revista calla núm. 12 (feb14)

CCamarlesamarles

l’l’AAldealdea

LlLligallos

l’l’AAmpollampolla

La revista que parla per tu

Institut de Camarles Núm. 12 - 1r quadrimestre curs 2013/14

CALLA La revista que parla per tu

2

INSTITUT de CAMARLES. C. La Granadella s/n CP: 43894 - Tel. 977470444 - FAX: 977470413 Adreça electrònica: [email protected] Web: h'p://agora.xtec.cat/iescamarles/intranet/ Bloc: h'p://revistacalla.blogspot.cocm.es Revista digital: h'p://issuu.com/inscamarles Consell de redacció Alumnes que cursen l’opta1va Fem una revista: Anna Alegre Codorniu, Laia Ballesté Sciora, Agust Bertomeu Andreu, Mirabela Bulica, Mar-ta Curto Ferré, Marina Dimitrova Baymakova, Aleix Fabra Colomines, Sara Gu1érrez Casao, Stefania Lungu, Júlia Mateos Baixauli, Míriam Montero Grau, Maria Montesó Rius, Carmen Munteanu i Sergi Simon Carbonell. Direcció i coordinació Carles M. Castellà Espuny. Col·laboracions Rafa Vázquez, Mònica Borràs. Àlex MarD, Nerea Favà, Mariana Arias i Marc MarDnez. Agraïments Diana Bordeianu, Pau Buera, Adolf Comes, Xavi Cotaina, Anna Curto, Caitlin Davenport, Roger Giné, Júlia Meca, David Pujol. Josep Beltran, Olga Bertomeu, Felip Estorach, Pilar Ezpeleta, Judith Fèlix, Pili Luís, Griselda Nicolau, Carme Sabater, Esther Santos. Departament de publicitat: agraïment especial a Marga Faiges, Griselda Nicolau i Sefa Tomàs.

Impressió i enquadernació

INSTITUT DE CAMARLES (amb la col·laboració de l’AMPA)

Agraïm especialment la col·laboració de tots

els anunciants que ajuden a sufragar el cost

que suposa la impressió de la revista

ÍNDEX

Editorial Equip de redacció ................................... Comenius

Noruega. Entrevista a Esther................. Crònica (en anglès) ............................... Programa Talent Jove (URV) ................... Entrevistes Alumnes ................................................ Professors i PAS .................................... El grup PinkPig. DJ ................................ Ac)vitats extraescolars Observatori de l’Ebre .......................... Musical Sonrisas y lágrimas ................ Mas de Barberans ................................ Teatre: Bits, del Tricicle ........................ Arxiu Comarcal i BMD .......................... TV3. Programa Divendres ..................... IRTA ...................................................... Borsa de Barcelona. Sgda. Família ....... Visites al centre L’escriptor Fernando Lalana ................. La Companyia del Nyiguit ..................... Enquesta El debat independen1sta ..................... Tutors júnior 2013/14 ............................ Breus Judith Fèlix ........................................... Aula Oberta ......................................... Webpenjats ............................................. Els Mossos d’Esquadra ens visiten .......... Actualitat La variant de l’Aldea ............................ XIIa Cursa de Nadal.................................

3 4 6 7 8 10 12 14 15 16 17 18 19 20 20 21 22 22 23

La revista que parla per tu CALLA

3

Som a l’equador d’un nou curs. La situació econòmica, que segons alguns dóna símptomes de recuperació, és encara lluny d’assolir un nivell sa1s-factori. Són molts els àmbits i les persones que en-cara pateixen en el dia a dia i que no són capaços de veure una sor1da esperançada; en el millor dels casos, besllumen un horitzó incert. A l’ensenya-ment, notem també els efectes d’esta situació que ja fa cursos que arrosseguem. Enguany, per exem-ple, no hem pogut disposar d’una Aula Oberta, que servia per atendre la diversitat d’un cert 1pus d’a-lumnes. Malgrat tot, el professorat, com podreu comprovar en les ac1vitats que es duen a terme a l’ins1tut i fora del centre, con1nua compromès en la seua tasca i s’aboca a donar-ho tot per la forma-ció dels nostres alumnes. Enguany celebrem el centenari del naixe-

ment del poeta Joan Vinyoli (i trentè aniversari de la seua mort). Des del poema “Ara que és tard”, ens exhorta a renàixer: “Aboca’t a la nit.

Escolta els ocells, mira el dia

com neix.

Torna a veure les coses

En els ulls d’un infant.

Torna a llegir en els llibres

ara que és tard.

Has de fer una altra vida.” Llegim-lo i rellegim-lo per descobrir que “no hi ha cap art més obs1nadament nacional que la poesia”, com ell mateix citava del poeta estatuni-denc T.S. Eliot, premi Nobel de Literatura l’any 1948.

Us presentem, com cada curs, el grup de redactors de l’opta1va de 3r d’ESO Fem una revis-

ta. Són Anna Alegre Codorniu, Laia Balles-té Sciora, Agust Ber-tomeu Andreu, Mira-bela Bulica, Marta Curto Ferré, Marina Dimitrova Baymako-va, Aleix Fabra Colo-mines, Sara Gu1érrez Casao, Stefania Lun-gu, Júlia Mateos Bai-xauli, Míriam Monte-ro Grau, Maria Mon-tesó Rius, Carmen Muntenu i Sergi Si-mon Carbonell. Són els encarregats, també, de mantenir el blog de la revista actualitzat amb les novetats del centre i noDcies dels nostres pobles i de les Terres de l’Ebre: h'p://revistacalla.blogspot.com.es/

Enguany ens havíem proposat, a més, par1-cipar en el projecte Diari Jove, d’El Periódico, en

què al llarg del curs hauríem elaborat un diari digital, en pa-ral·lel a les altres tas-ques. Resulta, però, que per culpa de la crisi i de la necessitat d’estalviar en despe-ses, El Periódico de

Catalunya va comuni-car a tots els ins1tuts implicats que havia d’abandonar el pro-jecte. Malgrat tot (un efecte més de la cri-

si), podeu veure a la següent adreça les noDcies que hi hem penjat des de l’octubre fins al gener: h'p://diarijove.elperiodico.cat/iescamarles/.

E6789 :; R;:<==8>

E:8?@A8<B


4

Quan fa que heu començat aquest projecte? Al setembre del 2012, però es va preparar durant el curs 2011/2012.

En què consisteix aquest projecte? És un projecte con-junt amb diferents països on es parla l'anglès en el qual els alumnes treba-llen diferents as-pectes d'una matei-xa temà1ca. En el nostre cas, el tre-ball es diu Water-

borne Iden..es i és de dos cursos aca-dèmics. El nostre tema és l'aigua.

Què vau preparar per al Comenius? Portàvem la part d'economia relacionada amb l'ai-gua. Vam preparar unes presentacions en què par-làvem sobre la indústria, la pesca i la gastronomia.

On vau anar? La primera reunió es va fer aquí, a Camarles, i era només de professors, i després van anar quatre alumnes acompanyats de dos professors a Turquia, a Bulgària i a Noruega i ens falta a l'abril anar a Ale-manya.

Quant de temps vau estar a Noruega? Vam estar-hi cinc dies, de dilluns a divendres, però quasi dos dies han sigut de viatge.

On vivíeu? Les professores vam estar en un hotel i els alumnes en cases de famílies. La ciutat on es trobava l'hotel es diu Ulsteinvik i la zona on es trobaven els alumnes es deia Ulstein. Molts dels alumnes vivien al mateix poble però d'al-tres vivien en illes al voltant o en llocs més llunyans.

Com era el vostre dia a dia? A les 8:25 començàvem la programació d'a-quell dia i hi havia també un temps de treball. Quasi tots els dies hi ha hagut una excursió, més temps de treball i després els alumnes marxaven amb les famílies o tots junts fèiem

alguna ac1vitat d'o-ci.

Quin temps feia?

Entre 0 i 5 graus.

Quines ac)vitats vau fer? Hem fet ac1vitats de diferents 1pus: ac1vitats acadèmi-ques, d'estudi, de treball en què els professors hem 1n-gut reunions i els alumnes han 1ngut tallers. Hem 1ngut

C@K;L87M 2012-14. W�� I��. N@A7;P< Enguany és el segon curs que el nostre centre par)cipa en el Comenius. A principis de

novembre quatre alumnes de primer de batxillerat i dos professores van viatjar a Noruega. Eren Àlex MarT, Nerea Favà, Mariana Arias i Marc MarTnez, acompanyats per

Esther Santos i Pili Lluís. Hem parlat amb Esther i ens ha explicat com els ha anat.


5

temps d'oci; hem ballat, hem anat a la bolera, hem vist un par1t de futbol i després hem 1ngut excursi-ons a fàbriques relacionades amb l'aigua, excursi-ons a llocs d'inves1gació de la natura, dels víkings, caçadors de balenes...

Quins llocs visitats us han agradat més? A mi concretament em va agradar un penya-segat d'una illa que era una reserva natural, pel paisatge, i per les cases Dpiques i els ponts. Els habitants pas-sen d'illa en illa per ponts. També vaig anar a veure com construïen un vaixell que era més gran que Tortosa.

Com era la gent d'allà? La gent és molt acollidora, passen molt de temps a casa perquè normalment fa molt de fred, ara no en feia tant, però esperaven que en fes molt. Hi ha molt poques hores de sol, sor1a a les deu del maD i es ponia a les quatre de la tarda. Fan molta vida a casa i hi conviden molt la gent, són molt amables i molt tranquils.

Què penses de Noruega? Penso que és un país molt bonic, que fa prou de fred i que la gent i els llocs són superacollidors. El millor de Noruega: els noruecs.

Ens podries explicar alguna anècdota? Em vaig deixar la clau de la maleta i no la vaig po-der obrir fins al dia següent (riu).

Quin és el record que us heu endut? M'emporto dos co-ses: el primer són les bones experiències d'allà i el segon, l’ ha-ver compar1t estos dies amb els alum-nes, que és molt di-ferent de fer classe i la veritat és que és un molt bon record.

Moltes gràcies per la teua col·laboració.

Mirabela, Carmen i Marta


6

Last November four students, Mariana

Arias, Nerea Favà, Marc MarDnez and Àlex MarD,

and two teachers, Esther Santos and Pilar Lluís,

from our high school went to Norway because of

Comenius Project. We went to Ulsteinvik, a very

beau1ful village which is divided in several is-

lands; Ulsteinvik’s landscape was so beau1ful.

We knew it would be quite cold there so before

leaving Spain we all bought special clothes which

would keep us warm, We arrived on Monday to

Ulsteinvik and we were so 1red, so the families

we had to live with took us with them to their

houses, we had dinner with the families and then

went to bed.

The following day, as the next ones, we

had to get up early and go to the high school by

bus because we lived quite far away from there.

Each day when we arrived at Ulsteinvik’s

high school we had to meet up with everyone at

the mee1ng room to decide what we were going

to do during the day. During our trip we visited

several places of Ulsteinvik, we did groups and

we went to different industries, we visited Ul-

stein, an industry which builds ships; Rolls Royce,

an industry that produces ship’s engines, and the

most important toilet’s industry too. On Thurs-

day, we had free 1me in the a]ernoon so we

went bowling and to the shopping centre.

We came back on Friday morning, we

went to Allesund and there we took a plane to

Frakfurt where we spent some hours because we

had enough 1me un1l the following plane we

had to take was ready.

Mariana, Nerea, Àlex I Marc

C@K;L87M 2012-14. W�� I��. N@A7;P<


7

Tant a la Caitlin com al Roger se'ls va pro-posar, des del Departament d'Experimentals i des del Departament d'Orientació de l'Ins1tut de Camarles, la possibilitat de par1cipar en el pro-grama, ja que es tracta d'alumnes a qui agraden les ciències i la re-cerca i que s'ajus-taven als perfils exigits en la convo-catòria. Aquest pro-grama consisteix a fer unes classes d'ampliació de Físi-ca i Matemà1ques. Per poder entrar-hi van haver de fer una prova de nivell que va durar 2h i 30min. Ens han contat que la prova els va semblar molt di^cil. Es van seleccionar 40 alumnes d'un total de 80, depenent de la nota que havien tret. Cada dissabte han d'anar al campus de la URV (Tarragona) des de les 10h fins a les 13h, durant dos anys. En acabar, els donen un diplo-

ma de seguiment, un diploma d'aprovat i, per als millors alumnes de la promoció, una menció d'honor. Fins al moment d’esta entrevista, ja han assis1t a tres classes, sense comptar els dies d'e-

xamen i de presen-tació. Diuen que estan molt con-tents d'anar-hi i d'aprendre coses noves. També han conegut companys que comparteixen les seues aficions. En el futur Caitlin vol estudiar Física i Matemà1-ques, si pot; Roger vol estudiar una carrera de Ciències, però encara no té

clar quina. Els desitgem molta sort en el futur i els agraïm especialment la seua col·laboració.

Marina Baymakova, Stefania Lungu i Sara Gu)érrez

PA@PA<K< T�� J�� :; B< URV Dos alumnes de l’ins)tut, Roger Giné, de 3r d’ESO, i Caitlin Davenport,

de 1r de Batxillerat, par)cipen en el programa de recerca anomenat Talent Jove

promogut per la Universitat Rovira i Virgili (URV). Hem parlat amb ells.


8

Júlia Meca Cervellera D'on ets Júlia? Sóc de L'Aldea Quants anys tens? Fa poc que vaig fer els 12 anys. Què fas en el teu temps lliure? Faig els deures, es1c al facebook, vaig a un repàs d'anglès i vaig a nadar però el que més m'agrada és anar a Amposta a classes de dansa. És l’esport que prac)ques, doncs? Sí, faig dansa. Des de quan en prac)ques? Quines modalitats de ball prac)ques? I quantes hores a la setmana? Faig dansa

des de fa dos anys, prac1co dansa clàssica, dansa con-temporània i hip hop. Te costa molt compaginar la dansa amb els estudis? No, 1nc prou temps per fer els deures, estudiar i anar a dan-sa. Quines altres aficions tens? M'agrada molt la natació i viatjar a diferents llocs del món. A quin col·legi has anat a la Primària? He fet la Primària a un col·legi de l'Aldea, al Maria Garcia Cabanes. Trobes molt diferent l'ins)tut del teu col·legi de Primà-ria? Sí, és bastant diferent perquè hi ha molta més gent i ara som els més pe1ts. T'has adaptat bé al ins)tut? Sí, perquè els companys són molt simpà1cs i ens hem fet amics molt ràpid. Què és el que més t'agrada de l'ins)tut? Que hi ha mol-ta més gent i que tot és més gran que a Primària. T'agrada l'horari intensiu? Sí, perquè a la tarda tens molt de temps lliure i, si el dia següent tens un examen, tens més temps per estudiar. Vols afegir alguna cosa més? No me s'acudix res més. Moltes gràcies per la teua atenció

Aleix Fabra, Julia Mateos, Anna Alegre

EL?A;`8M?;M. AB7KL;M 67; =@K;L=;L B’ESO

Xavi Cotaina Montero

D’on ets? Sóc de L’Ampolla. Què fas en el teu temps lliure? Faig els deures, vaig a l’entrenament, quedo amb els amics, a vegades entro a webs socials, i moltes altres coses. Sabem que jugues a futbol. En quina posició jugues? Jugo de pivot defensiu.

En quin equip? Jugo amb la Ràpita. En quins altres equips has jugat? Amb l’Ampolla. Quant fa que jugues a futbol? Fa 6 anys que hi jugo. Te costa molt compaginar el futbol amb els estudis? No, 1nc temps per a tot, tot i que he d’anar a la Ràpita 3 dies a la setmana i tardo bastant. En el futur, a què t’agradaria dedicar-te? M’agradaria ser enginyer, però encara no ho 1nc del tot clar. Què trobes a faltar del col·legi de Primària? Poques coses, les úniques coses són que el col·legi està al meu poble i és més còmode, i també que a 6è érem els grans. Has conegut molta gent nova? Sí, i son molt simpà1cs. T’agrada l’horari intensiu? Sí, perquè 1nc tota la tarda lliure. Què és el que més t’agrada de l’ins)tut? I el que menys? El pa1, però també que hi hagi més gent dels altres pobles. El que menys, doncs que arribo molt tard a casa, tot i que féssem l’horari intensiu. Vols afegir alguna cosa? No. Moltes gràcies per la teua atenció Xavi.

Míriam Montero i Laia Ballesté


9

Pau Buera Pech D'on ets? Sóc de l'Ampolla. Quin i)nerari fas? L'i1nerari tecnològic. Quins projectes tens per al futur? Vull estudiar audiovi-suals i mul1mèdia. És diacil 2n de Batxillerat? Amb constància tot se pot

fer. Fas alguna ac)vitat extraescolar? A vegades vaig a nata-ció i en el meu temps lliure em dedico a la fotografia. Et resulta diacil organitzar-te? És una mica di^cil però sempre s'ha de donar prioritat als estudis. Quina és l'assignatura que més t'agrada? I la que menys? No sabria dir quina m'agrada més però la que menys m'agrada és la Física. T'agrada l'horari intensiu? Creus que és millor? Sí. Crec que és millor, encara que els de Batxillerat ja teníem aquest horari. Què és el que trobaràs a faltar de l'ins)tut? Trobaré a faltar alguns profes i companys i sobretot l'ambient que es respira aquí. Què és el que més t'agrada de l'ins)tut? Les classes amb els companys que hem seguit junts des de 1r d'ESO.

EL?A;`8M?;M. AB7KL;M :; 2L :; B<?b8BB;A<?

Diana Bordeianu D'on ets? Sóc de Romania però visc des de fa anys a l'Al-dea. Quin i)nerari fas? Faig l'humanís1c perquè m'agraden molt les llengües. Quins projectes tens per al futur? M'agradaria acabar Batxillerat i estudiar alguna cosa relacionada amb la gent i la comunicació o estudiar llengües estrangeres. És diacil 2n de Batxillerat? De moment no, però quan

tenim exàmens sí, perquè hi ha molta matèria. A part d'això, al febrer tenim el treball de recerca que és una nota molt important. Fas alguna ac)vitat extraescolar? Ara mateix no, però abans feia ball de saló. Et resulta diacil organitzar-te? A vegades sí, perquè te-nim molta feina a fer. Quina és l'assignatura que més t'agrada? I la que menys? La que més m'agrada és l'Anglès i les que menys Història i LlaD. T'agrada l'horari intensiu? Creus que és millor? Sí. Te-nim més temps per fer deures, estudiar i fer coses perso-nals. Què és el que trobaràs a faltar de l'ins)tut? Trobaré a faltar a alguns profes que ens han fet sen1r bé aquí i ens han tractat amb molt de carinyo. També trobaré a faltar alguns companys. Què és el que més t'agrada de l'ins)tut? El que més m'agrada és que hi ha un ambient molt bo.

Anna Curto Juan D'on ets? Sóc de l'Ampolla. Per què et vas canviar d'ins)tut? Perquè volia un canvi i creia que era el lloc adequat. Quin ins)tut t'agrada més? L'Ins1tut de Camarles m'a-grada més. T'has adaptat bé? Sí, molt bé.

Quin ins)tut creus que té més nivell? De nivell igual, però la manera de fer les classes és diferent. Quin i)nerari fas? Faig l'i1nerari social-humanís1c. Et resulta diacil? De moment no, però ja veurem més endavant. Quins projectes tens per al futur? M'agradaria estudiar Educació Infan1l. Quina és l'assignatura que més t'agrada? I la que menys? La que més m'agrada és la Geografia i la que menys, les Matemà1ques. Sabem que jugues a futbol. On el prac)ques i en quina posició jugues? A quina divisió esteu? Sí, jugo a futbol sala a l'Ampolla. Jugo de defensa o de lateral dret. Estem a segona divisió de futbol sala femení territorial. Pots compaginar el futbol amb els estudis? Sí, perquè només són tres dies a la setmana i m'ho puc organitzar bastant bé.

Agraïm la col·laboració de tots tres i desitgem que )nguen molta sort en el futur.

Marina Dimitrova, Aleix Fabra, Sara Gu)érrez i Stefania Lungu


10

Pilar Ezpeleta Celma

A quins cursos dónes classes? Aquest any dono classes a 1r i 2n d’ESO, 1r de Batxillerat i un reforç a 4t. Quines matèries? Lengua Castellana. Què vas estudiar? Vaig estudiar Filologia Hispànica i després diversos idiomes. Te costa preparar les classes? Quantes hores hi dediques? No em costa perquè porto molts anys fent-ho. Depèn del curs i de la dificultat. Quant fa que estàs en aquest centre? T’hi has adaptat bé? T’hi trobes a gust? Aquest és el segon any. Sí, em sento molt respectada per tots. Em tro-bo molt a gust amb tots els companys i alumnes.

Has treballat en algun altre centre? Sí, en molts. He treballat en molts centres de la província de Saragossa i també, abans de venir en aquest ins1-tut, vaig treballar a Roquetes. Quin t’agrada més? Aquest m’agrada més. On vius? A Sant Carles de la Ràpita. Estas casada? Tens fills? Sí, 1nc un fill de 2 anys. Què t’agrada fer en el teu temps lliure? M’agrada llegir, ballar i viatjar sempre que puc. I és clar, estar amb el meu fill. Quin és el teu llibre preferit? I la teua pel·lícula preferida? El amor en los .empos del cólera de García Márquez. De pel·lícula no en 1nc cap de pre-ferida. Cap m’ha cridat l’atenció com els llibres. Tens algun somni per complir? Un viatge perfec-te? Crec que tot el món té somnis per complir per-què, si no, la vida no té sen1t. Hi ha d’haver alguna cosa que ens mo1vi. Si poguessis canviar alguna cosa en l’educació, què seria? Moltes coses, ja que estem vivint en una època en què l’educació s’ha deixat una mica de banda. Hauria de pensar-m’ho més. Moltes gràcies per la teua col·laboració

Marina Baymakova, Sara Gu)érrez i Stefania Lungu

EL?A;`8M?;M < 9A@c;MM@AM 8 9.<.M.

Pili Luís Beltran

Quant de temps fa que treballes com a mestra? A l'octubre va fer 15 anys que sóc professora. Quant fa que estàs en aquest ins)tut? Et trobes a gust? Des del curs 2011-2012; sí, m’hi trobo molt a gust. Quines matèries dónes? Matemà1ques i Economia als alumnes de Batxillerat. Has treballat en altres ins)tuts? Quins? He treba-llat a l'ins1tut de l'Ametlla de Mar i a dos ins1tuts més a Lleida capital. Quins estudis vas fer per arribar a ser professora? Quant de temps vas tardar? Primer vaig fer una

diplomatura en Ciències Empresarials i després vaig estudiar una Llicenciatura ADE. L'úl1ma carrera la vaig acabar al 2004. Dediques molt de temps a preparar les classes? Me costa preparar els exàmens de Matemà1ques i he de llegir cada nit molts de diaris per preparar les classes d'Economia. Ara passarem a fer-te unes preguntes més perso-nals. Estas casada? Sí. Tens fills? Sí, en 1nc dos i ben guapos. El gran es diu Unai i té 20 anys, i el pe1t, Manfred de 5 anys. Què t'agrada fer en el teu temps lliure? Fer esport i conduir la meua moto. T'agrada llegir? Quin és el teu llibre preferit? I la teua pel·lícula preferida? Sí. Buf... és que n'hi ha tants. M'agraden molt les pel·lícules romàn1ques. Quan eres pe)ta què volies ser de gran? Volia tre-ballar en una farmàcia. Tens algun somni per complir? Algun viatge ideal? Tinc molts de somnis per complir. He anat a Xina, a Mèxic i fa poc a Noruega. Estem planificant anar al Cap Nord amb motos. Moltes gràcies per la teua atenció.

Marina, Stefania, Sara i Míriam


11

Griselda Nicolau Blanch

Quants anys fa que treballes a l'ins)tut? Al desem-bre va fer dos anys que es1c en aquest centre. T'agrada la feina què fas? Sí, m'agrada molt. Ens podries explicar més o menys de què t'encar-regues? Jo m'encarrego d'atendre els alumnes, revisar la correspondència, fer les tasques que la directora o la secretària m'encomanen i també en-vio les faltes del alumnes a casa. Et trobes a gust en aquesta feina? I en aquest ins-)tut? Sí, es1c molt a gust amb la feina i també amb

els companys. En quines altres feines has treballat? I en ins)-tuts? Aquest és el primer ins1tut on treballo, però he treballat de recepcionista, en una oficina de tu-risme, de cambrera, ajudant de cuina i d'adminis-tra1va en una empresa privada. Ara passem a les preguntes més personals. A què et dediques en el teu temps lliure? Vaig a passejar amb la família pels parcs infan1ls. Quines aficions tens? Què t'agrada fer? M'agrada molt llegir i també anar al cinema. Ens has dit que t'agrada llegir. Quin llibre és el teu preferit? El meu llibre preferit és El ocho de Kateri-ne Neville. De cinema, tens alguna pel·lícula preferida? Sí, la meua pel·lícula preferida és El club de los poetas

muertos. Prac)ques algun esport? Quin? No, només vaig a caminar dos dies a la setmana. T'agrada viatjar? Voldires anar a algun lloc en con-cret? M'agrada viatjar però per qües1ons econòmi-ques només faig escapades de tres o quatre dies. M'agradaria molt viatjar a Costa Rica. Moltes gràcies per la teua atenció.

Anna Alegre, Aleix Fabra i Júlia Mateos

Josep Beltran Valls

On vas nàixer i on vius? A Alcanar. Què volies ser de menut? Arqueòleg. Quant de temps fa que estàs al centre? Des d'a-quest curs. Sóc nou. Has )ngut algun altre ofici a part d'aquest? Sí. Pro-gramador informà1c. Has estat en algun altre col·legi o ins)tut? Sí, al Joaquim Bau (Tortosa), a l'IES Les Planes (Santa Bàrbara), a l'Ins1tut Montsià (Amposta), a l'Ins1tut de la Sénia... T'agrada com és aquest centre? Sí. Perquè és un centre tranquil, m'he sen1t acollit per la resta dels professors i per l'equip direc1u i els alumnes que 1nc són bons alumnes, que permeten fer la feina.

Puc fer la meua feina bé. Quina matèria dónes? Matemà1ques. Quina carrera vas estudiar? Sóc llicenciat en Infor-mà1ca. Per què vas decidir triar aquesta carrera? Perquè en aquells moments era una carrera nova, relacio-nada amb les matemà1ques i oferia una bona pers-pec1va de futur. Has donat alguna altra matèria? Sí, tecnologia i informà1ca. Ets tutor d'alguna classe? Aquest any no. Estàs casat? Tens fills? Sí, 1nc dos filles. Tens alguna mascota? Ara no. Tens alguna afició? Anar a buscar rovellons i, abans, quan podia, anava a pescar a la platja amb la canya. T'agrada algun )pus de música? Quina? M'agra-den molts 1pus de música. Des de la clàssica fins al rock. T'agrada viatjar? No gaire. Li agrada més a la meua dona. Què fas en el teu temps lliure? Cuidar els meus tarongers. Fas algun esport? Ara en aquests moments no, però abans quan tenia més temps lliure jugava a hand-bol i a futbol sala. Moltes gràcies per la teua col·laboració.

Sergi Simon, Maria Montesó i Agust Bertomeu


12

Quan i com va sorgir el grup? Nosaltres perta-nyíem a una promotora, Box of Music, en la qual punxàvem per separat. Esta promotora es dedi-cava a fer esdeveniments per la zona de les Ter-res de l'Ebre. Aproximadament pel maig del 2012 vam actuar en una festa junts, on haurí-em d'haver pun-xat per separat però durant la nit vam decidir pun-xar junts. No obstant això, aquí no es va crear el grup, però sí va ser la nostra primera sessió junts. Com que ens ho vam passar tan bé vam decidir formar el grup. Per què vau )ndre la idea d'este nom? Perquè tenim una obsessió amb els porcs i una nit de festa, fent broma, va sorgir el nom del grup (riuen). Quin )pus de música poseu? Posem uns derivats del house que es diuen Progressive House i Elec-tro House. Com és que vau triar este gènere de música? Perquè jo (David) posava esta música. I Adolf em deia que estava boig, perquè només la posava jo, però a poc a poc li va anar agradant fins al mo-

ment que ara ens apassiona als dos. Quin va ser el primer lloc on vau actuar? On te-nim la residència actualment, la Terrasseta, con-cretament a la Crazy Zoo.

Com vau comen-çar a )ndre fa-ma? No és qües-1ó de 1ndre fa-ma sinó que a la gent li vagen agradant les te-ues sessions i que s'ho passen bé. Us ha costat gai-

re aconseguir tota la maquinària necessària? És un material costós però que abans de formar Pink Pig ja teníem cada u el seu. Què fa cada u? Més o menys fem el mateix, però un (David) se centra més en la part musical i l’al-tre (Adolf) en la part de l'espectacle. És molt diacil punxar els dos a la vegada? És complicat compaginar-se però tot és qües1ó de pràc1ca. Amb experiència és molt eficient, per-què quatre mans fa més que dos. A quins llocs heu punxat? Hem punxat per quasi totes les discoteques de les Terres de l'Ebre, Tar-ragona (ciutat) i altres fes1vals a l'aire lliure. I quin és el local o discoteca on heu punxat més? Quin és el que us ha agradat més? La Ter-

P8Ld P8P: “N@ ;M9;Ag`;K ;M?< 9A@PA;MM8>” Pink Pig és un grup format per dos discjòqueis: David Pujol (l’Aldea) i Adolf Comes (Camarles),

són dos amics a qui els agrada la música. Com que volíem saber moltes coses d’este grup, els hem anat a fer una entrevista.


13

rasseta. La sessió de fes1val del Mega Riu Party. Heu pensat de traure algun CD? Tenim CD online a la pàgina del facebook. Us va costar molt ser a la part de dalt de la llista dels dj's de TomorroWorld? Ens hi vam man1n-dre gràcies als seguidors del Facebook; no obs-tant això, vam ser ximples de no fer la publicitat que li pertocava, ja que era una gran oportunitat. Esteu contents d'haver arribat a este nivell? Es-tem contents de la progressió del grup i del su-port que ens dóna la gent, però encara tenim molts reptes per complir. Us ho havíeu arribat a pensar mai, el que heu assolit? Tothom somia amb el millor però, la ve-ritat, tot va començar amb una broma, no ens esperàvem esta progressió. Per què vau dissenyar esta mascota? Perquè necessitàvem un logo que ens representés. Us guanyeu bé la vida amb esta afició? No ens hi guanyem la vida, tot el que guanyem ho inver1m en la marca. Heu punxat mai en companyia d'algun dj fa-mós? Hem compar1t cabina amb la majoria de DJ's punters del nostre país (riuen), com ara Ju-anjo Mar1n, Albert Neve, Javi Reyna, Taito Tikaro, MR Danny, Fonsi Nieto, Braian Cross...

Heu agafat referència d'algun dj? Ens mirem molta música dels dj's punters del nostre país. Us agrada algun dj en concret, com Harwell, Tiësto, Avicii...? Els tres. En preferiu algun més que altre? Cada dj té el seu punt que ens agrada. Heu punxat o heu anat a alguna ràdio o emisso-ra? A quina o quines? L'hivern passat va sonar una sessió nostra a l’emissora dance número 1 de Catalunya, “Flaix FM”, i hem actuat en diver-ses festes amb aquesta emissora. També teníem un programa propi que s’eme1a via ràdio i en línia, es deia The Box of Music. I us agradaria anar-hi, o sonar, a les ràdios? És clar que ens agradaria sonar per les emissores més importants. Perquè són un bon mitjà de pu-blicitat. Quina és la pròxima actuació que realitzareu? La pròxima actuació és amb els quintos del Pere-lló i este hivern tenim una residència mensual a l'estació d'esqui Boí Taüll. Voleu afegir alguna cosa més? De nou donar-vos les gràcies per haver-nos fet l'entrevista. Espe-rem que vos haja servit per conèixer-nos més. Moltes gràcies per la vostra col·laboració.

Maria Montesó, Sergi Simon i Agust Bertomeu


14

Quins llocs vau visi-tar? Vam visitar una sala on ens van ense-nyar com es mesura la magnitud d'un terra-trèmol i ens van mos-trar com es produïen els terratrèmols. Tam-bé ens van ensenyar els telescopis i, per úl1m, van explicar-nos tot el que es referix a la meteorologia. Quin era l'objec)u de la excursió? Aprendre noves coses i conèixer les instal·lacions de l'Observatori.

Que és el que us va agradar mes? I el que menys? Ens van agradar molt els telescopis, ja que vam aprendre coses d’ells i era molt interessant. El que menys, potser l'explicació de la magnitud dels ter-ratrèmols, ja que ens van donar molta informació i costava d'entendre una mica.

Quan hi vau anar? I quins cursos vau ser-hi? Vam anar el 21 d'octubre i vam ser 49 alumnes de 1r d'ESO. Què vau aprendre? Vam aprendre moltes coses sobre els telescopis (com funcionaven i les seues parts); també vam aprendre aspectes sobre la mag-nitud dels sismes, sobre com s'enregistra la tempe-ratura i sobre la direcció del vent. Agraïm la col·laboració a Pili Curto, Jordi Rollan, Víctor Andrés, Kiara Gilabert i Kevin Bertomeu, que ens han explicat la sor)da.

Aleix Fabra, Júlia Mateos i Anna Alegre

EBM <B7KL;M :; 1r :’ESO `8M8?;L B’OmM;A`<?@A8 :; B’EmA;

L'11 de desembre, els alumnes de 2n d'ESO van anar a Barcelona per veure el musical Sonrisas

y lágrimas, acompanyats amb les professores Pilar Ezpeleta, Elisabet Dolç i Ana Borbón. El musical tractava d'una noia que anava a fer-se monja, i com anava massa lliure, la van cas1-gar enviant-la a casa d'un home ric que tenia 7 fills, als quals havia de cuidar. Finalment la monja se va enamorar del pare dels xiquets i es van casar. Ens han contat que el que més els va agradar va ser la música en directe, ja que cantaven molt bé, i que veient aquest musical han après a valorar més les coses. Després del musical, van anar al centre co-mercial Maremagnum i, més tard, van anar a veure un documental a l'IMAX.

Sara Gu)érrez i Stefania Lungu

EBM <B7KL;M :; 2n :’ESO <B K7M8=<B S�� $ L&'��(��


15

Els alumnes de 4t d’ESO, acompanyats pels professors del Departament de Tecnologia, van visitar la planta de tractament de residus de Mas de Barberans el dia 14 de novembre de 2013. En aquesta planta es tracta la fracció orgànica i la de resta de les escombraries procedents del Montsià i el Baix Ebre. Les educadores ambientals els van ensenyar la planta de compostatge i les tres fases de l’abocador.

La sor1da va servir per conscienciar els alumnes de la importància de separar correcta-ment les escombraries a casa, sense barrejar la fracció orgànica (restes de menjar) amb els plàs1cs, les llaunes, les piles o altres 1pus de deixalles. Tam-bé van poder veure in situ l’enorme quan1tat d’es-combraries que s’aboquen diàriament i el vast ter-reny que ocupen.

Aleix Fabra

L< 9B<L?< :; ?A<=?<K;L? :; A;M8:7M :;B M<M :; B<Am;A<LM

T;<?A;: B��, :;B TA8=8=B; El dia 30 de gener els alumnes de 4t i els de l'opta1va Fem una revista de 3r vam fer una excur-sió a Barcelona. Vam sor1r a les 8:30 h del maD i vam arribar-hi a les 10:15 h. Vam baixar al Parc de la Ciutadella, on està el zoo. Per passar el maD, els professors ens van organitzar una ac1vitat pel parc, ja que la visita que havíem de dur a terme als estu-dis de TV3 ens la van suspendre amb mo1u de la vaga que efectuaven justament aquell mateix dia. A les 12:30 h, ja esmorzats, ens vam dirigir cap al Maremàgnum caminant. De camí, vam pas-sar pel costat del Mercat del Born, vam entrar a l'església Santa Maria del Mar i, en sor1r, vam veu-

re el Fossar de les Moreres, lloc de rellevància ara que es commemora el tricentenari de la Guerra de Successió. Al Maremàgnum ens van deixar estar sols per poder dinar i pegar una volta per les bo1-gues. A tres quarts de tres, vam sor1r d'allí per anar al teatre Poliorama a veure l'obra Bits de Tricicle, passant per la Rambla. Va començar a les 16:00 h i va acabar a les 17:15 h. Va ser una obra de molt d'humor, relacio-nada amb Internet i les noves tecnologies i plena de gags diver1ts. Després vam tornar a l'autobús, al final de la Rambla, i a les 20:00 h ja érem a casa.

Maria, Sergi i Agust


16

Això és el que ens han explicat sobre la jornada On vau anar? A l'Arxiu Històric i a la Biblioteca Marcel·lí Domingo, de Tortosa. Quan hi vau anar i qui hi vau ser? Vam anar el dijous dia 28 de novembre. Vam anar-hi els alumnes de 1r de BAT, acompanyats pels profes-sors Feli Icart i Jordi Gilabert. Què vau fer? Vam veure l'arxiu (a l'arxiu és on se guarden tots els documents històrics de la co-marca, fins i tot hi ha documents del segle XII). Després vam anar a la bibloteca i allí ens van en-senyar com funcionava i també ens van fer una classe sobre la recerca d'informació sobre Inter-net. Quin era l'objec)u? L'objec1u era aprendre el que és l'arxiu i com funcionava, també aprendre com funcionava una biblioteca gran i com es fa una recerca per Internet. Això ens servirà per començar a fer el treballl de recerca. Va ser interessant? L'arxiu ens va agradar molt,

ja que era molt gran i, a més, hi vam haver de desenvolupar una ac1vitat que consis1a a realit-zar una inves1gació; en canvi, la xerrada que ens van fer a la biblioteca ens va semblar una mica massa llarga i avorrida.

Anna Alegre, Aleix Fabra i Júlia Mateos

EBM <B7KL;M :; 1r :; B<?b8BB;A<? `8M8?;L B’AAb87 C@K<A=<B 8 B< B8mB8@?;=< M<A=;B·Bn D@K8LP@ :; T@A?@M<

El dimecres dia 30 d'octubre, alumnes de 1r i 2n de Batxillerat van anar a Barcelona per assi1r de públic al programa Divendres de TV3, dirigit per Xavi Coral, que presenta el progra-ma des del plató, i per Espartac Peran, que cada setmana visita una localitat diferent. Van anar-hi acompanyats per les professores de Lengua Castellana i Literatura Ana Borbón i Pilar Ezpeleta. L'objec1u d'aquest viatge era estar en un rodatge i aprendre com funcionen els mitjans de comunicació. Els alum-nes que hi van anar ens han contat que va ser una experiència agradable i diver1da, ja que van aprendre moltes coses so-bre el món de la televisió. Alguns d'ells s'espera-ven que tot fos més gran, però en realitat el pla-tó era més reduït i no hi havia tantes persones treballant-hi. Tot estava supervisat per un regi-dor, que anava dient al públic quan havia d'a-plaudir, i també mirava el temps que havien de dedicar a cada part del programa. Tot és contro-lat des de una cabina que hi ha amagada, des

d'on s'insonoritzava el so emès pel públic quan convenia. El programa que van presenciar anava de temes de l'actualitat, d'interès general i de polí1-ca. A més, dos persones hi van ensenyar un pro-jecte emprenedor molt interessant. Agraïm la col·laboració dels alumnes Cayla Barry, Joan Curto, Guillem Pascua i Sergi Prats.

Marina, Sara i Stefania

D; 9omB8= <B D��, :; TV3


17

El dijous dia 29 de novembre, els alumnes de 1r i 2n de Batxillerat que fan Biologia van anar a la Ràpita al cen-tre de cul1us marins IRTA (Ins1tució de Recerca i Tecnologia Agroalimentària) acompanyats pels professors Laia Mes-tres, Rafa Carbonell, Carme Sabater i per Lluís Flavià. Els alumnes ho van trobar molt interessant i van aprendre moltes co-ses, fins i tot Laia, i potser a algú se li va despertar el cuquet per anar a treballar allà.

Marina, Stefania i Sara

V8M8?< < B’IRTA, 7L =;L?A; :; =7B?87M K<A8LM

EBM <B7KL;M :’;=@L@K8< =@L;8b;L B< B@AM< :; B<A=;B@L< 8 B< S<PA<:< F<KnB8<

El passat 17 de gener els alumnes de l’i1-nerari social i econòmic de 1r i 2n de batxillerat, acompanyats pels professors Josep Beltran i Pili

Lluís, van anar a la Borsa de Barcelona. La borsa és una mena de mercat on es compren i es vé-nen accions. Allí els van explicar com funciona i els van posar pantalles on sor1en els noms de les

empreses i el movi-ment de les accions. Tam-bé van visi-tar la Sa-grada Fa-mília. Ens han donat

moltes opinions sobre ella. Uns han dit que els ha paregut molt gran i impressionant per fora, però que per dins no era el que s’esperaven. El viatge, en general, els va agradar molt i alguns el tornarien a repe1r. Els alumnes que ens han proporcionat la informació han sigut Guillem Pasqua (1r) i Natà-lia Mauri (2n).

Marina Baymakova i Stefania Lungu


18

El dimecres 27 de novembre, l'escriptor Fernan-do Lalana va visitar els alumnes de 1r d'ESO per fer-los una xarrada sobre els llibres que ha escrit i, més concretament, sobre La tuneladora, ja que és el llibre de lectura que han llegit al primer tri-mestre. És el tercer any que acudeix al centre i

sol venir cada dos anys. Per desgrà-cia l'any pas-sat no va po-der venir perquè esta-va malalt. Els alumnes es van mostrar molt interes-sats, recep1us i par1cipa1us a fer-li preguntes. L'autor va firmar els llibres que li van portar els alumnes i va parlar també sobre altres llibres escrits per ell. Als professors els va agradar molt que els alumnes par1cipessen tant i que 1ngues-sen tan ben preparades les preguntes. Esperem poder tornar a comptar amb ell en altres oca-sions.

Marta, Carmen i Mirabela

L’;M=A89?@A F;AL<L:@ L<B<L< ;LM 9<AB< :;BM M;7M BB8mA;M

El dijous dia 12 de desembre va vindre la Companyia del Nyiguit per a representar, per als alumnes de 1r i 2n de batxillerat, uns quants contes del llibre El Cafè de la Granota, de l’es-criptor de Mequinensa Jesús Moncada. Van vin-dre al centre perquè els professors van creure que estaria bé que poguessen assis1r a una re-presentació d'una obra sobre un llibre que han hagut de llegir perquè els entra a les proves de la Selec1vitat. Justament un dels actors, David Bo, va estudiar en este centre.

Els alumnes recomanen més l'obra que no pas el llibre perquè l'han entès millor (els actors

eren molt simpà1cs, els van fer riure molt) i per-què els n'ha facilitat la comprensió. Tot i això, els ha anat molt bé llegir el llibre. El que més desta-quen d'esta obra és el sen1t de l'humor, el mèto-de de representació i també que els han ense-nyat alguns dels trucs que fan servir per a la representació de l'obra.

Marta, Carmen i Mirabela

L< =@K9<Lr8< :;B Nr8P78? A;9A;M;L?< < B’8LM?8?7? E� C�01 �� G��, :; J;MoM M@L=<:<


19

Tenint present la situació actual de Catalunya i la seua relació amb l’Estat espanyol, al primer trimestre de curs vam voler passar unes enquestes a alumnes del centre per veure què n’opinaven, sobre el tema, i sobre la possibilitat d’una Catalunya independent. Vam parlar amb més de quaran-ta alumnes de tots els cursos i n’hem extret els següents resultats. A la primera pregunta, els demanàvem si segueixen amb interès les noDcies sobre la possible independència de Catalunya. La resposta afirma1-va ha estat clarament la majori-tària.

Els hem preguntat si pensen que Catalunya aconseguirà la independència. Un 60% dels alumnes enquestats ha dit que sí; en canvi, només un 10% diu que no. El 30% restant no ho sap. També volíem saber si van par1cipar a la Via Catalana que es va celebrar l’11 de setembre passat. El 70% dels alumnes enquestats afirma que hi va par1cipar. Finalment, els vam demanar la seua opinió sobre la situació de Catalunya en el futur: volíem que es posicionessen en relació al nivell d’autonomia que volen per a Catalunya i aquests han sigut els resultats. En primer lloc els de l’ESO, que divergeixen una mica dels de batxillerat (agraïm la

col·laboració de tots els que han respost l’enquesta).

Extret de h'p://www.didacboza.cat

Mirabela, Marta i Carmen

79%

9%

12%

Sí

No, no puc o no hi penso

No m'interessa

EL67;M?< M@mA; ;B :;m<? :; B< 8L:;9;L:sL=8< :; C<?<B7Lr<

1. Segueixes les noTcies sobre la relació entre Catalunya i Espanya?

5%

20%

75%

ESO

Vull que Catalunya continue com fins ara, com una Comunitat Autònoma més.

Vull que Catalunya tingue un tracte millor que el d'ara, però dins l 'Estat espanyol.

Vull que Catalunya sigue un estat independent.

10%

90%

Batxillerat

Vull que Catalunya continue com fins ara, com una Comunitat Autònoma més.

Vull que Catalunya tingue un tracte millor que el d'ara, però dins l'Estat espanyol.

Vull que Catalunya sigue un estat independent.

Extret de www.mundoeconomia.es


20

ELP7<Lr L@ ?;L8K A7B< Om;A?< L'Aula Oberta és una for-ma d'atenció a la diversi-tat en què es prioritzen les àrees instrumentals i s'amplien les àrees del taller. Aquest any, per la manca del personal do-cent, les retallades i la falta de gent suficient com per a des1nar els recursos no s'ha pogut mantenir aquesta aula.

Mirabela, Carmen, Marta

T7?@AM JoL8@A (=7AM 2013/14) A l’arribar a l’ ins1tut els alumnes nous van perduts. És un món nou. I moltes vegades els pro-fessors i tutors no poden resoldre alguns dels inte-rrogants i temors que se’ls plantegen a aquests alumnes de 12 anys. Ja fa 3 cursos que portem a terme una inicia1va per a afavorir la integració dels

alumnes de 1r d’ESO i també es1mular la solidari-tat entre els escolars del centre: els més grans exerceixen de tutors dels més pe1ts. Aquest curs els alumnes que fan de tutors són els de 3r d’ESO.

Un alumne de 3r d’ESO es cons1tueix en tutor d’algun dels que acaben d’arribar; l’apadrina i l’ajuda a conèixer i situar-se en el centre. Els pe1ts poden dirigir-se en qualsevol moment al seu “tutor júnior”, als passadissos, al pa1… En cap cas es trac-

ta de subs1tuir els professors tu-tors i les qües1ons acadèmiques estan excloses de l’ajuda que po-den donar els companys. En aquestes edats és més probable que els joves confien més en un company que no en un adult, ja que se senten més iden-1ficats, perquè el tutor pot haver viscut en anterioritat la mateixa situació que viu l’alumne tuto-ritzat ara. Aquesta interacció en-tre tutor i tutoritzat genera un aprenentatge social d’habilitats i valors de no violència, tolerància, democràcia, solidaritat i jus1cia.

Mònica Borràs

J7:8?t u< t< ?8LP7? ;B M;7 c8BB

La professora de Llengua Catalana i Literatura Judith Fèlix ha sigut mare per segona vegada. El dia 30 de gener va nàixer el seu fill Jan. Tot va anar molt bé i el seu germanet està molt il·lusionat amb el menudet. Ens n’alegrem molt i, des d’aquí, felicitem la família.

Redacció

Imatge del que altres anys havia estat un produc1u hortet


21

Android és el nom del sistema opera1u que u1litzen mòbils i tauletes amb pantalla tàc1l. Està basat en el Linux, el que fa que sigui de codi obert i això permet que es pugui col·laborar en el seu desenvolupament creant aplicacions (apps) per augmentar les funcions d’aquests disposi1us. El seu nom fa al·lusió a una novel·la de Philip K. Dick que va ser portada a les pantalles de cinema en Blade Runner. La principal empresa desenvolupadora Android Inc., és propietat de Google des del 2005. Qui va crear el logo1p del pe1t robot anomenat Andy. Es calcula que existeixen més d’un milió d’aplicacions creades per als disposi1us amb An-droid. La majoria d’elles distribuïdes per Google

Play, tant de forma gratuïta com de pagament. L’any passat es van arribar als 1000 milions de smartphones amb el sistema Android, superant el sistema iOS del iPhone. La creació d’aplicacions per Android no requereix tenir grans coneixements de llenguat-ge de programació. Conèixer el llenguatge Java i el programari Android So5ware Desenvolopment

Kit (Android SDK) són les eines necessàries per crear apliacions. El projecte mSchools, impulsat per la GSMA (associació de par1cipants en el Mobile World Congress de Barcelona) en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, farà possible que els alumnes de 4t

d’ESO dels ins1tuts inscrits, aprenguin a desen-volupar “apps”. Webs interessants: www.elandroidelibre.com www.android.es play.google.com blog.mp3.es/como-u1lizar-aplicaciones-android-pc

Rafa Vázquez Administrador Intraweb

W;m9;Lu<?M: B’AL:A@8:


22

El dia 13 de novembre, els alumnes de 3r d’ESO vam rebre la visita dels Mossos d'Esqua-dra. Ens van parlar sobre el 1pus de drogues i quines conseqüències hi ha en consumir-les; també ens van parlar sobre l'alcohol i les denún-cies que podem rebre com a conseqüència d'a-quest consum. Quan van acabar la xarrada, els agents canins ens van fer una demostració de com poden, aquests gossos, localitzar en motxi-lles, butxaques, etc. les diferents drogues. Sobre aquesta xarrada hem pogut aprendre les conse-qüències que té beure alcohol, consumir droga, passar coses il·legals a altra gent... I sobre els agents canins hem après que els gossos són molt intel·ligents i saben trobar drogues. Vam gaudir i aprendre molDssim i donem les gràcies als Mos-sos d'Esquadra per aquesta xarrada. A banda d'aquesta conferència, també van vindre al llarg d'aquella setmana per parlar als de

1r d'ESO sobre Internet i els perills que pot com-portar, i als de 2n d'ESO sobre prevencions de conductes discriminatòries.

Júlia, Anna i Aleix

EBM M@MM@M :’EM67<:A< ;LM `8M8?;L

Imatge d’arxiu

L< `<A8<L? :; B’AB:;< El dia 3 d'octubre la ministra de Foment, Ana Pastor, va inaugurar la variant de l'Aldea, tan esperada pels aldeans i les aldeanes. La via redui-

rà el pas de 17.000 vehicles diaris pel centre del municipi, 4.500 dels quals eren camions. Foment ha inver1t 40,94 milions d'euros en el nou traçat de 8,3 quilòmetres de carretera. La variant, que discorre pels termes muni-cipals de l'Aldea i Camarles, ha estat dissenyada per a velocitats de 100 quilòmetres per hora. Es dóna resposta així a una de les reivindi-cacions més importants del territori quant a in-fraestructures i també s'acaba amb un punt ne-gre de les carreteres. I és que en els úl1ms 50 anys hi han perdut la vida 70 persones. En general, ha estat una obra molt ben rebuda per la població de l'Aldea, perquè feia molts anys que s'esperava. Però, per altra banda, alguns comerços tenen temor que això represen-te una davallada en les vendes.

Júlia Mateos i Anna Alegre


23

El passat dia 20 de desembre, just abans que comencessen les vacances de Nadal, va celebrar-se la XIIa cursa de Nadal de l'Ins1tut. La cursa comença des de l'ins1tut i passa per alguns carrers de Camarles, abans de tor-nar al centre. En total, són 3,5 km. Els concursants, abans de la cursa, van rebre una samarreta del centre; en

acabar, se'ls va donar l'esmorzar. I als primers classificats se'ls va premiar amb una copa per al guanyador i una per a la guanyadora absoluts, mentre que els guanyadors de cada cicle o categoria es van emportar una medalla.

El guanyador absolut va ser Xavi Royo amb un temps de 10, 42 min. I la guanyadora absoluta va ser Clàudia Ferrer amb un temps de 13,11 min. Clàudia, gua-

nyadora de l'edició an-terior, va tornar a repe-1r podi, mentre que Xavi és el primer any que la guanya.

Míriam Montero i Laia Ballesté

XIIa C7AM< :; N<:<B

revista calla núm. 12 (feb14)

Documents