practica docent competencial

La pràctica docent a l’ aula. Com integrar les IM i CCBB a l’aula 2.0

Col·legi Maristes Champagnat Badalona 2011Núria Alart www.xtec.cat/~nalart , [email protected] , [email protected]

2

De què parlarem?

“L’aula competencial és aquella que té en compte la diversitat cognitiva en el procés d’ensenyament-aprenentatge i aquest el

dur a terme i expressa de diferents maneres. La competència digital serà cabdal”

4

“Hem de deixar de pensar que si a un nen no li van bé les matemàtiques, això significa que té un problema d’aprenentatge, i comencem a preguntar-nos quèés allò que fa bé i deixar-li millorar” Roger Schank: Psicòleg americà.

5

“ La missió de l’escola ja no és ensenyar coses. Això ho fa millor la TV o Internet.... Ha de ser un lloc on l’alumnat aprengui a utilitzar bé les noves tecnologies, on es transmeti un mètode de treball i investigació científica, es fomenti el coneixement crític i s’aprengui a cooperar i treballar en equip” Francsco Tonucci : Pedagog italià.

6

“Si podem mobilitzar tota la gamma de les habilitats humanes , no només les persones se sentiran més competents i millors en sí mateixes, sinó que fins i tot, és possible que se sentin més compromeses i més capaces de col·laborar amb la resta de la comunitat mundial en la consecució del bé general”“La tecnologia pot portar-nos al voltant del món” L’aprenentatge no es dóna només entre les quatre parets de l’aula ” Howard Gardner: Neuropsicòleg

7

I com ho fem per integrar les CCBB i les IM a l’aula?

8

Una nova mirada a l’educació

Respectuosa, col·laborativa,HHSS

Ètica, moral, ciutadans responsables, meditació,

sostenibilitat...

Interdisciplinars, globals, creatives,

crítiques, diverses...

Capacitats, habilitats, coneixements..

9

“El sistema educatiu hauria d’orientar cap a la diversitat cognitiva de la persona i l’autoconeixement”

“Necessitem uns docents observadors i atents , que sàpiguen descobrir les potencialitats que tenen a les aules”

10

“En un entorn que prioritza només determinats tipus de competències és inevitable que una gran part de l’alumnat s’acabi sentint incompetent”

(Howard Gardner, 1983)

11

“Els models educatius en general valoren i qualifique n només lescapacitats acadèmiques. . No qualifiquen ni mesuren la capacitat

d’escolta, l’autoestima, l’empatia, la compassió, la col·laboració... què són les que marcaran l’èxit a la vida ”

Quins continguts treballem a l’aula?

12

“Alumnat de 14 anys, que despunta en intel·ligència lingüística no pot ser que estigui classificant paraules agudes, planes i esdrúixoles, amb les seves

capacitats podria estar recitant Martí Pol”

13

Afectuosa , generosa, amable , servicial, cooperativa…

Dificultats per resoldre situacions lògicomatemàtiques, grafisme, lectoescriptura..

Gran passió per la natura

Hàbil amb les mans i sensible

La Maria es manifesta:

14Als 17 anys, potser estarà treballant i estudiant en un centre nocturn p er obtenir el graduat escolar

Model acadèmic

15

Nen QuetxuaDespert, espavilat,viu, social, amb destresa manual iartística, atenció,responsabilitat,enginy....

Aprèn dels pares i de la comunitat.

Hem aprés a valorar a tothom i a les diferències?

16

L’excel·lència acadèmicaPersones amb grans capacitats intel·lectuals, però incapaç de,

per exemple, elegir bé els seus amics

Persones menys brillant acadèmicament que triomfa en el món dels negocis o en la seva vida personal

17

Per què treballar les intel·ligències a l’aula?

PERSONALITZAR L’APRENENTATGE

18


19


20

Com identificar les intel·ligències

Passant breus i senzills qüestionaris sobre IM

Observant a l’alumnat: a l’aula, patí, quan fa cose s lliurement....

MetacognicióAutoavaluacions

Famílies

Valoracions

Ambients d’aula IM

Explicar a l’alumnat

Amb les conductes disruptives

21

Què fa el professorat que treballa amb les intel·lig ències

Transforma la classe tradicional per l’acció conjunta d’exploraciód’altres mitjans d’informació, dibuixant, projectant vídeos, pel·lícules...

Proporciona experiències pràctiques

Permet moments d’autoreflexió

Estableix múltiples interaccions entre l’alumnat

Motiva a l’alumnat a relacionar-se amb l’entorn

Fa múltiples gravacions de l’alumnat: debat, crítiques...

Treballa la creativitat Assoleix els objectius

Avaluar diferent a la lingüística

22

Intel.ligències

Estils i ritmesInteressos

Cultures

Situació social

TOTS SOM DIVERSOSLa diversitat és una qualitat intrínseca de l’ésse r humà.

Marta Graham

Albert Einstein

Pablo PicassoMichael Phelps

23

Estils d’aprenentatge. Atenció Diversitat

Ritme Coneixements previs

Input/ output preferències Autonomia

Persistència/esforç

Agrupament

Habilitats d’aprenentatge

Modalitat d’interacció

24

Tocar, moure’s, sentir, treball de camp, pintar, dibuixar, ballar,

laboratori, fer coses, mostrar,

reparar coses....

Escoltar, cantar, ritme, debats,

discussions, cintes d’àudio, lectures, parlar en públic, parlar per telèfon, grups petits, entrevistes...

Mirar, imaginar, llegir, veure,

pel·lícules, diagrames, fotos, cartells, pintures,

diapositives, telescopis,

microscopis, còmics, vídeos, mapes...

ActiVitats

Aprèn allò que experimenta directament, allò que l’impliqui moviment. Li costa comprendre

allò que no pot posar en pràctica.

Aprèn allò que sent, a base de repetir-se a si mateix pas a pas tot

el procés. Si s’oblida d’un sol pas es perd. No té una visió global.

Aprèn tot allò que veu. Necessita una visiódetallada i saber a on va. Li

costa recordar allò que sent.

Aprenentatge

Respon a les mostres físiques d’estimació. Li agrada tocar-ho tot. Es mou i gesticula molt. Surt ben

arreglat de casa, però de seguida

s’arruga perquè no para quiet. To de veu baix. Expressa les seves

emocions amb moviments.

Parla sol, es distreu fàcilment. Mou els llavis al llegir. Mostra facilitat

de paraula. No li preocupa el seu

aspecte. Li agrada la música. Modula el tó i timbre de la seva veu. Expressa les seves emocions

verbalment.

Organitzat, ordenat,

observador i tanquil.

Preocupat pel seu aspecte.

Veu aguda, barbeta

aixecada. Se li noten les

emocions a la cara.

Conducta

S’estima que un 40% de les persones és visual ,un 30% auditiu i un 30 % cinestèsic

Partitura: visual. Tècnica: cinestèsica. Oïda: audi tiu

Preferència estil sensorial

25

Neurociència

“Podem canviar el cervell de la gent” E. Punset

Redes 57: Canviar el cervell per canviar el mónhttp://www.eduardpunset.es/

NEUROPLASTICITAT : Capacitat de canviar en resposta als estímuls de l’entorn

26

Aprendre amb tots els sentits

A.Forés i M. Ligioiz Edit.

L’error mai pot ser entès com un fracàs, l’errorforma part d’un procés d’aprenentatge

Sabors

Música

Colors, olors...Poesia

Tacte, cadira, sofà...

Dibuix

Moviment de peu, caminant...

27

La neurodidàctica a l’aula. Per què?

Dues disciplines que treballen juntes per millorar i fer més efectiu l’aprenentatge.

Tot procés d’aprenentatge va acompanyat d’un canvi en el cervell, ja que es modifiquen les xarxes

neuronals

Treballar la potencialitat de la persona

Saber de quina manera ets bo i a partir d’aquí ... l a resta. No el dèficit

28Aprenentatge a l’INS Ramon Berenguer IV Sta. Coloma Gramen ethttp://www.youtube.com/watch?v=7UQMwpLJCes

Treballar habilitats que no són tradicionalment aca dèmiques

29

Necessita les imatges per aprendre. Mira la pel·lícula abans de llegir el llibre.

Llegeix el llibre abans d’anar a veure la pel·lícula.

Li preocupa més el procés que no pas el resultat final. No li agrada comprovar els exercicis i assoleix el resultat final per intuïció.

Li preocupa el resultat final. Li agrada comprovar els exercicis i li sembla important no equivocar-se en els detalls.

Aprèn més bé amb activitats obertes i poc estructurades.

Se sent incòmode amb les activitats obertes i poc estructurades.

No li preocupen les parts en si mateixes, sinósaber com encaixen i es relacionen.

Li agraden les coses ben organitzades i no es perd pels detalls.

No analitza la informació, la sintetitza.Analitza la informació pas per pas. Vol entendre els components un a un.

Aprèn del tot a la part. Per entendre les parts necessita partir de la imatge global.

Aprèn de la part al tot i absorbeix ràpidament els detalls, fets i regles.

Pensa en imatges, sons, sensacions però no verbalitza aquests pensaments.

Verbalitza les seves idees

Visualitza imatges d’objectes concrets però no símbols abstractes com ara lletres i nombres.

Visualitza símbols abstractes (lletres i nombres) i no té problemes per comprendre conceptes abstr

Alumnat HEMISFERI DRET (holístic)Alumnat HEMISFERI ESQUERRE (lògic)

Les intel·ligències treballen els dos hemisferis?

30

Albert Mehrabian, un expert en comunicació personal, postula que l’impacte del missatge depèn:

En un 55% del llenguatge visual (moviments del cos i expressions facials)En un 38% del llenguatge vocal (volum, to, timbre, ritme...)En només un 7% del verbal (les paraules)

Com comuniquem a les classes?

31

“L’èxit a la societat actual es basarà en la creativ itat. Necessitem imaginació per començar a crear”

http://www.gran-angular.net/nuevas-oficinas-de-goog le-en-moscu/2010/12/19/?utm_source=feedburner&utm_m edium=feed&utm_campaign=Feed:+GranAngular+(Gran+Ang ular)

32

REUNIONS DE TREBALL EN LA SEU DE GOOGLE

33

LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

Dr. Howard Gardner de la Universitat de Harvard

Al 1979, H. Gardner va rebre un encàrrec de la Funda ció Holandesa Bernard Van Leer d’estudiar el potencial humà. Al 198 3: formulà una

nova teoria de la intel·ligència: “Estructures de la ment”

http://www.youtube.com/watch?v=U9PkESxUjEY&feature= channel_page

34

LA INTEL·LIGÈNCIA ABANS

Principis del S. XX A. Binet Crea el primer instrument

Posteriorment: Stanford-Binet, Spearman, Thurtone, Guilford, Catell,…

UnaInvariable

QuantificableInnata/heredada

Pràctica educativa = Ensenyament igual per a tothom

35

CONCEPTE D’INTEL·LIGÈNCIA ARA

És múltipleÉs educable

És una capacitatEs pot desenvolupar

Pot variar segons les experiènciesPràctica educativa = Ensenyament més personalitzat

36

QUÈ ÉS LA INTEL·LIGÈNCIA? Gardner

MÚLTIPLE ORGÀNICA

RESOLDRE,GENERAR,

CREAR

La capacitat per a resoldre problemes , generar-ne de nous i crear productes o oferir serveis valuosos dins d’un

determinat àmbit cultural.

37

FRONTAL

TEMPORAL

PARIETAL

OCCIPITAL

CÒRTEX CEREBRAL- INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES- SITUACIÓ

Lingüística: l.temporal esquerra i frontal A:Broca y Wernicke

Logicomatemàtica : l. frontal esquerre i parietal dret

Musical: l.temporal dret

Cinestèsicacorporal: cerebel, ganglis basals escorça motriu

Naturalista : l.parietal esquerra

Intrapersonal: l.frontal, parietals i sistema límbic

Interpersonal : l.frontals, temporals (hemisferi dret) i sistema límbic

Visualespacial : regions posteriors de l’hemisferi dret

Existencial: l.temporal

Font: T. Armstrong

CEREBEL

39

Les necessitem totesTotes són igual d’importants

Es combinen de forma única en cada ésser humàTothom les té totes en diferents graus de desenvolupa ment

http://www.slideshare.net/nalart/intelligncies-mlti ples-2010

Els docents tendim a ENSENYAR de la manera que nosaltres APRENEM

40

Howard Gardner

Ref. A. Sala

41

Presentaré el material d’aprenentatge de manera que involucri el màxim

d’intel·ligències possibles

Escolto i oblido, veig i entenc, faig i aprenc.

Confuci

42

Deixem ser protagonistes de l’aprenentatge a l’alum nat?

Escola Inclusiva

http://www.youtube.com/nuriaalart#p/u/31/IVrmN0ejsZ Y

43

Si mirem a l’alumnat i el veiem capaç...

el farem més capaç

44Està demostrat que el professorat que troba punts forts en el seu alumnat i els mostra fa que el rendiment d’aquest augmenti.

Cal detectar punts forts, habilitats personals i mo strar-les.

“Efecte Pigmalió”

45

Com puc utilitzar i/o desenvolupar...

El llenguatge oral i escrit per a assolir un bon domini del tema a treballar?

Fer que participi tot el cos o al menys facilitar experiències amb les mans?

Incorporar els números, càlculs, lògica o pensament crític?

Usar materials visuals, l’art i el color?

Evocar sentiments o records personals?Fer que l’alumnat

comparteix, aprengui de manera cooperativa?

Incloure la música, els sons o un marc rítmic?

Incorporar la natura o importància del medi ambient?

Fer reflexionar sobre una obra d’art o fet natural?

46

Com podem treballar amb IM i CB?Activitats docentsdiversitat d’activitats, materials, avaluacions, habilitats socials, reflexióaprenentatge, e-portafoli

Perfil d’IM Qüestionaris, observacions, família, valoracions, autoavaluacionsconductes disruptives,

Canviant el “xip”tothom és intel·ligent + 1 combinació pròpia…

Ambients d’aula decoracions d’aula, expliquem a l’alumnat...

47

La teoria de les IM ens poden ajudar en:

Per a què l’alumnat APRENGUI

48

WebQuest

Mini WebQuest

EduWiki

Blogs

Ràdio

MultitasquesWeb

Caceres del Tresor

e-portafoli

TAF

Twitter

Espurn@ ...............

49

Objectius per treballar a l’aula

Ajudar a l’alumnat a descobrir les seves IM.Multiplicar les seves habilitats: ser més competent.

Trobar en cada intel·ligència un sentit aplicable a la vida.Presentar el tema de diferents maneres per poder aprendre

Incloure informacions de tot tipus: imatges,só, manipulacions...Diversificar les formes d’avaluar a l’alumnat

IMPLANTACIÓ DE LES TIC/TAC DINS DEL CURRÍCULUM

50

Les competències bàsiques es basen en:Integració dels contingutsEnfocament globalitzadorRenovació metodològicaCompetències docents

Sistema d’avaluació

L’aprenentatge per competències suposa uns canvis en les pràctiques docents que no es poden decretar

52

Tractament de la diversitat i gestió de l’aula

El treball en grup cooperatiuLa cooperació entre igualsLa diversificació de tasquesactivitats de reforç i/o ampliació...

L’augment de l’interès i motivacióde l’alumnat i participació activa.

Uns resultats més significatius i aplicablesEl desenvolupament d’habilitats

de treball en equip.Les estratègies d’aprendre a aprendre.La inclusió escolar i la cohesió social...

http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?fil e=docs/ESO/ciencies_socials_eso.pdf

Activitats multinivell: diferentsestils d’aprenentatge,

múltiples intel·ligències . (Pàg. 35)

53

Considerar les competències bàsiques com a eix del procés educatiu

modificar les programacions dels centres

canviar metodologies

rol del professorat

manera d’aprendre de

l’alumnat

a l’aula:continguts de les àrees o matèries

altres espais altres temps escolars.

implica

canvi de

implica

per

recollir els mètodes de treball amb les competències bàsiques

Font: Dir General d’Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d’Educació. Orientacions per al desplegament del Curríulum. Juny 2009

54Normativa LOE Decrets 142 /143

IDEES CLAU SOBRELA CONSTRUCCIÓ

DEL CONEIXEMENT

MOTIVACIÓSIGNIFICATIVITAT

PARTICIPACIÓACTIVA

FUNCIONALITAT

INTERACCIÓENTRE IGUALS

GLOBALITZACIÓ DELS APRENENTATGES

El currículum prescrit

Respondre a la diversitat

El producte

Treball en equip

Utilitzar preguntesobertes

Material divers

Motivació Clima d’aula

TIC/TACEn què ens fixem

Aprenentatge significatiu

56

DIVERSITAT D’ALUMNAT

SOCIALITZACIÓ

Aprendre ambels demés

Competències socials

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

CONTINGUTS METODOLOGIA RECURSOS AVALUACIÓ

Motivació

Creativitat

Mapes M i/o C

Contextualitzats

Preguntes

Petit grup

Gran grup

Individual

Actives

Participatives

Materialsdiversos

TIC/TAC

Què? Com?Quan?

Instruments diversos

INTERCULTURALITAT

NEE

57

Les nostres activitat tenen en compte els diferents nivells d’objectius de la taxonomia de Bloom?

Quins recursos i eines TIC/TAC utilitzem?

58

Què és el context?

És el centre de treball a l’aula: és el “títol de la unitat d’estudi, és la resposta a la pregunta “què estem estudiant?”

Quin és el teu esport preferit?

59

Bones preguntes dins d’un contextQuè passaria si tots els xinesos tinguessin un cotxe?

Què hem de fer si ens pica un mosquit tigre i què ens pot passar?

Analitzem els resultats d’unes eleccions

Què podem fer per reduir el consum energètic a les cases?

http://www.xtec.cat/~nalart/wq2010/primavera/index. htm

62

Situació objecte d’estudi que generen preguntes i que es poden resoldre des d’una o vàries matèries i/o àrees del currículum

http://www.xtec.cat/~nalart/wq2010/casa/index.htm

64

Per què són útils els contextos?Donen una visió més integradora i global del coneixement

Permeten apropar els continguts a l’alumnat

Generen un aprenentatge més proper al món real (que serveixen)

Obren les escoles al seu entorn proper diversificant les situacions i ambients d’aprenentatge. (El barri, el poble, la ciutat)

http://www.xtec.cat/~nalart/wq2010/terratremol%20ciutat/index.htm

65

El context d’adquisició i aplicació de les competènci es

El punt de partida de les CCBB: situacions i activitats de la vida quotidiana

Els contextos d’adquisició i avaluació de les CCBB: aprenentatges autèntics i situats.

La caracterització de les CCBB: les activitats o pràctiques socioculturalsCésar Coll, 2009

http://www.xtec.cat/~nalart/noveswq1/esmorzar/index .htm

66

Inconvenients de l’ús dels contextosMenys èmfasi en la comprensió conceptual en profunditat dels continguts conceptuals .

Més feina de preparació per part del professorat.

Fragmentació dels continguts curriculars.

Diversificació de l’avaluació (rúbriques)

68

Principis competencials

�Coneixements previs. (Mapes mentals)

�Motivació.

�Contextualització

�La creativitat en els aprenentatges.

�Les intel·ligències Múltiples

�Zona de desenvolupament proper.(Vigotsky ZPD)

�Estratègies cognitives:1. Accés i obtenció d’informació.

2. Integració i interpretació de la informació

3. Reflexió i avaluació

4. Metacognició

70

Com podem motivar a l’alumnat per l’aprenentatge?

Quines estratègies utilitza?

DOCENT

MOTIVACIÓ

ALUMNAT

Quines habilitats utilitza?

1. Tasques variades: treball per projectes

2. Presa de decisions: propicia la maduresa i la responsabilitat

3. Reconeixement de l’esforç: recompensant-lo

4. Agrupaments flexibles i heterogenis: fomentant la cooperació

5. Fomentar l’autoavaluació: fomentant el progrés individuals.

6. Programar segons estils i ritmes d’aprenentatge: dedicar temps.Font: F. Villamarín i J. Limonero. La Motivació

MOTIVAR és inspirar interès per la matèria i/o treb all a fer.

HEM DE POTENCIAR A L’ALUMNAT:

71

LES CCBB I LES APLICACIONS DE LES IM

�La seva significativitat.

�La seva complexitat.

�La importància de l’entorn físic.

�El seu vessant pràctic.

�La transversalitat del coneixements.

�La selecció dels continguts.

�La seva importància social.

�La creativitat

�El desenvolupament de les habilitats socials, emocionals i cognitives

72Ref: Guida Al·lès

73

No puc… no en sé ni en sabré mai… no sóc

capaç de resoldre-ho…

IMPEDIMENT PER ASSOLIR UNA COMPETÈNCIA

No entenc res,…no sé com fer-ho, no sóc capaç de acabar-ho …

74

La implantació de les TIC/TAC en el currículum ens a judaran

Quants alumnes porten rellotge de polsera?

Quants alumnes tenen mòbil?

I ordinador?...

75Agència Catalana de Consum. Febrer 2010

El 92.27% tenen móbil

El 96,71% tenen ordenador

Les TIC/TAC ens ajudaran a desenvolupar totes les I M

76

Totes les habilitats, en qualsevol intel·ligència, es poden desenvolupar si es treballen

78

Dotació aules d’acollidaPla 1x 1

La metodologia a l’aula és el canvi no la tecnologia

79

DOCENT EN XARXA

Vídeos

Blogs

Xarxes socials

Web, ningMoodle

ConferènciesPodcast

Recursos digitals

Recursos impresos

Repositoris

Família/ comunitat

Companys/es grup WIKI

Web 2.0

WEBQUEST

Aprenem millor quan es mobilitzen les emocions

80

WEB 2.0

81

Penseu un tema oblidat del currículum que sigui mol t significatiu per a vosaltres i per al vostre alumna t?

Per parelles compartiu:

Quin és el tema? Explicar.

Per què és important?

PBL(Aprenentatge basat en problemes) Ens visiten els nostre cosins i volen conèixer Cata lunya

83

ASPECTES CLAU D’UNA WEBQUEST

Investigació guiada.

Treball cooperatiu.

Autonomia i responsabilitat de l’alumnat

Transformació de la informació

Recursos autèntics (Internet i altres)

Habilitats cognitives d’alt nivell

Creació d’un producte.

Integració amb el món real.

Avaluació autèntica i integrada.

84

CACERA DEL TRESORUna Cacera del tresor és un tipus d'activitat didàctica molt senzilla. Consisteix en un seguit de preguntes i una llista de direccions de pàgines web , de les quals es pot extreure o inferir les

respostes. Algunes inclouen una "Gran pregunta " al final, que requereix que els alumnes integrin els coneixements adquirits durant el procés. Un recurs educatiu amb moltes possibilitats

didàctiques, competencials i es poden treballar totes les intel·ligències . Permeten treballar diferents continguts segons els ritmes d’aprenentatge de l’alumnat. Consta de les següents parts:

85

WebQuest i Caceres activitats competencials

Traspassar a l’aula tot interaccionant directament amb el món físic, mitjançant recursos totalment actualitzats i del món real.Comprendre la realitat social en què es viu, mantenint una actitud constructiva, solidària i responsable.

Respectar els diferents ritmes d’aprenentatge.Potenciar la responsabilitat i l’autonomia personal. Aplicar valors i actituds personals i interrelacionades. (Autoestima, responsabilitat, autocrítica, etc)Obtenir bons resultats gràcies a una estratègia didàctica engrescadora.

WQCac.

CONVIURE HABITAR EN EL MÓNConeixement món físic, social i ciutadania

PERSONALSAutonomia i iniciativa personal

CB

Resoldre i entendre problemes i activitats proposades.Facilitar a l’alumnat bons recursos d’Internet.Fomentar l’autoavaluació.Potenciar l’aprenentatge cooperatiu.Potenciar una actitud crítica i reflexiva en la valoracióde la informació.

Llegir, escriure i interpretar amb els llenguatges audiovisuals.Posar en joc l’esforç i el treball individual, en parelles o en petit grup que portarà a parlar, convèncer, consensuar, argumentar, etc. Estimular la curiositat i la creativitat de l’alumnat.

WQCac.

METODOLÒGIQUES Matemàtica, digital, aprendre a aprendre

COMUNICATIVESLingüística, audiovisual i artística

CB

86

Què és una MTW?

“És una metodologia didàctica, amb una proposta de diverses tasques per a les múltiples intel·ligències i nivells, que desenvolupa les competències bàsiques del currículum. Utilitza principalment recursos d’Internet, contempla el treball cooperatiu, transforma la informació en coneixement, mitjançant la creació d’un, o més d’un producte final i la reflexió del procés d’aprenentatge, amb una autoavaluació i coavaluació dels resultats. Es comparteix”

Plantilla: https://sites.google.com/site/multitasquesweb/Exemple: https://sites.google.com/site/mtwquemagrada/

87

Capacitats a l’aula competencial

Diversitat d’intel·ligències Global, +d’una disciplina...

Compartir, participar, confiar..Resumir per comprendre

Meditació, autoconeixement... Moral, ciutadania responsable..

Diversitat, hhss... Diferents maneres d’ ensenyar

Xarxa, web 3.0, informació...

88

Jerarquia de les competències a l’aula 2.0

Sentir-se reconegut. Diversitat cognitiva. IM. Supervivència escolar

Comprendre i aplicar les habilitats socialsSeguretat en si mateix

Treball cooperatiu. Tenir amistats. Reforç positiuPertànyer a un grup

Autoestima. Necessitats del “jo”Acompanyament social

Autorealització. Autosuperació. Autoavaluació.Reconeixement social

Creativitat. Pressa de decisions.Desenvolupament de les potencialitats

nalart, 2011

Taxonomia de Bloom Piràmide de Maslow

89

Coneixements previs i diversitat cognitivaReptes: tasques complexes a superarLlibertat per a poder prendre decisions.Respecte: recíproc entre el triangle educatiuAfecte: cultura de l’elogiControl: límits, normes clares entre tothomÈxit: ambient de treball L’error per a l’aprenentatge

Què me’n porto?

90

Per consultar:Avaluacions PISAhttp://www20.gencat.cat/portal/site/ensenyament/menuitem.d9cf94acff010a2b74f751dab0c0e1a0/?vgnextoid=9b012ae701405110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=9b012ae701405110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

http://www.xtec.cat/~mlluelle/caceres/competencies.html

http://competentes.wordpress.com/

http://competentes.wordpress.com/

http://www.carmebarba.cat/

https://sites.google.com/site/webquestcathome/llibres

http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.php

http://guidaalles.wordpress.com/

MOLTES GRÀCIES!

practica docent competencial

Education