accent 210

Download Accent 210

Post on 08-Mar-2016

228 views

Category:

Documents

6 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Periodic popular dels Paisos Catalans. Num. 210. Del 22 de setembre al 5 d'octuree de 2011.

TRANSCRIPT

  • DISTRIBUCI GRATUTA | PUBLICACI QUINZENAL DMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

    210DEL 22 DE SETEMBRE AL 5 DOCTUBRE DE 2011Peridic popular dels Pasos Catalans

    Ajuntamentshistrics delPSOE en mansdel PPEn aquestes darreres eleccionsmunicipals, el PP ha aconseguitguanyar ciutats on havia gover-nat el PSOE des de principis delsanys 80.

    >> Pasos Catalans 4

    Protesta antinuclear a AscLa plataforma Tanquem lesNuclears va convocar una con-centraci el diumenge 18 desetembre a la Plaa de Sant Jau-me de Barcelona en contra delallargament de la concessidexplotaci a Asc.

    >> Pasos Catalans 5

    Recordant Sanchis GuarnerEnguany fa 100 anys del naixe-ment del filleg i historiadorvalenci Manuel Sanchis Guar-ner, un dels pares de la llenguajuntament amb Fuster, Valor oEstells.

    >>Cultura 14

    SUMARI

    La sentncia de l'AudinciaNacional espanyola per l'anome-nat 'cas Bateragune', que impo-sa condemnes d'entre 8 i 10 anysde pres als militants de l'esque-rra abertzale Arnaldo Otegi, RafaDez, Miren Zabaleta, SoniaJacinto i Arkaitz Rodrguez, haestat rebuda amb estupor i indig-naci generalitzada a EuskalHerria.

    Es tracta, sens dubte, d'un fetgreu, ja que constitueix la res-posta a una aposta unilateral idecidida per la pau, i revela queels poders de l'Estat no estan dis-posats a modificar la seva pol-tica obstruccionista ni a renun-ciar a la violncia.

    >> Editorial 3, Internacional 11

    TONI CUCARELLA PG. 2 // BOI CASTANYA PG. 2 // ALEIX CARDONA PG.3 // TONI RICO PG.3

    ENTREVISTA

    El Govern valencino ha demostrat que la gesti privada estalvie dinerspblicsEl passat dijous 15 de setembre es va presentar laCoordinadora Antiprivatitzaci de la Sanitat delPas Valenci (CAS-PV). Hem entrevistat a Anto-niop Portero, un dels membres, perqu ens expli-que el projecte. >>Contraportada 16

    A cops de sentnciacontra la pau a EH

    Barcelona tamb es va concentrar en solidaritat amb els condemnats

  • LACCENT 210DEL 22 DE SETEMBRE AL 5 DOCTUBRE DE 201102 OPINI

    EEqquuiippaarraarr eell ccaattaall ii lleessppaannyyoollTONI CUCARELLA XTIVA

    El neofalangisme espanyol (Cs,UPyD) i el vell franquisme trans-vestit (PP) branden com les tau-les de Moiss la sentncia con-tra el model educatiu de la C.A.de Catalunya i exigeixen ms cas-tell a lensenyament. La bran-den, per, com el botx que mos-tra lespasa al sentenciat abansde tallar-li el coll: amb prepo-tncia espanyolista i odi catala-nfob. A les Illes el govern espan-yolista de Bauz anuncia que noesperara cap sentncia per aequiparar catal i espanyol alescola. Si no foren uns cnicsa la manera dels nazis, potsercaldria demanar al govern delPP que ja posats a equiparar, iper poder dir que actuen des du-na intenci igualadora i justa,equiparara catal i espanyol alsquioscs, al cinema, a la justcia,a la TDT, fins i tot als rtols delcarrer

    I tot el tuacte lha originat ladenncia de tres famlies supre-macistes. Tres famlies contramilers al Pas Valenci -on gover-na el PP des de fa anys-, totes lesquals no han pogut matricularels seus fills en la lnia en valen-ci. I pareu atenci que lEuro-cambra lloa el model lingsticde Catalunya alhora que adver-teix de les greus conseqnciesde la "separaci lingstica", unmodel, el de la separaci per lallengua, que s el fa anys que esva implantar al Pas Valenci:lnia en valenci i lnia encastell. De ms a ms, en arri-bar al batxillerat el valencicomena a desaparixer, entredaltres causes per no ser obli-gatria la competncia lings-tica del professorat, i aix la lniaen valenci perd assignaturesen favor del castell, per ms quepares i alumnes nexigesquen "eldret de continunat". I en arri-bar a la Universitat, qu? Shaacabat el valenci. Algunaengruna i prou.

    Per tot plegat, m'indigna elcinisme de lespanyolisme mili-tant, el dels seus politics i elsseus corifeus meditics. Tanma-teix, mirrita prou ms la res-posta acovardida, compungidasovint, dels poltics nostres.Amb tants arguments com tenena labast contra el cinisme delsespanyolistes i noms saben pro-nunciar intils declaracions d'in-tencions. La millor defensa, prouque ho diuen els que hi entenen,s un bon atac. Ataquem, doncs,la poltica exterminacionista delsespanyols. Que siguen ells quihagen de donar explicacions perles seues actuacions poltiquespassades i presents contra lexis-tncia del catal. Hem de posar-los, als espanyols, davant elsespills en els quals semmirallen.

    PUNT DE MIRA

    Davant del desballestament de l'es-tat del benestar i de la degradacidels drets laborals que en els darrersmesos s'ha accelerat fins a arribara una velocitat vertiginosa sorgei-xen dubtes importants. Un d'ells,en particular, afecta les genera-cions joves, aquelles que s'in-clouen en el 46,2% d'atur juvenil(de menys 25 anys) del darrer tri-mestre a l'Estat espanyol i lessegents, que queden a prop perqueden fora d'aquesta estadstica.Aqu, el qualificatiu juvenil sem-bla respondre ms a una estrat-gia poltica i econmica que no pasa una realitat biolgica. I s queaquestes generacions que quan esva constituir l'actual rgim pos-tfranquista encara no havem nas-cut, ens hem vist sotmesos a unallargament fors de l'adolescn-cia, si ms no en el camp laboral,amb uns salaris juvenils quegaranteixen unes taxes d'explota-ci enormes i uns ndexs de tem-poralitat descomunals. L'endarre-riment de l'edat mitja d'emancipa-ci de la llar familiar i de l'edatmnima de maternitat noms snalguns smptomes d'aquest feno-men.

    Per primer cop en la histria desde fa molts anys, potser segles, lesnoves generacions de treballado-res de les principals economies capi-talistes industrialitzades estanveient com les seves condicions devida empitjoraran. M'estalviar elsuat tpic dels millors preparats...per posar mfasi en qu per pri-mer cop els nivells de consum i lesexpectatives d'xit social en ter-mes capitalistes estan disminuintdrsticament. Aquestes generacionssense futur ens ha tocat viure desque tenim s de ra un recital deretallades a base de reformes labo-rals, tractats internacionals, lleiseducatives, etc. Vam quedar foradel capitalisme keynesi de caraamable que garantia, si ms no alspasos capitalistes industrialitzatscom el nostre, un lloc de treball iuns salaris prou amplis que ajudes-sin a garantir una demanda i un

    consum elevat (amb l'ajuda de l'en-deutament privat). Ara que ja fauns anys anem surant pel mercatlaboral alguns dels nostres incr-duls progenitors se n'adonen queel conte de fades que alguns d'ellsvan viure (feina, piset, hipoteca...)agafa un gir truculent.

    D'aquest trencament de tendn-cia histric, n'hem d'aprendre il'hem d'interioritzar a les nostreslluites. Una cosa s clara, el futursigui del color que sigui ens oferir

    menys en termes materials. La pro-ducci desmesurada que ens va abo-car l'economia capitalista no tor-nar a repetir-se. El consum delnostre pas no sembla que s'hagi derecuperar, per altra banda tampoccrec que sigui desitjable que ho faci.El socialisme que estem construint,no podr competir amb el capita-lisme en termes estrictament mate-rials com ho va intentar fer elsocialisme real durant gran partdel segle passat. Hem de lluitar per

    tornar a assolir un benestar mate-rial que cobreixi les necessitatsbsiques de les que avui cada copms gent s exclosa, per dins del'austeritat i lluny del consumsuperflu actual. Hem de crear una

    nova realitat basada en una econo-mia planificada a llarg termini quesigui ecolgicament viable. Aques-ta ha de ser un dels eixos de la nos-tra utopia, del nostre socialisme.Consumirem menys, crearem mol-tes coses.

    GGeenneerraacciioonnss sseennssee ffuuttuurr??COLLABORACI BOI CASTANYA

    LACCENT s una publicaci quinzenal dmbit nacio-nal dels Pasos Catalans.RReeddaaccccii VVaallnncciiaa:: Carrer Maldonado, 46 baixos,46001 Valncia RReeddaaccccii BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Torde-ra 34 baixos, 08012 Barcelona AAddrreeaa eelleeccttrrnniiccaa::ppcc@laccent.cat SSuubbssccrriippcciioonnss:: 646 98 16 97 DDiiss-ttrriibbuuccii:: 615 54 47 15 PPuubblliicciittaatt:: 616 07 33 28.CCoonn-sseellll ddee RReeddaaccccii.. CCoooorrddiinnaaccii ggeenneerraall:: Laia Altarri-ba, Andreu Gins i Abel Caldera. PPaassooss CCaattaallaannss::Cesc Blanco, Abel Caldera (coords.), Joan Ballester,Guillem Colom, Pep Giner, Andrs Gonzlez. OOppii-nnii:: Joan Teran (coord.).EEccoonnoommiiaa:: lex Tisminetzky(coord.).IInntteerrnnaacciioonnaall:: Laia Altarriba, Manel Lpez(coords.). CCuullttuurraa:: Josep Maria Soler, Pau Tobar(coords.),Joan Sebasti Colomer, Borja Catal. CCiinn-cciiaa ii TTeeccnnoollooggiiaa:: Mart C. , Almudena Gregori, lexGarcia EEssppoorrttss:: Rafael Escobar. CCoorrrreeccccii:: MercMauri. EEddiiccii ggrrffiiccaa:: Andreu Gins. CCoooorrddiinnaacciiggrrffiiccaa:: Oriol Clavera. DDiissttrriibbuuccii:: Xavier Gispert.HHaann ccoollllaabboorraatt eenn aaqquueesstt nnmmeerroo:: Aquilles Rubio,Isabel Vallet,Ramon Usall, Sergi Saladi,Paco Galia-no, Mireia Foradada

    Nmero 210 Tirada: 4.000 exemplars Nmero dedipsit legal: L-1014-02. La responsabilitat delsarticles dopini recau exclusivament en els seusautors.

    JOAN SEBASTI COLOMER I TEJADA PAPER DE VIDRE

    Joana Ortega assegura que l'im-post del patrimoni perjudicar greu-ment la classe mitjana (Ara, 19 desetembre). Duran i Lleida ens recor-da que qui afectar substancial-ment s a les classes mitjanes. Lim-post no recau sobre els patrimonisms alts, que tenen altres instru-ments i mecanismes de cotitzaci,i fins i tot devasi de la fiscalitat(www.duranilleida.cat). I no podiafaltar Pilar Rahola: Espanya odiala classe mitjana.

    En la notcia de l'Ara MiquelCodolar detallava molt honrada-ment -encara no ha arribat a clas-se mitjana-, que l'impost afecta-r durant els anys 2012 i 2013 elscontribuents que tinguin ms de700.000 euros en bns i drets ambvalor econmic com cases, finques,accions i par