accent 197

Download Accent 197

Post on 17-Mar-2016

226 views

Category:

Documents

5 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Periòdic Popular dels Països Catalans. número 197. De l'11 al 24 de març de 2011

TRANSCRIPT

  • Lalta tensi amenaa la Vall dAlbaidaDurant les ltimes setmanes la Vall d'Al-baida sha mobilitzat per oposar-se a la cons-trucci de la Lnia d'Alta Tensi projecta-da per Iberdrola.

    >> Pasos Catalans 5

    Continuen les mobilitzacions per TV3 La manifestaci convocada a Castell de laPlana el passat 26 de febrer va aplegar msde 10.000 persones per exigir el restabli-ment de les emissions de TV3 al Pas Valen-ci.

    >> Pasos Catalans 6

    Amb lamiant no someuropeusUn mateix treballador afectat per l'amiantno gaudir dels mateixos drets a Barcelona,Pars o Brusselles, segons un darrer infor-me de la Universitat Pompeu Fabra de Bar-celona (revista InDret).

    >> Economia 12

    SUM

    ARI

    JOSEP VICENT FRECHINA PG. 2 // DAVID SEGARRA PG. 2 // TONI CUCARELLA PG.3 // JOAN VECORD PG. 16

    DISTRIBUCI GRATUTA | PUBLICACI QUINZENAL DMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

    197DEL 11 AL 24 DE MAR DE 2011Peridic popular dels Pasos Catalans

    El judici del cas Forat de la Vergonya ja ha quedat "vist per sentncia",desprs que Jonathan Ivorra i Antoni Verdasco hagin segut a la banque-ta dels acusats. Malgrat que els Mossos han quedat en evidncia amb lesseves declaracions, el perill de pres encara continua.

    >>Editorial, 3 i Pasos Catalans 4

    Trobada de casals a Can CapablancaEnguany, el Casal Cancapablanca de Saba-dell, juntament amb altres casals com el deSant Celoni o el de Badalona, celebra el seudes aniversari. Per a commemorar-ho hanprogramat un calendari d'activitats que ocu-pa tot el mes de mar,i finalitza amb un actepoltic el 26 de mar. La setmana anterior,concretament el 19 de mar,se celebrar unatrobada de casals populars d'arreu dels Pa-sos Catalans.En parlem amb en Xavi Pelliceri l'Eva Pous, membres del Casal Can Capa-blanca.

    Milers de persones han eixit al carreraquest 8 de Mar per reivindicar els dretsde les dones treballadores. En un con-text de crisi, per tamb de clima pree-lectoral, han sigut moltes les iniciativesque han recordat que la lluita feminis-ta s hui ms necessria que mai.

    >>En profunditat 8 i 9

    Un 8 de mar per recuperar la lluita feminista

    ENTREVISTA

  • LACCENT 197DEL 11 AL 24 DE MAR DE 201102 OPINI

    MMssiiccss sseennssee sseennyyaallJOSEP VICENT FRENCHINA

    Dies de perplexitat i reflexi. Laintensificaci del setge delGovern valenci a Acci Cultu-ral i les seues immediates con-seqncies han fet aflorar, enunes poques hores, totes les nos-tres fortaleses, debilitats i con-tradiccions: la poderosa estruc-tura en xarxa que permeten lesnoves tecnologies, el lideratgecomproms i sostingut dels quisempre estan a l'alada o unamica ms amunt -grcies, unaaltra vegada ms, Vilaweb-, laconstataci de que, efectivament,nosaltres som el senyal, la remorde fons nacional que va prenentcos per que encara sembla llunyd'assolir la massa crtica neces-sria, el minucis desconeixe-ment del pas que ostenten algunsopinadors, les dificultats prin-cipatines per adoptar una estra-tgia coherent respecte al PasValenci i, per damunt de tot, ladesastrosa articulaci del nos-tre espai cultural vctima de lainsdia d'uns i la insolvncia d'al-tres.

    L'apagada de TV3 al Pas Valen-ci suposa, entre moltes altrescoses, que els valencians es que-den sense l'nica finestra a tra-vs de la qual podien veure enacci els seus msics. Escadus-serament: s. Ms en funci delcomproms i la sensibilitat dedeterminades persones que peruna poltica oficial: tamb. Perl'nica al capdavall: la televisivalenciana els ignora amb unrigor i tenacitat dignes d'altresmenesters tot i que, de tant entant, ens cole una excepci perdesmuntar cnicament aquestargument.

    A TV3 li ha mancat sentit depas, ha menystingut alegrementl'audincia valenciana -el depar-tament d'informatius i la seccid'esports s'ho haurien de fermirar-, no ha estat en ningunmoment conscient de la seua con-dici de potencial, i podeross-sim, element articulador d'unespai cultural maliciosamentesquarterat o li ha faltat l'aud-cia i ambici necessries per afer-ho. Tanmateix, escoltarSenior i el Cor Brutal com a filmusical del bar d'Infidels, dis-frutar d'un concert de Raimonal Gran Teatre de Xtiva, o veu-re un reportatge de Miquel Gil iPep Botifarra tancant l'edici denit dels informatius, certamentno tenia preu.

    Potser fra bo prendre aques-ta etapa sense senyal, aquestacrisi que hem de fer passatgera,per repensar-se i comenar a ima-ginar un nou senyal sense tan-ta restricci pusilnime ni tan-ta renncia mandrosa. Si nosal-tres som el senyal, com tan afor-tunadament apuntava Partal,exigim-lo complet.

    PUNT DE MIRA

    Els miracles no es poden veurevenir. Fins que no passen. Finsque no estallen. Noms passen onno hi ha esperana. On la terra smorta. On l'aigua est estancadai trbia. On el sol crema i mata.All esclaten. Petits i grans.

    A Valncia som hort de mira-cles de fa temps. Terra seca, en lasuperfcie. De llavors i correntshmides, latents i profundes, ama-gades.

    A l'altra banda de l'univers, alsghettos d'Amrica, als barris deVeneuela, la situaci fa tempsarrib a l'espant i l'horror. Xan-cles de goma, calaveres tristes,laberints foscos. Sants i rosaris,foc de sicaris, nits tatuades, amorsde plom. Aix sn.

    Masses del camp: antics llau-radors, antics indis, antics esclaus,antics europeus arrunats, colom-bians, haitians... Tots arrencats,mastegats i despullats de les seuesarrels. Ara, bsties humanes, elsdamnats de la terra.

    La Caracas dels indis Caracas.El Guarataro del poeta AquilesNazoa. El 23 de Enero dels comba-tents. Convertits en camps de mis-ria. Com a Colmbia o Brasil, aGaza o al Lban. O a les perifriesde Barcelona o Valncia. Nascutsguerrers, indgenes i llauradors,condemnats a desplaats, crimi-nals i miserables.

    Ara, per, per squies i rius,per turons i carrerons, ja cau ibrolla una corrent turmentosa iturmentada. Les mares i els fillsmorts i vius clamen. La rmor smassa. I esclaten les forces subte-rrnies, de dins, de baix.

    Aquesta gent, que no era gent,que valen menys que la bala queels mata, com ens conta Galeano,ja volen ser gent. I miraculosa-ment, ning sap com, prenengoverns, assalten el cel. Recupe-ren Amrica per ells. Un Tretzed'abril de 2002 milions d'aquestsningns baixarien a recuperar laseua Caracas, la seua Veneuela,la seua Amrica. I ho aconsegui-rien. Miraculosament.

    Potser els seus fills siguen gent.Potser coneguen qui van ser Guai-

    caipuro, Negro Primero i SimnRodrguez. Potser viatgen a l'in-terior de la seua histria i la seuanaci. Potser caminen per lainmensitat de les seues selves,platges, deserts i muntanyes. Pot-ser descobrisquen la bellesa delmn. La bellesa d'ells mateixos.

    I potser els nostres fills tambconeguen qui van ser Basset, Renaui Fuster. La bellesa de les nostres

    serres, mars, rius, hortes i camps.La nostra bellesa. Potser.

    Ara, miraculosament, als barrisde Caracas uns quants ja saben quisn Obrint Pas i canten les seuscanons.

    Ara, miraculosament, al nos-tre pas molts saben i canten tam-b, les canons d'Obrint Pas.

    Potser algun dia els nostres fillsseran tamb gent.

    1 de mar de 2011. Aquesta s la data quemoltes persones vinculades als movi-ments socials de Barcelona estvemesperant. Gaireb 5 anys desprs de ladetenci del Jona, la mal anomenadaCiutat de la Justcia acollir un judicicontra la llibertat d'expressi i mani-festaci, un judici de la vergonya que,esperem, posar fi a quatre anys i migmarcats per moments durs, per tam-b de mostres de suport i solidaritat. Is que, malgrat l'absurditat del procs,el fiscal ha decidit tirar endavant aquestdespropsit i acusar en Jona d'haverllanat coets en una manifestaci peldesallotjament del Forat de la Vergon-ya, basant-se en unes proves que a diad'avui no existeixen. El fet s clar: neces-siten un cap de turc i pensen fer pagara en Jona, membre del teixit associa-tiu de la Sagrada Famlia, les misrieselectoralistes dels partits de l'Ajunta-ment de Barcelona. Un ajuntament que,malgrat ser cmplice del cas del Foratde la Vergonya, es presenta com a vc-

    tima i acusaci en el judici.Recordem que l'acusen de dos delic-

    tes que no va cometre: desordres pblicsi atemptat a l'autoritat. I d'un tercer,manifestaci illcita, del qual no nomss culpable ell, sin totes aquelles quehem assistit i continuarem assistint amanifestacions no legalitzades.

    Perqu el de "manifestaci illcita"s un delicte totalment poltic, que limi-ta absolutament el dret a la lliure cir-culaci i expressi, ja de per si empo-brits fins a dir prou. I perqu els motiusque van portar en Jona a assistir a aque-lla manifestaci, el model de ciutatbasat en l'especulaci i la impunitatdels poltics corruptes, segueixen inva-riables. En aquests 4 anys i mig, l'espe-culaci ha continuat destruint els nos-tres barris, fent fora els vens i venesde tota la vida i desnonant milers depersones de les seves cases. Creant,doncs, desenes de Forats de la Vergon-ya pels qual cal sortir al carrer. Men-tre corruptes com els del Cas Palau fan

    la seva amb total impunitat, un jutgepot tancar el nostre company i amicfins a 8 anys a la pres per i sona msabsurd cada cop que s'escriu- exercir elseu dret de manifestar-se.

    s per aix, que el Grup de Suport aen Jona i els collectius sota-signantsexigim:

    - L'absoluci immediata d'en Jona.- La retirada de l'Ajuntament de Barce-lona de l'acusaci particular i que elconsistori rectifiqui pblicament la sevapostura.- Que mai ms no es torni a utilitzar l'a-cusaci de "manifestaci illcita" perretallar els drets de la ciutadania.

    Perqu noms amb la solidaritat atu-rarem aquest judici poltic.

    Si l'especulaci s un fet, manifes-tar-se s un dret!

    Absoluci Jona!

    All on naixen els miracles COLLABORACI DAVID SEGARRA

    LACCENT s una publicaci quinzenal dmbit nacio-nal dels Pasos Catalans.RReeddaaccccii VVaallnncciiaa:: Carrer Maldonado, 46 b