amalgama 2011

1

1

Col.legi Sant Vicenç de Paül de Manacor

Revista anual. Núm. 3/ any 2011

Nuria Espinosa Artigues. Curs 3r

2

Enguany l’editorial de la revista està diri-gida principalment a pares i professorat, ja que el tema que tracta es centra en les noves tecnologies i de com aquestes han canviat el món que coneixem i com no tam-bé al món educatiu.

Les TIC són les noves tecnologies de la informació i de la comunicació que han aparegut a les nostres vides i deim que han “aparegut” perquè per a nosaltres, que hem ben passat la barrera dels trenta, ens resulten novedoses, i ens hem hagut d’adaptar a elles. Però no podem oblidar que els nostres alumnes han nascut ja dins aquesta emergent societat de la informació sustentada per l’ús generalitzat de les po-tents i versàtils tecnologies de la informació i comunicació. Un fet que ha produït canvis importants que afecten a tots els àmbits de l’activitat humana. Els seus efectes es mani-festen en gairebé totes les activitats labo-rals i com no també a dins el món educatiu, on tot ha de ser revisat.

No podem deixar de banda el fet de què els joves estan creant un món virtual on tot hi té cabuda, des de la recerca d’informació, en una enciclopèdia virtual fins a les seves relacions socials, passant per totes aquelles pàgines web on hi po-den trobar qualsevol tipus d’entreteniment i d’informació, com per exemple youtube. Però no tan sols les consulten, també hi participen penjant-hi informació sobre el seu món real.

Així, és fàcil entendre que pels joves les TIC són mitjans per a l’aprenentatge, un aprenentatge que cada cop més realitzen fora dels centres educatius desenvolupant noves habilitats i capacitats a les quals pa-res i professorat ens hem de posar al dia. Però aquestes eines tenen un perill molt

important i és que aquest aprenentatge que realitzen els joves pugui ser problemàtic ja que reben tanta informació en un sol dia que no la contrasten i molt manco la pro-cesen, això fa que es quedin amb idees simplificades, fragmentades i globalitzades sobre la realitat.

Per tant, un dels reptes que tenim les institucions educatives consisteix en in-tegrar les aportacions d’aquests pode-rosos canals formatius en els processos d’ensenyança i aprenentatge, facilitant als estudiants l’estructuració i valoració críti-ca d’aquests coneixements dispersos que obtenen a través dels “mass media”.

Des de l’escola volem que els nostres alumnes treballin amb aquestes eines per-què els desperta l’interès i la motivació. A més a més desenvolupa la seva iniciativa personal, i hi ha millor comunicació entre professors i alumnes ja que xerram utilit-zant el mateix codi. Però aquest fet també exigeix una formació continua per part del professorat i un canvi en el currículum on es treballi una alfabetització digital bàsica i diversos continguts sobre la recerca i se-lecció de la informació que troben els alum-nes dins Internet, l’anàlisi crític, la resolució de problemes, l’adaptació al canvi, tot amb una actitud innovadora.

Per tot això, la nostra escola va canviant, la seva metodologia adequant les novetats tecnològiques a la pràctica diària a dins les aules, ja que des d’aquest any, dispo-sam de pissarres digitals i ordinadors pels alumnes del 3r cicle de primària amb la perspectiva d’esser ampliat pel proper curs al 1r cicle de Secundària. A més tots el pro-fessorat seguim una formació continua per posar-nos al dia amb aquests nous mitjans de coneixement.

EDITORIAL

3

ÍNDEX

04___3 ANYS . JOAN MIRÓ

08___4 ANYS . LA GRANJA11__________ . EXCURSIÓ AL RANXO SES ROQUES

13___5 ANYS . LA GIRAFA

18___1r PRIMÀRIA . ANAM D’EXCURSIÓ

22___2n PRIMÀRIA . L’ARRELET, EL FLORINDO I EL PLACINER

24___3r PRIMÀRIA . ACUDITS

26___4t PRIMÀRIA . EMBARBUSSAMENTS

27___5è PRIMÀRIA . EL PALAU DE L’ALMUDAINA

31___6è PRIMÀRIA . VIATGE D’ESTUDIS A BARCELONA

34___1r ESO . ENTREVISTA A AARON EVANS37__________. ENQUESTA ORDINADOR VS TELEVISOR

41___2n ESO . US RECOMANAM42__________ . ALGUNS TREBALLS D’ARTESANIA

44___3r ESO . ELS ERIÇONS46__________. EL CRANC PELUT48__________. ALGUNS DELS NOSTRES DIBUIXOS

56___4t ESO . VIATGE A PARIS60_________ . EL GUERNICA

4

PROJECTE JOAN MIRÓ 3 ANYS

Durant el primer trimestre, hem conegut i treballat al pintor Joan Miró. Ha estat un artista que ens ha engrescat molt i del qual hem après moltes coses tant de la seva obra com de la seva vidaEl primer que vam fer va ser recopilar informació i imatges per crear el nostre RACÓ DE JOAN MIRÓ

Després hem estat fent una sessió setmanal on hem tre-ballat diferents obres i tècni-ques de l’artista català.

* Primera sessió: Després d’observar els diferents ele-ments mironians: estrelles, cercles, ratlles, ulls... Els reproduïm mitjançant els co-lors preferits de Joan Miró: vermell, blau, verd, groc i negre. * Segona sessió: Observam una foto de Joan Miró i en parlam. Després feim un retrat del pintor amb cera blana de color negre.

* Tercera Sessió: L’OR DE L’ATZUR. Treballam aquest quadre utilitzant una “tècni-ca màgica”: primer pintam amb ceres les estrelles, els cercles i les ratlles que hi apareixen. Ara hi pas-sam un rodet amb pintura groga aiguali-da i... màgia: els nostres dibuixos no s’han tapat!Després hi estampam el cercle blau amb una es-ponja i ens queda igual que l’orginal!.

* Quarta sessió: Aprenem que Joan Miró també va fer escultures mitjançant la seva

obra: LA DONA I L’OCELL. Després d’observar-la i parlar d’on està i dels ele-ments que la formen, anem a pintar-la!!!

* Cinquena sessió: BLAU I. És l’obra que més ens va agradar de Joan Miró, per això, vàrem voler fer la nos-tra i ens va quedar molt bé

* Sisena sessió: Després d’observar moltes obres del pintor, descobrírem que a moltes d’elles hi sortien dones. Vàrem agafar la que més ens va cridar l’atenció i la varem pintar amb pintu-ra de tremp dels mateixos colors.

Joan Miró

foto de grup

Racó de Joan Miró

5

* Setena sessió: Varem agafar una imatge d’una de les obres de Joan Miró que va crear molt de debat dins l’aula, ja que no ens posàvem d’acord en el què representava. Per això, cada un de nosaltres en va fer la seva versió i li va posar un nom a la seva obra. Sor-tiren noms com: PINGÜÍ I ESTRELLA, LA DONA QUE RIU, UN NIN AMB LLO-RO A L’ESPATLLA, UNA MAMÀ...

* Vuitena i darrera sessió: La nostra mestra, na Nena, ens ha pintat la cara amb elements de Joan Miró per acomiadar aquest projecte que ens ha agradat tant.

Pintam “Blau 1”

6

Pintam “L’Or de l’Atzur”

7

Pintam una dona

Pintam i posam nom

8

PROJECTE JOAN MIRÓ 4 ANYS

11

4 ANYS

EXCURSIÓ AL RANXO SES ROQUES:Després d’aprendre moltes coses sobre els animals de la granja els varem poder veure a l’excursió que varem fer al ranxo Ses Ro-ques. Allà varem donar de menjar als ani-mals, varem sembrar faves i varem montar en poni!

13

PROJECTE LA GIRAFA 5 ANYS

17

Algunes imatges

18

PRIMÀRIA 1r CURS, GRUP A

ANAM D’EXCURSIÓ:

19

PRIMÀRIA 1r CURS, GRUP B

22

PRIMÀRIA 2n CURS

L’ARRELET, EL FLORINDO I EL PLACINER:

Dia 21 de març va ser el dia Mundial de l’Arbre i varen convidar als nins de se-gon de primària a sembrar arbres a una plaça nova de Manacor. Va ser molt diver-tit!!!Vàrem sembrar dos ullastres i un garrover. Primer vàrem col.locar els arbres dins els clots que ja hi havia, des-prés, mentre uns agontaven l’arbre els altres anaven

posant terra dins el clot amb una pala. Ens va costar un poquet perquè la pala pe-sava molt.

Finalment ens vàrem fer una foto amb els arbres i els hi vàrem posar un nom a cada un nom a cada un: l’Arrelet, el Florindo i el Placiner.

ELS NINS DE SEGON TE-NEN TRES AMICS MÉS.

24

PRIMÀRIA 3r CURS, GRUP A i B

ACUDITS:

¡Mamá, mamá! En la escue-la me llaman “cabeza gran-de”. Y la madre le dice:- No te preocupes hijo, trae el rastrillo que te voy a pei-nar... Maria José Tejero 3rB

- Mamá, hoy no quiero ir a la escuela.- ¿Qué te pasa, hijo?- Pues mira, primero que tengo sueño, segundo que me aburro y tercero que se ríen de mí.- ¿Sabes qué digo? Que tienes que ir primero porque es tu obligación, segundo porque ya tienes35 años y tercero porque eres el director.Maria Antònia 3r A

Això era una dona que xe-rrava amb una altra dona i li deia..._El meu home és jardiner i planta coses._Idò, ves alerta que no et deixi plantada a tú.Margalida Estelrich 3rB

25

Això era un home tan petit i baixet que per baixar es-calons s’havia de posar un paracaigudes. Pere Miquel Duran 3rB

Pare, tenc dues notícies, una bona i una de dolenta.- Quina és la bona?- Que he aprovat totes les assignatures.- I la dolenta?- Que és mentida Júlia Margenats 3rB

Un dia una mestra li va dir a en Jaume, que copiés 100 vegades: “No he de xerrar dins classe”. I en Jaume es-criu: “No he de xerrar a dins classe x100”.Mercè Bordoy 3rBHi havia una vegada un

home tan lleig, tan lleig, tan lleig que la seva cara feia plorar les cebes. Guillem Mas 3rB

26

PRIMÀRIA 4t CURS

EMBARBUSSAMENTS:

Quan m’ajupia codonys collia. Quan m’aixecava, codonys agafava.De genollons, collia, collia.De genollons, collia co-donys.Lluís de Filippo

Tinc una gana, una son i una set, que no menjo, ni dormo, ni bec. Si menjava, dormia i bevia, la gana, la son i la set em passarien,però com que no menjo, ni dormo, ni bec, no em passa ni la gana, ni la son, ni la set. Francisco Tejero

Beata bruixa que amaga el peu i mostra la cuixa. Alexandra

Abans de burlar-te d’algú, mira bé com ets tú. Sofia Deng

No és el mateix dir... -”Mort de pena” que -”Pena de mort”.o -”La calle del Conde del Asalto”, que - “Asalto a un conde en la calle”.Joana Mª San Leon

Fent i desfent aprèn l’aprenent.

Qui sembra, recull.

D’amics, pocs i bons.Mohamed

Qui roba una arrova de roba, no roba l’arrova sinó que roba la roba. Carme Vives

No hi ha millor sord, que qui no vol escoltar. Miquel Guerra

Qui canta a la taula i xiula al llit, no té el seny ben cum-plit. Ana Sofia Alegría

Qui té gana, pa somia. Marc Fullana

En Pinxo va dir a en Panxo:- Vols que et punxi amb un punxó?I en Panxo va dir a en Pinxo:- Punxa’m però a la panxa no!Álvaro Olivares.

Setze jutges d’un jutjat men-gen el fetge d’un penjat. Si el penjat es despenja, els setze jutges del jutjat no po-dran menjar més fetge del penjat. Sergi Mauri

Si vols ben parlar, aprèn a callar.El qui no plora no mama. Marc Lozano

Millor tenir un amic bó, que mil de dolents. Lamyae Essadik

Descobreix el missatge se-cret i contesta la pregunta: Per descobrir el missatge has de posar la lletra se-güent de l’abecedari.Quins són els cultius de secà de les Illes Balears? KZUHMXZ, KZLDSKDO, DK FZQQNUDQ H KNKHUDQZ. Carme Vives.

Palíndroms: Frases que so-nen igual si es llegeixen del dret o del revés.També dites “cap-i-cues”.

-Stop! Ara pots. -Tramaran anar a Mart. -Un avi salta l’atlas, i va nu. -I ara calla, carai! Miquel Àngel

27

C A B R A G A M L V

O S C O G F N S L O

N A B J A N M M E L

I T O R T U G A O T

L A M O E E N R M O

L L I M N A B T C R

C D A R E O O H F X

I C O N G T U G I O

A Y F I O P Q Q E K

T O R D P Q R S

Troba el nom de set animals de les Illes Balears:

PRIMÀRIA 5è CURS

Situació:El Palau de l’Almudaina és el Palau Reial que trobam a Palma de Mallorca. Està situat en un entorn especta-cular, al costat de la Seu, la Catedral de Palma de Ma-llorca i el Parc de la Mar.

Història:L’Almudaina que en àrab significa ciutadella o recinte emmurallat, resumeix en els seus murs la història de les Illes Balears. Totes les civi-litzacions que han passat per l’Illa de Mallorca han deixat la seva petjada en el Palau Reial de l’Almudaina.

El castell recull als seus murs la història de les Illes, des dels assentaments me-galítics, fins l’època actual.

El Rei Joan Carles I, l’utilitza durant l’estiu com a residèn-cia oficial per a les cerimò-nies. En aquest lloc, sembla

EL PALAU DE L’ALMUDAINA:

28

ser que és on es va assen-tar el primer nucli romà de Palma, a partir del 123 a. C. El Palau de l’Almudaina, és una fortalesa d’origen àrab que data de l’any 902, quan el califat de Còrdova es va fer amb el control de l’illa. Aquesta època va ser uns dels períodes més florents de les Illes Balears. Sota el domini islàmic, es va cons-truir un autèntic Alcàsser que servia de residència al valí o governador sarraí. De l’època musulmana, el palau pren la seva actual compo-sició.

L’últim governador àrab que hi va viure va ser Abu Yahya,qui finalment seria expulsat

per Jaume I d’Aragó, quan va recuperar l’illa per als espanyols el 1229. El palau havia sofert danys pels constants combats a l’illa de Mallorca, i quan Jau-me II va ser coronat el 1276

va començar un projecte de reconstrucció per a transfor-mar-lo en un palau d’estiu i

Alcàsser Reial. Els treballs de reconstruc-ció van començar en algun moment entre 1281 i 1309, segons els diferents autors que han treballat sobre la història del palau.

L’arquitecte encarregat va ser Pedro Salvà, el mateix que treballarà posteriorment al Castell de Bellver. Utilit-zant les antigues ruïnes de la fortalesa àrab, creà un interior gòtic on varen viure els reis de Mallorca Sans I i Jaume III, fins a la finalitza-ció al 1343.Els reis de Mallorca van utilitzar el palau com a seu de govern fins al 1349, quan Jaume III va ser assassinat durant la batalla de Lluc-major i el territori passà a formar part de la Corona d’Aragó. Amb la desapari-ció del regne de Mallorca, el palau es va convertir en la residència dels virreis i governadors.

El 1963 es van iniciar les obres de restauració del palau i actualment és utilit-zat com a museu i pel Rei d’Espanya com a residència

29

oficial per a les cerimònies d’Estat i recepcions durant l’estiu, quan la família reial gaudeix dels seus viatges de vacances a l’illa.

Descripció de l’edifici:El Palau de l’Almudaina està format per una planta rectangular on s’albergava el Palau del Rei. Un ala que s’estén al llarg de la façana de ponent, que formava el Palau de la Reina. Una gran sala anomenada del Tinell, construïda sobre la murallameridional que dóna al mar. Una Capella Reial que delimita dos patis: el de la Reina al Nord i el del Rei al Sud, i el pati d’armes. Durant el procés de restau-ració del Palau durant els darrers anys, s’han pogut recuperar uns banys àrabs. L’entrada principal es troba davant de la Seu, i dóna ac-cés al pati del Rei o l’Honor.

Aquí es troba la capella de Santa Anna, d’estil gòtic i de petites dimensions, peròexcepcionalment bella. té un portal romànic, un dels

més rars exemplars que existeixen a l’illa, amb es-cenes d’animals fabulosos esculpides en els capitells,

que sostenen arquivoltes llises de mig punt, construït amb marbre dels Pirineus. A l’interior de la mateixa és important un retaule pintat al 1465 pel mallorquí Rafel Mojer.De les nombroses sables del palau, s’ha de destacar la sala del Tinell o del Tron. Va ser construïda al s. XIV a semblança de l’existent en el palau dels Reis de Ma-llorca a Perpinyà. Al s. XVI, quan es va enfonsar el seu sostre, va ser modificada amb la introducció d’un pis intermedi, sostingut per vol-tes de creueria. També hi ha un segon pati més petit, el de la Reina, on trobam una galeria porticada i la capella de Sant Jaume.Al Palau de l’Almudaina es

poden admirar moltes obres d’art com els tapissos fla-mencs del s. XVI i XVII que representen fets de la his-

30

tòria d’Espanya, els tapissos espanyols de s. XVII i XVIII, i estendards amb passatges de la batalla de Lepant, que al 1571 va derrotar als turcs per les flotes espanyoles i venecianes.

Des de l’exterior, es pot admirar la façana que mira al mar i la torre de l’homenatge, coronada per una estàtua de l’Arcàngel Sant Gabriel, obra d’Antonio Camprodón.

Després dels murs del palau hi ha els famosos jardins del Rei, que donen a les mu-ralles de la badia per una escalinata que va a la ca-tedral. Es tracta d’un espai enjardinat, amb boniques fonts i una bella composició plàstica que el cèlebre es-cultor Alexander Calder va donar a la ciutat de Palma. La reconstrucció cristiana del s. XIV: Va ser Jaume II, el principal promotor de les obres de reconstrucció del Palau. La cort es trobava oficialment a Perpinyà, i per poder viatjar a Palma, Jaume II va rehabilitar l’antiga fortificació àrab i així utilitzar aquesta com a residència d’estiu. Va encarregar la seva restaura-ció a Pere Selva, el mateix que va dirigir les obres del Castell de Bellver. Jaume II va modificar notablement dit palau, afegint a la solidesa musulmana de la seva cons-trucció, la riquesa i comodi-

tats desitjades per a la cort mallorquina.

Els treballs de reconstrucció es van iniciar entre 1281 i 1309, sota la supervisió del sobirà mallorquí. Van afegir a aquest emblemàtic mo-nument de Mallorca, quatre torrasses emmerletats, un pòrtic i en la façana de la mar, una fina galeria ogival. En aquest moment es va eri-gir també la Capella Reial, anomenada capella Santa Anna, d’estil gòtic.

Recorregut de la visita:Destaca només entrar al Palau el seu bell pati, el Pati del Rei amb la seva refres-cant font. La visita comença a la planta baixa a la Sala de les Xemeneies, lloc jun-tament amb la sala següent que era l’antic menjador. En aquesta sala es pot veure el casc de batalla de Jaume I i en la següent, els retrats dels reis de Mallorca. Les sales estan decorades amb tapissos fets a Madrid i a

Brusseles, quadres i altre mobiliari majoritàriament originari del s. XVII. Llavors, ens esperen les sales dels rics tapissos, els mobles i les pintures majestuoses que representen diferents reis i episodis històrics.

A més de les sales, a la planta baixa, es pot gaudir de les vistes de la terrassa sobre la badia de Palma. La sortida a la terrassa ex-terior ens ofereix unes vistes esplèndides del Passeig Marítim de Palma, davant el Mediterrani, el Parc de la Mar i amb el Castell de Bellver al fons. També es poden visitar els banys àrabs, descoberts recentment, i que es conser-ven de quan es va construir l’Alcàsser. De l’època musulmana es conserva també un enteixi-nat mudèixar al pis superior.

Sortint al pati d’Armes es troba la capella de Santa Anna, i l’escala reial per

31

accedir al primer pis i con-tinuar la visita. A la primera planta es troben els despa-txos dels reis i el saló gòtic on es fan recepcions reials. En aquest saló es fa el co-miat dels reis quan acaben les seves vacances. És el final de la visita.

Us recomanam un passeig pel seu interior, per desco-brir tot l’esplendor del Palau Reial de Palma de Mallorca, testimoni del poder i de la història balear fins als nos-tres dies.

PRIMÀRIA 6è CURS

VIATGE D’ESTUDIS A BARCELONA:

En nom de tota la classe de 6è de Primària hem de dir que el viatge a Barcelona ens ha encantat.

A l’Aquàrium, al Camp Nou, al Zoo, al Museu de la Cièn-cia, el Palau de la Música Catalana, a la Sagrada Fa-

milia... a tots els llocs ens ho hem passat PIPA!!!Tothom està d’acord en què hi tornaríem demà mateix.

34

SECUNDÀRIA 1r ESO

Els alumnes de 1r d’ESO com cada any, a l’assignatura de Processos de Comunicació, realitzam una entrevista a una perso-na que consideram interes-sant per diferents motius. Aquest any hem volgut en-trevistar a Aaron Evans, un nou professor de suport en anglès procedent de Texas, amb el qual ha tengut la sort de comptar el nostre col.legi.

A continuació podeu llegir dita entrevista en castellà ja que n’Aaron no es pot expressar en català i no hem volgut traduir les seves paraules ja que pensam que si ho fem ell no es sentirà representat quan ho llegeixi.

Presentació:Hola Aaron, com ja saps nosaltres som la classe de 1r d’ESO i aquest any ens toca realitzar l’entrevista que sempre surt a la revista del nostre centre. Axí que hem pensat amb tu per dur-la a terme ja que ets una per-sona que ha arribat nova al col.legi i de la qual tenim ganes de saber més co-ses.

_Sabem que el teu nom és Aaron, però ens podries dir quins són els teus llinat-ges? Mi apellido es Evans. En español, vosotros tenéis dos apellidos pero en inglés tan

solo tenemos uno. Aunque también tenemos lo que llamamos “midelname”, que es un nombre que se coloca en medio del nombre y del apellido. El “midelname” no procede de la familia, por ejemplo yo no tengo ningún abuelo, tío o familiar que tenga el mismo “mide-lname” que yo. Mi nombre completo es Aaron Bradley Evans, así que, Bradley es mi “midelname” y sirve para identificarme por ejemplo en documentos oficiales. Exis-ten muchos Aaron Evans, pero no hay nadie más que se llame Aaron Bradley Evans.

- Quants d’anys tens? Yo tengo 26 años.

-I, d’on ets? Yo soy de Texas, de San Anto nio, donde pasé los primeros años de mi vida. Pero después junto con mi familia nos mudamos a

Houston. También he vivido en Ohaio cuando estudiaba en la universidad.

-Nosaltres et coneixem com a professor auxiliar en an-glès en algunes matèries

com plàstica o educació física, però ens pots explicar per què has vengut al nos-tre col.legi i quina és la teva feina aquí? Mi trabajo aquí es el de pro-fesor auxiliar de conversa-ción en inglés. El gobierno de España ha dado algunas

ENTREVISTA A AARON

Aaron Evans

35

plazas a profesores nativos de habla inglesa para que vengan a España durante unos 6 meses, a ayudar en vuestro aprendizaje en ingles..Este programa se conoce con el nombre de Secciones Europeas.

-Aquesta pregunta tracta el tema acadèmic. Quina carrera vas estudiar i quant de temps fa que la vas aca-bar? Yo estudié en la Universidad dos bachilleratos, el de es-pañol y el de filosofia. Fue el departamento de español el que me informó a través de un email de la existencia de este programa. Y solo fal-taban 3 meses para terminar mis estudios y yo no quería ponerme a trabajar en los EEUU.

Yo quería volver a Espa-ña donde ya había estado viviendo antes, hacía ya cinco años. Pero cuando se termine este curso escolar yo voy a volver a la Universi-dad en EEUU para estudiar un Master. Pero yo quise un año libre antes de hacer esto.

Pero antes de estudiar filo-sofía y español yo estudiaba medicina. Pero decidí que no quería ser médico, por-que en el futuro yo quiero casarme y tener hijos, y los cirujanos no tienen vida pri-vada con sus familias, están casados con su trabajo. Y yo no quiero esto.

- A nivell professional. És el primer pic que fas de pro-fessor? i on havies treballat abans?Durante estos años he trabajado no para vivir de mi trabajo porque tenía que estudiar si no para poder tener algo de dinero que me diera para mis caprichos. Entonces como mi hobby es el vino yo he trabajado en vinotecas o restaurantes. Pero aunque es la primera vez que hago de profesor, antes había trabajado como voluntario con niños que viven en los EEUU pero no hablan inglés. También soy voluntario de un programa que se llama “Grandes Her-manos” y es para los niños que tienen problemas con sus familias

-Ara t’has de banyar. Què és el que més t’agrada de la nostra escola? Bueno, lo que me gusta es poder estar aquí, ya que puedo aprender vuestra cultura,

Sant Antoni, las ensaima-das. Es decir, si eres turista vas a poder ver un museo, tal vez puedas hablar un rato con una persona nativa mallorquina, pero no vas a conocer la cultura. A mí me gusta estar más dentro de una cultura, y por eso me gusta estar aquí.

-Què t’agrada més, estar amb els de Primària o amb els de Secundària?Vosotros sois adolescentes y por eso es más difícil. Pe-leáis con la autoridad, pero esto no es malo, yo hacía lo mismo.

- I, què és el que més t’agrada de Mallorca? Me gusta que sea una isla. Además Houston, es muy plano y aquí cada domingo yo voy de escursión a la montaña, donde se puede escalar, además en Mallorca hay muchas cosas por ha-cer, también puedes bucear, ir a la playa. Mallorca lo tie-

36

ne todo, y es una isla en el mediterraneo, es exótico.

-També sabem que has es-tat a altres ciutats d’Espanya com Barcelona, Sevilla, Madrid. Què hi feres i quina et va agradar més? Cuando yo tenía 21 años decidí pasar un en España y me matriculé en una escuela de idiomas, pero no por los estudios de la Universidad, sino a título personal. Era una escuela de español que está en todas las ciu-dades de España. Entonces me dediqué a viajar por el país, empecé en Teneri-fe después en Barcelona, Granada, Sevilla, otra vez a Barcelona y Valencia. No haciendo nada más que estudiar español y pasárme-lo bien. La ciudad que más me gus-tó fué Granada.

-Ara canviam de tema per centrar-nos en els esports. Quin era l’esport que practi-caves de petit?Yo practicaba muchos deportes pero ninguno co-rrectamente, por ejemplo el Beisball. Mi deporte favorito para jugar es el futbol ameri-

cano, pero para verlo por la tele prefiero el futbol europeo. Os explico porqué,

en el futbol americano hay mucha publicidad, lo que me gusta del futbol europeo es que hay 45 minutos sin parar, después descanso y a continuación 45 minu-tos más. Esto en EEUU es inimaginable. -¿Quins són els deports ma-joritaris en el teu país? El futbol americano es el más popular. Pero ahora mismo en mi país hay un contrato entre los jugadores y los dueños de los equipos y no se ponen deacuerdo porque tienen que compartir

9 billones de dólares que es la cantidad que el equipo gana en un año.

Aaron, moltes gràcies per haver contestat les nostres preguntes. Tan sols ens que-da la darrera: Quan has de tornar al teu país? Tal vez regrese en junio, yo tengo un vuelo el 21 de ju-nio, pero yo voy a canviarlo porque mis padres y mi tia van a venir a europa a viajar durante algunas sema-nas.

-I quan creus que podries tornar per la nostra illa? Pero quién ha dicho que meiba a ir.

37

ENQUESTA ORDINADOR VS TELEVISOR:

Els alumnes de Primer d’Eso hem fet una enquesta a tos els cursos de l’Educació Secundària Obligatòria per conèixer la preferències en relació als ordinadors i els televisors.Aquests són els resultats:

-Quin d’aquests dos aparells consideres més necessa-ris? Com s’observa a les gràfi-ques la gran majoria dels alumnes d’ESO trobam que és més necessari l’ordinador que la televisió. Tal vega-da sigui perquè utilitzam l’ordinador per fer treballs de l’escola però també per passar el nostre temps lliure..

-El següent que voliem sa-ber és quants d’ordinadors i televisors tenen els alum-nes a ca seva. El nombre d’ordinadors està repre-sentat de color blau i el de televisors de color groc.Pensam que els ordinadors han entrat a les nostres cases igualant els televisors perquè amb els ordinadors podem fer moltíssimes més coses que amb el televisor. Podem navegar per internet per consultar diccionaris, parlar amb els amics, mirar la televisió, videos...

ORDINADOR 77%

TELEVISOR 12%

1r ESO

ORDINADOR 84%

TELEVISOR 9%

2n ESO

ORDINADOR 59%

TELEVISOR 18%

3r ESO

ORDINADOR 78%

TELEVISOR 17%

4t ESO

0 1 2 3 4 5 6 70

2

4

6

8

10

Nombre d'aparells

1r ESO

0 1 2 3 4 5 6 70

2

4

6

8

10 2n ESO

Nombre d'aparells

0 1 2 3 4 5 6 70

2

4

6

8 3r ESO

Nombre d'aparells

0 1 2 3 4 5 6 70

2

4

6

8 4t ESO

Nombre d'aparells

38

-També volíem saber si te-nien ordinadors o televisors a l’habitació i la cosa està una mica dividida.Per tot el que hem men-cionat anteriorment prefe-rim tenir a dins l’habitació l’ordinador abans que el televisor. Tanmateix sabem que és necessari un control del temps que hi passam al seu davant.

-Ens interessava saber quant de temps hi dedi-càveu a un o a l’altre. ben igual que abans, el nombre d’ordinadors està represen-tat amb el color blau i el de televisors de color groc.

ORDINADOR 62%TELEVISOR 47%

1r ESO


2n ESO

ORDINADOR 59%

TELEVISOR 30%

3r ESO


4t ESO

00

:3001

:3002

:3003

:3004

:300123456789 1r ESO

00

:3001

:3002

:3003

:3004

:300123456789

10 2n ESO

00:30

01:30

02:30

03:30

04:30

0

1

2

3

4

5

6 3r ESO

00:30

01:30

02:30

03:30

04:30

012345678

4t ESO

39

Zàpi

ng:

Cla

nC

uatro

Dis

ney

Cha

nel

TNT

Ante

na3

La S

exta

FDF

TDP

MTV

Neo

xLa

1Te

leci

nco

Boin

gM

arca

TV

Para

mou

nt C

omed

yTV

3

0

2

4

6

8

10

12

141r ESO

-La següent pregunta era: Mires algun canal en con-cret o fas zàping?

Zàpi

ng:

Cla

nC

uatro

Dis

ney

Cha

nel

TNT

Ante

na3

La S

exta

FDF

TDP

MTV

Neo

xLa

1Te

leci

nco

Boin

gM

arca

TV

Para

mou

nt C

omed

yTV

3

0

2

4

6

8

10

12

142n ESO

Zàpi

ng:

Cla

nC

uatro

Dis

ney

Cha

nel

TNT

Ante

na3

La S

exta

FDF

TDP

MTV

Neo

xLa

1Te

leci

nco

Boin

gM

arca

TV

Para

mou

nt C

omed

yTV

3

0

2

4

6

8

10

12

143r ESO

Zàpi

ng:

Cla

nC

uatro

Dis

ney

Cha

nel

TNT

Ante

na3

La S

exta

FDF

TDP

MTV

Neo

xLa

1Te

leci

nco

Boin

gM

arca

TV

Para

mou

nt C

omed

yTV

30

2

4

6

8

10

4t ESO

40

Face

book

Yout

ube

Mes

seng

er

Foto

log

Twen

ti

Spot

ify

Wik

iped

ia

Flai

x FM

Goo

gle

Twite

r

0

5

10

15

20

251r ESO

-I també les pàgines web més utilitzades

Face

book

Yout

ube

Mes

seng

er

Foto

log

Twen

ti

Spot

ify

Wik

iped

ia

Flai

x FM

Goo

gle

Twite

r

02468

101214161820

2n ESO

Face

book

Yout

ube

Mes

seng

er

Foto

log

Twen

ti

Spot

ify

Wik

iped

ia

Flai

x FM

Goo

gle

Twite

r

0

2

4

6

8

10

12

143r ESO

Face

book

Yout

ube

Mes

seng

er

Foto

log

Twen

ti

Spot

ify

Wik

iped

ia

Flai

x FM

Goo

gle

Twite

r

02468

1012141618

4t ESO

-D’on agafam més infor-mació del televisor o de l’ordinador

INTERNET 21%

TELEVISOR 3%

1r ESO

INTERNET 10%

TELEVISOR 4%

3r ESO

INTERNET 17%

TELEVISOR 7%

2n ESO

INTERNET 9% TELEVISOR 9%

4t ESO

41

SECUNDÀRIA 2n ESO

VOS RECOMANAM:

-Titol pel.lícula: Como la vida misma. -Titol original: Live as we know it.-Direcció: Greg Berlanti. -País: EEUU -Any: 2010 -Duració: 112min. -Gènere: Comèdia dramàtica, romanç. -Interpretació: Katherine Heigl (Holly Beren-son), Josh Duhamel (Eric Messer), Josh Lu-cas (Sam), Christina Hendricks (Alison), Ha-yes MacArthur (Peter). -Guió: Ian Deitchman y Kristin Rusk Robin-son. -Producció: Barry Josephson i Paul Brooks. -Música: Blake Neely. -Fotografia: Andrew Dunn. -Montatge: Jim Page. -Disseny de producció: Maher Armad. -Vestuari: Debra Armad. -Distribuidora: Warner Bros. Pictures Interna-tional Espanya. -Estrena a EEUU: 8 Octubre 2010 -Estrena a Espanya: 5 de Gener 2011

Apta per tots els públics

Resum: La pel.lícula tracta d’una parella, n’Alison i en Peter, que organitzen una cita a cegues amb els seus respectius millors amics, n’Eric i na Holly. Però aquesta va molt malament i ells dos acaben odiant-se. N’Alison i en Pe-ter tenen una filla, na Sofi, malauradament perden la vida en un accident de cotxe.

Sense informar als seus millors amics, elsdonen la custòdia de la seva filla. Encara que s’odien, aconsegueixen unir les forces per cuidar na Sofi. Durant el dur camí de cuidar-la, van sorgir molts contratemps, que es van solucionar gràcies a l’amor que sentien tots dos cap a na Sofi. Després de tot l’embull, varen celebrar el 2n aniversari de na Sofi i el primer aniversari del

dia en que varen decidir unir-se i cuidar de na Sofi tots dos, i varen disfrutar de la seva gran familia feliç.

Opinió: A nosaltres ens ha agradat molt. És una pel.lícula on es mescla humor i romanç i això la fa tant entretenguda com divertida. Si tu ets una persona graciosa i a la vegada sensible aquesta pel.lícula és perfecte per a tu.

Alumnes: Joan Salvador Moñino i Jaume Cor-tés Zazo.

42

-Vocalista: Dani Martín. -Productor: Bori Alarcon, Dani Martín e Iñaki García. -Data de sortida de l’àlbum: 26 d’octubre de 2010.

Dani Martín farà una gira per Espanya des del 17 de març fins al 16 de juliol a llocs com Pal-ma de Mallorca, Sevilla, Valladolid i Lleida.

Resum: Pequeño és el primer projecte que Dani Mar-tín ha emprès en solitari després de la sepa-ració de “El canto del loco”. La música d’aquest àlbum és d’un estil molt diferent als seus anteriors, més tranquila i sensible.

Opinió: Pensam que “Pequeño”inclou moltes cançons que reflexen la realitat, i a més a més fan reflexionar. Per exemple, la cançó “16 añitos” presenta la història d’un adolescent, amb les seves equivocacions, que al final corregeix i torna al lloc que li per-tany. També “Mira la vida” és una cançó molt positi-va que explica que la vida et pot donar moltes sorpreses i oportunitats.

Alumnes: Aina Fullana Llull i Alícia Miquel Obrador.

ALGUNS TREBALLS D’ARTESANIA:

Alumna: Aina Fullana Noguera

43

Alumne: Jefferson Luís Lara Zaramillo Alumna: Pilar Salom Camps

Alumna: Pilar Morey Piña

Alumna: Pilar Morey Piña

Alumna: Sandra Pons MassotAlumne: Pere Gelabert

44

SECUNDÀRIA 3r ESO

ELS ERIÇONS:

Introducció: L’eriçó és un personatge ben conegut per tothom a les nostres illes. El que no és tan conegut és que la casta d’eriçó que viu a les Balears i a les Pitiusses, no és l’espècie que es troba per norma general per quasi tot el continent europeu, sino que és una forma de l’espècie africana. L’eriçó que viu a les nostres illes (Erinaceus algirus vagans) viu també al nord d’Àfrica, a una estreta zona castanera mediterrània de la península Ibèri-ca, al sud de França i a l’illa de Malta.

A les illes de la mediterrània occidental (Còrsega i Sardenya així com en el continent europeu hi viu l’eriçó europeu (Erinaceus europaeus) que és una espècie de mida més gran i de coloració més fosca.

Sobre algunes illes de la mediterrània orien-tal (Xipre) hi viu una tercera espècie d’eriçò (Erinaceus roumanicus). A les Balears po-dem considerar que l’eriçó és una espècie d’introducció relativament recent, ja que essent considerat un menjar deliciós no se l’hagi trobat en els jaciments talaiòtics ha de significar que durant aquelles llunyanes èpoques encara no vivia a les nostres illes. L’eriçò viu sobretot en garrigues, pinars i alguns alzinars no massa espessos. Com és el cos de l’eriçó? L’eriçó té una llargària d’entre 20cm i 25cm en estat adult i té una coa molt petita d’entre 2 i 3cm. Els exemplars més grans poden arribar a pesar uns 800gr. A partir de damunt el cap fins a prop de la coa ho tenen ben co-bert d’espines d’uns 2cm de llargada. Com és la seva reproducció? La reproducció de l’eriçó africà a les nos-tres illes és pràcticament desconeguda, les dades que en tenim pareixen indicar-nos que entre juliol i agost hi ha una època de naixa-

ment de cries. Un eriçó pot arribar a tenir dues camades a l’any. El nombre de cries observat fins ara a l’eriçó africà varia d’una a tres. Els petits neixen amb la pell rosada i amb unes pues blanes i blanques que més endavant perden en adquirir les pues defini-

45

tives. Neixen cecs i tarden dues setmanes en obrir els ulls.

Què mengen els eriçons?L’alimentació de l’eriçó a les nostres illes es basa en caragols, alguns insectes i somare-tes del bon Jesús. En captivitat les famelles intenten menjar-se les seves pròpies cries.

Quin comportament tenen els eriçons? Quan estan en captivitat és normal sentir els sorolls que emeten que són uns roncs molt aspres. En plena naturalesa és molt estrany sentir-los. L’eriçó és difícil de veure perquè és solitari i nocturn a més a més quan senten el més mínim soroll corr a amagar-se. Sem-bla que no hiverna i està actiu tot l’any.

Quins enemics tenen?A les nostres illes el pitjor enemic que tenen els eriçons són els homes. Antigament se’ls caçava per menjar. Hem de dir que aquest tipus de caça a les illes grans com Mallorca no afecta massa a la seva població tot i que a les illes petites pot conduir a la seva extin-ció.

Actualment, la caça ha deixat pas a un altre enemic encara pitjor: els cotxes. La cobertu-ra de punxes que tenen els eriçons ha estat una conquesta evolutiva per fer-se immunes de quasi tots els depredadors, però el cos-tum que tenen de fer-se una bolla resulta fatal davant els cotxes que travessen les carreteres.

Els eriçons adults són gairebé immunes davant els deprededors els joves que encara no han obtingut la seva coberta de punxes poden ser presa dels carnívors. L’eriçó europeu s’ha observat que de vegades és atacat per la rata traginera d’albufera i és de suposar que les relacions d’aquesta rata i el nostre eriçó siguin del mateix caire.

Tenen paràsits? Molt sovint els eriçons porten a damunt una gran quantitat de puces i paparres, la quan-titat que poden arribar a dur de vegades és enorme.

Alumne: Toni Rosselló Ensenyat

46

EL CRANC PELUT:

Qui no ha intentat mai, de petit, pescar un cranc? El cranc és un animal que ha fas-cinat des de sempre el qui s’ha acostat a la mar. Però a unes illes com les nostres el coneixement dels crancs que hi habiten es limita a unes poques espècies que viuen a la vorera. La majoria d’espècies de les nostres aigües segueixen essent unes grans desco-negudes per la majoria de la gent.

Com són els crancs?Tots els crancs tenen deu potes, dues de les quals s’han convertit en unes pinces molt grans que són utilitzades per agafar el seu aliment però també per lluitar. Els crancs són molt cobdiciosos i lluitadors, i mai sem-blen estar satisfets amb el que tenen. En les seves nombroses baralles, sovint perden una de les seves pinces. Encara que les seves potes tenen moltes articulacions, els moviments que poden fer cap endavant són molt petits. Per això quan corren o caminen ho fan fonamentalment cap als costats, i una mica cap enrere. Els crancs tenen dos ulls a l’extrem d’unes projeccions que surten de la seva closca. Tenen l’abdomen reduït,i es replega sota el cos. Aquesta reducció és especialment nota-ble en els veritables crancs. El cos segmen-tat del cranc té diversos parells d’apèndixs, dels quals cinc solen servir per a la locomo-ció i dues fan de antenes sensorials.

ReproduccióEls crancs femella porten sovint masses d’ous a la superfície inferior del seu cos. En tenen cura durant diversos mesos fins que neixen les minúscules larves de cranc. Aquestes neden seguida i formen part del plàncton, que és una massa de plantetes i petits animals que viuen i creixen a la super-fície del mar.Després d’alguns mesos d’existència planc-tònica, les larves supervivents descendeixen al fons del mar i es converteixen en minús-

culs crancs adults. A l’estiu es poden tro-bar a centenars a les ribes rocoses i en els estuaris dels rius.

AlimentacióEl cranc s’alimenta d’algues i altres matè-ries orgàniques que captura amb les seves potes petites. Els seus hàbits alimentaris són variats.Són importants en la cadena alimentària, en part perquè molts s’alimenten de plantes i animals petits. Molts altres filtren partícules de menjar de l’aigua, però els crustacis més grans, com el cranc, són sovint omnívors, carronyaires o depredadors.

Crancs de les nostres illesEls cracs més habituals a les Balears són: el cranc pelut, el cranc barbut, el cabrot de fonera, el cranc pla, la cranqueta de pinyol, el cranc santlluïser, les aranyes, el cranc cap de mort, el cranc reial, el cranc polit, el cranc verd i el cranquet d’arena.

EL CRANC PELUTEl cranc pelut (Eriphia verrucosa) és un crus-taci decadòpode molt apreciat a la gastro-nomia. Malgrat que aquest cranc havia estat abundant al nord-oest de la mediterrània, ac-tualment és una espècie protegida i la seva captura està prohibida. A les Balears era una

47

menja molt comuna, i formava part de plats tradicionals casolans, com per exemple, a Menorca, els caragols amb cranc pelut, que ara es mengen amb cranca.

És una de les espècies més conegudes i po-pulars de les Balears. Es troba normalment en les zones cobertes per algues fotòfiles, en llocs batuts per les ones, amagada dins les encletxes i davall blocs rocallosos. El cranc pelut és una de les espècies medite-rrànies més robustes i amb les seves mor-dales pot ocasionar ferides quan és mani-pulada manualment. S’alimenta de bivalves, gasteròpodes i crancs ermitans.

Encara que els crancs no són animals que es tenguin gaire en compte es els progra-mes de conservació de la biodiversitat, algunes espècies sofreixen actualment una regressió per diferents causes.

La captura manual i no controlada de crancs peluts pot afectar greument determinades poblacions d’aquesta espècie. Actualment no és tan freqüent als ports i als molls que pot haver desaparegut localment degut a aquesta sobrepesca.

Les seves dimensions poden arribar a una amplada de 9 cm i una longitud de 7 cm. La

closca és gruixuda i suau, que varien en color a marró-vermell-verd amb taques grogues

Alumna:Pilar Fiol Perelló

Cranc barbut

Cranc verd

Cranc pelut

48

ALGUNS DELS NOSTRES DIBUIXOS:

A les classes de visual i plàstica, du-rant aquest curs hem treballat diferents conceptes. Tanmateix els treballs que presentam a continuació fan referència a l’OP ART o el que és el mateix, aquell art que el que intenta és jugar amb la nostra percepció visual, generant movi-ment o creant il.lusions òptiques.

Alumna: Caterina Manresa Perelló

Alumne: Brian Christopher Villegas

49

Alumna: Carme Obrador Llull

Alumne: Andreu Vicençs Matamalas

50

Alumne: Dani Codina Duran

Alumna: Guida Timoner Rosal

51

Alumna: Jessenia Lilibeth Napa Abraham

Alumne: Marc Frontera Galmés

52

Alumna: Maria Bel Riera Garau

Alumna: Pilar Fiol Perelló

53

Alumne: Jaume Aleix Barceló i Melis

Alumne: Abdallah Benyaagoub

Alumna: Francisca Pilar Alcover Galmés

54

Alumna: Roser Servera Blasco

Alumne: Toni Pou Ruiz

55

Alumne: Maties Sagrera Lliteras

Alumne: Toni Rosselló Ensenyat

56

SECUNDÀRIA 4t ESO

VIATGE D’ESTUDIS A PARIS:

Aquest és el darrer any que passam a l’escola i per despedir-nos així com toca vam marxar tots de viatge a París.

Dia 1 de maig ens verem a Juggetos, a les quatre de l’horabaixa per pujar al bus que ens duria fins a l’aeroport. Arribàrem a París a les 21:45 i com que era tan tard vam anar directament a l’hotel a dormir per estar ben descansats pel dia següent.Al matí, ens aixecàrem prest per prendre un primer contacte amb la ciutat. Anàrem tot el matí en bus passejant per la ciutat i l’horabaixa pujàrem a la Torre Eiffel i anàrem en barca pel Sena. Al vespre tornàrem a la Torre Eiffel per veurer-la il.luminada, després sopàrem a un hotel de menjar típic parisí.

Al segon dia caminàrem molt, vam anar als camps Elisis, verem l’Arc de Triomf i el Moli-ne Rouge. Al migdia vam dinar a mont Mat, que és una muntanya amb una gran església on els artistes de carrer es reuneixen per fer ambient. Davers les 6 de l’horabaixa aga-fàvem un bus fins a Disney on arribàvem a les 7, ens duxàrem i sopàrem a l’hotel on poguerem veure el Barça-Madrid. Però tam-bé vam tenir temps d’anar a Main Street, on poguerem comprar tot allò que vam voler.

El tercer dia berenàrem tots junts i després anàrem al Parc d’Atraccions Disneyland Paris on tots pujàrem allà on més ens agra-dava.Al vespre tornàrem a sopar junst i acabàrem de fer les compres dels regals per la familia.

Al quart dia tornàrem a berenar a l’hotel i ho deixarem tot enllestit per en arribar de Dis-ney sortir directament cap a l’aeroport.ENS HO PASSÀREM MOLT BE!!!!

60

EL GUERNICA:

Pel decorar les entrades del centre amb la intenció de celebrar el dia de la Pau, els alumnes de 4t d’ESO van dibuixar i pintar el quadre de “El Guernica” de Pablo Picasso.

Va ser un quadre del qual ens agradà des-cobrir el seu significat, el seu simbolisme entenent com l’autor havia romput les figures com a símbol del dolor patit.

Això si, vam voler posar-li color per, d’aquesta manera, intentar convertir el dibuix en una peça més alegre ja que l’original és en blanc i negre. A més vam escriure en unes targetes el significat de cada un dels personatges que apareixen en el quadre.Tots vam quedar molt contents amb el resul-tat i tots ens vam engrescar.

amalgama 2011

Documents