recull premsa vida nueva catalunya

Download Recull premsa Vida Nueva Catalunya

Post on 28-Mar-2016

217 views

Category:

Documents

2 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Recull de premsa Vida Nueva Catalunya en motiu de la Batificació 2013 a Tarragona

TRANSCRIPT

  • PublicaciVIDA NUEVA CATALUNYA Data de publicaci: Abril 2013

    Departament per als Mitjans de Comunicaci Social

    de lArquebisbat de Tarragona

    TemticaBEATIFICACI 2013

    CatalunyaAbril 2013 n 11

    En aquest pas la memria histrica continua sent un tema complicat. Han passat 75 anys des de la Guerra Civil per els quaranta anys de dictadura nhan difi cultat una memria ponderada i justa. Se nha fet un tema ms de batalla que de memria.La majoria dels sacerdots i religiosos assassinats eren homes que estaven al costat de la gent i de les inquietuds del pas. Van morir per la seva condici declesistics o de catlics. i van morir perdonant, sense renunciar a la seva fe. Aquesta s la memria permanent que han volgut mantenir les comunitats religioses o diocesanes afectades. La dels testimonis de la fe i la recerca de la reconciliaci. Com mostra aquesta foto de portada, dun acte que cada any celebra la comunitat claretiana a Cervera, la majoria dinstitucions ho han anat fent de manera pblica per sense triomfalismes de vencedors i venuts. Forma part de la histria de lEsglsia de Catalunya. Aquest s el to que sespera del gran acte de beatifi caci que es far a Tarragona loctubre vinent.

    Director Editorial: Juan Rubio.

    redactor Jefe: Jos Lorenzo.

    Coordinador: Jordi Llisterri.jllisterri@vidanueva.es

    Diseo: Sonsoles Hernndez.

    Vidanueva.es

    LA MEMRIA DELS MRTIRS

    SE138324

  • PublicaciVIDA NUEVA CATALUNYA Data de publicaci: Abril 2013

    Departament per als Mitjans de Comunicaci Social

    de lArquebisbat de Tarragona

    TemticaBEATIFICACI 2013

    PublicaciDIARI DE TARRAGONA Data de publicaci: 27/04/13

    Departament per als Mitjans de Comunicaci Social

    de lArquebisbat de Tarragona

    TemticaBEATIFICACI 2013

    A Catalunya va ser assassinats al voltant de 1.500 sacerdots, prop dun miler de religiosos i religioses i centenars de catlics, la majoria lestiu de 1936. Es calcula que els clergues i religiosos a Ca-talunya sn un ter dels morts que hi va haver a tot Espanya, noms assimilables als 4.000 afusellats a Catalunya per la repressi fran-quista. Sn les dades que recull el documentat llibre de Jordi Albert El silenci de les campanes, que illustra la magnitud de la persecuci patida per sacerdots i religiosos.De totes aquestes vctimes prcti-

    cament un ter del total de sacerdots i religiosos masculins presents a Ca-talunya en aquell moment, les que tenen obertes causes de beatifi caci

    es van acostant al miler. La majoria estan en processos que es van obrir poc desprs de la Guerra Civil i que la Santa Seu va tenir retinguts fi ns als anys 80. Alguns ja han estat beatifi -cats, bona part en la multitudinria celebraci del 2007 a Roma, de 498 mrtirs de tota Espanya. Ara, el 13 doctubre, es far a Ta-

    rragona una segona macrobeati caci promoguda per la Conferncia Epis-copal Espanyola i que sorganitzar conjuntament amb larquebisbat me-tropolit. Inclou la majoria de les causes aprovades els darrers anys, on ms de la meitat dels mrtirs sn morts a Catalunya, entre ells dos bisbes: Huix de Lleida i Borrs de Tarragona. Les xifres fi nals estan pendents de dues o tres causes que shaurien de tancar abans de lestiu, per segur que seran ms de 500 mrtirs. La cerimnia

    de beatifi caci ms gran de la his-tria. Amb aquests, seran ja ms de 1.500 els eclesistics i laics assa-ssinats els anys 1930 a Espanya que han pujat als altars. Aquest esde-veniment, per, no tanca el procs. Molts bisbats i ordes religiosos han completat el martirologi i han obert noves causes en els darrers anys. Creiem que el que aquests ger-

    mans van mostrar era coratge de fe. I el que volem s que aquesta

    sigui una celebraci de reconciliaci i de per-d. s el parer del ger-m marista Llus Serra, compartit per les institu-

    cions que tenen membres de les seves comunitats implicats en aquesta celebraci. Es pot analitzar el moment en qu es va

    produir, per no per generar actituds denfrontament, ni que els morts si-guin utilitzats per ning. s un acte eclesial. Van ser testimonis de la seva fe i no volem que sutilitzin per a altres qestions o posicionaments partidistes, explica Serra. Per remarcar aquesta dimensi,

    els maristes han preparat els actes de beatifi caci amb una comissi internacional, com un tema de tot

    eLs Curetes De monZ

    A ms del qui era el bisbe de Lleida el 1936, Salvi Huix Miralpeix, Lleida tindr aquest octubre els primers capellans mrtirs beatifi cats. Sn coneguts popularment com els curetes de Monz, lloc on van ser assassinats els dos joves vicaris. Sn els primers capellans, perqu fi ns al 2003 no es va tramitar la causa dels 270 clergues morts (169 de la part catalana del bisbat), que encara est pendent a roma. La decisi diniciar el procs es va prendre desprs de laprovaci del Consell Presbiteral. El 1936 van assassinar dues terceres parts del clergat dioces. Juntament amb Tortosa, va ser la dicesi que va pagar un tribut ms alt.El bisbe Huix va refugiar-se un dies a casa duna famlia propera. Va refusar una cdula didentitat falsa que li hauria salvat la vida per que signifi cava negar la seva condici de bisbe. Finalment, es va lliurar a la Gurdia Civil. Desprs de quinze dies a la pres, va ser afusellat al cementeri de la ciutat amb una vintena de presos ms que havien de ser traslladats a Barcelona. Alhora, un dels mrtirs ms recordats a Lleida s el qumic Francesc Castell, especialment pel testimoni que va deixar en les cartes escrites a la pres. Va ser el primer mrtir beatifi cat de la dicesi, el 2001.

    reportatge

    JOrDi LLiSTErri

    VNC|2

    mrtirs. La cerimnia

    les seves comunitats implicats en aquesta celebraci. Es pot analitzar el moment en qu es va

    produir, per no per generar actituds

    el que volem s que aquesta sigui una celebraci de reconciliaci i de per-d. s el parer del ger-m marista compartit per les institu-

    cions que tenen membres de

    Tarragona, la beatifi caci ms gran de la histria

    Llus Serra

    Josep Guiteras

  • PublicaciVIDA NUEVA CATALUNYA Data de publicaci: Abril 2013

    Departament per als Mitjans de Comunicaci Social

    de lArquebisbat de Tarragona

    TemticaBEATIFICACI 2013

    linstitut. A ms de ledici i difusi del testimoni daquests mrtirs, faran una celebraci prvia a les Avellanes i una vetlla a Barcelona. Tamb volen agrair el testimoni de les persones que van acollir els nois i joves que van fugir de les cases de formaci. Sempre hi ha hagut un vincle molt especial entre aquests estudiants i les famlies dels pobles del voltant, diu Serra. La causa marista tamb inclou dos laics, cosa que ara enllaa amb el treball conjunt entre lacat i Vida Consagrada que ha emprs la majoria de religiosos.

    Donar la vidaEls germans de les Escoles Cris-

    tianes tamb organitzaran alguns actes al voltant de la beatificaci i publicaran el testimoni dels seus mrtirs. El provincial, Josep Guiteras, explica que, com el 2007, volem fer algunes catequesis centrades en la passi de leducador cristi. Reflexionar sobre la necessitat de la vocaci deducador, dun mestre que s capa de donar testimoni amb la seva vida, i fins i tot amb la seva mort. Tamb el plantejament de La Salle s de senzillesa, humilitat i esperit de reconciliaci i de perd.

    VNC|3

    Germans De La saLLe De tot CataLunya

    La causa del bisbe Borrs inclou la de 39 germans de La Salle. Molts dells, amb altres clergues i religiosos, van passar pel vaixell pres del port de Tarragona. Dall sels van anar emportant en diversos grups i en dies diferents per executar-los. Junt amb els daltres causes, en total a Tarragona seran beatificats 75 germans de les Escoles Cristianes. Anteriorment ja shavia beatificat 44 germans ms, tamb de les causes obertes durant els anys 1950.Com en altres ordes religiosos, la memria dels mrtirs dels germans de La Salle est estesa per Catalunya, ja que eren mestres presents en els centres educatius que tenien per tot el territori. En van matar 97. Un dells ja s sant: Jaume Hilari, canonitzat el 1999, desprs que el mateix dia de la beatificaci sacredits un miracle. Va ser executat el 1937, tamb desprs de ser empresonat al port de Tarragona. Un tribunal popular el va condemnar amb 24 presos ms. Tots van rebre lindult, menys ell. El record dels mrtirs de La Salle es conserva en una cripta a la casa que tenen a Sant Mart Sesgueioles.

    El 13 doctubre Tarragona acollir la beatificaci de ms de 500 mrtirs

    Mrtirs de La Salle i sant Jaume Hilari

  • PublicaciVIDA NUEVA CATALUNYA Data de publicaci: Abril 2013

    Departament per als Mitjans de Comunicaci Social

    de lArquebisbat de Tarragona

    TemticaBEATIFICACI 2013

    els mrtirs i faran una exposici de relquies i un concert a la catedral.Una altra tasca de les institucions

    implicades ha estat la recerca dels fa-miliars dels mrtirs per convidar-los als actes. Sn ms de 500 famlies que cal localitzar. Des dels Missio-ners Claretians se nha encarregat una comissi. El clareti Josep Ar-mengol ha preparat un llibret amb el testimoni dels beatifi cats. Tamb shi vol donar una visi universal, centra-da ms en el testimoni de fe que en la confrontaci bllica: Senviar a les comunitats dels 65 pasos on som presents. Est centrat en el perfi l dels mrtirs, la seva espiritualitat, la tasca que van fer i com va ser la seva mort. Armengol insisteix tamb en lausteritat que demana el moment: En aquests temps volem fer una cosa senzilleta, que no costi massa. El que tamb s com a les co-

    munitats diocesanes o religioses s que totes volen mantenir la memria dels mrtirs com una part de la seva

    Potser alguns no ho veuen tan aix, per penso que s la tnica general, diu Guiteras. Mossn Joan ramon Ezquerra, vi-

    cepostulador duna de les causes obertes a Lleida, tamb diu que sha de fer aix. Ja ho vam fer en les bea-tifi cacions anteriors, sobretot l