, ens eduquen en valors, uns

valors que tal vegada avui dia es troben en crisi. Opinam que tal

vegada les escoles d’avui s’haurien d’assemblar una mica a les

escoles d’abans en aquest tema, s’haurien de preocupar un poc

més per la convivència respectuosa entre les persones.

A més, actualment, a les nostres escoles hi ha gent de diferents

cultures i, per a nosaltres, resulta molt important poder conèi-

xer sense prejudicis aquelles persones que tenim tan a prop,

però que, a l’hora, ens resulten tan desconegudes.

Un altre tema que ens preocupa dins el món de l’educació són

totes les retallades en pressupost i les noves propostes que

planteja el govern. Per a nosaltres, la situació actual no pinta

gaire bé ja que creim que, als governants, no els importa la

nostra educació com a projecte de futur per construir un país

més sòlid, pensam que tan sols es preocupen pels seu doblers.

Veim una educació per a nosaltres on faltaran professors, on hi

haurà encara més alumnes per aula augmentaran els proble-

mes relacionats amb el dia a dia de la pràctica educativa.

A més, veim el nostre futur professional bastant negre, ja que

no hi ha feina i el govern no crea nous llocs de treball.

La llengua també és un tema de total actualitat. Per a nosaltres

resulta indignant que ens censurin la nostra cultura, fent malbé

la nostra llengua, la que hem parlat des que som petits i que

volem continuar parlant. La llengua no ha de ser motiu d’en-

frontament, sinó un mitjà per a la comunicació.

Tanmateix, per acabar, us volem dir que encara que tenguem

un panorama incert, nosaltres tenim esperança, tenim ganes

de continuar endavant amb força i entusiasme. La conclusió

més important que podem extreure és que actualment vivim

en un món molt globalitzat, on quasi tots els problemes es re-

lacionen i que les relacions que normalment tenen es basen

en interesos econòmics o polítics. Per solucionar aquests pro-

blemes pensam que haurem de recuperar maneres de fer que

haviem perdut, recuperant els nostres principis així com for-

mar persones amb molta creativitat i capacitat per tirar el món

endavant.

Alumnes de 3r d’ESO.

INFANTIL

3 ANYS

Els dofins ............................................................................. 05

4 ANYS

Els conills ............................................................................. 11

5 ANYS

Tres danses de Manacor .................................................. 20

Indis .......................................................................... 20

Moratons ................................................................ 24

Cossiers .................................................................. 28

PRIMÀRIA

1r CURS

Tomeu Urbà......................................................................... 34

2n A CURS

Sa Canova............................................................................ 38

2n B CURS

El dia mundial de l’arbre. ................................................. 42

3r i 4t CURS

Recomanacions. ................................................................ 46

5è CURS

Un dia a la nostra escola. ................................................. 66

6è CURS

El nostre viatge a Barcelona. .......................................... 72

ÍNDEXSECUNDÀRIA

1r ESO

Els nostres hobbies .......................................................... 80

El Bàsquet ............................................................... 80

“Friends Rock” ...................................................... 84

La dansa. La nostra pasió .................................... 88

Internet i les comunitats virtuals ...................... 92

2n ESO

Els nostres reptes personals ........................................... 94

3r ESO

Alguns dels nostres dibuixos ........................................... 96

Op Art ............................................................ .......... 96

Pop Art ................................................................... 97

Perspectiva Cònica ................................................... 102

La Publicitat ............................................................. 110

4t ESO

Els reptes de la multiculturalitat .................................. 112

3 ANYSEls dofins.................................................................................................................................Aquest trimestre hem estudiat els dofins i com a cloenda els

hem anat a veure a Marineland.

_Hem vist que són mamífers aquàtics.

_Que viuen a mars de tot el món.

_Els agrada molt per menjar:

Calamars

5 6

Peixos

Pops

_Mai no viuen sols, sempre estan en grups. FAMILIES.

7

Respiren pels pulmons com nosaltres i agafen l’aire per un

forat que tenen a l’esquena que es diu ESPIRACLE:

Tenen totes aquestes parts:

Utilitzen la cua per nedar i la mouen de dalt a baix.

8

Són molt simpàtics i els agrada molt jugar:

9 10

Alguns viuen dins aquaris, com Marineland, on els cuiden i en

fan reproducció. També fan espectacles molt divertits.

12

4 ANYSEls conills.................................................................................................................................Els nins i nines de 4 anys hem après moltes coses sobre els ani-

mals de granja, però, sobretot, hem volgut saber més del conill.

Per això hem decidit fer el projecte sobre aquest animal tan

tendre.

Per començar, hem fet un llistat de les coses que ja sabíem so-

bre els conills i un altre del que ens agradaria saber, encara que

durant la realització del projecte ens han anat sorgint més pre-

guntes.

També hem fet un dibuix inicial de com és un conill, alguns no

ho teníem molt clar i per això hem decidit que el primer que

hem d’aprendre són les parts del conill.

Conill amb taques

I hem volgut saber de quins colors són i entre tots ho hem cer-

cat a casa amb l’ajuda de les famílies. Hem trobat que hi ha

conills: blancs, marrons, grisos, negres i amb taques.

Conill blanc

11

Conill negre

Conill marró

Conill gris

I que hi ha conills amb orelles curtes i conills amb orelles ben

llargues. I conills que les tenen cap amun i altres cap avall.

Conill d’orelles curtes

13 14

Conill d’orelles llargues

A una altra sessió, hem cercat què mengen els conills i hem fet

un llistat: col, pomes, garroves, patates, prebe, pa sec... però

tots hem coincidit que el què més els agrada són les pastana-

gues! I per això hem duit pastanagues a la classe i n’hem men-

jat tots, com els conills.

També hem trobat que no els agrada gens i ens ha sorprès molt

perquè a nosaltres ens encanta, la XOCOLATA!

I per acabar de sentir-nos conillets... hem fet unes caretes ben

xules!

15 17

Quina sorpresa més gran ens ha donat la nostra tutora, na Nena

i na Paula quan ens han duït a classe uns conills! Ens hem pas-

sat tot el dia mirant-los, tocant-los, agafant-los... són tan suaus!

18 19

I per acabar hem fet uns dibuixos preciosos dels conills i un

dossier per tenir ben ordenat tot el que hem fet.

I perquè les nostres famílies vegin tot el què hem après, els

hem fet entre tots un mural i l’hem penjat al pati. Han quedat

ben sorpresos!

20 21

5 ANYSTres danses de Manacor..........................................................................................................Aquest any els nins i nines de 5 anys hem après 3 danses de

Manacor: els indis, els moratons i els cossiers.

Les activitats, les vàrem realitzar al Molí d’en Beió i consistien

en una petita explicació de la dansa i de la indumentària, la re-

alització d’algun element de la indumentària i finalment el ball

de la dansa.

Hem après moltes coses:

_La dansa dels Indis: aquesta dansa la formen quatre pa-

relles que fan i desfan una trunyella amb vuit cintes de color

vermell i groc que estan fermades a un pal, aquest l’aguanta un

nin que realitza el paper de Dama.

La indumentària ens va agradar molt, i ens vàrem fer un tur-

bant com ells, amb moltes plomes de clors!

El personatge que els acompanya és un Drac molt gran i amb

moles de colors que també ens va agradar molt!.

24 25

_Els Moratons: els dansaires vesteixen una brusa blanca o

groga i una petita faldeta, unes calces blanques amb cintes en-

trunyellades i amb espardenyes grogues o vermelles. Al cap

duen un turbant groc i vermell amb una mitja llunya i moltes

cintes també vermelles i grogues.

Els Moratons ballen set danses, nosaltres vàrem aprendre la

Roda.

Un dels personatges que ens va agradar més va ser l’Alicorn,

que acompanyava als Moratons mentre la gent li canta cançons

còmiques.

26 27

També vam aprendre la cançó de la dansa:

A can Pocoli, ballen Moretons,

a can Pocoli ballen Moretons,

i a la seva filla,

li han presos els calçons.

28 29

_Els Cossiers:

Aquesta dansa està formada per sis dansaires i una Dama. Hi

ha diferents balls però nosaltres vàrem aprendre “Es pevet”,

encara que com ens van explicar un dels més importants és el

“Ball dels Broquers”, ja que és lúnic que es fa en tot Mallorca.

La indumentària és molt vistosa i alguns de nosaltres ens vàrem

poder vestir com ells i fer el ball.

El personatge que els acompanya és un dimoni.

1r PRIMÀRIATomeu Urbà.........................................................................................................................

34 35

2n A PRIMÀRIASa Canova...........................................................................................................................

38 39

2n B PRIMÀRIAEl dia mundial de l’arbre......................................................................................................

42 43

3r PRIMÀRIARecomanacions...................................................................................................................

46 47

56

_Rio:

Rio es una película que trata de Blu, que es un guacamayo do-

méstico que nunca aprendió a volar y que disfruta de una vida

placentera con su dueño y su mejor amiga Linda, en el pequeño

pueblo de Moose Lake, Minnesota. Blu y Linda, piensan que él

es el último de su especie, pero cuando se enteran que hay otro

guacamayo que vive en Río de Janeiro, se dirigen a la lejana y

exótica tierra para encontrar a Jewel, la contraparte femenina

de Blu.

Al poco tiempo de llegar, Blu y Jewel son secuestrados por

un grupo de torpes traficantes de animales. Blu escapa con la

ayuda de la astuta Jewel y un grupo de graciosos y elocuentes

pájaros citadinos. Ahora, con sus nuevos amigos a su lado, Blu

deberá encontrar el valor para aprender a volar, malograr el

plan de los secuestradores que les pisan los talones, y así poder

regresar con Linda, la mejor amiga que un pájaro podría tener.

Al principio los guacamayos hacen un baile muy bonito. Disfru-

té de la película porque me reí mucho y me lo pasé muy bien

al verla.

Miquel Àngel Gabaldón.

“Es pot ser feliç i savi sense llegir mai.Però si llegeixes, vius més, vius altres vides i les vius amb més profunditat”.

Bernard Pivot

57

4t A PRIMÀRIARecomanacions..................................................................................................................EL DIARI SECRET DE COLETTE

Aquest llibre m’ha agradat per les següents raons:

És bastant entretingut i sobre tot m’agraden molt les aventures del club de Tea.

Els protagonistes són:

Pamela, Paulina, Nicky, Colette i Violet, després hi ha na Vainilla, que és la dolenta.

El llibre conta la història de:

Cinc nines que estudien a la Universitat de Ratford i que el seu desig és el de

convertir-se en periodistes, escriure articles, fer entrevistes i publicar-les.

Les alumnes escriuen un diari de la Universitat i na Vainilla (la dolenta) entra a

l’habitació de na Colette i li roba el diari secret.

L’acció passa a:

A la Universitat de Ratford.

Aquest llibre el recomanaria a:

A tots els nins i nines que els agradin les aventures.

En aquest llibre he après valors com:

L’amistat, la companyonia i la confiança.

María Antònia Caldentey Morey

58 59

EL SECRETO DEL CASTILLO ESCOCÉS

Este libro me ha gustado por las siguientes razones:

Es muy entretenido y divertido.

Tiene misterio.

Sobre todo, me encantan los libros de Tea Stilton.

Los protagonistas son:

Colette, Pamela, Paulina y Violet y Nicky

El libro cuenta la historia de:

Son cinco chicas que van a Escocia para ayudar a una amiga suya a salvar el castillo

de su familia.

La acción transcurre en:

En un castillo muy antiguo de Escocia.

Este libro lo recomiendo a:

A todos los niños y niñas del mundo que les guste leer.

En este libro he aprendido valores como:

La amistad, la solidaridad, la confianza y la simpatía.

María Antònia Caldentey Morey

60 61

4t B PRIMÀRIARecomanacions..................................................................................................................

62 63

5è PRIMÀRIAUn dia a la nostra escola......................................................................................................Un dia a l’escola és com una capsa de sorpreses, mai no saps

què passarà. Per fer-nos oblidar que tenim son sona una músi-

ca i, a vegades, ens entren ganes de ballar pel pati. A la fila nins

i nines es fan lluny: les nines xerren i els nins fan les seves típi-

ques batalles. Això sí, els dos ajudants del mestre han de tenir

els seus ulls fixats en el que fan els professors per avisar que ja

podem pujar a l’aula. I mentre pujam les escales,pensam què

passarà avui: si no hi haurà deures per a l’endemà (bé, això no

passa quasi mai), si hi haurà algun examen sorpresa (de Mates

o de Medi?), si algú traurà una bestiesa del seu cap i tots riu-

rem...

La pregària és el primer que feim per obrir el dia però

abans que no falti un “Bon dia!”. Algunes vegades, ens fan una

reflexió que és ben eficaç i canvia la nostra actitud o comporta-

ment. I així, ja podem començar les classes.

El primer que feim és corregir la tasca que havíem de

fer a casa, però, si no en tenim ens comencen a explicar la prò-

xima lliçó. Després, marcam les activitats i començam a fer-les.

És més divertit fer-les amb el company o companys del costat

però sabem que és el nostre capet el que ha de pensar. Si no

entenem alguna cosa, el mestre o la mestra està atent a aju-

dar-nos.

66 67

Quan falten pocs minuts perquè toqui el timbre, encara

no ens diuen que podem arraconar i ja no podem més, sobre-

tot si és el divendres i tenim un cap de setmana que ens espera.

Marxam ben satisfets, hem après molt i també ens hem

divertit (o avorrit a moments puntuals). Hem fet un poc de tot!

Però... quan sortim pel portal ningú pensa en la tasca que ens

han manat!!!

68 69

72

6è PRIMÀRIAEl nostre viatge a Barcelona................................................................................................

73

“A mi el viatge d’estudis m’ha ajudat a controlar-me més amb

els meus companys i a passar-ho bé amb ells. És el millor viatge

que he fet de tota la meva vida gràcies als companys i als pro-

fessors que m’han ajudat.”

Toni Planas

“A mi m’agradaria poder viure a Barcelona, és una ciutat mera-

vellosa. Jo hi tornaria.”

Maria Serra

“Anar de viatge d’estudis a Barcelona ha estat una experiència

inoblidable. Jo repetiria el viatge.”

Jaume Servera

“El més important és que tot el grup ens ho vàrem passar bé.

També hem après a conviure tots junts com a grup i a aju-

dar-nos els uns als altres.”

Sheila Grano de Oro

“El viatge m’ha ajudat a estar amb altres companys, no tan sols

amb els de sempre.”

Victor Jara

74 75

“Jo hi tornaria perquè ara ja sé què és estar en grup d’amics

i compartir aquests moments. Jo crec que no oblidaré mai

aquest viatge i tampoc tot el que he sentit.”

Salvador Grimalt

“El que m’ha agradat més ha estat Port Aventura i estar amb els

amics tant de temps.”

Josep Oliver

“Ha estat una mescla de diversió, educació i cultura. Barcelona

és una ciutat fascinant, molt més del que em pensava.”

Jaume Andreu

“M’hauria agradat haver pogut estar més temps a Port Aventu-

ra per poder pujar més vegades a més atraccions.”

Aina Lliteras

76 77

“Ha estat el millor viatge que he fet. A mi m’ha ajudat a veure

que quan estan enfadats amb algú el més important és que ens

hem de perdonar.”

Josep Maria Serra

“El viatge a Barcelona va ser molt divertit, entretingut i emo-

cionant. Ens ha ajudat a conviure amb els amics. I és que per

passar el temps no importa mirar la televisió sinó que es pot

anar a veure llocs o passejar”

Rosa Galmés

“Crec que tots vàrem aprendre que

mirant la televisió o jugant a les

maquinetes no ens ho passem tant

bé com jugant o rient amb els com-

panys. Jo vaig aprendre a tenir més

amistats a la classe i crec que per

això val la pena tornar-hi.”

Marta Riera

“Jo tornaria anar al viatge d’estudis

perquè he fet amics que abans no-

més eren companys. També m’han

agradat molt els acudits que con-

tàvem els vespres però, sobretot,

m’ha agradat quan érem a Port

Aventura i no hi havia grups, tots

anàvem junts.”

Marc Matamalas

“De tots els viatges que he fet ha

estat el millor. El tornaria a repetir i

crec que tota la classe també.”

Andreu Barceló

“Hem de ser responsables, ens

hem de dur bé amb tots, hi ha d’ha-

ver companyia i amistat.”

Bernat Parera

“Em va agradar molt perquè vàrem anar amb els companys i

vàrem visitar llocs que no havia vist mai. El pitjor de tot va ser

quan vàrem arribar a Manacor!.”

Joan Bauçà

“Vàrem anar a llocs molt interessants que ens varen deixar bo-

cabadats com per exemple, el Parc Güell o Port Aventura que,

sens dubte, ens va encantar a tots.”

Pere Moyà

78 79

“La visita nocturna a Barcelona va ser molt divertida i guapa.”

Maria Bel Huertas

“Ens ho vàrem passar ‘pipa’. L’únic que puc dir d’aquest viatge,

tot i que ens ho vàrem passar molt bé, és que va ser molt curt.

Per part meva podríem tornar a partir”

Margalida Rosselló

“Per a mi el viatge, ha estat `xulíssim’ i el repetiria totes les ve-

gades que fes falta.”

Guiller Fernández

“Anar de viatge d’estudis m’ha ajudat a aprendre que hem

d’anar tots junts i que hem de fer una pinya.”

Maria Bel Mascaró

1r ESOEls nostres hobbies.................................................................................................................

_El bàsquetUna de les tasques encomanades durant aquest curs a l’assig-

natura de Processos de comunicació ha estat la de realitzar

un reportatge sobre el nostre hobbie. Nosaltres hem triat el

bàsquet perquè és l’esport que practicam des que tenim 5 o 6

anys. A més ens agrada molt.

Ens vam aficionar a aquest esport (introduir al bàsquet) perquè

els nostres germans grans hi juguen, també miraven partits de

bàsquet per la televisió. Vam triar el bàsquet perquè ens agra-

da jugar en equip, la competitivitat i la victòria, l’aprenentatge

que treiem de les derrotes. Però el que més ens agrada del nos-

tre hobbie és estar amb els nostres amics mentres feim esport.

Tots sabem que el bàsquet és un esport d’equip que es pot

desenvolupar en pistes cobertes o descobertes, en què dos

equips intenten fer punts ficant la pilota a dins una cistella.

Cada cop que un dels dos equips ho aconsegueix guanya dos

punts, menys en el cas dels triples i dels tirs lliures on tal sols

guanyen un punt.

Aquest esport a Manacor és bastant popular, ja que hi ha bas-

tanta de gent que el practica. Hi ha diferent clubs, per exemple,

la Zona Cinc que va néixer a l’estiu del 2005 per intentar cobrir

un buit en el bàsquet femení de Manacor. L’esport femení es

veu sovint relegat a un segon pla i no rep el suport que es me-

reix. El club pretén fer un treball per donar suport a l’esport fe-

mení promovent el bàsquet en diferents categories femenines

amb equip i diversió i solidaritat.

L’altre club és el Bàsquet Manacor que es va fundar el 1985 i

s’anomenava “Baloncesto Perlas Manacor”. El 1998 “Lolo Saiz”

va recollir l’herència del bàsquet de Manacor i va canviar el

nom per Bàsquet Manacor. A la temporada 1999-2000 ja hi ha-

via deu equips, cinc masculins i cinc femenins a les categories

Mini Bàsquet, Infantil, Cadet, Junior i Primera Autonòmica.

Actualment en aquests dos clubs el Bàsquet Manacor i Zona

Cinc hi ha les diferents categories hi ha les diferents categories:

Mini, Cadete, Junior, Senior… La diferència més gran és que en

el Bàsquet Manacor les diferents categories que existeixen hi

són tant en equips masculins com femenins, en canvi en el club

del Zona Cinc els equips tan sols són femenins.

Tot el bàsquet mallorquí pot estar orgullós perquè el passat dia

7 de febrer, la binissalemera Alba Torrents va ser nomenada mi-

llor jugadora de bàsquet del 2011 per la FIBA Europa. Aquesta

al·lota de tan sols 22 anys ha aconseguit des del 2004 guanyar

setze títols tant de nivell individual com en grup. Un d’aquests

títols fou el de campeona d’Europa Cadete, bronze mundial ab-

solut, cinquena posició al Jocs Olímpics de Pequí 2008 i ara com

ja hem comentat el de millor jugadora d’equip 2011.

Des d’aquí nosaltres aprofitam per donar-li l’enhorabona i de-

sitjar-li bona sort per a una ràpida recuperació de la seva lesió.

A Mallorca també hi ha en Rudy Fernádez que té 26 anys. És

un jugador de bàsquet de lliga NBA als Denver Nuggets. En-

tre els seus premis i medalles ha aconseguit la medalla d’or al

campeonat mundial de 2006 a Japó i medalla de plata dels Jocs

Olímpics el 2008.

A més, un alumne de la nostra escola, Miquel Àngel Fons, ha

tengut l’oportunitat de jugar la “Minicopa del Rey” amb el Real

Madrid. Miquel Àngel va acabar el partit essent un dels més

valorats de la competició. Ell juga amb els Infantil especial del

Bàsquet Manacor. Tota la directiva esportiva estan encantats

amb ell i per a nosaltres és un plaer que vengui a la nostra es-

cola.

Aquests tres grans jugadors de bàsquet mallorquins són un

gran model a seguir per a tots nosaltres ja que practicam el

mateix esport, el bàsquet és el nostre esport preferit.

Alumnes:

Maria Antònia Andreu Rosselló, Rosa Fiol Perelló, Damià Gual

Gelabert, Miquel Àngel Riera Català. 83

_”Friends Rock”, un nou grup de

rock: La banda espera fer bé el seu treball

“Friends Rock” és un grup de rock que es va formar ara fa tres

anys. Tots els seus membres som alumnes del Col.legi Sant Vi-

cenç de Paül on ens vam poder conèixer i on vam poder com-

partir les nostres inquietuds musicals. Ens vàrem entendre tant

rrar amb els membres de “Rock ‘e’ Fort” perquè ens donassin

alguns consells a seguir, d’aquesta manera vam poder mantenir

amb ells una entrevista informal. Entre d’altres coses ens van

dir que per arribar a ser un grup important en el món de la mú-

sica primer de tot hem de ser amics íntims. Després, els pares

són el Rolling Stones, són els nostres ídols. Però no ens vam

conformar a escoltar música sinó que a més a més vam decici-

dir formar un grup.

I com tots els grups en els seus inicis, estam un poc perduts,

per aquest motiu i per la proximitat geogràfica vam decidir xe-

i tan bé que vam decidir formar un grup de rock, format per

tres músics; un pianista que és en Jeroni, na Maria que toca la

bateria, en Joan, que és el guitarrista i a la veu hi ha n’Aida.

Ens agrada escoltar molta música diferent, però, per exemple

,un grup que ens va inspirar des dels inicis i que ens encanta

ens han de donar suport i ajudar a aconseguir actuacions.

També hem volgut esbrinar alguns aspectes relacionats amb la

història del Rock and Roll, amb la intenció d’ampliar els nostres

coneixements sobre la música. No sabem si ho sabíeu, però el

“Rock and Roll” neix als Estats Units a finals de la dècada dels

40. A més, la música rock és un estil musical que evolucionà

a partir del Blues com a crit d’alliberament per part dels es-

claus africans, encara que avui en dia el nom rock s’aplica a

molts altres estils, en particular quan un grup de música por-

ta una o més guitarres elèctriques, una bateria, solistes vo-

cals, un baix elèctric i, molt freqüentment, un piano elèctric.

Concretament, aquí a Mallorca, el festival “Selva-80” va ser el

primer festival de rock amb la participació de 15.000 persones.

Va ser el dia 5 d’agost de 1980, deixant una data important en

la història del rock Mallorquí. Tots nosaltres pensam que és una

vertadera llàstima que no es tornin a repetir events musical

d’aquest caire.

Alumnes:

Maria Adrover Duran, Aida Grifol Duran, Jeroni Sansó suñer,

Joan Sitges Roig. 87

89

_ La dansa és la nostra passió

Per a nosaltres la dansa és un hobby però també és una mane-

ra d’expressar els nostres sentiments mitjançant el nostre cos

ja que és un art que consisteix a comunicar-se al ritme de la

música.

La dansa ha format part de la història de la humanitat des de

principis dels temps. Per exemple, existeixen pintures rupes-

tres de més de 10.000 anys d’antiguitat que mostren figures

ballant associades a escenes de caça. Amb l’arribada del Re-

naixement va canviar l’actitud envers la dansa i, des de llavors,

el seu desenvolupament ha estat tan gros que en l’actualitat

existeixen molts estils de dansa diferents, com són per exemple

el ballet, la dansa del ventre, la dansa en cadira de rodes, dansa

espanyola, dansa folclòrica, dansa jazz, dansa profètica, dansa

teatre, la dansa vertical, etc.

A continuació explicarem algunes de les característiques més

importants d’algunes d’aquestes danses:

El ballet:

És una peça musical composta específicament per ser interpre-

tada a través de la dansa. També és el nom popular amb què

es coneix la dansa clàssica en general i les seves coreografies.

La dansa del ventre tribal:

És un estil modern de dansa, de creació nord-americana que es

deriva principalment de la dansa del ventre.

La dansa en cadira de rodes:

És un tipus de dansa dirigida a les persones amb discapacitat

física. Es practica a més de vint països d’arreu del món i és reco-

neguda oficialment com un tipus d’esport.

La dansa espanyola:

És un gènere que inclou tres submodalitats, l’escola bolera, els

balls populars i tradicionals i l’escola flamenca.

90 91

Les danses folclòriques:

Són aquells balls i danses pròpies de la cultura popular d’un

país o d’una comunitat de persones i que s’han anat transme-

tent de generació en generació fins arribar als nostres dies.

La dansa jazz:

És un grup format per una àmplia gamma de balls diferents.

Abans de la dècada de 1950, es refereix als diferents estils de

ball afroamericà, però el 1950 sorgí un nou gènere conegut

amb el nom de “modern jazz”, una dansa amb arrels proce-

dents dels estils tradicionals del Carib.

La dansa teatre:

Es refereix a la unió de la dansa “genuí” i mètodes de teatre. Va

ser utilitzada per primera vegada per Rudolf van Laban, consi-

derat el teòric més important de la dansa expressionista.

En la dansa teatre es mesclen molts elements diferents com

són el cant, la música en viu, el teatre i el moviment en el seu

sentit més ampli. Les obres de dansa teatre no ens conten una

història sinó que ells treballen a partir de les propostes escè-

niques on mostren conflictes humans en els quals els especta-

dors poden sentir-se identificats.

La dansa vertical:

És una forma de dansa aèria en la qual la coreografia es re-

presenta utilitzant la façana d’un edifici o la paret de l’escena-

ri mentre els artistes interpreten l’obra penjats de cordes. En

aquestes actuacions es barregen la dansa contemporània i l’es-

calada, freqüentment també fan ús de la tecnologia multimè-

dia, projectant vídeos o imatges a la superfície vertical.

Per a nosaltres la dansa és divertida, alegre i ens permet ex-

terioritzar allò que duim a dins. Podem expressar els nostres

sentiments a través del ball i quan estam tristos ens permet

sentir-nos millor del que estàvem abans, és com fer teràpia.

Tanmateix, a Manacor el món de la dansa és molt escàs, tan

sols hi ha tres locals on les persones interessades en aquest

món poden anar a practicar, són: l’Escola de Música i Dansa,

Show Dance-Gimnàs Manacor i Estudios Ivana. Però totes se-

gueixen practicant els estils de dansa més tradicional.

A Palma existeix La Casa de la Dansa, que és un projecte actiu

amb l’objectiu d’acollir, estudiar i difondre l’art de la dansa en

qualsevol de les seves expresions. És un espai obert i versàtil on

trobam una biblioteca, una videoteca, una sala d’exposicions

i museu on els professionals, aficionats i estudiants de dansa

poden descobrir els nous aspectes d’aquest art.

Esperam que totes aquelles persones interessades en la dansa

puguin trobar el seu camí.

Alumnes:

Maria Bel Sagrera, Carmen Quiroz, Jeroni Sansó, Joan Sitjes.

92 93

A l’assignatura de processos de comunicació ens han demanat

que escriguéssim un reportatge sobre allò que més ens agrada

fer i nosaltres, que som al·lots que ens ha tocat viure una nova

era tecnològica, hem decidit xerrar-vos d’Internet i concreta-

ment de les comunitats virtuals.

Com tots sabem, l’Internet és un conjunt de xarxes de comu-

nicació que va tenir el seu origen el 1969 on tots hi podem dir

la nostra. A més ens resulta interessant el fet que sigui una

eina de comunicació mundial, sense fronteres. En els seus ini-

cis Internet servia per unir varis ordinadors amb la finalitat de

compartir informació entre investigadors, científics, professors,

estudiants però ara ha augmentat les seves possibilitats involu-

crant-se encara més en el camp social.

Actualment podem ser usuaris de molts dels serveis que ens

ofereix la xarxa com són, els correus electrònics, les pàgines

web (www), telèfon online , televisió online, jocs en línia, trans-

missió d’ arxius d’ informació en general, però el que més ens

agrada a nosaltres són les comunitats virtuals.

_Internet i les comunitats virtuals D’aquestes comunitats virtuals les que més utilitzam són el fa-

cebook, twenti, myspace, tiwtter etc. A més a més també utilit-

zam el messenger, l’skype, ladoo, you tube o pàgines on podem

escoltar musica com els 40, flaix FM, Europa FM......

Totes aquestes pàgines les utilitzam per dir-nos coses, per co-

municar-nos. Podem conèixer les històries dels amics que te-

nim agregats, i pots compartir la teva, també hi podeu penjar

fotos. Podríem dir que les utilitzam més aviat per mantenir re-

lacions d’amistat tant de gent que està a prop com de gent que

Mapa parcial d’internet en 2005

no solem veure habitualment i així mantenim el contacte.

Però a més també formam part d’algunes comunitats virtuals

amb les quals compartim interessos. Així per exemple podem

saber a quina hora és l’entrenament.

Per acabar podem afirmar que l’Internet i concretament les co-

munitats virtuals han entrat a formar part de la nostra vida.

Alumnes:

Toni Fernández, Alejandro López

Correu electrònic de Yahoo

94 95

2n ESOEls nostres reptes personals....................................................................................................Els alumnes de 2n d’ESO es varen proposar, com a reptes per-

sonals pel primer trimestre, sobretot coses relacionades amb

els estudis: aprovar totes les assignatures, treure millor notes.

Alguns varen proposar fer una mica de “dejuni” tecnològic: dei-

xar una mica de banda l’ordinador i internet. D’altres van pro-

posar-se no barellar-se amb els pares.

D’aquells que es proposaren millorar en els estudis, més o man-

co la meitat ho varen aconseguir: varen començar el curs amb

més entusiasme i molta més força de voluntat, i d’aquesta ma-

nera canviaren els hàbits d’estudi per aprofitar millor el temps.

D’altres, per aconseguir el seu repte, van haver d’esforçar-se en

estar més tranquils.

Per aquest tercer trimestre, els que o pogueren assolir el seu

repte personal han decidit reprendre-ho amb més força i con-

vicció. Els que si ho han aconseguit han decidit modificar el rep-

te del primer trimestre i fer-lo una mica més difícil: les notes

hauran de ser encara millor, com notables i excel.lents.

Esperem que amb molt d’esforç i alegria puguin aconseguir su-

perar tots els reptes!!

3r ESOAlguns dels nostres dibuixos...................................................................................................

_Op Art: També conegut amb el nom “Optical Art”. És un es-

til d’art visual que utilitza les il.lusions òptiques amb

la intenció d’exigir a l’espectador una actitud acti-

va davant l’obra d’art. Intenta enganar el sentit de la

vista.

_Pop Art: És un moviment artístic del s. XX que es caracteritza per la utilit-

zació de imatges de la cultura popular, com són, per exemple,

un telèfon, unes sabates, etc. Els artistes del Pop Art utilitzen

aquestes imatges en oposició a la cultura elitista, separant l’ob-

jecte del seu context i elevant-lo a la categoria d’art.

100 101

102 103

_Perspectiva cònica: És un sistema de representació gràfica d’un cos o espai tridi-

mensional sobre un pla. Per dur a terme aquest dibuix es pro-

jecten les línies cap a un o dos punts de fuga depenent del què

ens interessi.

Els resultats que podeu veure s’aproximen a la visió obtinguda

si l’ull estàs situat en l’espai real.

104 105

106 107

108 109

110 111

_La publicitat: La publicitat és un art que avui dia impregna tots els àmbits

de la nostra societat. Mitjançant la publicitat intenten persua-

dir-nos perquè comprem aquell objecte que es publicita.

Nosaltres a l’assignatura d’educació plàstica i visual hem fet un

estudi sobre algunes publicitats, descobrint què és l’eslogan

publicitari, el producte i la marca.

A més a més n’hem creades algunes.

112 113

4t ESOEls reptes de la multiculturalitat.............................................................................................

Des de fa uns quants anys els carrers de la nostra ciutat estan

canviant: cada cop més la presència de persones amb trets di-

ferents per les seves costums, vestimenta, fisonomia, llengua,

caracteritza el nostre entorn diari.

Aquest fet, des de l’àrea d’Educació Eticocívica, ha donat peu

a realitzar unes reflexions amb els alumnes de 4t d’ESO sobre

quins són els reptes de la convivència entre persones de dife-

rents cultures. Vet aquí una mostra de les mateixes:

“ Vivint a un lloc multicultural, sempre m’han ensenyat

que el més important és respectar els altres. De petita vaig con-

viure amb un grup de nins, els quals, la majoria eren manaco-

rins.

A Infantil vaig començar a veure nins marroquins per

l’escola i em semblaven d’un altre món, diferents a nosaltres.

No obstant, a mesura vaig créixer, vaig comprendre que les per-

sones amb cultura diferent de la nostra, són persones igual-

ment, a les quals hem de mostrar un respecte, ja que no hi ha

cultures més importants que altres. Amb el pas del temps, ha

aparegut a l’escola nins i nines que no són marroquins, també

hi ha xinesos, equatorians, etc.

Al nostre poble també hi ha negocis de persones amb

cultures diferents que, per qualsevol motiu (lloc de feina,

ascendència i altres aspectes ), han triat viure a aquest lloc.

Aquestes persones a més de fer possible la multiculturalitat,

també fan possible la interculturalitat, és a dir, establir relaci-

ons entre persones de diferent cultura. Trob que la multiculura-

Alumna:

Francisca Pilar Alcover Galmés

litat té molts efectes positius: permet conéixer noves cultures,

noves llengües i nous costums. Enriqueix la vida cultural d’un

poble i també la vida social.

Crec que els principals reptes de la conviència entre per-

sones de diferents cultures són: educar des de petits als nins i

nines que totes les persones som iguals, independentment de

la seva cultura, el seu origen , la seva llengua i que mereixen el

mateix respecte i, a més, també un repte important és el d’afa-

vorir la interculturalitat que sempre serà beneficiosa per a les

persones”

114 115

“El repte més gran dins la convivència entre cultures és la des-

confiança mútua. La història i el prejudicis són dos factors que

fomenten aquestes desconfiances. Els alemanys, per exemple,

són mundialment coneguts per les atrocitats nazis durant la II

Guerra Mundial. Els sudamericans desconfien dels espanyols

perquè arribaren a les seves terres i se n’apoderaren. Preju-

dicis com “els negres roben”, “els italians són uns depravats”,

etc. Col·laboren a dificultar també aquesta convivència que tan

cercam perquè ... Tothom la cerca, no? Perquè si no la cerca

tothom tornam a tenir un problema. Així com “dos no es ba-

rallen si un no vol”, “dos no conviven si un no vol”. I això pot

passar per diversos motius: “no vull que en vegin amb ells”, “no

he sentit a dir res bò d’ells”, “M’han ensenyat que són dolents”,

etc.

Si eliminassim totes aquestes idees preconcebudes i

ens posàssim tots d’acord, podriem fer un món nou, i no m’es-

tic referint a un món ple de floretes i gent de colorins que es

donen la mà i canten, no! M’estic referint un món on els con-

flictes sorgeixen per causes justes i es resolen pacificament, on

els doblers no suposen un problema per a ningú i on la gent es

jutja pel que fa i no pel que feren els seus avantpassats o pel

que la gent diu d’ells.

Alumne:

Maties Sagrera Lliteres

amalgama 2012

Documents