DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

226DEL17 AL 30 DE MAIG DE 2012Periòdic popular dels Països Catalans

Els presos palestinsfinalitzen la vagacoincidint amb elNakbaAquest passat 14 de maig, s'ha posat punt i final a la vagade fam que en alguns casos durava 77 dies. Aquest és el casdels instigadors d'aquesta revolta pacifica dins les presons,Bilal Diab i Tha'er Halahlah que estan en situació crítica.

Les dades oficials de l'Autoritat Nacional Palestina par-len de més de 1.500 presoners palestins que van secundarla vaga de fam de Bilal i Tha'er a partir del 17 d'abril. Aques-ta vaga de fam fou per a protestar per les condicions en quèes troben dins les presons de l'estat d'Israel i contra l'ús deles detencions administratives per part d'Israel.

>> Internacional 10

JOSEP BONNIN PÀG. 2 // ATENEU VILANOVÍ PÀG. 2 // JORDI GARCIA PÀG. 3 // MARC GARCIA PÀG.16

S’intensifica la Defensa de l’EbreLa Plataforma en Defensa de l’Ebre ha cele-brat assemblea per renovar plantejamentsi estratègies.

>> Països Catalans 4

Qui estima Mallorca no ladestrueixParlem amb la gent de GOB per fer una valo-ració dels últims anys i de com molts delspronòstics que es van fer s’han complert.

>> Països Catalans 7

Privatitzar peatgesDesprés de l’èxit de la campanya #novullpa-gar, el Govern de CiU es torna a desemmasca-rar anunciant la privatització dels peatges deVallvidrera i del Cadí.

>> Economia 12

SUM

ARI

Ara fa un any que esclatava el moviment dels indigantsa l’Estat espanyol, reprenent, en part el testimoni dela primavera àrab. En tot aquest temps, el movimentha evolucionat en estructura i objectius, i per celebrarl’aniversari s’ha tornat a eixir al carrer per demostrarque encara és ben viu.

>>Editorial, En profunditat

Paula Morey il’Ada Hoste,membres de

l’Assemblea delsDrets Socials de

l’Eixample Ara fa poc es va complir un any desde les primeres acampades del 15Mi per aclarir i analitzar amb perspec-tiva el fenomen parlem amb PaulaMorey i l'Ada Hoste (ambdues de Bar-celona i militants d'Endavant) lesquals es van vincular a l'acampadadel 15M des de bon principi, el maigde 2011.

ENTREVISTA

>>Països Catalans 5

Els dies 24 i 25 de maig de 1912, arafa quasi 100 anys, els ateneus de Cata-lunya van decidir per segona vegadatrobar-se i parlar. Durant dos dies laciutat de Vilanova i la Geltrú va aco-llir el 2n Congrés Regional d’Ateneusi Associacions de Cultura de Catalun-ya i centenars de delegats van parti-cipar de tertúlies, conferències, debatsi taules de coordinació. Llavors Vila-nova i la Geltrú, com tantes altresciutats i viles del país, comptava ambun potent Ateneu que era alhora esco-la d’homes i dones lliures, institutde formació ocupacional, bibliotecapopular i motor de cultura i progrés.

Enguany l’Ateneu Vilanoví prentambé el relleu, aquesta vegada delCasal Can Capablanca de Sabadell i laseva iniciativa de promoure una tro-bada nacional de casals i ateneus, perdur a la capital del Garraf, altra vega-da i cent anys després, una 2a Troba-da de Casals i Ateneus dels PaïsosCatalans. Encara amb un programaen construcció, la Trobada de Vila-nova comptarà amb dos dies d’acti-vitats, des dels debats i els tallers, aconcerts i teatre. Altra vegada, nomésque 100 anys després, esperem tor-nar a dur a Vilanova centenars depersones, membres o no de casals i

ateneus, perquèparticipin de lafira d’entitats, deles conferències,dels concerts i deles assemblees queestem dissenyantper donar vida itranscendència ala trobada decasals i ateneus.

Els casals i ate-neus han estat isón una realitatviva en els nostrespobles i ciutats.Donen coberturaterritorial als moviments socials delnostre país, a les idees progressistes,a la voluntat popular de canvi, For-men persones políticament i cultu-ralment crítiques amb el poder i ambla societat. Mouen campanyes de soli-daritat, de defensa del territori, dedefensa de la llengua i el país. Recu-llen signatures, reviuen la culturatradicional i popular del país, fancórrer grups de música i de teatre iaporten color i lluita allí on treba-llen. Són un dels principals eixos ver-

tebradors de l’espainacional de canvisocial i polític. Són,podríem dir, motori mapa de la lluitasocial i l’allibera-ment nacional alnostre país, des d’A-lacant fins a Perpin-yà, i des de Calaceitfins a Eivissa. Elsseus locals donenalberg a nombrosesentitats, promouenla interacció entreaquestes i la respon-sabilitat d’aquestes

envers el seu entorn territorial i humàimmediat. Són difusors de la prem-sa alternativa i de la contrainforma-ció, alhora que esdevenen espai d’in-terrelació humana, d’acord amb prin-cipis antisexistes i antiracistes.

Curiosament, però, han estat i sónrealitats autònomes les unes de lesaltres. Sorgeixen, com és natural ipositiu, fruit del treball local, de lesnecessitats locals i de la projecciólocal. Al barri, a la vila o a la comar-ca. Són impulsats, a més, per perso-

nes i col•lectius diversos, diferents,plurals, però saben, i encerten, enaplegar les diferents sensibilitats pelcanvi en un mateix projecte associa-tiu. Potser per això, per aquesta raóde ser local i per aquesta pluralitatd’impulsors i participants, els ate-neus i casals ens ha costat enorme-ment trobar-nos i parlar. Parlar deles coses que fem, de les que fan elsaltres, del que ens funciona i del queno, de les dificultats i els encerts.Parlar de què som i de quin paperjuguem al país, a la nostra societat.Definir-nos col·lectivament i buscara més àmbits en els quals seguramentresulta obvi que la coordinació ensafavoreix, ens abarateix costos o ensfa avançar políticament.

Per tot això, a Vilanova hem reco-llit el testimoni de Sabadell i enguanyorganitzem la 2a Trobada de Casals iAteneus dels Països Catalans ambtemes i activitats per totes les midesi interessos, però amb una voluntatde fons de promoure més trobades,d’unir els esforços i de projectar-noscol·lectivament com a realitat viva,i tant viva, que som i volem ser.

L’ACCENT 226DEL 17 AL 30 DE MAIG DE 201202 OPINIÓ

Història d’unainfàmiaJOSEP BONNÍN SÓLLER

Altra vegada s’ha fet palesa la insen-sibilitat, prepotència i interessoseconòmics per sobre de l'ajuda social,amb el tancament dels dos hospitalsmés emblemàtics de Mallorca. Doshospitals que havien arribat a ungrau d’excel•lència arran d’un tre-ball de molts d’anys en la prepara-ció del seu personal sanitari i l’aten-ció més que acurada als malalts.Aquest article és testimonial ja quevaig poder tastar de ben a prop lasensibilitat i el bon sabre fer de totsels treballadors del Joan March: Met-ges, infermeres, zeladors, i tot l’al-tre personal, en una ocasió trista idolorosa com varen ésser els darrersinstants de vida dels meus sogres.Intent escriure aquest article ambel cap fred malgrat el meu cor embategui de ràbia i d’indignació.

No saben quina excusa treure ala llum pública, una d’elles fou enprincipi que eren obsolets, una altramentida a la que estem acostumats,ja que el Joan March farà un any quees va remodelar. I que l’hospital Gene-ral, atenia més que bé als malaltsque el necessitaven amb una refor-ma, tal volta més antiga, però no peraixò eficaç per la seva funció. Unhospital com el Joan March, on lescures pal•liatives dels malalts crò-nics i/o terminals, amb una huma-nitat que vessa al seu personal , seràuna pèrdua irrecuperable per a totala societat mallorquina. Aquests polí-tics que l’intenten tancar, i que d’a-magatotis ja han començat, ja queprop de quaranta malalts ja han estatdesplaçats a altres centres hospita-laris, també com tot mortal no dura-ran per sempre, malgrat a vegadess’ho creguin. Tindran amics, ami-gues, familiars, inclusiu ells matei-xos que necessitaran d’aquesta aten-ció i ara estan provocant que la matei-xa es converteixi en deficitària. Quansortia de l’habitació del Joan March,on estava el meu sogre, tant la mevadona com jo, malgrat el moment dur,podíem omplir l’ànima caminantpels seus jardins i contemplant lanatura que ens revoltava dins unsilenci relaxant i compassiu. No seràel mateix a Son Dureta, massificatamb renous, incomoditats d’aparca-ment i moltes altres, vos ho puc asse-gurar. El govern de Bauzá semblenun exercit de zombis autistes ambuna connotació de cavall d’Atila, queon trepitjava no tornava créixer l’her-ba. La història els posarà al seu lloc.La societat mallorquina n’està far-ta, d’aquesta prepotència, dels insultscap a la seva dignitat com a poble,no entraré ara mateix amb el temade la llengua, i els hi estan contes-tant al carrer. Mai a Mallorca s’ha-vien vist tantes manifestacions, tan-tes concentracions, tantes protestesde molts diversos estaments: Educa-tius, sanitaris, etc.

Jaume Santandreu: Clam deses-perat dels marginats” Sense pèls ala llengua, els qualifica de lladres,criminals i feixistes. “Governantsd’extrema dreta i dictadors de lademocràcia La majoria absoluta ales passades eleccions , no els justi-

PUNT DE MIRA COL·LABORACIÓ ATENEU VILANOVÍ

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans. Redacció València: CarrerMaldonado, 46 baixos, 46001València Redacció Barcelona: Carrer Tordera 34 bai-xos, 08012 Barcelona Adreça electrònica: ppcc@lac-cent.cat Subscripcions: 646 98 16 97 Distribució: 61554 47 15 Publicitat: 616 07 33 28. Consell de Redac-ció. Coordinació general: Laia Altarriba, Andreu Ginési Abel Caldera. Països Catalans: Cesc Blanco, Abel Cal-dera (coords.), Joan Ballester, Guillem Colom, PepGiner, Andrés González. Opinió: Joan Teran (coord.).Economia: Àlex Tisminetzky (coord.). Internacional:Laia Altarriba, Manel López (coords.). Cultura: JosepMaria Soler, Pau Tobar (coords.), Joan Sebastià Colo-mer, Borja Català.Ciència i Tecnologia: Martí C. , Almu-dena Gregori, Àlex Garcia Esports: Rafael Escobar.Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Andreu Ginés.Coordinació gràfica:Oriol Clavera. Distribució: XavierGispert. Han col·laborat en aquest número: JosepBonnin, Ateneu Vilanoví, Marc Garcia, Jordi Garcia,Maria Garcia

Número 226 Tirada: 4.000 exemplars Número dedipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels arti-cles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

JOAN SEBASTIÀ COLOMER I TEJADA PAPER DE VIDRE

L'ombra del pujolisme és tant allarga-da que de vegades hom es pregunta siels atavismes que el fonamenten no elssegrega naturalment l'estructura neu-ronal catalana. Aquesta lleu desviaciómorfològica del cervell català seria laque hauria permès que durant més detrenta anys les missions comercials aMadrid fossin venudes com una hàbilestratègia cap a la independència. Lle-gint l'Avui després de mesos he pogutcomprovar que hi ha deliris que mai noens abandonaran, com l'Anís del mono,el heavy metali totes aquelles coses quemai no moren: “Darrerament hi hamolts analistes dedicats a especularsobre l'hipotètic pla B que té el presi-dent Mas per si li falla el pacte fiscal.El pla B d'Artur Mas seria llançar-se capa l'estat propi. En realitat, però, aixòque en diuen el pla B és el pla A. L'ú-nic. A CDC ja tenen clar que amb Espan-ya no hi ha res a fer. Si ara els conver-gents maregen la perdiu una mica mésdel compte és perquè no volen que nosigui dit que no han fet tot el possibleper salvar la relació” (Carles Ribera,Avui, 14 de maig)

Al famós conte de Pere Calders Inva-sió subtilel narrador observa el fet intri-gant d'haver compartit taula amb unjaponès que, sospitosament, “no teniaels ulls oblics, ni la pell groguenca (...)em va sorprendre fent-se servir amani-da – “amb força ceba”, digué–, cap i

pota, molls a la brasa i ametlles torra-des. Al final, cafè, una copa de conyaci una breva (…) se servia del ganivet ila forquilla amb una gran desimboltu-ra (…) parlava el català com qualsevolde nosaltres, sense ni l’ombra de capaccent foraster (…) Jo creia que aquellhome devia ésser representant o vene-dor d’aparells fotogràfics, o de transis-tors. Qui sap si de perles cultivades...Vaig provar tots aquells temes i ell elsapartà amb un ample moviment delbraç. ‘Venc sants d’Olot, jo’, digué”.

Com els japonesos d'en Calders, elspolítics convergents desenvolupen unaestratègia independentista amb la par-ticularitat que ningú no ho diria. Perquè se sosté, malgrat tot, aquesta fic-ció? Josep Maria Loste ens en dóna unapista al mateix número de l'Avui: “Lavoracitat insaciable, la total manca derespecte envers Catalunya, dels quimanen actualment a l'altiplà, hauriade tenir una resposta contundent, uni-tària i rigorosa de la societat catalana(molt més enllà de l'anomenat pactefiscal); i, lògicament, aquesta reacciócívica hauria d'estar encapçalada perl'executiu català (…) Cal avançar cap auna altra etapa, que impliqui la defen-sa de debò dels interessos de Catalun-ya. Caldrà, sobretot, per part del govern,d'una forma inequívocament democrà-tica, donar un cop de puny a la taula.Serà necessari, si la situació continua

degradant-se, articular un acte col·lec-tiu de desobediència civil (amb l'exe-cutiu al capdamunt)”. Fins tres copsse'ns diu que la reacció cívica en qües-tió “hauria d'estar encapçalada per l'e-xecutiu català”, que “ caldrà, sobretot,per part del govern, d'una forma inequí-vocament democràtica, donar un copde puny a la taula” i que cal “un actecol·lectiu de desobediència civil (ambl'executiu al capdamunt)”. En defini-tiva, que en Ribera i en Loste volen creu-re que el govern està en la onda de fertot això per estalviar-se de fer-ho ellssolets. I així eternitzen la hipòtesi quesi els japonesos de Calders parlen cata-là sense accent, mengen cap i pota ambforquilla i ganivet i venen sants d'Olot,per què no podrien els independentis-tes catalans militar en partits regiona-listes, redactar estatuts d'autonomia icooperar amb entusiasme a la construc-ció jurídica de la “España una y no cin-cuenta y una”?

“Vaig contar-li l’aventura, adornantel relat amb les meves aprensions: simolt convé, es tractava d’un espia.

–I d’on ho has tret que és japonès?–em preguntà ella.

Vaig riure, potser no de bona gana,compadit de la seva innocència.

–Els conec d’una hora lluny...–vaigcontestar-li”.

Els casals i ateneus ens trobem el 18 i 19 de maig a

Vilanova i la Geltrú

El pujolisme i la invasió subtil

fica el dret de cuixa, i poder fer idesfer sense donar explicacions aningú. Fins i tot els seus votants sen’adonen d’aquesta prepotència. Ensestan humiliant com a poble, ensestan apunyalant la nostra dignitat,no són nets ni transparents. Tor-nen a les seves obsessions especula-tives barrinant els pocs espais quequeden verges a Mallorca.

Els hem d’aturar per nosaltres,pels nostres fills i pels nostres nets.Qui estima Mallorca no la destrueix!En cap aspecte.

L’ACCENT 226 OPINIÓ 03

L’aniversari del 15M ha estat una celebració multitudinària que ha tornat a

omplir els carrers dels Països Catalans. Alacant, Girona, Tarragona, Palma Valèn-

cia o Barcelona han celebrat aquest primer any dels indignats amb milers de per-

sones als carrers i, fins i tot, amb ocupacions i acampades en algunes de les places

més simbòliques d’ara fa un any. Tanmateix, per a molts, l’afluència ha sigut insu-

ficient –per exemple, si tenim en compte el tractament mediàtic, molt despropor-

cionat en relació a l’escassa difusió prèvia que reben altres convocatòries–, men-

tre que d’altres hi han constatat la vitalitat del 15M. En tot cas, és cert que s’han

repetit molts dels ingredients de fa un any: manifestacions massives, intensa cober-

tura mediàtica, accions de desobediència, acampades i repressió... però en dotze

mesos han passat moltes coses, i el resultat d’aquesta fórmula ja no pot ser el

mateix.

De fet, és fàcil constatar un cert cansament i desgast en les grans mobilitza-

cions –en general, no només del 15M– després d’un primer trimestre d’any molt

actiu al carrer. Les mobilitzacions que abans de la crisi es podien viure un cop a

l’any, com a molt, s’han repetit ara amb molt poques setmanes de diferència. I cal

no oblidar que el primer 15M va brollar en un clima prelectoral, cosa que motiva-

va tant els que hi volien influir com els que en volien treure rèdit. Precisament,

des d’aquesta perspectiva, és probable que aquells més interessats en treure’n un

profit partidista i/o electoralista hagen quedat decebuts per l’aniversari del 15M.

Tanmateix, però, la decepció més gran no haurà sigut en relació a l’afluència

a les manifestacions, sinó per la incapacitat de generar una altra vegada l’esperit

“indignat” que va mantenir viu les acampades com a símbol de descontent i de

construcció d’un futur millor. És molt simptomàtic que en aquestes manifesta-

cions ha sigut molt menor la profusió de pancartes i lemes “espontanis i imagina-

tius” que tant van enlluernar durant la mediàtica #spanishrevolution, i, per con-

tra, han proliferat pancartes d’organitzacions polítiques, associacions i entitats

de tot tipus; i fins i tot banderes, que estaven vedades en aquestes mobilitzacions

ara fa un any.

Així, si tenim en compte aquests factors –la capacitat mobilitzadora i la reper-

cussió social–, l’aniversari del 15M es pot veure com un fracàs. I així ho han inter-

pretat determinades parts interessades. Però és un fracàs que ens ha d’assenyalar

el camí a seguir. De fet, el 15M no ha fet més que cremar una fase en la presa de

consciència de les classes populars i això és una bona notícia. Perquè l’esperit

“indignat” continua ben viu, com hem pogut comprovar en esclats puntuals com

la #primaveravalenciana o en altres mobilitzacions en contra de les retallades,

però, també, és cert que la proposta del 15M ja no genera la il•lusió que va generar

en el seu moment. D’alguna manera, ha sigut una pèrdua d’innocència en termes

polítics i això, si ho sabem aprofitar, ens pot obrir portes a plantejar nous reptes.

El camí que ha encetat el 15M a Barcelona pot indicar-nos quins són els passos

a seguir. El 15M s’ha descentralitzat i obert als barris, i el teixit associatiu i els

moviments socials s’hi han implicat intensament; alhora, el discurs ha evolucio-

nat cap a plantejaments menys innocents –no direm utòpics, perquè els discursos

utòpics tenen poc d’innocents– i més relacionats amb les diferents lluites veïnals

i socials. I sobretot, el moviment s’ha deslliurat poc a poc de les dependències cen-

tralistes i espanyolistes i ha adquirit una autonomia suficient com per no haver

de dependre de les consignes que vénen de Madrid. I és molt significatiu, que mal-

grat l’absència de xifres fiables, la manifestació de Barcelona fou més nombrosa

que la de la ultrapublicitada Puerta del Sol.

A la resta de Països Catalans, el moviment també ha evolucionat en aquesta

direcció, però amb característiques diferents. De fet, no a tots els llocs l’esquerra

independentista s’hi ha implicat de la mateixa manera, perquè no a tots els llocs

té la mateixa capacitat, com tampoc és igual la implantació dels moviments socials

en el seu conjunt. En tot cas, cada cop està més clar que l’èxit del 15M dependrà de

la seua capacitat de mediar entre els moviments socials existents –que són, en gran

mesura, els que estan mantenint vives les assemblees de barri– i una població

receptiva als seus plantejaments.

El millor balanç del 15M és que ha ajudat a polititzar un poc més la societat

menys polititzada, alhora que ha ajudat a trencar amb l’autoreferencialitat dels

sectors més organitzats. Així, el punt en què ens trobem un any després és un molt

diferent dels debats que es van viure a les assemblees inicials; en certa mesura,

l’aniversari del 15M ha servit per constatar el fracàs de l’#spanishrevolution, però

entendre i acceptar que el que s’estava –i s’està fent– no és precisament una revo-

lució, sinó una acumulació de forces i un aprenentatge social que cada cop ens per-

metrà assolir fites més importants, és el gran èxit dels indignats.

E D I T O R I A L

Quan dels èxitsen diuen fracàs

Quan ACPV ens va proposar al SEPC—juntament amb Acontracorrent,Bloc d'Estudiants Agermanats(BEA) i Associació d'Estudiants deSecundària (AES)— ser la cara visi-ble de la tradicional manifestaciódel 25 d'abril, vam acordar queparticiparíem de l'acte si la restadels sindicats i ACPV acceptavenla nostra proposta de fer visibleen la manifestació que es defen-saven els drets nacionals dels Paï-sos Catalans. Després d'algunes dis-crepàncies, car és el que passa quanjuntes en la mateixa taula orga-nitzacions que tenen diferentspunts de vista del que és el seuterritori nacional, a la fi, es vaarribar a un consens. El lema dela manifestació seria: “O ens reco-brem en la nostra unitat o seremdestruïts com a poble”, frase deJoan Fuster; a més, apareixeria unmapa dels Països Catalans. Aixòvolia dir que en la pancarta sí quees desprenia que defensàvem lesllibertats nacionals del poble cata-là: el fet que estiguera el mapa,reflectia que parlàvem del poblecatalà i la necessitat d'unir-nos deSalses a Guardamar i de Fraga aMaó. D'aquest acord el SEPC vaeixir molt content, BEA i ACPV elvan acceptar sense problemes i AESi ACC també l’acabaren acceptant.

El dimecres 25 d'abril, les orga-nitzacions convocants vam assis-tir a la roda de premsa, tal i comes va quedar en les reunions pas-sades, per convocar la manifesta-ció del 28 d'abril als mitjans decomunicació. Allí, al centre Octu-bre, cada força sindical va fer elseu discurs, el que creia més con-venient. Es van tractar diversestemàtiques: la necessitat de defen-sar l'ensenyament públic, la llui-ta estudiantil, la repressió policí-aca, la llengua i la cultura —mas-sa en abstracte, al meu parer—,però cap organització, al margedel SEPC, va deixar clar quina erala nació per la qual, en la mani-festació del 28 d'abril, ens reuni-ríem milers de persones en SantAgustí per a defensar els seus dretsi els dels individus que la integren.

Dissabte 28 d'abril, a les 18h,baix una intensa pluja que mulla-va de gom a gom els carrers deValència, membres de les organit-zacions convocants ens vam reu-nir en la capçalera de la manifes-tació per agafar la pancarta i serla cara visible d'aquesta, ja queACPV volia reconèixer a les estu-diantes i als estudiants el seu esforçper la lluita per l'ensenyamentpúblic i el nostre futur. Quan estema punt d'eixir, em comuniquen queel mapa que havíem acordat en lesdarreres reunions no apareix. Ales-hores em dirigisc a Toni Gisbert,la persona que s'havia reunit ambnosaltres per a organitzar la mani-

festació, i li pregunte què haviapassat en el mapa. Em respon queno tenia constància que havia d'a-parèixer a la pancarta. Els senti-ment entre la gent del SEPC és d'im-potència: una vegada més el mis-satge que volíem transmetre que-dava difús: quin poble, el català,el valència o l'artanenc? La pan-carta que portaven les organitza-cions que abonaven la manifesta-ció tenia aquest missatge: “Sí a lanostra llengua”. Quina? Perquèdesprés gent que defensa el valen-cià i els drets dels valencians aparlar-lo pensen que és una llen-gua diferent del català. Aquests nitan sols havien posat el nom de lallengua a defensar. Imaginem unapancarta del nacionalisme espan-yol amb aquest missatge: Sí a nues-tra lengua? A tot estirar el lemaquedaria d'aquesta manera: Sí ala lengua común, més ofensiu quealtra cosa.

Avançada la manifestació, se'nsdiu que cal un manifest comú sivolem llegir alguna cosa. Des delSEPC havíem elaborat el nostre,però cap organització més ho haviafet. Propose que elaboren un parà-graf sobre la marxa i nosaltres lle-gim el nostre últim del manifestque teníem. Però al demés sindi-cats no els pareix del tot correcte,ja que parla de la innegable cata-lanitat nacional, cosa que cap altresindicat accepta i inclús algunsprefereixen que no aparega el ter-me «Països Catalans», tot i haveracordat en passades reunions queapareixeria el mapa en la pancar-ta principal. A la fi llegim un parà-graf que, tot i els impediments quese'ns havien posat, remarca la cata-lanitat de la societat valenciana iapareix el terme «Països Catalans».

Personalment, pense queaquests fets ocorreguts al voltantde la commemoració del 25 d'abrilen serveixen per veure com estàel nacionalisme al País Valencià.Per un costat tenim l'EsquerraIndependentista, que afirma laseua catalanitat nacional sensecomplexos —com també la seuaconsciència de classe—; per altra,un nacionalisme que no s'acaba deposicionar, que igual no renunciaa la independència del conjunt dela nació, els Països Catalans, peròque no ho manifesta obertament

perquè aquesta actitud pot fer queun ampli sector de la societat elsrebutge. Tanmateix, aquesta mane-ra de fer les coses dóna peu a ambi-güitats que ens fan més promptemal que bé. Per a què volem a per-sones darrere d'una pancarta quediu: Sí al valencià, si després aques-ta gent no sap que el valencià ésel català que es parla al País Valen-cià i a sobre critiquen tot allò cata-là —contaminats pel nacionalis-me espanyol?

A més, i per si fóra poc, hem detragar amb aquelles organitzacionsque no són ni independentistes ninacionalistes, que no aspiren atrencar l'Estat espanyol més enllàd'una Espanya federal dels pobles.Una Espanya federal que amaga elnom d'aquests pobles, com podemobservar en les reticències que hamostrat una organització d'estu-diants com Acontracorrent, en par-lar d'un dels pobles de l'Espanyafederal que volen construir en eldia que reclama drets nacionalsperduts. Si volen una Espanya delspobles que deixen primer als poblestriar el camí que volen construiri el nom amb el que volen que se'lsanomene i que no ens imposenunes fronteres administratives quesón artificials i hereves de l'impe-rialisme espanyol.

Per tot açò, demane a ACPV quees rodege d'organitzacions real-ment nacionalistes, del naciona-lisme que ells senten: que consis-teix en defensar la nació comple-ta: els Països Catalans —si no esticequivocat—, i no d'organitzacionsque no defensen els drets nacio-nals o que ho fan a mitges tintes,deixant lloc a ambigüitats que noens fan cap bé com a poble. I a més,que es posicionen públicamentsobre quina és la nació que defen-sen des de l'organització.

Al meu parer, les organitzacionss'han de posicionar respecte al quecreuen que és el marc nacional delsvalencians: siguen els Països Cata-lans, el País Valencià o l'Estatespanyol i que siga la societat laque trie a qui vol donar suport.Perquè hem de tindre clar que capde les tres visions es complemen-taria amb les altres dues: per a mil'Estat espanyol no ens deixa esco-llir lliurement el nostre futur coma poble i un Estat valencià ensesquartera com a nació. És per aixòque cal que totes aquelles organit-zacions que s'anomenen naciona-listes tinguen una postura fermapel que fa a la nacionalitat delsvalencians. D'altra manera, ama-gant la nostra identitat per lafal·làcia de sumar esforços, estemcavant la nostra pròpia tomba.

>>Jordi Garcia és militant del SEPC-UVEG

JORDI GARCIA COL·LABORACIÓ

DEL 17 AL 30 DE MAIG DE 2012

Sobre el 25 d’abril i el nacionalisme a mitges tintes

PEP GINER AMPOSTA

El passat dissabte 12 de maig, a l'audito-ri Felip Pedrell de Tortosa, 400 personesassistiren a l'11a assemblea general dela Plataforma en Defensa de l'Ebre. Sobrela taula, el Pla de conca per al tram finalde l'Ebre, aprovat per la ConfederacióHidrogràfica de l'Ebre (CHE), el passat 25d'abril. Aquest polèmic pla ha estat rebut-jat frontalment per tota la societat ebren-ca (PDE, ajuntaments, ...) així com per laGeneralitat de Catalunya que també s'haoposat clarament.

El mig centenar de persones queassistiren a la reunió aprovarendues línies de treball per als pro-pers sis mesos. D'una banda es pre-sentaran al·legacions a la propos-ta de cabal ecològic presentada perla CHE. En principi aquestes al·lega-cions seran de la PDE però la inten-ció és que poc a poc es vagen sumantaltres entitats i col·lectius. SegonsManolo Tomàs: “els demanarem quedurant el període de tramitació desis mesos vinguen a tutelar i ferseguiment del Pla Hidrològic de con-ca de l'Ebre, que coneguen les Terresde l'Ebre, que s'entrevisten amb elministre d'Agricultura i MediAmbient, Arias Cañete, que vegencom funciona la CHE i com l'esbo-rrany que hauria de seguir les nor-matives comunitàries no ho fa”.

D'altra banda també s'iniciaràuna campanya de recollida de sig-natures per a demanar la tutela dela Comissió Europea en el procésd'establiment del cabal ecològic delriu Ebre dins el Pla de Conca. L'ob-jectiu és adreçar-se a la Comissiódurant l'estiu i, per aquest motiu,

la recollida de signatures nomésdurarà un mes. A més la PDE con-vidarà les autoritats europees aconèixer les Terres de l'Ebre (TE) iel caràcter de la seua lluita. Prete-nen així que la Comissió vetlle tam-bé pel compliment de la directivamarc d'aigües ja que des de la PDEtemen que el govern central no horespecte.

Tanmateix, i mentre dure el perí-ode d'al•legacions (6 mesos), la PDEno organitzarà cap mobilització.Després d'aquest període de tempsde mig any, es convocarà una novaassemblea per decidir possiblesaccions i mobilitzacions. Així doncsa la 12a assemblea “es proposaranmobilitzacions a les Terres de l'E-

bre, Principat de Catalunya i Euro-pa per defensar el futur del riu, deles Terres de l'Ebre i el manteni-ment del Delta” ha exposat M.Tomàs.

Missatge contundent als polítics ebrencsFinalment des de la Plataforma enDefensa de l'Ebre (PDE) confien que,a diferencia de lluites anteriors,els partits polítics donen suport ala defensa de les TE. Així doncs valo-ren positivament el suport delgovern principatí i dels ajuntamentsebrencs i insten a crear un frontcomú per combatre aquest Pla deConca i les seues repercussionsambientals (regressió i enfonsa-

ment del Delta, salinització i con-taminació de l'aigua...) i econòmi-ques (desenvolupament econòmicfutur del territori). Joan AntoniPanisello, també portaveu de la PDEha estat molt clar amb l'actitudambigua dels partits polítics i els

ha animat a “anar més enllà de lestípiques proclames antitransvasis-tes “ I els hi demana que “enrocar-se al municipi no és fer territori.Deixeu les sigles i treballeu més pelsajuntaments, que el treball no elfarà Barcelona”.

L’ACCENT 226DEL 17 AL 30 DE MAIG DE 201204 PAÏSOS CATALANS

Les Terres de l’Ebre renoven l’estratègia en defensa del riu

PEP GINER AMPOSTA

El cabal ambiental que proposa laConfederació Hidrogràfica de l'E-bre CHE, s'ha trobat amb un rebuigtotal a les Terres de l'Ebre (TE). Sialtres vegades la Plataforma enDefensa de l'Ebre (PDE) ha estat laúnica entitat que ha defensat cla-rament el riu Ebre, ara compta ambel suport dels ajuntaments ebrencsi del mateix govern de la Genera-litat de Catalunya. Des de tots elsàmbits es coincideix a afirmar queels 106`9 metres cúbics per segonde cabal mínim ambiental propo-sats per la Confederació Hidrogrà-fica de l'Ebre (CHE) incompleixenla directiva marc d'aigua europea.

Així doncs, l'ajuntament de Tor-tosa en un recent plenari aprovàuna declaració unànime de rebuig,fins i tot amb el vot favorable delregidor del Partit Popular. A Del-

tebre, l'alcalde Gervasi Aspa, vaafirmar recentment a premsa “sem-bla que primer es volen atendreels compromisos de les noves con-cessions i després determinar elcabal mínim. Per la seua banda, laGeneralitat de Catalunya ha mos-trat el rebuig al cabal ecològic pro-posat. En paraules de Lluís Reco-der, conseller de Territori i Soste-nibilitat, Lluís Recoder : “no tole-rarem que es rebaixenartificialment els cabals ambien-tals del riu en el seu tram finalper fer viable un transvasamentde l'Ebre”. D'altra banda, XavierPallarés, delegat del govern a lesTE va afirmar que “la proposta dela CHE preveu un cabals infinita-ment inferiors” en clara referèn-cia als cabals proposats per la Comis-sió per a la Sostenibilitat de lesTerres de l'Ebre, i aprovats al Par-lament, que distingeixen entre

anys secs i humits amb una apor-tació d'entre 5305 i 12.783 hectò-metres cúbics anuals.

I com ja ve sent habitual, laPDE ha estat qui ha parlat mésclar. En roda premsa oferta elmateix dia que la CHE presentà laseua proposta (25 d'abril) ja aler-taren que: “el cabal ambiental queha anunciat la CHE suposa la mortlegal del Delta”. De fet, la PDE cri-ticà que l’òrgan regulador de laconca fins i tot haja rebaixat elrègim del tram final de l’Ebre totincorporant les concessions delsregants del Delta. Manolo Tomàs,portaveu de la PDE, acusa a la CHEd'haver plantejat un pla de conca“polític” i que per això s'han tin-gut presents els interessos de lescomunitats de regants i d'altressectors, tot preveient les conces-sions previstes en el Pacte de l'Ai-gua d'Aragó.

Rebuig contundent de la societat ebrenca

PEP GINER AMPOSTA

Per directrius europees tots els rius han detenir un cabal mínim ambiental que garan-tisca la conservació en bon estat de cadariu. Aquesta legislació és de complimentobligatori per a tots els estats membres dela CE. Al riu Ebre, aquest cabal el determi-na la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre(CHE), que ha fixat un cabal ecològic queincompleix la directiva d'aigua europea.Aquesta directiva determina que primers'ha d'establir el cabal ambiental mínim idesprés atendre demandes hídriques. Pertant, aquesta proposta de cabal ecològicde l'Ebre, que preveu el Pla hidrològic deconca és una agressió al territori ebrenc.La xifra metres cúbics per segon a la des-embocadura no permetrà corregir els pro-blemes ambientals de regressió i subsi-dència del Delta.

La proposta de la CHE de cabal eco-lògic per al tram final de l’Ebre, ésinferior als 100 metres cúbics persegon del cabal mínim que fixaval’actual pla de conca. Definitivamentha proposat un cabal variable queoscil·la entre els 80 metres cúbics persegon i els 155 metres cúbics per segon.Per tant, la proposta situa un cabalmínim de mitjana de només 106,9metres cúbics per segon, molt lluny

també del règim hídric que haviaaprovat la Comissió per a la Sosteni-bilitat de les Terres de l’Ebre, i queel Parlament de Catalunya va apro-var com a proposta pròpia. La novaproposta de cabals ecològics s’inclouen el Pla Hidrològic de Conca quequeda lluny del règim defensat perla Generalitat i la PDE. Per últimdestacar que la PDE denuncia l'avançdel transvasament de l'Ebre en for-ma de regadius planificats. Així doncsafirmen que el 75 % dels recursos queels pressupostos de la Generalitatpreveuen invertir per aquest 2012 ales TE estan destinats a obres de rega-diu, principalment el canal Xerta-Sénia. I Manolo Tomàs, portaveu dela plataforma, es força rotund quanparla del transvasament cap al PaísValencià: “que no diguen mentides,s'està construint” I a tot això cal afe-gir les 300.000 noves hectàrees deregadius a Aragó (Pacte de l’aigua) i125 .000 més a Catalunya, la cons-trucció dels canals com el ja esmen-tat o el de Segarra-Garrigues (Segrecap a Barcelona) ,la nova modifica-ció de la llei d’aigües, el “ Pacto Nacio-nal del Agua”… fan que tothom sos-pite que aquesta proposta de cabalambiental està feta a mida d'aquestsi molts altres projectes.

Què és el pla deconca i el cabalmínim ambiental?

La PDE critica les noves mesures que ha adpotat el Govern de Rajoy

L’ACCENT 226 DEL 17 AL 30 DE MAIG DE 2012 PAïSOS CATALANS 05

TORNEN ELS FRANQUISTES

Els vells mètodes s’apliquen cada cop amb major freqüènica

ISABEL VALLET BARCELONA

No hi ha hagut en els darrers 20 anysuna regressió tan gran en els drets iles llibertats individuals i col•lectiuscom la que els governs del CiU i el PPhan estan proposant i aplicant eldarrer any. Per altra banda, tampocens deixem enganyar, les tendènciesregressives legals en les llibertatsindividuals i col•lectives comencenamb major claredat en la reformapenal de 2003, ja fruit del principid’implantació del populisme punitiui sota el consens dels principals par-tits polítics. I encara ens hem deremuntar més ja que les tendènciesregressives en les llibertats en la pràc-tica començaren ja en 1996 en la era“García-Valdecasas”.

El dret de castigar expressa la ide-ologia, i en conseqüència les convic-cions o falta de conviccions jurídi-ques d’una societat. El dret penal iel dret administratiu sancionadorsón l’expressió més concreta del con-trol que vol exercir el poder polític,i sobretot sónuna eina dedominació declasse. Aquestcontrol és unmecanisme dedefensa o de blin-datge del siste-ma: el sistema esprotegeix de totallò que el puguipertorbar.

En aquestesúltimes setma-nes, diferentsinstàncies hancoincidit en quel’onada repressi-va que s’estàimplantant, i que es pretén ampliari legalitzar, recorda al sistema jurí-dic que va construir el franquisme.Aquesta afirmació no és pas agosara-da ja que amb detall veurem que totesles mesures que s’estan aplicant i lesque es proposen tenen les seves equi-valents franquistes.

La política criminal La política criminal del franquismeera ben clara, tot el sistema jurídices va construir per aconseguir “l’ex-termini físic i moral del rival polí-tic”, tots els comportaments contra-ris al Movimiento Nacional serienconsiderats contraris al sistema.Aquesta política es va caracteritzarper una major severitat en el siste-ma de sancions penals. També per lautilització de la legislació penal pera la imposició d'un determinat ordreètic (la moral catòlica) i la restaura-ció dels valors de la societat tradicio-nal sota els principis de propietat,família, jerarquia i ordre.

La política criminal d’aquesta neo-repressió s’està configurant de lamateixa manera, per a aconseguir elcontrol, la neutralització i l’elimina-ció dels “enemics socials” del siste-ma. Tots els comportaments contra-

ris a preservar l’ordre social neoli-beral són considerats contraris al sis-tema. De la mateixa manera, s’estàusant la legislació penal i l’adminis-trativa per imposar un ordre ètic, perpreservar i per restaurar determi-nats valors: propietat (dins de la lògi-ca del capitalisme), jerarquia i ordre(passivitat i submissió a les políti-ques d’espoli de les classes populars).

L’entramat legal del franquisme i les noves mesuresNo resulta fàcil aproximar-se a l’en-tramat legal de la repressió franquis-ta, ens adonem que hi ha alguna cosaque se'ns escapa. Així a més de l’a-llau de normes, tribunals i jurisdic-cions, la repressió s’ordia també foradel sistema legal.

Com ja hem assenyalat, les mesu-res repressives que s’estan implan-tant, que van des de les diferentsordenances de civisme fins les pro-postes de modificació del Codi penal,troben les seves equivalents franquis-tes. En alguns casos són calcades, en

altres casos sónl’embrió que pre-visiblement dege-nerarà en l’equi-valent franquista.(vegeu quadreadjunt)

La idea de sacri-fici: la facetamés subtil de larepressióLa repressió és unfenomen complexque no únicaments’exerceix per l’a-plicació de les nor-mes habilitants ode les pràctiques

policials i judicials; també suposauna juxtaposició de processos en lamateixa persona.

El règim va aconseguir que pro-ducte de la por, la fam, les malalties,l'escassetat, etcètera, les persones fos-sin adoctrinades en la idea d'assu-mir la seva "sort" com a requisitimprescindible per aconseguir unfutur millor que, fins i tot, podriaarribar en una altra vida o en la vidadels seus fills. Això contribuiria, entrealtres coses, a justificar l'escassetattípica dels tres primers lustres de ladictadura i la condemna a l’extremapobresa de les classes populars. Eraen conseqüència una forma més decontrol de la població.

Així, les mesures que es proposena nivell legal, juntament amb la pràc-tica policial i de govern s’acompan-yen de missatges destinats a trans-metre una sensació de por i la ideade sacrifici. És necessari que “tots”ens sacrifiquem davant d’aquesta cri-si capitalista per aconseguir un futurmillor. Entesos “tots” com “tots nosal-tres”, les classes populars, a ells peròno els calen sacrificis tenen tot el sis-tema per aconseguir un futur enca-ra millor, tenen tot el sistema perdeixar-ho tot lligat i ben lligat.

Els calcs franquistes de la repressió del segle XXI

“El règim va aconseguir que les

persones fossin adoctrinades en la

idea d’assumir la seva sort”

L’ACCENT 226DEL 17 AL 30 DE MAIG DE 201206 PAïSOS CATALANS

REDACCIÓ PALMA

El passat 31 d’abril, membres d’Al-baïna, col·lectiu municipalista deSóller que feia mesos que denun-ciava els abusos al peatge que hiha a l’accés del túnel que uneix elseu poble amb Palma, realitzarenel primer #novullpagar a l’illa deMallorca. L’acció, que motivà unaretenció il·legal per part dels ope-raris del peatge i la intervenció dela guàrdia civil espanyola, ha corre-gut com la pólvora per les xarxessocials.

El túnel en qüestió, començatl’any 1988 govern de Gabriel Cañe-llas, suposà un dels casos més greusde corrupció política a les Illes,que forçà la dimissió del propi pre-sident. S’acabà inaugurant l’any1997 entre fortes crítiques del movi-ment ecologista. Malgrat el seucurt recorregut i la deficient segu-retat, s’instal·là un peatge queexplota Abertis, un conglomerat

empresarial amb participació de“la Caixa”.

La situació s’ha agreujat elsdarrers mesos, quan el govern Bau-

zá ha deixat de pagar la subven-ció que rebien els residents deSóller en condició de part delimport del peatge, situació que ha

provocat uncreixentmalestarentre elsresidents dela vall. ElCol·lectiuAlbaïnareaccionàorganitzantuna campan-ya contra lafalta depagamentsper part delgovern, cam-panya queara a donatun potent giren incorpo-rar les rei-vindicacions

del #novullpagar que s’ha sentitarreu dels Països Catalans.

Així, després de les primeresaccions, s’ha constituït la plata-

forma “Mallorca Lliure de Peat-ges”, que aplega diferents col·lec-tius, així com persones a títol indi-vidual, amb voluntat de coordinarnoves accions i iniciatives. De for-ma paral·lela, els #novullpagars’han anat realitzant de forma proucontinuada al peatge.

Cal dir que el Col·lectiu Albaï-na, amb només un any d’existèn-cia, ha destacat per haver assolitun ritme d’activitat envejable. Laentitat de Sóller, que situa els seusprincipis entre “la transformaciósocialista de l’estructura social” ila “identitat nacional”, ha estatveu de nombroses reivindicacionspopulars davant una batllia ocu-pada per el Partit Popular, orga-nitzant desenes d’actes que hanincorporat lluites tan variades comla defensa de la cultura popular,la protecció dels espais naturalsamenaçats i la solidaritat davantla repressió contra l’Esquerra Inde-pendentista.

COL·LABORACIÓ

El Col·lectiu Albaïna impulsa la desobediència al túnel de Soller

MARIA GARCIA BELLATERRA

El proper 24 de maig, els estudiantsde la Universitat Autònoma de Bar-celona ens afrontem a un nou esce-nari: eleccions al Rectorat. Desprésde que la Sra. Ripoll, avantguardadels pressupostos que precaritzenles nostres aules, es veies forçada aretirar-se de l’escena pública i anti-cipar les eleccions gràcies al vot con-

trari al seu informe anual del Claus-tre 2011, toca fer un cop de cap iafrontar amb maduresa aquesteseleccions. És el moment doncs deque estudiants i professorat, junta-ment amb Personal d’Administra-ció i Serveis, unim sinergies, pro-blemàtiques, esforços, projectes iobjectius. És així com neix la can-didatura de La Nova UAB, la candi-datura d’aquells que han deciditdonar una resposta al malestar quegenera la mala gestió d’aquest enspúblic, la Universitat, i capgirar la

situació. En el context en què ens trobem,

no podem obviar la importància queassumeixen aquells que adquireixenla responsabilitat de gestionar lesadministracions públiques i en vis-tes de la preocupant situació en quèla Sra. Ripoll i el seu equip de governhan deixat la UAB, qualsevol forma-ció que vulgui arribar al Rectoratd’aquesta, ha de fer-ho mitjançantla fermesa i el compromís amb elsseus treballadors i estudiants. Par-

tint de la base de que cal un aug-ment dels espais democràtics de launiversitat, La Nova UAB busca elreconeixement total dels òrgans decoordinació dels estudiants i profes-sorat com ho són les seves respecti-ves assemblees. Així doncs, mitjan-çant la vincularitat d’aquests ens,es treballarà per fer-ne de la UAB,una universitat pública, popular ide qualitat, però de veritat, no d’a-quelles que només responen als inte-ressos d’uns pocs enganyant a les

classes populars dient-nos que sónmesures d’austeritat. Així doncs,tenint una alternativa a les retalla-des del Govern, La Nova UAB pro-mou a dins del seu programa unseixos de treball dels quals se’ns des-dibuixa unes intencions clares: fer-ne de la UAB, una nova universitatpública, un nou espai de formació.

La Nova UAB trenca amb les reta-llades, trenca amb privatització del’ensenyament i treballa per la for-mació crítica dels seus estudiants i

pels drets dels seus treballadors. Japodem acomiadar-nos de les funda-cions privades que ens ocupen elcampus de recerca partidista a cos-ta del nostre finançament com tam-bé podem acomiadar-nos de la reduc-ció de la massa salarial que patei-xen el PAS i el PDI. Diem adéu a larepressió que pateix el movimentestudiantil i donem la benvingudaa un projecte que deixa enrera la

reiterada criminalització que patei-xen aquells que lluiten dia a dia.També podem donar la benvingudaa la congelació de taxes i dir prouals preus que limiten l’accés a l’e-ducació. Ha arribat l’hora d’aquellsque treballen de veritat per una socie-tat més justa. El proper 24 de maigescollim la Nova UAB, escollim uni-versitat pública.

*Maria Garcia ésportaveu Nacional del SEPC

Avancem cap la universitat quevolem, avancem cap a la Nova UAB

Assemblea d’estudiants a la UAB

El #novullpagar arriba amb força a Mallorca

“La Nova UAB busca el reconeixe-

ment total delsòrgans de coordina-ció dels estudiants i

professorat”

“La Nova UAB trencaamb les retallades,

trenca amb privatit-zació de l’ensenya-

ment i treballa per laformació crítica”

Els peatges de Mallorca també han viscut el #novullpagar

L’ACCENT 226 DEL 17 AL 30 DE MAIG DE 2012

ANDREU MERINO BARCELONA

La jutgessa encarregada del cas va absol-dre el Casal Popular el Brot en la vistaque es va celebrar aquest dimecres dia9. L’Ajuntament de Montcada va denun-ciar l’entitat per la via penal, per undelicte de desordres públics, concreta-ment, per no tenir en regla l’assegu-rança de responsabilitat civil. La jut-gessa va desestimar la denúncia. Enprimer lloc perquè la denúncia haviaestat interposada a una persona queno era la responsable del casal . Ensegon lloc, en considerar que l’assegu-rança de responsabilitat civil no era

necessària en el moment de la denún-cia. El Brot va néixer impulsat per l’As-sociació de Joves de Montcada i Reixac(AJMIR) i la CAJEI i els responsablesafirmen que des del seu naixement,l’entitat ha estat reprimida per l’Ajun-tament. El Brot veu la denúncia, comun exemple més d’aquesta repressió:“Van contra nosaltres perquè no estemsota el seu control. Som un espai d'ex-pansió dels moviments socials”. Els res-ponsable afirmen que “participar acti-vament en al darrera vaga general,denunciar les males pràctiques de l’A-juntament o oferir espais de partici-pació ciutadana són activitats que moles-

ten molt al consistori”.Amb l’absolució, el Brot s’estalvia

una multa que hagués estat un contra-temps en l’organització del seu dia adia. El Casal duu a terme moltes acti-vitats pels ciutadans de Montcada comper exemple xerrades, tallers, recitalsde poesia, concerts acústics o un grupde cistelles de consum ecològic.

Els conflictes segueixenPerò el conflicte entre el Casal i l’Ajun-tament no acaba aquí. Després del judi-ci, els responsables del Brot van assa-bentar-se per la premsa que l’Ajunta-ment espera tenir una reunió amb ells

el dia 14. El govern municipal del PSCinsisteix que el govern no vol entorpirles activitats del Casal i que no preténassetjar-lo. Segons la responsable del’àrea interna de l’Ajuntament, Car-men Porro, la policia va entrar al localdel Brot arran d’unes denúncies veï-nals per accés de soroll, però no ambla premeditació de denunciar l’activi-tat del Casal. Caldrà estar atents a lapossibilitat que aquesta reunió es duguia terme. De moment, però, els respon-sables del Brot no han rebut cap noti-ficació d’un Ajuntament que desprésde la sentència absolutòria, ha quedaten evidència.

PAïSOS CATALANS 07

FRANCESC BLANCO SAGUNT

El 2004 el GOB va convocar, junt aaltres plataformes, una manifesta-ció per denunciar la destrucció delterritori (contra la construcció d'au-topistes, gasoductes, ampliació del'aeroport...). Es recorda com lamanifestació més nombroses deMallorca, quina va ser la clau del'èxit?Sens dubte el treball en xarxa ambmoltes i diverses plataformes ciuta-danes que havien anat sortint perrespondre a amenaces concretes sobreel territori.

Aquesta campanya ("Qui estimaMallorca no la destrueix") es duguéa terme al principi de la legislatu-ra del PP governat per Jaume Matas,al llarg del mandat el Consell vacomplir les seues amenaces? Quinssón els efectes actuals d'aquell atac

al territori?Les amenaces eren moltes: autopis-tes Inca-Sa pobla, Palma-Llucmajor,Inca-Manacor, Balma-Universitat deles Illes Balears, segon cinturó, onzeprojectes de camps de golf, el parctemàtic de Can Vairet, espais natu-rals o rurals com Muleta, ses Fonta-nelles, l'Ullal, Cala Carbó, Cala Blan-ca i Marina de Magaluf amenaçatsper processos d'urbanització, gaso-ducte, dessaladores, nous forns inci-neradors, etc. Algunes varen deixarja per sempre la seva petjada sobreel nostre territori, la nostra societati la nostre economia. D'altres no esvaren arribar a desenvolupar en aquellmoment i tornen a aparèixer ara coma fantasmes d'un model totalmentobsolet però que ara es vol reviscolaramb l'excusa de la dinamització eco-nòmica. És el cas de les urbanitza-cions de la Serra de Tramuntana queforen desclassificades al 2008 i que

ara es volen tornar a posar al mer-cat especulatiu i destructor, amena-çant així la declaració de la Serra deTramuntana com a Patrimoni de laHumanitat.

En la posterior legislatura (2007-11) va governar l'anomenat Pactede progrés encapçalat pel PSOE,quines esperances teníeu en la coa-lició i com va resultar al capda-vall?El nostre balanç de final de legisla-tura va ser qualificat com a molt durper part dels entorns dels partits pro-gressistes. Per nosaltres va ser unalegislatura, en termes generals, dece-bedora. L'excusa de la crisi començàja llavors, a justificar incomplimentsde compromisos adquirits a princi-pis de legislatura vinculats a l'im-puls d'un model econòmic alterna-tiu que és, al cap i a la fi, el vertaderimpuls d'una altra manera d'enten-

dre la nostra relació amb el territo-ri i els valors naturals, ecològics, cul-turals i paisatgístics que el confor-men.

Pel que fa a la campanya "Qui esti-ma Mallorca no la destrueix", quinscreus que van ser els errors mésgrans i quins objectius s'aconsegui-ren?L'objectiu més gran va ser la cons-cienciació i mobilització de la socie-tat davant, no només amenaces con-cretes, sinó contra un model econò-mic global que sota els arguments delprogrés i la generació de riquesa ensempobria com a societat, com a cul-tura i com a territori. No qualifica-ria les batalles perdudes com a errors.Crec que es va fer tot allò que es vapoder i de la millor manera que esva saber per part de totes les perso-nes que s'implicaren activament enaquesta gran campanya.

Actualment, amb la campanya persalvar les platges de Sa Ràpita i EsTrenc de la construcció d'un granhotel es pot revifar una mobilitza-ció com la del 2004?Malauradament la campanya per sal-var l'entorn de l'àrea natural d'esTrenc-es Salobrar de Campos, no ésla única que ara tenim damunt lataula. De fet, en aquests moments,esteim vivint el retorn a les vellespolítiques d'especulació i destrucciódel territori justificat utilitzant deforma perversa la necessitat de dina-mitzar l'economia i generar llocs defeina. Vivim un escenari sense pre-cedents de desregulació urbanísticai territorial, les figures de proteccióestablertes per llei esdevenen papermullat davant el missatge que elspolítics volen donar als inversors:"Tot és possible". Per tant, la protec-ció fa nosa, i a cops de decret-llei,sense participació ciutadana i valent-se de la majoria absoluta, desfan elpanorama regulatori vigent obrintles portes de tot el territori als inver-sors. Així, juntament amb aquest pro-jecte a sa Ràpita, hi ha un altre macro-complex a Canyamel, que afecta unaàrea natural d'especial interès (ANEI),un altre macro projecte turístic a lamarina de Magaluf, l'obertura a laurbanització de zones protegides dela Serra de Tramuntana, l'impuls deprojectes viaris sense cap sentit, unaamenaçadora modificació de la lleide costes estatal que amenaça el lito-ral, etc. Efectivament, tots aquestsfactors, ens situen en un escenari enel qual cal la mobilització social perfer-hi front i la gent hi està disposa-da, d'aquí l'èxit sense precedents dela cadena humana que organitzàremel passat 29 d'abril a l'arenal de saRàpita i on es va poder tornar a veu-re la pancarta "Qui estima Mallorcano la destrueix".

“Lluitem contra un model econòmicens empobreix com a societat, coma cultura i com a territori”

La crisi no ha aturat les agressions al territori

La Margalida Ramis és la responsablede campanyes de territori i recursosdel Grup Balear d'Ornitologia i Defen-sa de la Naturalesa (GOB). Realitza unagran dedicació a l'associació des defa anys i tot seguit explica una de lescampanyes en defensa del territorimés potents de la història de l'illa. Amés, també parla de l'actualitat.

ENTREVISTA

Margalida Ramis,responsable decampanyes de

territori i recursosdel GOB

“Els responsables delBrot no han rebutcap notificació del’Ajuntament de

Montcada”

El Brot és absolt de la denúncia interposadaper l’Ajuntament de Montcada i Reixac

15 de maig de 2011: manifestacions contra el sis-tema polític, origen del moviment 15M.

17 de maig de 2011: comencen les acampades a lesplaces, que en pocs dies s'estenen a desenes de locali-tats dels Països Catalans.

27 de maig de 2011: els mossos desallotgen violen-tament la Plaça de Catalunya de Barcelona.

15 de juny de 2011: milers de manifestants envol-ten el parlament autonòmic del Principat per protes-tar contra les retallades. Els grans mitjans posen enmarxa la primera operació criminalitzadora a granescala contra el moviment pels suposats incidents vis-cuts a fora del parlament.

19 de juny de 2011: més de 350.000 persones esmanifesten arreu dels Països Catalans contra la crisii la casta política, i en resposta a la criminalitzaciófeta contra el moviment.

25 de setembre: desenes de milers de persones esmanifesten contra els desnonaments en deu ciutatsdels Països Catalans.

15 d’octubre: centenars de milers de persones tor-nen a sortir al carrer contra la crisi i el capitalismeglobal, en una jornada que pretén portar la protestaa diversos indrets del planeta.

17 de novembre: vaga general d'estudiants als Paï-sos Catalans.

21 de gener: massives manifestacions al País Valen-cià contra les retallades en ensenyament.

15 de febrer: comença la primavera valenciana, quedurà al carrer desenes de milers de persones contrael PP i la repressió policial.

Mar : protestes populars diàries contra el govern delPP i les retallades a València durant les mascletaes,conegudes com a intifalles.

29 de mar: vaga general amb un alt seguiment i quedóna peu a un espiral repressiu sense precedentsrecents contra els sectors organitzats del movimentpopular.

1 de maig: les manifestacions netament anticapita-listes apleguen desenes de milers de persones arreudels Països Catalans.

12 de maig: en commemoració de l'any del 15M, cen-tenars de milers de persones tornen a sortir a les prin-cipals ciutats dels Països Catalans a reivindicar lavigència dels plantejaments del moviment i a expres-sar altra vegada el malestar social i la sensació d'es-tafa provocats per la crisi.

CRONOLOGIA

DEL 17 AL 30 DE MAIG DE 201208 EN PROFUNDITAT

ABEL CALDERA BERGA

Fa un any, el 17 de maig era dimarts iestàvem ultimant el tancament delnúmero 202 de L'ACCENT. La planifi-cació venia marcada pels comicis muni-cipals i autonòmics i per les mobilit-zacions socials d'aquells dies, especial-ment a València. Dues dates teníemmarcades per tal de fer-ne una prèvia:el 18 i el 19 de maig, amb una mencióa la mobilització contra els desnona-ments del dia 12. També érem conei-xedors de la mobilització del dia 15,però les altres dues mobilitzacions erenun pas més en un camí de lluita quevenia de molt enrere i on l'esquerraindependentista i el moviment popu-lar s'hi havien abocat.

El 18 i 19 de maig hi havia a Valèn-cia unes quantes mobilitzacions endefensa de l'ensenyament i la sanitatpúbliques. Mobilitzacions que venienimpulsades per unes xarxes que cadavegada més s'organitzaven a nivell debarri i anaven esquerdant la monolí-

tica imatge de la València de Calatra-va i els butlletins informatius de Canal9.

Aquell 17 de maig, però, s'anà este-nent com una taca d'oli les acampa-des arreu dels Països Catalans i de l'es-tat espanyol. De fet, les manifestacionsdel dia 15 no havien estat especialmentnombroses. Altres mobilitzacionssocials d'aquella primavera havienaplegat més gent que la que s'aplegàaquell diumenge a Barcelona, Valèn-cia o Alacant. Però el 17 de maig es vacomençar a palpar que allò esdevin-dria quelcom gran. A darrera hora,vam decidir elaborar una peça de menysde mitja pàgina de les acampades.

En aquella primera crònica ja vam

fer notar el que posteriorment seriauna distinció entre el moviment gene-rat als Països Catalans i el generat a laresta de l'estat. Mentre a l'estat era unesclat de ràbia contra el binomi PP-PSOE, a casa nostra ja existia una dinà-mica mobilitzadora que precedia i supe-rava els postulats inicials del movi-ment 15M.

Precisament fou aquesta dinàmicala que va fornir d'organització i objec-tius el moviment. De fet, el 15M va ser-vir de catalitzador i globalitzador deles lluites socials que ja existien prè-viament. Contra les retallades, contraels desnonaments, per una vida dig-na... un moviment contra el capitalis-me i superador dels titubejos “regene-racionistes” dels primers quinze dies.

S'havia encès l'espurna d'un any demobilitzacions. Res va començar aquell15M. Agafeu les pàgines de L'ACCENTi veureu com les mobilitzacions socialsvan anar en augment ja des de 2010.Els qui redactem aquest periòdic hosabem prou bé: des de fa dos anys hemde deixar fora de les seves pàgines permanca d'espai algunes mobilitzacionso activitats de lluita social que tempsenrere hi haguessin tingut cabuda.Aquell 15M va ser, però, el moment quees va decidir prendre el carrer i noabandonar-lo per plantar cara a un sis-tema i a una crisi que fins aleshoress'havia entomat des de la protesta gre-mial o des de la incredulitat del social-demòcrata que confiava en les prime-renques receptes keynesianes.

A posteriori han vingut ocupacionsde CAP, més mobilitzacions als carrers,la primavera valenciana i la intifalla,vagues d'estudiants i fins i tot una vagageneral. Els motius per a la indigna-

ció són més vius que mai. En l'edito-rial de L'ACCENT 203 expressàvemhumilment el desconcert inicial del'esquerra independentista però tam-bé la seva determinació a arremangar-s'hi per fer feina i sobretot la conscièn-cia que allò era gran. Era tan gran quetot i que en aquell número informà-vem dels excel·lents resultats electo-rals de la CUP, l'editorial estava dedi-cada al moviment que bullia al carrer:

“Quan escrivim aquest editorial, fadues setmanes que tot va començar.Però encara no sabem ben bé què és.Feia mesos que ens preguntàvem perquè la gent no esclatava, per què lagent no sortia al carrer a protestar pelsalts índex d'atur, per les retalladescada cop més profundes de serveispúblics com l'educació i la salut. I quanha esclatat, ens ha agafat desprevin-guts i en plena campanya electoral.

Fa molt temps que defensem quecal acabar amb el capitalisme i cons-truir el socialisme. Però mai l'esque-rra independentista ha sabut connec-tar amb tanta gent com la que aquestsdies surt a les places, pica cassoles is'implica en comissions.

Així doncs, connectar les acampa-des i assemblees als barris, pobles i ciu-tats amb els espais de lluita contra l'ac-tual sistema polític i econòmic és elrepte que l'esquerra independentistaté al davant, i portar, d'aquesta mane-ra, el moviment de les indignades i elsindignats més enllà de la solidaritatantirepressiva i d'un abstracte discursde democràcia de base. Serà la mane-ra que les acampades no acabin sentnomés foc d'encenalls. No és senzill.Però és una oportunitat com poquesvegades hem tingut.”

“El 15M als PaïsosCatalans ha derivat

en un movimentcontra el capitalismei superador dels titu-bejos ‘regeneracio-nistes’ dels primers

quinze dies”

El 15M va arribar al conjuntes socials i laborals donimportant frescor necessmoviment, la gent va omplices amb esforç i autoorganuna riuada de gent en un mespontani i intergeneraciouna força i una capacitat dzació i mobilització inusita

Amb el pas del temps ment es va anar estabilitprendre forma. La feina fetdiferents comissions de cava donar una major dimenmoviment, que ara ja vèiement, havia arribat als mosocials per quedar-se molt itemps.

Semblava que amb els desallotjaments de les plpart dels mossos d'esquadmartingales del cínic conseterior de la Generalitat Feel moviment de les Indignadtrontollar, però res més allula realitat. El 15M continuamai no ha marxat, segueix exponencialment la seva cd'organització i mobilitzaciindignació de cada cop mSegueix amenaçant amb

ISMAEL AVILA

Ismael Avila édesenvolupa la USTEC. Destica de les retfronteres gremés sectors s

#Fa un any

Un any després de l'eclosió del ques'ha anomenat Moviment 15M, pen-so que la valoració que hem de ferles persones que ja fa molts anysque breguem per la superació delcapitalisme ha de ser molt positi-va. Tant pel que fa al que ha repre-sentat aquest moviment per al con-junt de la lluita popular com pelque fa al treball que hem desen-volupat els i les militants més vete-ranes al seu sí.

Allò que destacaria per sobrede tot -per sobre fins i tot de l'aug-ment de militants i de l'aparicióde nous espais de lluita com el CSALa Mekànica o les mateixes assem-blees d'indignats- és l'acostamenti les sinergies que es van establirentre totes les persones i organit-zacions que van participar d'aque-lles setmanes de mobilització per-manent. En base al treball colzea colze d'aquelles setmanes va sor-gir un moviment anticapitalistamés reforçat i unit que mai, i pen-so que sense aquelles setmanes de

lluita conjunta hagués estat pot-ser més complicat la coordinacióde gran part de l'anticapitalismelocal a l'espai Sabadell Lluitant.

Un altre factor que destacaria

és la sensació que els postulats del'anticapitalisme han sortit de lamarginalitat o la minoria social.O dit d'una altra manera, semblaque el consens i l'hegemonia abso-

luta de la que gaudia el sistemacapitalista s'han esquerdat lleu-gerament després del 15M.

El paper de l'EI ha estat clau al'hora d'aportar experiència orga-nitzativa i discurs, i sense aques-ta aportació no s'entendria l'evo-lució que ha fet el moviment desde la tèbia demanda de democrà-cia real i el “ningú no ens repre-senta” al qüestionament profundque avui fa del sistema capitalis-ta.

Els propers anys, i en paral·lela l'agudització de les conseqüèn-cies de la crisi, el moviment popu-lar anticapitalista serà cada copmés massiu. L'esquerra organit-zada en general i l'Esquerra Inde-pendentista en particular hem deseguir fent el que hem fet duranttot aquest temps: col·laborar coma cervell, esquelet i múscul deldescontent social i enfocar aquestdescontent cap a la construcciód'una alternativa humana a aques-ta infàmia que ens imposen.

CARLOS TORRES

Carlos Torres és militant de l'esquerra independentistade Sabadell. Des del Moviment Popular de Sabadell s'hatreballat juntament amb altres sectors per a obrir espaisde coordinació que mantinguessin en el temps la dinà-mica mobilitzadora del 15M. D'aquesta coordinació n'hanascut Sabadell Lluitant, que el passat 1 de maig va aple-gar més de 2.000 persones en una manifestació neta-ment anticapitalista.

“Sembla que elconsens i l'hegemo-

nia absoluta de laque gaudia el siste-ma capitalista s'ha

esquerdat”

09EN PROFUNDITATL’ACCENT 226

nt de llui-nant unasària alir les pla-nització,

movimentonal amb'organit-ada.el movi-zant. Vata en les

ada plaçansió a unem clara-ovimentsi molt de

violentsaces perdra i les

eller d'in-lip Puig,des podiaunyat dea perquècreixent

capacitatió amb la

més gent.invertir

l'ordre establert.En l'àmbit en el que em desenvo-

lupo, el de l'ensenyament públic nouniversitari, les diferents comis-sions d'educació de les places hanajudat a donar a conèixer les dife-rents problemàtiques de l'escolapública a la societat en general i asectors de població als quals seriadifícil arribar sense el treball i elcompromís de la gent del 15M. Hansuposat un important altaveu perdenunciar les retallades en l'ensen-yament públic de la consellera Ire-

ne Rigau. També el fet de coincidirgent de la Marea Groga, sindicats id'altres plataformes reivindicativesper l'escola pública al 15M ha faci-litat la feina a una i altra banda.

Crec que el moviment encara potanar a molt més. Ens sobren elsmotius, el que desitjo és que la gentdel 15M no deixin de treballar, en el15M o en qualsevol de les lluites quehistòricament es porten a termearreu dels Països Catalans. Si és així,si totes militem, guanyarem. Somel 99%.

és militant de l'esquerra independentista itreball sindical a l'ensenyament a través de d'aquesta posició ha vist com la problemà-

tallades en ensenyament ha transcendit lesmials del professorat i involucrar cada cop

socials.

Ja fa un any que milers de personesvaren decidir alçar-se i emprendre uncamí nou cap a la defensa dels nostresdrets. Aquest procés que ha estat englo-bat sempre sota l'etiqueta de 15M estàcompost per moltes persones, organit-zacions i associacion... A nivell perso-nal penso que aquest any ens ha ser-vit a les que ja estavem organitzades,a les que s'han organitzat de nou i ales que ho fan per primera vegada perveure que tot es possible gràcies a lacooperació i solidaritat de totes.

Si miro enrere puc veure com hemlluitat front als desnonaments, la pri-vatització de la sanitat, l'assetjamentlaboral, per una educació pública,...però possiblement el que més em sor-prèn, i més m'agrada és que hem tor-nat a la base popular, hem tornat aldiàleg, a les complicitats... En defini-

tiva, hem teixit un nova xarxa moltmés gran i forta per poder afrontar lalluita.

Si ho mirem a nivell de la lluita nopodem dir que hem guanyat el capita-

lisme o hem aturat les retallades, ansal contrari, però si que ens hem pre-parat i reforçat. Si ho mirem a nivellslocals, per exemple a l'Eixample, barrion visc, la gent està cada cop més orga-nitzada i ja no només com a respostaa una retallada salarial o una novaretallada dels nostres drets, sinó ques'està creant un contrapoder de base através de l'Assemblea de Drets Socials,a través de la Xarxa de Suport Mutu...que ja no vol les engrunes del sistemasinó vol decidir sobre el seu futur.

I no hem d'oblidar que aquest futurserà complicat. Hi haurà moltsmoments molt durs que poden influen-ciar molt en l'evolució d'aquest movi-ment, però també tinc clar que la baseque hem creat entre totes està sentuna realitat. Ho demostren el 15 i 19de juny, el 15 d'octubre o la vaga gene-

ral. És per això que la previsió que faiga nivell personal sobre l'evolució d'a-quest moviment serà el reforçamentde la xarxa per fer front, amb alter-natives rupturistes, als nous atacs.

Cada cop són més els barris que no eslimiten a rebutjar la retallada en diesassenyalats sinó en el treball diari capa les alternatives reals per trencar ambel sistema imposat.

MARC NAVARRO

Marc Navarro és militant de l'esquerra independentista de l'Eixample de Barcelona. En aquestbarri es va viure una de les primeres experiències d'organització descentralitzada del 15M, dela qual l'Assemblea pels Drets Socials de l'Eixample n'ha recollit el testimoni.

“Cada cop són més els barris que noes limiten a rebutjar la

retallada en diesassenyalats sinó

diàriament”

y

L’ACCENT 226DEL 17 AL 30 DE MAIG DE 201210 INTERNACIONAL

LLUÍS CUSSO VALÈNCIA

Aquest passat 14 de maig, s'ha posatpunt i final a la vaga de fam queen alguns casos durava 77 dies.Aquest és el cas dels instigadorsd'aquesta revolta pacifica dins lespresons, Bilal Diab i Tha'er Halah-lah que estan en situació crítica.

Les dades oficials de l'AutoritatNacional Palestina parlen de mésde 1.500 presoners palestins quevan secundar la vaga de fam deBilal i Tha'er a partir del 17 d'abril.Aquesta vaga de fam fou per a pro-testar per les condicions en què estroben dins les presons de l'estatd'Israel i contra l'ús de les deten-cions administratives per part d'Is-rael.

Des de l'Associació de Suport alsDrets Humans dels Presoners “Adda-meer” expliquen que el 20% de lapoblació total palestina en els Terri-toris Ocupats Palestins (i al voltantdel 40% de la població masculina,que suposen més de 700.000 perso-nes) ha estat arrestada per les auto-ritats israelianes almenys una vega-da. Actualment hi ha 4.800 preso-ners palestins en presons israelia-nes i al voltant de 300 d'ells sotal'eufemisme de “l'arrest adminis-tratiu”. D'aquesta forma anome-nen a la pràctica militar que per-met detenir individus sense capraó demostrada, sense judici i sen-se proves i sense que el propi pressàpiga el perquè està detingut imantenir-lo indefinidament entrereixes.

Aquesta mateixa associació par-len sobre les condicions deplora-bles en que viuen els presoners idetinguts. La normalitat pels pre-soners polítics palestins es que esti-guin en règim d'aïllament i que noes permetin visites de les sevesfamílies. L'aïllament en que estansotmesos implica 23 hores al diadins d'una cel·la de uns dos metresquadrats amb sols una manta i unmatalàs i d'una hora al aire lliure,emmanillats de peus i mans i sen-se la possibilitat de ser visitat perla pròpia família. Un dels casos demés renom és el d'Abdullah Barg-houti, un dels líders de Hamàs con-demnat a 67 cadenes perpetues, queha passat nou anys en règim d'aï-llament.

Els presos exigienquatre punts bàsics per a deixar la vagaEl primer punt era que es respec-tes del Dret Internacional en rela-ció a l'arrest administratiu, és adir l'acabament d'aquesta pràcticamilitar. El segon punt era que Israelmillorés les condicions dels seuspresoners, seguint el que diuen elsConvenis de Ginebra. El tercer punt,que Israel acabés amb la seva polí-

tica d'aïllament de presos. I perúltim, el quart punt on exigien queés permetés les visites dels fami-liars dels presos palestins.

Finalment el 14 de maig passat,van arribar a un acord les quatreparts que negociaven una sortidaa aquest pols de força pacífic delspresoners, que amenaçava en con-

vertir-se en violenta si algun presmoria. Les reunions a quatre ban-des protagonitzades pel Servei dePresons d'Israel, el ministre perals presoners, Isa Qaraque, de l'Au-toritat Nacional Palestina, repre-sentants dels propis vaguistes irepresentats del govern egipci vandonar els seus fruits, com explica-va el ministre palestí: "Les exigèn-cies dels presoners de que s'anul·lin

les detencions administratives, esposi fi a la política d'aïllar preso-ners i es permeti les visites de fami-liars - adults i nens - als presonersde Gaza, han estat acceptades".

El document que han firmattotes les parts involucrades enaquest conflicte, parla sobre unamillora de les condicions de l'em-presonament dels presos palestins,coma contra partida i segons uncomunicat enviat pel servei gene-ral de seguretat israeliana "Els diri-gents dels presos palestins empre-sonats a Israel han signat un com-promís per posar fi a l'activitatterrorista des de les presons israe-lianes i han anunciat el final de lavaga de presos".

Aquest acord ajudarà a alleuge-rir les dures condicions que expli-cava anteriorment l' Associació deSuport als Drets Humans dels Pre-soners “Addameer” dels gaire bécinc mil presos palestins empreso-nats en presons de l'estat d'Israel

Aquest document signat inclouque no siguin renovats els períodesd'empresonament dels presos quecompleixen detenció administrati-va, és a dir, presos que no han estatjutjats ni tenen càrrecs en contrapuguin eixir al carrer de nou. I elsque encara hi siguin, almenys sabranels motius pels quals van ser arres-tats i detinguts per les forces de l'or-dre israelianes.

S'ha de recordar que el 15 de maig

pels palestins és el Nakba o dia dela Catastrofe i per això els serveisde seguretat i l'Exèrcit estaven enestat de màxima alerta per por quela fusió dels dos temes més sensi-bles en la vida dels palestins -elspresos i la Nakba- es convertissinaquest passat 15 de maig en unabarreja explosiva de violència.

L'acord el dia anterior féu quela data més important per al poblepalestí fos commemorada de mane-ra més tranquil·la. Tot hi això, des-enes de palestins foren detingutsper part de l'exèrcit i policia israe-liana i molts d'altres ferits en lesdiferents manifestacions que tin-gueren lloc arreu de Palestina. Noes va haver de lamentar cap vícti-ma mortal, en contraposició al 15

de maig del 2010 on 15 personesmoriren sota les bales israelianesen les fronteres líbies i sirianes ocu-pades il·legalment per l'estat d'Is-rael des de la guerra de 1967, dinsdel marc d'una campanya de retorndels refugiats palestins.

Nakba o dia de la CatàstrofeEls israelians coneixen com "Gue-rra de la Independència" la de 1948.Per als palestins és la "Nakba", la"catàstrofe", ja que el seu resultatva ser un dels processos de netejaètnica més amplis i dramàtics delnostre temps: prop d'un milió depalestins van ser obligats a emigrara punta de fusell, abandonant lesseves terres, els seus béns i les sevesllars; hi va haver matances de civilscom la de Deir Yassin i centenarsde poblats, es calcula que més de530, van ser destruïts deliberada-ment. El maig de 2009, la Knesset(parlament israelià), va aprovar elcàstig amb tres anys de presó alsque participen en actes commemo-ratius de la nakba. Dos mesos des-prés, Israel Twito, portaveu delministre d'Educació, Gideo Sa'ar,va comentar: "És inconcebible par-lar, a Israel, sobre l'establiment delnostre Estat com si fos una catàs-trofe". I va anunciar que la parau-la seria esborrada dels textos des-tinats als col·legis palestins-israe-lians

Finalitza la vaga de fam de més de 1500 presos palestinsen presons israelianes

“Aquest acord ajuda-rà a alleugerir lesdures condicions

dels gaire bé cinc milpresos palestins ”

“L’acord ha permés quela data més

important per al poblepalestí sigui comme-morada de manera

més tranquil·la”

Els familiars dels presos palestins s’han solidaritzat amb la vaga de fam

L’ACCENT 226 DEL 17 AL 30 DE MAIG DE 2012 INTERNACIONAL 11

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF. & ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

YIORGOS VASSALOS*

Els partits que han governat Grè-cia des del final de la dictaduramilitar el 1974, el conservador NovaDemocràcia i PASOK de 'centrees-querra', s'han ensorrat. I l'esque-rra, encarnada per Syriza s'ha con-vertit en el nou segon partit a Grè-cia.

Això no té precedents. Noméshi ha hagut una sola elecció des de1974, on un dels dos principals par-tits no va ser capaç d'obtenir unaclara majoria i formar un governde partit únic. Entre Nova Demo-cràcia i PASOK sumaven sempreentre el 70 i el 90 per cent dels vots.Ara ells només tenen el 33 per cententre els dos.

Nova Democràcia ha caigut desd'un 33 per cent dels vots el 2009al 19 per cent -de 2,3 milions de votsa 1,2 milions. I el PASOK s'ha des-plomat encara més, d'un 44 per cental 13 per cent. Ha passat de tresmilions de vots a només 800.000.

Dos terços de la població grega,segons les actuals les enquestes d'o-pinió, diuen que s'oposen als acordsde crèdit de l'eurozona i als paquetsd'austeritat que els acompanyen.Les forces polítiques que donensuport als acords encara obtenenun suport electoral major del queaixò suggereix, un 40 per cent entreNova Democràcia, PASOK, l'extre-ma dreta Laos i els partits extra-parlamentaris liberals Acció i Alian-ça Democràtica DISY.

Hi ha una clara majoria, però,per als partits que van fer campan-ya a favor de la immediatacancel•lació dels acords de préstec:un total de 44 per cent entre la coa-lició d'esquerra radical Syriza, elsGrecs Independents de dreta, elscomunistes del KKE i del neonazisde l'Aurora Daurada.

Partits que només diuen quevolen renegociar els acords, o notenen una clara posició com l'Es-querra Democràtica (DIMAR), elsVerds, el partit liberal DX van obte-nir al voltant del 7,5 per cent.

L'augment de SyrizaSyriza, la Coalició de l'EsquerraRadical, va registrar un augmentextraordinari en el seu vot, des del4,6 per cent al 17 per cent. Va serla força més votada, amb molta dife-rència, en totes les grans ciutats -

Atenes, Salònica, Patras- i en elsbarris obrers en moltes altres loca-litats.

La coalició va fer campanya perla cancel·lació immediata delmemoràndum d'austeritat, peròtambé perquè Grècia romangui ala zona euro. (Queda per veure comes poden aconseguir aquests objec-

tius contradictoris).Els tres partits de l'esquerra radi-

cal, Syriza, el KKE i l'anticapita-lista Antarsya van reunir el 27 percent dels vots entre ells.

El xoc de l'Aurora DauradaAl mateix temps, el gran salt en elvot de la banda criminal neonazi

de l'Aurora Daurada va suposar uingran xoc. Tenen un 7 per cent, proucom per entrar al Parlament perprimera vegada.

Mentrestant, els grecs indepen-dents, una escissió de la Nova Demo-cràcia centrada en l'oposició a laimmigració, té un 11 per cent. Eltercer partit d'extrema dreta, Laos,té un 2,9 per cent. Això fa un totaldel 21 per cent de l'extrema dreta,davant d'aproximadament el 9 percent el 2009. També hem de teniren compte que la campanya de NovaDemocràcia usà el lema "Re-ocu-pen els nostres barris dels guetosd'immigrants", i el PASOK va donarsuport a la construcció de centresde detenció per als immigrants.

I ara què?Les lleis electorals de Grècia handemostrat la seva absurditat mit-jançant la concessió al primer par-tit d'un avantatge de 50 escons addi-cionals. Nova Democràcia va obte-nir 108 escons, Syriza 52, el PASOK41, 33 els Grecs Independents, elKKE 26, 21 l'Aurora Daurada, i Esque-rra Democràtica 19.

Des de l'elecció, cada partit, pertorn segons ordre de vots, té el man-dat de tres dies per formar ungovern. Si falla, el mandat passaal proper durant tres dies, i aixísuccessivament.

Nova Democràcia i PASOK han

fet una crida a una àmplia coali-ció pro-europea. Syriza insisteixen una coalició viable esquerra sen-se PASOK. Els Grecs Independentsdiuen que no cooperaran amb els'traïdors' del PASOK i Nova Demo-cràcia. I el KKE diu que no coope-rarà amb el "nous socialdemòcra-tes" de Syriza, que segons diu

"escampa il·lusions". Mentrestant,Esquerra Democràtica diu que dona-rà suport a un govern que iniciï unprocés de desconnexió dels acordsde préstec.

El resultat més probable semblaque seria que el PASOK, Nova Demo-cràcia i Esquerra Democràticaintentin formar un govern quan el

mandat passa al tercer partit,PASOK.

Un govern així tindria una majo-ria de 168 dels 300 escons del par-lament. Però seria políticamentmolt feble, perquè la seva colum-na vertebral serien els partits quevan ser castigats espectacularmentpel vot popular. També significa-ria un enorme cost polític per altercer partit de la coalició, ja fosl'Esquerra Democràtica o qualse-vol altre.

Syriza manté l'esperança de con-vèncer Esquerra Democràtica i elKKE, per donar-li suport, junta-ment amb els diputats que vulguinsortir dels grups parlamentaris deNova Democràcia i PASOK. ComSyriza pot dur a terme aquest pro-cés, i si el KKE abandonarà les tàc-tiques fallides que li van costarmilers de vots de classe obrera, ésel que decidirà si es pot formar unfront per al poder del poble, i mésenllà, el destí de l'esquerra grega.

Antarsya, el Front de l'EsquerraAnticapitalista per la Revolta, mésa l'esquerra, que va triplicar la sevavotació de 25.000 a 75.000, tambété un important paper polític queexercir en aquest sentit.

* Yiorgos Vassalos és un activista i investigador de Corporate Europe

Observatory.

Eleccions a Grècia: els partits de l’austeritat s’han ensorrat

Ara és el moment de la veritat per a l’esquerra

“Les lleis electo-rals han demostratla seva absurditatmitjançant la con-

cessió al primer par-tit de 50 escons

addicionals”

“Syriza manté l'esperança de

convèncer Esquerra Democràti-

ca i el KKE, perdonar-li suport”

El KKE no ha pogut capitalitzar el descontennt de les classes populars

ABEL CALDERA BERGA

En plena campanya popular con-tra les autopistes, el govern de laGeneralitat de Catalunya va deci-dir el 15 de maig incloure la priva-tització de la concessionària públi-ca de peatges TABASA en el tercerpaquet de retallades de l'executiuMas. Aquesta privatització, emmar-cada en la privatització de desenesd'empreses públiques tant a Cata-lunya com al País Valencià, ja vaser preparada amb mesos d'antela-ció, tot i que encara no té data defi-nitiva d'execució. De fet, ja en eldarrer govern Pujol hi havienrumors sobre la voluntat de priva-titzar la companyia. Un cop més,sembla que s'executen polítiquesideològiques amparant-se en l'es-cut de la crisi i el dèficit públic.

TABASA és la concessionàriapública que gestiona els Túnels deVallvidrera -via directa d'entradaa Barcelona- i que participava, jun-tament amb Abertis i altres empre-ses privades, en la gestió del Túneldel Cadí -queenllaça el Barce-lona amb la Cer-danya i Andorraa través del Ber-guedà-. Aquestspeatges s'acosta-ven en part a l'i-deal del peatgecom a eina deregulació deltrànsit i definançament deltransport públic,sobretot desprésque el 2006 elshabitants del Berguedà, la Cerdan-ya i l'Alt Urgell obtinguessin la gra-tuïtat. De fet, els beneficis de TABA-SA es reinvertien en diverses obresde transport públic a Barcelonacom l'estació de Volpelleres o elcarril VAO de la Meridiana.

La primera passa de la Genera-litat per a privatitzar la compan-yia fou, paradoxalment, adquirirla totalitat de les accions de la con-cessionària de Túnel del Cadí. D'a-questa manera podia fusionar-laamb la concessió de Vallvidrera icrear una única empresa.

Abans de vendre l'empresa, però,

la Generalitat ha decidit “endre-çar” alguns aspectes de la gestió deTúnel del Cadí. Com que la gratuï-tat de la concessió per a la ciuta-dania resident al Berguedà, la Cer-danya i l'Alt Urgell -que fins aras'havia demostrat amb el padró- va

a compte de laGeneralitat, quepaga el seu costa la concessionà-ria, a finals de2011 es va iniciarun període derevisió de lescondicions d'a-torgament, insi-nuant l'existèn-cia d'un fraumassiu. A partird'enguany ja noés vàlid nomésl'empadrona-

ment sinó que cal acreditar la resi-dència a través d'un contracte detreball o d'un volant del CAP on estenia assignat el metge de capça-lera. Per aconseguir aquest darrervolant en un principi es volia ferpagar una taxa d'11 euros que va sersuprimida per les protestes delssol·licitants. Aquesta documenta-ció, i fins a vuit certificats més, ésel que es necessitava per a renovarla bonificació del 100% del peatge.L'objectiu, més que evitar un frauque mai ha estat quantificat ni tansols provat, sembla ser aconseguirel desistiment per aconseguir la

bonificació dels usuaris ocasionalsdel túnel.

A qui ha comprat TABASA lesaccions de Túnel del Cadí? A Aber-tis, que tenia un 37,5% de partici-pacions, la Generalitat li ha pagat45 milions d'euros pel seu paquet.A Catalunya Caixa també li ha com-

prat la seva part, que sumava un5,5% del total. Encara resten pen-dents de compra un petit paquetd'accions.

I qui comprarà TABASA? Aber-tis i Cedinsa -les dues concessionà-ries de carreteres més importantsdels Països Catalans- són les més

ben situades. El preu de sortidaserà a la baixa, ja que la pròpiaempresa ha previst un descens d'u-suaris en els propers anys. Tot iaixí, els beneficis de tots dos peat-ges no són menyspreables. El 2010,Túnel del Cadí va generar 4,4milions d'euros de benefici net,mentre que el de Vallvidrera en vagenerar 8,2 milions.

Aquesta privatització deixaalguns aspectes en l'aire. D'entra-da, hi ha rumors insistents que ani-rà acompanyada d'un allargamentde la concessió, que en el cas delCadí finalitza el 2023. D'altra ban-da, cal veure què passa amb lesinversions en matèria de transportpúblic que tenia en marxa TABA-SA, sobretot el carril VAO de la Meri-diana. Sembla poc probable que elnou propietari acabi pagant de for-ma efectiva el cost d'aquesta obra.Podria ser que ho continués fentde forma nominal però amb el costdescomptat en la operació de com-pravenda o bé que directament laGeneralitat assumís el cost de fina-lització de les obres.

L’ACCENT 22612 ECONOMIA DEL 17 AL 30 DE MAIG DE 2012

REDACCIÓ BARCELONA

Un dels arguments que -de formapoc creïble, val a dir-ho- s'han posaten circulació aquests dies ha estatel que la campanya contra els peat-ges amenaçava el lloc de feina delstreballadors de les autopistes. Aquestsrumors tenien el seu origen en algunssindicats molt implicats en la ges-tió dels consells d'administració deles caixes d'estalvi -i, per extensió,del negoci dels peatges-.

Realment, però, l'amenaça con-tra els treballadors dels peatges jal'havia llançat la pròpia Abertis unmes abans de l'inici del #novullpa-gar. El passat 8 de febrer va trans-cendir que l'empresa havia pactat

amb UGT, CCOO i USO -i amb el rebuigde LAB- un ERO per acomiadar un

màxim de 419 treballadors fins al2014 de diverses autopistes de l'es-

tat, un 75% dels quals als Països Cata-lans. Això suposa un 17% de la plan-tilla de l'empresa. Aquesta mesura,emparada en el descens de la factu-ració en peatges, era presa en reali-tat degut a la implantació de siste-mes automatitzats de cobrament, jaque els beneficis globals d'Abertisnomés als Països Catalans superenels 200 milions d'euros.

Aquests sistemes automatitzats,en els quals les concessionàries por-ten anys invertint-hi en recerca, jaestan força estesos a l'estat francès.Al Principat la prova pilot es va efec-tuar el 2011 en el tram Barcelona-Lleida, i l'empresa té previst inver-tir 30 milions d'euros en l'automa-tització.

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barce-lona // Assemblea de Joves de Cardedeu // AteneuCorberenc Font Vella 20. Corbera de Llobregat // Ate-

neu Independentista el Cep - CUP Vilafranca Santa Maria 4. Vilafranca // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // AteneuPopular Arrels Doctor Otero 11, Beniarrés //Ateneu Popular Rocaus de Sallent Santa Llúcia// Ateneu Popular de l'Eixample Ptge.Conradí 3, Barcelona //Ateneu Popular la Sèquia Manresa// Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia // La Barra-queta Tordera 34, Barcelona // Ca Revolta C. Santa Teresa, València // Casal Independentista de Sabadell “Can Capablanca” C.Comte Jofre 30// Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià, 31. Sants // Casal Independentista i Popular QuicoSabaté C. St Roc, 8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48. Granollers // Casal Popular La Traca C. Travessia,15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C. Trinquet Vell 15, baixos. Tarragona // Centre Social-Bar Terra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú // Escola Valenciana Josep Grollo, 91// El Forn Giro-na //L'Estapera C. de baix, 14, baixos, Terrassa // GER Pi 25. Ribes // Ges Insurrecte Colomer, 11, 1r B. Torelló // L'Ocell Negre - Casald'Agitació Cultural C. Sant Carles 8, baixos, Lleida // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Maldonado 46, baixos,València // SEPC-UV Baró St. Petrillo, 9 València // Taverna Catalana "Les Forques 1642", Alfred Perenya 71, Lleida

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

La privatització d’aquestes autpistes allargarà la concessió

“Ja en el darrergovern Pujol hi

havien rumors sobrela voluntat de

privatitzar la companyia”

Abertis acomiadarà 419treballadors en tres anys

“Tres de cada qua-tre treballadors aco-miadats són d'auto-

pistes dels PaïsosCatalans”

Anuncien la privatització de la concessionària pública de peatges TABASA

DOOR OT VAN DAALEN*

El 8 maig passat els Països Baixosvan adoptar una legislació crucialper protegir la xarxa oberta i segu-ra. Es converteix així en el primerpaís d'Europa que implementa laneutralitat de la xarxa per llei. Amés, el Comitè va aprovar les dis-posicions que protegeixen els usua-

ris contra la desconnexió i les escol-tes telefòniques per part dels pro-veïdors. La llei de neutralitat de laxarxa prohibeix que els proveïdorsd'internet interfereixin el trànsitdels seus usuaris. La llei permet lagestió del trànsit en cas de conges-tió o motius de seguretat de la xar-xa, sempre que aquestes mesuresserveixin els interessos de l'usua-ri d'internet. Els possibles errorstècnics de la llei encara poden ser

corregits en una votació el 15 demaig.A més, la llei inclou una dis-posició contra les escoltes telefò-niques, la restricció pels proveï-dors d'internet d'utilitzar tecnolo-gies invasives d'intercepció de telè-fons, com ara la inspecció profundade paquets (DPI). Només poden fer-ho en circumstàncies limitades, oamb el consentiment explícit del'usuari, que podrà retirar-lo enqualsevol moment. L'ús de DPI vaprendre molta rellevància quanKPN

1

va admetre que analitzava eltrànsit dels seus usuaris per reco-

llir informació sobre l'ús de certesaplicacions. La llei permet les escol-tes telefòniques amb una ordre judi-cial.D'altra banda, la llei inclouuna disposició per garantir que elsproveïdors d'internet només podrandesconnectar els usuaris de la xar-xa en un conjunt molt limitat decircumstàncies. L'accés a internetés molt important pel funciona-ment en una societat de la infor-mació, i els proveïdors en l'actua-litat podrien, sobre la base dels seustermes i condicions, desconnectarels seus usuaris per nombroses

raons. La disposició permet la des-connexió en el cas de frau o quanun usuari no paga les factures.Bitsof Freedom, el moviment holandèsde drets digitals que va lluitar peraquestes disposicions, aplaudeix lanova llei. Es considera que és unmoment històric per la llibertat ainternet als Països Baixos i dema-na a altres països que segueixin l'e-xemple holandès.

*Door Ot van Daalen és membre deBits of Freedom2

1KPN: operadora telefònica holandesa -als Països Catalans opera sota el nom deSymio- que fa un any va admetre quecontrolava el tipus de tràfic de dades delstelèfons amb internet dels seus clientsper tal d'aplicar càrrecs a les factures aaquells que usessin serveis gratuïts detelefonia IP o missatgeria instantània.Posteriorment Vodafone també va adme-tre aquest tipus de pràctica. Això va por-

tar el parlament a iniciar la tramitació dela llei de neutralitat de xarxa que ha fina-litzat aquest maig amb l'aprovació de lallei per part del senat.

2Bits of Freedom: organització neerlan-desa que lluita per la llibertat a la xarxa.Fundadora de la coordinadora EDRI, queagrupa 32 associacions similars -de laqual forma part la catalana Pangea-, lesseves activitats són finançades per laFundació Internet4All.

L’ACCENT 226 CIÈNCIA I MEDI AMBIENT 13DEL 17 AL 30 DE MAIG DE 2012

DOOR OT VAN DAALEN*

Fa un any, Bits of Freedom també publi-cava aquest article alertant sobre la volun-tat d'intervenció de la Unió Europea en elcontrol de les comunicacions i contingutsa la xarxa.

Durant una reunió del febrer de2011 del Grup de Treball d'Aplica-ció de la Llei (LEWP) del Consellde la Unió Europea, es va presen-tar una proposta inquietant percrear un "Gran Tallafocs (firewall)d'Europa" pel bloqueig de mate-

rial “il·legal” a les fronteres de laUnió i amb la intenció de "propo-sar mesures concretes per a la cre-ació d'un únic ciberespai europeusegur." L'associació EDRI es va mou-re de forma ràpida per respondrea aquesta "bogeria".El LEWP és unfòrum per a la cooperació en temescom la lluita contra el terrorisme,els costums i el frau. D'acord ambla proposta en estudi, el ciberes-pai europeu segur tindria una"frontera virtual de Schengen" i"punts d'accés virtuals" on "els pro-veïdors de serveis d'internet

podrien bloquejar el contingutil·lícit en base a la llista negra dela UE".Algunes de les preocupa-cions plantejades pels grups de lli-bertats civils són que no hi ha cla-redat al voltant de què s'entén per"contingut il·lícit" i que espais webinnocents són habitualment inclo-sos en llistes negres. Per la sevapart, els proveïdors de banda amplaestan molt preocupats per aques-ta proposta que, en realitat impo-saria a tot Europa la censura i creuque el contingut il·legal, hauriade ser eliminat en la font per la

cooperació entre la policia i lesempreses d'allotjament web i nopel bloqueig de la xarxa que, perser fàcil d'eludir, no és una solu-ció real."El més absurd de tot ésque, malgrat tots els costos en ter-mes de democràcia, llibertat d'ex-pressió i fins i tot l'economia, nohi ha una anàlisi, ni tan sols erro-ni, de quin benefici esperen obte-nir els arquitectes d'aquesta boge-ria que en compensi el cost" , vadeclarar el coordinador legal d'E-DRI Joe McNamee.

Les campanyes per la neutralitat de la xarxa s’han estés arrue del món

Els Països Baixos, el primer país europeu a protegir

la neutralitat de la xarxa

La Frontera Virtual de Shengen o la GranMuralla-tallafocs d’Europa

“La llei de neutralitatde la xarxa prohibeix

que els proveïdorsd'internet interferei-

xin el trànsit dels seususuaris”

“La llei inclou unadisposició per garan-

tir que els proveï-dors d'internet

només podran des-connectar els usuarisen un conjunt moltlimitat de circums-

tàncies”

Què és la neutralitat de la xarxa?La neutralitat de la xarxa es con-sidera un dels principis fonamen-tals d'Internet, el qual es basa enl'exclusió de tota discriminació enfunció de l'origen, la destinació oel contingut de la informació tra-mesa a través de la xarxa. Es trac-ta de garantir que cap usuari puguiveure limitat el seu transit de dadesa internet i sense que s'afavoreixil'ús d'unes tecnologies en contrad'altres tecnologies.

La neutralitat de la xarxa espot definir en quatre principis:transmissió de les dades pels ope-radors sense que se n'examini elcontingut, transmissió de lesdades sense tenir en compte l'o-rigen o la destinació de les dades,transmissió de les dades senseprivilegiar cap protocol de comu-nicació i transmissió de les dadessense alterar-ne el contingut.

L’ACCENT 226DEL 17 AL 30 DE MAIG DE 201214 CULTURA

Hèctor Serra VALÈNCIA

Hi ha la Bagdad d’uns xiquetsque juguen al carrer amb pilo-tes improvisades al costat d’unparell de soldats.

Hi ha El Caire de les antenes parabòli-ques damunt les furgones, als terrats ienmig del desert, que busquen senyal persatèl·lit per rebre, així, les aventures de lafamília Simpson i els gols del Futbol ClubBarcelona.

Hi ha la Bombai retratada per DannyBoyle a Slumdog Millionaire (Regne Unit,2008), espai psicològic de transformaciógegantina, trànsit entre el somni de Bolly-wood i el món criminal de les multinacio-nals en pugna pel control de la ciutat.

Hi ha la Dubai high tech, de metall i for-migó, de grans complexos d’oci enmig d’illesartificials, on el temps –i no l’espai- esdevéeix, on el sector terciari fa estius, hiverns,tardors i primaveres.

Hi ha, a les ciutats estatunidenques, elsuburb (barris als afores) i l’exurb (segon otercer anell de suburbis, la ciutat que nodeixa d’estendre’s). Gent a 10, 20, 30 kilòme-tres del centre, a on ja no cal desplaçar-se,perquè els multicines i els centres comer-cials ja s’hi han acostat i ho han inundat totde fàbriques de somnis.

Hi ha la Ciutat de Mèxic densificada, gra-tacels ací runes allà, roba penjant als cab-

dells de fils, un McDonald’s custodiat pertot de botigues ambulants amb records enforma de figuretes religioses.

Hi ha Times Square i els panells llumino-sos i totes les marques per inventar.

Hi ha el metro de Tòquio per on viatgen,aglomerats, uns usuaris que parlen, escoltenmúsica o juguen a través d’uns aparellsinnovadors en un mercat de producció desdel qual s’organitza l’economia mundial. Hiha, també, els aparells del mercat negre.

Hi ha l’autopista que duu a Los Angeles,amb l’experiència com de pel·lícula inde-

pendent nord-americana: enrere van que-dant passarel·les, rètols, cons, boies, matollsi edificis a l’horitzó.

Hi ha els aeroports de Londres, Xangai oSão Paulo, llocs fluids basats en el shopping.Estacions de tren, museus, parcs temàtics,escoles, universitats i hospitals són un grancentre comercial suburbà, un enorme espaid’alienació.

Hi ha la Barcelona presa per 8.000 agentsper escudar la festa del Banc Central Euro-peu.

Hi ha la ciutat maqueta, des d’on s’esbos-

sa l’ordenació, la racionalització, l’organit-zació i el control de l’espai urbà i les rela-cions entre les persones.

Hi ha la ciutat eterna i hi ha la ciutat delfutur, amb cotxes voladors i robotsintel·ligents.

Hi ha la ciutat Disney. Hi ha la ciutat banlieue, la ciutat favela i

els assentaments de colons. Hi ha la ciutat American way of life, la

ciutat camp i la ciutat dormitori.Hi ha un hiperespai urbà de ciutats invi-

sibles, xarxes infomàtiques, comunitats vir-tuals, mons artificials generats per ordina-dor, geografies del no lloc...

Hi ha ciberciutats, simcities i ciutats debits.

I tota una experiència sensorial a l’IVAMen una exposició que ens porta a aquestesicones dels nostres temps i a una nova refle-xió sobre el nostre cosmos i la nostra inter-acció. Una ciutat de ciutats que ens esperaamb l’objectiu de fer-nos partícips en aques-ta línia de temps que circula de la polis a laciutat medieval, de l’urbs del segle XX a laciutat postglobal i postmoderna.

Megalòpolis, simcities i exurbs

Josep Maria Solé Soldevila BARCELONA

Després de dos anys de silenci -eldarrer llibre publicat fou EPO-CA, l'exèrcit a l'ombra, del2010- Edicions el Jonc va pre-sentar, coincidint amb la pas-

sada Diada de Sant Jordi, Unitat Popular.La construcció de la CUP i l'independentis-me d'esquerres, l'autor del qual és l'AlbertBotran, membre del Secretariat Nacionalde la CUP i historiador.

El primer que caldria dir sobre aquesttreball és que el títol és confús, una con-fusió que es trasllada també a l'interiordel llibre, perquè l'espai polític que provade reconstruir, no s'ha referit mai a ellmateix com a “independentisme d'esque-rres”, i usar-lo de forma indiscriminada imesclada amb l'apropiada, “esquerra inde-pendentista”, no ajuda a definir el projec-te polític objecte d'estudi. De totes mane-res, el llibre pot apropar a un públic queno en coneix ni els seus orígens ni el seuesdevenir, gràcies a una escriptura plane-ra i senzilla, la història de l'esquerraindependentista, posant però l'accent enel paper de la lluita municipalista: la sevaprimera formulació, el 1968-69, de mansdel Partit Socialista d'Alliberament Nacio-nal, on s'estableixen ja els principis polí-tics que encara avui el defineixen i que nosón altres que la independència i el socia-lisme als Països Catalans; la creació del'organització armada Terra Lliure i delMoviment de Defensa de la Terra, organis-me que aconseguí agrupar les diferentsexpressions de l'esquerra independentis-ta; la fractura, a finals dels vuitanta, delmoviment, deixant-lo tocat de mort; la

represa de la segona meitat dels anys nor-anta fins el moment actual.

Malgrat que s'hi intueix una feina derecerca que, per exemple, en l'àmbit de lescandidatures municipalistes, és prou

correcte, cal destacartambé que, segura-ment per manca d'in-formació, UnitatPopular no reïx aexplicar, com no hohan fet tampoc totsels altres treballs quel'han precedit, elperíode posterior ales Olimpíades del 92.És cert que s'hi desta-ca, com no podia serd'una altra manera,la revifalla del movi-ment que suposà, apartir del 1994, el nai-xement de la Plata-forma per la Unitatd'Acció, que junta-ment amb els Maulets-fusionats el 98 ambles JIR- desplegarenuna intensa activitatocupant un terrenyque ningú més notransitava. Però erraen l'atribució de lesseves virtuts, sobretotpel que fa a la PUA,l'objectiu primer dela quals fou mantenirun espai propi de l'es-querra independentis-

ta, deixant en evidènciaaquells que, com l'AUP, abandonaren elprojecte de l'esquerra independentista pertal de construir, juntament amb ERC i IC,una esquerra nacional. Aquest espai, l'anàbastint, segurament amb més força que

destresa, vinculant-se a les lluites socialsdel moment -significativament, l'okupa-ció- i participant com mai en la seva histò-ria en les de temàtica estrictament laboralcom ara la lluita pel tancament de les ETT.I comptant amb un nou instrument, elsindicat d'estudiants Alternativa Estel,

que no apareix al llibre, i que fou fona-mental per estendre el moviment mésenllà de l'àrea metropolitana, i uns casalsi ateneus independentistes que, senseaquesta nova empenta, probablementhaguessin acabat sent fagocitats per ERC.Tot aquest univers fou el que permeté quees capgirés la tendència de liquidació deles poques expressions de municipalismeindependentista i combatiu que hi havia ique possibilità que, uns anys més tard, sen'anessin creant de noves, més lligadesque mai a un teixit social sense el qual noés possible la seva existència.

“El llibre pot apropar a un públic que no en

coneix ni els seus orígensni el seu esdevenir la histò-ria de l'esquerra indepen-dentista, posant però l'ac-

cent en el paper de la lluitamunicipalista”

Una aproximació al fenomen CUP

Fitxa tècnica:

Ciutat totalInstitut Valencià d’Art Modern Fins al 15 de juliol

L’ACCENT 226 DEL 17 AL 30 DE MAIG DE 2012 CULTURA 15

Vicent Company i Sancho LA VALLDIGNA

La presentació oficial del disc tindràlloc el divendres 29 de juny a Muro(El Comtat). El contestà afirma queenfronta amb força i il·lusió aquestsegon treball discogràfic, que arri-

ba dos anys després del seu debut, En lesnostres mans (Més de Mil, 2010). Valor havolgut dedicar el videoclip promocional“Desperta” a la cantautora simatera M. Car-me Girau, membre dels “Setze Jutges”, ambla qual coincidí el cantautor durant els actescommemoratius del X Aniversari de la Collade Dimonis simatera Fem Fredat. Per desigexprés de Valor, el videoclip, realitzat perTubal Perales, ha estat estrenat a la xarxaper dues entitats que sempre li han donat elseu suport: el projecte digital valldignencSom i serem [www.valldigna.cat] i el CasalCarme Claramunt de Badalona. A més a més,en el tema "El progrés" l'autor aprofita perlloar el poble de la Girau on s'ha sentit sem-pre tan recolzat i estimat. Valor ha musicattambé en aquest nou disc, per primera vega-da en la història, uns versos del poeta de cas-tellonenc Manuel Garcia i Grau. El compro-mís del cantautor amb els moviments socialsés com un degoteig constant en la seua tra-

jectòria. Recentment cedia els drets del tema“No estàs lluny” del seu anterior CD a l'As-

semblea Nacional Catalana(ACN) per ser utilitzat envídeos promocionals de l'en-titat.

Més de cent concerts endos anys, recorrent bona partdel domini lingüístic català,han provocat una maduraciópersonal i musical que saonael nou projecte on MiquelGil, Cesk Freixas, Cris Juani-co, Xavi Sarrià (Obrint Pas),Bertomeu, Feliu Ventura iPau Alabajos col·laboren endiferents temes. Un disc edi-tat i distribuït per la disco-gràfica valenciana Més deMil i sufragat en part ambles aportacions aconseguidesmitjançant una campanya“verkami”.

Segons confessa el propiautor, el resultat harmònic,rítmic i melòdic s'enriqueixamb les aportacionsd'excel·lents músics com Lau-

ra Navarro (arranjaments),Berta Iñíguez (veus), Eduardo Bates (guita-rres), Albert Ortega (masterització i mescles),

Borja Penalba (acordió), Natxo Mentxeta(bateria), Carlos Carbonell (baix), AgustíVidal (violins), Gabri Francés i Hipòlit Agu-lló (dolçaines), Xavi Gomis (piano), RafaMuñoz (percussions). Una gran part del disces pot escoltar a la web del cantautor[www.andreuvalor.com]. En aquesta web tro-bareu també una tenda virtual on podeucomprar els dos compactes fins ara editats.

“En una situació com l’actual, el momentpot semblar-se obscur, com el títol del noudisc, però si et fixes en el detall, l’obscuritatno pot tenir ombra sense llum, per menudaque siga. Aquesta és la intenció del nou tre-ball, paraules i paraules, melodies i compas-sos, que puguen possibilitar la millora neces-sària per al col·lectiu, per tots! Respecte isentiments. Que la memòria no s’oblide!”apunta el cantautor en unes recents declara-cions a L'ACCENT

“A ‘Simat’ la referència emresumeix la veritat.

Des dels ‘Setze Jutges’ buscant un demà!”

Els silencis mediàtics del 2011Grup de Periodistes Ramon BarnilsAnuari Mèdia.cat, 2012

El vídeo de presentació de l'anuarieditat pel Grup de PeriodistesRamon Barnils arrenca de lasegüent manera: “En una demo-cràcia no hi ha censura. [...] Hi ha

temes que els mitjans no tracten mai. I elsilenci és una forma de censura molt efecti-va”. I, per donar veu als silenciats, publi-quen aquest treball que posa llum sobre elsaspectes més ocultats de la nostra realitat:la gestió de l'aigua per part d'Agbar, lainversió en empreses armamentístiques perpart de la banca, el frau fiscal de grans for-tunes i corporacions empresarials, la possi-bilitat que les Illes acullin el primer parctemàtic d'Europa...

Tot el temps del mónE. L. DoctorowEdicions 1984, 2012

Aquest escriptor nord-americà nas-cut el 1931 al Bronx al sí d'una famí-lia de jueus emigrats de Rúsia vadebutar el 1960 amb una novel·laque volia ser una paròdia del wes-

tern però que acabà sent considerada una posa-da al dia del gènere. A Tot el temps del món,hi trobarem sis relats publicats publicats perprimer cop acompanyats d'una sèrie de relatsque ja havien vist la llum, tots ells protagonit-zats per persones en conflicte amb l'status quo,i narrats amb “el misteri, la tensió i la recercamoral” pròpies de l'autor.

Amb el corrent de proa. Lesvides polítiques de JaumeVicens VivesGlòria Soler i Cristina GatellQuaderns Crema, 2012

La vida dels intel·lectuals cata-lans no afins al règim franquis-ta no fou, com no ho era per lamajoria de la població, gensfàcil. Aquest llibre pretén

reconstruir la de l'historiador JaumeVicens Vives, depurat de la Universitat, ique hagué de seguir la seva tasca investi-gadora sense gaires facilitats. D'entre elsseves obres cal destacar-hi Espanya con-temporània (1814-1953), una de les prime-res -i reeixides- històries contemporàniesd'Espanya, i que Quaderns Crema ha vol-gut publicar també per primer cop encatalà.

Hay alternativas. Propues-tas para crear empleo ybienestar social en EspañaVicenç Navarro, Juan Torres López i AlbertoGarzón EspinosaEdiciones Sequitur, 2011

El treball escrit a sis mans per aqueststres economistes té dues pretensions.Una primera, provar d'explicar deforma didàctica però no simple,quins són els mecanismes que ens

han dut a la situació en què ens trobem. Lasegona, proposar alternatives per sortir-nos en,fent palès que les polítiques econòmiquesvigents no són les úniques possibles. I, per talde fer-ho més gràfic, el llibre acaba amb unreguitzell de propostes -fins a 115- de democra-tització de les instàncies que ens governen i deredistribució de la riquesa.

Lectures recomanades

Ressenya de la quinzena Ombra de l’obscuritat

Andreu Valor ret un emotiuhomenatge a la cantautora simatera M. Carme Girau

L’ACCENT 226DEL 17 AL 30 DE MAIG DE 201216 CONTRAPORTADA

La emmirallament cap a altrespaïsos en lluita, com Egipte, pen-sem que va ser clau per adoptar elformat d'acampada en una plaçacèntrica de la ciutat, tot i que és deles poques similituds que podem tro-bar entre les dues lluites.

Tots els moviments polítics previss'hi van incorporar de la mateixamanera?El que vàrem copsar és que cap movi-ment, col·lectiu, organització.... s'es-perava una mobilització tan ampliaque no s'hagués iniciat des d'algunsd'aquests espais. Cap organització s'ha-via plantejat un escenari com aquest.Un escenari de mobilització amplia,de persones majoritàriament no orga-nitzades i sense massa experiènciaassembleària però amb una voluntatde crear una alternativa a la políticarepresentativa.

La majoria d'organitzacions, en unprimer moment, van observar-ho desde fora. Amb escepticisme davant unmoviment tan espontani i poc previ-sible. Van ser poques les persones que,a títol individual, van apostar-hi. Pertal de participar-hi, aportar coneixe-ments i aprendre de noves expressionscol·lectives.

Quant a l''Esquerra Independentis-ta (EI), no va actuar diferent que laresta d'organitzacions, no va respon-dre amb la immediatesa que requeriael moment. Poc a poc, però, la majo-ria d'organitzacions de l'EI van fer unaaposta decidida per determinats espais,sorgits des de la Plaça. Des del conjuntde l'EI dels Països Catalans es va valo-rar la majoria d'aquests, com espaisembrionaris de la unitat popular. Onpoder treballar cap a la confluènciade lluites i la unitat d'acció.

Quina fou la vostra tasca al si de l'a-campada?La feina de nosaltres dues consistia a

potenciar aquests espais d'unitat popu-lar juntament amb altres persones(organitzades o no anteriorment). Ambelles ens vàrem fer càrrec de la comis-sió Extensió.

La Plaça era una lluita efímera i laseva continuïtat molt incerta. Al cen-tre de Barcelona hi venia molta gentamb la inquietud de poder participari lluitar per un canvi social, però aques-ta no podia donar cobertura a totesnecessitats que es plantejaven i l'espaien si, per la seva pròpia naturalesa,quedava obsolet. La crida a la lluita jaestava feta ara feia falta veure com espodia materialitzar.

Enteníem que el conflicte i la llui-ta estava més enllà de la plaça: als llocsde treball, a l'escola, als barris, a casa,als hospitals...Per tot això, feia faltadescentralitzar la lluita i arrelar-la alsdiferents barris de Barcelona.

Quin era l'objectiu del 15M i què haaconseguit?Com a 15M no es pot parlar d'un objec-tiu polític concret ni tan sols d'un pro-grama de mínims. Si el 15M ha acabatassolint un objectiu ha estat el de poten-ciar la mobilització i la conscienciaciód'un gran nombre de persones. Vaensenyar a tot un conjunt de personesque es podia lluitar, qüestionar-se elsistema i el més important, de formacol·lectiva.

Amb els temps l'explosió del 15M hapermès potenciar i crear les assemble-es de barri i les lluites sectorials: StopDesnonaments, Plataforma d'Afectatsper la Hipoteca, la lluita pels servispúblics i també diferents lluites veï-nals. A més, el desallotjament de laplaça Catalunya també va ser un puntd'inflexió per a molta gent, les imat-ges va servir per evidenciar la bruta-litat policial.

És una eina útil de transformaciósocial?

Els espais sorgits arran del 15M del 2011són i han estat espais útils per a latransformació social. Han estat capa-ços d'aglutinar a moltes persones quedes d'altres discursos mai s'hi haviaarribat i ha sorgit tota una xarxa desuport mutu i solidaritat.

El 15M va fer veure a molta gent laglobalitat de la lluita. Moltes personesvan poder observar i constatar commolts dels problemes que els afecta-ven eren compartits per moltes altrespersones. Això feia que es requerís d'u-na resposta col·lectiva i d'una organit-zació entre totes les persones afecta-des.

Creiem que aquest ha estat un puntmolt important, que marca un abansi després en la mentalitat de la formad'actuar i de pensar de les persones.

També som conscients que moltespersones que van passar per la Plaçano han continuat en cap espai, que nohan seguit amb la lluita i que tot haquedat en un record. Però ja han vis-cut una primera experiència de col·lec-tivitat que, esperem, serveixi per fer-les més sensibles a les lluites socials.

Hi ha possibilitats actuals de revi-far-lo a curt o mitjà termini? I en casafirmatiu, és recomanable?Aquí cal veure què volem revifar: el15M, les lluites sectorials, els barris?El 15M, com ja hem comentat anterior-ment, va ser un punt d'inflexió espon-tani que ningú va poder preveure.Creiem que no es prioritari o simple-ment no es pot revifar el 15M. On hemde seguir lluitant és en tots els espaisque han sorgit d'aquest: en els barris,en les empreses, en els espais de coor-dinació, en les xarxes de suport mutu...

També cal remarcar que ja existienmoltes lluites abans de l'aparició del15M, que ja treballaven des de feiamolts anys, per tant fa falta que siguemcapaces de teixir vincles de treballconjunts.

“Enteníem que el conflicte i la lluitaestava més enllà de la plaça: als llocs de treball, a l’escola, als barris, a casa...”

La farsaMARC GARCIA BARCELONA

La cantarella habitual ens diuque totes som iguals davant lallei, iguals, fins el dia que algúes dispara al peu, o contra unelefant. I qui resta a la presó ésla Laura, per fer una falla davant(que no dins) la borsa. Que no hiha ciutadans de primera i de sego-na, però, hi ha qui es fa operarper la via ràpida el maluc. Men-tre les nostres grans fan llistesd’espera de mesos i anys per arebre tractament, i a les migrantsse’ls retira la targeta sanitària.Ens diuen que això de naciona-litzar empreses a l’Argentina,Bolívia o Veneçuela (Cuba ja que-da lluny en el temps), és de repú-blica bananera. Els mateixos queno dubten en nacionalitzar lespèrdues de la Bankia de torn, enpro de l’interès nacional (espan-yol) i dels seus dipositaris. Ensdiuen que la gent no pot anarencaputxada i sense identificarpel carrer, mentre justifiquenles caputxes policials que sensenumero de placa rebenten mel-ses, trenquen ossos, buiden ullsi vides. Ens fan fora d’habitat-ges i locals buits, que hem expro-piat, per a fer real el dret a unavivenda digne i per a fer reali-tat els nostres projectes socialsi col·lectius. Les mateixes quereivindiquen el dret a al propie-tat privada, buida de vida, i con-tingut i que ens neguen el dreta expropiar-la, són els qui, nodubten en expropiar terreny agrí-cola i forestal per a fer-hi pas-sar els seus interessos particu-lars, ja siguin en forma de d’au-topista elèctrica, de xarxa ferro-viària d’alta velocitat,d’autopista –de peatge- o demacro complex per a ludòpatesi turistes de creuer. Potser ja noho recordem, però, fa uns mesos,“qualsevol projecte polític podiaser defensat sense violència”. Elcert però, és que una any des-prés de la treva, els judicis a can-didatures polítiques són encarasobre la taula de l’AudiènciaNacional, i continuen havent-hipreses polítiques i polítiques pre-ses. Ll’estat està forjant el Man-dela basc de la propera dècada.I un any després, ens recordenque les places son de tothom, ino per a ús i gaudi d’uns pocs.Segons elles, les places són pera totes... per a totes les personesque puguin pagar l’entrada a lapista de gel. I la llista de greu-ges i acusacions, és tant llargacom l’estupidesa dels qui ensgovernen o de les opinadores quehi donen suport. La farsa fatemps que dura i ja no s’aguan-ta, malgrat això resisteix a cau-re. Bàsicament per dos motius.Un la defensa del sistema fetaper una minoria instal·lada alpoder, mitjançant grans grupsde pressió mediàtic, públics i pri-vats. I sobretot en la por, la pora anar a pitjor. Cada cop és mésdifícil anar a pitjor, la por cau-rà i caurà el sistema de la farsaen el que ens fan malviure, enel que ells gaudeixen.

LA REMATADA

REDACCIÓ BARCELONA

D'on van sorgir les acampades? Perquè es van produir?El 15M va ser una resposta espontà-nia, de gent anònima que a travésde les tecnologies 2.0 va saber ferarribar un missatge i unes propos-tes que ràpidament van ser adopta-des per un sector molt ampli de lapoblació. Nosaltres pensem que bonapart de l'èxit d'aquesta mobilitza-ció, durant els primers dies, va serla claredat i simplicitat del que esvolia transmetre: indignació ambel sistema i la possibilitat de demos-trar-la amb una acció senzilla comanar al centre de Barcelona i acam-par.

La indignació s'entén pel contextque es vivia en aquells moments:retallades socials, frustració per unsistema polític excloent, augmentde l'atur, precarització del món labo-ral... però sobretot per la proximi-tat d'unes eleccions municipals quefeien sentir a la gent la possibilitatd'incidir-hi a través de la forçacol·lectiva.

Ara fa poc es va complir un any desde les primeres acampades del 15M iper aclarir i analitzar amb perspecti-va el fenomen parlem amb PaulaMorey i l'Ada Hoste (ambdues de Bar-celona i militants d'Endavant) les qualses van vincular a l'acampada del 15Mdes de bon principi, el maig de 2011.“Diferents persones del nostre barri,l'Eixample, estàvem reunides per tro-bar estratègies que ens permetessindonar a conèixer i implicar més veï-nes a l'Assemblea de Drets Socials delbarri. Després de la reunió, quan vàremmirar els mòbils teníem una missat-ge de text convocant a fer una acam-pada a plaça Catalunya”, narren l'Adai la Paula. Ací va començar la seua vin-culació a un moviment d'expressiópopular dels més amplis i espontanisviscuts ens els últims temps.

Paula Morey il’Ada Hoste,membres de

l’Assemblea delsDrets Socials de

l’Eixample

ENTREVISTA