tècniques teatrals
TRANSCRIPT
TÈCNIQUES TEATRALS
Garazi Álvarez
Carmen Diaz
Tamara Velasco
Bàrbara Benages
GUIÓ DE LA PRESENTACIÓ
1) Orígens i Historia.
2) Modalitats teatrals i tipologia.
3) Relació de tècniques i característiques.
4)Condicions i Situacions d’aplicació.
5)Punts Forts i Punts Febles.
6) Teatre de l’ Oprimit.
7) Bibliografia i Webgrafia.
Teatre…
“Un tablado, dos personas y una pasión”Lope de Vega
ORÍGENS
TEATRO = ARTE
EL TEATRO SURGE CON LA NECESIDAD DE EXPRESAR ALGUN SENTIMIENTO A TRAVES DE UN
MEDIO DISTINTO DEL LENGUAJE CONVENCIONAL.
SE SITUA EN LAS ANTIGUAS CEREMONIAS RITUALES EN LAS QUE SE
REPRESENTABAN ESCENAS SIMPLES VINCULADAS A LA RELACION DEL SER
HUMANO Y SUS DIOSES
• Los dioses van quedando a un lado y se empiezan a escenificar los hombres y sus conflictos
GRECIA
TRAGEDIA COMEDIA
MIMICA / FARSA
• TEATRO ROMANOEL TETATRO ROMANO TUVO LA
INFLUENCIA DEL TATRO GRIEGO . PREDOMINARON:
-EL CIRCO- EL TEATRO
TEATRO ORIENTALTENIA EL ORIGEN EN LAS
CEREMONIAS DE LOS RITUALES PERO SOBRE TODO EN LAS
DANZAS QUE PROVENIAN DE LA INDIA. SE CENTRABA EN EL
MOVIMIENTO.
EDAD MODERNANATURALISTAS, VIDA EN
MOVIMIENTO, RECUPERACION DE LA REALIDAD,. SURGE LA REGLAMENTACION TEATRAL:
-ACCION-ESPACIO- TIEMPO
TEATRO MEDIEVALERA UN TEATRO DE CALLE,
FESTIVO Y LUDICO.-LITURGICO-RELIGIOSO-PROFANO
SIGLO XVIIISIGUIO MODELOS ANTERIORES, REFORMA DE LA COMEDIA, ABANDONO DE LA
VULGARIDAD, Y SE INSPIRA EN PERSONAJES DE LA VIDA REAL. SE DESARROLLA EL DRAMA. LA ESCENOGRAFIA SE CONVIERTE EN MAS NATURALISTA Y EL TEATRO
DEJA DE ESTAR RESERVADO PARA CLASES ALTAS.
SIGLO XIXEN ROMA SURGE EL MELODRAMA (SENTIMENTALISMO, DRAMATISMO,
EXALTACION DE LA NATURALEZA…)
SIGLO XXSURGE EL TEATRO MODERNO (ENFASIS AL NATURALISMO, DESCRIPCION
MINUCIOSA DE LA REALIDAD, VESTUARIO, DECORADOS…) LA INTERPRETACION SE CONVIERTE VERAZ COMO EN LA VIDA REAL Y EL DIRECTOR COBRA
PROTAGONIMO.
TEATRO EN ESPAÑA
• PRINCIPIOS DEL XI ASTA EL XV•. EN LA EDAD MEDIA : REPRESENTACIONES DE
CARÁCTER RELIGIOSO Y PROFANO•TREATRO POPULAR, COMICO.
• FARANDULA, GARNACHA, COMPAÑÍA…• LOPE DE VEGA, CALDERON DE LA BARCA
HISTÒRIA
S. XVI
• Búsqueda i convivència de diverses tendències:
- Dramatúrgia religiosa (Gil Vicente).
- El classisme (Juan de la Cueva).
- Els italianitzats (Juan del Encina).
- Tradició Nacionalista (Juan de la Cueva).
La Celestina de Fernando Rojas
HISTÒRIA
S. XVII: El segle d’or• Representació pública.• Cervantes i Lope de Vega.La Il·lustració:• El teatre com a producte.• Moviment de reforma dels teatres a Madrid.• Comèdies de teatre i comèdies de màgia.El Romanticisme:• Temàtica: Amor, amor impossible i platònic.• Barreja (tràgic i còmic, prosa i vers).• Real Conservatori de Música (1830
HISTÒRIA
S.XX:
• Obres que complaïen les expectatives del públic teatral burgès .• Teatre de caràcter popular.• Teatre avantguardista.• Guerra civil.• Finals de la dècada de 1950.• 1960
- Rebuig del realisme i interès experimentalista.- Noves formes del teatre- Vocació de resistència antifranquista i actitud de recerca de concepcions escèniques i tècniques interpretatives.- Grups teatrals com Tábano, TEI i Goliardos, van contribuir a dinamitzar la vida teatral espanyola a les acaballes del franquisme.- Universitats, Centres Culturals i Col-legis majors.- José Ruibal, Francisco Neva o Fernando Arrabel.
Tragèdia
Gènere noi
Comèdia
Òpera: SainetSarsuela
Drama Pas
Farsa
Tragicomèdia
Monòleg
VodevilActe
sacramental
Entremès
ModalitatsTeatrals
Pantomima
Teatre de titelles i marionetes
Teatre kabuki japonès
Teatre de carrer
Teatre negre
Teatre d'ombres
TIPOLOGIA
RELACIÓ DE TÈCNIQUES I CARACTERÍSTIQUES
TÈCNIQUES CARACTERISTIQUES
Jocs de desinhibició Conjunt de tècniques que pretenen eliminar o
reduir bloquejos, ansietats o inhibicions
derivades de situacions grupals.
Jocs rítmics Jocs o exercicis basats en l’expressió corporal i
el ritme que tenen com objectiu la conjunció
harmònica de so i moviment.
Tècniques de relaxació Tècniques que tenen com a objectiu arribar a
un estat de relaxació.
Tècniques d’estimulació sensorial i exploració
física
Pretén potenciar altres vies d’expressió a través
dels sentits.
Tècniques d’articulació, dicció i veu
Busca facilitar i estimular el descobriment,
exploració i experimentació del jo, amb la
finalitat de trobar aquelles formes que millor
s’ajusten a la pròpia interacció expressiva i
comunicativa amb el món.
Relació de Tècniques i característiques
TÈCNIQUES CARACTERISTIQUES
Tècniques d’expressió corporal Permet prendre consciencia del propi cos, de les
seves limitacions i possibilitats. Afavoreix una
concepció integral de la persona al eliminar la
frontera entre cos i ment.
La improvisació La improvisació dramàtica es basa en posar en joc
tots els recursos expressius davant d’una situació
inesperada o bé per produir una situació no
premeditada.
La dramatització Pretén dotar a les persones d’instruments idonis per
poder explorar, investigar i experimentar els propis
recursos expressius i comunicatius, facilitant una
millor interrelació personal i ampliant i enriquint la
pròpia visió del món i la realitat.
El psicodrama Consisteix en la representació per el propi
protagonista, ajudat d’unes persones que juguen
papers que ell ha marcat i davant del terapeuta i del
públic, d’una escena, una situació o un problema
que li ha succeït en la seva vida.
El sociodrama És un procediment d’aprenentatge que pretén
clarificar i resoldre els problemes grupals possibilita
la actualització d’un conflicte grupal de forma que
els membres ho puguin veure, discutir i analitzar.
Entorn
ParticipantsContext
Materials
CONDICIONS D’APLICACIÓ
Les tècniques teatrals i en general qualsevoltècnica ha d’estar molt lligada al context enque es desenvoluparà. Una tècnica sempre hade ser reformulada i adaptada a nouscontextos. S’han de tenir en compte lesproblemàtiques socials, les cultures...
s’han de tenir en compte lescaracterístiques individuals decada participant o del grup enconcret. Quines són lesrelacions personals entre ells,si es coneixien prèviament ono, l’edat, la maduresa, quinssón els seus interessos ipreferències.
Hem de procurar que l’entornsigui favorable al nostre objectiu.Un lloc càlid i acollidor on elsparticipants es puguin sentiragust
És important tenir en comptequins materials necessitem iamb quina finalitatTambé ésnecessari que els participantsgaudeixin dels recursosnecessaris per a dur a termeallò que els demanem, o latècnica no serà satisfactòria.
SITUACIONS D’APLICACIÓ• Formació i educació per a la presa de consciència, el desenvolupament, el respecte al
medi ambient i el canvi social.
• Iniciar, promoure, organitzar o oferir serveis de caràcter creatiu, artístic, cultural i turístic.
• Empoderament de persones i col·lectius i millora de la qualitat de vida de les comunitats a través del teatre.
• Recolzar, revitalitzar, afavorir la comprensió, educar i enriquir l’herència, la tradició i la cultura de les comunitats.
• Formació i capacitació pedagògica i teatral de persones i grups teatrals i/o de formació.
• Educar divertint.
• Conèixer el teatre i les pràctiques i experiències teatrals (teatre de conscientització, teatre d’intervenció, de resistència, de l’oprimit...)
• Teatre d’educació per a la salut i al servei de la prevenció.
• Iniciar, promoure, i organitzar manifestacions culturals entre artistes i persones amb handicaps o discapacitats per contribuir a la seva integració socioprofessional.
PUNTS FORTS PUNTS FEBLES
FlexibilitatTreball i millora de l’afectivitat i lesemocionsPermet recrear situacions de la vidarealDesinhibicióAprenentatge de forma implícitaMolt comunicativa, també enl’àmbit no verbal, obre oportunitats apersones que no tenen tanteshabilitats verbalsDona perspectives diferents pertrobar solucions a diferents situacionsFacilita la relació i el coneixemententre els participantsMillora el coneixement d’un mateixDona veu per poder defensar opinions
Molt poc teòriquesNecessiten adaptació al contextManca de rigidesa, imprevistosRequereix molta preparació prèviaper part dels dinamitzadors per poderrealitzar un bon anàlisi de la dinàmicaPossible reticència o negació a laparticipacióEls participants poden mostrar-secohibits i no expressar-se lliurement
Les situacions recreades podenresultar molt distants de la realitat.
“El teatro es vida, y la vida es teatro”
Augusto Boal
TEATRE DE L’OPRIMIT
El Teatre de l’Oprimit és un mètode sistematitzat pel dramaturg Augusto
Boal als anys 60, al Brasil. A partir del seu conjunt de jocs teatrals i
tècniques pretén analitzar determinades situacions (en clau d’opressor –
oprimits) i transformar-les
P.Fr
eir
e–
Pe
dag
ogi
ad
e
l’Op
rim
it
Be
rtolt
Bre
cht –
Teatre
Èpic
Augusto Boal : El teatre de l’Oprimit
COS….
sensible, sexuat, emotiu,racional, mòvil
TEATRE…
artístic, educatiu, polític – social, terapèutic
“El ser humano puede verse en el acto de ver, de obrar, de sentir, de pensar. Puede sentirse sintiendo,
verse viendo y pensarse pensando…
¡Ser humano, es ser teatro!”(A.Boal)
Amb el poli al cap…
OPRESORS
OPRI
MIDES
TÈCNIQUES DEL T.O
TEATRE IMATGE
TEATRE FÒRUM
TEATRE INVISIBLE
ALTRES TÈCNIQUES DE T.O
Construcció d’imatges estàtiques querepresentin situacions d’opressió, normalmentexperimentades pels propis actors i actrius.
TEATRE IMATGE
Pros Contras
Simplicitat. No requereix material
Opressió comú
Riquessa i varietat interpretacions
Temps
Utilització llenguatge corporal
Tècnica més complexa.
- Presentació al públic d’una situació conflictiva (social,política...) en clau opressor - oprimit
- Transformació del públic ESPECTACTORS
- Solució conflicte. Recerca col·lectiva
TEATRE FÒRUM
PROS CONTRAS
Visibilització conflictes Receptivitat públic
Participació activa. Centrat en solucions
Participació
Empoderament públic – actor/ oprimit
Requereix molta preparació pels organitzadors
Es realitza a un lloc públic sense que els espectadorstinguin consciència de que estan presenciant unaobra teatral. Caràcter provocatiu de l’acció.
TEATRE INVISIBLE
PROS CONTRAS
Originalitat Acceptació / rebuig acció
Vivencialitat de l’espectactor Desconeixement
Impacte amb la realitat Legals
ALTRES TÈCNIQUES DE T.O
JOCS DE L’OPRIMIT TEATRE DIARI
ARCO IRIS DEL DESEO
TEATRE LEGISLATIUEDUCACIÓ ESTÈTICA
POTENCIALITATS EDUCATIVES T.O
INTERACCIÓ
COL·LECTIVITAT
CREATIVITAT
ACCIÓ REFLEXIÓ
CONSCIÈNCIA CORPORAL
«L'entreteniment i l'aprenentatge no s'oposen; l'entreteniment pot ser la manera més efectiva d'aprendre»
(Marcuse)
BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
TEORIA GENERAL:
• Freire, P. (1969). La educación como práctica de la libertad (12ª edició). Madrid: Siglo XXI
• CARIDE, J.A. ; VIEITES, M.F. (Coord.) (2006) De la educación social a la animación teatral. Gijón :Trea S.L.
• Brecht, B. (1990)Teatro Completo. Alianza Editorial. Madrid
• Úcar, X (marzo 2000). Teoría y práctica de la animación teatral como modalidad de la educación no formal.
HISTÒRIA I ORÍGENS DEL TEATRE:
• Pandofi, V., Fuster, J. (2001) Història del teatre. Diputació de Barcelona, Institut de teatre.
• http://artsesceniquesalbatxinstfcasablancas.blogspot.com.es/2011/04/historia-del-teatre.html
• http://educasitios.educ.ar/grupo1018/?q=node/56
• http://es.wikipedia.org/wiki/Historia_del_teatro
BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIATÈCNIQUES TEATRALS:
• Úcar, X. (1991). Animació sociocultural i teatre :Avaluació de la intervenció sociocultural amb tècniques i
elements teatrals
• http://www.slideshare.net/MOQUICA/origenes-del-teatro-espaol#btnNext
• http://www.euskonews.com/0131zbk/gaia13106es.html
TEATRE DE L’OPRIMIT I LA OPRIMIDA
• Boal, A. (2002) Juegos para actores y no actores. Barcelona. Alba editorial
• Boal, A. (2004). El arco iris del deseo. Barcelona: Alba editorial
• Mensaje del Día Mundial del Teatro 2009. Boal, Augusto. Revista Artezblai. 3 marzo 2009.
http://www.artezblai.com/artezblai/mensaje-del-dia-mundial-del-teatro-2009-por-augusto-boal.html
• Augusto Boal. El teatro más allá de Brecht. Vicente Hernando, César de. Periódico Diagonal. Número 103.
1 junio 2009. http://www.diagonalperiodico.net/Augusto-Boal-El-teatro-mas-alla-de.htm
• Grup de Teatre del Oprimit Teatraviesas: http://teatraviesas.blogspot.com.es/
• Associació l’Aranya Creació: http://www.laranyacreacio.net/
"El arte no es un espejo para reflejar la realidad, sino un martillo para
darle forma.“(Bertolt Brecht)
Situació Teatre Imatge:
Tercer curs del Grau d’Educació Social a la Universitat. Comencen una
assignatura al inici del curs. El professor sembla una mica estricte, però
conforme passen els dies s’observa com el docent contesta als alumnes
faltant al respecte, cridant, ridiculitzant al discent... Un alumne sol es
dirigeix al despatx a parlar amb ell, però el professor no l’escolta i
l’amenaça tot dient que: “és ell qui avaluarà a final del semestre”, de tal
manera que, a les classes, es continua en la mateixa dinàmica....
DINÀMIQUES
Objectius:
• Que els participants disminueixin el seu grau de vergonya vers
el teatre i el grup.
• Que els participants s’iniciïn en els jocs teatrals.
• Que els participants puguin reconèixer a través de la
interpretació diferents emocions i sentiments.
• Que els participants es relacionin amb la resta de membres
del grup.
Benviguts i Benvigudes
Objectius:
• Que els participants disminueixin el seu grau de vergonya vers als
companys i companyes.
• Que els participants s’iniciïn en els jocs teatrals.
• Que els participants experimentin contacte visual amb un altre
persona.
• Que els participants explorin la seva capacitat per fer riure a un
altre persona.
El riure prohibit
Objectius:
• Que els participants coneguin en primera persona
algunes tècniques del Teatre del oprimit (teatre imatge i
teatre fòrum)
• Que els participants visualitzin una relació opressiva.
• Que els participants treballin col·lectivament per a la
recerca d’una solució.
Imatge universitària