recull de premsa - coriolà

Download Recull de premsa - Coriolà

If you can't read please download the document

Post on 31-Mar-2016

248 views

Category:

Documents

17 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Recull de premsa de Coriolà de W. Shakespeare. Adaptació lliure i direcció d'Àlex Rigola.

TRANSCRIPT

  • CORIOL Recull de premsa

    William Shakespeare

    Adaptaci lliure i direcci lex Rigola

    Una coproducci de

    EL CANAL Centre dArts Escniques de Salt / Girona Teatre Lliure

    Amb la collaboraci del Thtre de lArchipel

  • EL CANAL Centre dArts Escniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicaci Bit Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat

    CORIOL

    CRTIQUES I ARTICLES DOPINI

  • 36 cultura DISSABTE, 25 DE FEBRERDEL 2012 ara

    TEATRE

    Rigola brilla ambuna contingudai austera verside Coriol

    CoriolTEATRE DE SALT23 de febrer

    ANTONI RIBAS TUR

    Els romans tenen en elgeneral Caius Marci,Coriol, el seu defensorms entregat. Alhora,per, lhan de tmer. Ala tornadade laguerra, qestiona lacapacitat del poble per governar-se. Coriol qualifica els plebeus deramat de gossos de carrer. Ni elsseushomesni la sevamare,Volm-nia, sncapaosde fer-lo rectificar.Esclata la revolta. Coriol s des-terrat. A lexili salia amb els vols-cos, el poble lenemic, per atacarRoma.A lltimmoment, lamare liarrenca el perd per al seu poble.Davant la traci, els volscos las-sassinen. Tots shan sabut adaptara les circumstncies, Coriol nosha mantingut fidel a si mateix.

    lexRigolahacondensat lesmsde tres hores de loriginal de Sha-kespeare i ha redut a vuit la vinte-na de personatges per posar da-munt lescenari unmirall de lactu-alitat.El reflexsclar,per,msen-ll de la semblana, Rigola fa que elpblic qestioni el que entn perdemocrcia.

    Lescenografia i el vestuari es-cenari buit, cadires, vestits actu-als remeten als del Juli Csar queva dirigir el 2002; per lesperit, alatmosfera depurada dun delsseus muntatges ms recents,Gatasobre teulada de zinc calenta. Elsactorsdiuenel versdemaneracon-tinguda, evitant qualsevol artifici.Lescenografiadeixa tot elprotago-nismeaungranrtol amb laparau-la democrcia. Joan Carreras so-bresurt fent de Coriol un perso-natgequixotesc.La restadel repar-timent Merc Arnega, AlciaPrez,MarcMartnez, SantiRicart,Oriol Guinart, Aina Calpe, JordiPuig,Kainoeldesmereixen.Rigo-la completa la trilogia romana deShakespeareambunaltremomentbrillant en la seva trajectria.e

    Crtica

    MSICA

    Els Estopa volen golejar al Sant Jordi

    Els germans Jos i David Muozactuen aquesta nit al Palau SantJordi de Barcelona, amb 17.000entrades venudes.Hi presentaranunnou espectacle basat en lltimdisc,Estopa2.0.

    XAVIER CERVANTESBARCELONA. La tardor del 1999 ladiscogrfica BMG feia arribar a al-gunsperiodistesmusicals una gra-vaci amb unes canons dun grupanomenat Estopa. Els demanavalopini sobre les possibilitats dedos nois de Cornell amants de larumba iExtremoduro.Alg aBMGnecessitava confirmar el potencialde canons comLa raja de tu falda,El del medio de Los Chichos o Co-mo Camarn.

    Gaireb tretze anys desprs, elsgermans Jos i David Muoz, quesemblen els cosins trapelles dAn-drs Iniesta, omplen el Palau SantJordisi fanofaambelsmateixosar-guments: una combinaci demsi-ques i filosofies de carrer quemoltshan imitat desprs. s cert que hancanviat moltes coses, per mante-nenunperfil inconfusiblequeelshadut a vendre quatremilions de dis-cos. Han cantat amb Serrat i AnaBeln.Shakiravisita lestudidegra-vaci que tenen els Muoz a SantFeliu deLlobregat. I ells continuenvestint i movent-se com si res.

    FidelitatElsEstopa sn fidels a quatre cosesi les defensen fins on calgui. En lesentrevistesdepromocidelprimerdisc, ja parlaven de Joaqun Sabinai de Los Chichos. No coneixien Ga-toPrez, per preguntaven i dema-

    navennomsdediscos i referncies.I obrien els ulls plens dexcitaciquan recordavenque en la gravacidaquell primer disc hi havia colla-borat unmsic de Cicatriz.

    Desprs va venir lxit, i els copsdecapdetotsaquellsquenovanserprou llestos per veure levidncia,que rock i rumba poden tenir unamplia sortida comercial sempreque no transmeti impostura. Quanva aparixer el segon lbum, Des-trangis (2001), els Estopa van des-cobrir la diferncia entre dedicarunavidaa ferundisc ihaver-lodes-

    criure a lautobs entre concerti concert.El riscprincipalsper-dre el contacte amb la realitatque els va fer com sn.

    Quan el 21 de novembre del2011esvapublicarEstopa2.0, elsgermansMuoz van deixarmoltclar el quepretenien.Volien tor-nar a lesperit del principi. No estractava tant de recuperar el sooel to de les canons comde dedi-car-hi el temps que calgus. El2.0 del ttol, diuen elsMuoz, farefernciaaaquestretornalsor-gens per tornar a comenar.e

    David i JosMuoz practicant la seva gran passi desprs de lamsica. THE PROJECT

    Els germansMuoz presenten avui en directe el disc Estopa 2.0

    JabierMuguruza actuaal BarnaSants i al Vendrell

    X.C.BARCELONA. El cantautor JabierMuguruzatornaaconvocarels seuspoetesbascospreferitseneldiscBi-kote bat (Resistencia, 2011), queavuipresentaa la salaLuzdeGasdeBarcelona, dins del festival Barna-Sants, idemalAuditoriPauCasalsdel Vendrell.

    Muguruza, nascut a Irun el 1960,s unamantde les paraules, comhosn Bernardo Atxaga, Iaki Irazu,GerardoMarkuleta iHarkaitzCano,quatredelspoetesquehanescrit leslletresdelnoulbum.Elsuneixunacomplicitat forjada en lamistat, i larelaci artstica entre ells funcionaen dues direccions. Muguruza elsbusca perqu tenen una visi de lavidasimilaralaseva.Ielspoeteses-criuensabentqueelsseusversoselscantar ell, que s el que ha passat aBikote bat [Una parella].

    ElmsicdIrunpotpresumir,perexemple,decomptaramblesparau-les dIaki Irazu, el germ de Ber-

    nardo Atxaga. Al Pas Basc IakiIrazuhi tseguidors, imoltesedito-rials el persegueixen perqu publi-qui,perell sentestaanoeditar.Encanvi, jo tinc ms de vint canonsamb textos dell explicaMuguru-za. Quedem per dinar i ell apareixamb una carpeta tota plena des-crits. Tinc trenta o quaranta textosde lltim dinar.

    Laltaveudels poetes bascosDalgunamanera,Muguruza sestconvertint en laltaveu de la poesiabasca contempornia, sobretot delaquenoest supeditadaaunade-terminadamaneradenfocar lesco-ses marcada per lentorn poltic.Minteressenels autors quenoes-criuen des de lpica o la idealitza-ci sin que van al fons de la condi-ci humana, diu, i afegeix que lacultura basca est vivint un bonmoment, ambescriptors que tenenun nivell molt alt.

    Pelquefaalamsica,elnoulbumsignifica un pas cap a la depuraci,

    grcies a laportaci del pianistaMikel Azpiroz. Els poetes els heelogiatmoltes vegades, i ara tocalloar tamb la fantstica feina delMikel. Els seus arranjaments, tanminimalistes, sn excepcionals,explica elmsic.

    En directe noms actuenMu-guruza iAzporoz,veu ipiano. sms senzill i sadiumsambel todel disc, per la crisi tambhi in-flueix. Ara comara, sortir a tocaramb una banda s molt compli-cat, reconeixMuguruza.e

    El cantautor basc JabierMuguruza presenta endirecte el discBikote bat. COMEDIANET

    RenovaciElsdeCornelldefensenelnoudisccomunrenaixement

    AtxagaLautorbascsundelscollaboradorsdeldiscdelmsicdIrun

    Joan Carreras s Coriol.DAVID RUANO

  • 84

    27

    95

    51

    00

    02

    9

    12

    08

    5

    Barcelona:C/Tpies, 2.0800193 227 66 00

    Girona:Santa Eugnia, 42.17005972 18 64 00

    Dipsit legal:B20.249-1976

    Ahir es va estrenar a Salt, en el marc de la colla-boraci entre el Centre dArts Escniques El Ca-nal i el Teatre Lliure, una nova versi de Coriol,lltima tragdia escrita per Shakespeare i unade les que ha provocat ms lectures poltiques.Coriol s la histria dun militar rom, un aris-tcrata, que entn com un acte sublim el serveial poble, de la mateixa manera que abomina delpoble com a protagonista de la histria. Cal ma-nar sense intervencions alienes al que signifiquianar contra el bon criteri dels que manen i sesacrifiquen. Coriol ha estat llegida des del fei-xisme (un elogi del dictador) i, per descomptat,des del marxisme. s a travs de Brecht, quenescriu una revisi, que podem veure una tra-gdia emmarcada no pas en lineluctable des-cens de lheroi als inferns, abatut per la sevaprpia suprbia i pels fats, sin en el conflicteque sestableix entre el dirigent i la massa quees resisteix a aquesta consideraci amorfa. Aras lex Rigola qui nextreu una lli (potser mi-llor un interrogant, molts interrogants) sobre lapervivncia de la democrcia i sobre els meca-nismes que, admetent la prevalena moral delsistema vigent per damunt daltres formes degovern, ens aboquen a un territori cada copms proper a lautoritarisme.

    He pensat en Coriol en aquests dies de larevolta dels estudiants de secundria. O pot-ser era a linrevs?Com deia ahir ma-teix, en aquest ra-c del diari, VicentPartal: Ja veuremsi ho arriba a ser,de primavera,aquest esclat va-lenci contra la desproporcionada, cega violn-cia policial. En tot cas, i aquest s un dels puntsde contacte amb Shakespeare, la idea delenemic formulada pel cap de la policia no snoms un lapsus, com diu el ministre de lInte-rior, sin tota una declaraci dintencions (mso menys oculta, ms o menys epidrmica) querecupera el concepte dentendre el poble a lamanera de Coriol. Com diu Rigola: Som o nosom en una democrcia? Ha quedat la paraulademocrcia antiquada? De sobte, pots pensarque leducaci i la cultura no shan deixat debanda perqu si. O com he vist escrit en undels cartells: Sisplau, no em peguin al cap; de-m tinc un examen. Humor i intelligncia con-tra la barbrie. Contra lestultcia de qui con-templa pels carrers enemics i no pas ciutadanso menors dedat que passen fred a les aules.

    UN SOF A LA RIBA

    Josep M.Fonalleras

    Coriol i lenemic

    Ha quedatla paraulademocrciaantiquada?

    1315

    18/1

    0398

    08C

    8011

    75-1

    0390

    64V

    Mirant el seu currculum, ha fetde tot. T nima renaixentista?Ms aviat sc un cul inquiet. Hefet el que mha agradat i de vega-des ha sortit b i daltres no tant.

    Va nixer a Palma...S, perqu els meus pares hivan viure cinc anys, per feina.Tots som catalans, de fet.

    Per vost escriu en castell.Perqu s co