millorar l’avaluació per a millorar l’aprenentatge
TRANSCRIPT
Millorar l’avaluació per a millorar l’aprenentatge (novembre de 2011-gener de 2012)
Presentació del Portfoli de Raül Pons Chust
Al principi, tot era molt borrós per a mi…
…Però van arribar ells i ella i tot va començar a canviar…
El seu treball, el seu esforç i la seua iniciativa ens obria les portes a una concepció de l’avaluació diferent… i ho feien amb molta força
… encara que després de la primera sessió ja ho veia un poc més clar…
… amb el Cicle de Millora…
La millor manera d’animar l’alumnat a engegar canvis és, precisament, utilitzant eixos canvis en la tasca docent (educació proactiva)
… l’entorn moodle…
1. Planificar2. Actuar3. Avaluar4. Reflexion
ar
… però, sobretot,
Pel debat plantejat sobre el vertader propòsit de l’avaluació: Funció social (marcada per una necessitat que imposa
la societat de qualificar i seleccionar l’alumnat); Funció formadora (la vertadera dimensió de la tasca
docent: aquella que contribueix a l’aprenentatge de l’alumnat engegant tasques d’autogestió i autoregulació).
Al final, una bicicleta faria que la nostra vista fera una nova millora…
Es notava que el grup tenia motivació
El video de José Luis Castillo va despertar noves preguntes i vaig engegar un nou fòrum de discussió (poc existòs, la veritat): Reinventar la qualificació…
La resposta de Reina i Manolo avançaven temes que tractariem en futures sessions: rúbriques i “currículo por TAREAS”. I això, precisament, me va animar més i més…
Per tant, més claredat…
La segona sessió (avaluació diagnòstica) va aportar-me tres aspectes claus:
1) Quanta més informació de l’entorn de l’alumnat sapiguem, millor serà el diagnostic de partida, que millorarà el seu aprenentatge.
2) La nota haurà d’informar sobre l’aprenentatge que l’alumnat ha experimentat durant un període. Per tant, la nota no és el resultat únicament d’un examen sinó d’una sèrie d’indicadors que informen sobre un procés i no sobre un moment puntual.
3) Aquestos indicadors ens informen sobre com fem la nostra avaluació i ens han d’ajudar a millorar-la, només pensant en millorar l’aprenentatge de l’alumnat. Per exemple, si incorporem les TIC a l’aula estarem més prop de la realitat de l'alumnat, ja que ells (i elles) ja utilitzen les TIC fóra a casa. Per tant, ens posem a la seua altura si complim amb les seues expectatives i facilitem que milloren el seu aprenentatge... Per això requereix canvis... generalitzats.
Els canvis generalitzats comencen per utilitzar la imaginació, concepte clau per a treballar per competències. El professorat ha d’exercitar la seua capacitat creativa per a proposar activitats que l'alumnat ha de resoldre.
No obstant això, aquestes propostes han d'estar ben prop dels interessos i preferències de l'alumnat.
Si plantegem situacions reals, de la vida quotidiana estem integrant l'aula en la vida real, estem obrint les portes de l'escola i estem eliminant barreres i obstacles perquè el professorat també s'ha d'integrar, assumint un rol més de coordinador i facilitador que de transmissor de coneixements.
Aquest aprenentatge significatiu requereix molta implicació i molta dedicació. I la pregunta clau és: estem disposats?
Després, la forma de "qualificar" que tant ens preocupa (a uns més que a uns altres) també s'ha de centrar en els paràmetres que vulguem. La metodologia de la nostra acció educativa ha de superar ja els clàssics exàmens.
Per això és molt important transmetre a les famílies i a l'alumnat les nostres intencions; contràriament, la nostra metodologia naufragarà.
La tercera sessió… extraordinària
Ja veia més clarament…
… però molt més…
La cuarta sessió: el moment clau del curs Elaborar un esquema conceptual del tipus que siga no és fàcil perquè requereix un
esforç immens d'anàlisi, síntesi, autoavaluació i "propósito de enmienda" i això no tothom està preparat a fer-ho... Però Reina ens va demostrar com es fa i què hauríem de fer nosaltres:
- PLANIFICAR la nostra autoavaluació. Amb això, sabem que primer haurem de dibuixar el mapa conceptual; després dissenyar un esborrany de la nostra rúbrica; posteriorment, reestructurar el mapa per a ajustar-lo a la rúbrica i, finalment, executar la rúbrica (o perpetuar el procés fins...). Per tant, en aquesta primera fase de planificació, haurem de pensar i posar sobre el paper tot allò que fem per a avaluar.
- ACTUAR segons el pla establert. És a dir, dibuixarem el mapa i dissenyarem la rúbrica.
- AVALUAR el nostre mapa conceptual segons la rúbrica. Amb això, necessàriament, haurem de millorar el mapa i ajustar la rúbrica abans de
- REFLEXIONAR sobre els canvis i adaptacions que ens pertoca realitzar I vaja si ho va aconseguir: mentre Reina compartia amb nosaltres la seua pròpia
experiència no vaig deixar de pensar com faria jo el meu mapa conceptual. Vaig tardar uns quants dies en solucionar-ho...
I el resultat és que l’avaluació
passa a ser el centre de la meua proposta
educativa:
L’esquema conceptual em va deixar veure ja quasi tot clar…
Només faltava una empenta i ens la va fer l’inspector…
Tot i que no anava predisposat a esperar res, la veritat és que l'inspector em va sorprendre molt favorablement.
De tot el que ens va comunicar m'he quedat amb un missatge clar: hem d'intentar superar el sistema d'avaluació tradicional basat únicament en l'examen.
La inspecció ens anima a utilitzar altres eines més avantguardistes sempre ben fonamentades i ben comunicades a les famílies i a l'alumnat...
Ni més ni menys: el que hem treballat durant tot el curs. És a dir: la inspecció educativa, que moltes vegades veiem
amb mals ulls, avala les noves propostes i, amb això, les nostres ulleres esta ja ben graduades.
. . .
Finalment, faltava la pràctica dels barrets
Amb la qual he sabut que: El meu sistema d’avaluació era marginal i poc clar en la meua
Programació Didàctica i això provocava indecisió, inseguretat i incoherències.
A més a més, la intenció no era certament millorar l’aprenentatge de l’alumnat sinò jutjar de manera imparcial els continguts assimilats i tampoc pretenia avaluar les competències (almenys no conscientment).
Però tenia coses positives: l’avaluació sumativa era el resultat de diferents indicadors no només d’un examen i hi havia una vocació autoavaluativa.
No tinc dades empíriques perquè no tinc experiència.
I també que tinc moltes possibilitats: 1. Situar l’avaluació en l’eix principal de la meua
Programació Didàctica. 2. Desenvolupar la metodologia d’acord amb el sistema
d’avaluació. 3. Dissenyar rúbriques que faciliten l’avaluació de
l’alumnat. 4. Imaginar estratègies que ens permeten retroalimentar
el procés. 5. Planificar el sistema d’avaluació del procés amb la
previsió de tots els moments autoavaluatius. 6. Basar el sistema en el Cicle de Millora de l’Avaluació
i en el disseny per competències.
… I, per fi, vaig veure…
… I, per tant, hauré de modificar la meua programació…
… de dalt a baix. De moment, per a mi, això és suficient: haver estat capaç de
reconèixer les debilitats i amenaces que tenia el meu sistema d’avaluació (i també les fortaleces i oportunitats).
Ara, comença un nou temps en què hauré d’adequar tot el meu projecte a les noves idees que aquest curs del CEFIRE m’ha ajudat a imaginar i el resultat, quan estiga tot enllestit, el podrem avaluar des d’una nova perspectiva, ara sí, més concordant amb les noves avantguardes pedagògiques del segle XXI.