ÍNDEXPòrtic. Els estats i les seves capitals · · · · · · · · · · 9Europa · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 9

Àsia · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 10

Àfrica · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 11

Amèrica · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 12

Oceania · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 13

ActivitAts + · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 14

FAig bAlAnç · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 15

1 La població: distribució, dinàmica i estructura . . 17La població i la seva distribució · · · · · · · 17La dinàmica de la població: el moviment natural · · · · · · · · · · · · · · · · · 22La dinàmica de la població: el moviment migratori · · · · · · · · · · · · · · · 26 L’estructura demogràfica de la població: edat i sexe · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 28ActivitAts + · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 30FAig bAlAnç · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 332 La ciutat · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 35El poblament urbà: la ciutat · · · · · · · · · · 35La població urbana al món · · · · · · · · · · · 36La forma de la ciutat · · · · · · · · · · · · · · · · 38Les funcions urbanes · · · · · · · · · · · · · · · · 38Les àrees urbanes · · · · · · · · · · · · · · · · · · 40 Ciutat i territori · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 40Els espais periurbans · · · · · · · · · · · · · · · · 43La ciutat sostenible · · · · · · · · · · · · · · · · · 44ActivitAts + · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 46FAig bAlAnç · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 47

Pòrtic. Del món antic a l’edat mitjana · · · · · · · · 51Edat antiga i edat mitjana: canvis i continuïtats · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 51

Els hebreus i la seva religió · · · · · · · · · · · 52

Jesús i el cristianisme · · · · · · · · · · · · · · · 56

L’expansió del cristianisme · · · · · · · · · · · 57

Les primeres esglésies cristianes · · · · · · 61

Les invasions germàniques i la fi de l’Imperi romà · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 62

L’Imperi bizantí · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 63

Lectura i comentari d’un mapa històric · · 64

ActivitAts + · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 64

FAig bAlAnç · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 65

Projecte 1: Com ha evolucionat la població espanyola? · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 49

3L’esclat i l’expansió de l’islam · · · · · · · · · · · · · · 67La península Aràbiga abans de l’islam · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 67

Qui va ser Mahoma · · · · · · · · · · · · · · · · · 68

La religió islàmica · · · · · · · · · · · · · · · · · · 70

L’expansió de l’islam · · · · · · · · · · · · · · · · 74

La civilització islàmica · · · · · · · · · · · · · · · 76

La mesquita · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 80

L’ocupació islàmica de la península Ibèrica · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 81

El llegat musulmà i l’art islàmic · · · · · · · · 82

ActivitAts + · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 84

FAig bAlAnç · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 85

4L’Europa feudal · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 87Els primers segles de l’Europa medieval · · · · · · · · · · · · · · · · · · 87

El feudalisme: un nou sistema d’organització · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 88

La societat feudal · · · · · · · · · · · · · · · · · · 91

La noblesa i els castells · · · · · · · · · · · · · · 93

El clergat i els monestirs · · · · · · · · · · · · · 94

La senyoria: les relacions entre senyors i pagesos · · · · · · · · · · · · · 96

La pagesia: la duresa del treball agrícola · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 98

ActivitAts + · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 100

FAig bAlAnç · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 101

5El naixement de Catalunya i dels altres regnes peninsulars · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 103La formació de la Marca Hispànica · · · · 103

L’època de Guifré el Pelós · · · · · · · · · · 105

Els mites fundacionals de Catalunya · · · 107

El camí cap a la independència · · · · · · · 108

La feudalització dels comtats catalans · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 110

La unió amb Aragó i l’expansió territorial · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 112

Una societat de pagesos · · · · · · · · · · · 113

El naixement i l’expansió de Castella, Lleó, Navarra i Aragó · · · · · · · · · · · · · · · 116

ActivitAts + · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 118

FAig bAlAnç · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 119

6Europa a la baixa edat mitjana · · · · · · · · · · · · 123Transformacions agrícoles i demogràfiques · · · · · · · · · · · · · · · · · · 123

La ciutat medieval · · · · · · · · · · · · · · · · · 124

Les activitats urbanes: l’artesania i el comerç · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 126

Grups socials, poder municipal i universitats · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 129

Poder i monarquia · · · · · · · · · · · · · · · · · 130

Europa en crisi: fam i pesta · · · · · · · · · · 131

Conseqüències de la crisi: lluites socials i guerres · · · · · · · · · · · · · 133

ActivitAts + · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 136

FAig bAlAnç · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 137

Projecte 2: L’origen de Catalunya · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 121

Projecte 3: Les pintures medievals · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 175

78

Catalunya a la baixa edat mitjana · · · · · · · · · · 139L’expansió de la Corona d’Aragó · · · · · · 139

Barcelona, potència econòmica de la Mediterrània · · · · · · · · · · · · · · · · · 142

La societat i el govern de les ciutats catalanes · · · · · · · · · · · · 144

Les institucions de govern de Catalunya · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 145

Catalunya en crisi. Fam i pesta · · · · · · · 147

Els conflictes socials i polítics · · · · · · · 149

Els altres regnes peninsulars · · · · · · · · · 151

ActivitAts + · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 152

FAig bAlAnç · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 153

L’art medieval · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 155L’imaginari medieval · · · · · · · · · · · · · · · 155

Els estils artístics medievals · · · · · · · · · 157

L’arquitectura romànica · · · · · · · · · · · · · 157

Comentari d’una obra arquitectònica · · 160

L’escultura romànica · · · · · · · · · · · · · · · 161

La pintura romànica · · · · · · · · · · · · · · · · 163

L’arquitectura gòtica · · · · · · · · · · · · · · · 165

L’escultura gòtica · · · · · · · · · · · · · · · · · 167

Comentari d’una escultura · · · · · · · · · · · 169

La pintura gòtica · · · · · · · · · · · · · · · · · · 169

ActivitAts + · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 172

FAig bAlAnç · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 173

PRESENTACIÓ I ESTRUCTURA

El projecte per a Ciències Socials de 2n d’ESO està format per un llibre de conei-xements i un dossier d’aprenentatge.

SO

CIA

LS 2

2nESO SOCIALS 2

LLIBRE DE CONEIXEMENTSC-A. Trepat • S. Campamà • M. Cirach • E. Fernández • J. Vidal

ESO

Programa

Eulàlia Ferrer

INCLOU LLICÈNCIA DIGITAL

En aquest llibre troba-ràs tot el contingut cur-ricular de l’àrea. S’es-tructura en 2 pòrtics i 8 temes presentats amb criteris de claredat i de rigor i amb abundants fonts fotogràfiques i car-togràfiques.

SOCIALS 2DOSSIER D’APRENENTATGE

ESO

FORMACIÓ competencial

Programa

Eulàlia Ferrer

En aquest dossier d’apre-nentatge et presentem les activitats per aplicar els continguts del llibre de co-neixements i per treballar les competències bàsiques de l’àrea. Està estructurat en 2 pòrtics i 8 unitats.

35

Soci

als

• 2n

ESO

un

itat

2.1. Explica amb paraules teves la diferència entre població i poblament.

2.2. A quin sector productiu corresponen les activitats que es desenvolupen al poblament rural?

2.3. Defineix el concepte de ciutat i enumera tres activitats econòmiques que se’n conside-rin característiques.

El poblament urbà: la ciutat

La ciutat

unitat 2 2tema2

39

Soci

als

• 2n

ESO

unitat 2 » la ciutat » Les funcions urbanes

2.12. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes (C) o falses (F). Després, torna a escriure correctament les afirmacions que has identificat com a falses.

C F

a La funció industrial és cada vegada més important a les ciutats.

b La funció residencial és característica de la ciutat des de l’antiguitat.

c Les funcions urbanes es distribueixen de manera homogènia en totes les ciutats.

d La funció comercial només es desenvolupa al centre de les ciutats.

2.13. Observa aquestes fotografies i digues quina funció urbana il·lustra cada una.

A B

C D

Ruta que t’indica a quina unitat i a quin apartat corresponen les activitats de la pàgina. Et serà molt útil si arrenques fulls del dossier.

Títol de la unitat, que coincideix amb el títol del tema corresponent del llibre de coneixements.

Títol de l’apartat.

Espai per escriure-hi la resposta de l’activitat. Pensa bé la resposta i sintetitza-la per adaptar-te a l’espai disponible.

Espai reservat perquè hi escriguis el teu nom. Et servirà per identificar cada full si l’arrenques del dossier.

7

Soci

als

• 1r

ESO

El meu perfil

1. Fes un breu escrit per presentar-te davant la resta de la classe tot responent aquestes preguntes:

a) Nom, població i barri on viusb) Trets principals del teu caràcter (han de ser positius i nega-

tius)

c) Allò que més t’agrada i el que menys t’agrada

El lloc on visc

2. Què en saps, del passat del teu poble o la teva ciutat?

Enganxa aquí una fotografia

teva

Nom de la localitat:

Què en saps, del seu origen?

Quines restes o edificis medievals hi ha (castells, monestirs, muralles…)? De quin segle són?

Quines restes o edificis medievals hi ha (castells, monestirs, muralles…)? De quin segle són?

Em prESEntO

123

Soci

als

• 2n

ESO

un

itat

6.1. Completa la taula amb les transformacions que es van produir en els diferents àmbits de l’agricultura a partir del segle xi.

Tècniques de conreu

Eines

Extensió de la superfície conreada

Rendiments agrícoles

6.2. Explica amb quin tipus d’energia funcionaven els molins a la baixa edat mitjana. Aquests molins, podien funcionar a qualsevol lloc amb independència de la localització i de les condicions del terreny?

6.3. Observa l’esquema de la pàgina 157 (font 1) del llibre i explica els avantatges de la rotació triennal de conreus amb relació a la rotació biennal.

Transformacions agrícoles i demogràfiques

EurOpa a la baixa EdaT miTjana

unitat 6 6Tema6

Tots els fulls d’aquest dossier estan preparats perquè puguis arrencar-los, si així t’ho indica el professor o la professora, i guardar-los en una carpeta d’anelles.

Per personalitzar el teu dossier d’aprenentatge, et recomanem que abans de començar a treballar omplis aquest full.

Soci

als

• 2n

ESO

un

itat

6.1. Completa la taula amb les transformacions que es van produir en els diferents àmbits de l’agricultura a partir del segle xi.

6.2. Explica amb quin tipus d’energia funcionaven els molins a la baixa edat mitjana. Aquests molins, podien funcionar a qualsevol lloc amb independència de la localització i de les condicions del terreny?

6.3. Observa l’esquema de la pàgina 157 (font 1) del llibre i explica els avantatges de la rotació triennal de conreus amb relació a la rotació biennal.

Transformacions agrícoles i demogràfiques

EurOpa a la baixa EdaT miTjana

unitat 6 6Tema6Referència al tema del llibre de coneixements en què trobaràs el contingut necessari per fer les activitats.

103

Soci

als

• 2n

ESO

un

itat

5.1. Llegeix aquest text i, amb l’ajut d’un atles, representa les dades que hi apareixen en un mapa físic mut de Catalunya com el que trobaràs en el lloc web www.espaibarcanova.cat. Escriu primer el nom dels rius principals i no t’oblidis d’elaborar una llegenda.

Les primeres incursions islàmiques so-bre l’actual territori de Catalunya van començar l’any 713. Des de Saragossa, Musà va ocupar Lleida i Balaguer. Alho-ra, Tariq, des de València, va conquerir Tortosa. Després de tres anys de setge, Tarragona va capitular el 716. Molts no-bles i una gran part de la població van fugir cap als Pirineus i la ciutat va ser

devastada i va trigar segles a refer-se. Dos anys més tard, els musulmans van ocupar sense resistència Barcelona i Girona. L’any 720 els islàmics van tra-vessar els Pirineus i van ocupar les terres catalanes actualment dins França (Perpi-nyà). L’any 726, doncs, tot el territori ca-talà, llevat d’algunes valls dels Pirineus, havia estat ocupat pels musulmans.

5.2. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes (C) o falses (F). Després, escriu cor-rectament les frases que hagis identificat com a falses.

C F

a Les conquestes dels islàmics sempre es van fer per mitjà de les armes.

b Al segle viii Girona es va resistir i va acabar sent destruïda pels musulmans.

c L’any 726 gairebé tot el territori català estava ocupat pels musulmans.

d El territori de l’actual Catalunya va formar part d’al-Àndalus.

eSota la dominació islàmica, tots els habitants del territori català pagaven els mateixos impostos.

f Molts cristians es van convertir a la fe islàmica per no haver de pagar un segon impost.

g Els musulmans van derrotar els francs en la batalla de Poitiers (732).

La formació de la Marca Hispànica

EL NAIXEMENT DE CATALUNYA I DELS ALTRES REGNES PENINSULARS

unitat 5 5tema5

R

46

Socials • 2n ESO

UNITAT 2 » LA CIUTAT » La ciutat sostenible » Activitats +

2.29. Visita el lloc web de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat (en trobaràs l’enllaç al web www.espaibarcanova.cat) i busca informació sobre les denominades ciutats verdes, que apliquen criteris de sostenibilitat a la seva gestió. Després, en grups, elabo-reu un mural amb fotografies de les ciutats i expliqueu breument les estratègies que utilitzen.

Activitats +

2.30. Posa’t en contacte amb l’Ajuntament de la població on vius i esbrina si exis-teixen serveis municipals que s’ocupin dels problemes relacionats amb les desigualtats so-cials. Amb la informació obtinguda, redacta un informe.

2.31. En grups de tres o quatre alumnes, feu una llista amb les vostres propostes per reduir la despesa d’aigua i energia a la ciutat. A continuació, elaboreu un tríptic amb imatges i un eslògan relatiu a les propostes que heu consensuat.

2.32. Joc de simulació. Una associació anomenada Fem una ciutat sostenible ha presentat a l’Ajuntament una proposta per a la creació de carrils per a les bicicletes. S’ha de celebrar un ple extraordinari obert al públic on es debatrà la proposta. Es preveu un debat in-tens perquè hi ha altres associacions que estan en contra de la proposta. Una d’aquestes enti-tats considera que el carril bici reduirà l’espai per als vianants, una altra creu que es vulneraran els drets dels automobilistes i els motociclistes i una tercera defensa que els ciclistes utilitzin el carril bus. Distribuïu-vos els diferents papers, incorporeu els rols d’alcalde o alcaldessa i regidor o regidora de Mobilitat i prepareu els arguments per defensar les vostres posicions.

R

Activitats +: aquest apar-tat té com a objectius ofe-rir-te més activitats, que pots fer un cop hagis acabat tot l’itinerari de la unitat, d’una banda, i proposar-te un tipus d’activitats que te-nen una mica més de difi-cultat que la resta, de l’altra.

119

Soci

als

• 2n

ESO

faig balanç

1. Actituds. En quina mesura estàs d’acord amb les afirmacions següents? Puntua-les apli-cant-hi aquest barem:

5. Hi estic molt d’acord. 4. Hi estic bastant d’acord. 3. No sé si hi estic d’acord. 2. No hi estic gaire d’acord. 1. No hi estic gens d’acord.

És interessant saber com eren els primers castells i poder-ne visitar les restes.

M’agrada conèixer la llegenda sobre l’origen de les quatre barres.

És important saber com es va produir la formació de la Corona d’Aragó.

És importat conèixer les restes medievals que es conserven a Catalunya.

M’agradaria fer el camí de Sant Jaume.

2. Coneixements generals. Valora els teus coneixements i puntua els ítems següents d’acord amb aquest barem:

3 = Molt. 2 = Força. 1 = Una mica. 0 = No gens.

3 2 1 0

aPuc explicar com es va dur a terme l’ocupació islàmica del territori català actual.

bSé explicar què és una marca, per què es va formar la Marca Hispànica i quin territori comprenia.

cSé explicar per què el comte Guifré el Pelós és considerat «el pare de la pàtria».

d Puc explicar l’origen de les quatre barres segons la llegenda.

eSóc capaç d’exposar les causes que van conduir Catalunya cap a la independència respecte de la monarquia franca.

fPuc identificar els grups socials que es van beneficiar del procés de feudalització de Catalunya i els que en van sortir perjudicats.

gPuc representar en un mapa la conquesta de la Catalunya Nova i explicar com es va dur a terme la repoblació.

h Sé explicar com es va formar la Corona d’Aragó.

i Sé explicar les diferències entre un pagès lliure i un pagès de remença.

un

itat

5

120

Socials • 2n ESO

UNITAT 5 » el NAIxemeNT de cATAlUNyA… » Faig balanç

3. Coneixements particulars. Completa aquestes frases amb la paraula adequada:

a) La conquesta musulmana es va fer mitjançant .

b) va crear la Marca Hispànica amb la finalitat de protegir

.

c) Guifré va impulsar la de la zona central de Catalunya.

d) Després de la mort de Guifré el Pelós, els seus fills van els

comtats.

e) El cabdill Almansor va llançar un atac devastador contra .

f) El comte Borrell no va el jurament de fidelitat al rei franc.

g) Els eren un conjunt de normes que regulaven la societat feudal.

h) L’abat Oliva va promoure les assemblees de .

i) va ser el primer rei de la Corona d’Aragó.

j) Els pagesos lliures que posseïen petites parcel·les de terra s’anomenaven .

k) Els comtes compensaven les persones que anaven a viure a territoris propers a la frontera

amb privilegis, els quals quedaven recollits en un document anomenat

.

4. El meu diari d’aprenentatge. Escriu un text en què, a manera de conclusions, responguis les preguntes següents: a) Quin és el contingut general del tema? b) Quins són els dos apre-nentatges que consideres més útils? c) Què és allò que t’ha interessat especialment? d) Hi ha res que no hagis entès del tot?

49

projecte

Soci

als

• 2n

ESO

Quina ha estat l’evolució de la població a Espanya al segle xx? Consulta els recursos que hi ha en el web www.espaibarcanova.cat, i d’altres que puguis trobar, i fes les activitats que et proposem. Finalment, amb tota la informació obtinguda, elabora un informe sobre l’evolució de la població espanyola durant el segle xx.

Les pautes que cal seguir per fer l’informe són les següents:

1. Cerca informació sobre el nombre d’habitants d’Espanya en les diferents dècades del se-gle xx (1900, 1910, 1920…). Amb la informació obtinguda, elabora un gràfic i explica quins han estat els períodes amb un creixement més gran.

2. A partir de l’observació de mapes que mostrin la densitat de població a Espanya en diver-sos moments del segle xx, descriu els canvis més importants.

Com ha evolucionat la població espanyola?

projeCte 1 1

Competències bàsiques: tractament de la informació i competència digital; competèn-cia lingüística; aprendre a aprendre; autonomia i iniciativa personal.

Objectiu: aplicar els coneixements adquirits sobre l’anàlisi demogràfica a l’estudi de l’evo-lució de la població espanyola durant el segle xx. El treball es pauta per ajudar a consoli-dar la necessitat d’un esquema a l’hora de posar-se a processar informació i comunicar-la.

50

Socials • 2n ESO

3. Observa el gràfic sobre el moviment natural de la població espanyola i fes les activitats:

a) Descriu l’evolució de les taxes de natalitat i de mortalitat a Espanya.

b) Busca informació sobre l’epidèmia de grip del 1918 i sobre la Guerra Civil (1936-1939) i explica com van influir en l’evolució de la taxa de mortalitat.

4. Busca fotografies que reflecteixin els moviments migratoris que van afectar Espanya al segle xx i adjunta-les a l’informe convenientment documentades. Poden fer referència a l’emigració exterior cap a Amèrica (primeres dècades del segle xx) i cap a països de l’Europa occidental (1950-1970), a l’emigració interior cap a les zones més industrialitzades (1950-1970) i a la immigració estrangera, provinent de països com Romania, el Marroc o l’Equador (finals del segle xx i principis del segle xxi).

5. Els moviments migratoris cap a les ciutats més industrialitzades d’Espanya durant el pe- ríode 1950-1970 va comportar un augment de la població urbana i un gran creixement de les ciutats. A moltes ciutats catalanes (Barcelona, l’Hospitalet…) es van construir barris perifè-rics mancats de les infraestructures més bàsiques. Busca imatges d’aquella època i en l’actuali-tat d’aquests barris, adjunta-les a l’informe convenientment documentades i compara-les.

6. Busca piràmides de població d’Espanya dels anys 1900, 1960 i 2000, adjunta-les a l’infor-me i compara-les.

projecte 1 » Com ha evolucionat la població espanyola?

www.espaibarcanova.cat

35

30

25

20

15

10

5

01900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990

taxa bruta de natalitat taxa bruta de mortalitat

Hi ha tres projectes, un de geografia, a continuació de la unitat 2, i dos d’història, a continuació de les unitats 5 i 8, respectivament. En cada projecte has de fer un treball de recerca a partir del qual has de resoldre les qüestions plantejades.

Soci

als

• 2n

ESO

un

itat

5.1. Llegeix aquest text i, amb l’ajut d’un atles, representa les dades que hi apareixen en un mapa físic mut de Catalunya com el que trobaràs en el lloc web www.espaibarcanova.cat. Escriu primer el nom dels rius principals i no t’oblidis d’elaborar una llegenda.

5.2. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes (C) o falses (F). Després, escriu cor-rectament les frases que hagis identificat com a falses.

C F

La formació de la Marca Hispànica

EL NAIXEMENT DE CATALUNYA I DELS ALTRES REGNES PENINSULARS

unitat 5 5tema5

R

Soci

als

• 2n

ESO

un

itat

5.1. Llegeix aquest text i, amb l’ajut d’un atles, representa les dades que hi apareixen en un mapa físic mut de Catalunya com el que trobaràs en el lloc web www.espaibarcanova.cat. Escriu primer el nom dels rius principals i no t’oblidis d’elaborar una llegenda.

5.2. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes (C) o falses (F). Després, escriu cor-rectament les frases que hagis identificat com a falses.

C F

La formació de la Marca Hispànica

EL NAIXEMENT DE CATALUNYA I DELS ALTRES REGNES PENINSULARS

unitat 5 5tema5

R

Soci

als

• 2n

ESO

un

itat

5.1. Llegeix aquest text i, amb l’ajut d’un atles, representa les dades que hi apareixen en un mapa físic mut de Catalunya com el que trobaràs en el lloc web www.espaibarcanova.cat. Escriu primer el nom dels rius principals i no t’oblidis d’elaborar una llegenda.

5.2. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes (C) o falses (F). Després, escriu cor-rectament les frases que hagis identificat com a falses.

C F

La formació de la Marca Hispànica

EL NAIXEMENT DE CATALUNYA I DELS ALTRES REGNES PENINSULARS

unitat 5 5tema5

R

Socials • 2n ESO

3. Coneixements particulars. Completa aquestes frases amb la paraula adequada:

a)

b)

c)

d)

e)

f)

g)

h)

i)

j)

k)

4. El meu diari d’aprenentatge. Escriu un text en què, a manera de conclusions, responguis les preguntes següents: a) Quin és el contingut general del tema? b) Quins són els dos apre-nentatges que consideres més útils? c) Què és allò que t’ha interessat especialment? d) Hi ha res que no hagis entès del tot?

Faig balanç: en aquest full et proposem una autoavaluació perquè puguis valorar si has assolit prou bé els coneixements més destacats sobre el tema.

El meu diari d’aprenentatge és un espai reservat perquè facis una reflexió sobre què has après, quins aspectes del tema que acabes de treballar necessites repassar, quines coses que no sabies has descobert… Respon amb sinceritat.

En algunes activitats remetem al web www.espaibarcanova.cat, on trobaràs enllaços relacionats amb la matèria o materials necessaris per resoldre-les.

Numeració: cada activitat està identificada amb el número de la unitat i el número correlatiu de l’activitat.

Rúbrica: activitat seleccionada per a l’avaluació competencial.

Socials • 2n ESO

2.29. Visita el lloc web de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat (en trobaràs l’enllaç al web www.espaibarcanova.cat) i busca informació sobre les denominades ciutats verdes, que apliquen criteris de sostenibilitat a la seva gestió. Després, en grups, elabo-reu un mural amb fotografies de les ciutats i expliqueu breument les estratègies que utilitzen.

Activitats +

2.30. Posa’t en contacte amb l’Ajuntament de la població on vius i esbrina si exis-teixen serveis municipals que s’ocupin dels problemes relacionats amb les desigualtats so-cials. Amb la informació obtinguda, redacta un informe.

2.31. En grups de tres o quatre alumnes, feu una llista amb les vostres propostes per reduir la despesa d’aigua i energia a la ciutat. A continuació, elaboreu un tríptic amb imatges i un eslògan relatiu a les propostes que heu consensuat.

Joc de simulació. Una associació anomenada Fem una ciutat sostenible ha presentat a l’Ajuntament una proposta per a la creació de carrils per a les bicicletes. S’ha de celebrar un ple extraordinari obert al públic on es debatrà la proposta. Es preveu un debat in-tens perquè hi ha altres associacions que estan en contra de la proposta. Una d’aquestes enti-tats considera que el carril bici reduirà l’espai per als vianants, una altra creu que es vulneraran els drets dels automobilistes i els motociclistes i una tercera defensa que els ciclistes utilitzin el carril bus. Distribuïu-vos els diferents papers, incorporeu els rols d’alcalde o alcaldessa i regidor o regidora de Mobilitat i prepareu els arguments per defensar les vostres posicions.

R

Activitats per avaluar per dimensions i competències en l’aplicació Avaluapp.

Activitats que treballen els Objectius de Desenvo-lupament Sostenible (ODS) aprovats per l’ONU.