PROGRAMA ELECTORAL DEL PSIB-PSOE AL CONSELL DE MALLORCA

Un Consell útil per als mallorquins i mallorquines

INTRODUCCIÓEl programa electoral dels socialistes de Mallor-ca desenvolupa les propostes que han sorgit del procés participatiu que varem emprendre amb la Conferència Política i la Convenció Municipal, pro-postes amb un objectiu, el de reiniciar el projecte col·lectiu de societat i de país, que varem iniciar la legislatura 2007/2011, per tal de fer front al canvi d’època que vivim, però no a qualsevol preu, sinó millorant la qualitat de vida de totes les persones que viuen a Mallorca. Aquest es el compromís del Socialistes de Mallorca.

Volem per a Mallorca un model territorial que mi-llori la cohesió social i que rebaixi la pressió ur-banística, que posi en valor la seva oferta paisat-gística i patrimonial, que sigui motor d’un turisme de qualitat, innovador, i que es complementi amb tot allò que ens diferencia: el nostre paisatge, el patrimoni, la cultura, el petit comerç, l’oferta tu-rística complementària...

Aquestes accions son més necessàries en el con-text de crisi econòmica global en el que vivim, on rebutjam el model econòmic i turístic basat en el creixement i el consum il·limitat de territori, sinó que hem de treballar per situar Mallorca al pri-mer nivell turístic mundial, però per allò que ens fa únics al món, sense rebutjar l’oferta de sol i platja, però millorant-la, per això creiem priori-tàries les polítiques de protecció del territori, es-pais naturals i del litoral.

Un ventall de factors al quals s’afegeix, l’impacte creixent per a la nostra terra del canvi climàtic, tant per a les generacions presents com per a les futures. Una problemàtica a tenir en compte a l’hora de dissenyar polítiques que vulguin afrontar els reptes del futur de la nostra societat.

El model productiu s’ha de fonamentar en sectors d’activitat que diversifiquin la nostra economia i el nostre model productiu tradicional, s’ha de re-forçar la competitivitat dels sectors complemen-taris, des dels nostres productes gastronòmics fins al nostre paisatge, des de les nostres tradi-cions culturals a la incorporació de nous sectors, com el tecnològic o l’audiovisual, o des dels que deriven de la protecció i sensibilització pel medi ambient i de l’agricultura als serveis socials.

En el context d’una societat amb un 25% de po-bresa i un 30% de pobresa infantil, Mallorca s’ha de dotar de polítiques que redueixin els desequi-libris socials, i que facin de la nostra terra un espai amb serveis més propers i moderns, com són l’atenció a l’envelliment de la població, la po-tenciació del servei d’atenció domiciliària (SAD) i la creació del Servei d’Atenció Urgent, o l’atenció a la dependència, així com l’atenció als menors desprotegits, reduint les desigualtats i millorant les oportunitats de futur d’aquesta terra.

Un Consell útil per als mallorquins i mallorquines

Les nostres institucions han d’esdevenir impul-sores de la cultura, com a garantia d’una societat amb pensament crític, que no només es centri en allò que ens identifica, sinó també en les no-ves formes d’expressió artística que esdevenen un nou llenguatge cultural. La cultura ha de ser un dret, accessible a tothom, amb una vessant individual i col·lectiva. Individual, per permetre el desenvolupament d’iniciatives i inquietuds dels mallorquins a l’àmbit personal i familiar. Col·lec-tiu, perquè tot partint de l’individu, aquest pren consciència que forma part d’un entorn amb uns trets que el diferencien.

I tot això sols es pot fer amb institucions reivindica-tives, fortes, transparents eficients i eficaces, que siguin l’eina que millori tant el nivell d’autogovern del Consell de Mallorca com dels Ajuntaments, amb millors i majors serveis per als ciutadans i les ciutadanes. Alhora aquestes institucions s’han d’obrir a la ciutadania, i han de donar respostes immediates a necessitats urgents.

El canvi de cicle que vivim condicionarà la nostra manera de viure i de relacionar-nos al llarg de les properes dècades. Els socialistes volem afrontar aquest canvi de cicle des de la cohesió i la visió conjunta de país, des de la proximitat dels munici-pis i des de la política en majúscules, perquè sols des de la política podrem orientar els canvis amb l’objectiu d’assolir més benestar pel país.

Les polítiques neoliberals han posat en perill el que hem aconseguit i pel que hem lluitat els da-rrers cent anys: un Estat del Benestar en el marc d’una economia social de mercat, partint de prin-cipis com la igualtat, la llibertat i la justícia social.

Per tant, la tasca dels i les socialistes ha de ser la de treballar per recuperar i millorar l’Estat del Benestar, que els darrers quatre anys s’ha vist amenaçat pels governs de dretes. Vivim un pe-ríode de crisi que per a la dreta ha estat sinònim de retallades en drets fonamentals adquirits. Pel Partit Socialista la prioritat és millorar el benestar i la qualitat de vida en aquesta terra, d’acord amb els nostres valors fonamentals: la igualtat, la jus-tícia, la llibertat i la solidaritat.Així, els socialistes de Mallorca presentam un projecte de canvi, de canvi segur, col·lectiu, de país i de futur, que ofereix propostes a llarg ter-

mini per crear les bases d’una societat més cohe-sionada, més competitiva i més preparada per als reptes del segle XXI.

Per això les nostres propostes electorals al Con-sell de Mallorca es centren en el desenvolupa-ment de quatre eixos encaminats a millorar el benestar dels mallorquins i les mallorquines:

1.- Un Consell útil per a les persones: Mallorca sols progressarà si les diferències estructurals es redueixen, per això es prioritari desenvolupar polítiques de distribució de la riquesa, a fi de crear una societat més justa, més integrada i més co-hesionada socialment, que sigui una terra d’opor-tunitats per als seus joves i esportistes.

2.- Un Consell útil per a una economia sosteni-ble a Mallorca: El nostre territori, és la matèria primera del nostre creixement econòmic, per això proposam la seva preservació i un ús sostenible dels seus recursos. Cal donar suport a una eco-nomia que fomenti la qualitat i l’excel·lència en el producte i en el servei que oferim. Hem de di-versificar la nostra activitat productiva, no podem quedar centrats en la nostra oferta de sol i platja; cal integrar unes infraestructures adaptades a les nostres dimensions, amb noves polítiques de mo-bilitat, i amb el paisatge com element transver-sal de les polítiques territorials, polítiques sobre les que els socialistes hem donat exemple amb la declaració de la Serra de Tramuntana com a patrimoni de la Humanitat.

3.- Un Consell i ajuntaments forts i útils per a la democràcia: Una institució moderna, eficient i preparada per a projectar la Mallorca cap al futur, ben finançada, executora de les competències pròpies i socialment valorada i reconeguda. Així entenem els i les socialistes el Consell de Mallor-ca.

La tasca de la institució insular vers els nostres consistoris és la d’assegurar que tota la ciutada-nia pugui gaudir dels mateixos serveis públics, independentment de quin sigui el seu municipi de residència. Això implica coordinar, cooperar, or-denar i donar eines als ajuntaments.

Volem unes institucions que permetin la partici-pació directa de les persones, ampliant els nivells

de transparència, la rendició de comptes, l’agilit-zació dels tràmits i procediments públics; fomen-tant el diàleg, la lleialtat i la col·laboració entre les institucions pel bé dels mallorquins i les mallor-quines.

4.- Un Consell útil per a la Cultura. Necessitam que la principal institució de referència de Mallor-ca protegeixi i preservi el nostre patrimoni, la nos-tra llengua, la nostra cultura i la nostra identitat. Necessitam un Consell que impulsi la tasca dels creadors d’aquesta terra.

Aquest es el projecte que tenim els socialistes per a Mallorca, convertir-la en una illa amb més qualitat de vida i mes cohesió, que projecta el seu futur, des de la seva identitat i la seva diferència amb l’objectiu col·lectiu de garantir un futur mi-llor per a les properes generacions de mallor-quins i mallorquines.

1.- Un Consell útil per a les persones.

TREBALLAR PEL BENESTAR DES DE LA PROXIMITAT Les polítiques socials pels socialistes són una senya d’identitat, un compromís ètic de protecció social i un mecanisme per fer front a la crisi. Són un eix vertebrador de la distribució de la riquesa, de la cohesió social i de la solidaritat entre ge-neracions, per tal d’oferir serveis de qualitat a la ciutadania.

Amb els primers ajuntaments socialistes, ara fa 35 anys, els serveis socials municipals i després els dels Consells, varem donar per acabada l’èpo-ca del model caritatiu i benèfic de caràcter reli-giós, transformant i obrint les grans institucions assistencials i impulsant la modernització dels serveis socials municipals de la comunitat.

Els darrers quatre anys hem vist com les retalla-des i el vot en contra del PP a moltes iniciatives que hem presentat des de l’oposició estan creant un panorama desolador pels serveis socials, i so-bretot pels seus usuaris. La creació del Consorci Sociosanitari i la reforma local que ha impulsat el PP també han suposat un gran atemptat a l’evo-lució del serveis socials els darrers anys.L’eix del debat entre la iniciativa pública i la priva-da ja existia fa molt de temps, a causa de la con-traposició i preferències que sempre hi ha hagut entre dos models de gestionar els serveis socials: d’una banda, el model conservador, que entenen la pobresa com una desgràcia individual que per caritat s’ha d’afrontar i, de l’altra, el model pro-gressista, que entén que la pobresa té una causa social a la qual s’hi ha de donar una resposta pú-blica.

Torna a la màxima actualitat un altre debat sobre quin dels dos models de gestió -públic directe o concertat amb la privada- està més capacitat i és més eficient, i sobre si els beneficiaris d’aquests serveis han d’aportar la seva part o no, i quins drets tenen quant a la participació de la seva ges-tió.

Un altre eix vertebrador dels serveis socials, sem-pre present al llarg de la seva història i en certa

manera associat a l’anterior, és el debat entre el voluntarisme i la professionalització. Nosaltres apostem per un serveis socials professionalitzats, amb la noble ajuda dels voluntaris socials que sempre han d’estar formats, considerats i reco-neguts.

La professionalització dels Serveis Socials havia avançat molt, però avui l’atac sistemàtic del PP contra els funcionaris públics dels sistemes de benestar social -sanitat, educació i serveis so-cials- forma part de la seva estratègia general. Es tracta de rebaixar la qualitat dels serveis públics perquè la gent acudeixi als serveis privats.

Un tercer eix que configura el sistema de serveis socials al llarg de la història a les nostres Illes és l’arquitectura competencial. Mentre l’Estatut i les pràctiques polítiques dels darrers anys han anat configurant un sistema de dos nivells, Atenció Comunitària als Municipis i Atenció Especialitza-da als Consells Insulars, l’actual reforma local vol trencar completament aquest sistema, que ha funcionat bé durant els darrers 25 anys, i obrir pas al caos competencial, al distanciament dels serveis socials i al retorn a l’antiga idea dels “Pa-drons de Beneficència municipal”.

EL PAPER DEL CONSELL DE MALLORCA EN LA POLÍTICA SOCIAL.1. Farem una aplicació efectiva de l’Estatut d’Au-tonomia per fer possible la transferència comple-ta dels serveis socials als Consells Insulars, amb els mitjans necessaris per la prestació de serveis. Definirem els serveis que han de ser suprainsu-lars.

2. El Consell Insular ha de ser protagonista dels serveis socials supramunicipals i especialitzats, i el Govern ha de legislar, coordinar i integrar. Els ajuntaments han de ser els protagonistes dels serveis socials bàsics i comunitaris, així com consta a la Llei de Serveis Socials de la nostra co-munitat.

3. Mantindrem les competències socials dels ajuntaments, i evitarem aplicar la Reforma Lo-cal, així com també assegurarem i millorarem el finançament que reben les corporacions locals dels pressuposts insulars per a la prestació de serveis públics.

4. El Consell de Mallorca elaborarà Plans de Ser-veis Socials cada dos anys i impulsarà els Plans Municipals de Serveis Socials. Per guanyar en efi-ciència potenciarem les mancomunitats de ser-veis socials i les prestacions comarcals.

5. Ens comprometem a establir mecanismes entre l’Ajuntament de Palma i el Consell per a la col·laboració en la coordinació de les prestacions socials que tenen les dues institucions, en ma-tèria de persones majors, discapacitat i menors ,així com integrar la major xarxa de serveis d’in-clusió.

6. Aprovarem la cartera de serveis socials im-prescindibles que ha de prestar el Consell, així com els beneficis que les persones més vulne-rables tendran en els altres serveis, com la ITV, cultura, patrimoni, artesania, esports, bombers, caça i pesca, etc.

7. El Consell de Mallorca aprovarà en el termini de tres mesos un pla contra la pobresa , especial-ment l’infantil, amb el suport dels ajuntaments i les entitats de tercer sector. En quest pla es con-templarà el compromís d’aplicar clàusules so-cials en tots els contractes de serveis del Consell i dels ajuntaments, per tal d’afavorir la inserció laboral de les persones amb dificultats especials.

8. Des del Consell de Mallorca donarem suport al Tercer Sector com a aliat natural i imprescindible de l’Estat del Benestar, impulsant la seva partici-pació dins els òrgans de coordinació de l’Adminis-tració com a veritable Agent Social, fomentant la creació de places en centres, i concertant serveis i programes dirigits a incentivar el fet de que les persones amb dificultats socials tenguin un accés igualitari a tots els serveis.

9. Posarem en marxa pràctiques de qualitat i millores contínues, potenciant la capacitat dels professionals dels centres municipals de ser-veis socials, mitjançant la formació permanent i la incorporació de les noves tecnologies, impli-cant-nos així en el procés de modernització.

10. Desenvoluparem una gestió administrativa de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) que asseguri els terminis de presentació i resolució de convocatòries de subvenció, previs al període

d’execució dels projectes, així com de cobrament de serveis i subvencions.

11. El sistema ha de garantir la igualtat d’accés a drets, recursos i prestacions bàsiques en els diferents territoris sense cap tipus de discrimina-ció. Per tal de fer efectiu els drets dels ciutadans, crearem la figura de Defensor dels Usuaris de Serveis Socials.

12. El paper del Consell de Mallorca serà també pal·liar la diferència existent, pel que fa a la dota-ció de recursos entre les ciutats i la part forana. Als municipis es necessiten uns departaments de serveis socials forts, amb un Pla de prestacions bàsiques (PPB) ben dotat i on hi hagi una coor-dinació veritable entre les polítiques que promou l’IMAS, i les que promouen els Ajuntaments. Per això proposam participar a les reunions comar-cals per conèixer de primera ma les necessitats i promoure la comunicació i el debat sobre mesu-res i polítiques socials.

LA LLEI DE DEPENDÈNCIAEls socialistes de Mallorca seguim comprome-sos a treballar per garantir el benestar de les persones en situació de dependència. Per això, continuarem apostant per desenvolupar els drets reconeguts en la Llei de Dependència dotant-la de recursos econòmics, materials i personals su-ficients.

En aquesta legislatura volem avançar en temes fonamentals com:13. Un veritable Pla d’Atenció Individual per a les persones dependents. Treballant en la coordina-ció entre administracions, flexibilitzant i compati-bilitzant al màxim les prestacions i serveis perquè s’adaptin a les necessitats dels ciutadans depen-dents i no al contrari.

14. Impuls a la generació d’ocupació en el sector de la dependència. Donant suport i fomentant tots aquells programes de promoció de l’autonomia i atenció a la dependència que siguin genera-dors d’ocupació (sobretot si són locals). Com per exemple, l’enfortiment del Servei d’Ajuda a Domi-cili.

15. Millorar la informació i la transparència del sistema de dependència. En aquests darrers 4

anys s’ha deteriorat molt la percepció que té el ciutadà del sistema de dependència. Per això, tre-ballarem per recuperar la confiança amb cam-panyes d’informació i amb més transparència en tot el procés. Per exemple, publicant les llistes d’espera per a qualsevol prestació.

PER A LES PERSONES MAJORS 16. Impulsarem projectes d’envelliment actiu i d’aprenentatge al llarg de tota la vida, perquè les persones grans tenguin més oportunitats per mantenir la seva autonomia. Per això, farem un Pla de Promoció de l’Autonomia Personal coordinant tots els programes actuals per as-segurar-nos que totes les persones de Mallorca tinguin les mateixes oportunitats per accedir als serveis.

17. Reforçarem els serveis socials de proximitat (servei d’ajuda a domicili, centres de dia i teleas-sistència) com a instruments per a garantir la qualitat assistencial a l’entorn de la persona en situació de dependència i que representin una al-ternativa real a l’atenció en un centre residencial.

18. Per a aquelles persones amb necessitats assistencials elevades, crearem noves places residencials d’atenció a persones dependents mitjançant la reforma de places existents i la con-certació amb entitats, per donar una resposta de-finitiva a la llista d’espera de Mallorca.

19. Continuarem amb els plans de reforma i in-versió de les residències públiques, abandonats pel PP, per enfortir el Sistema Públic de Serveis Socials i per millorar la qualitat assistencial, con-vertint-les en un referent insular en atenció a per-sones dependents.

PER A LES PERSONES AMB DISCAPACITATS 20. Volem que el Consell de Mallorca tingui la competència en serveis per a persones amb dis-capacitat, per tal de garantir el seu itinerari vital, des de l’atenció primerenca fins al final del cicle de vida. Per això demanarem les transferències dels serveis i prestacions que encara gestiona el govern i una major coordinació amb el sistema de la dependència.

21. Adaptarem l’illa de Mallorca per incloure-la a la Xarxa mundial de ciutats amigables i accessi-

bles, perquè totes les persones puguin gaudir de l’entorn d’una manera igualitària, segura, còmo-da i autònoma.

22. Ens comprometem a impulsar l’accessibili-tat social, en totes les seves dimensions, de les persones amb discapacitat sensorial, física o in-tel·lectual. Impulsarem la realització d’una ava-luació sobre el compliment de l’accessibilitat en totes les administracions, així com la revisió de la legislació autonòmica d’accessibilitat per adap-tar-la a una resposta més integral en l’eliminació de barreres de les persones amb discapacitat. Ens comprometem a crear un departament d’ac-cessibilitat integrat dins la conselleria competent.

23. Elaborarem un pla de seguiment i revisió so-bre el grau de compliment de la llei a les empre-ses públiques i privades en la integració de treba-lladors amb discapacitat.

PER A LES FAMÍLIES I MENORS AMB DIFICULTATS SOCIALS. 24. Hem de recuperar els programes de caràc-ter preventiu i de promoció familiar per evitar que se segueixin agreujant les situacions que con-dueixen a l’exclusió de les famílies i menors mes vulnerables.

25. El risc de pobresa afecta a un 30% de la po-blació de les Illes i la pobresa infantil és la més preocupant. Per afrontar aquest greu problema, impulsarem un Pla de suport a l’alimentació in-fantil a través dels serveis socials municipals i les escoles.

26. Reforçarem el pacte de la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB) per tal de ga-rantir que cap família en situació de pobresa es vegi sense subministrament dels serveis energè-tics bàsics (aigua, llum o gas) per no poder pagar les factures.

27. Potenciarem les figures dels educadors so-cials en els centres escolars, la xarxa de recursos comunitaris en els serveis socials municipals, els programes d’acolliment familiar, els centres re-sidencials d’atenció especialitzada en joves amb problemes conductuals, mares adolescents, violència filio-parental.

28. Impulsarem l’acolliment familiar i altres me-sures alternatives a la institucionalització. Pro-mourem el benestar dels menors instituciona-litzats, tant amb mesures de protecció com de reforma. Els menors tutelats que ja han complit els 18 anys han de continuar estant protegits per l’administració. No és acceptable el desempara-ment d’aquests joves quan compleixen la majoria d’edat. Necessiten continuar amb la seva forma-ció per assolir una autonomia, que encara no te-nen només pel simple fet d’haver complit anys.

29. Promourem la creació del Consell de la Infàn-cia, en tots els ajuntaments per facilitar la partici-pació activa dels menors en la societat i prendre part de les decisions que els afectin.

PER A LES PERSONES SENSE LLAR I EN RISC D’EXCLUSIÓ. 30. Crearem de manera immediata un Servei d’Urgències Socials de Mallorca, 24 hores al dia tot l’any, a través d’un conveni amb les entitats i ajuntaments, per a una primera atenció a les persones en situació d’urgència per maltractes, desnonament, o manca total de diners per fer pa-gaments urgents.

31. Reforçarem la xarxa actual de serveis que ate-nen a les persones en el carrer i en risc d’exclusió, impulsant els lloguers socials per convenis amb entitats bancàries, entitats sense ànim de lucre i propietaris.

32. Impulsarem els projectes d’empreses d’in-serció social per la formació i inclusió social de les persones amb greus dificultats d’ocupabilitat.

33. Promourem el Pla Insular de prevenció de les drogodependències amb la forta implicació dels ajuntaments en tot tipus d’activitats socials i econòmiques.

34. En els Ajuntaments promourem projectes d’inserció sociolaboral, (per persones en risc d’ex-clusió social), conjuntament amb els professio-nals de l’IMAS. Fomentant un aprenentatge actiu, participatiu, la persona esdevé útil i necessària en el procés de desenvolupament d’habilitats i com-petències laborals.

COOPERACIÓ I SOLIDARITAT INTERNACIONAL.Els socialistes estam compromesos amb la soli-daritat. Per això, hem de lluitar contra l’eradicació de la pobresa en els països més vulnerables, se-guint la tradició municipalista del Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació.

35. El Consell de Mallorca ha estat protagonista de la solidaritat amb països pobres, aplicant més del 0,7% dels seus recursos a projectes del Fons. En els propers anys tornarem a fer un esforç per recuperar les inversions perdudes durant aquests quatre anys del govern del PP en el Consell.

LA IGUALTAT, VALOR DE PROGRÉS SOCIALLa crisi i les polítiques de dretes han colpejat du-rament les condicions socials, laborals i vitals de les dones, difuminant-se els avenços i les lleis que havíem aprovat els socialistes en matèria d’igualtat de gènere.

Tant des del Consell com des dels Ajuntaments cal tornar a posar la igualtat en l’agenda política. Amb el convenciment de què progrés i feminisme van de la mà i de què les institucions necessiten un revulsiu transformador i democratitzador:

36. Corresponen als Consells Insulars les polí-tiques de conciliació de la vida familiar, laboral i personal, les polítiques de gènere i dona i usos dels temps, tal i com declara l’Estatut d’Autono-mia. A aquest efecte, establirem plans especí-fics pels ajuntaments i desenvoluparem el plans d’igualtat insular.

37. El nostre compromís és que, en el primer any de legislatura, es delimitin les responsabilitats de cada institució i exigirem al Govern que trans-fereixi els recursos, personal i infraestructures necessàries perquè els Consells puguin exer-cir adequadament les competències en matèria d’igualtat.

38. Posarem en marxa una Direcció Insular d’igualtat que coordini les polítiques d’igualtat a nivell de Mallorca, assessorant i promovent la igualtat a nivell local. La reforma de l’Administra-ció Local ha declarat les competències en ma-tèria d’igualtat com a impròpies, tancant la porta a les polítiques de proximitat d’igualtat de gènere.

39. Recuperarem la participació ciutadana femi-nista a través del Consell de la Dona insular, la Veu de les Dones i l’Escola Genèrica, així com pro-grames de prevenció i sensibilització de la igual-tat, especialment entre el jovent.

40. Incorporarem la perspectiva de gènere i el se-guiment ciutadà dels plans d’igualtat municipal. I apostam per les Agents d’igualtat per tal de donar cobertura als Plans d’igualtat Municipal i treballar des de la perspectiva de la transversalitat.

41. Desenvoluparem la Llei Estatal de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere que estableix ajudes econòmiques destinades a dones víctimes de violència de gènere que els hi manquen recursos econòmics i tenen especials dificultats per obtenir un ocupació

42. Inclourem en els plecs de contractació amb l’administració i subvencions -com a mèrit valo-rable- l’aplicació efectiva de mesures de concilia-ció de la vida familiar i laboral a l’empresa.

JOVENTUT. POLÍTIQUES PEL PRESENT I EL FUTUREls joves són uns dels sectors que més han patit l’actual situació de crisi econòmica: l’eliminació de programes clau dins les polítiques de joventut, la retallada de drets, la pèrdua del protagonisme en l’execució de noves polítiques, i sobretot la irrellevància cap al teixit associatiu que ha prac-ticat la dreta, ha conduït a aquests al menyspreu més absolut per part de les institucions.

43. Per això, apostarem per la creació d’un Pla d’ocupació juvenil per tal d’afavorir la contractació dels joves d’aquesta illa i l’establiment de políti-ques d’emprenedoria juvenil.

44. Posarem en marxa un servei d’informació i assessoria per a joves emprenedors i estudiarem fórmules per adaptar espais per tal de crear vi-vers d’empreses.

45. Fomentarem, dins la nova regulació de selec-ció de personal per a la contractació al Consell de Mallorca, l’ocupació de joves per a l’accés a la primera feina.

46. El Consell de Mallorca hauria de vetllar perquè s’articulin les polítiques de joventut necessàries, des d’una visió inclusiva, participativa i constructi-va, que esdevinguin claus per l’activitat i l’estímul cap a hàbits de vida saludables pel jovent.

47. En aquest sentit, els socialistes exigirem el traspàs immediat de competències amb la dota-ció econòmica adient, que en matèria de joventut, corresponen al Consell de Mallorca, donant així compliment a l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. Recuperarem el programa de Joventut i la Direcció Insular de Joventut.

48. Per reconduir tota la política de joventut, re-dactarem un Pla director de joventut de bell nou (2016-2020), que identifiqui les principals necessi-tats i marqui els objectius a curt i llarg termini, per tal d’articular respostes adients a l’actual situació del jovent.

49. Recolzarem la creació d’un Consell Jove, do-tant-lo d’espais i recursos, que serà la plataforma que permet fer arribar a l’Administració i a la so-cietat les demandes i opinions de les associacions juvenils i de la gent jove. L’administració el reco-neixerà com a representant vàlid pel seu diàleg en totes aquelles polítiques de joventut.

50. Garantirem les polítiques encaminades al consum responsable i les dirigides a la promoció dels hàbits de vida saludables, amb la realització de campanyes de sensibilització i actuant amb dinàmiques a peu de carrer i als centres educa-tius. En aquest sentit, recuperarem les iniciatives als instituts, el programa formatiu que oferia cur-sos i tallers a milers de joves de Mallorca sobre temes lligats a la prevenció de la drogodependèn-cia, la salut sexual, la igualtat entre dones i homes o els trastorns alimentaris, entre altres.

51. Fomentarem l’associacionisme juvenil amb la creació d’un servei de dinamització municipal als grups de joves que necessitin un professional per assolir els seus objectius.

52. El Consell de Mallorca disposarà de l’edifici de carreteres per a la creació jove i promourà arri-bar a acords amb diferents ajuntaments perquè els joves creadors puguin exposar les seves crea-cions.

53. Impulsarem de nou Factoria de So i cercarem fórmules de col·laboració amb ajuntaments per trobar espais als diferents municipis per fer arri-bar l’oferta educativa de Factoria.

54. Recuperarem el programa de foment de la música, amb subvencions per editar maquetes a grups musicals o solistes novells, així com l’edi-ció dels seus discs, oferint la possibilitat de que formin part de les programacions festives dels municipis.

55. Disposarem en els propis edificis del Consell de Mallorca i amb col·laboració amb els ajunta-ments, la reconversió de parets i espais públics degradats per la creació de graffitis.

56. Des del Consell fomentarem la mobilitat ju-venil com a experiència d’aprenentatge i col·labo-ració (intercanvis, voluntariat, camps de treball, jornades, intercanvis d’idees, etc..) amb projectes de ciutadania europea perquè els nostres joves fomentin la participació i s’enriqueixin amb altres cultures i projectes.

ESPORTS, EINA D’INTEGRACIÓEl Consell de Mallorca és la institució competent en matèria d’esport base, una eina per a millorar la cohesió social, la igualtat i la qualitat de vida de la ciutadania. Entenem la pràctica de l’esport com un hàbit saludable que a més educa en valors de l’esforç i la disciplina.

Les institucions són les que han de fomentar, facilitar i promocionar la pràctica de l’esport i al-hora executar programes d’esport escolar per a tothom.

57. L’esport té una funció social que, necessària-ment els i les socialistes hem de reforçar des de la política, amb accions com l’aposta per la inte-gració de les persones amb diversitat funcional a la pràctica esportiva, facilitar l’accés de persones amb pocs recursos i la participació en fundacions solidàries i projectes a països en vies de desenvo-lupament, mitjançant el Fons Mallorquí de Soli-daritat i Cooperació.

58. L’educació esportiva ha de ser gestionada per personal qualificat, en constant reciclatge forma-tiu. És necessari, en aquest sentit, apostar per la

formació professional relacionada amb l’esport i fomentar la formació ocupacional no reglada vinculada en aquest àmbit. Crearem una Xarxa d’Ocupació Esportiva amb monitors de temps lliure, formadors i entrenadors de les diferents modalitats esportives.

59. Juntament amb entitats socials, escoles, clubs i federacions, el Consell hauria de fomentar projectes relacionats amb esports i gènere, es-port solidari i esport educatiu. Així com potenciar més accions que fomenten els valors de l’esport així com les entitats esportives.

60. Per altra banda, són molts els infants i els joves que sota la tutela del Consell de Mallorca, practiquen l’esport. Per això, cal tenir cura i és molt necessari que les institucions vetllin per la salut, la seguretat en la pràctica de l’esport i els hàbits saludables. Des del departament d’es-ports, impulsarem l’àrea de medicina esportiva, augmentant les revisions mèdiques, apostant per la investigació, per la formació i fer tot el possible per l’ agilització de tràmits.

61. Voluntariat i esport, van de la mà, i estant d’acord amb la necessitat de regular al màxim el personal que treballa dins l’àmbit de l’esport. No podem entendre com a salari, la recompensa que per la feina voluntària realitzen la majoria de persones dins el món esportiu. Amb l’entrada en vigor de la Llei de l’emprenedor que ha impulsat el Govern d’Espanya, des del Consell de Mallorca, com a Institució competent en matèria d’esport, reclamarem un règim especial de la Seguretat Social pels clubs esportius sense ànim de lucre, garantint així la tasca voluntària a l’àmbit de l’es-port. Hem de promoure i donar valor al volunta-riat esportiu, com a forma de col·laboració de la ciutadania en els esdeveniments esportius.

Mallorca és un indret amb un gran potencial per la pràctica de l’esport durant tot l’any. La meteo-rologia i la seva situació geogràfica, fan que pràc-ticament tot l’any es pugui practicar esport i això és un atractiu més que ens ajudaria a allargar la temporada turística més enllà dels mesos d’estiu.

62. Crearem protocols clars pels organitzadors d’esdeveniments esportius de Mallorca amb l’ob-jectiu de facilitar el seu desenvolupament i d’oferir

seguretat jurídica, fent incidència en els esdeveni-ments esportius d’especial interès turístic.

63. Apostant per la transparència, el nostre com-promís és publicar els criteris tècnics amb els quals s’adjudiquen les subvencions nominatives a les federacions esportives i l’import d’aquestes.

El Consell de Mallorca disposa únicament d’una instal·lació esportiva, que s’utilitzava ja fa uns anys per la pràctica de l’esport, abans que els municipis de Mallorca tinguessin instal·lacions esportives pròpies, el Poliesportiu de Sant Ferran. Actualment, aquesta instal·lació és troba en un profund estat de degradació, i els seus potencials usuaris són els veïns de les barriades del Camp Redó i Es Fortí.

64. Per això, proposam convertir aquesta ins-tal·lació en un centre de tecnificació de l’esport base, així com per a esportistes que no són consi-derats d’èlit, segons els criteris del CSD.

65. A través dels municipis es posaran en mar-xa programes socioeducatius transversals so-bre la base de l’esport. Iniciatives que permetin desenvolupar programes relacionats amb salut i prevenció de conductes de risc, persones amb diversitat funcional, ciutadans amb rendes baixes, immigrants, adults, persones majors, etc. Ens re-ferim a programes elaborats amb els educadors socials, treballadors socials professionals de la salut i pedagogs, coordinats per professionals especialistes en esport. La xarxa d’instal·lacions municipals de Mallorca permet esser ambiciosos i creatius en aquest sentit.

66. Potenciarem la coordinació de les regidories d’esports del Ajuntaments amb el departament d’esports del Consell de Mallorca, per tal d’optimitzar recursos i alhora facilitar una millor i major pràctica esportiva de base.

67. Es crearà un pla director d’instal·lacions espor-tives municipals de Mallorca perquè determini si la construcció de nous equipaments a diferents mu-nicipis o comarques correspon a necessitats reals i no es pot resoldre amb l’optimització de recursos existents.

68. Així mateix, s’han de reservar partides per man-tenir la qualitat de les instal·lacions esportives mu-nicipals i eliminar les barreres arquitectòniques per facilitar el seu ús a persones amb diversitat funcional. Els ajuntaments hauran de passar les inspeccions tècniques de les instal·lacions esportives periòdi-cament, amb la finalitat de que aquestes es renovin adequadament i a elaborar un Pla de Sostenibilitat Mediambiental per a les instal·lacions esportives, prioritzant aquelles de més ús.

2.- Un Consell Útil per a una economia sostenible a MallorcaSOSTENIBILITAT TERRITORIAL PER LA SOSTENIBILITAT ECONÒMICALa primera preocupació del socialistes de Mallor-ca, en aquests moments i en els pròxims anys, és lluitar contra la desigualtat social que dia a dia creix a la nostra societat. Per tant, es tracta de donar solucions a les dificultats de les famílies, de les empreses, dels emprenedors, dels comer-ciants, dels aturats, dels joves, dels nins i nines, i de totes aquelles persones que des de 2008 pa-teixen una de les pitjors crisis econòmiques que ha afectat la nostra terra i la resta del món globa-litzat en que vivim.

La crisi econòmica que sofreix Espanya, les Illes Balears i Mallorca, en gran mesura va ser provo-cada per la bombolla immobiliària i l’excessiu ex-pansionisme territorial dels governs Matas i Az-nar, expansionisme que el Govern de José Ramón Bauzá i el conseller Company, han fet seu de nou com una fórmula de sortida de la crisi. Una fór-mula perversa, insostenible, però que alhora crea noves expectatives urbanístiques a molts espais que no serà fàcil tornar enrere.

El nostre objectiu, i la nostra prioritat, és convertir el Consell de Mallorca en l’impulsor de les bases que han de diversificar el nostre model productiu, convertint-lo en un model sostenible, sempre te-nint en compte les seves competències.

TERRITORI I MEDI AMBIENTEls socialistes volem posar en pràctica polítiques públiques sostenibles econòmicament -que ga-ranteixin major eficiència en l’ús dels recursos-, socialment –que redistribueixin la renda-, i me-diambientalment -preservant l’entorn natural per les generacions futures-.

La incorporació de principis com l’ecologisme i la sostenibilitat han de ser objectius de l’acció del sector públic, però no únicament en l’àmbit de les polítiques de Medi Ambient o Territori, sinó que s’han d’incorporar i formar part de totes i cada una de les polítiques que es duguin a terme.

Per la qual cosa hem d’aprofitar l’actual crisi per plantejar un nou model amb nous reptes:

69. Establir un major control públic sobre el sòl i el procés d’urbanització, de manera que s’eviti caure de nou en l’ús de l’urbanisme com a eina purament especulativa, i no destinada al que hau-ria de ser, com és planificar la ciutat i el territori de forma participada, amb la prevalença dels in-teressos col·lectius enfront dels individuals.

70. Reconvertir l’estoc d’habitatges, apostant pel reciclatge i reconversió de tot l’estoc existent, ofe-rint alhora solucions per a garantir l’accés a l’ha-bitatge per als ciutadans.

Hem de tenir en compte que molts d’aquets habi-tatges estan en poder dels bancs, en un moment en que els desnonaments han posat a moltes fa-mílies a les portes de la pobresa, on una part de la nostra població viu en habitatges de familiars o en infrahabitatges, no podem permetre que els bancs atresorin un estoc a l’espera de poder po-sar-lo a la venta.

71. En aquest sentit, des del Consell de Mallor-ca impulsarem l’aprovació d’una llei d’habitatge de les Illes Balears, així com les mesures regla-mentàries necessàries per tal que es permeti als Ajuntaments sancionar els habitatges que es tro-ben buits sense justificació; així com poder em-prendre mesures, tant a nivell autonòmic, com insular com municipal, que afavoreixi la imple-mentació de fórmules socials i garantistes sota la premissa de que els propietaris puguin posar a l’abast de qui ho necessita els habitatges, conver-tint-se així l’administració, en una sort de garant de la conservació de l’habitatge i del cobrament de la renta.

72. Alhora, impulsarem polítiques per tal de que els habitatges de l’IBAVI, siguin lloguers socials. Actualment, tenim famílies sense casa, i cases sense famílies. Que les despeses puguin ser as-sumibles per les famílies que ho necessiten. Per això, s ‘han de revisar els criteris, i s’ha de fer es-pecial incís en la història familiar i d’arrelament. Les famílies han de viure a l’habitatge adequat.

73. Redimensionar les infraestructures, i aprofitar la baixada de la pressió sobre la xarxa viària per

derivar part dels viatges realitzats en transport privat cap al transport públic.

Hem d’apostar per evitar noves i grans infraes-tructures viàries, com ara la Via Connectora, o d’altre tipus, com les noves inversions portuàries, com la del Molinar, S’Arenal de Llucmajor o Sant Elm.

74. Apostar definitivament per polítiques de lluita contra el canvi climàtic, la conservació dels espais naturals, la gestió pública i eficient de l’aigua i una política de gestió de residus que definitivament permeti apostar pel reciclatge, la reutilització, i que tendeixi cap al desmantellament progressiu de la incineració dels residus.

75. Protecció del camins públics mitjançant l’im-puls d’una llei de Camins: Per tal de resoldre, el conflicte entre els drets constitucionals dels ciu-tadans de circular i desplaçar-se lliurement pel seu país i gaudir del medi ambient i la natura amb el dret constitucional a la propietat privada.

Així es necessària una llei que fomenti la recupe-ració de tots els camins públics i fins i tot faciliti la incorporació de camins privats amb interès pú-blic. Una Llei que els defineixi, que doni les pautes per identificar-los, els procediments per incor-porar-los al inventari de bens públics i finalment lliurar-los a la població. Una llei que defineixi uns terminis i períodes per a totes les administracions perquè actuïn.

76. Des del Consell de Mallorca, entenem que les s’han d’avançar cap al desenvolupament d’una xarxa de Grans Parcs Periurbans supramunici-pals a prop dels principals nuclis de població, que donin resposta a les necessitats de lleure dels re-sidents i turistes. Definint accessos, àrees i reco-rreguts públics en aquest indrets.

Es tracta de reconèixer i donar forma en gran part el que ja es produeix de manera desordenada, Parc de na Burguesa (Palma – Calvià ) Torrent Gros (Palma - Marratxí), Torrents des Jueus i Son Veri (Palma - Llucmajor) Na penyal (Son Servera – Sant Llorenç ) San Martí (Alcúdia).

UN PACTE PEL TERRITORIEls eixos d’aquesta nova política caldria fonamen-tar-los en un nou model, proposam un Pacte pel Territori, consistent en proposar a les forces polí-tiques i socials un gran acord per garantir la per-vivència i l’estabilitat de polítiques consensuades sobre territori i paisatge:

77. Aturar el creixement urbanístic, hem d’apos-tar per la intervenció en espais ja consolidats front a nous desenvolupaments consumidors de sòl, recuperant així les ciutats i pobles com a espais pels ciutadans, ciutats i pobles accessibles, amb l’objectiu de permetre el reciclatge i la reutilitza-ció dels espais públics i privats.

78. Mallorca és un exemple de ciutat difusa, ex-pansiva, per tant, s’han de proposar polítiques per gestionar-la de manera que no s’escampi més i afavorir el retorn a la ciutat dels equipaments, els comerços i per tant dels llocs de treball. Específi-cament promourem la millora de les infraestruc-tures a les urbanitzacions mitjançant la coopera-ció entre totes les administracions.

79. Cap a una illa policèntrica, formada a partir de pobles ben equipats, amb diversitat de població i usos, i ben connectats amb desplaçaments no motoritzats i transport públic amb la resta de po-blacions.

80. Reconversió de manera conjunta entre el sec-tor públic i privat, dels espais turístics amb majors necessitat, evitant així el seu creixement i garan-tint la seva qualitat i connexió amb la resta del te-rritori, evitant així que siguin espais sols al servei hoteler.

81. El territori al servei i per afavorint el desen-volupament dels sectors econòmics emergents, ubicant-los a l’interior dels teixits urbans, evitant així els polígons de monocultiu.

82. Protecció i foment del petit comerç i tradicio-nal front a les grans superfícies, juntament amb la redacció d’un Pla director sectorial d’equipa-ments comercials per regular la implantació de mes grans superfícies.

83. Foment d’una adequada distribució de l’ac-tivitat econòmica, promovent la diversitat d’usos

dins els pobles i ciutats, assegurant la viabilitat de la petita industria i magatzems dins els polígons industrials.

84. Revisió del criteris de l’Avanç del Pla Director del Port de Palma. Front a la creació d’un nou Dic de l’Oest, remodelació espais existent. El Port s’ha de destinar a usos bàsicament portuaris, així com la millora de la integració paisatgística del Moll Vell.

85. Creació d’una Oficina de planejament i pro-jectres supramunicipals: Un moment de crisi és un bon moment per a la planificació, ja es hora de que el Consell apart de la supervisió i control, també proposi, elabori i executi els grans projec-tes d’àmbit supramunicipal. Per això, volem un major control urbanístic a través de l’Agència de Disciplina Urbanística de Mallorca i, alhora, una millor planificació i planejament dels usos del nostre territori.

86. Eficiència ambiental amb l’ús d’energies re-novables, fomentant l’ús de les renovables a les instal·lacions públiques i habitatges que permetin tendir cap a les emissions 0 de CO2 i cap a l’auto-suficiència energètica de cada poble i ciutat.

87. Garantir la conservació dels sòls agraris i les zones rurals, evitant que es continuïn convertint en zones urbanes de baixa densitat i afavorint-hi la recuperació de l’activitat agrícola.

88. Protecció dels espais naturals de rellevància ambiental i el seu rol com a infraestructures ver-des per a una millor qualitat de vida de les per-sones. Per tant, consolidació dels espais naturals delimitats a les lleis de protecció autonòmiques i al Pla territorial, espais com Sa Ràpita, Es Guix o Muleta, que s’han convertit aquesta legislatura en emblemes de l’acció depredadora del PP i al temps de la resposta social contra aquesta de-predació; Aturar la privatització dels terrenys de domini públic i la mercantilització dels espais na-turals.

89. Evitar en la mesura del possible els nous creixements sobre el sòl rústic mitjançant el reci-clatge d’espais urbans degradats ja existents

90. Protecció dels sòls de interès agrari am-pliant-los i eliminat la pressió urbanística damunt aquests.

91. Evitar la implantació de les grans instal·la-cions Fotovoltaiques en Sol Rústic mitjançant in-centius a les que ho facin en sòl urbà.

92. Garantir la titularitat dels camins públics i la gestió adient de l’accés al medi rural i natural per part dels ciutadans, per tant acurant molt la re-dacció del Pla especial de la ruta de pedra en sec, juntament amb la gestió de les finques públiques i la xarxa de refugis del Consell, com element ver-tebrador del paisatge.

93. Custòdia del Territori, com una nova eina per desenvolupar la cohesió entre el sector públic i els propietaris de finques per a la conservació dels espais naturals i el paisatge.

RECUPERAR LES POLÍTIQUES DE PAISATGEEl territori a Mallorca és un recurs a protegir, per-què és limitat. El paisatge, és una de les nostres senyes d’identitat.

Per això és fonamental reprendre les polítiques de defensa del paisatge i el territori que ens han caracteritzat quan hem governat.El paisatge de Mallorca és ric, és divers. És un recurs econòmic de primer ordre, i també un valor ambiental fonamental. Conèixer, preservar i gestionar adequadament la diversitat dels nos-tres paisatges és també mantenir uns bons fona-ments per a la nostra economia.

El que vàrem fer amb la Serra és un bon exem-ple de com, a la vegada que protegim, generam oportunitats de futur. D’aquesta manera, podem fer amb la resta dels paisatges el mateix que fé-rem amb la Serra: posar-los en valor, donar-los a conèixer i ajudar a mantenir-los. Cada comar-ca de Mallorca presenta elements característics, que ens donen un referent històric i cultural, i que a la vegada hem de saber cuidar i aprofitar amb la saviesa que ho feren els nostres padrins.

Aquesta política de territori i paisatge es pot des-plegar a través dels instruments que el Consell té a l’abast: territori, urbanisme, promoció econò-

mica, turisme, agricultura, patrimoni. Són mol-tes les iniciatives que es poden dur a terme amb aquestes eines.

Les oportunitats de Mallorca i les capacitats del Consell amb la col·laboració dels ajuntaments, pot ajudar a dinamitzar l’economia a través del paisatge i el territori. I també pot donar lloc a moltes propostes de tallers ocupacionals i pro-grames de reinserció laboral tan necessaris en aquests moments.

94. Proposam un Pla Estratègic del Paisatge de Mallorca. Prenent com a referent el document sobre “bases de paisatge de Mallorca” que vàrem aprovar el 2008. Ha de tenir les comarques com a base per a treballar, i ha de combinar les eines de catalogació, protecció i gestió proactiva del pai-satge, amb la participació ciutadana i la promoció econòmica de les comarques com a objectiu es-sencial.

Aquest Pla pot incorporar també eines com la creació de noves rutes senderistes i la millora de les actuals –com la Ruta de la Pedra en Sec- així com programes de rehabilitació de patrimoni, re-cuperació d’espais degradats i creació d’una ane-lla verda al voltant de Palma com a espai per a usos recreatius i de lleure a la natura propera a l’àrea metropolitana de Ciutat.

RECUPERAR EL PROJECTE DE GESTIÓ DE LA SERRA PATRIMONI MUNDIAL 95. Tornarem a posar en marxa el pla de gestió de la Serra de Tramuntana, seguint el document que es va elaborar durant la candidatura i que va esser consensuat amb la ciutadania. A més de re-cuperar-lo, prioritzarem les línies de treball que, a la vegada que ajuden a mantenir el paisatge de la Serra, contribueixen a generar llocs de treball i crear noves oportunitats econòmiques sobretot per als joves i en sectors clau com la cultura, la gastronomia, i la R+D.

96. Com a passa prèvia dotarem el Consorci per a la gestió de la Serra de Tramuntana de personal i mitjans per a efectuar la seva tasca de la millor manera possible. Tal i com estava previst, crea-rem l’Oficina del Consorci a Raixa i assignarem un equip tècnic adequat, que pot esser dotat a

través de la reassignació d’efectius des d’altres (Presidència, Territori, Medi Ambient, etc). Posa-rem en marxa els òrgans de participació ciuta-dana (Consell de Participació) i assessorament (Consell d’Experts) previstos.

En els programes de gestió previstos al mateix pla proposam desenvolupar prioritàriament les actuacions següents:

97. Programa de comunicació i difusió: elabora-rem un pla per a crear una xarxa de centres d’in-terpretació a diferents llocs de la Serra, aprofitant edificis públics ja existents, i dissenyant-los per-què funcionin com a vertaders punts d’informa-ció a visitants, com a llocs per a realitzar cursos i jornades i com a espais de relació directa amb les persones residents als municipis, de manera que tenguin un espai on trobar informació, sol·licitar ajudes, participar en els pla de gestió o proposar suggeriments i millores. Aquesta xarxa es des-envoluparà de forma coordinada amb el Paratge Natural de la Serra de Tramuntana, de manera que es pugui posar a disposició d’ambdós ens de gestió tota la infraestructura pública existent a la Serra.

98. Programa de desenvolupament econòmic. Crearem un pla estratègic de desenvolupament econòmic per a les activitats vinculades al pai-satge que estarà fonamentat en els elements següents: Creació d’una marca específica per a productes agraris i artesans de la Serra. Crearem una marca específica per als productes de la Se-rra i en fomentarem la comercialització i distribu-ció a través de nous canals.

99. Desenvolupament d’eines de promoció turísti-ca de productes que ajudin a conservar el paisatge de la Serra. Treballarem en un pla a escala local per a ajudar a promocionar aquells segments tu-rístics que poden ajudar a millorar la conservació del paisatge i fomentar l’economia als pobles de la Serra. Ens basarem en el foment de projectes turístics innovadors (turisme creatiu, turisme re-lacional, turisme de natura i cultura) i treballant en la seva promoció a microescala i en mercats molt especialitzats.

100. Localització, al voltant de la Serra, d’espais per a la recerca i la innovació, i la potenciació de

projectes d’emprenedoria vinculats al territori i al paisatge. L’atracció que genera el paisatge de la Serra permet fer atractiva la ubicació de petits espais per a projectes de recerca, innovació i em-prenedoria. La ubicació de l’IMEDEA a Esporles n’és un molt bon exemple. Per això proposarem reconvertir edificis existents en espais que puguin acollir centres d’innovació, en cooperació amb el Govern, la Universitat i les institucions de recerca a nivell estatal. Aquests espais de generació de projectes innovadors permetran donar feina als joves més preparats i atreure talent, de manera que es pugui aprofitar per diversificar l’economia de la Serra i també crear projectes innovadors en agricultura, gastronomia, nous productes turís-tics, creació d’eines tecnològiques per al turisme o al paisatge (apps, Living Labs, eines fonamenta-des en les xarxes socials), etc.

101. Programa de restauració de patrimoni. Per recuperar el paisatge de la Serra proposarem la creació d’acords de custòdia del territori que per-metin ajudar a les finques privades a restaurar i conservar el seu paisatge. Enlloc de crear només línies de subvenció treballarem per crear nous llocs de feina relacionats amb la gestió de les fin-ques que es puguin posar a disposició dels pro-pietaris com a brigades de treball per a recuperar paisatge. Per a això proposarem:

102. En col·laboració amb el SOIB, crear progra-mes específics de tallers ocupacionals a la Serra vinculats amb les tasques agràries tradicionals (escola de pagesos de la Serra). Aquests projec-tes es poden dur a terme a les finques públiques com Raixa, Tossals Verds o Planícia.

103. Desenvolupar convenis de col·laboració amb els propietaris privats a través dels quals, a canvi de comprometre’s a cuidar i mantenir el paisat-ge, posar-los a disposició brigades de treball que els ajudin a conservar la finca, proveïdes a través del personal ja format en els tallers ocupacionals esmentats.

104. Crear un banc de terres per a finques de la Serra, de manera que es puguin posar finques no cultivades a disposició dels joves pagesos que les puguin recuperar i cultivar, mitjançant convenis amb entre els propietaris privats i l’administra-ció o una entitat de custòdia reconeguda. Des del

Consell, en col·laboració amb el Govern, es farà un seguiment i supervisió dels contractes d’ex-plotació vinculats al banc de terres per donar ga-ranties als propietaris i també per ajudar a donar viabilitat econòmica a les finques que s’hi inclo-guin.

105. Així mateix promourem la creació d’eines de catalogació i avaluació de l’estat del paisatge, com un Observatori del Paisatge de la Serra, de mane-ra que tenguem eines d’anàlisi i informació que ens permetin prioritzar les actuacions a realitzar a les zones on els valors del paisatge estiguin en més mal estat o més amenaçats.

106. Així mateix, modificarem el contracte de con-cessió del túnel de Sóller, establint la gratuïtat pels veinats dels municipis de Sóller, Fornalutx, Bunyola, Deià i Escorca.

107. Programa de gestió de visitants: en col·labo-ració amb el Paratge Natural de la Serra de Tra-muntana proposarem un pla de gestió dels visi-tants que inclogui mesures concretes destinades a reduir la massificació i pressió de visitants en punts concrets de la Serra. Aquest pla inclourà:

108. Acabar tota la ruta de pedra en sec, tancant l’itinerari i creant els refugis que falten perquè si-gui un element principal per a fer el recorregut de tota la Serra.

109. Fer un pla específic de mobilitat que perme-ti reduir l’impacte dels cotxes privats als pobles i carreteres de la Serra. Aquest pla pot incloure mesures de promoció dels transports no con-taminants (elèctrics i no motoritzats), i revisar la xarxa de transport públic perquè sigui realment útil per a fer excursions i visites als pobles. Pro-posar limitacions a les zones d’aparcament que arriben a saturar determinats punts de la Serra.

110. Dissenyar un pla de senyalització integral per a tota la serra, que permeti seguir els itineraris tant a nivell d’activitat senderista com a d’altres nivells (ciclistes, persones amb mobilitat reduïda) i que no només serveixi per a la ruta de la pedra en sec sinó també per itineraris més senzills al voltant dels pobles.

111. Proposar un pla de miradors i zones de des-cans / espais recreatius que permeti reduir la pressió que es produeix a determinades àrees recreatives, així com donar més informació sobre els elements i valors del paisatge de la Serra.

MOBILITAT SOSTENIBLELa lluita contra el canvi climàtic i l’aposta per un nou model energètic passa per desenvolupar una política de mobilitat encaminada a reduir l’impac-te del transport en el medi ambient.

El Pla de Carreteres ha d’anar de la mà d’un nou Pla Director de Mobilitat que permeti combinar les solucions als problemes de mobilitat tant des de la xarxa viària com des del transport públic, revisant determinades actuacions que resulten excessives pel nostres territori.

112. Reduir la dependència dels combustibles fòssils ha de ser un dels objectius, per a fer-ho, el Consell pot ajudar a impulsar, en coordinació amb els ajuntaments, la implantació de Plans de Mobilitat Urbana Sostenible per assolir els objec-tius marcats a Europa per a l’any 2020.

113. Des del Consell desenvoluparerm la xarxa de vials no motoritzats a Mallorca, com a eines de descoberta del territori a través de vies ciclistes i senderistes que fomentin l’ús de modes de trans-port no motoritzats.

114. Per la qual cosa, proposam la revisió del PDS de Carreteres i l’elaboració d’un Pla de Mobilitat i, assumint les competències en matèria de mo-bilitat i transport terrestre, desenvolupar aquests dos instruments de forma coordinada per evitar generar més trànsit, i impulsar millor el trans-port públic interurbà, promocionant el transport públic i planificant de forma adequada el territori de manera que s’afavoreixi la proximitat i s’eviti la generació de desplaçaments; treballant més en la intermodalitat i la connectivitat de tots els mo-des de transport; afavorint també el desenvolu-pament d’un sistema de transport públic eficient i competitiu envers el vehicle privat

115. El primer que hem de fer es una reconversió del departament de carreteres en un departa-ment mes genèric que consideri altres possibles medis de locomoció mes enllà de l’automòbil i

que es subordini clarament al planejament terri-torial. Evitant les infraestructures no adequades a l’escala insular, establint, en les polítiques pú-bliques un Ordre de prioritat en la mobilitat i en la definició de les xarxes corresponents: Vianants, ciclistes, transport públic i finalment el vehicle privat.

116. Redactarem un Pla integral de mobilitat de l’Àrea metropolitana de Palma, definint alhora un pla de vies no motoritzades, polivalent i amb uns criteris clars que conjunti totes les iniciatives dis-perses existents (eco vies, rutes cicloturístiques, carrils bicis locals ) i que serveixi tant per el ciclo-turisme com pels desplaçaments quotidians.

117. En referència concreta a la ciutat de Palma, des del Consell de Mallorca, en coordinació amb l’Ajuntament de Palma, redactarem un estudi per a una millor integració dins la ciutat i humanit-zació de la via de cintura (desenvolupant criteris d’ART Via de Cintura del Pla Territorial) i revisa-rem el projecte de la via connectora de Palma, especialment el disseny dels nusos, amb l’ob-jectiu de simplificar el seu disseny i reduir el cost econòmic i territorial, millorant la permeabilitat transversal dels camins històrics i els corredors territorials entre la ciutat i la part forana.

PLA INSULAR DE VIES NO MOTORITZADES: A poc a poc s’ha anat introduït dins la societat la cultura de la bicicleta. Cada vegada hi ha mes usuaris d’aquest medi de transport i per tant cada vegada hi ha mes demanda de carrils i vies per bicis.

Per una altra banda, Mallorca s’ha convertit en una destinació cicloturística de primer ordre. Gra-cies al cicloturisme hem avançat cap a la deses-tacionalització.

Tot aquest avanç s’ha anat materialitzant de ma-nera espontània ja que les iniciatives preses fins ara per les administracions han estat confuses i parcials.

Així, la conselleria de Turisme va crear i senyalitzat nombroses vies cicloturístiques, que apareixen sobre el territori de manera aleatòria sense sa-ber massa be d’on partien i a on anaven i sense tenir molt clar a quin usuari servien. Així s’arribà a

l’absurd de que turistes en bicicletes de carretera que anaven seguint les senyalitzacions , de cop es trobaven que la carretera per on anaven passava a ser un camí no condicionat, només apte per bi-cicletes tot terreny i per tant havien de tornar en-rere o fer una sèrie de quilòmetres a peu.

El Consell de Mallorca també marcà amb una senyalització distinta tot un seguit de recorreguts per la zona nord de l’illa anomenats “ecovies”, que si be el seu objectiu era unir pobles, els seus recorreguts aconseguien duplicar o triplicar les distancies normals entre les poblacions que pre-tenia unir i per tant nomes servien per passejar.

Per una altra banda, el departament de carrete-res del Consell, a nombroses actuacions també ha construït carrils bici en alguns trams o vies de servei (carretera de Manacor). Alguns d’aquets carrils en distancies petites son emprats pels ha-bitants del voltant però quan s’allunyen de les po-blacions deixen de ser usats ja que els cicloturis-tes no els solen emprar per les seves dimensions i traçats incomodes.

118. Així es fa necessari un pla que intenti optimit-zar tots els esforços en aquesta matèria per que tant els residents com els turistes puguin comp-tar amb una xarxa que els sigui útil i segura. Una xarxa que uneixi els distints pobles per carreteres secundaries o be per carreteres dotades de carri-ls bici o vies de servei. Per tant una xarxa segura que s’adapti al màxim als distints usuaris:

- Residents que es desplacen per anar d’un poble a un altre o a qualque equipament o punt d’interès, solen anar amb bicicletes de passeig, el seu recorreguts son com a màxim d’uns 4 km i cerquen la seguretat dels carrils bicis segregats.- Cicloturistes tant residents com a turistes em-pren la bicicleta per una practica esportiva , les seves bicicletes son bàsicament de carretera, i el que cerquen son carreters secundaries i vies de servei.- Ciclistes de Muntanya, tant residents com turis-tes fan recorreguts llargs i cerquen estar en con-tacte amb la natura cerquen els màxims camins de terra.

Un cop dissenyada la xarxa s’ha de senyalitzar de manera homogènia i clara i fer-ne divulgació amb

mapes i mitjançant sistemes informàtics (web a on consultar les característiques de les rutes , a on baixar els tracks, etc...)

Desenvolupant aquest projecte, Mallorca serà un referent mundial amb cicloturisme i transport sostenible.

ÀREA METROPOLITANA DE PALMAL’àrea Metropolitana de Palma es la més pobla-da de Mallorca, per la qual cosa la pressió sobre el territori en aquets espais es major que la de la resta de l’illa, per tant entenem que necessita d’unes accions concretes.

119. En aquest sentit, entenem que el Consell de Mallorca ha d’emprendre una sèrie d’accions, la reconversió d’espais urbans estratègics de l’àrea metropolitana, pel seu interès turístic, per trac-tar-se de zones amb necessitats urgents o per tractar-se d’actuacions de recuperació i millora de teixits a espais que abracen més d’un municipi.

Les propostes es duran a terme des del Consell de Mallorca, com a entitat supramunicipal, amb suport del govern i els ajuntaments. Les actua-cions inclouran mesures de recuperació d’espais públics, de millora de zones verdes, de millora d’infraestructures, d’actuacions en matèria d’ha-bitatge (compra/rehabilitació d’edificis per a habi-tatge social), d’espais per a emprenedors/cowor-king recuperant edificis existents, mesures de recuperació ambiental (platges, espais naturals) i actuacions en termes de mobilitat (pacificació de trànsit a les zones residencials, millora dels pas-sejos litorals). Les actuacions s’han d’emprendre a tres àm-bits específics: Magaluf, Platja de Palma, To-rrent Gros, i un quart àmbit no definit vinculat a barriades amb necessitats socials específiques com Son Gotleu, Corea, Pont d’Inca, o s’Arenal de Llucmajor.

Les accions en àmbits concrets passen per:

120. Mobilitat: Aprovació d’un Pla Estratègic de Mobilitat Metropolitana, desenvolupant la Llei de Mobilitat, i que inclogui els elements següents:

121. Intermodalitat: connexió a través de sistema

tarifari comú (targetes combinades) de tots els elements de mobilitat: Busos TIB de Calvià i Lluc-major i Trens SFM, amb serveis de mobilitat de Palma (EMT, aparcaments, BiciPalma). Revisar el sistema tarifari per facilitar l’ús combinat de tots els elements de mobilitat entre aquests ajunta-ments.

122. Millora transport públic: revisió de les línies de bus del TIB i el tren per millorar freqüències i evitar que es facin la competència entre elles. Es-pecíficament fer estudis específics de modificació de línies a l’accés a equipaments de caràcter su-pramunicipal: Son Espases/Son Llàtzer, UIB, etc.

123. Bicis i vianants: foment de la mobilitat no mo-toritzada a través de carrils bici interconnectats:- Badia de Palma: allargar el carril bici litoral fins a Palma Nova i Santa Ponça per ponent, i fins a Cala Blava per Llevant.- Marratxí: connexions amb xarxa de vies ciclistes s’Indioteria – Pont d’Inca Nou.- Platja de Palma: connexions amb aeroport, camí de sa síquia fins a ctra. Manacor, etc.- Llucmajor: definició de via ciclista des de Lluc-major cap a s’Aranjassa / Es Pil·larí i connexió amb carril bici litoral.

124. Mobilitat elèctrica i ús racional del cotxe: definir actuacions en matèria de creació de nous punts de càrrega, i donar avantatges a cotxes elèctrics que siguin comunes entre tots els mu-nicipis, com per exemple hores gratuïtes d’apar-cament, descomptes zona hora, aparcaments preferents en superfície. Alhora, afavorir estratè-gies d’implantació de mesures “car sharing/car pooling”; és a dir, flotes de vehicles que es poden compartir i emprar segons necessitats.

125. Medi Ambient i espais verds: Creació de la fi-gura dels parcs periurbans, gestionats a través de plans especials de gestió i amb inversions especí-fiques també coordinades entre Consell i Govern.

Es tracta de mantenir una xarxa de camins pú-blics, uns punts d’informació i unes portes d’en-trada i sortida ben senyalitzades:

- Na Burguesa: Des de Santa Ponça fins a Esta-bliments. S’haurien de definir les portes d’entrada amb aparcaments i assegurar el transit pels prin-

cipals camins, a través de diferents instruments (convenis, recuperació camins públics, o altres actuacions).- Torrent Gros: vinculat a la zona de reconversió ja definida al primer punt. Es tractaria de generar un corredor paral·lel al torrent per la zona de trànsit i zones verdes, que anés des de Marratxí a la Mar. - Barranc de Son Gual /Puntiró: Es tractaria de donar contingut a la ART ja existent, a través de nous instruments de gestió, i que connectés amb la zona de Sant Jordi i els camins que duen a la comuna d’Algaida.- Torrent des Jueus i Son Veri: com a eix verte-brador dels dos torrents s’hauria de recuperar el traçat del via del tren creant així la Via Verda del tren de Llucmajor ( ja existeix un projecte de recu-peració i el seu cost bàsicament consistia amb la recuperació del domini públic del traçat, neteja i condicionament dels espectaculars ponts.)

AIGUA I RESIDUS.Aquesta legislatura, el PP, de manera tramposa ha aprovat un Pla Hidrològic que sols afavoreix la sobreexplotació dels aqüífers i que no s’adapta a la directiva Marc Europea.

Per això, des del Consell impulsarem la nova redacció d’un Pla Hidrològic, amb la conca hi-drogràfica com unitat d’anàlisi i amb un pla propi per Mallorca, que s’adapti a la Directiva Europea Marc de l’Aigua.

Aquest Pla no estirà al servei dels productors agraris extensius ni dels interessos urbanístics, garantint la conservació dels aqüífers, i per tant la garantia de subministrament d’aigua potable, però també tenint en compte les aigües del litoral, en especial la seva qualitat.

El Consell de Mallorca ha de garantir un tracta-ment adequat dels residus que tendeixi a la re-ducció progressiva de la incineració en favor de la reducció, reutilització i reciclatge, i un major con-trol públic de la seva gestió.

126. En aquest sentit redactarem un nou Pla di-rector sectorial de residus no perillosos de Ma-llorca, aprofitant l’oportunitat, però d’una manera ambiciosa, adaptar-lo tant a la Directiva marc eu-ropea de residus com a la nova legislació estatal.

Al contrari de la proposta que ha fet el PP aquesta legislatura, ho farem amb una redacció participa-da pels ciutadans i els municipis que són els que han d’implementar les seves mesures. Promou-rem un major control ambiental mentre estigui en funcionament la incineradora de Son Reus, a través de l’establiment d’un Programa de Vigilàn-cia, Prevenció i Control en la Incineració, des del punt de vista de la salut pública humana i ambien-tal, i millorant les eines d’anàlisi que actualment s’estan duent a terme.

Si aquesta legislatura el PP ha perseguit un des-gavell, aquest ha estat la importació de fems es-tranger, convertint-se aquesta en la senya d’iden-titat del govern de Maria Salom.

127. Aquesta serà la primera de les mesures que el nostre govern adoptarà en l’àmbit de la gestió de residus, revocar les autoritzacions de les ope-racions d’importació de fems que en aquests mo-ments ha autoritzat el Consell de Mallorca (Irlan-da, Colari a Roma i Tufino a Nàpols), i modificar el contracte amb la Concessionària TIRME SA, per tal de treure del seu àmbit d’aplicació el tracta-ment i incineració de fems estrangers.

128. Un repte que també ens hem de marcar és el de donar una sortida a la situació de les instal·la-cions de Son Reus, clarament sobredimensiona-des, tenint a llarg termini l’objectiu d’anar descar-tant la incineració com a solució pels tractament de residus, s’ha d’abordar una revisió de l’actual sistema per ajustar-lo a la realitat i necessitat ac-tual dels mallorquins i mallorquines.

129. Però el reptes no sols els trobem al tracta-ment dels residus urbans, el Consell de Mallorca ha de donar una solució real i factible als residus de construcció, demolició, pneumàtics fora d’ús i voluminosos, que no passi per la privatització d’aquest servei avui insular i que entenem que així ha de continuar. Això si proposarem adequacions i modificacions, tant de la gestió com del contrac-te de concessió, per tal d’impedir els abocament incontrolats que arreu de la geografia mallorqui-na podem veure, i que son una greu amenaça pel nostre medi ambient i desfiguren el paisatge.

UNA ECONOMIA SOSTENIBLE PER MALLORCAL’objectiu dels socialistes de Mallorca, és treba-llar des del Consell de Mallorca en diversificar el model productiu de la nostra terra, amb el turis-me com a la seva clau, però que també doni su-port a nous sectors i activitats emergents, com l’audiovisual o les noves tecnologies, i a les acti-vitats lligades a l’agricultura ecològica, les races autòctones i els productes locals.

TURISME, MOTOR DE LA NOSTRA ECONOMIALa matèria prima del turisme és el territori, por això, els socialistes de Mallorca apostam per un turisme que posi en valor l’entorn. Coordinada-ment amb les polítiques territorials hem de mi-llorar i revaloritzar els espais naturals i evitar un consum indiscriminat dels recursos naturals. El nostre objectiu és aconseguir un turisme soste-nible, competitiu, que generi llocs de treball de qualitat i que redistribueixi la riquesa que genera.

Els socialistes de Mallorca reconeixem, valoram i propiciam la indústria turística com a motor de desenvolupament i generadora d’ocupació i be-nestar a la nostra illa. S’ha de desenvolupar baix els principis ètics. Tenim com objectiu fer del tu-risme una industria productiva per a tots, sosteni-ble i igualitària. El turisme ha de millorar la competitivitat, ele-ment clau en el mercat global, aplicant la inno-vació i les noves tecnologies a tots els processos; la sostenibilitat i l’economia social, que permeti a les generacions futures seguir gaudir de la nostra Illa i, d’aquesta manera, el turisme podrà seguir essent la principal indústria.

El turisme ha de continuar impulsant el nostre creixement econòmic, però basat en allò que ens fa diferents, Mallorca té molt que oferir encara, no sols és un destí de sol i platja.

130. Combatrem amb tots els mitjans l’estacio-nalitat de la nostra economia turística, posant en marxa un Think-Tank contra l’estacionalitat, amb amplia participació pública i privada i recursos econòmics específics.

Cada Consell Insular ha de disposar dels recur-sos necessaris per a la creació i manteniment de productes turístics, i poder realitzar els seus

respectius plans de desestacionalització amb la participació d’agents privats, per tal d’estructurar productes turístics complementaris al “sol i plat-ja”, basats en els nostres fets diferencials: la cul-tura, el patrimoni natural i històric, la història, el paisatge, o l’excel·lent situació geogràfica i climà-tica per a la pràctica d’esports, com el ciclisme.

Posarem la qualitat integral dels productes com a eix de la reforma i diversificació, donant suport al desenvolupament durant tot l’any de l’oferta es-pecialitzada.

131. Impulsarem l’eliminació de les polítiques que precaritzen i empobreixen l’ocupació en el sector turístic. Combatrem les situacions de frau laboral i social en el temps real treballat, posant l’objectiu en incrementar el treball i cotització el màxim de mesos possible a l’any.

132. Actuarem d’immediat en la regeneració dels destins turístics madurs, sense oblidar la ne-cessària vitalització i revalorització de l’interior.133. Aconseguirem fons públics i privats addicio-nals amb caràcter finalista ampli per a finançar actuacions d’ocupació, contra l’estacionalitat i per a la regeneració de les zones turístiques.

134. Posarem l’adaptació i la lluita contra el canvi climàtic com a base de tot canvi i reformes d’ins-tal·lacions públiques i privades, cercant la màxi-ma eficiència energètica.

135. En aquest sentit, l’experiència de la Fundació Mallorca Turisme engegada la passada legisla-tura i que el PP ha deixat dormida aquesta, ens mostra el camí a seguir, per la qual cosa recu-perem la tasca que des de la Fundació es va fer, i amb l’objectiu de presentar Mallorca com un des-tí de qualitat amb oferta diversificada.

També hem de tenir en compte que a Mallorca les distintes zones turístiques necessiten desen-volupar la seva pròpia personalitat com a destí, donant cabuda, a la promoció del destí Mallorca que s’ha de lligar als visitants i la destinació con-creta amb la redacció de plans d’acció i promoció específics.

136. Per poder fer efectives aquestes polítiques, és necessari que el Govern de les Illes Balears

realitzi el traspàs de funcions i serveis al Consell de Mallorca en matèria de promoció i ordenació turística, tal i com es reconeix a l’article 70.3 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.

SECTOR PRIMARI L’agricultura és un sector cabdal dins la nostra Illa, tant per la seva capacitat i qualitat producti-va com per la conservació del paisatge. Un sector que es troba en declivi i que, per tant necessita d’estímuls per al seu enfortiment.

Tal com estableix l’article 70.12 de l’Estatut d’Au-tonomia de les Illes Balears, l’agricultura, la ra-maderia i pesca, qualitat, traçabilitat i condicions dels productes agrícoles i ramaders i dels pro-ductes alimentaris que se’n deriven, són compe-tències pròpies dels Consells Insulars.

137. Ja que a Menorca i Eivissa s’han transferit els mitjans econòmics i tècnics per poder dur a terme polítiques actives en aquestes matèries, els socialistes de Mallorca reivindicarem la trans-ferència efectiva d’agricultura, ramaderia i pesca.

138. Des de l’àmbit insular establirem les mesu-res per desenvolupar el Pla de Custòdia del Terri-tori/paisatge, el qual permetrà l’obtenció d’ajudes als propietaris per restaurar i conservar finques.

139. Crearem eines de participació que millorin la coordinació institucional a les finques públiques, mitjançant fórmules com patronat, o consorci. Aquestes eines ens han de servir per millorar la gestió en els diferents àmbits, territorial i me-diambiental, paisatgístic, patrimonial i turístic

140. Proposam millorar el programa d’Agrorru-tes del Bon Gust, per tal de dinamitzar la visita i la venda directa de les explotacions agràries de Ma-llorca. Aquestes rutes es relacionaran amb plans de desestacionalització turística.

141. Potenciarem el model de producció agrari ecològic, i la diferenciació dels productes elabo-rats a la nostra Illa, amb models de producció lli-gats i compromesos amb al territori.

142. Recolzarem el patrimoni genètic animal i vegetal de la nostra illa (races autòctones i varie-tats locals). Emparats amb marques de qualitat

diferenciada que així ho demostrin, o pel catàleg d’aliments tradicionals de Mallorca. Declararem Mallorca lliure de transgènics i entrarem a for-mar part de la Xarxa de Regions Europees Decla-rades Lliures de Transgènics.

143. En aplicació de la contractació socialment responsable, els governs socialistes fomentarem la compra pública de productes locals, i incorpo-rarem en la contractació administrativa la utilitza-ció de productes locals.

144. Per una altra part, farem polítiques per man-tenir unes aigües marítimes de qualitat per tal de gaudir-les i per poder millorar la producció de les nostres espècies marítimes.

En aquesta línia s’intentarà tenir una producció dels productes del mar òptima i millorar la co-mercialització d’aquests mitjançant les marques i distintius.

MALLORCA ESPAI NATURAL PEL CINEMA Els socialistes de Mallorca volem, i així ho pro-mourem, que Mallorca sigui el major plató na-tural d’Europa, i això sols serà possible amb un sector audiovisual fort.

La industria audiovisual s’ha de convertir en una de les principals industries de les Illes Balears, aquests va ser el camí que es va emprendre amb la Mallorca Film Commission la passada legisla-tura, i aquest ha de ser el camí a seguir quan els socialistes retornem al govern del Consells.

145. En aquest sentit apostam per una lles Ba-lears Film Commission forta que s’ha d’implan-tar a totes les illes, participada pel sector i dotada d’un pressupost suficient i d’autonomia per a la seva gestió.

L’objectiu ha de ser posicionar les Illes Balears i Mallorca com a plató de cinema de referència a nivell internacional, i sols serà possible amb una aposta ferma per incentius públics i privats a les produccions.

COMERÇ I ARTESANIAQuan es parla d’economia productiva s’ha de par-lar del sector comercial que, dins la nostra eco-nomia, representa més del 13% del valor afegit

brut, la major part de volum a través de petites i mitjanes empreses.

Actualment, els resultats econòmics del petit i mi-tjà comerç s’han reduït considerablement, com a conseqüència de la crisis i per la competència de les grans empreses, situació que s’agreuja amb les polítiques liberalitzadores pels diferents go-verns del Partit Popular, mirant únicament pels interessos de les grans empreses de distribució.

Els socialistes de Mallorca defensam un model comercial mediterrani, en el qual cada municipi conservi la seva pròpia idiosincràsia.

Un comerç que es concentri a zones urbanes on s’hi troba concentrada la demanda, l’oferta s’ha d’establir on hi ha la demanda un tipus de comerç harmònic amb el nostre entorn i que dinamitzi barris, pobles i ciutats com a eixos de convivència.

146. Per això, des del Consell de Mallorca hem de desenvolupar el Pla d’Equipaments Comer-cials de la nostra Illa que ordenin els espais per a les grans superfícies. Una ordenació dels equi-paments comercials vinculada a la planificació urbana i que no estigui relacionat ni amb espe-culació immobiliària, per tant, consideram que aquests s’han d’instal·lar dins la trama urbana consolidada.

No ens hem d’oblidar de l’existència de petites indústries artesanals que mantenen oficis en pe-rill de desaparició. Són un tipus de producció d’un gran valor afegit i que dinamitzen l’economia lo-cal, l’artesania a més es un reflex del que som, de la nostra tradició, la nostra cultura i el nostre patrimoni, pel que creiem fonamental la recupe-ració i posada en valor de la tasca dels nostres artesans.

147. Des del Consell de Mallorca, els i les socia-listes promourem i recolzarem l’artesania com a activitat econòmica diferenciadora de la nostra terra, i facilitarem la comercialització dels pro-ductes artesans, estimulant la creativitat i l’origi-nalitat dels artesans, establint línies d’ajudes per tal de fomentar el desenvolupament, la capacita i la competitivitat, obrint nous mercats i afavorint la introducció de l’artesania pròpia als comerços turístics.

POLÍTIQUES OCUPACIONALS DES DE L’ADMINISTRACIÓ LOCALMalgrat que les dades macroeconòmiques mi-lloren lentament, no podem oblidar la realitat que s’amaga darrera aquestes xifres: menys jo-ves ocupats, més aturats de llarga duració, més persones majors de 45 anys aturades i amb difi-cultats de tenir alguna oportunitat de treballar. A aquesta situació, cal afegir més desprotecció de les persones aturades.

La Reforma Laboral del Partit Popular ha afavo-rit la precarietat, la temporalització i la parcialitat dels contractes, a més, de reduir els subsidis o les ajudes, aquests fets provoquen més desprotecció i més pobresa.

148. Davant aquesta situació, els socialistes de Mallorca, proposam mesures d’estímul des de les administracions més properes a la gent, des de l’administració local, un Pla de xoc d’ocupació local, amb l’objectiu de posar mesures des dels ajuntaments per fer front a la xacra de l’atur.

Mesures que, per elles mateixes, no poden resol-dre el greu problema de la manca d’oportunitats per a joves ni, tampoc, per a persones aturades de llarga durada, però consideram que són ne-cessàries per estimular i trobar oportunitats a les persones que no tenen cap finestra oberta al món laboral.

149. Aquestes mesures necessiten d’una consi-derable partida pressupostària, per la qual cosa, es demanarà el finançament necessari al Govern de les Illes Balears ja que és el competent per dur polítiques d’ocupació activa.

Per poder aconseguir aquests objectius, propo-sam les següents accions:

- Els municipis han de plantejar alguns projectes que puguin realitzar persones aturades, espe-cialment aturats de llarga duració. Aquest tipus d’ocupació ha d’anar acompanyades de polítiques de formació específica per a cada projecte.

- Pactes locals de responsabilitat social corpo-rativa entre els ajuntaments i les empreses que treballen al municipi. Els ajuntaments, han de fer propostes a les empreses que treballen dins

l’àmbit municipal, a través d’una taula que plasmi l’oferta i la demanda laboral.

150. Per tal de fomentar l’ocupació i autoocupació mitjançant les administracions locals, cal poten-ciar la figura dels Agents d’Ocupació i Desenvo-lupament Local (AODL) per tal de donar suport a l’activitat econòmica dels diferents municipis.

151. També des de l’administració local i insular es pot actuar i incidir en la contractació de qualitat, amb salaris dignes i inclusiva, mitjançant la inclu-sió de clàusules socials a la contractació pública.

No tan sols pel que fa a clàusules que incloguin la contractació a les plantilles de persones en exclu-sió social, o aturats de llarga durada, o majors de 45 anys, o joves, sinó tenint especial cura en que les empreses adjudicatàries compleixin amb les seves obligacions salarials i de drets laboral en-vers els seus empleats.

Igualment, també s’ha de tenir el control en el pro-pi procés de contractació però també en l’execució del contracte en que les baixes en els preus de la contractació que realitzin les empreses no recai-guin sobre les esquenes dels treballadors, baula més dèbil de la cadena.

152. Es fa necessari, més que mai, donar noves respostes a vells i nous problemes socials. Per això, apostarem per l’impuls de l’emprenedoria social tant per l’objectiu econòmic de generar ocu-pació com per la necessitat d’aportar solucions innovadores als problemes socials i mediambien-tals.

El motor de la creació d’una empresa social és l’impacte social, no l’aventura empresarial i, per això, les institucions han de proporcionar suport, formant, assessorant i ajudant a cercar recursos a persones i entitats amb projectes d’emprenedo-ria social que cerquin consumar un impacte social utilitzant els mercats i una activitat empresarial financerament viable per aconseguir-ho.

3. Un Consell i ajuntaments forts i útils per a la democràcia

UN GOVERN FORT PER MALLORCA PER LLUITAR CONTRA LA DESIGUALTAT.Els socialistes entenem que el desenvolupament d’una societat democràtica i igualitària, passa per enfortir les administracions públiques que són més properes a la ciutadania: per una banda, els Ajuntaments, com a vertebradors de la cohesió social, però també el Consell Insular en la seva ve-sant mes municipalista, de suport i cohesió de les polítiques locals.

Dins d’aquest marc i a l’ampar de l’Estatut d’Auto-nomia aprovat el 2007, els i les socialistes creiem en unes institucions insulars amb major capacitat de decisió, amb major capacitat de gestió i amb la força que li dona d’autogovern, institucions que s’han de regir per un únic objectiu, acostar les de-cisions els més a prop possible de la ciutadania, oferint i gestionant els serveis públics de la ma-nera més eficient i eficaç. Sols així els Consell de Mallorca podrà ser útil per a Mallorca, retornant-li la capacitat i l’autonomia que han perdut aquets darreres quatre anys.

El Consell de Mallorca s’ha de perfilar com a òr-gan de govern insular, com a òrgan de govern de Mallorca i dels mallorquins. En resposta a les veus que aquesta legislatura s’han aixecat contra l’exis-tència del Consell de Mallorca, que no de la resta de Consells Insulars, per mor de l’actitud submisa del govern de Maria Salom front al de José Ramón Bauzá, els socialistes de Mallorca entenem que el Consell de Mallorca ha de potenciar cada dia més la seva presència institucional i de govern dins la vida dels mallorquins i mallorquines.

Però també som conscients de que aquest ob-jectiu d’autogovern ha de venir acompanyat d’un redimensionament de l’administració, i les seves empreses i organismes autònoms, d’una millor agilitat a l’administració, capaç de simplificar els tràmits administratius i amb l’assumpció de les competències de l’article 70 de l’EAIB, evitant du-plicitats amb la resta d’administracions públiques.

Entenem que aquest objectiu és ambiciós, però al mateix temps és irrenunciable pels socialistes de Mallorca, i entenem que passa per quatre accions concretes

153. Homogeneïtzació del panorama competen-cial a les illes balears. És imprescindible que les competències que exerceixen els Consells Insulars, ho siguin en condicions d’igualtat, i això sols passa perquè a tots els Consells s’exerceixin les mateix compe-tències. La legislatura que iniciarem ha de ser la legislatura de les transferències de funcions i serveis al Consell de Mallorca, en Agricultura, Or-denació i promoció turística, Joventut i Transport terrestre.

154. Recuperar les competències usurpades aquesta legislatura Al mateix temps recuperarem les competències i funcions que les lleis aprovades aquesta legis-latura pel PP han sostret als Consells Insulars (Llei turística, llei agrària, llei del sòl, o la llei de capitalitat de Palma, entre d’altres), sobretot les referides a l’urbanisme i ordenació territorial. És imprescindible garantir l’autonomia de cada ins-titució i això passa pel respecte a les seves com-petències.

155. Readequació de les actuals lleis de trans-ferències al nou panorama competencial sorgit de l’EAIB.

S’hauran de revisar aquestes lleis de transferèn-cies i les funcions i serveis que encara exerceix el Govern Balear i que en aplicació de l’Estatut hau-rien de prestar els Consells Insular.

FINANÇAMENT, EINA IMPRESCINDIBLE D’AUTOGOVERN. Aquesta ambiciosa assumpció competencial i d’autogovern no es pot realitzar a qualsevol preu, la capacitat d’autogovern sols serà efectiva si el Consell de Mallorca compta amb el finançament adequat i necessari.

156. És imprescindible la modificació de la Llei de Finançament de Consells Insulars que ha estat aprovada aquesta legislatura en solitari pel PP, ja que les seves previsions actuals són del tot insu-ficients per finançar les competències que exer-

ceixen i han d’exercir els Consells Insulars. S’han d’augmentar els recursos traspassats de la Co-munitat Autònoma als Consells per tal d’obtenir un finançament just i suficient per a executar les competències exercides, que garanteixi un igual nivell de serveis públics per a tots els balears in-dependentment de la seva illa de residència.

És necessari que els Consells estiguin ben fi-nançats en la seva vessant d’institució autonòmi-ca també per poder desenvolupar correctament la seva tasca com a administració local i d’Ajunta-ment d’ajuntaments.

Els darrer anys el Consell de Mallorca ha hagut de partir el qüestionament de la seva utilitat, la seva eficàcia i la seva transparència. Des de la seva gestió dels recursos públics s’ha de prestigiar la millor forma de fer polítiques per a la nostra Illa.

Tota la normativa emanada d’Europa i del govern central dels darrers anys, ha incrementat el con-trol de la despesa de les administracions públi-ques per tal de garantir el control del dèficit públic i del deute tan financer com comercial.

Òbviament el Consell de Mallorca ha de respec-tar l’augment del control, complir els indicadors i vetllar per la seva transparència cara a la ciu-tadania i a altres agents i institucions públiques. Però el gran repte es no considerar tot això com un objectiu, sino el marc dins del qual s’han de desenvolupar les polítiques que millorin la vida dels mallorquins i les mallorquines.

157. La despesa s’ha realitzar amb economia, efi-càcia i equitat. Així, els socialistes ens comprome-tem a introduir indicadors i sistemes de valoració de la gestió dels diferents programes de despesa. Les prioritzacions a l’hora d’assignar recursos i de pressupostar han d’anar orientades a la con-secució dels millors resultats amb la despesa més ajustada premiant aquells programes que han esdevingut més eficaços socialment.

158. Des de la hisenda del Consell ens compro-metem a vetlar pel desenvolupament de la cul-tura de no només de retre comptes numèrics, sino també dels resultats sobre les persones si-tuant-les en el centre de la decisió de despesa.

159. Una gestió apropiada de la despesa ha de comptar amb uns procediments administratius electrònics, sistemàtics i el més estàndard pos-sible per tal de minimitzar la pèrdua de recursos i temps.

FINANÇAMENT

Per poder desenvolupar les seves competències el Consell de Mallorca ha de gaudir d’un finança-ment just i suficient. Quan els recursos son insu-ficients per atendre les responsabilitat públiques que te assignades el Consell, no només se deixen d’exercir competències i se deixen persones des-ateses, si no que també la gestió esdevé un caos.

160. El Consell de Mallorca te un nivell molt limitat de recursos propis però aquest recursos han de ser gestionats amb especial cura, així els socia-listes ens comprometem a revisar i racionalitzar la gestió i especialment, el cobrament d’aquest recursos reforçant el servei de recaptació.

El sistema de finançament de Consells Insulars, aprovat en aquesta legislatura per la Llei 3/2014, de 17 de juny, es va partir d’una retallada impor-tant en l’any base de càlcul de finançament de les competències homogènies, les competències autonòmiques assumides per tots els consells in-sulars en l’any base 2012, degut a la suspensió en el 2011 de les regles ’actualització de les quanties a rebre previstes a la Llei 2/2002. Aquesta retalla-da suposa i suposarà una reducció important de recursos.

161. Els socialistes ens comprometem a revisar el sistema de finançament actual dels Consells insulars incrementant l’any base en les quantitats retallades pel govern del PP l’any 2012, i a recu-perar el que s’hagi perdut durant els anys 2013 i 2014. Això suposarà una millora important en el finançament del consell.

162. També establirem que el finançament au-tonòmic sigui incondicionat per a la despesa dels consells, sense l’obligació de destinar determi-nats recursos a despeses de capital.

163. El Consell de Mallorca exigirà al Govern de les illes Balears el cobrament dels 125 milions de les bestretes a compte del sistema de finança-

ment concedides els anys 2009, 2010, 2012 i 2013 i que la Llei de finançament de Consell Insulars aprovada deixa sense concretar.

164. Els i les socialistes garantirem que les mi-llores de finançament autonòmic procedent de l’Estat repercuteixin damunt el finançament dels consells insulars. Així, el Consell de Mallorca s’implicarà en les negociacions que es duguin a terme amb l’Estat per un nou sistema de finança-ment autonòmic i per la recuperació dels 1.000 milions perduts en inversions estatutàries de la passada legislatura.

EINES NORMATIVES QUE DOTIN D’AUTONOMIA EL CONSELL.Es necessari, per poder assolir les fites que ens hem marcat als apartats precedents, reduir la excessiva burocratització del Consell de Mallorca, prototip i exemple de maquinària pesada i ineficaç a nivells de tràmits administratius.

En aquests moments els Consells Insulars es regulen per l’establert a la legislació sobre règim local com administració local hereva de la dipu-tacions, i per una llei de Consells obsoleta i sense adaptar a la realitat, ja que es prèvia a l’Estatut d’Autonomia del 2007.

165. Per la qual cosa es imprescindible que el rè-gim jurídic, administratiu i de procediment dels consells insular es reguli en una sola llei, llei que a més s’ha d’adaptar als nous temps, per la qual cosa impulsarem l’aprovació d’una nova llei de Consells Insulars que ha de convertir-se en una vertadera llei de règim jurídic dels Consells, que permeti agilitzar els tràmits administratius i reduir l’excessiva burocràcia que en aquets mo-ments és senya d’identitat del Consell de Mallor-ca, i que permeti modernitzar la institució.

166. Al mateix temps formularem i implantarem un Pla de modernització dels processos i implan-tació de l’administració digital, de manera que els administrats puguin accedir als serveis del Con-sell de Mallorca i seguir les tramitacions adminis-traves, amb un sols clic i des de qualsevol part del món.

Els socialistes entenem que la introducció de fór-mules de gestió pública socialment responsable

forma part de la modernització del Consell, so-bretot amb allò que es refereix a la contractació pública.

La contractació pública és una eina, en mans de les administracions amb un alt potencial, sempre i quan s’utilitzi forma correcta, i entenem que ha de cerca els objectius de millorar la qualitat dels serveis adreçats a les persones, puntuant, quan sigui necessari, les ofertes tècniques per sobre de les econòmiques, oferir llocs de treball a perso-nes en situacions de vulnerabilitat, mitjançant les clàusules socials, o no permetre que les baixes econòmiques dels contractes repercuteixin da-munt del treballadors, mitjançant fórmules de revisió i sanció contractuals.

La contractació pública no podem entendrer-la com una finalitat en sí mateixa, ni tampoc cons-titueix exclusivament un mitjà per a l’obtenció de prestacions, obres o serveis en les condiciones econòmicament més avantatjoses per a l’admi-nistració sinó que és, sobretot, una eina jurídica al servei dels poder públics per al compliment dels seus fins i valors fonamentals: cohesió social, re-distribució de la riquesa, igualtat i justícia.

167. El Consell de Mallorca ha de fer de la con-tractació pública una vertadera eina de canvi so-cial, per tal de desenvolupar tot el seu potencial impacte en l’àmbit social, per que la contractació que es realitzi sigui una Contractació Pública So-cialment Responsable, en tres camps clarament diferenciats:

- La incorporació de clàusules socials en la lici-tació dels contractes públics, ja que mitjançant aquestes clàusules l’administració pot lluitar con-tra l’exclusió social a més de generar ocupació de qualitat, promoure el comerç ètic o impulsar la igualtat efectiva entre homes i dones

- L’adaptació de mesures que millorin la contrac-tació pública de serveis socials adreçats a l’aten-ció de persones.

- La incorporació de clàusules de revisió, de con-trol i de rescissió, sobre les condicions de treball i salaris de les persones contractades o subcon-tractades per les empreses adjudicatàries.

UNA GESTIÓ INTEGRAL DELS RECURSOS HUMANSEls socialistes de Mallorca apostem per un Con-sell de Mallorca més eficaç i eficient. Reprendrem els avanços aconseguits en la modernització de la seva Administració Pública durant la presidència de Francina Armengol, avanços que en la legis-latura del PP, han estat denigrats a la mínima expressió amb les seves polítiques de personal reduccionistes, sota la justificació de disminució de la despesa. La situació de l’Administració Pú-blica del Consell de Mallorca que se’ns presenta actualment és similar a la de l’any 2007.

168. Els socialistes de Mallorca reprendrem el treball iniciat en la legislatura 2007-2011, poten-ciant la gestió integral dels recursos humans en l’Administració Pública del Consell de Mallorca, partint de la tradicional funció pública que exer-ceix la direcció del personal del Consell de Mallor-ca, ampliant la Gestió dels recursos humans, com a política transversal, que afecta la modernització, innovació permanent, qualitat i homogeneïtzació de processos de totes les àrees i departaments del Consell de Mallorca, les seves empreses pú-bliques, organismes autònoms i potenciant la seva extensió als ajuntaments de Mallorca.

Perquè l’Administració Pública avanci en la mo-dernització, en una Administració més eficient i eficaç, fonamentada en la vocació de servei, des-taquem el valor dels empleats públics que pres-ten serveis al Consell de Mallorca. Ho fan amb dedicació i eficiència. Posarem en marxa una política de recursos humans amb una orientació decidida als resultats del servei i al creixement professional dels empleats públics. Concretam les següents mesures específiques:

169. Fomentar la professionalització de tots els empleats públics:Potenciar la formació contínua com a eina de capacitació per a un nou sistema de gestió per competències dels professionals que treballen al Consell, adaptant-se a la innovació en noves for-mes de treball per processos amb criteris de qua-litat i a les noves tecnologies. Accions necessàries per augmentar l’acceptació i formar part activa de la gestió del canvi, que permetin una gestió admi-nistrativa més eficaç i àgil, facilitant l’accessibilitat als ciutadans, eix central de l’Administració i a qui van dirigides les seves actuacions.

Promoure la col·laboració i compromís dels empleats públics amb la identificació de les es-tratègies i objectius, que millorin l’accessibilitat dels ciutadans als diferents serveis, potenciant el servei d’atenció al ciutadà, que permeti optimitzar l’ús dels recursos i la millora de la satisfacció de la gent, conciliant aquests objectius amb la ga-rantia de les condicions de treball dels empleats públics.

Per facilitar la gestió del canvi a l’Administra-ció pública, és important que els professionals se sentin partícips del mateix, sent els diferents professionals d’aquelles àrees en les que la seva gestió pugui servir de model a la resta, exerceixin de formadors, i puguin explicar les seves expe-riències a altres departaments i serveis, fent-lo extensiu als ajuntaments, o aquests últims pu-guin ser formadors dels empleats del Consell. Fomentar la participació i col·laboració entre els diferents ajuntaments i el Consell és una de les nostres prioritats per aquesta legislatura.

170. Potenciar i desenvolupar l’Administració electrònica:

Homogeneïtzació i implantació de procediments i processos administratius sota criteris de qualitat, amb l’objectiu de simplificar tràmits i eliminar bu-rocràcia innecessària, potenciant la seva extensió a tots els ajuntaments.

Impulsar un ús òptim de les tecnologies de la in-formació i la comunicació orientades a una millor prestació del servei públic, de l’eficiència i de la participació ciutadana.

Promoure la coordinació entre el Consell de Ma-llorca i els ajuntaments per optimitzar la prestació global de serveis, donant suport a la modernitza-ció de les seves xarxes de comunicació tecnològi-ca, a través del Consorci d’informàtica local.

Implantar la finestra única, com a servei d’atenció al ciutadà i altres administracions, millorant la re-lació ciutadà-administració.

Millorar la web del Consell com a eina de parti-cipació i agilització dels tràmits administratius, facilitant als ciutadans i les institucions que pu-guin realitzar les seves gestions via telemàtica; de

transparència, publicant totes les línies de sub-vencions, sol·licituds i concessions tramitades.

171. Promoure les anàlisis funcionals i la gestió per competències.

Promoure l’anàlisi dels llocs de treball, millorar la descripció i continguts, fent-se necessari revisar la Relació de Llocs de Treball (RLT), permetent una major eficiència en l’assignació de recursos humans, així com potenciar la conciliació de la vida familiar i laboral.

Implantar mesures per a la provisió de llocs, mi-tjançant una major flexibilitat en la mobilitat del personal laboral i funcionari, entre els diferents departaments i serveis, fomentant la motivació del personal, amb l’objectiu d’aconseguir una major eficiència en la gestió de recursos humans.

Possibilitar una nova regulació de la selecció de personal prèvia negociació, incloent nous mèrits per a la contractació, fomentant l’ocupació de jo-ves per a l’accés a la primera feina, de majors de 45 anys i d’aturats de llarga durada. Canvis en les proves de selecció, no només proves teòriques, sinó també pràctiques, on l’aspirant sigui capaç de demostrar els seus coneixements teòrics por-tats a la pràctica de la gestió diària. Introduirem criteris de paritat en els llocs de lliure designació.

Fomentar el teletreball, l’orientació a un treba-ll per objectius, com a mesura transversal en aquells llocs que pel seu contingut sigui possible, contribueix a millorar la conciliació de la vida fa-miliar i laboral.

Impulsar la creació de la Oficina de Modernització Administrativa, que permeti exercir de centre de coordinació y acompliment de les mesures im-plantades.

172. L’avaluació dels recursos humansImpulsar l’avaluació del compliment d’objectius, com a política de qualitat en la gestió. És impor-tant conèixer, en què i com gastem els diners públics, permetent mesurar resultats, detectar àrees de millora i com a eina de transparència en la gestió.

Introduir un sistema de control de qualitat dels serveis públics prestats pel Consell de Mallorca, a través d’un sistema de consultes, queixes i su-ggeriments que permetin conèixer les àrees de millora de l’Administració.

Possibilitar la implantació de l’avaluació de l’acompliment, com a procés continu, sistemàtic, orgànic i en cascada, com a eina necessària per redefinir processos, assignació de funcions, tas-ques i formació, a més permet captar elements intangibles com la cultura organitzativa i el clima laboral.

Introduir noves eines de gestió pels sistemes d’in-formació, quadres de comandaments que siguin útils per analitzar l’acompliment d’objectius, re-definició de processos, d’objectius, formació i de llocs de feina, que permetrà millorar la gestió i l’eficiència de la administració.

UNA ALTRA MANERA DE GESTIONAR LES EMERGÈNCIESS’ha de replantejar el model de gestió d’emer-gències. Els bombers de Mallorca treballen amb unes condicions que disten molt de ser les idò-nies: parcs obsolets, maquinària antiga i pocs efectius, per a resumir la qüestió. El que hem plantejat, durant la present legislatura, és la ne-cessitat d’iniciar els tràmits per a unificar els cos-sos d’emergències que responen a nivell insular, per tal d’optimitzar els recursos.

173. S’ha d’elaborar un pla director pel Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament del Consell de Mallorca que analitzi l’estat dels parcs, que reculli el temps de resposta del cos de bom-bers a cada un dels municipis, que expliciti quines són les zones on s’han de construir nous parcs i que revisi l’organització i l’estructura del cos.

Dins el marc d’implantació de noves eines en la gestió integral de recursos humans del Consell de Mallorca, farem un especial esforç i prioritza-rem la implantació d’aquestes millores als cos-sos d’emergències del Consell de Mallorca.

UN CONSELL ÚTIL PELS AJUNTAMENTSEls i les socialistes apostam per una nova forma de relació dels ajuntaments amb el Consell de Mallorca, un nou model de cooperació local. La

cooperació entre institucions ha de començar amb la corresponsabilitat de les decisions, partint d’una anàlisi compartida de les necessitats i dels recursos necessaris per a fer-hi front. Pel Conse-ll, cooperar amb els ajuntaments no pot ser apro-var un pla d’inversions anual (com per exemple, el Pla d’Obres i Serveis) i rentar-se’n les mans. Es tracta d’orientar tota la institució a resoldre les problemàtiques dels municipis, a les que sempre, siguin quines siguin, hi han de fer front els consis-toris, siguin competència seva o no.

174. La política de Cooperació Local ha de ser transversal. Això vol dir que s’ha d’executar des de tots els departaments del Consell de Mallorca. La institució insular és, per definició, l’ajuntament d’ajuntaments de Mallorca, i aquest concepte ha de ser el fil conductor de la seva acció política. El Consell ha d’actuar per fer més eficient la tasca dels consistoris, que a diari tenen la necessitat de resoldre problemàtiques que afecten directa-ment la ciutadania, moltes d’elles urgents.

La inversió pública és una part fonamental de la cooperació local, però no és suficient, molt man-co amb el model actual. El paper de defensar els ajuntaments recau en un conseller executiu que pot tenir més o manco influència en la presa de decisions de l’equip de govern.

175. El Consell ha d’assumir la seva responsabi-litat. Ha d’ajudar a executar els projectes locals dels ajuntaments, dotant-los de recursos. Ha de subvencionar projectes concrets en la seva tota-litat –o pràctica totalitat, la capacitat d’endeuta-ment de molts dels ajuntaments és molt limita-da-, amb una tramitació àgil i telemàtica –com es va fer, per exemple, en el cas dels plans E-, però això no és suficient. El Consell ha d’analit-zar, cas per cas, que és el que necessita cada ajuntament, i posar a la seva disposició recursos o personal propi. S’han de reforçar els equips de professionals a disposició dels municipis: experts en comptabilitat i finances, en urbanisme i orde-nació, secretaris i interventors assistents, per a posar alguns exemples.

El desenvolupament d’una societat democràtica i igualitària passa per a enfortir les institucions més properes a la ciutadania. Aconseguir dotar d’una major autonomia els ajuntaments ha de ser

un dels objectius principals dels i les socialistes al govern del Consell.

176. Les inversions de la institució han de ser planificades a mig termini. No és admissible que alguns ajuntaments hagin de retardar l’aprovació del seu pressupost, pendents de conèixer quins seran els fons que els arribaran de les institu-cions supramunicipals. Tampoc es pot consentir que els consistoris de la nostra illa no executin els projectes que tenen dins els calaixos per no saber amb quines inversions comptaran a una legisla-tura vista. Manca inversió, però sobretot manca planificació.

177. Per una altra banda, apostam perquè el Con-sell de Mallorca torni a donar suport al projecte europeu Leader, gestionat per l’associació Ma-llorca Rural. En l’actualitat s’estan invertint més de 7,5 milions d’euros en projectes, dels quals 3,6 vénen d’inversió privada. El Govern Balear aporta prop de 700.000 euros. La resta, provenen de fons europeus.

Aquesta inversió ha suposat el manteniment i/o consolidació de 230 llocs de feina, i la creació de 173 places laborals més. Els ajuntaments de Ma-llorca han estat beneficiaris de 36 projectes Lea-der. El Consell, durant aquesta legislatura, no ha fet absolutament res, i és inadmissible.

I un Consell fort, també passa per un Consell que es posi al servei dels Ajuntaments. El Consell ha de contribuir a la modernització de l’administració de Mallorca i de cada un dels seus Ajuntaments, una administració que asseguri el benestar, que doti a la ciutadania de serveis de qualitat i que si-gui oberta, receptiva, equilibrada, eficaç i eficient. Per això proposem:

178. Introducció de la Carta de Serveis a tots els Ajuntaments de Mallorca, per tal que puguin do-nar resposta a les necessitats dels seus ciuta-dans, entenent aquestes cartes de serveis com un contracte entre la ciutadania, que paga imposts, i l’administració que li ofereix un determinat nivell de prestacions, així l’exigència del la ciutadania envers els seus governants cobra carta de natu-ralesa.

179. Donar suport tècnic i jurídic als ajuntaments, entès com un servei integral d’assistència, com una col·laboració transversal, sobretot en la pro-moció i facilitació d’eines de gestió, també suport en la consecució de simplificar els processos i gestions administratives.

180. Formació integral, la formació dels funciona-ris és cabdal per tal de donar sortides a les no-ves demandes socials, i també per tal de reduir els tràmits administratius. En aquest sentit, cobra especial importància la formació en la introduc-ció de les clàusules socials a la contractació, com una de les principals eines amb que compta l’ad-ministració per promoure la inserció laboral dels col·lectius més febles o en risc d’exclusió social, o d’aturats de llarga durada o majors de 55 anys.

181. Impulsar la modernització administrativa dels ajuntaments, innovació i qualitat en la gestió, com objectius per aconseguir institucions sòlides i adaptades a les necessitats que la nova societat del segle XXI reclama.

182. Millora del finançament local, per la qual cosa recuperarem i finalitzarem la redacció i aprovació de l’Estatut d’Autonomia local, iniciat a la FELIB la passada legislatura, i sobretot coordinar i finançar les necessitats dels municipis, mitjançant dels serveis de les mancomunitats.

Encara que la competència sigui estatal, s’ha de treballar amb la Federació de municipis per im-pulsar una reforma del finançament local que su-posi no només la participació en els ingressos de l’Estat i de les Comunitats Autònomes -conside-rant les competències exercides supletòriament i que, fins ara, s’han desenvolupat moltes vegades sense l’adequat finançament- sinó també l’am-pliació de l’espai fiscal propi, tributs, taxes i con-tribucions especials sobre els quals els governs locals haurien de poder exercir la seva capacitat normativa. És urgent, per tant, concloure el tan esperat nou sistema de finançament local, que ha de ser transparent i dinàmic.

UN CONSELL ÚTIL PER LA DEMOCRÀCIAEns trobam en un moment en el que la ciutada-nia està desencantada amb la qualitat de la de-

mocràcia i de les institucions, de manera que les percep poc transparents.

Aquesta percepció també recau sobre els seus representants, a qui veuen allunyats de l’interès general i sobre els partits polítics, als que veuen com organitzacions impermeables a les seves demandes, o pitjor encara, incapaces de donar resposta als seus problemes en un món globalit-zat sobre el que s’ha perdut el control democràtic de les institucions.

Els i les socialistes no podem permetre aquesta situació.

La crisi econòmica i els discursos interessats de la dreta han aconseguit que s’instal·li a la nostra societat una forta desafecció ciutadana front a les institucions democràtiques, per la qual cosa, des de la trajectòria que ens avala, els socialistes en-tenem que som els que oferim major seguretat per afrontar i liderar els canvis que la societat re-clama.

La incertesa i el malestar de la ciutadania reque-reix una sòlida actuació política a favor de les ins-titucions democràtiques, de la seva actualització i adaptació a una societat que exigeix bon govern, transparència, rendició de comptes, exemplaritat en tots el àmbits del servei públic.

La proposta dels i les socialistes de Mallorca és la de construir més i millor democràcia, perquè la democràcia es l’única via per prendre decisions col·lectives justes, que redueixin les desigualtats.

La crisi ha estat devastadora per a moltes famí-lies. Ha afectat la seva feina, la seva renda dispo-nible, la qualitat dels serveis que reben, les seves aspiracions de futur, i el que és pitjor, les aspira-cions de futur dels seus fills i filles.

I front això, la dreta, amb la confiança que li va do-nar la ciutadania ara fa quatre anys, ha emprat la seva majoria absoluta per atendre els interessos de les persones mes poderoses per damunt de les demandes dels mes dèbils, ha defensat els interessos particulars per damunt del interessos generals. Ha vestit de mesures econòmiques allò que en realitat eren mesures ideològiques.

L’empoderament de la ciutadania serà una de les peces claus del govern socialista al Consell de Mallorca, introduint un canvi de cultura i model a Mallorca que permeti a la ciutadania conèixer, participar i col·laborar en la gestió dels assump-tes que els afecten, evolucionant del govern per a la ciutadania, al govern amb la ciutadania.

El Consell de Mallorca ha de ser el govern dels mallorquins i les mallorquines, una institució de referència per a tots els ciutadans i ciutadanes perquè és la que gestiona competències cabdals com són els serveis socials, les infraestructures viàries, la cultura, l’esport o les polítiques per a la joventut. Aquest govern insular només podrà do-nar resposta a les demandes del nostre temps si és transparent en tota la seva gestió, i connectat permanentment amb la ciutadania a través de la creació d’eines i espais de participació ciutadana. Els socialistes de Mallorca ens marquem com objectiu governar per defensar la democràcia i aprofundir en les reformes institucionals. Som un partit realment compromès amb la transforma-ció de la societat.

Per tant farem de la transparència de les insti-tucions i de la participació ciutadana una senya d’identitat de la política a Mallorca, fent que el sector públic sigui l’exemple i serveixi de referèn-cia a la resta de sectors.

TRANSPARÈNCIA, COMPROMÍS AMB LA SOCIETAT

1.- En la gestió

Els socialistes sabem que la transparència en l’actuació dels poders públics no es sols una de-manda ciutadana, es el primer escaló en la de-volució de la confiança en les institucions i de la lluita contra la corrupció.

Es necessari avançar cap a un projecte que, res-pectant la seguretat jurídica i els límit lògics, posi a disposició dels mallorquins tota la informació que els sigui útil.

La transparència es una eina bàsica per millorar la relació entre la política i la ciutadania, i l’objec-tiu que perseguim és un vertader Govern Obert a la ciutadania, construint eines efectives a la seva disposició.

183. El repte de futur que ens marcam els socia-listes es desenvolupar un nou i més complet Codi Ètic, per tal que sigui l’eina efectiva que permeti, entre altres:

- La publicació del ordres del dia i les actes del ple, però també del Consell Executiu, i demés òr-gans col·legiats com la Comissió d’Urbanisme, la de Patrimoni o la d’Artesania- La implantació d’un Portal de Transparència que posi a disposició dels ciutadans les dades en un format obert, accessible i utilitzable, tot res-pectant la protecció de dades.- La publicitat absoluta de les meses de contrac-tació, inclús amb la retransmissió en directe per internet, de les ofertes de licitació en els procedi-ments oberts.- La publicitat absoluta en els tribunals de bare-mació de les convocatòries de subvencions públi-ques.

2.- En la Política

La confiança de la ciutadania sols la podrem guanyar amb bones pràctiques. Els compromís democràtic amb la transparència, la austeritat personal, l’obertura, l’honestedat, i en definitiva, una major rendició de comptes, són principis que tots el càrrecs socialistes assumiran com a part del seu compromís ètic. Aquest també es un dels aspectes que canviarem del Codi Ètic del Consell de Mallorca.

Ser càrrec electe o membre d’un govern socialis-ta, es un gran honor, i al mateix temps una gran responsabilitat. Per aquesta raó hem de ser enca-ra més exigents amb els nostres càrrecs públics, imposant-los una sèrie d’obligacions que mostrin i reforcin la seva exemplaritat, entre altres:

184. Transparència i periodicitat periòdica de les declaracions de bens i activitats i interessos i de les certificacions de les declaracions de renta anuals.

185. Amb l’objectiu d’evitar els possibles conflic-tes d’interessos en l’exercici dels seus càrrecs, establirem els protocols i instruments necessa-ris per a prevenir aquets conflictes, vigilant el seu compliment durant l’exercici del càrrec i garantint

les exigències de incompatibilitat una vegada que cessin en el càrrec, evitant les portes giratòries.

186. Publicitat dels trajectes que realitzin els consellers i als càrrecs amb els cotxes oficials, i publicitat de tota la seva agenda, no sols l’oficial, perquè si un conseller o alt càrrec s’entrevista o visita a una persona, col·lectiu o entitat, la reunió ha de ser pública.

RETRE COMPTES I AVALUACIÓ DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUESLa rendició de comptes s’ha de convertir en un paradigma de transformació de la societat a la que vivim, ha de ser un compromís transversal, que s’implanti a gestió pública, però que de mica en mica s’implanti també a la gestió privada.

187. Per la qual cosa, hem de millorar els pro-cessos i procediments públics, modernitzant-los i fent-los accessibles, aplicant les noves tecnolo-gies. Recuperarem l’aposta per la innovació que va fer el govern socialista de Francina Armengol i que el govern del PP ha arraconat aquesta le-gislatura dins un calaix, reduint la excessiva bu-rocratització dels processos i tràmits. Aquesta millora de tràmits i processos te un objectiu clar, acostar l’elaboració de les polítiques públiques a la ciutadania.

Aquesta avaluació i dació de comptes ha de ser entesa com un vertader dret de la ciutadania, i una obligació dels governants.

L’actual conjuntura social i econòmica fa mes ne-cessàries les que mai les polítiques d’avaluació. És essencial conèixer l’opinió de la ciutadania mi-tjançant mecanismes que indiquin a les persones al servi públic el nivell d’èxit o fracàs de la implan-tació d’una política concreta.

188. Per tant hem d’establir indicadors en la ges-tió dels plans i servis públics que permetin que la ciutadania avaluï de manera objectiva el grau de consecució dels objectius que es pretenen assolir.

189. Els representants polítics tenen l’obligació d’explicar i justificar cada un dels euros públics que es gasten, i explicar la finalitat pública de tota aquesta despesa, no sols com a control financer

en el sentit clàssic del terme, i que ja es desenvo-lupa tant pels òrgans de gestió interns, com per la Sindicatura de Comptes, sinó un control polític de la despesa.

Per tant, la transparència, la rendició de comptes, l’avaluació financera i política de la gestió pública, suposen un nou model de comunicació amb la societat, amb els ciutadans, un nou model basat en una nova visió de lo públic.

PARTICIPACIÓ, L’ACCIÓ PÚBLICA AMB ELS CIUTADANSEls socialistes defensam la importància de les po-lítiques públiques, com essencials per a assegu-rar una veritable recuperació econòmica i social, una recuperació que arribi a totes les persones afectades per la crisi que vivim i no sols a unes quantes. Polítiques públiques que conformin una societat mes equitativa, mes justa, mes igual i mes solidaria.

L’Estatut d’Autonomia i la legislació local perme-ten al Consell de Mallorca obrir noves formules de participació de la societat en els assumptes que li son mes propers, que son els que es gestionen des del Consell: els serveis socials, les infraes-tructures, la cultura, l’esport, l’urbanisme, etc.

Aquestes noves fórmules de participació han d’in-corporar les demandes socials, i han de servir per incorporar a les polítiques públiques nous punts de vista, que siguin capaços de millorar l’efectivi-tat d’aquestes polítiques, però també capaços de millorar la presa de decisions.

Farem feina per implantar nous canals que per-metin el contacte directe de la ciutadania amb les institucions, facilitant la seva participació en el procés de presa de decisions.

190. Impulsarem la participació institucional mitjançant les entitats que representen a la ciu-tadania, impulsant i donat un nou caire a les ja existents, com poden ser en les ponències d’urba-nisme o patrimoni, i el diàleg més genèric recollit a la Constitució amb agents econòmics i socials, com també impulsant un nou model de diàleg social, de caràcter mes sectorial, mitjançant les entitats i agents mes concrets, amb instruments de participació i concertació capaços de fer efectiu

que les seves propostes arribin de manera directa als agent públics encarregats de la sema imple-mentació.

191. Crearem l’Assemblea de la Ciutadania de Mallorca com a fòrum de participació ciutadana referent de la institució. Aquest òrgan comptarà amb representants del sector privat, associacions sense ànim de lucre i representants del món veï-nal. D’entre tots els seus membres s’elegirà una presidència.

Hem d’establir de manera senzilla i ràpida, me-canismes que ens permetin millorar la nostra democràcia, fomentant la participació de la gent tant el disseny de les polítiques públiques com en la seva gestió, com en el seu seguiment.

UNA NOVA ADMINISTRACIÓ PÚBLICA, AL SERVEI DE LA CIUTADANIAEl sector públic es el que ens garanteix els serveis comunitaris bàsics, com l’educació, la sanitat, i la dependència, però també les infraestructures o la conformació de les nostres ciutats o del nostre paisatge.

Per tant, per a nosaltres és primordial salvaguar-dar i posar en valor allò públic, perquè entenem que l’administració pública és ara mes necessària que mai, perquè ha de garantir la prestació dels servis essencials, fugint de privatitzacions i exter-nalitzacions, desenvolupant uns serveis públics de qualitat per a totes les persones, sense exclu-sions i sense privilegis.

En aquest sentit el Consell de Mallorca s’ha de plantejar l’eficiència en la gestió com un objectiu, però també com un mitjà per acostar l’Adminis-tració a la ciutadania, pel que hem de cercar l’ex-cel·lència en la gestió, avançant en la qualitat dels serveis públics.

La gestió pública i les garanties que aquesta su-posen pels ciutadans i ciutadanes, no han de ser sinònims de lentitud i burocratització com ens passa en aquets moments. Per això els i les so-cialistes volem avançar cap a noves fórmules que possibilitin la modernització real i efectiva del Consell de Mallorca.

192. La burocràcia no ha de suposar un fre al creixement de la nostra terra, les nostres em-preses o els nostres emprenedors, per tant tre-ballarem per continuar el procés de modernitza-ció i simplificació en els processos que va iniciar Francina Armengol i que la dreta ha arraconat, mitjançant un impuls transversal de mecanis-mes de control antiburocràcia, que incorporaran processos d’auditoria administrativa i legislativa i legal, de manera que eliminin qualsevol carrega innecessària del procés, així com qualsevol falta de raó objectiva que justifiqui la seva aplicació.

193. Continuarem amb la implantació de meca-nismes i mesures que possibilitin que el Consell pugui pagar més ràpidament als seus proveïdors, però també a la resta de perceptors tant físics, com ajuntaments o associacions, de manera que aquest pagament ajudi a activar l’economia de Mallorca.

El consell que volem es més eficaç, més ràpid, més segur, menys costós i més arrelat a la nostra terra i les seves persones.

194. Per tant emprendrem mesures que estalviar en la despesa pública, però sols en allò que no estigui lligat als serveis públics, eliminant duplici-tats o concurrència de competències amb altres administracions per tal de guanyar en eficiència.

I totes aquestes mesures les hem de realitzar amb responsabilitat en quan a l’estabilitat finan-cera, per tal de garantir la sostenibilitat a llarg termini dels comptes públics, però de manera sensata i no com ho ha fet la dreta, que ha utilit-zat l’excusa de l’estabilitat financera per retallar indiscriminadament i contra els mes febles. La nostra estabilitat financera passa per no posar en perill l’estat del benestar i el creixement econò-mic.

EXEMPLARITAT I CONTROL DE LA GESTIÓ PÚBLICAL’exercici d’un càrrec públic forma part del dret constitucional de representació i participació en els assumptes públics, dret dels anomenats fo-namentals, per la qual cosa els que conformen els governs, tenen l’àrdua tasca de designar els millors i mes capacitats a cada un d’aquets alts càrrecs.

195. La tasca política s’ha de dignificar, i s’ha de nomenar als millors i més capaços per a cada un dels llocs que s’ocupin, per la qual cosa, els socialistes de Mallorca promourem els examen d’idoneïtat de tots els alt càrrecs de l’administra-ció. Es tracta també d’implantar progressivament la Direcció pública professional, concepte intro-duït per l’Estatut bàsic de l’empleat públic, però que no s’ha desenvolupat a les administracions públiques.

La corrupció es una xacra intolerable, i ha estat també el detonant del rebuig de moltes perso-nes per la vida política. Per tant es imprescindi-ble una profunda revisió dels nostres processos de gestió i presa de decisions per assegurar que aquests casos no es repetiran, i es necessària també l’exemplaritat dels gestors públics, tant en l’exercici dels seus càrrecs com en l’exigència de responsabilitat. Sols així aconseguirem recuperar la confiança dels ciutadans.

196. Per tant manifestem el nostre ferm compro-mís de lluita contra la corrupció. Tolerància zero amb la corrupció. Per això ens hem d’assegurar de que els llocs de responsabilitat els exerceixin persones adequades.

197. Promourem i modificarem el contingut del Codi Ètic del Consell de Mallorca, per tal de im-pulsar una regulació sobre les persones que des-envoluparan aquests càrrecs, el seu compromís ètic, i la seva imparcialitat front a possibles con-flictes d’interessos, la seva dedicació i la seva res-ponsabilitat, instant inclús davant del Parlament de les Illes Balears la modificació de la llei d’in-compatibilitats.

A aquestes accions en relació als alts càrrecs, se li han de sumar accions conduents a abordar una revisió en profunditat dels processos de ges-tió, però també dels processos de control, per tal d’evitar que en el futur es produeixin casos de co-rrupció com els que varen succeir al Consell de Mallorca, centrats en la legislatura de govern de PP i UM, de 2003 a 2007.

Aquestes mesures han de sumar els esforços ne-cessaris en la lluita contra la corrupció i les ma-les pràctiques administratives, amb la necessària eficàcia i claredat que la societat demanda avui en

dia de l’administració. Aquests mecanismes de control i gestió no poden traduir-se en nova o ma-jor burocratització dels processos administratius.

Per tant, entenem imprescindible dotar al Consell dels instrument i mitjans capaços d’incrementar l’eficàcia en la detecció d’errors, frau i corrupció. Aquests nous processos han d’anar acompanyats de iniciatives públiques dirigides a reforçar les bo-nes pràctiques del sector públic, amb un objectiu, prevenir, però si n’és el cas, també investigar l’ús fraudulent de fons públics, o aprofitament irregu-lar de fons públics.

198. La proposta dels socialistes de Mallorca, es la creació d’un òrgan independent o l’adhesió a l’òrgan independent que amb aquest objectiu pu-gui crear el Govern de les Illes Balears, que ten-gui facultats d’inspecció i investigació, però que al mateix temps sigui l’òrgan encarregat de la for-mació i conscienciació en bones pràctiques, tant de funcionaris com d’alts càrrecs, i amb capacitat per elaborar dictàmens i recomanacions.

199. Per tal de du endavant aquestes propostes modificaren el Reglament Orgànic del Consell de Mallorca, a l’hora que promourem, i si es neces-sari, exercirem la capacitat d’iniciativa legislativa del Consell davant del Parlament de les Illes Ba-lears, per tal de que s’aprovi una nova llei de Con-sells Insular, que expressament inclogui i resolgui el seu règim jurídic i procediment administratiu.

4. Un Consell útil per la cultura i el patrimoni de Mallorca

La cultura és un concepte molt ampli que agluti-na dins, tot un conjunt de disciplines que formen i conformen a l’ésser humà. La cultura doncs, s’ha d’entendre com a element d’aprenentatge de l’in-dividu, com a font de coneixement: les costums, les idees, les tradicions que ens fan singulars com a poble, això és el que defineix la nostra cultura.

El Consell de Mallorca, ha d’esdevenir impulsor de la cultura, com a garant d’una societat amb pensament crític, que no només es centri en allò que ens identifica, sinó també en les noves for-mes d’expressió artística que esdevenen un nou llenguatge cultural.

La cultura ha de ser un dret, accessible a tothom i amb una vessant individual i col·lectiva. Individual, per permetre els desenvolupament d’iniciatives i inquietuds dels mallorquins/es a l’àmbit personal i familiar. Col·lectiu, perquè tot partint de l’indivi-du, aquest pren consciència que forma part d’un entorn amb uns trets que el diferencien.

El Consell de Mallorca ha de ser un agent cultural actiu. Com a institució competent ha d’estimular la creació de noves formes d’expressió i la pro-moció i difusió de la nostra cultura, la nostra llen-gua i el nostre patrimoni.

L’acció en matèria cultural ha de tenir molt pre-sent a les entitats que al llarg d’aquests darrers trenta anys de democràcia han estimulat el record per les nostres tradicions, han preservat el llegat cultural dels nostres avantpassats, han contribuït a la difusió de les nostres costums, de la nostra història i que són l’ànima viva de Mallorca.

L’actual crisi econòmica ha conduït a l’aparició de noves formes d’expressió artística amb les que el Consell de Mallorca hi ha de tenir cura i ha d’apostar, posant a l’abast de la ciutadania nous espais d’acollida pels artistes.

200. Per això, adaptarem l’edifici de carreteres de Palma, per a que sigui un espai de creació i expressió artística juvenil, autogestionat i sota la tutela del Consell de Mallorca.

Preservar i crear ha de ser el binomi on s’assegui la política cultural de l’illa: la preservació d’allò que tant ens ha costat recuperar i la creació d’allò que ens defineix ara com a poble.

EL CONSELL DE LES ARTS I LA CULTURA, COMPROMÍS AMB EL SECTOR201. La creació del Consell de les Arts i Cultura de Mallorca, suposarà la millora en la coordinació, projecció i difusió de l’activitat cultural al conjunt de l’illa de Mallorca.

Aquest Consell esdevindrà, un òrgan assessor de referència a Mallorca, actuarà com a observatori de les polítiques culturals i servirà com a instru-ment impulsor de les arts i la cultura en general.

El Consell de les Arts i la Cultura, afavorirà el diàleg entre el mon de la creació dels sectors culturals i artístics i l’administració del Consell de Mallorca.

202. A més a més, aquest Consell, crearà beques d’estudi destinades a l’alumnat dels centres d’en-senyament artístics.

203. En aquest Consell, participaran i estaran re-presentats tots els àmbits culturals. Concedirà a més, el Premi Mallorca de Creació Literària, que anualment el Consell de Mallorca, entregarà al millor treball literari en llengua catalana.

204. Crearem les condicions per assegurar el major accés al llibre i la lectura. Posarem en marxa un Pla de foment de la lectura i desenvo-lupament t de la comprensió lectora. Iniciatives per fomentar l’edició, producció i comercialització dels llibre.

La majoria de municipis de Mallorca disposen de biblioteques i aquestes han de ser l’autèntic motor de la cultura: centres d’estudi, de debat, d’aprenentatge, d’oci, espais on desenvolupar ac-tivitats de tota mena, lligades a la cultura del po-ble o la barriada.

205. Contribuirem a la digitalització de fons biblio-gràfics i dotarem la Xarxa de Biblioteques Públi-ques de recursos adients per tal d’obrir-les més a la ciutadania, tot incrementant l’oferta de llibres disponibles.

206. Promourem la cura amb les arxius públics, fomentant els inventaris, l’accessibilitat, la digita-lització i la recuperació dels mal conservats.

207. Així mateix, el Consell de les Arts i la Cultura recuperarà l’Espai Mallorca a Barcelona, per tal de donar conèixer i fer difusió de la cultura pròpia de l’illa, així com de les nostres singularitats.

208. Estructurarem un sistema d’Arts Visuals que ordeni i equilibri les relacions entre museus, centres d’art, artistes, galeristes i crítics amb una visió global del sector, que doni prioritat i que sigui capaç d’establir un marc de relació entre sector públic i privat.

209. Fomentarem la Xarxa de Municipis adherits a l’Institut Ramon Llull i la dotarem de funcions.

ELS TEATRES I AUDITORIS PÚBLICS A ESCENA210. El Teatre Principal de Palma serà l’estrella d’una Xarxa de Teatres i Auditoris Públics que tre-ballaran de forma col·laborativa i es convertiran en el millor mostrador de les arts escèniques tant de les fetes a casa, com de les millors produc-cions fetes a fora. Amb una programació atracti-va, singular i solvent, que posi a l’abast de la ciu-tadania les diferents formes d’expressió artística, en aquest cas, de les arts escèniques.

211. El Principal esdevindrà un Teatre obert a la creació dels artistes mallorquins, amb producció pròpia i vertebrador d’una forma d’entendre la cultura a l’illa com a creadora d’economia, com a formadora de pensament crític, com a element dinamitzador.

212. Ha d’esdevenir un espai idíl·lic on els nostres joves artistes de l’ESADIB i del Conservatori de Música i les Escoles de Música Municipals puguin accedir puguin veure en el Principal l’oportunitat de fer-se veure, de donar-se a conèixer, de ser la porta del seu èxit.

213. La Lírica hi seguirà tenint un pes important, però el teatre ha de recuperar terreny. Són mol-tes les companyies mallorquines que treballen i poques o cap les que arriben a tenir l’escenari del Principal a la seva disposició.

214. Hi haurà també especial cura per a produc-cions líriques que en petit format, si poden utilit-zar els escenaris de la resta de Teatres i Auditoris Públics de Mallorca.

215. Establirem un sistema equitatiu i àgil d’ajuts a la iniciativa teatral, especialment a les noves for-mes de fer teatre com el “microteatre” o el “teatre de barra”.

216. Incrementarem els ajuts a la CAEM (Circuit d’Arts Escèniques de Mallorca).

217. Col·laborarem amb dues fites de gran in-terès pel teatre a Mallorca, la Fira de Teatre de Manacor i la Fira de Teatre Infantil de Vilafranca, a més de fomentar la promoció de la creació pròpia a fires de important transcendència fora de Ma-llorca, com és la Fira del Teatre de Tàrrega.

218. Crearem la “Nit del Teatre a Mallorca”.

219. La música també ha de tenir un paper relle-vant, per això, amb col·laboració amb els Ajun-taments, coordinarem mitjançant la XAT (Xarxa d’Auditoris i Teatres Públics de Mallorca), la crea-ció i contractacions de produccions musicals, per tal d’agilitzar les tramitacions i abaratir costos.

LA COORDINACIÓ ENTRE INSTITUCIONS, GARANTIA D’ÈXIT220. La Misericòrdia, s’ha de recuperar com a centre de referència de la cultura a Mallorca, associant-la a espais museístics d’altres països europeus de primer nivell.

La rehabilitació de la part que queda de La Mise-ricòrdia, permetrà disposar de nous espais apro-fitables per l’exposició, això permetrà dotar de di-namisme aquests, establint vincles amb galeries, prioritzant sobretot els joves creadors.

La Misericòrdia ha de ser l’espai central des d’on poder traslladar cultura cap a la resta de Mallor-ca. En aquest sentit, aquest espai serà la columna

vertebral de les polítiques culturals i de la coordi-nació amb els Ajuntaments.

221. Dotarem de més recursos i farem difusió de l’arxiu de la imatge i el so de Mallorca, que té la seva seu a la Misericòrdia.

222. Crearem l’Agenda Cultural de Mallorca, que serà fruit de la coordinació entre tots els protago-nistes culturals de l’illa, (actors, creadors, institu-cions, galeristes, músics, etc).

223. Reclamarem formalment que el Museu de Mallorca, sigui titularitat del Consell de Mallorca.

224. Dinamitzarem les Cases Museu Llorenç Vi-llalonga, Pare Ginard i Blai Bonet i esdevindran la Fundació Mallorca Literària, per tal de facilitar la difusió i promoure el coneixement i estudi de l’obra i la personalitat literària dels tres escriptors mallorquins.

225. Crearem la Xarxa d’oferta cultural al voltant dels pobles que conformen la Serra de Tramun-tana, i un festival internacional de música clàssica i contemporània a la Serra de Tramuntana.

226. Plantejarem també la creació d’una col·labo-ració amb festivals de música contemporània per poder crear una oferta al voltant de la música a l’illa de Mallorca per tal de millorar la nostra ofer-ta cultural tot lligant-la al turisme.

227. Crearem una línia d’ajuts pels intercanvis en-tre agrupacions musicals.

228. Desenvoluparem amb l’ajuda dels Ajunta-ments una xarxa d’Escoles de Música amb la fi-nalitat de regular, impulsar i propiciar l’excel·lèn-cia d’aquestes escoles que oferiran una formació musical al conjunt de la ciutadania de Mallorca.

229. Així mateix, els Ajuntaments que gestio-nin Escoles Municipals de Música promouran la col·laboració entre aquestes, i amb els Conser-vatoris Professional i Superior de Música, col·la-borant a través de la Conselleria d’Educació en la creació d’una veritable Xarxa d’Ensenyament Mu-sical Municipal, on l’oferta educativa pugui estar equiparada entre les diferents Escoles de Música.

230. El Consell de Mallorca no vol ser un convidat de pedra de la Fundació Illes Balears per a la Mú-sica, sinó un membre actiu. Per això negociarem amb el Govern de les Illes Balears i l’Ajuntament de Palma, fórmules participades on tots els Con-sells Insulars puguin gaudir de l’Orquestra Simfò-nica de les Illes Balears.

231. Posarem en valor la musica i realitzarem certàmens, festivals temàtics de rock pop, musi-ca popular, jazz, etc, on participin artistes consoli-dats noves promeses i grups amateurs.

232. Ajudarem a promocionar la carrera ascen-dent dels dissenyadors de la industria tèxtil de l’illa, tot assumint que és un valor afegit per a la nostra economia.

233. Fomentarem projectes municipals que, des de la visió intercultural de la convivència, apostin per la cultura com a via per al desenvolupament de vincles comunitaris i d’integració entre nouvin-guts i autòctons.

234. Potenciarem el català com a llengua vehicu-lar de l’administració pública i assegurarem l’ac-cés i aprenentatge del català i el coneixement de la seva importància cabdal en el procés d’integra-ció i de participació en la vida social.

EL PATRIMONI HISTÒRIC, LLEGAT DE MALLORCAMallorca ha estat creuada de civilitzacions que han deixat la seva petjada en la fisonomia de l’illa: les restes arqueològiques, el patrimoni etnogrà-fic, arqueològic, artístic, cultural, natural i el patri-moni historicoindustrial.

235. Millorarem el servei de manteniment i de gestió dels jaciments que pertanyen al Consell de Mallorca.

236. Promourem més excavacions als jaciments i a l’estudi de la cultura talaiòtica i desenvoluparem una política arqueològica de caràcter integral, cercant major rendibilitat social a les inversions.

237. Treballarem en l’inventariat dels jaciments subaquàtics.

238. Dissenyarem itineraris atractius pel públic i visitants, per convertir el patrimoni en reclam tu-rístic.

239. Crearem material audiovisual per donar a conèixer i educar als més petits en la importància del patrimoni històric a Mallorca, així com millo-rarem i cohesionarem els criteris de la senyalísti-ca d’espais i jaciments arqueològics públics.

Tenim un gran compromís amb les Inversions Estatutàries que en l’àmbit del patrimoni, posen en valor especialment, espais com el Centre In-ternacional de Fotografia Toni Catany, el Casal de Can Weyler o el Monestir de Bellpuig.

Aquestes inversions, són de cabdal importància, atesa també la greu situació d’enorme degra-dació en la que es troben la majoria, fruit de la deixadesa i oblit del Partit Popular. La inversió necessària per la protecció d’aquesta riquesa pa-trimonial, suposa també un fort element d’impuls de la inversió pública, generant llocs de feina.

240. Mantenim el compromís de portar a terme aquestes inversions no executades i reclamarem al Govern d’Espanya les que ens corresponen dels anys 2011, 2012, 2013 i 2014.