MALLORQUINS PEREGRINEN

A TERRA SANTA. 1935.Manuscrit : Joan Quetglas i Prats

Transcriptor: Joan Sunyer i Ramos

Editorial Granada Club Selección

1ª Edició: año 2021

Copyright: Manuscrit : Joan Quetglas i PratsTranscriptor: Joan Sunyer i RamosCopyright de esta edición: Editorial Granada Club Selección

Portada: Fotografia de la Tora del Museu Bíblic que els mallorquins portaran de terra santa

I.S.B.N.: 978-84-18622-11-3Depósito legal: GR 456-2021

Edita: Editorial Granada Club Selección Empresa Distribuidora: Editorial Granada Club SelecciónAvda. de Andalucía 16.18611 MOLVÍZAR (Granada)Teléfono Redacción: 958 62 64 73E-mail: editorial@granadacosta.net

Queda rigurosamente prohibida, sin la autorización expresa y por escrito de los titulares del copyright, bajo las sanciones establecidas por las leyes, la reproducción total o parcial de esta obra por cualquier método o procedimiento, comprendidos la reprografía y el tra-tamiento informático, así como la distribución de ejemplares de la misma mediante cual-quier alquiler o préstamos públicos.

5

PETITA INTRODUCCIÓ O NOTA EXPLICATIVA NECESSÀRIA.

N o puc precisar ni dia, ni any, ni lloc, quan em presentaren, quasi casual-ment, una senyora jove, i ben plan-

tada. Anys abans ella havia estat cambrera de l’aire. Ella tenia, o té, una cultura més que considerable. Resultà que a poc a poc vaig sa-ber quina era la seva nissaga. Era parenta del Canonge Mn. Joan Quetglas Prats. Aquell ca-nonge, canonge, que de nins seminaristes ad-miraven i ens cridava l’atenció. Aquell canon-ge que estimava i duia amb molta elegància i dignitat la seva canongia. Fou prefecte de ceri-mònies de la Seu. Per motius familiars, havien arribat a les mans de la parenta de Don Joan, unes petites pertinences personals. No sabia on podia depositar aquells records familiars, que no volia que es fessin mal bé.

El fet és que m’entregà unes borses plenes de records de Don Joan. Des de l’aparell per afaitar-se, les ulleres, una imatge de Sant Se-bastià, unes plaguetes... etc. Les plaguetes fou

6

lo que excitar més la meva curiositat. Què hi havia escrit? Una d’elles era el manuscrit que avui teniu a les vostres mans transcrit.

Ara que els meus ulls hi veuen menys, que tira a tira començo a destriar la Cabrera de la meva vida... ara que em manquen les parau-les adients... m’he proposat fer la transcripció d’aquesta crònica o cronicó d’aquella peregri-nació dels mallorquins a Terra Santa. Compro-veu que la lletra de Don Joan es petita ferm i no sempre fàcil de llegir.

Vull dir tres coses.La primera sigui d’agraïment a la senyoreta

que un dia posà a les meves mans el que con-sidero petit joiell, que si no fos estat per ella avui s’hauria perdut per a sempre, com tantes coses s’han perdut...

La segona, d’entrada disculpar-me de totes las faltes que trobareu a mesura que aneu llegint, no som un expert, tal volta he comès un atreviment, voler anar més enllà del que jo era capaç.

La tercera és donar les gràcies més sentides per l’empenta dels amics que en el seu dia em donaren coratge per començar i tirar endavant. Gràcies Mn. Francesc Ramis per les puntua-litzacions topogràfiques, graciés a Mn. Joan Bauzà pels seus consells, gràcies a Mn. Bal-

7

tasar Amengual per la seva ajuda, i de manera molt especial gràcies al Sr Mateu Cladera que des de el primer moment s’ha ofert i ha do-nat, no una mà, les dues perquè fos una realitat l’edició d’ aquets manuscrit.

Per acabar, penseu que teniu davant un manuscrit fet a hores dins un vapor o autos d’aquelles saons, a hores caminant i obser-vant. No pretén ser una obra literària, està escrit en mallorquí dialectal. Faig notar que Mn. Joan Quetglas en el seu manuscrit mai escrigué Bon Jesús, sols escrivia les Inicials B.J., per major claredat, veureu que apareix en nom complet: Bon Jesús.

Falta dir qui eren els peregrins?:D’entrada eren quatre amics, amb una dedi-

cació comuna, el Seminari:Mn. Joan Quetglas Prats. Inca 1877 - 1962,

canonge, professor del Seminari. Autor del manuscrit.

Mn . Bartomeu Pascual Marroig. Palma 1875 - Ciutadella 1967 a les hores rector del Seminari, Prelat Domèstic de la S.S., Funda-dor del Museu Bíblic.

Mn. Benet Bennasar Vanrell. Campos 1898 - 1871. Prefecte de disciplina i Profes-sor del Seminari.

8

Mn. Mateu Bosch Caldentey. Manacor 1897 - 1968. Fou professor del Seminari i Ma-jordom i, braç dret del Rector Pascual per dur a terme els seus plans, tant durant el seu rec-torat en el Seminari de Mallorca, com en el pontificat de Menorca, com a Vicari General. Fou Canonge de la Seu de Menorca i Prelat Domèstic de la S.S.

Per acabar dir que el viatge dels peregrins es perllongà dies...visitaren Terra Santa, Egipte, Turquia, Grècia i part del sud d’Itàlia, Marsella.

Ara, que viatgeu amb ells, gaudiu com ells fruïren, i jo mateix, fent la transcripció.

Residència de Sant Pere i Sant Bernat, hi-vern de la pandèmia de 2021.

Joan Sunyer i Ramos

9

ANY 1935JUNY

Dia 21 de Juny... Vapor.

A marapoora.- Missa a les 7 ½ perquè vagi bé el viatge.- A les 8 y ¼ amb tota la família cap al moll. En Miquel

picapadré compareix a n’es moll. Ab sa llanxa Malvarrosa cap al vapor Amarapoora. A les 9 ¼ partim. Calma xitxa. Tots animats. Camarot magnífic: Orde de menjar: a les sis o set fruites dins el llit; a les 8 berenar; a les 11 gelat; a la 1 dinar; a les 4 te; a les 7 sopar. Al dinar molts de plats però poquet, després d’un rosari: contem-plació costa brava Mallorca. Hem vist d’una ullada desde Sa Dragonera a Formentor. Des-prés de dinar, sesta fins a les 4.Té amb pastes. A les 4 ½ exercici de salvavides.- Reso. Lec-tura de Egeria .- A les 4 ½ té amb pastes i mer-melada. A les 6 ½ toc per arreglarsé. A les 7 sopar. Cotail- julié, peix, dos plats carn i gelat de fruites: cafè, fruites seques. Passeig. Reunió

10

amb els cordobesos qui van al Cairo, el metge qui sap una pessa de dos de francès i quatre cèntims d’alemany, al segon maquinista qui sap una paraula de castellà: du dues copes de més d’huiski, s’arma ball i noltros nos reti-ram.- A les deu a descansar.

11

Dia 22 de Juny.

A les sis i mitja compareix el negret, oferit-me una tisana demés. Heu refúu. A les set i mitja alto, la toilete, i la part espiritual. Ens diuen que arriberem a Marsella a les deu, i que serán prop de les once en desembarcar. Dessistim de dir missa. El berenar: un vertader banquet. Pujam a veurer l’arribada. El port de Marsella enorme. Atracam an cassin national (sic). Passeig amb auto: cathedral, moderna, tres naus, marmols de diferents colors, varies cupules: altes veus devora creuer i defora; rue Cannabiere, Republique, Gobert. Visita de mostradors a petició den Benet. A les once i mitja cap al barco. En arribar trobam el segon maquinista i feim una xerrada. Escrivim unes postals a les families.- El dinar amb un arrós turc de lo millor i coentet. A les quatre el té amb moltes clases de pastes. A les quatre i mitja exercicis de salvavides tothom inclús els majors: per la tripulació exercici d’extinció d’incendis. El reso, jocs amb rol·los, estudi de guía, un bany i a sopá. Conversada amb el fill

12

de l’inventor del ceregumil. Sols una s’ha pre-sentada un poc fresca. Totes les demés, molt decents. Coverbos i pesseig fins a les deu. S’ha mogut un poc de vent. En Bosch ha dit que era precursor d’aigua. Ha endevinat

13

Dia 23 de Juny.

A les set en Bosch me despert per dir-me que entram a ses boques de Bonifaci. M’en-llestesc mes que despresa i cap a d’alt per con-templar l’expectable. Estam enmig de l’estret, que es bastant ample. Passam a poca distancia de Cerdenya. Lo que veim es molt rocós, fas ses meves oracións, llegeix n’ Avancini a la dom. II post. Pent. i a les vuit i mitja a berenar. A les nou i mitja deixam ses dues illes. Sesió de geografía bíblica amb la lectura de n’ Egeria Mont Lebo, etc. Dos rosaris. Fotografia durant la llisó bíblica. Gimnasia amb sos jocs d’abordo. Aixó ens dona aillament. A dinar; a les 4 té. En Benet no s’entrega lectura de guía: Stromboli, Sicilia, Greta. Gimnasia amb un qui te tot es tipo i fets de judío. Va a Corsail-Cairo, Jaifa, Tell-Adri. Diu que mentres tengui do-blers viatjará, en no tenir-ne tonará arrera, ens dona una llisó d’inglés. Es molt amatent i riu molt. Sopar: tothom d’etiqueta: els senyors smokin i les senyores al manco alguna amb vestit de nit. Després de sopar: consomé, un

14

plat de peix, dos de carn, dulce, gelat amb frui-tes de dins, figues seques, besons de cacauet, vellanes, metles anous i café. Tertulia amb els cordobesos, qui están a Malaga i ens descriuen els incendis dels revolucionaris y llevó les pro-cessons de setmana santa, que diuen tenen molt de pagà i supersticions. Tiren piropos a la Virgen com aquest: Mi Virgen es mas flamenca que la tuya.

Mateu Bosch, Bertomeu Pascual, Joan Quetglas

15

Dia 24 de Juny. S. Juan.

A les 7 ¼ alto.- Per la finestra veig davant les illes de Lípari: a la dreta tres o quatre amb illots evidenment volcaniques, sa mes gran, que es segons el capità sa més fèrtil, te algunes poblacions su vora la mar; a l’esquerra hi ha L’Estromboli, amb sa caballera de fum. Sem-bla un formiguer d’uns 800 metres d’alt per 20 milles de redó. A la falda se veuen unes petites poblacions. M’enllestesc per ses meves devo-cions, llegesc a n’Avancini es naixament de S. Juan, combreg espiritualment ja que no puc dir missa; a berenar: taronge, peix - ou amb jamon -dulce amb mel, café amb llet, mantequilla i mermelada. Es tant abundant lo que mos donen que no hi ha manera d’obsequiar als companys el dia de S. Juan. Pujam a cuberta i feim una fotografía de l’Estromboli: amb noltros el metge, els cordobessos Fernandez, el capitá feiem una tertulia de lo mes deliciosa sobre l’Estromboli i Sicilia amb Scila: Garibdis .- El metge ha estudiat 5 anys de llatí, pero en sap poquet. Veim arribar a l’Estrombi un vaporet

16

qui fa el servici entre Italia i aquella illa. Des-cubrim davers les deu los costes d’Italia y les de Messina dins l’horitzó.- En Pascual puja la Biblia; la colecció de mapas. Llegeix el viatge de S. Pau desde Siracusa a Reggio i llevó a Puteoli cap a Roma. Estudiam amb el mapa la profesia: ecce concipiet... y primo tempore al-leviata est terra… A davers les dotze ens acos-tam a l’estret de Messina. El capitá ens fa pujar al pont per veurer millor l’entrada. El vapor va dret cap a les costes d’Italia on apareix la po-blació de Escila llevó, torç per prendre l’estret, que realment es estret (de 3 a 18 kilometros.) Ens retiram molt dels esculls d’ Escila i pas-sam per demunt els remolins de caribdis. A sa punta de Sicilia començaran poblacionetes costeres que parexien de venereig amb plaja; ses cases s’extenen per tot l’estret fins a Messina. Lo mateix a l’altra banda, poblacions amb teulades rotges. Desde una pobleció d’Ita-lia a Messina un vapor que du dins un tren fa la travesia en molt poc temps. El veim entrar dins el port de Messina molt resguardat. En mitx del port se veu una columna molt alta amb una estatua dorada que ens sembla el Cor de Jesús. Deixant ja l’estret per la banda de Sicilia, tocan a dinar: sopa – peix--arrós a la turca - un plat de carn – dols - taronge - café.

17

Pujam al segon pis i veien Reggio i altre de població a la punta o Italia. Son les les 2 ½, a descansar. En mitx de l’estret hem recordat a S. Pere i S. Pau que passaren per aquí anant a Evangeliçar Roma i hem reçat un pare-nostre per ses meves obres de zel, per l’A.C. i sobre tot per les meves monjes que sien lo mateix que jo verament apostoliques. A les 4 té amb sandwich i sospiros de Manacor. A les 4 ½ per-dem casi de vista Italia - Reso i joc. Els espo-sos jueus, (ell pareix en Juanito vengo) ens obsequien amb caramel·los inglesos.

A les 6 ½ bany. A les 7 sopá: sopa – peix- pollo- dulce- gelatina- café- panses – mel·les – anous café. Per esser S. Juan obsequii els companys amb puro i benedictina (En Pasqual no en vol). Tertulia amb els cordobesos que ens explican l’origen del Ceregumil i ens deco-breixen l’origen. Rebran uns quants passagers qui per sa estampa ja ens ho semblaven. El re-fresc ha costat 4 chelins i tres penis.

18

Dia 25 de Juny.

A les 7 alto. Fins a les 8 i ¼ toilette i oració a la sala des té amb una bona fresca. El dia está tapat. Pels corredors hi fa una mica de caló, Puig al pis de demunt i trop els companys qui son dematinés, jugant. Un quart de joc. N’os descubreix mes que cel i mar. A les 8 i ½ bere-nar com sempre. A les nou ens enteram de l’equivalencia de les monedes i pag el refresc canviant el primer vok (sic). A les 10 lectura de n’Egeria i explicacio de les tres opinions sobre la sortida del Israelites d’Egipte: transit del mar roig. Explicació de les civilacions egip-cies; Menfis, Tebas, Fayum, etc, fins a les 12 i ½ .Passeig: un rosari i dinar. Passeig pel corre-dors fins a les dues tres quarts, descans. A les quatre remiendo del parassol; té. Llissó d’Egip-tologia, fins a les cinc i mitja.- La major part: homos i dones se banyen a sa piscina dematí i capvespre. Avui hi ha hagut un partit de bolo entre tripulació oficial i els passatgers, han guanyat aquells. A les sis joc ens ha ensenyat un negret. A les 6 i ½ toilete. A les 7 sopá. Avui

19

s’han presentat les senyores un poc més fres-ques. Passeig pel pis de mes amunt. El fill del propietari del Ceregumil m’ha explicat el ne-goci que es fabulos. Poren fer cada dia 2500 litros. Tenen 80 dones, a mes del personal de laboratori i de les oficines. Se gasten cada any en propaganda 100.000 pesetes. Hi ha repre-sentant que treu al any 40.000 pes.- S’ha pre-sentada del señora amb traje de nit ancare que amb una capeta, i l’ hem fet el buit. Ens ha compres i s’en ha nat. Desitjant veure l’illa Ganda a on es refugiá S. Pau, qui aparexerà davers les 3 del matí, resolem anar a geure prest per aixecar-nos en aquella hora.

20

Dia 26 de Juny.

A les 4 i ½ en Pascual i en Bosch venen a dir-me que ja veuen Lauda, m’en fas trons i continuo dormint fins a les 7. A les set toi-llette i reso fins a les 8 al saló del té. Lectura de n’ Egeria fins a les 8 ½ . Puig al tercer pis: trob als tres que ja fa hores que van pel mon.- A les 8 ½ berenar. Després escrivim lo de l’arribada a Egipte per facilitar el desem-barg. Llevo escrig a casa.- Llisó d’Egiptolo-gia fins a les dotze. Dos rosaris. Lectura d’Egeria fins el dinar. Deprés del té, estudi del temple, i Sant Sepulcre.- Joc amb en Benet, li guany. Bany.- Sopá esplendit. El metge anuncia una sesió de cine que el cor-dobés ens diu que es innocent. Després de sopá conferencia amb el matrimoni judío. Está molt enterat de tot lo de la sinagoga. Ella diu que ell es molt devot, que no hi ha més que un Deu per tots. Quant en Pascual li diu que també Jesucrist es posa un poc musti: Li pregunta si ell es judío. Li diu que no, pero que estima els judíos. Passeig pel pis

21

alt- reso – projectes per l’arribada de Por-Sait. En Bosch i en Bennassar van al cine. Es innocent. Avui l’alemana judía s’ha presen-tada molt escotada.

22

Dia 27 de Juny.

A les 7 i ½ alto. Toilete i reso fins a les 8 i ½ passetjant. A les nou estudi de mapes. Ve el judío Vengo i li mostra en Pascual molts de mapes. Fa senyal d’admiració i se en du sa ma a n’es cap volguent dir que sap molt. A les 12 reso; afeitat. Dinar esplendit inclus amb gelat. Puros curts, sesta també curta, preparació de maletes. Don propina al cambrer i puig veient ja Porsait. Hi ha un dique que separa la mar del Nilo. Aquest es terros, la mar no es tan bruta. A l’esquerra es veuen unas blancors que segu-rament son munts enormes de sal. Al port hi ha casses a cada part. A la dreta hi molt bones casas estil europeu amb jardins publics amb molta vegetació. A s’entrada s’estatua d’en Lesseps amb sa ma mos convida a pasar, arri-bam al desembarc i trobam el de l’agencia Govil qui s’encarrega de tot. Anant amb barca a la vorera, a la aduana. Sa porten bé 4 piastres. A n’en J. Vengo li han registrat tot I li han des-comistat colque cosa. A l’agencia Kooch, a la tenda, a tirar cartes i a comprar el colonial

23

(28’50 fr). Cap a l’estació: tot comprés vinti-nou piastres. En segona cap al Cairo, 58 pias-tres. Partim a les 6 i ½ . Passam per Imailia, Takasequi i Bena. A les 10 I ½ arribam a la magnifica estacio del Cairo. Dins el tren tro-bam un misioner de P. Vicens Visitador extra-ordinari de les monges i ens ha donat noticies del Cairo. El canal es bastant estret, sembla d’uns 80 metres, a una banda una carretera asfaltada per autos. El tren doble línea desde Takasegui. El del Hotel Victoria ens esperen. Es lujós. Ens donen un bon sopá 90 piastres i propina. Al Cairo hi ha Bisbe es franciscá. La companyia del Canal es molt rica. Sosten una especie de casa de beneficencia dirigida per monjes de la Caritat. Dins el tren al principi hi feia una fresca deliciosa. Lo que més mo-lestava l’aroma que aixecava el port. Acos-tant-nos al Cairo era un poc mes calurós pero era ben soportable.

24

Dia 28 de Juny. El S. Cor

Anit passada obert el balcó feia una fresca deliciosa. Tancat molta caló. En Pascual no ha volgut obrir i hem suat de bon de veres. He dormit poc i aixó que he renunciat al llansol i tot. A les sis i mitja alto. A dir missa a l’es-glesia de S. Jusep dels franciscans. Ens hi acompaña un bedui. Trobam un freret espanyol de Castella molt desxondit qui ha estudiat a l’escola bíblica de Jesuralem i coneix el P. La-grange i se li han aferrat les seves idees. S’ofe-reix a acompanyar-nos. Es una gran providencia. Deim missa tots quatre al mateix temps. L’es-glesia es molt clara i espayosa. Així mateix hi ha un poc de gent. N’hem vist combregar bas-tants. Han fet sa consagració al S. Cor amb lle-tanies. Despres de la missa solemne. El poble també cantava. A l’hotel un bon dijuné. A les nou i mitja el selograf,(sic) i la trinchera cap el museu. Es impoderable sobretot lo d’en Tu-tankamon. Es d’una riquesa estupenda. Escul-tura - pintura- orfebrería, etc. es d’una civilizació molt avançada. El freret que segu-

25

rament hi ha estat mil vegades, i en surt es tra-vecedis, ens donava conte de tot, aixó si molt depresa. Quan veim ses sales coptes han tan-cat. Aquestes son dels sigles anteriors al X. A les once i quart hem hagut de sortir perque tanquen. De tornada hem passat el palaul reial. Es sever. Té davant un jardí amb verja. Hem comprat unes estatuetes per una piastra. L’entrada al museu una piastra a les dues i mitja ja ens ha comparescut el P. Manuel Car-nero, franciscá. Tot d’una que hem anat a l’antiga Menfis de la cual sols resten dos co-losos immensos, + quince metres granito. Llevó cap a Lakkara - Entram a una tomba que es model de tombes orientals; llevó la tomba de Ti, les pirámides de Step amb gra-des, el temple de King, ens trasladarem d’una a l’altre amb camell, ases i carretet, també el Serapeum amb les tombes del bou Apis, enor-mes. Després cap a Giser. Ve la gran pirámide de Queops, donarem la volta i arribarem a l’esfinge. Ferem una fotografía.

26

Dia 29 de Juny.

Hem anat a Mar Tavie hem vist el sicomoro que alguns diuen si és el de la Verge. Hem en-trat a sa petita esglesia dels jesuites. L’abre es vey, n’han plantat d’altres. Diu el Franciscà que es del Sigle XVI que els jesuites l’han donat molt de bombo. Una musulmaneta de 10 ó 12 anys molt polisarda. L’esglesieta amb passatges de la fuita de la V. a Egipte bastant discreta. Llavó hem vist l’obelisque de la anti-gua Eliopolis. Hem recorregut s’antic Eliopo-lis (barrio brut i miserable. Hem anat a sa nova Eliopolis (magnifica). La catedral en mitg, sos-tenguda per la companyia belga. Espayosa. Ben iluminada. Hi ha una estatua de Sta. Tere-seta del Nin Jesus. Després hem visitat les re-paradores. Antes hem visitat bazars immensos. Molts de safardites. La ciutadella, cementeri dels mamelucos.

El cap-vespre, el Cairo vell, brut; es barrio copte. Varis cases coptes. Tots mostren de-munt es braç sa creu. Un convent de monges coptes. Basiliques coptes, una d’elles proba-

27

blement edificada damunt l’habitació de la S. Familia, es molt hermosa, un poc bruta. Una sinagoga en sos llibres, ritmonim etc. Incrus-tacions de marfil. Una esglesia de grecs orto-doxes, rotonda hermosa. Hem asistit a un oici. Parque zoologic.

28

Dia 30 de Juny.

Després de dir missa a Ses Reparadores del Cairo, hem arreglat ses maletes i despedits del P. Manuel, emprenem el viatge cap a Suez. Poc després de sortir del Cairo hem hagut de deixar la carretera: per mitgx d’arena caminar un bon tros perque reparaven la carretera. S’auto s’ha atascat: hem hagut d’empenyer per fer-lo anar envant. Tornats a la carretera en mitx del de-sert, amb un sol i un baf qui era asfixiant hem continuat fins que hem trepat un clau i hem foradat. Abaix i a recompondre es dir mudar sa roda amb un sol qui fregia. Ja en marxa un renou enorme ens fa aturar: totes ses maletes en terra. Altra aturada. Se notava molt sovint el fenomen del espegisme. Per lloc ni un un trist arbre; a lo mes colque herbeta devora sa carre-tera: El desert, pla, inmens: i a voltes colque petita ondulació, i tot arena. A la una hem arri-bat a Suez. Després de dinar al hotel Bel Aire, amb un auto mes gros cap Cantara. Hem passat pels lacs amargs. A Géneve ens hem aturat per comprovar i era realment Géneve o Felme.

29

Hem fet unes quantes fotografies del lloc pro-bable per on passeren els isrealites. A les 6 i ½ hem arribar a Ismailia. La part nova magnifica. Conflicte de no poder passar per la carretera. Hem obtingut un permís especial. A la fi hem arribat a Cantara a les 8. La carretera que va molt sovint vora el canal es esfaltada, magní-fica. Amb barca hem passat el canal, revisat el pasaport, hem sopat al aire libre, esperant la sortida del tren a les 11 i ½. He tengut una in-disposició tremenda. Hem pasada la nit en el tren. No he dormit gens. A les set hem arribat a Lidda. Trasbort de maletes. A les set i mitja hem repres el viaje i hem arribat a Jerusalem a les 9. L’impresió de (S’Efeta) i la plana de Larón molt bona; molt mes cultivada que lo que me figurava. La part montanyosa molt erma. A l’estació rebuts pel P. Fernandez. L’Institut magnific, temperatura molt fresca.

30

31

Benet Bennassar, Bertomeu Pascual, Pare Fernández, Mateu Bosch, Joan Quetglas

33

JURIOL

Dia 1 Juriol.

N o m’he trobat bé. Purga dieta rigu-rosa. El cap vespre visita al S. Sepul-cre. Molt bona impresió.

34

Dia 2 de Juriol.

A les 8 hem anat a les reparadores a cercar el P Fernadez. Hem passat per la porta de Da-masc, fet-nos notar el P. l’ especialidad de no entrar de frente sino voltant i passant pel co-mençament del Tirapaum, ens hem dirigit al convent de Damas de Sion (P. Ratisbona). Hem trobat una parenta de Alfredo Ll. Hem vis l’arc d’Adriá un dels tres está darrera l’altar. Da-munt Cristo amb la corona de rei als peus. Di-mitte illis… a s’enfront de l’altar: corona tribulationis floruit in coronam gloriae. Hem vis el paviment litostratos (sic)) les piscines que hi ha davall, d’altre corredor descubert ul-timament, els basament de Baris anterior a L’Antonia que está una part de l’esglesieta. En Pascual molt entusiasmat en que es el vertader Lithostratos. El P. no ho nega pero creu mes probable el palau d’Herodes. Qui fe els au-jubs? Qui les cubri? Encara que estiguin cuberts en temps de Pilat, era allá Pilat, o al palau d’Herodes?. Essent tant tard hem tornat al Institut. El capvespre hem bordejat l’actual

35

murada d’en Soliman i hem anat atrevessant un cementeri protestant, ens hem assegut dalt de la muntanya qui domina el Vall Geemna. D’allá se distrien tombes enfront la muntanya del Mal Consell. Abaix Haceldama. Hem bai-xat un poc: hem entrat a veure les excavacions aont apareix l’antiga murada. Tornant arrera, seguint sa murada actual hem passat per da-munt la porta de David, seguint es cami que probablement segui el Bon Jesús cap a Getz…Desde l’altura tenguent davant el Tyropeon fins a l’unió del Rabuani i el Cedron, s’hort del rey, la font de Rogel no vent bé el Cedron per l’altura de l’Acropolis Jabusea, indicant casi frente a noltros la Font de la Verge però a la part del Cedron, enfront del mont de l’escan-dol amb una partida de cases.

36

Dia 3 de Juriol.

Després de la missa al Pretorium, amb auto hem pres el camí de Natzaret. Al sortir de la ciutat, passats els dominicans, hem vis el lloc de les excavacions aont s’han trobat els restes d’una murada (es la d’Agrippa o Barconkebas. Hem tornat llevó cap a l´Escapur. Hem pasat pel cementeri militar de la gran guerra, per l’universitat hebraica, el sanatorium alemany (antes del Kaiser) i hem arribat al lloc de l’As-censió. De dalt del terrat i el minaret hem vist la ciutat reconstruint el camí que feu el B.J. els dijous i el divendres Sant, he resat dins la edi-cula a on hi ha una pedra de l’Ascensió, hem caminat un poc i hem baixat a l’Eleona, he vist la cripta grotta ubi Domini docebat apostolos, se conserva una part, en Pascual s’ha emocio-nat molt, hem pujat a l’esglesia de les carmeli-tes, hem vist el claustre amb el Pater de l’esglesia començada; hem tirat per avall pas-sant per Betfage cap a un monticul desde aont se veu Betania i el sepulcre de Llatse. Hem tonat un poc arrera i hem entrat a la petra del

37

colloqui, guardada pels franciscans, qui ens han donat aigua. Hem besat la pedra que pot esser pedra del colloqui o la que servi al Bon Jesús per muntar a l’ase per fer l’entrada triun-fal. Pujant a l’auto hem regressat passant per Getsemani sense aturar-nos.

El capvespre hem acabat l’estudi de les mu-ralles. Hem vist els murs descuberts en el Ger-mans de la D.C., el murs baixos de la porta de Damasc, etc. son de Herodes o dels creauts? Hem devallat a les cavernes reyals. Peró ha estat tancat.

38

Dia 4 de Juriol.

A les 9, despres d’oir missa a la Basílica de la Dormitio (a la cripta) i haver assistit al co-mençament de la missa conventual a dalt, be-renats convidats pels benedictins, hem emprés cami a Betlem. A la sortida de la ciutat el Pou dels Magos allà aont apareixer la estrella,i allà aont s’ assegueren Jusep i Maria anant a Bet-lem. (antigament un monestir de Katlimes (repós). Llevó Mar Elies, (convent grec, aon reposá Elies, fugint d’Achab; llevó Beit-Yalà, vila cristiana, el millor olivar de Jerusalem; la tomba de Raquel, hi hem entrat, hi ha un costat un cenotafi: d’una altura, hem descubert Bet-lem. Apereix en forma d’anfiteatre: molts de turons l’envolten, una escalonada de marjades plantades d’ oliveres van de dalt a baix. Hem baixat davant la Basílica de la Nativitat. Les columnes son monolites i tota la construcció es de Sta. Elena. El paviment del absis del temple d’Eudocia: hem vist els altars dels innocents. S. Jeroni, Sta. Paula. Hem anat a la gruta de la Llet, amb baixat al camp dels pastors: i de bru-

39

tor: Hem tornat pujar. Hem vist d’ altura el camí per on regularment puge la S. Familia.

l cap vespre hem vist S. Esteve: hermosa iglesia amb columnas el convent dels dominics vast, el museu, la tomba dita dels Reis, Getse-maní. He besat emocionat la roca, bordajant Gedron, cap a la tomba de Lázaro.

40

Dia 5 de Juriol.

Hem anat a celebrar al Calvari. Els grecs amb so seu pupurri escándalos i fatigos; i llevó a l’ofici dels franciscans als Dolors m’han dis-tret molt. Després de donar gracies just al S. Sepulcre, hem retornat. Hem saludat el Consul d’España, molt bon católic. No em trobava molt bé; he quedat. Els altres han anat a veure postals i objectes.

A les tres hem assistit al Viacrucis que ha dirigit el Franciscá: Hi havia molts franciscans, monges de tot color, col·legis i molts sacer-dots: alguns laics: Molt piedós. Els turks i demés respetuosos. Darrera una pelegrinació polonesa.- Després amb el P. Fernández hem entrat al convent grec de ma dreta baixant a una gran cisterna que podría esser el fosar entre la murada i el Calvari. Hem anat a L’hos-pici rus: les monjes ruses) sempre una fa ora-ció. Ens hem colocat a lo que era el Propileus del T. Costantiniá, devant noltros un mur que’s l’antiga murada i fonc la pared el mateix de la Basílica. He adquiri’t un follet que indica con

41

estaria sa porta per on probablement passá el Bon Jesús. Hem pujat a la capella particular de les monjes. Que es l’amplazament del mar. Després hem vist el plant dels jueus (un poc de comedia). Hem baixat per veurer el tros de l’arc de Robinson i em continuat fins a la mu-rada actual, veyent abaix, l’acabament del Ti-rapeum a l’esquerra l’hotel, i abaix la font de Ragel, i a la dreta la Sion Cristiana amb Gali cantó. Dormitio, etc. Enfront el Consell, l’Es-candol amb un convent de benedictins d’ Ele-ona i l’Ascensió. Hem acursat per la porta dels macabeus, i donant la volta a la murada actual, hem entrat per Jaifa.

Interior del Museu Bíblic de Mallorca

42

Dia 6 de Juriol.

A les 6 i ½ hem partir sortint per sa porta de Damasc. Hem passat per Gaba di Saul Adasa, hem deixat a la dreta Rama, (vox in Rama) i poc mes abaix a l’esquerra Betania cap a Ra-malla Bethoron superior i inferior, baixant a Aialon. Desde allá verem Robeon. Hem llegit el passatge de Josue X, d’allà a Emaus, bai-xant: veyent ses ruines de l’esglesia i el mo-saics, passant per devora una Trapa molt hermosa, hem prés cap a Rorute i després a Lidda. Hem baixat per veurer sa tomba de S. Jordi. Ens ha acompanyat el rector qui ha dit que s’on pare ja rector d’allá: es seu fill també heu seria. Parteneix als grecs ortodoxes, i hem llevó arribat a Jafa, al convent dels franciscans. Ses terres de tota la plana están molt ben culti-vats, hi ha extensisimes extensions de taron-jals, molt ben cuidats; s’exporten sobre tot a Inglaterra. La ciutat vella sobre tot el barris per anar al franciscans molt bruta. Els franciscans bé: FresaTell. Avui molt nou sols hem vist un carrer.- El capvespre hem vist el Vall del Tere-

43

binke: hem escullit pedres del torrent; hem passat per Betshemes veyent les ruines, Sara, Stanat, el vall de Lorec, hem pujat per Beitja-mol, hem vist el sepulcre de S. Esteve a Kafar-forgamala (sic), hem baixat, hem tornat veure Sara; devora un altar cananeu, que tal volta fonc el que usaren el pares de Sansó quant les fonc revelat el seu naixament, hem pasar per Karlatiavim : i hem arribat a Jesuralem a les 7 ½. Els salecians de Beit-Gemal molt atens.

44

Dia 7 de Juriol.

El matí missa a les reparadores. Després el museu biblic dels franciscans que està devora l’arc del Ecce Homo. El capvespre cap a He-brón, després de pasar pel pou dels Magos, Mar Elias, i deixar a la dreta el petit poblet de Beit-Drala (tot cristiá i amb un bon olivar) i llevó sa tomba de na Raquel, continuam el cami deixant Betlem a l’esquerra; el Kader a la dreta. Arribant al safreix de Salomó. Aquest camí fou consagrat per Abraham quan de Ber-sabé anava a morí, per Jacob que hi enterrá na Rebeca, per David quant anava a conquistá la ciutat Gebusea i tal volta per la S. Familia anant a Egipte. Continuant a l’esquerra se des-cubreig a dalt Herodium i a la dreta Beit-Tekeria aont s’instalá l’exercit de Judes contra Antonio Eupator que venia de Betshean. Allá l’aqueducte de Pilat.- Despres de sa Font de S. Felip aon batia l’eunuc. A n’es safreic amb bai-xat veyent devora ell un Kan (sic). Hem arribat a Hebron i en seguida han comparegut una par-tida per acompanyarnos. Deixant l’auto su

45

vora un cementeri; em anat a la tomba dels Pa-triarques. O sia en Macpela comprada per Ab. a Epbiron Eten. L’edifici actual és un parelalo-gramo de 50 i pico de metres. Tot l’aspecte és herodiá o d’Adriá. Acompanyats sempre d’uns quants hem tornat a l’auto. Hem anat llevó a Mambré l’edifici també és de blocs enormes. Su vora hi ha una vall molt cultivada plena de vinyes i figueral. Després hem tornat a Betlem. Hem dormit en casa nova, trobant uns ameri-cans i un italià i un francés, hem anat damunt es terrat; molt fresc fresc

46

Dia 8 de Juriol.

He dit missa a la cova a les dues. Molt bé. Hem comprat rosaris, hem vist sa cova de sa Llet i cap a Jerusalem. Hem anat a American Colony a comprar postals.

El capvespre cap a Efren.- Després de pasar per l’ Escopus, hem vist a l’esquerra damunt un serral Gabaon i a la dreta Amatorx Anatot i després Gaba de Saul, Tell-El- Fasel. Hem pas-sat per mitx de Rama, anant a Geba o Gaba de Benjami. Desde de Ijeba hem anat a peu a vuere el vall: el dentellat por ont pujá Jonatás contra els filisteus amb el seu escuder. (Tot el poble ens ha sortit camí), un boliviá ens ha acompanyat. Després hem anat a Betel. Hem llegit els passatges corresponents. Hi ha mes figueres que ametlers. Hem vist sa muntanya darrera la qual está Ain, després hem anat a Efrain aont se retirá el Bon Jesús després del miracle de Llatze. Efrain se diu Taibeli. Hem pujat a lo mes amunt. Una familia cristiana ens volia obsequiá. Ens hem passetjat tranquila-ment per damunt ses cases com si fossen car-

47

rers; al baixar dins un forn hi havia unes dones. Ens han oferit una especie de esclafada que hem menjada. Hem trobat llevó rentatori i cap a Jesusalem - a les 8.

48

Dia 9 de Juriol.

A les 7 cap a Getsemani. Hem dit missa molt devotament. Berenats hem viajat pel camí d’en mitx fins a l’Eleona, deixant a l’esquerra les ruines d’una antiga mesquita i a la dreta el Getsamani dels Rusos i després el Dominus flevit. Hem entrat a la cova dels ensenyaments de Cristo: Hem baixat pel camí que a la tomba dels profetes. Hem tornat a pujar entrant per la porta Sibi Marian (sic). Aquí cercant els Pares Blancs ens hem perdut. A la fi hi hem trobat. Hem vist un poc les piscines i hem tornat a l’Institut. El capvespre hem anat a cercar en Pascual a L’American Colony: i ens dirigit als Pares Blans. Hem vist el Museu Biblic, molt complet, molt ordenat, sobre tot lo relatiu a monedes; cerámica. Hem entrat a l’esglesia o Basilica de Sta. Maria, edificada damunt la casa de Sta. Ayna. Hem baixat a lo que es diu era casa. Demunt hi ha una esglesia gótica. Hem devellat a les piscines. Dins es pati, hi ha una columna dels portics. Hem baixat llevó al Cedron. Seguint el Cedron hem passat per la

49

tomba d’Absalon (un gran monument) de S. Jaume: de Zacaries. Hem arribat fins devora Siloé, pujant cap a la ciutat i bordejant la mu-rada hem arribat a la Dormició i retornat a L’Institut.

50

Dia 10 de Juriol.

Missa a la Dormitio de Spiritu Sancto. A les 9 ½ cap a Karem. Pel camí terrerocós. Té poc desert se transforma baix i judía. Mols edificis bons i terras cultivades. El panorama de Karem (sic) és molt agradable. A l’es-querra apareix el santuari de la Visitació. Dins la població en la font que es al mateix temps llevador, moltes dones amb un gran escandol de crits. Pujant a l’esquerra deixam el monestir de Monjes Russes que han plan-tat tot s’ umptit de ciprés. A lo més amunt el petit santuari que es la cripta de la antiga ba-sílica, hem resat o dit hem dit el magnificat, hem vist els quadros: el de la Visitació es hermós. Hem pujat a dalt per veurer els res-tos de la antiga basílica. Ens ha regalat una estampa. Hem baixat i amb auto hem pujat a la Nativitat, restaurada per Espaya. S’inte-rior está enretjolada a les parets de retjola valenciana. Hem resat, hem dit el benedic-tus, i hem visitat el mosaic trobat dedicat als martirs de Deu.

51

El capvespre hem anat a hotel, amb auto fins als benedictins de Solesmes. D’allá hem vist tot l’hospital fins a Siloé. Hem baixat i se-guint pel Cedron hem passat per la tomba d’Absalón. S. Jaume, fins a la font de la Verge Gihon. Hi hem devallat. Un arab acabava de prendre un bany. La font es intermitent i llavó brollava. Una partida de nines anaven a cercar aigua. Amb una llum electrica hem vist es clot i llevó es túnel den Zacaries. Les allotetes vo-lian pasar i casi hi ha hagut un conflite. Hem seguit: i hem vist es conducte exterior, inutilit-zat; l’hem fotografiat. Hem seguit fins a s’hord del Rey que es bastant llarg: hem arribat a Siloe. Hi ha la siquia aont renten s’hortalisa de s’hord i abeuren el bestiá. Mes amunt hi ha una gran piscina antiga i demunt s’ Arbre de Isaias, aont segons tradició, fonc serrat: en frente s’extrem de s’aqueducte exterior que l’hem fo-tografiat, hem pujat mes i hem arribat a la pis-cina actual de Siloé. Hi hem devallat i hem vist el túnel. Aquí sobre hi havia una basílica i se veuen encara restos. Hem pujat i hem vist sa tomba dels reis; mes amunt troços de les mura-des jabusees: de David. Hem passat per l’angle sudest del temple; hem notat sa part antiga d’aquesta construcció: i amb auto cap a casa.

52

Dia 11 de Juriol.

Hem anat a l’esplanada del temple. Hem passat primer per la curia musulmana, casi a l’angle Noroest de la explanada, per demanar reducció de tarifa (sols 10 piastres) - llevó hem anat esperar a la porta de la Chaine o Silsileh (sic). Per allá hem entrat. Hem estudiat el tem-ple antic, segons un grafic den Pascual. Hem entrat a la mesquita d’Homar, espléndida: sobre tot els mosaics i les vidrieres. Llevó el Aksa es inmensa. 7 naus sembla una basílica.- hem baixat a ses estables de Salomó. Hem anat a veure la torre Antonia (l’emplaçament) i cap a cases.- El capvespre a Jericó. Hem vist a la dreta Abudis Baptista (sic), la Font dels apòs-tols, el tram del samaritans ; després hem bai-xat de l’auto, hem pujat un petit turó i hem guaitat (dins la vall de Nar El Kelt. Penjada de la roca com una gabia, hi ha una hermita tro-siba. Sa suposa que es aquí la Vall de Achor, on foren apedregats i mort Achan i sos fills per orde de Josué, i arribam a Jericó, dins una es-planada, amb molta vegetació, sobre tot camps

53

inmensos de bananes i tarongers. Hem anat a la font d’Eliseu, (devora hi ha un puesto de be-gudes) la font es abundosa. Hem vist les tres Jericó (Cananea) devora la font; la del temps de N. Sr. a l’entrada i l’actual mes avall. Hem vist les excavacions de l’antiga. Hem pres cap al Jordá. Alla hem menjat una sindria, hem passat a l’altre banda: hem visitat els restos d´una antiga basílica (bizantina) allà on batia S. Juan al Bon Jesús i llavó de cap al mar mort ens hem perdut; a la fi hem arribat entrada la fosca. M’he rentat els peus, i de cap a cases.

Facsímil de la primera pàgina del manuscrit de Joan Quetglas.

54

Dia 12 de Juliol.

Hem dit missa a les Reparadores on he com-prat colque cosa, hem anat a l’esglesieta de la Flagelació que tenen els franciscans. Es bai-xeta, pero molt distingida. L’abside son tres arcs gotics essent vidres policromats al fondo dels arcs amb escenes de la flagel·lació. La cú-pula de damunt l’ altar un poc atxafada es de mosaic dorat amb una gran corona d’espines que resalta demunt la d’or, i corona esplèndi-dament l’altar. Ses parets son de marmols aca-rametlats, i els rateulets son molt discrets, imitació antics. Llevó hem entrat a la condena-ció, també petiteta, un altre genero, però també molt neta i discreta. Es com una rotonda sos-tinguda la cúpula per columnes de marmol de color i als cuatre cornalons hi ha també una cúpula.

55

Dia 13 de Juliol

A les 5 alto, a les 7 després de veurer amb el P. Fernández demunt el mapa l’excursió que anavem a fer, hem partit pel camí de Nablusa que ja coneixem. Al sortir deixam a la dreta Anatot i l’esquerra Betania y Gabaón demunt un turó. Passam per varies colònies judies noves. Trobam una trentena de judíos y una judía com a boys –scouts; passam per Er Rom, llevó per Ramalla (un nom il·legible), Ain Si-nier) fins a Lebona. El camí fins aquí es asfal-tat. Torcem cap a oest. El camí comença a esser dolent. Tenim devers dues hores de camí do-lent; després de perder-nos un pic o dos arri-bam a les 11 menos quart a Antípatris. Es un Cau esbucat i abaix algunes fonts que tiren ses aigos dins un bassal. Alguns arabs prenen bains; ve una guarda de camells: passen per dins s’aigo. LLegim es tros dels actes on se diu que S. Pau fonc conduit a Antípatris, feim una fotografía i ens dirigim a Rentir o Ramataim, patria de Samuel. Recordam el passatge aont Saul haná sic) a cercar a Samuel després de

56

perdudes ses burres. Devallam de s’auto i pujam a lo mes amunt de ses dues muntanyoles amb un sol qui pica fort. Casi tot el poble ens segueix i veim damunt molt de pous secs, i una pedra que podria esser la del sacrifici de Sa-muel. Ens posam a s’auto: equivocam el cami i van tres pics que hem hagut de tornar arrera. Es camí que hem pres es casi intransitable (pobre auto); a la fi el camí no segueix. Els del poble s’entemen i venen alguns correns. Ens ensenyen el vertader camí i un ve amb noltros fins a Abad. El camí continua essent infame fins a (Bit-Zebto. Llevó es bó. Les muntanyes per aquí son ben poblades i cuidades. A la fi poc després de Bir-Zebto trobam sa carratera asfaltada. Passam per Ramalla: trobam un ca-sament (joves molt mudades amb mantons de Manila, dins una casa fan un ball al.ltes totes soles (el P. F. hi va i ens ho conta) prenim ben-cina i cap a cases en arribar son les tres menos deu, aplanats de tant de colcar casi per res.

El cap-vespre hem tornat al Sant Sepulcre i hem vist els relicaris preciosisims que tenen els grecs. Han estat molt amables. Ha entrat el seu Bisbe i ens ha saludat. El vespre en Bosch ens ha fet unes bones sopes mallorquines.

57

Dia 14 de Juliol.

El demati el passarem delineant les excursi-ons fetes. El capvespre amb en Benet hem anat a Casa-Nova. A la Custodia (L. Salvador) a Ntra. Dame de France; hem vist l’esglesia de S. Agusti. Hem comprat postals – després hem anat al S. Sepulcre. Hem visitat una esglesia protestant i cap a casas.

58

Dia 15 de Juliol.

A les 6 ½ hem sortit de Jer.(sic) per L’Esco-pus hem fet el mateix camí que el dissapte pas-sat fins a Amentaha, hem continuat fins el pou de Jacop. Hem davallat, hem entrat al tancat. Hi ha una basilica començada que el grecs no poden acabar. Hem baixat a la cripta aont hi ha el pou de Jacob. Ens hem asegut a la mateixa pedre, hem begut aigua, un grec ens ha mostrat com tenen reservada l’Eucaristia, hem comprat postals i hem pujat a veurer les ruïnes de la antiga Siehar (sic); les excavacions foren aquets anys passats continuades per’n Cambo. Hem vist ses antigues murades desde un turó, allá hem fet una fotografía; desde un turó se veuen es camps que Cristo vegué plens de messes; i d’allà hem fet tres fotograies. Pujats a l’auto hem seguit fins al punt aon Garitzim i l’Ebal fan a cada part una especie d’anfiteatre aont se tira excuma de les benediccions y malediccions. Hem seguit passant per Nablus, hem arribat a (Lemorcia. (Sebaste). Hem anat per dins la ciutat fins a la basílica de S .Juan

59

(sense acabar) (demunt una paret hi ha un arbre ben gros) hem pagat l’entrada i hem pujat a veure les ruïnes: l’ hipodromo, la basilica, el palau del rei Acab, les murades, la antiga basí-lica també de S. Juan amb la petita cripta amb una antiga pintura molt deteriorada. Hem pas-sat per Dotain (camins en Dotain) hem conti-nuat fins a Drenin deixant a l’esquerra Betulia i tenguent a la dreta les muntanyes de Gelboe i passant per la planura de Esdrelon y Jezraeel i passant per aquest poble hem anat a parar Ain- Dejalond (font de Gedeon). Els jueus qui han comprat casi tota la planura de Esdrelon) han cannalitzat l’aigua (així mateix n’han deixada una mica) els altres n’han beguda. Hem situat la batalla de Gedeón i el lloc per ont fugiren els madianites, i cap a Beinam a ont penjaren el cap de Saul i Jonatás el filisteus.) El parroco es un jueu convertit descenden d’espanyols. Es instruit peró un poc xuetó. Ha vingut a dinar amb noltros a s’hotel Palestrina (regular); el principi tenia un poc de repugnancia peró llevó aiximeteix he menjat. Després de dinar cap a Eron Aimin (reunio de fonts.) A n’aquest po-blet hi ha unes quantes fons bastant abundants, pero la terra no es molt bona. Hi ha moltes ba-nanes pero no fan fruit. Ni el P. Fernandez ni el párroco ni el joves han sabut el camí. Hem tor-

60

nat arrera dues vegades. A la fi un pastor ha vengut amb noltros, hi hem arribatl. Hi ha set o vuit fons, noltres n’em vistes dues, hem begut aigua i hem fet fotografíes i de cap al Tabor. Hem deixat a Reisan al Parroco i dei-xant a darrera GeIboe i a un costat el petit Her-mon hem atravessat El Toulé (sic) seguint tot dret, a la dreta hem deixat Naim i mes envant Endor i atravessant Debourié. Fent moltes vol-tes hem arribat a dalt el Tabor prop de les sis, essent amablement rebuts pels franciscans. Tot d’una hem anat a l’esglesia a veure la Transfi-guració illuminada. Ha estat una mica tard, però així mateix l’hem vista. La Basílica molt nova del mateix arquitecte de la Getsamani, está molt be. La cripta visible; l’altar major a lloc molt alt, la nau d’en mitx molt alta, ben illuminada. El Mosaic de la Transfiguració molt acertat de color. Fa casi massa fresca. El Menjador amb una vista magnifica. D’esde ella hem vist les muntanyes de Galaad, Beison amb l’encontrada del Jordà, enfront Hermon i Naim, la plana d’Endrelón, el petit Hermon, Nazaret Etc.

61

Dia 16 de Juliol.

Celebrada la missa a l’altar principal del Tabor, i després de berenar, hem contemplat el panorama desde el gran mirador de Galilea. El P. Fer. ha anat explicant-nos tots el llocs. Des-prés hem vistes ses ruines de la antiga esglesia i convent de benedictins. Hem prés comiat dels frares deprés de fer una fotografía i comprar un folletet. Hem baixat per la pendent rajuda (sic) hem passat per Debirie a ont quedaren el altres deixebles i per aont font curat el possés que els apostols no havien pogut curar, i després de revoltar la muntanya del principi hem vist Nat-zaret, a s’empit de una muntanya o més be de tres muntanyes. Hi ha molts edificis nous, de les diferents Congregacions religioses i cultes, arribant a les once a Casa Nova. El mati hem anat a B. de la Anunciació. No es molt rica. La cripta es la roca. Hem resat per tots i per tot. Hem vist el restos de la basílica antiga i a dinar. A les 3. ½ hem anat a veure l’esglesieta que antigament era sinagoga, está en poder dels grecs católics. Te la protasis i coloma per sa-

62

grari. Després hem anat al franciscans; hem vist lo que se suposa el taller de S. Jusep que está a la cripta de l’esglesieta. La esglesia de demunt es de tres naus no tan esplendida com la del Tabor. Ses vidrieres duen les invocaci-ons de les lletanies de S. Jusep. La cripta está dins la roca. Hi ha unes quantes cisternes o graners.- després hem visitat les dames de Natzaret, com les del Centre, una monje molt dexondida ens ha mostrat i explicat amb molt de desembarás totes les troballes que semblen esser de l’antiga basílca de la meditació de que parla Egeria amb sa tomba de S. Jusep. Amb auto hem anat a la cova aon s’han trobat cráneos antiguissims. Al sortir trobarem un sílex, llavó hem arribat a l’altar del precipici.

63

Dia 17 de Juliol.

Després de la missa hem partit cap al llac de Tiberiades. Tot d’una hem trobat Reineh; poc després Caná (hi ha camps extensos de magra-ners). En front hem destriat (il·legible) Mattin (aont se collocava la muntanya de les benaven-turanças); arribam a una muntanya aont se des-tria el llac i a baix Tiberiades amb la Villa Samuel, hem passat per Tiberiades sense atu-rar-nos: hem seguit costatjant es llac cap al sur. A uns 20 minuts hem topat El Hammuan (esta-bliments d’aigues termals) hi fan obres. Hem passat per Sennabris; Philoteria; hem passat pel pont sobre el Jordá, deixant devora una co-lonia sionista comunista. Hi havia una guarda de nins amb una mestre qui venien de prendre banys. Hem anat cottejant el llac de la part de Transjordania arribant a Hippos. Especie de muntanya que sembla un camell i hem baixat hem anat a la mar amb un sol horrorós. Fet fotografies. Tornant hem passat per un camp de beduïns (una jove covia pá demunt una es-pecie de calderó girat). Hem refet el camí tor-

64

nat passar per Tiberiades, Magdala per ont va esser Tarichée (sic), hem vist sa planura de Ge-nesaret, sa muntanya Tell Oreima: hem arribat a Tabgha. (Hospici alemán arigit pels Lazaris-tas; servit per monjes. Hem vist un poc el pai-satge: dinat. El capvespre hem vist la barena de la multiplcacio dels pans amb els mosaics, pané de pa amb peixos petits; un poc més enllá la mensa Cristi, petita esglesia dels franciscans amb la roca en mitx. Pasce agnos..., llevó la petita esglesia descoberta fa poc de les bena-venturances, mes amunt hi ha un hospici italiá, hem partit cap a l’entrada del Jordà a la mar. Devora hi ha una tribu de beduins. Han fet una festa. Un beduí ha atrevessat el riu per cinc pi-astres. Venguent ens hem aturat a Cafarnaum. Hem vist les ruines de l’antiga sinagoga.

65

Dia 18 Juliol.

El mati ens hem entretengut tirant el rail: fotografiant-lo. Hem agafat varios peixos: les hem torrat i menjat amb pa arab. Hem encorajat. No estic bé. Mentres els altres han anat a vueure unes ruines, jo he descansat, quant m’he aixecat, he pres un bany. El ca-vespre hem partit. Hem vist sa planura de Genezaret. Hem arribat a Caná. Ens hem aturat. Hem vist l’esglesia explicant-nos el miracle un freret franciscá.

66

Dia 19 de Juliol.

El matí hem vist el museu dels franciscans de Nazaret. Jo he anat a descansar mentres ells han anat a contemplar el panorama desde el terrat. A les 2 i ½ cap al Carmel. M’he temut que de l’ull dret no hi veig bé.- Abans d’arribar a Haifa hem passat per un poble judío alemá que ha surgit com per encant dins un arenal. Casi totes les cases son iguals, cubistes, aisla-des. Els carrers amples, totes tendrán jardins. Hem passat per Haifa, atravessant antes el Pis-som. Hem aremunt (sic) molt. Moltes cases noves. Hem arribat al monasteri. Dificultat per alojar-nos. Es la festa de S. Elias. Una gran gentada, moltes tendes- molta fira. Molts de balls com els cossiers. A l’esglesia un barullo. Tots freguen sa cara i els peus de S. Elies. Hem vist la revella, comprat pinyons.

67

Dia 20 de Juliol.

A les 4 ½ alto. Missa. Un siriet ens explica la liturgia siria. Veim la processó. Es típica, ens entretenim vejent ballar els balls tipics i llevó descansam.

A les dues prenim comiat del Superior de ‘ Estella Maris i cap el Sacrifici. En començar el camí de la muntanya, cessa la carretera esfal-tada: l’auto es balencetja molt ferm amb aquells reclaus (pobres neumatics). A la fi arri-bam al Sancrist; som ben rebuts pel P. Gabino i el procurador. Veim el panorama: a baix la planura de Esdrelón. Al front el petit Hermón ab Naim i Endor. A la dreta a n’es fondo Bei-son, mes cap el sur Megiddo; a l’esquerra del Hermón, el Tabor i les muntanyes de Galilea, amb Natzaret. Su baix del Tell Es Safi, su vora el Ginson, aont Elias inmolà els profetes de Baal. Hem llegit el passatge del llibre del Reis III, Reg XVIII. Hem pujat al terrat. Veient la planura hem recordat la Victoria de Debora sobre Lisara. Ens han obsequiat amb un té, després de comprar fotografíes, hem partit.

68

Ens hem aturat a Megiddo. Hem vistes ses ex-cavacions: les cavalleries de Salomó, el Palau de Salomó. Etc., i tornant prendre la carreta i passant per Sebaste, Nablus, Ramalla, etc. Hem arribat a Jerusalem a les 8 ¾, amb un sal-vament quant demunt l’Escapus hem vist Jeru-salem, hem entonat el tedeum.

69

Dia 21 de Juliol.

Hem passat el matí vejent el museu arque-ologic de l’Institut amb les explicacions del P. Grapel. Després hem descansat. El Capvespre hem anat al S. Sepulcre hem vist la funció dels franciscans, molt devota. Hem visital el Consul d’Espanya, ens ha dit que tranquila-ment porem passar per Roma. Hem visitat els benedictins. Ens han obsequiat. (He tingut una indisposició repentina) el vespre bendició a l’Institut.

70

Dia 22 de Juliol

A c’an Cook ens diuem que el barco que voliem prendre està ple. Demanem passatge a un barco francés. El mati compre varies coses a la botiga del King David. El capves-pre visitam el barrio sionista del Norest. Crida s’atenció un edifici molt gran i raro. Es un centre de organització sionista. Hem vist el Colegi de Terra Santa dirigit per un sacerdot americà, fent una estació a sa cape-lla qui te un artesonat ben hermós. Hem tor-nat per la gran via Rey Jordi.

71

Dia 23 de Juliol

Missa al Sepulcre. A les 7 ½ sortim. Feim el mateix camí que quan anarem a Jericó: Getsa-mani-Betania-Al Samarita, sempre devallant fins a Jericó. Aquí una gran esplenada i una part cultivada. Veren els murets de devora el Jordà. Passam el pont de ferro amb les visites dels policies d’antes, després seguim un bon tros de planura, i comença la pujada. Trobam un vall amb una font qui ve de Es Salt Arri-bam. Arribam a n’aquesta població que está a un empit de muntanya i cultiva bastat de terra i rega. Ve després un poblet que conté mols de caucasians, a la fi arribam amb un bon sol a les 11 ½ a Amman (Filadelfia)- Veim el teatre que está davant l’hotel, la colunnata i l’Odeon i a dinar. A les 2 cap a Madaba. Pujam molt, fins que ve una planura que dura mitja hora, tota terra conrada. Hi ha varios puestos de beduins amb ses tendes. Passam per Madaba sense atu-rar-nos. Pujam un poc mes i amb mitja hora som al Nebo. Trobam el franciscá que fa les excavacions qui ens explica tot lo descobert.

72

Llegim N’Egeria; feim fotografies. Els francis-canets ens donen un té. Fra Genaro ens fa mol-tes festes, veim el museu i ja li hem estret cap a la font de Moises. Després de devallat bastant s’auto no pot endar (sic), continuam a peu, pero vejent que es fa tard desistim d’arribar hi. Pre-nim l’auto i cap a Madaba hi arribam a les sis. Ens esperaven ahir i i no havien rebut la carta en que les deim que no hi arribariem. La sala de rectoría está bé. L’esglesieta es sencilla, però está bé. Som obsequiats amb una llimonada i un café. Emprenenm la baixada: aquella baixafa com diu N’Egeria campus infinitus. Dormim poquet perque hi ha hostes indesiderati .

73

Dia 24 de Juliol.

Hem dit missa a l’esglesia llatina. Hem sa-ludat al Vicari Patriarcal. L’esglesia es senci-lla: Tres naus sense voltes, amb tres finestres rectangulars: sols tres altars. Hem partit a les nou. Prop de les 10 ½ hem arribat al pont, antes de pasar-lo hem pres a l’esquerra cap a Tece-bit-Ghasul. Es camí a penes está senyat. La caló apreta fort. Venen unes beverades que pa-reixen d’un foc. Hi arribam mes de les 11 once. Devora la caseta hi ha una tenda de beduins. Hem vist les excavacions; abraçan casi una cortarada. No están acordes els arqueolegs sobre si el restos son del 4 milanari ó del 3 a l’un, intuïm abans de Cristo. Si es del 4 mile-nari, lo de Sodoma está descartat. S’ha desco-bert una cerámica especial. També unes pintures. Hem partit a mes de les 12. El vent materialment creamava. Segurament a s’hom-bra estava a 50. Dins el Palace a ont hem arrri-bat a la una i deu no ni feia mal estar. Allá de dins marcava 37. A defora 43; pel Jordà segu-rament 50. A les tres hem partir per veure una

74

font, per on degué passat el Bon Jesús, quant d’Efraim el Bon Jesús anava a Jerusalem per Jericó. Hem atrevessat els horts del Convent de S. Juan aferrats a la muntanya de la coren-tena; no hi hem pogut arribar perque ens hem perdut i llevó hem tornar quedar sense bencina. D´esde un punt per on passa la font el P. Fer-nandez ens ha indicat el camí: hem tornat ar-rera, passant per Jericó, refent el camí fins a Jerusalem, arribant a le 5 ½. Hem anat a la casa Kooch i hem trobat arreglat el viatge amb el Patria, sortint de Beirut dia 13 d’agost.

75

Dia 25 de Juliol.

Anam a dir missa a Sta. Ana. Son molt ama-bles. Després assistim a un pontifical de rite grec.- La processó de tot el clero i els semina-ristes precedits pels diaques i concelebrants van a cercar i tornen acompanyar el Bisbe. El dialec amb el poble o cor es casi continuo, es-sent casi sempre Kirieeleison. Les oracions son molt hermoses. Els 4 concelebrants i es diaques combreguen baix de les dues especies i no es tan brut com antes me perexia. El Bisbe va a l’entrada del presbiteri sovint beneint ten-guen amb sa ma un canalobre de tres braços i creuant-los. La processó per dur l’evangeli i les especies es solemne. No s’ajonollen durant la consagració. Durant tota la missa que ha durat casi dues hores sempre han estat drets. El Bisbe ha predicat de dret a s’entrada del pres-biteri. Sa mitra es redona. La casulla es de forma especial.- Venguent hem entrat a pren-dre una llimonada, descubrint noves vies hem arribat a la porta de Jafta.- Al capvespre hem trobat quan anavem a sortir, el P. de la Discretó

76

de la Custodia, franciscá, espanyol, integrista. Ens ha acompanyat a veure les sinagogues. Se-guint el carrer del mercat a s’enfront, hem en-trat al carrer dels judíos. Hem entrat a una dels sefardites. Tenen la Tora dins una especie de Sagrari i emb so caixó, se du al lloc de lectura. Li possen els ritmonim amb campanilles de-munt com adorno. Els esquenasitas la tenen sense caixó, amb un vel, i es ritmonim corres-ponen als dos palos aon s´anrrolla (sic) el ple-gamí. Per anar d’una sinagoga a l’altre hem passat per uns patis que fan de carrer de lo mes entrevicollat, brut i original.

La tora del Museu Bíblic de Mallorca

77

Dia 26 de Juliol.

Missa a la Flagelació. Hem assistit a una missa de Sta. Ana. L’ escola del PP. Blancs formada pels grecs seminaristes han cantat molt bé. Després de venir a berenar, hem anat de compres. He comprat un mapa, rosaris, creus de nacar: vistes, hem arribat a prop de les dotze. Passant pel patriarcat llatí, hem vi-sitat l’esglesia, bastant bona. Una monjeta Germana del Roser, ens ha casi obligat a en-trar a la seva petita tenda per comprar colque cosa. Hem canviat pessetes a n‘en Coen, i un nebodet seu ens ha acompanyat a casi tots els platers per veure si trobavem ritmonim. En capvespre hem anat a depositar al S. Sepulcre les creus i rosaris i fer-los beneir. Llavó hem anat a la Custodia dels franciscans i hem lo-grat del P. Pedro un rosari i una creu de les oliveres de Getsemani.

78

Dia 27 de Juliol.

Hem anat a dir missa Getsamaní. La basilica está molt amb carácter: tres naus, amb altar a cada extrem. Els finestrals ocupen casi tot el pany de paret del intercolumnis: no hi ha vidres, sino pedra de llum groguenca amb adornos gra-vats. Malgrat la grandesa dels finestrals, quant les portes de la B.(sic) están tancades resulta un poc fosca amb un vel com a morat que convida a la consideració del misteri de l’Hort. La pedra nua está baix la cúpula. Aquesta i les naus son de mosaic aont domina dins l’or el color mora-denc. Les tres pintures dels altars son provisio-nals. Han de ser mosaic. L’actitud del Bon Jesús en el d’el mig no sembla la mes apropiada. Sembla que hauria de ser de aplanament. Hem trobat dins la sacristía un capuxi català que crec que se diu el P. Castellón de Barcelona. Fonc condeixeble den Planes.

El capvespre hem fet una excursió de lo mes delitosa. Hem sortit a les 4 emprenguent el camí d’Hebron. Hem passat pel pou dels Magos, Mar Elias, dins d’ont se descubreix

79

Betlem, Beit-Jala i arribam al con (sic) dels sa-freis de Salomó, hem pres cap a Ortas, deixant a la dreta el tres grans safreis de Salomó arri-bant a Ortas a le 4 ½ . Ortas está a s’empit de sa muntanya de l’esquerra, a la vista del Vall ple de verdura qui devalla de safreics. Atre-vesant al poblet, hem arribat a la portería del convent de les religioces del Hort. Hem baixat de l’auto i hem passat pel gran pont construit per dites religioses, demunt el vall i hem estat rebuts amablement per les religioses. La fun-dació es de Chiavari (Italia) i el convent i l’es-glesia d’Orta es deu a la generositat del Catolics de Bons Ayres i Uruguay. l havent passat per allà el Bisbe Ilm. Mariano Soler de Bons Aires i sabent que aquel Vall es diu s’hort tancat adquiri el terré (sic) i casi tota la Munta-nya de la part oriental i heu cedí per la l’edifi-cació d’un Convent de les Religioses del Hort com a lloc molt a proposit (quan passàvem el pont, el P Fernández ens ha fet notar que sem-bla un vertader hort tancat perque está entre dues muntanyes paraleles. A una muntanyeta d’enfront se coloca Etam aont hi ha una font Ain Etam a ont solia, anar, segons conta Josep, Salomó el matins vestit de blanc, damunt sa seva carrossa, amb sos arcs i ballestes, com un lloc deliciós. Per aixó alguns hi posen aquí el

80

fons signatur: hortus conclussus. Ses bones monjetes ens han mostrat l’esglesia gotica, pintades les voltes de blau estrellat. Ens han obsequiat amb un vi, exquisit fet per elles i bis-coxos. Un follet i unes estampes, i ens han per-mes anar a passar el capvespre a la muntanya i que manjassem la fruita que volguessim. Hem pujat a la caseta, vuit minuts, des d’ont es veu molt bé Betlem i el camí que de Betlem va a Hebron. Asseguts d’alt la terrada hem llegit la visió de Betlem d’en Costa; hem pujat a lo mes amunt de la muntanya; hem passat el camí abans dit, i hem vist molt bé L’Herodium. Tor-nant a la caseta hem fet un sopar biblic de lo mes agradable, llegint abans els manjars propis del hebreus: es estat un vertader banquet : lec-hona, carn rustida, llenties, ou bollits, trempó, formatge, mel, panses, mantequilla, figues, magrana, reim collit allá. Hem fet una foto, es-tant a la taula. La fresca era deliciosa. Ens hem aixecat quant s’ombra s’en venia i hem arribat al convent quan ja era fosc de tot. Ens hem despedit de la monje agraint-los la bona acu-llida i hem arribat a les vuit i mitja. Hem pres un poc de té, i a dormir.

81

Dia 28 de Juliol.

Amb camió desde la porta hem partit amb en Benet a Betlem, mentres en Pascual i en Bosch han anat a midar la tomba de Llatze. Hem com-prat uns tapapepers de nacar i alguns rosaris. Hem vist a la sortida de l’esglesia una novia. Ella anava de blanc i ell d’europeu. Les acom-panyava una música. Amb autos i camions s’en anaven a Beit-Jala d’ont era ell. Hem entrat a la Basílica. Hem notat el mateix cubert i el transepta, obra posterior a les naus constantinia-nes. Ens hem fixat amb el troços de mosaics de les parets i en les figures de les columnes. Hem baixat a la cova. Després d’encomanar a n’el Bon Jesús a totes les nostres obres i persones, resar un rosari hem besat amb efusió el lloc del naixament i hem depositat dins el bres tots els rosaris, sant-crists i estampes lo mateix que demunt el sepul-cre de S. Jeroni i Sta. Paula. Hem pujat a la basílica, ens hem fixat amb el retaule major i el cuadros antiguissims i de valor que ara son dels grecs, ens pessatjat per alguns carrers, veyent les casses no molt netes i hem tornat a les 11.

82

El capvespre a les 2 ½ hem anat a Cortita-num (sic). Hem pujat al santuari, aont ens han rebut amablement el capellà i les monjes de la Aparició de Sant Josep. Hem vist l’esglesia amb el mosaics antics, hem entrat al convent. La sala de rebre es de pedra viva, cara vista i bóveda, ens han donat una copeta de vi i ens hem despedit. D’alt de l’esglesia hi ha l’esta-tua de la Verge, damunt l’arca amb un nin Jesús que amb una ma té l’eucaristia i amb l’altra l’evangeli. Amb auto hem anat al barrio ar-meni. Hem entrat i un armeni no ha volgut obrir l’esglesia aont sa commemora el martiri de S. Jaume, patró d’Espanya, ens hem inter-nat per dins els patis i com a carrerons del gran convent i hem trobat també l’esglesia tancada on se col.loca la casa d’Anás. Pujant llevó i deixant a ma dreta les noves escoles, hem en-trat dins un jardi ple de gent, aont hi havia una comedia de nins i nines.- Sortint del convent i anant pel mateix barrio, que en general es net. Hem arribat a la casa de Juan March. L’es-glesieta conté un retaule molt hermós: antic, una pintura de la Mare de Deu es diu pintada de S. Lluch, es molt hermosa una pila de már-mol forrada de plata forjada. Baixant hem vist dos llocs qui diuen que la porta ferrea per ont sortí S. Pere, i caminant mes hem entrat dins es

83

carrer des judíos pel carrer del mercat qui va fins a la porta de Jafta, hem caminat fins a una travesia qui du a l’hospici alemá a veure la re-construcció del temple, la tenda i l’explenada actual. La filla de n’ Xieh la mos ha mostrada. Hem comprat una coleció de postals, i cap al S. Sepulcre a despedir-nos. Al Calvari i al Sepul-cre he fetes de cor la recomenació de les meves coses: personals i després hem fet entrada una taberna qui pot esser un cuatrivim cuatre co-lumnas i alguns deien si era la casa del Zaba-deu. Després de besar amb gran afecte aquells llocs, hem anat a veure la sepultura herodiana que está devant l’Institut.

84

Dia 29 Juliol.

A les 7 ½, despedits amablement pel P. Su-perior Cappel Fernández i del germá cuiné, amb en Carlitos, hem sortit del Institut deixant, definitivament Jerusalem. Hem pres el camí tantes vegades corregut cap a Samaria, deixant a l’esquerra Gabaon, passant per Ramalla, hem tornat veure el pou de Jacob desde el camp ad-junt al Garitzim i a l’Esbel ple de figueres de moro. Sebaste, Drenin, devallant fins a la pla-nura i prenguent cap a Natzaret, l’hem deixada a la dreta i cap a Hafta, passant pel Gisson ar-ribant a l’hospici alemà de S. Carlos a les once i mitja. Hem trobat allà un dominic, hem pas-satjat pel gran jardí asseguts baix un arbre par-lant de moltes coses amb el dominic qui ha estodiat a l’escola B amb en P Lagrange: ha estat molt amable. Ens hem distribuit les pe-dres (silex) i cap a Siria. Hem tornat altre volta per pobles nous dels judios: i abans d’arribar a Tir hem passat la frontera. No ens han molestat gens, sols ens han fet pagar un plantó amb una suada regular. Hem passat per Tir, fent una

85

volta hem vist Sarepta, i hem passat també per Sidon. A les sis i mitja erem a Beirut posant a les monjes de S. Carlos. Hi fa un poc de calor. Aquí hi trobam un alemá qui ens aconsella un nou itinerari.

86

Dia 30 de Juliol.

Després de la missa, a les 7 ½ cap a Da-masc. La Siria está més ben cultivada que la Palestina, té aigua i ben bona terra. Pujam tot-duna totes les muntanyes properes, guarnides d’arbres i de casses de veraneo. Tos son auto-mobils qui venen de les altures. El camí es de-liciós: se veu Beirut dins un mar de verdura i totes les muntanyes veinades amb casses de teules rotjes. A topar casi demunt la serra mag-nifics hotels. Després ja sa comença a baxar de l’altre costat de les montanyes del Liban: se destrie tota la cordillera del Antiliban amb Je-susalem nevat. I en mix de la gran planura de ...siriae l’atravessa el riu le fleure froit: s’entre dins la planura aquesta te de 12 a 15 kilometres d’ample per 112 de llargaria. Dins la planura hem topat amb dues grans caravanes de ca-mells: La primera d’un docents, l’altre de se-tanta duiem reserves i hem cregut que venien de la Meca. Hem començat a atrevessar l’anti-liban per dins els desfiladero qui dura més de tres quarts: quan surt de les muntanyes ens tro-

87

bam ja a Damasc regat per un riu que ve d’an-tiliban. Damasc també está en mitx d’una gran verdor: hi ha molta d’aigua. Ens instalam a l’Hotel Omoyad a una de les places principals. Tot d’una anem a la mesquita, atrevassant els celebres baçars, la veim molt depresa perque a nen Pascual no li crida gens s’atenció. Es por-tic es magnífic sobre tot els restes de mosaics del segle VI, un color verdós damunt or, fa goix mirarho. Dins la mesquita qui es molt gran, de tres naus, hi ha grans finestres i passat la cúpula hi ha una (paraula il·legible) qui diuen que conté el cap de S. Juan. Atrevessant la recta hem anat a la casa d’Ananies, devallant dins l’esglesieta i la cova; hem anat a veure la murada per se suposa fonc devallat S Pau, al lloc de la conversió, y del restro senyalat per una esgesieta. Després hem tornat arrera i ens hem aturat a ca’n Hassan. Hi ens hem comprat una partida de coses. Te objectes magnífiquits (sic). Hem visitat llavò la casa de S. Juan Da-mascé que tenen els jesuites i hem entrat a l’es-glesia que es nova i secilla, pero agradable. Llevó a dinar. Es un bon hotel hi ha part dels qui han de venir amb el Patria. Dins mesquita hem trobat aquella xuetoneta tan desenfadada de dins el barco. Després de descançar hem anat a canviar i després de corre de (so’n mello

88

o so’n catello, hem canviat de qualsevol ma-nera, y cap a Baalberc. Hem partit a les 4 ½ . hem refet el camí per dins l’ antilibano. (Abans el mati hem anat a Salarieh. Hem atrevessat també la planura i abans d’emprendre la pu-jada del Líbano, hem torsut cap el Nort. Hem atrevessat un rivet: alguns pobles llevó Klara dels jesuites amb moltes de vinyes, cuidades d’una manera molt singular, i a les sis i mitja hem arribat a Baalberc instalan-nos a l’hotel Palmira casi devant les ruines. Hem anat a veure si podriem dir missa l’endemá i les Sores de S. Cour han estat molt contentes de qui hi anem. El Palmira es un bon hotel. A la terrada hi fa bon estar, als cuartos hi fa calor.

Museu de Mallorca

89

Dia 31 de Juliol.

He dormit poc. A les 5 ½ alto. A les 8 ¼ amb un guia a veure les ruines. Es lo mes enormament gran que he vist. Es obra de ge-gants. Ses columnas son colosals. Els techos que es conservan posats no criden massa s’atenció pero els troços que han caigut fan veure que son extraordinariament grossos. Hem començat pels propileus, el claustre sexagonal, el cuadrat; i llavó el temple des-prés el temple de Baco, que es lo mes ben conservat, baixant llevó al subterranis, tot dona l’impresió d’una grandesa aclaparant.

A les 10 ½ cap a Beirut hem refet el camí i quam hem estat al curucull del Liban. Hem vist l’antiliban amb els prismatics, dues clases de cedres, distinguint-los molt bé. Hem renovat la vista dels panorames de Beirut i hem arribat i hem arribat a les dotze i un poc. Hem passat per Messejeries : i per Kooch i a dinar. El cap-vespre a les 3 amb en Carlitos hem anat a Mes-sejeries i Kooch, ens han dit que el barco partirá demá a les 11. Hem anat, hem a Nahr Al

90

Kalb per entre camps de tarongers i bananes costajant la mar. Sols hem arribat a un lloc molt hermos per on desemboca en mitx d’unes grans muntanyes i hi ha un pla molt deliciós. Hem pres una gaseosa i entre les nerviositast den Pascual que no pot sufrir l’hermano jesuita que nos ha proporcionat l’hermano Vives, hem tornat arrera. Hem recullit els pessatges; hem tornat arrera i ens hem dirigit a la casa de cor-reus per recullir una carta. Aquesta no es gran cosa. Hem vist llevó l’Universitat del Jesuites, moltes sesions i patis, el seminari del petits, la biblioteca, etc. L’hermano es un tio que sap anat pel mon. Hem anant llavó a la facultat de medicina. Hem trobat l’hermano Vives i llevó cap a casses.

91

AGOST

Dia 1 d’Agost.

No he dormit. Hem preparat les maletes en P. i en B son anats a cercar ritmonim. Noltros hem quedat sense cap centim no hem pogut anat a veure el museu. A les 9 ½ Ha vengut el de Kooch i ens ha arreglades les maletes dins un auto: noltros dins s’altre amb els sílex dins les butxaques cap a l‘aduana a sufrir el darrer examen. El Torá i els sílex han sortit be. Hem passat tranquilament i ens hem embarcat dins una petita barca cap al Patria. Els cuartos molt be, amb dues finestres mirant a la mar. Ve amb noltros un provincial franciscá i un capellá francés. Aquest ha arreglat lo de les misses. El franciscá com a bon frare ha triat la millor hora, les set. A nel petre li hem fet a sabre que no era regular qui un regular cada dia tingues la millor hora. Significant-li que duiem un illustrissim. El Patria que es per l’estil del Amarapoora, du mes gent. El dinar no es tant lujós, pero molt be, fa molt bon anar. A les tres

92

arribam a Trípoli. El barco no pot atracar, i no havent-ti res notable, decidim no devallar. Amb els prismatics veim el port molt insigni-ficant: sols hi ha uns quants barcos de vela, a devora el port hi ha un poblet amb bons edifi-cis. A dos kilometres hi ha la població. En mitx es destria una ciutadella murada: a l’esquerra de la població hi ha uns depòsits que supós que són de beneçina. Hi ha un riu que bordetja la vorera de la mar i sa dona a coneixer per una capa de verdura qui va desde uns quants kilo-metres a l’esquerra de la ciutat fins a dos o tres kilometres a la dreta. A les quatre te bastant bé. Una conversa sostinguda amb el Petre Francés sobre els judíos ha estat molt interessant: diu que ens miren com a inimics. A s’anada feien el seu ofici, pero que dos se paraven a la porta, al repararlos corries. Diu que son uns talla colls. Ell es molt corregut i no te por de res, està amb los està amb les pobres, mitx nues amb i amb tota tota tranquil·litat. Els dos fra-rets no son agosadits.

El vespre els inglesos que duien han armat uns cors i llevó un jocs (qui demostren la seri-etat inglesa). Alguns resulten grossers, per ha-ver-hi dones mesclades. He pres un bany: molt bé. Hi ha molta netedat.

93

Dia 2 d’Agost.

Hem tengut calor durant la nit. A les 7 del mati ja haviem dit missa tots quatre. Hem pujat a veurer Chipre que teniem a la vista. Al sur es descubreig una muntanya molt alta qui segura-ment es L’Olimpo. Se veu un cap i algunes po-blacions, suposam que una d’elles es Paphos. Llegim lo referent a Chipre que du sa guia. El dejuner ditinguit. Hem vist lo que diu sa guía de Rodes per aprofitar la visita. El vespre els inglesos tornen cantar i es veu cualque escena qui demostra el poc seny de cualque dona. A les nou i quart a primera començan a ballar i noltros ens retiram.

94

Dia 3 d’Agost.

A les set també ja hem dit missa. Ens apun-tam a l’agencia que organitza l’excursio a Rodas. Hi hem arribat a les 5 ½ quan m’aixec, per la finestra del barco la veig a mitg kilóme-tro, está devora la mar i conserva les murades antigues extenguent-se la ciutat moderna per l‘empit d’una muntanyola. A les 8 ½ amb barca he manat a terra. Amb auto: un chofer que sap l’espanyol feim la volta a la ciutat. Els carrers molt nets. Sortim per la costa aon hi ha un bar-rio de cases. Hem voltat pel mal pas, el carres i camins antics están empedrats de pedres pe-tits llisses com l’empedrats de pedres petites llisses com l’empedrat de colque pati mallor-qui. Les vies modernes asfaltades. Hem vist el parque, les murades qui es conserven molt bé, amb fossos i subterranis, indicant-nos el guía la part que defensava cada llengua. Hem baixat pel carrer dels cavallers, tota empedrada, així com he dit, cada llengo hi te el seu parlar, sever pero distinguit, el de la llengua francesa, es dels mes alegants, el de Castella está també

95

molt be. Hem anat llevó al antic hospital dels cavallers convertit en museu. L’hem visitat. Es sever, pero solid i elegant. El museu conte coses bones, sobre tot en cerámica, vestuari, monetari, i algunes escultures bones. Hem bai-xat llavó a la plaja. No hem pogut canviá. Hem comprat postals i n’ham enviades algunes. Hem entrat a l’esglesia de S. Juan, que substi-tueix l’antiga catedral. Robada no se sap com, i está servida per franciscans. Te tres naus, els capitells de ses columnas pareixen antics, es espayosa ben illuminada. Els cavalls i cuberta es de llenya casi negra. A l’altar, aixó es vol-tan-lo hi ha el cor. Devant el presbiteri el trono parat i els asientos de cada part, dos capitells. S. Juan, de bronce, está al costat de l’altar major. A l’abside de la dreta hi ha el sagrari. De columna a columna hi ha una biga d’on penjen algunes llanties.

El capvespre hem passat per Kos deixant a la dreta la costa de Turquia Asiática amb altes muntanyes, vejent un poble que es sense cap dubte Alicarmasse, hem han vingut llavó les illes Kalimnos i Léros i a darrera hi ha Patmos, la silueta de la qual es veu de lluny, quant es sol s’ha post encare no veiem bé Patmos. De-vers les 10 estavem devant Mileto: llevó hem llegit un tros: A Mileto mittens … Durant la nit

96

hem passat per Samos i llevó Kio. El mati hem entrat dins el port d’Esmirna qui te 53 kilome-tres de llarg. A les cinc ja haviem entrat i fins devers les 8 no ha tirat l’ancora.

97

Dia 4 d’Agost.

Hem assistit a la missa del capellá francés. Hi han assistit devers una dotcena i mitja. Sols una senyora qui anava sense mánegues ha combregat. El Pretre ha predicat.

A les 8 ½ hem desembarcat. Hem pres una berlina que ha estat un desastre. Toduna anava bé, pero llevó com un caval s’ha renegat. En Pascual ha botat. Noltros voliem tornar arrera, pero l’amo per no perdre la lliure i un dren ha fet de tot. A la fi hem arribat a la muntanya. En Pascual taciturno, mes cremat que un mistro. En Benet ben trempat i en Bosch que continu-ement m’ empenyia i jo aferrat al fanal. Hem arribat a un aqueducte molt interessant. Molta gent rentava i un auto (sic) prenia un bany. Ha dit que se deia el pont de les caravanes. Hem tornat pujar i hem anat a devora el mont Pagur, dont hi ha una gran mirada sobre el port i la ciutat. Per devallar ha estat casi tan difícil com per pujar. Tots els camins empedragats. Hem passat per un mercat molt típic: i molts de reims i figues. A la fi hem arribat a baix. Hem

98

anat a l’esglesia de S. Apolinar, petita servida pels capuchins. Després cap al barco.

Al capvespre ales 5 ½ hem partit. Prest ja hem descubert l’illa Mitilene. Després de sopar amb els anteojos hem vist la ciutat de Mitilene illuminada i molt a prop. Durant la nit hem passat per l’illot de Témenos que está devant Troya.

99

Dia 5 d’Agost

A les cinc hem entrat dins els Dardanelos. A les 5 ½ m’he aixecat. He pujat al pont, es-tavem devant una població petita a l’esquerra, i una mes gran a la dreta. La policía turca ha pujat. Després de dir la missa estavem devant la ciutat de Gal·lipoli i devers les 8 ½ entra-vem dins el mar de Màrmara dins els Darda-nelos fa s’afecte d’anar dins un canal. La terra sembla estar a cada banda a un kilometre de distancia. Tot el matí hem navegat pel mar de Mármara. Després de dinar devers les tres, hem entrat al Bosfor. He anat a proa: i d’allá he contemplat uns dels panorames mes bells. De moment la mar pareix qu’es tonta. Peró llevó gira el barco: ve una vista mes interes-sant: les dues bandes l’Asia i Europa están poblades casi en tot el trajecte de cases de re-creo; d’on de tant en quant pobles i cales her-mosisimes. Les dues voreres están poblades d’arbres: les dues son molt agradables, pero la part d’Europa a troços sobre tot sembla mi-llor. Abans de arrribar al mar negre el barco

100

ha girat i en poc temps hem arribat a Estam-bul, atracant al moll.- Després de sopar hem devallat amb en Benet a veurer el port i recor-rer uns quant carrers.

101

Dia 6 d’agost.

Ens hem a puntat al viatge de la M. Maritim pel 100 Francs. A les 9 amb auto i un guia fe-meni hem començat l’excursió. Tot d’una hem nat a veurer el pont de fusta que qui junta Pera i Galata amb Estambul. Després passant pel barri grec (misarable i brut): llevó pel judío (hi ha 40.000 jueus) hem arribat a Escub (lloc sant pels mahometans aont hi ha un platero de un milanar d’anys amb una soca formidable (molts de coloms) animals sagrats qui tot hom els hi dur menjar. La guía ha ens ha explicat que era la tomba del portal estandart del pro-feta. Hem pujat a la muntanyeta veinada, quí en un cementeri (les tombes qui duen turbans son dels sacerdots, ses de flors de ses dones, son verdes dels qui han estat a la Meca. D’alla se veus tot el panorama dels Corn D’or. D’aquí hem anat a la porta d’ Andrinopolis. Punjant a les murades de Teodosi; están mitx derruides. Llevó hem visitat el museu d’art antic, collec-cions de tapissos antiguissims, llibres, (Corán) molt miniats, una colleció riquísima de manus-

102

crits i encuadernacions raríssimes. D’aquí de la mesquita de Karihe, la de Suleymanié i la del Sultán – Amad. La blava, anomenada així perque a dalt está pintada de blau, i més avall está guarnida de retjoles blaves, fetes a Nicea. Té uns vidres a s’abside magnifics. Hem anat llevó a al hipódromo, o lo que fonc l’hipo-dromo. En mitx hi ha la columna de Teodosi, monolitic de granit d’Aman, amb inscrpcions i jeroglífics, està demunt quatre com a peus de ferro o bronce. La base morada es de marbre blanc, du dues inscripcions una llatina i s’altre grega: baix ralleus representants Teodosi i els seus fills: la seua esposa. La columna serpen-tine mes antiga que s’era cristiana, sa piramide de Constantí parts forrada de plaques de bronce que els creuats llevaren per fer-ne monedes. Després hem anat a veurer si canviariem i no hem pogut. Hem tornat al barco. Hem dinat. A les dues la guia ja ens esperava. Hem anat a Sta. Sofia. Es estupenda. L’afecte que fa a s’antrada és admirable. La precedeix un nar-teix, antes tot ple de mosaics. Els arabs totes les havien coberts amb un argent. Ara desde fa uns quants mesos, s’ha destinat a museu i s’ha confiat a un americá sa restauració i el des-cubriment dels mosaics. Al mateix s’enveuen alguns i dins la basílica també. S’han despenjat

103

els grans discos amb els noms dels profeta i sultans i a l’absis hi ha un gran bastiment per procedir a la restauració. Les columnas verdes son de ferro i les vermelles d’aram. Es d’unes proporcions marevelloses. El cop de vista de s’entrada no té igual; ni la seu de Mallorca, ni S. Pere de Roma es que s’ abarca tot d’un cop les tres absis, immensa cúpula, el gineceus, amb la multitud de columnes primes, gracio-ses; les lloses del pis de dos metres de llarc per un d’ample de marbre blanc.

Llevó hem visitat el vell palau, fa casi un sigle que no l’habiten els Sultans. Está convetit en museu. Es el museu mes ric que he vist mai. La sala dels Conseller, la sala dels vestits, la de la ceràmica, la de la cristaleria, la dels mobles, trons (un d’or de 480 kilos, un d’ivori, amb una profusió i abundancia tal de perles i pedres precioses que es vertaderment fabulós, sala d’arbres i de banderes. Un queda com aclapa-rat devant una riquesa mai somiada. No hem volgut veure la sala del harem. Els divers de-partaments estan separats per patis i jardins qui fan el palau molt fresc i agradable. Per esser dimarts no hem pogut visitar ni el museu ni el Castell de les set torres. Després hem anat al bazars (cinc mil botigues: moltissimes catifes: ergenteria, molts de judíos espanyols, a un

104

d’ells hem comprat un platillo i un camell de bronso. Després hem recorregut uns quants carrers principals de Pera i son, com d’una ciu-tat de segona i hem tornat al barco. A les sis i mitja ja hem sortit de Constantinopla.

105

Dia 7 d’Agost.

Davers les 4 del capvespre ja destriavem la costa de Grecia. Amb els lentes hem descubert l’acropolis. Abans d’arribar al Pireo, a vorera de la mar es veu poblet i pel puig moltes cases de recreo. El port del Pireo casi no es veu fins que hi som dedins. Es molt llargué i fondo. El barco atraca a un malecó. Després de sopar de-vallam i ens pasetjam pel moll, compram una pipa, arribam a un passeig de la part alta de la ciutat i tornam al barco.

106

Dia 8 d’Agost.

A les 8 ½ amb auto i un guía qui filosofa molt partim cap a L’Acrópolis. A escape pas-sam pel Pireo: te especte de modern; bordet-jam un poc la mar amb l’aeroport i per vies amples: esfaltades (doble via) amb arbres els costats, i teguent-se casi sempre cases, arribam a Atenas, té l’aspecte d’una ciutat moderna. Molts edifisis moderns, sobre tot els publics imitan l’arquitectura clásica i els portics de ca-denes. Arribats a l’Acrópolis, devallam prenim billet (heu duen molt rigurós) i pujam als Pro-pileus: es una escalinata y a dalt varies rengle-res de columnes. Al costat el temple de la Victoria sense ales, i a l altra part el basament de l’estatua. Continuant hem vist el Panteon. A la part dreta com entram hi ha unes cuantes columnas rompudes. Son columnes concebu-des, sense base i amb capitell molt simple. Te una gran proporcionalitat. No te sa grandesa de de Baalbec, pero te una bellesa i de elegancia extraordinaria. Hem entrat al museu. Després s Erecterion, amb les cariátides. Desde d’alt

107

hem vist l’odeon que ara volen reconstruir (una partida d’obrers hi fan feina. Devallant hem vist el teatre de Bacus bastant ben conser-vat, abaix les cadires dels sacerdots, i mes amunt ses del Emperador, tot en marbre. Hem vist llevó l’arc d’Adriá i el temple de Jupiter (sols se conserven algunes columnas) era el temple més gran. Hem vist l’Estadium restau-rat (hi caben 50.000 persones tot de marbre) 100.000 de francs d’or. Els soldats amb vestit tipic. El palau del President de la Republica, el Palau del Rey: ultimament el museu. Hi ha moltes estatues d’una bellesa extraordinaria, de broce, i sobre tot de marbre. Es de lo mes ric. Llevó a l’Hotel Gran Bretagne a dinar. L’hotel es fastuós. El dinar bé. Després de des-cansar fins a les set hem anat al temple de Teseo, es el mes ben corservat per defora. De-dins hi ha un petit museu. A la torre dels vents; a l’antiga biblioteca d’Adriá, al portic d’Atta-lus amb l’Agora. Llevó a comprar postals i cap al barco.

A les sis hem sortit del port. Venen uns quants frares de les escoles cristianes qui ens han dit que els grecs fan imposible la vida als catolics. Casi tots els patriarques grecs son massons.

108

Dia 9 d’Agost.

Tot el dia no hem vist mes que cel i aigo. Hi hagut al barco una festa. No hi he manat. En Palmer ens ha dit que France apenes es coneix el Rotrine la festa ha durat fins a la matinada. En Bosch quant a les sis ha anat a dir missa encara n’ha trobats que anaven d’eskui (sic).

109

Dia 10 d’agost.

A les 8 ½ comensen a destrisar-se les costes de Sicilia. Abans de dinar passam per davant Messina. Se destria bé la catedral amb la cú-pula I qualque altre esglesia. Les casses se ex-tenen demunt la costa de Sicilia i junten Messina al poblet que está a la punta de l’es-tret. Dins una gran plaça de Messina se destria una columna molt alta que sosté una imatge dorada. Dins el port es veuen barques que en mitx duen un palo molt alt i a damunt i va un home per indicar als homes d’una barca vei-nada aont hi ha peix. A l’altre banda se veu Reggio. La costa també está molt poblada. No hem vist els trebolins de caribdis. Al temps de passar l’estret dinavem. El capvespre hi ha hagut els jocs de patates, pomes, llimones dins un ribell.: gladiadors primer tapats amb espa-ses de cartó, llevó demunt uns palos amb coxins. S’estudientet d’en Palmer s’en ha duit uns quants bolains (sic) bons i amb sa seva cai-guda ha fet riure molt.

110

Dia 11 d’Agost.

A les 8 hem llogat un auto per 100 lires, un guía per 30 i hem pres el camí de Pompei. Hem passat per Cortieci,etc. Al esser a la nova autostrada, el chofer no hi ha volgut anar perque paguen 26 lires per anar i 26 lires per tornar. A les 9 ¼) hem arribat. Com que era diumenge no hem pagat entrada. Hem vist lo principal, ens hem detingut a la casa de Vetto; es sa mes interessant. Hem comprat postals. Hem vist el museu. Es interessant. Després cap a Napols a veure el museu. El chofer ha volgut 10 lires mes. A les a les 11 ¼ hem entrat al museu. L’edifici es grandiós. Les sales d’arquitectura molt notables hem deixat les pintures trobades a Pompei. Hem vist les altres sales de pintura. A les dotce cap a la catedral. Llevó tancaven la capella de S. Genaro. De defora un pare nostre. La catedral té tres naus es esbelta. A l’altar major l’As-sunta. A una capella lateral si començava una missa votiva. Així m’ho ha dit un canonge. Hi assitian el capitol i un Bisbe. El gregoriá era

111

de s’Arracó i encara. Hem fet una volta per la Seu i cap als teatins. Hem entrats a la sagristia i hem trobat un mallorqui. No ha pogut do-nar-nos cartes. Hem promés tornar-hi el cap-vespre. Ens han dit que en Caldentey i n’ Amengual hi foren fa uns quant dies. A les 12 ¼ erem al barco.- A les tres amb auto cap al teatins. Hem entrat per l’antic convent, molt abandonat i el malestà qui puja a dalt infame. Hem trobat el P. Bonet. Ens ha ensenyat l’es-glesia. La capella de S. Andreu Avelí, aont morí i està enterrat. L’altar major amb un sa-grari tot de lapislazuri, pedres precioses; bronce i dorat. La capella de San Cayetano amb ses reliquies: les d’altres sants. La cape-lla d l’Inmaculada, amb moltes reliquies, entre elles de S. Addon i S. Senen amb dos grans reliquiaris. A la sacristía un rellotge monumental tot de carey, un santcrist de mar-fil el mes gros que he vist mai, un reliquia grossisima de la Vera Creu, moltissimes altres reliquies i relicaris: Un tern brodat riquíssim etc. Amb el P. Bonet hem anat a S. Gregori Armenio. Hi ha un convent de monjes de va-ries clases: benedictines amb clausura; de la passió; aquestes ens han aubert, hi passant pel jardí hem anat al reliquiari qui es riquissim per veurer sa liquafacció de la sang de Santa

112

Patricia. Les dues monjes reçaven amb veu francesa: Domine credo sed adjuva increduli-tatem meam. etc.- Sortint hem vist una mare de Deu de la Neu del Trento ha dit la monje. Hem passat pel cor aon havia algunes monjes, i cap al vapor. A les 6 hem sortit. La vista dels alrrededors de Napols ferits per la sal ha es-tada molt agradable. Tornant al barco hem passat pe l’esglesia de S. Francisco de Paula, vejent sa columnata: i l’altre par del palau real. Veinat venguent cal al moll, l’antic palau del reis d’Aragó. Hem vist també la galera coberta. Com sopàvem hem passat per devora ont sa veu una gran cova. Al pujar de sopar estavem davant Provia i Ischia i dues illes que llevo estaven ben illuminades.

113

Dia 12 d’Agost.

Després de missa, he anat al barber, he pres un bany, roba neta, i a prendre la fresca dalt al barco. A l’escriptura he escrit tot lo d’ahir,

Després de dinar he aparallat les maletes. El vespre ens hem despedit d’en Palmer. En Ben-naser s’ha arreglat la cabellera.

114

Dia 13 d’Agost.

Ben matí missa. Quant acaban de servir en Palmer en Bosch s’en ha vengut a dir-me que les maletes ja eren a baix. Paciencia; hi havia de col·locar colque cosa. A berenar de pressa i llevó revisar el cuarto, prendre el necesser i cap a baix. El de l’aduana totduna molt bé. Després ha fet obrir dues maletes perque tro-bave qu’em duiem massa (tres cada un). A la fi passam. El de Cook s’encarrega de les maletes, ens se senyala l’hotel Bordeaux el d’ Orient devota l’estació, i s’en va. Prenim un autobús fins a la Cannabiere. Anam a casa Kook. Está tancat. Per esperar entram a un bar veinat i pre-nim una llimonada. A Can Cook veim que no hi ha mes que el barco de navegació mixte i encarregam el passatges, indicant-li si mos faran el descompte del 20%. Anem a l’hotel i ens enteram de que les maletes grosses no han vengudes. Vengue a telefonar a ca’n Kook i ens diven que vendrán. El capvespre anam a ca’n Bianchetti, rue Republique. I a comprar mapes. Llevó a veurer botigues i a comprar

115

mocadors als magatcems Boka. Després de sopar anam a prendre un colonial prop de l’ho-tel. No ens entenien de cap manera. Després passejant hem anat a l’estació del ferrocarril; pels jardins (entre nins i tetes) hem resat, hem baixet per la gran escala de mármol, i a jeurer.

116

Dia 14 d’Agost.

Missa a glesia de S. Vicens, de la Cannabi-ere (2 francs i el pour plait). Amb l’autocar de Vagons Llits hem fet la visita a Marseille. Tot d’una molt fastodiós perque hem hagut d’anar a la mar d’hotels per veure de reculli passat-gers. Llevó hem començat per l’estació del fer-rocarril, l’esglesia de S. Vicens, el palau de (Lonchamp), la catedral, el port, l’abadia de S. Marti, Ntra Sra. De de la Garden, etc a les 12 dinar de vigilia. S’han portat bé, a descansar i a les 4 cap al barco. Al sortir un temporal fa-rest. Sense sopar cap al camerot.

117

Dia 15 d’Agost.

En hem engronsat fort ferm; pero no ens hem maretjat. A la 1 ¼ hem arribat feliçment.

119

EPÌLEG

He demanat a l’actual Director del Museu Bíblic Dr. Mn. Francesc Ramis Darder, que fes l’ epíleg d’aquesta transcripció, homenatge als qui iniciaren el museu bíblic i als qui fins el dia d’avui han mantingut la flama encesa del Museu Bíblic del Seminari de Mallorca, del qual tots n’estam ben orgullosos. De manera molt especial feim memòria agraïda al funda-dor de dit museu, abans esmentat, Monsenyor Bartomeu Pascual Marroig, que dedicà tot el seu pontificat a l’illa germana de Menorca.

Joan Sunyer

MN. BARTOMEU PASCUAL I MAR-ROIG, ÁNIMA DEL MUSEU BÍBLIC DEL SEMINARI DE MALLORCA

El pontificat del bisbe Pere Joan Campins i Barceló (1898-1915) implantà a la diòcesi ma-llorquina la restauració de la cristiandat en di-

120

àleg amb el món modern, ideada per Lleó XIII. La transformació de l’Església mallorquina depenia de la renovació teològica del clergat, per això Campins establí un nou pla acadèmic al Seminari, la Ratio Studiorum, que substi-tuís l’antic pla formatiu. Sobre les espatles de Mn. Bartomeu Pascual i Marroig (Palma, 1875 – Ciutadella, 1967), recaigué la res-ponsabilitat, com a professor i rector del Se-minari, de renovellar els estudis bíblics, i com a canonge lectoral assumí la tasca de exposar el sentit de l’Escriptura als semina-ristes i al poble cristià. La corona intel·lec-tual de Pascual rau, entre d’altres aspectes, en la fundació del Museu Bíblic del Semi-nari de Mallorca.

Com a professor de Sagrada Escriptura i ajudat per Campins, Pascual establí quatre cur-sos de formació bíblica enlloc dels dos vigents aleshores; així el Seminari esdevingué un dels millors d’Espanya pel que feia a la formació bíblica. Assenyalà temes d’estudi i oferí pre-mis sobre qüestions bíbliques en els certàmens científics-literaris, fundats pel bisbe Campins. Enriquits amb la didàctica de Pascual, els se-minaristes dibuixaven la cartografia de Pales-tina, juntament amb objectes cultuals i culturals de l’Antic Orient; d’aquí nasqué l’anomenada

121

Col·lecció de mapes conservada al Museu Bí-blic. Com a canonge lectoral, impartí nombro-ses conferències a la Seu dirigides al públic en general, de notable ressò.

Assessorà el jesuïta P. Josep Oleza en la pu-blicació de l’estudi decisiu sobre els rimmonim que, procedents de la sinagoga de Cesena (Ità-lia), romanen a la Seu de Mallorca. Analitzant la seva correspondència, observem l’atenció que posava en la investigació alemanya sobre l’Antic Testament Grec, l’anomenada Septua-ginta. Demanà a Mn. Joan Maria Thomàs la musicalització de textos bíblics. Prengué part en el desxiframent de la inscripció de l’oratori de Castellitx. Elaborà una profunda meditació bíblica que intitulà: Glosa al Cristo Davídico del Salmo 21. Treballà a les investigacions sobre les basíliques de sa Carrotja (1909) i Son Peretó (1912). Revisà el Compendio de Histo-ria Universal, redactat pel jesuïta P. José Mundó, i esbossà, sense publicar-la, una Intro-ducción Bíblica que completés la Historia Bí-blica ja publicada en alemany per Fischer i traduïda al castellà, obra molt rellevant al seu temps. Fruit d’un acurat estudi, publicà el seu article d’investigació sobre el pròleg de sant Joan, on proposà la interpretació de Jn. 1,5-9 com una metàfora del ritual hebreu celebrat

122

cap a la primera claror de la lluna nova. Redactà diversos escrits sobre la Mare de Déu de Lluc i sobre la personalitat del beat Ramon Llull, a més d’altres fulletons de caràcter religiós.

Atret per l’exemple de la conformació de museus de caire bíblic, como era llavors el de Montserrat, Pascual pensà amb un Museu Bí-blic al Seminari de Mallorca a fi de completar el contingut de les classes acadèmiques. L’ànim de Pascual començà a bastir dins les dependències del Seminari l’anomenada Sala Bíblica (1910), que més endavant esdevindria Museu Bíblic (1914). Mn. Pascual comptà amb l’ajuda de professors i alumnes; convé ressaltar la col·laboració dels seminaristes Pere Gelabert Terrassa, Tomàs Payeras i Joan Mira. Impagable fou el servei de Bartomeu Martí, mestre Tomeu, fuster del Seminari, que, sota la direcció del rector, elaborà les maquetes bíbliques i les del món oriental, a més de cons-truí la caixa de l’orgue del Seminari.

A poc a poc començaren els treballs de ca-talogació, construcció de vitrines, redacció de textos en hebreu, arameu, grec i llatí, exposició d’exemplars de la Bíblia i de comentaris antics als textos bíblics (1910-1912). Durant el curs acadèmic de 1911, l’École Biblique (Jerusa-lem) regalà la primera tauleta cuneïforme. Mit-

123

jançant l’Editorial Herder es compraren maquetes pròpies del culte sinagogal; també es pogué obtenir material de les antigues mines de Tarsis (Espanya). Els treballs de certamen constataren l’elaboració d’una còpia en guix dels rimmonim de la Seu. Durant el curs acadè-mic de l’any 1912, es varen adquirir reproduc-cions de segells i les seves empremtes, tauletes, pesos i mesures, calcs, esteles, còpies del Lli-bre dels Morts, figures d’inscripcions i altres escrits procedents dels museus de Berlin, Lou-vre i British Museum. La col·laboració de Leone Levi determinà la incorporació al Museu del material egipci, originari del Caire, i estris de la cultura jueva. La disponibilitat de la Pa-lestinian Exploration Found propicià l’adqui-sició de bona part de la col·lecció numismàtica i la instal·lació de material fenici. El curs de 1914 veié l’arribada de l’herbari, procedent de Palestina, confeccionat pel botànic Johannes Kandler, i també d’una tauleta cuneïforme oferta per la fundació Clark. Al llarg del cursos 1915-1916 es varen ampliar les instal·lacions, continuà la fabricació de maquetes, prossegui-ren els estudis de toponímia, els calcs d’ins-cripcions, la confecció dels elements de la passió del Senyor; el Museu rebé l’obsequi d’un un exemplar in-folio de la Bíblia Hebrea.

124

Un esdeveniment capital per la consolidació del Museu fou el viatge a Palestina i Egipte que, sota la guia del jesuïta P. Andreu Fernàn-dez, realitzà Pascual el 1935 en companyia de Mn. Joan Quetglas, canonge, Mn. Mateu Bosch, majordom del Seminari i Mn. Benet Bennàssar, prefecte de disciplina. El periple del viatge quedà recollit al diari personal de Mn. Pascual, escrit en mallorquí dialectal, transcrit i editat per Mn. Joan Sunyer Ramos (2021); és el llibre que, estimat lector, tens a les mans i en gaudeixes de la lectura. Fruit del viatge, el Museu quedà enriquit amb una col-lecció numismàtica i una d’estris prehistòrics, un herbari de flora palestinenca, un volum de la Torà sinagogal, un recull fotogràfic i altres materials importants per l’estudi bíblic. Quan tornà del viatge, el lectoral de Mallorca pro-nuncià la lliçó inaugural del curs 1935-1936 sobre el país de la Bíblia, conferència de gran ressò dins els ambients intel·lectuals de Palma.

Apassionat per l’estudi i la proclamació de la Paraula de Déu, el rector Pascual treballà al Museu i continuà explicant les peces esposa-des a les vitrines fins que va ocupar la Seu de Menorca (1939). Com és obvi, el Museu ha continuat enriquint-se fins el dia d’avui per convertir-se en un organisme viu de l’Esglé-

125

sia de Mallorca per l’aprenentatge bíblic i el coneixement de la cultura oriental. El retrat del bisbe Pascual i el seu escut episcopal pre-sideixen el Museu Bíblic per conservar la me-mòria de l’erudit que feu de l’amor per l’Escriptura el més preuat servei a l’Església i a la societat mallorquina.

Francesc Ramis Darder.Febrer de 2021