LLOSETARevisto Independiente De información LocalAÑO VI - NUMERO 73 - AGOSTO 1989

LLOSETA

QUI ÉS EL SR. CERDOFERNANDEZ

Sr. Director:A la revista n° 63 del passat

mes d'octubre vaig voler ferunes reflexions sobre un escritanterior que s'havia publicatal mes,de setembre i que signavaen Lluïs Cerdo Fernandez. Aquestsenyor me va contestar per cartapublicada el novembre del 88mitjançant tres columnats dedoisj bestieses i pardaladés,tan es així que vaig creure queno es mereixia distreure ni cincminuts del meu temps en fer un

nou torn d'escrit.L'únic que me sabia greu de

no contestar de bell nou, erael fet que hi pogués haver gentque pensas que el Sr. Cerdom'havia "convingut" amb les se-ves teories, pero he de confesarque la peresa me va guanyar.Novalia la pena mantenir una po-lèmica amb un personatge tantancat.Però, vet ací, que cau a les

meves mans. el darrer exemplarde la revista "S'Arenai de Ma-llorca" i puc llegir el millorencapçalament de l'any, "LLuisCerdo: pel simple fet de pixarja se creu metge dels ronyons".He de confesar que feia, tempsque no m'ho passava tan be lle-gint un article i, a mes, unde tan seriós com aquest i alho-

Lluïs Cerdó: pel simple fet de pixarja se creu metge dels ronyons

Palma de Mallorca, 22 de maig de 1989.

Sr. Director,per al·lusions direcles ¡ amparam-nos en el dret de

rèplica, APLEC, vol contestar la carta de Luis CerdaFernández publicada per Baleara (10.V.1989) i amb el(Hol "Mails catalanistes*.

1) Els qualificatius que ens atorga el sr. Cerdó nosón aïllats sinó que Tormén part d'una llista iniciada perAntonio Alemany Dezcallar (vegeu "Furor barbaríais",'El Dia 16 de Baleara" 18.IV.1989) I continuada perRamon Rodríguez Viflals (vegeu "Nacional catalanis-mo", DU 26.IV.1989). Tots ells, com si actuassin coor-dinats, han coincidit d'acusar l'A PLEC de "nazis, feixis-tes, racistes catalanistes", sense raonar, demostrar i ar-gumentar en cap moment aquestes greulssimesacusacions. La resposta d'APLEC no s'ha fet esperar.Vet-la ad: aquí els únics "nazis, feixistes, racistes

espanyolistes" són elb i tot seguit ho demostrarem ambproves i fets. Per començar, cal dir que is public inotori que els individus esmentats han feta campanyapública des de la premsa i altres mitjans de com-unicació contra TV3, el circuit de TV2 en català, l'en-senyament obligatori de la llengua de Mallorca a les es-coles, les disposicions del Govern Balear sobretoponimia etc. i han emprat expressions com "dictaduracatalanista", més concretament, el subjecte que ensocupa, sr. Cerdó, ha arribat a parlar de "genocidilinguistic que estan dugnent a terme es catalanistes"(Baleara, 24X1989) i els ha comparat a "en Hitler, enFranco, en Pinochet, n'SInlln, o en Fidel Castro"(Baleara, 27.X1I.1988); afirmacions Iotes elles que coin-cideixen exactament amb les realitzades per Jaime Mar-torell Mir (principal encausa! i sospitós d'haveratemptat dia Z2.IV.89 contra el repetidor do- r Vi aAllabia) i que fa pocs setmanes ha afirmat: "Vivimos en

2 (146)

ra tan fresc, divertit, encertati clarificador.Jo comprenc, Sr. Director,

que tal vegada seria abusar dela seva benevolència pretendrela publicació de l'article enqüestió, doncs aquest pot abar;car de dues a tres pàgines, peròtambé crec que no podem negara molts dels lectors de laRevista LLOSETA -alguns d'ells"intoxicats" pels articles delSr. Cerdó- que vegin una carica-tura esperpentica i alhora moltaproximada de qui es aquest ho-me, quines ideologies el soste-nen i qui mal pot arribar a fera la nostra llengua i a la nos-tra cultura,.Moltes gràcies.Ben atentamentFrancesc Fernández Fernández

una dictadora peor qne en los tiempos del franquismo"(Baleara, 2.V.I989), "Yo quemarla a todos esoscatalanistas en la hoguera", "A los catalanistas losquemaría en la plaza pública" o "Yo con los catalanis-tas, repito, haría lo que la Inquisición hada con losherejes" (El Día 16 de Baleara, 2.V.1989). Desprésd'aquestes explicites paraules, és prou evident qui és elnazi que enyora el fogó dels jueus de la plaça Gomita oèb forns crematoris de Ausckwitz.

Estigui tranquil el sr. Cerdó perquè nosaltres nol'acusarem d'haver calat foc al repetidor de TV3.Nosaltres l'acusarem d'una cosa molt més greu: ésserun altre.més dels responsables morals, com AlemanyDezcallar, Rodríguez Viñals..., instigadors subreptfcisque tiren la pedra i amaguen la mà i que han contribuiia crear les condicions perquè se produís aquest aclecovard, miserable i nazi. Ha de quedar prou clar queAPLEC distingeix entre qui ha estat l'autor material del'atemplit i qui ha col·laborat, amb mentides, suporteconòmic, intoxjcacions polítiques i manipulacionsperiodístiques, }•crear l'atmosfera que ha desembocaten aquest acte canalla. No cal dir que vostè, sr. Cerdó,ja té l'honor Ustòrie de formar part del segon grup perhaver escrit frases tan incendiàries com "Por desgracia,esa Indignación y. esa rerguenxa quedan ahí, dentro decada ano de nosotros, sin provocar ninguna reacción

LLOSETA •RevIi(aIno*epenrfien(eDeín/ormaci¿n£ocaI

Apartado de Correos na 6 Tel. 514164 - LLOSETADEPOSITO LEGAL : P.M. 747-1983R3JACTORES Y COLABORADORES: Jaime Morro Ripoll. MarianoMedina Ripoll, Jaime Servera Coll. Gabriel Rieras Salom,José M« Escudero Pol, Bartolomé Bestard Bestard. BartomeuCapó, Joan Guasp, Antoni Santandreu Ripoll.Francesc Muxnar.FOTÓGRAFOS: Miquel Ramon Calatayud, Llorenç Ramon Borrasy Antonio Mulat Ramón.COMPOSICIÓN TEXTOS: Antonia Massonet Fernández.MONTAJE: Llorenç Ramon Borras, Pau Reynés Villalonga yFrancesc Villalonga Beltran.DIRECTOR: Pau Reynés Villalonga.PRECIO EJEMPLAR: 100 pesetas. SUSCRIPCIÓN ANUAL: 1200 pts.IMPRIME: Apóstol y Civilizador - PETRA (Mallorca)

El verano es tiempo de asueto,de relax y de diversion. En Ma-llorca, cada verano, podemos ob-servar a la jet set nacional yextranjero de la que, por laprensa y las revistas, conocemossus avenduras, los alquileres,casi millonarios, de chalets,sus yates, sus fiestas y susmenudencias. Gastan sus dinerosy, parece, viven a lo grande,tomándose vacaciones cuandodurante todo el afto apenastrabajan.Todas sus andanzas interesan

a la gente, en cambio, segúndenuncia Caritas, 500 familiasen Palma no pueden llegar as finde mes, creando auténticasbolsas de pobreza. No esdemagogia, es una realidad.

LLOSETA 3 (147)

de repais* ni de desagravio ante lo que ha sido un I n -(ulto a Mallorca f a los mnllorqulnes'- (Baleares,9.1 1988) o *En Miquel Alenynr, president de s'ObraCultural Ralear (supôs que el varen convidar comagraïment per Instal·lar es repetidor Il·legal)* (El Dia16 de Baleara, 12.VH.88).

2) El «r. Cerdo se mostra indignat i ens acusa de'Mals educats que utlllfr.au sa llibertat d* premsa perInsultar-me públicament del d'e« rostro racisme' pel(et que J'hcm qualificat de 'mestís: nil de pare mallor-quí I mire Forastera*. Bé, la veritat is que no hem ditres que fos mentida. El sr. Cerdó, per molt que li cogui,és un empelt de mallorquí i Forastera, o sigui, un mestís,

un criollo ja sigui de llinatges, de fets o d'actituds. Elprimer que en reiterades ocasions ha fet d'aquest lemauna qüestió pública ha estat ell, ara ido, que s'atingui ales conseqüències. El sr. Cerdo, quan ha trobat sabatade son peu i l'han començat a estrènyer de valent, se fal'ofès, la poma bullida i lamenta que l'insultin. B6, fran-cament ell s'ha cercat ronya per gralnr! Durant anys cusha cercat les puces parlant de "calalanols": *escatalanqts són quatre perduts* (Baleares, 14.XII.1988),de 'dictadors catalanistes' (DM, 19.IV.198R) i d'altresprovocacions. Ara idò que ha trobat cl qUe cercava, ques'aguanti. Qui no vol pols que no vagi a s'era, sr. Cerdó,t si vostè té cl cap de pasta tova no jugui a pedrades nofos cosa que en surti més escaldat que una gallina ilecorral a qui han donat un cncalç.

3) El sr. Cerdo, i com ell tols els gonellcs, ha quedattan esculat davant la nostra carta expeditiva que ha per-dut el remue i per omplir paper ha rwgul de recórrer al'estúpida argúcia de repetir els Estatuts de "Cultura enllibertar. Atès que a nosaltres no ens ve de mig full con-testar-li, li direm que l'expressió que empren *sn llcn-gn* remaci* de ses Illes Balears*, no és altra cosa quereconèixer que els mallorquins som esclaus d'Espanyaja que, amb paraules del filòleg Joan Coromines, *Vcr-pacylu? .«r* pròpiament l'esclau nascut en una casa(•••), Vernácula verfo mols vulgars, expressions d'nsplebeu o merament local (...), i un vernacle és unpatues, un dialecte local sense ús literari, I poc o mnlusat per li gent culta* (llegiu "Vtmackr, pp. 53-54 dins"LJeurtl i conventi d'un filòleg", Barcelona 1983).

4) Vostè, sr. Cerdó, diu que "Cultura en lUbtrtaf noés 'una associaci« antlcafnlanlsta, ni cnstellanlsta, sin«mallorqylnlst* de totes totes*. No cal Vostès no són an-licatalanisles, vostès són simplement somerclcs del bonjesús que amaguen un bona pistola davall els faldons dela camilla. Però, Pins quan creu que enganyaren la gentde bona fel Ja se sap que abans s'agafa un mentiderque un coix i que un falsar! ha de tenir molta memòriaperquè sinó ben aviat se posa en evidència i mostra clllautó. Aquest és el cas del foraster Ramón Rodrigue?.Vifials que, com a president d'aquesta associació, queara vostè to la poca-vergonya de presidir, ha escrit car-tes al director amb títols tan inequívocs com 'Invasióncatalanista* (Baleares, 28.VII. 1988), "iNormnllwclón odictadura? (DM, 30.1V.1989), 'Nencnlalnnlsmn* (DM,1.VII.1988), *EI meslnnlsmo eninlnnisliT (Mf,2.11.1989), *¿\ que viene eso del cnlnlnn en micini*Islas?" (UH, 10.1!. 1989) o Traición cnlnlnnlsln* (DM,18.V.1989). RcxIrÍRiïc/ Vifials lé In barra d'acabar elsseus escrits amb proclames tan antimallorquines com'De lo dicho se desprende què el Famoso decreto de'Normalización Linguística", no es mas que unachapuza ofensiva que atenta contra nuestra Integridadcultural y legítimos Intereses dej resto de nuestros com-patriotas castellano-parlantes que nos honran con suresistencia, y que por consiguiente no puede durar másque lo que nuestro pueblo, harto de tanto histerismocatalanista, le deje que dure" (Id).

5) Nosaltres, sr. Cerdo, no volem "convertir Mallor-ca I ses Illes Balean en una colònia de sa granCatalunya Feixista*, com diu vostè. Ben al contrari,nosaltres el que st volem és acabar amb el colonialismeespanyol que suca Mallorca com si fos una llimona itracta eis mdlorçuiïis pitjor que si fóssim esclaus. Permolt que vostè no *v; vulgui reconèixer, hi h» un fet ir-:ruiüMe: e!s dobíers que els forasters ens (oten a cabas-sos amb els imposts van a Madrid, i no a Barcelona quetambe 4s víctima do U mateixa iniuslícia i espoliació fis-cal. Nosaltres, sr. Cerdó, Punie que volem és r.l mateix

que Portugal ja va aconseguir dia 13 de febrer de 1668:la independència, i lluitar per aquest objectiu ni aquí, nia Letónia, ni a Nova Caledonia, ni a Sudàfrica , ni a

Armènia, ni a Irlanda ni a la Corodmrin» seri mai unacte nazi i feixista.

6) Sr. Cerdó, contesti d'una vegada aquestes pregun-tes t no se'n vagi per les bardisses com j* ha fet ¿sedeixaria vostè operar de trasplantament d'aorta per uncirurgià que no ha trepitjat una Facultat de Medicinaperquè, amb paraules de vostè, 'son ana rentad* d« cer-vell'? ¿Per què vostè quan escriu en foraster empra l'or-tografia estàndard i no escriu en modalitat andalusa,per exemple? ¿Per què vostè no aplica a la llenguacatalana els mateixos criteris que empra quan escriu enforaster?

7) Vostè diu que parla mallorquí des de 'l'any 1985ençà I l'any 1983 j* l'escrivia maldament foi ambdificultais'. Pregunta que li feim: ¿com se va atrevirvostè amb aquests coneixements tan rudimentaris i pocconsolidat» a fer des de l'estiu de 1985 fins a febrer de1986 una col·laboració setmanal a "El Dia", titulada "Esnostro llenguatge" i firmada, curiosament, amb elpseudònim de 'CneareH"?

8) Sr. Cerdó, no dubti que de vostè en tenim una in-formado tan exhaustiva que si sàpigues fins on arribaestam convençuts que U pegaria un acubó d'aquests quefan perdre tots els coloreis de la cara: "wig one con-eixeu HI per randa es men currículum de periodista*.Sàpiga, naturalment, que el capítol de lei oposicions aRNE (Balears) no ens ha passat per malla. Vegen diari"Baleares", 'Suspès per parlar en mallorquí", de dia16.11.1988. Per descomptat no és la nostra intenciódeixar cap fesol de garroveta sense esclovellar. Vet adel que pensam sobre aquest tema en concret: voatè ésun betzol de set soles que se tira terra damunt quan afir-ma que es 'un autodidacta: mal m'he apuntat • capcurset de normalització*. Però, és possible tanta curíor!Contesti d'una vegada: ¿què passaria si vostè fes unsexàmens d'oposicions al Canal Sur i els redactas en"modalidad andaluza'? Faci, faci la prova i ¡a ens con-testarà!

9) Vostè, sr. Cerdo, juga brut i amb tes cartes mar-cades. És per això que s'ha d'amagar darrerapseudònims com "Cucarei!*, 'Jordi Culumé', 'PepeCranalno'... Aquí de qualque pinzellada d'humor*, resde resi De fet, el gemellarne i l'anticatalanisme a Mallor-ca quasi sempre ha hagut d'emprar pseudònims per tald'amagar la seva mala entranya i fomentar la intoidcaciódels mallorquins, victimes i esclaus de la ignorància dela qual és responsable en última instància la colonit-zació espanyola. La coincidència, per tant, de les ini-

• cials de 'Pepe Granalno" amb les de 'Pep''Concila*(PC,), no són fruit de la casualitat. Tot al contrari, sónni més ni manco, que lei dues carei de la mateixamoneda. És molt important constatar que el trampósCerdó tau soll ha donat la cara obligat per lei cir-cumstàncies, una vegada que un error delí correctorsd"£/ Dia 16 it Baleara" el va desemmascarar quan livaren publicar la carta 'Qne w vea aquí TV ándalas»'(vid. ob. cit. 6.III.1989), tota el aeu nom vertader encompiei del pseudònim. Igualment volem denunciar lamanipulació que tant Alemany com Cerdà fan ara deFrancesc de Borja Moll o de Mn. Alcover quan elprimer ja va combatre de valent en Pep GoneUa i haescrit llibres tan inequívocs com "Els IHnatgu catalans,Catalunya, País Valencià, Illes Baleara" (1959) i elsegon va ésser defensor del qualificatiu "nacionalitatcatalana* i dels mallorquins com a 'catalans de Mallor-ca' (1909).

10) El sr. Cerdó, com Alemany Dezcallar, RodríguezViftals-, acusa J'APLEC de tenir 'uns plantejamentsracistes", en canvi, en cap moment, explicita quins són

aquests plantejaments i perquè, segons la seva opinió,són racistes. APLEC vol deixar molt clar que dels"Gitanos I Forasters" no en fa una qüestió de llinatges ode lloc de procedència sinó que en fa una qüestió d'ac-titud. No debades al nostre tríptic de presentaciódefinim el concepte foraster amb les següents paraules:FORASTER: entenem per 'Foraster tota aquella per-sona que Independentment del seu llinatge I del senlloc d'origen, col·labora en el genocidi I e'n la colonit-zació espanyola del nostre poble. Les acusacions deracisme del Sr. Cerdó i companyia cauen pel seu propipes quan han firmat el text origen de tota la polèmicapersones amb llinatges de ressonàncies tan espanyolescom Lucena, Prieto, Vallejo, Lara, Postigo etc. Aquestfet impugna tota acusació de racisme ja que demostraque nosaltres no tenim en compte ni et color de la pell,ni l'accent, ni l'origen, sinó els gestos i les actituds.

Naturalment ens alegram moltbsim que hi hagi per-sones amb aquests llinatges que, fort i no et moguis!, sedignen a defensar Mallorca d'aquesta manera, cosa quemai no es podrà dir d'alguns renegats, traïdors i gonel-les mallorquins que amb llinatges com Martorell, Mir,Alemany, Dezcailar, Salom, Barceló, Cerdó, Truiols,Feliu, Zaforteza, Vallcaneres etc. se presten amaniobres confusionis'es i a sembrar la divisió entre elsindígenes per tal de facilitar la colonització forastera.

11) Sr. Cerdó, APLEC no crea cap odi, senzillamentperquè la ràbia i l'antipatia furiosa que els forasters igitanos senten cap als mallorquins és innata als 274 anysde colonització espanyola que patim. Vostè afirma quemallorquí i foraster 'són Idiomes complementaris, no In-

compatibles'. Bé, aquesta afirmació és una mentidamolt bona de refutar just citant tres exemples que hemviscut en un espai de només quinze dies: divendres 6d'abril: jove mallorquí detingut per la policia pel fet dexerrar en mallorquí; dijous, 20 d'abril: la DireccióProvincial de Treball, depenent de .l'administraciócolonial, ha rebutjat un escrit pel fet d'essa redactat encatalà; dissabte, 22 d'abril: atemptat contra el repetidorde TV3 a Alfàbia. Això pel que fa a la idea de "com-panbles" perquè per contestar la idea de "complemen-taris" ens basta citar la política lingüística que implantàel franquisme l'any 1939: "Mallorca no es sólo par« losmallorquines, es para todos los españoles, comoespañola" que «a. Q« el mallorquín se hable en la In-

timidad, en la ramilla, nos parece muy bien, pero que«e ose en la Tlda ondai, comercial e Industrial de laN»d«n nos parece sencillamente deplorable' (vegeuRepressió contra la llengua de Mallorca' per Josep Mas-sot i Muntaner, dins Nalionalia II, 1978, pp.9-17).

Sr. Cerdó, el fet que vostè al final de la seva cartadigui "No ho paga contestar ses altres preguntes'demostra que aquesta vegada l'han ferit en viu ¡'que elsarguments per tal de mantenir aquesta absurdapolèmica se 11 mencaben. APLEC, però, no vol acabaraquesta carta sense dir-le per escrit i en lletres de molleuna sèrie de coses que segur que no li han dit mai, perexemple: vostè és un capelos que de la mateixa maneraque pel simple fet de pixar'ja se creu metge especialistadels ronyons, també pel simple fel d'obrir un diccionaride 1858-78 •Ç'Nuevo diccionario' maltorqutn-casteUano-latln" de Joan Josep Amengua!) ja se creu capacitat persentar càtedra en matèria de Linguística. Qualificar-lo,prò, a vostè de simple ignorant és ésser molt benèvol iinexacte ja que voslè és una cosa moll pitjor que totaixò. Vostè és un exemple més de la política anunciadaja per Felipe V (11 de setembre de 1717) 'se procureMANOSAMENTE Ir Introduciendo I* lengua castel-laa en .quell« pueblos" (referit als pobles de Mallor-ca) o per Jot« Rodrigo Villalpando dins les seves in-struccions als corregidors 'mul templadas y disim-uladas, de manera que ae conslg* d efecto sin que senote el entoado' (29 de gener 1716). Amb d'altresparaules, sr. Cerdó, vostè és l'enemic infiltrat, 1 per aixòres millor que un mestís, dins la reraguarda de Mallorcaper tal d'encendre un foc de distracció, conegut tècnica-ment amb el nom de 'baralles de negres*, i així per-petuar la divisió dels mateixos mallorquins. Llavors lajugada-és perfecta, mentre vostè els enfrenta, que siMallorquí català, que si divendra-divenres, que si auan-guand i un caramull més d'altres pardalades, acon-segueix així impedir que exploti a la superfície l'autènticconflicte que somou les fibres més profundes de lanostra terra: mallorquf-Foraster. Cal reconèixer que laseva jugada és astuta i que fins avui els ha donatexcel·lents resultats: sembren la divisió entre els mallor-quins mentre simultàniament els "cebolla", "el patilla", "elpirana; "el tato' i/o pedos", "la pipT, "el negro", "el Ullo","el seco", "el loco', "el abuelo", "la Pachona' de torn sefan amos i senyors de Mallorca, tot això mentre d'aquísurten avions I vaixells estibáis de divises cap a Madriddins la més absoluta impunitat. Ho repetim: una jugadamestral I aquesta mateixa polèmica pol servir de prova.

Mentre mestissos i renegats com vostè mantenen aques-ta brega encesa, creen una cortina de fum i silencien laguerra de xifres d'aquests dics passais entre el virrei Ocla colònia (Gerardo Osrcía)! Ics autoritats indígenos(Alexandre Forçades, conseller d'Hisenda) sobre clsdoblerets que Madrid ens fot de mala manera

Sr. Cerdó, si desprès d'aquesta espolsada encara seveu amb ànim de tornar a sortir a rolle, no cal que ensho digui, bast» que er.s ho insinuí, f}* haurà pogut com-provar que nosaltres, com Mn. Antoni Maria Alcover,som del pebre r!e cirerr.t» i estani disposats a polcmit-íar amb voslè fins a les últimes conseqüències, és a dir,fins que un dels dos hagi d'amollar el mac, aplegar velesi tirar la tovallola!

Cordialment, APLEC.

LLOSETA 4 (148)

PLENO MUNICIPALEl miércoles, 16 de agosto pa-sado, con, un calor asfisciantese celebró una sesión plenariacon la presencia de un sólo es-pectador: el que suscribe. Enel orden del día también pocacosa: dos puntos.Primer punto: alegación del

grupo socialistas en, relacióna los tipos de gravamen para1990 del impuesto sobre el in-cremento del valor de los terre-nos y aprobación definitiva dela ordenanza. El 25 de junio pa-sado quedó aprobado, con carác-ter provisional, el tipo de gra-vamen, fijándose el mínimo por-que estaba pensado en funcióna los nuevos valores catastralescomo consecuencia de la revisióndel catastro que se había deiniciar este mismo afio y que en-traría en vigor el 1a de enera1990. Sin embargo la informaciónque se tiene en el ayuntamientoes que no entrará en vigor eneste fecha y para poder recaudarlo mismo que se tenia previstose propuso y, se aprobó, f i jar eltipo de gravamen al máximo; el26%, teniendo en cuenta que enel caso de las Plus-Val ias, lanueva ley de Haciendas locales,que entrará en vigor el 1a deEnero del 90 dice, que el 75%de la cuota será un gasto dedu-cible de la declaración de larenta que hasta ahora no lo era.El segundo punto fueron alega-

ciones de Gas, y ElectricidadS.A. en relación al Precio Pu-blico de ocupación de suelc,subsuelo y vuelo de la via pú-blica con la aprobación defini-tiva de la Ordenanza. Estas ale-gaciones que efectúa GESA lapresentaran en todos los Ayunta-mientos, todas las empresas e-léctricas de toda España cuandodichos Ayuntamientos apruebenla mencionada ordenanza, porquetienen un recurso ante el Tribu-nal Constitucional en contra deldinero que repercute a los Ayun-tamientos sobre el impuesto delIVA, y consideran que es incom-patible. Se propuso desestimarlas alegaciones 1-2-3 y 4 y es-timar la 5 en cuanto se puedanconcertar a diferentes empresaslos pagos fracciçnadps. GESAcontra la aprobación definitivade esta ordenanza puede ponerun recurso Contencioso Adminis-trativo.

información municipal

El Secretario, Josep Alonso,informó del escrito recibido delMOPU, Servicio de Carreteras,en el cual se aprueba por 4.598.000 asfaltar de aglomerado la

carretera Inca-Lloseta desde elP-K 2,270 al PK 2,80. Es .el tra-mo de carretera que va desde laantigua casetilla hasta Inca.

Jaime MORRO

agenda mensuaiMÉDICOS2/3 setiembre: Dr. Seco (Binis-salem)9/10 setiembre: Dr.B. Moya16/17 setiembre: Dr.Cerda (Bini-ssalem)23/24 setiembre: Dr. J.Moya.

medicasfiestassiempre

encargo

encargo

NOTA: Para las guardiaslos fines de, semana yel n° de telefono serael mismo:

28 13 13- Para Binissalem dar elal BUSCA 1.303.Para Lloseta dar el

al BUSCA 1.383.

FARMACIAS1-2-3 setiembre: Fcia.Bennassar.4/10 setiembre: Fcia. Real.11/17 setiembre: Fcia. Bennassar18/24 setiembre: Fcia. Real.

PRACTICANTES2/3 setiembre: Lloseta.8/9/10 setiembre: Selva (Tel.515598)16/17 setiembre: Lloseta23/24 setiembre: Selva.

TELEFONOSURGENCIA* Policía Municipal:

+ Móvil: 908 136426+ Oficina: 519439

* Ayuntamiento: 519439* Parroquia: 514056

519119* Unidad Sanitaria:

519760* Escuelas "Es Puig":519436* Escuelas A.Maura: 519715* Campo Deportes: 519437

* Correos: 514051* Ambulancias: 502850* Taxi: 500923* Pompas Fúnebres:

514096* Bomberos: 500080* Guardia Civil:+ Binissalem: 511059+ COS: 295050

* Protección Civil:721040

* Electricidad (Averias)500700

* Teléfono -de la Esperanza:461112

* Información y asistencia alciudadano (Govern Balear):900-321 321

TRENESPALMA-INCA.Salidas de Palma: 6, 7/ 8,

8.40, 9.20, 10, 11, 12, 12.40,13.20, .14, 14.40, 15.20, 16,17. ,18, 19, 20, 20.40 y 21.20H. Sábados, domingos y festivos:6. 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14,15, 16. 17, 18. 19. 20 y 21.LLOSETA-INCA.

A las 6.32. 7.32. 8.32, 9.12,9.52. 10.32, 11.32, 12.32,13.12. 13.52, 14.32. 15.12,15.52, 16.32. 17.32, 18.32,19.32, 20.32, 21.12 y 21.52.LLOSETA-PALMA:A las 7.04, 8.04, 8.44, 9.24,

10.04. 11.04, 12.04, 12.44,13.24, 14.04, 14.44. 15.24.16.04, 17.04. 18.04, 19.04.20.04, 20.44, 21.24 y 22.04.Sábados,domingos y festivos:7.04. 8.04. 9.04. 10.04, 11.04,12.04. 13.04. 15.04. 16.04.17.04, 18.04, 19.04, 20.04,21.04 y 22.04.

Reroil llamps quina pudor! vull dir: quinacalor! Enguany es qui no ,s'hav soleiat i torrates perqué no ha volgut. Be idò, anem a lo nos-tro...En la Avenida del Coco, como hace años sabrán,

queridos y queridas lectoras, hay unos bancosde piedra dura que algo sirven para descansar.Como quiera que los árboles van creciendo, nues-tro ayuntamiento ha decidido colocar unos bancosde madera, verdes y muy cómodos, bajo los jóve-nes árboles que crecen vigorosos al inicio denuestra primera gran avenida. Dos son las clasesde personas que suelen hacer uso de los bancospúblicos: las de más edad, es decir, de latercera para arriba y las parejas de tortolitosenamorados. Pues bien, habrá, desde ahora, dosclases de bancos. ¿Quienes serán para unos yquienesvserán para los otros? Iré observando.Be ido. Ses dones se queixen, millor dit, mos

queixam-de este tipo de tocar de nuestras campa-nas parroquiales el dia que una persona de Llo-seta ha pasado a mejor vida. Es que de la señalsi apenas te das cuenta. Debe haber campanerosi hay campanas—.Be ido. Ja tenim més aigo. El segundo pozo de

Es Puig se ha terminado y como era de suponerse ha encontrado agua. Tranquil, batle, tran-quilAntes de finalizar el año dos actos culturales

suelen tener lugar en nuestra, condal ,villa: laMostra de Cuina y la Exposición Filatélica. Se-gún he pogut aplegar ambas no tienen demasiadabuena salud y necesitan unas cuantas inyeccionesde suero municipal y oficial para que se llevena termino. Una es cuestión de presupuesto y laotra, curiosamente, de local.Be ido. Les dije, hace un mes escasç, que Llo-

seta contaria con cuatro tiendas de Video. Ahora

le ha tocado el turno a los supermercados. Uno,y de los poderosos, , seguro que se instala. Ha-blan de otro, también conocido. No se que seráeso, pero se que unos comercios de esta entidadsi no realizan unas cajas diarias de cerca demillón de pesetas no son rentables. Ellos sa-brán.

Ala ido. En el segundo tramo de la carreteraInca-Lloseta, (siempre vamos de segundo: segundotramo, segundo pozo), se han vuelto ha reanudarlas obras. Por lo visto no, solamente el parónfue de GESA, si no que también tuvo parte y artela telefónica. Vorem si hi passarem aquest pro-per hivern.

En el BOCAIB ha salido ya publicado el anun-cio,, mediante el cual se da forma oficial, a lacesión de un solar de 400 m2 al IBAVI para queconstruyan,viviendas de protección oficial, conla condición de que sean reservadas dcs vivien-das para funcionarios de la Corporación Munici-pal, fíjense bien, funcionarios, no concajales.Hasta aquí todo muy y que muy bien.. Pero resultaque esta zona de Son Belcran, según las normasurbanísticas locales, esta reserva a zona resi-dencial o semi residencial, con alturas más bienbajas y con edificaciones ajardinadas. Los queya tienen construido o comprados solares con talintención se quejan de que les vayan a meterunas viviendas de es,te tipo y de altura diferen-te que destorsionarían el lugar. Parece ser quelos vecinos se opondrán firmemente, mientras esnostro batle intenta modificar las normas urba-nísticas de la zona. He dicho..Más solares. Por lo visto nuestro ayuntamientono ha contestado al Obispado de Mallorca sobrela cesión de los solares que donó Rosa Cátalapara una residencia de ancianos. Se me ha conta-do y dicho que 1NSERSO no tiene dinero destinadoa residencias de este tipo. Las intenciones denuestro alcalde se han venido abajo. ¿Qué se ha-rá entonces? Doctores tiene la iglesia.Se ha dicho, repetida,s veces, que del Consell

ò de la Comunidad Autònoma no llega dinero aLlçseta. Fíjense con la siguiente relación, des-pues ustedes opinen.En el Plan de Obras y Servicios del CIM:

* Para el pozo de Es Pui g: 5.376.000 ptas.* Para el alumbrado públic de Ses Flexes: 5.860248 ptas.* Para la renovación de todo el encintado de laPlaza de España: 2.796.794 ptas.* Para-pavimentación camino a Binissalem: 1.423448 ptas.Ya saben.... cuando vayas a la playa no olvi-

des la toalla y...BONES FESTES.

LLOSETA 6 (150)

EL FRANCISCANO P. JORDI COLL,PUBLICA "UNA IGLESIA PIONERA"

Se trata de la historia"centenària de laparròquia de San Benito de Palermo en Nueva York

Hace cinco aflos escasos queel P. Jordi Coll Mut, T.O,R.,nacido en Lloseta, y residenteen Nueva York, explicaba a estarevista las características dela parròquia de San Benito ,dePalermo, en el mismo corazón,en el "West Side Manhatan", dela gran ciudad norteamericanade Nuevva York. Nos indicabatambién, que estaba recogiendodatos para poder publicar unapequeña historia de esta parro-quia que tiene ya 100 años deexistencia.Este verano, otra vez en Llo-

seta, nos ha anunciado que ellibro, titulado "Una Iglesiapionera" está en prensa y verala luz pública en los primerosdías del próximo setiembre.-- Padre Coll, ¿qué pretende yque cuenta en "Una Iglesia pio-nera"?~ Dar a conocer la historiacompleta -algo más de 100 años-de una iglesia, en la ciudad deNueva York; una iglesia peculiary única bajo muchos aspectos.El titular prentende reflejarel contenido.t— ¿Características principalesdel libro?-; Déjenme decir que el aspectomás importante de esta pequeñahistoria, es el hecho de que laparroquia de San Benito, fueerigida para atender a las nece-sidades de los católicos negros,aunque -al presente- sirva a lacolonia hispano parlante.— ¿Qué aportara su libro a lahistoria de la archidiócesis deNueva York?-- ¿Los entendidos tendrán quevalorar esta aportación de quehabláis. Personalmente creo quedicha aportación es significati-va, ya que no se trata de un es-tudio superficial.-- ¿Por qué impreso en Mallorca?— Las razones son estas: el po-der disponer de medios de publi-cación acreditados, numerososy conven lentes,, cosa que hubierasido muy difícil de ' encontraren Nueva York. Hay que recordarque América del Norte es, esen-cialmente, un país anglosajón.

~ ¿Será traducido al inglés?-- En el preámbulo de mi ensayocontesto a esta pregunta. El quese publique en ingles, queda co-mo una posiblidad, cara al futu-ro. Lo más importante era dara conocer la historia en si mis-ma, no precisamente el idiomaen que se escribiera.

-- ¿Qué cargos ha ocupado usteden la parroquia de San Benito?-- Ademas del cargo de vicario,he ocupado el de,párroco durante18 años. Ya sabrán los lectores,que entre los, religiosos, seefectúan -periódicamente- cam-bios de cargos y,residencia.— ¿En qué parroquia desarrollaUd., actualmente, su labor pas-toral?— En la del Corazón Inmaculadode Maria, en Elizabeth, NuevaJersey. La ciudad tiene algo másde 100.000 habitantes, y cuentacon 11 parroquias católicas. Di-cha ciudad forma 'parte de lo quepodríamos llamar zona metropoli-tana del Gran Nueva York.~ Sus feligreses, ¿son mayoríahispano parlantes? Característi-cas de esta parroquia.-- Nuestros feligreses son his-pano parlantes y proceden de

centro y sudamerica, ademas deMéxico, Cuba, Puerto Rico y San-to Domingo.-- ¿Cuantas parroquias regentanlos franciscanos de la T.O.R.en la zona de Nueva York?— Tres; dos con el,mismo títuloo titular del Corazón Inmaculadode María, y la otra de San Beni-to de Palermo, o elfNegro.— Unos datos biográficos suyos.-- En el pueblo muchos me cono;cen. Los que no, sepan que nacíen Lloseta hace 75 años, que soyreligioso franciscano, y quedesde que tenía, 32 trabajo enlos EE.UU. de América del Norte.Aparte de esto debc decir quetengo una gran afición a la his-toria. La historia franciscanade la T.O.R. ha, sido la que heexplorado con,más ilusión. Y demi obrita diré, que no voy a ha-cer presentación formal; el va-lor que pueda tener, lo diránlos críticos y el tiempo.— ¿Más cosas, P..Coll?-- Que agradezco a Dios y a laVirgen el haber podido llevara la realidad, durante mis vaca-ciones, este pequeño proyecto.Al pueblo de Lloseta, mi salu-

do afectuoso. Allá en los, EE.UU.de América, mi habitación estállena de recuerdos de Lloseta:un cuadro de la "Mare de Deu",un mapa del pueblo, con las co-rrespondientes leyendas, unapintura al óleo del Coco, ademásdel retrato die mis padres y fa-milia.Y nada más. Deseo al pueblo,

con sus autoridades civiles yreligiosas y a la Revista LLO-SETA unas alegres Fiestas Patro-nales.

Mirer jotn Caries I. n • 1í> I LLOSETA ¡

LLOSETA 7 (151)

PROGRAMA FIESTAS PATRONALES LLOSETA-89

JUEVES, dia 7A las 19,30 h.Fiesta Infantil:Grupo BULLA.A las,20,30 h. Inauguración ex-posición de pinturas en Casa deCultura, a cargo de CatalinaBestard Beltran y Nadal ComesBestard.A las 20,45 h. Partido de fút-bol: ALTURA - MONTAURA.A las 21 h. Inauguración expo-sición de pinturas .de Biel Martien la Sala de SA NOSTRA.A las 22,30 h. Revetla de bailde bot en la plaza a cargo de"Estel del Coco".VIERNES, dia 8A las 12 h. Refresco popularen el Palacio de Ayamans.A las 13 h. Carreras "Joies"

EN LLOSETA, AGOSTO 1964:* Por reciente disposición delObispado de Mallorca,ha sidonombrado Vicario Cooperador dela parroquia de Lloseta, elRvdo. don Juan Bestard Pons. ElRvdo. señor Bestard era naturalde Binissalem y habla desempeña-do el cargo de vicario en el Mo-linar de Palma.* Se conoce ya el programa delas fiestas patronales que fue-ron ios días 5,6,7 y 8 de se-tiembre. Se anunciaba el IV Ho-menaje a la Vejez y la Agrupa;cion Atalaya de E. y D. presentóla obra "Sa viudeta es vol ca-sar".

EN ESTE MBS EN LLOSETA:* NACIERON: Francisco Lidon Ca-bot; Mariano Benitez Reina; Ca-talina M8 Pons Coll: Lorenzo MirMir; M» lsabel Ful 1 ana Sas,tre;Antonia Borras Lladó; JeronimaPons Pons; Antonio Ripoll Bauza;Lorenzo Bestard Villalonga y An-tonio Florit Ripoll.* SE CASARON: Juan Mir Ramon conCatalina Pons Morro.* FALLECIERON: Margarita RieraAbrines de 76 años; Vicente PonsRotger de 59 años y Juana AnaRamon Bestard de 71.

en la calle Gmo.Santandreu.^A las 19,30 -h. Fiesta Infantilen la Plaza: Grup Cucorba.A las 20 h. Futbol 3a Division.A las 20,30 h. Festival de PlayBack y recital de Tomeu Penya.SÁBADO, dia 9A las 10 h. Futbol benjamines:Llosetense-Bto.Ramon Llull.A las 11 h. Futbol alevines:Llosetense - MontauraA las 15 h. Tirada de Codorni-ces en Son Batle.A las 16 h. Carrera ciclista.A las 17,30 h. carrera de KartsA las 17,30 h. Futbol Infantil.A las 19,00 h. Fútbol Juvenil.A las 19,30 h. Concierto BandaMunicipal de Algaida.A las 22,30 h. Verbena con Or-

questrina d'Algaida y OrquestaLuis Rovira.DOMINGO, día 10A las 11 h. exposición de motosantiguas en la Plaza de España.A las 13 h. Carreras de "joies"en la calle Mestre A. Vidal.A las 15 h. Tirado al Plato enSon Batle.A las 18 h. Fútbol 3a DivisiónLlosetense - CardessarA las 18,30 h. XXIX Homenajea la Vejez en la Plaza de Espa-ña.A las 22 h. Teatro de Xesc For-teza en el Palacio de Ayamans.Obra : "Quin trutger!"A las 22,30 h. en la, Plaza deEspaña, espectáculo magico conla actuación de Al is Kim y Billyand Billy.

ES MORULL. NUMERO 10

Juntamente con el número de nuestra Revista correspondien-te al presente mes de agosto, tenemos la satisfacción de o-frecer a nuestros lectores el número 10 de la- Col·lecció deMonografies Llosetines ES HORULL.

En esta ocasión publicamos el pregón de las fiestas patro-nales de Lloseta 1977 que pronunció, en la casa consisto-rial, el profesor y después colaborador de nuestra Revista,Gabriel Fieras Salom.

Nada más adecuado para publicar esta monografía que estasfechas, a las puertas de nuestras fiestas de 1989. Doce añosdespués se podrá recrear el lector con el ambiente festivoque se respiraba años atrás.

tfiJtywluwWArmem. EsporU UoseUwm QJMBf, i

LLOSETA 8 (152)

u os recorda quan un temps ?

POSEN LA BANDERA I SEMBREN JUEVERTVuit dies abans de la Festa

Major del poble es col·locava labandera, con encara es posa, so-bre la façana principal de l'es-glésia parroquial. A la mateixavegada es sentia un sonar decampanes que mos desxondia atots. L'escolà major i altresjovencells repicaven de valent.Noltros, nins ben espavil·lats,badàvem uns ulls com a platetsi el nostre cor bategava amb unritme ben distint a altres vega-des i per altres motius. Eral'anunciament de la bella festa.'Era l'anunci que mos deia quehi hauria més bon menjars,r ge-lats i el primer bot if erro del'any. ,Tot això no tendria massa im-

portància si a Lloseta no hi ha-gués un rite, quasi màgic, queper ventura no tenen a altrelloc, poble o llogaret. A lesprimeres sonades del repicar detotes les campanes, la nostremare o padrina ja tenien l'aixa-da preparada, com també la lle-voreta flairosa del juevert ino havia acabat el repicoleigquan el bocí de sementer o elretall de corralet, quedava sem-brat de tan bona hortoliça. A-quest juevert sembrat vuit diesabans de la Festa de la Mare-de-Déu, seria un juevert gros, ver-dosot i no espigaria en tol'any. Jo crec que la influenciade la lluna i del sol feien cadaany, com segurament fan ara, quedita planta tengués aquests donsinmillorables.Record molt, bé que essent in-

fant, i com és natural amb elsulls nets, me pareixia un mira-cle tot lo que passava al meuvoltant. Ben de veritat que eraquelcom màgic això de sentir re-picar i a la mateixa vegada,quasi el mateix segon, la nostramare o padrina es posassen asembrar una llevoreta petita ique passats mesos, seria un boncondiment per a molts de platscasolans, com eren sobre tot lessopes escaldades o bollides.Ara, ja major, entenc que es po-den agermanar distintes forcesastrals amb forces mentals huma-nes i que una llevoreta sembradaexactament ^durant la repicada,neixi amb mes esponera i no gra-

ni tan aviat, com tampoc espiguicom l'altre juevert sembrat unaltre moment.I ho mirava amb una insisten?

cia tal que m'ha quedat gravatper tota una eternitat. Repicari, sembrar juevert! Quina cosamés extranya i a la vegada méscasolana! Sera, pens ara, unmisteri llosetÍ!També, pens que això formava

part d'un tot on hi havia moltescoses. Hi havia tantes coses queme pareix impossible que ho as-sumís tan be í que ara encaraho recordi amb tota la meva ple-nitut d'anys i coneixements.Sentir repicar i sembrar juevert.era l'inici de molt de trull,de moltes festes i bons menjars.Pensau que tan sols per les fes-tes de Setembre molts érem elsnins que menjàvem el primer ge-lat fet a casa i el pimer boti-ferro que ma mare havia de co-menar un grapat de setmanes a-bans. I ve a la meva memòria ial meu inconscient inquiet, a-quell sonar de campanes mescla-des amb el sonar de les xapetes

i amb la flaire bella de la te-rra remolcada i banyada. Es unaolor que sempre m'acosta a Llo-seta i a la seva festa setembri-na.

I ja posam la banderapart damunt de la terrada;Deu fassa que la sembradamos tregui bona esponera.

Quan semtíem repicarsembràvem bon juevert;mos sortiria ben verdi en ser gran, fora espigar.

Ai campana llosetinaque sones al campanar;madonetes a sembrarjuevert i maragdina.

I enguany, en sentir la bellarepicada de l'anunci de la FestaLlosetina, ja mirareu de sembrara un raconet del vostre corralo de la vostra finca, una grapa-deta de llevor de juevert. Esun rite un costum que no hem deperdre. Pensau-hi!

Gabriel FIBRAS SALCM

EN LLOSETA

VENTA DE PISOS, UNO POR PLANTA

(Diferentes precios)

PLANTA BAJA EN PERFECTO ESTADO

PARCELA RUSTICA

INFORMES: Tel. 514121

VENDO PISO Y LOCAL COMERCIAL

con instalacióneléctrica industrial

Teléfonos: 514234 y 546732C/Sta. Catalina Thomas,5 LLOSETA

LLOSETA 9 (153)

V DIADA DE "LLOSETA,

CANTA I BALLA"

Quan ens acostam al mes desetembre, i paral·lament a lesnostres festes patronals, es faprecís també, aixecar qualquecomentari, i començar a parlard'una altre festa. La Diada de'lloseta .canta imballa". Unafesta que ja durà cinc anysd', antigor. Una festa xque vanéixer com una experiència, Niha tingut una continuitat grà-cies als recolzaments d'unesentitats, l'entusiasme d'unespersones per dur-ho endavant iel beneplàcit de tot un poble,que acolléix amb curisitat ialegria la presència per lesnostres places i carrers de so-nadors, balladors i balladoresde distints llocs de la nostrailla, i que amb lajíresent oca-sió sexten el seu àmbit amb lapresència d'un grup de la ger-mana illa de Menorca. Enguanyla V DIADA DE, "LLOSETA, CANTAI BALLA" tendra lloc, si Deu hovol, el diumenge, dia 17, delproper mes de setembre.L' arribada dels distints grups

serà damunt les onze del matíconcentran-se a la Plaça d'Espa-nya. Per començar partint d'a-quest lloc, a cantar i ballarper les places i carrers delnostre poble. Els membres delsdistints grups, encapçalats pelgrup anfitrio i responsable del'organització "Estel del Coco"de Lloseta, compartiran juntsel dinar.A les sis del capvespre a la

Plaça d'Espanya, tindrà llocl'actuació dels tres grups con;vidats i de la nostra Agrupaciólocal.Els grups que tenen compromesa

la seva participació a aquestaV DIADA,"LLOSETA, CANTA I BA-LLA", son:* GRUP FOLKLÒRIC "CASTELL DBSANT FELIP", d'Es Castell (Me-norca) .* AGRUPACIÓ "AIRES D'ANDRATX",d'Andratx.* GRUP "PUIG DE BONANY", dePetra.

I, lògicament, l'Escola deballs i Agrupació ESTEL DEL COCOde Lloseta.Tots ells ens oferiran sis

balls del seu repertori, i alfinal amb l'animació musical de

tots els grups, se farà una ba-llada popular.Hem de destacar que aquesta

Diada estarà organitzada i pa-trocinada pel Magnifie Ajunta;ment de Lloseta i l'AssociacióCultural "Estel del Coco", deLloseta, amb la col·laboració de"Sa Nostra" Caixa de Balears.Esperem de la continuitat d'a-

questa festa, i que mentenguila lluentor i el caràcter propi,que els organitzadors han inten-tat imprimir desde la primeraedició, ja, sia en la mateixaorganització, amb l'ambientació,l'acolliment i l'espectacle bri-llant com ell mateix.

A.S.R.

MUEBLES DE COCINA SOLER S.A.

Fabrica:

Juan Síndic. 19 - Tel. 540879 - SA POBLA (Mallorca)

Representante en Lloseta:

JUAN HORRACH

GMO.SANTANDREU/57 TEL, 514199

IXOSETA-MAl.LORCA

LLOSETA 10-11(154-155)

Desde la tumbona

I CRONICA VERANIEGA DE M AGOSTO, CALUROSO Y DURO

La climatología no cambia. Abuen seguro que el / mismo calorhacia cien años atrás que ahora.Lo que sí cambian son las cos-tumbres y las formas de pasarseese verano. Están lejos aquellosveranos "d'alfabeguera i estarel vespre a la fresca". De çoj eralmendras, incluso los domingosy fiestas. De no tener vacacio-nes y de ver sólo el mar dos otres veces en toda la temporada,era normal. Se acabaron los ve-ranos "amb passeig els diumengesal capvespre".'la vella a l'ombra ja^fila;som a l'estiu: Quin ale!...Correu, nins, per fora-vila,que ara és temps de viure a pierAsí se expresaba la poetisa

de nuestra escuela mallorquina,Maria Antonia Salvà.Pero todo cambia, a los albo-

res del tercer milenio hasta losveranos han sufrido, como lasmariposas, su correspondientemetamorfosis. Quién no recuerda,por ejemplo, la fiesta de la"Mare de Deu d'Agost". Aquel le-cho en el centro de la iglesia,que simbolizaba la dormicion dela virgen. Todo un rito religio-so de veranos idos ya. De aque-lla festividad mariana consig-namos, para ilustración de jóve-nes lectores, un informe que,sobre esta fiesta, consta en elarchivo parroquial. Dice asi:"Datos, estadísticos sobre laAsunción de la Virgen,Consta, ante to3o, como hemos

podido comprobar con nuestraspreguntas y explicaciones, quela creencia del pueblo de Llose-ta en el misterio de la Asunciónde Maria Santísima en cuerpo yalma al cielo es general y pro-fundamente arraigada hasta elpunto de que las gentes humildesy de poca instrucción se maravi-llan cuando ahora les explicamcsque esta verdad no es todavíadogma'definitivo. Este es el da-to más elocuente del sentimientode nuestro pueblo en pro delmisterio de la Asunción.

Como datos particulares y con-cretos alegamos los siguientesque hemos podido recoger.La fiesta del 15 de agosto se

celebra todos los años con ex-plendor. Por la ,mañana hay misasolemne con sermón sobre el mis-terio, y por la tarde, funciónmariana. Antiguamente se cele-braba con idéntico explendor.

Se instala en medio de laIglesia con motivo de esta fies-ta el "llit de la Mare de Deu",sencillo, no muy artístico, peroque, rodeado de flores y mace-tas, realza la solemnidad deldía y revela la devoción de lagente que acude durante toda laoctava a orar ante la Virgenyacente y a besarla una y otravez.Hay una antigua bandejita pe-

titoria con una pequeña imagenque se saca en las funciones desu fiesta.Posee esta Parroquia un Misal

antiguo (año 1714-talleres tipo-gráficos de Propaganda Fide-Ro-

ma) que en el día de la Asuncióntrae una reproducción de unahermosa litografia, cuya foto-grafía acompañamos,, aunque reba-se este dato el circulo local,por creerla interesante y pre-ciosa.Hemos constatado que muchas

familias poseen por devociónestampas enmarcadas en cuadrosreproducciones de la Asunción,hecho que confirma la verdadsentada al principio de laarraigada creencia de nuestropueblo en este misterio.En la casa particular de D.

Juan March hay un cuadro antiguode la Asunción sobre tela, pin-tado al óleo. Tiene 1,40 m. dealto por 0,70 m. de ancho.La Parroquia de Lloseta hizo

en este año mariano el VotoAsuncionista, el 30, de mayo de1948, cuando visitó a nuestropueblo la Virgen Peregrina deLluch. Estaban presentes unastres mil personas.

Lloseta, 30 de Enero de1949. ' ,

José Morey, Ecónomo."

NUESTRA PORTADA

DE ESTE MESDos fotos ilustran la portada

de este mes. Ambas diferentes,pero coincidentes en una mismacosa: en las dos se busca elmismo elemento, el agua. La ma-quina perforadora, con sus mo;dernos instrumentos, se adentroen el corazón de nuestro mismo"Puig" en busca de aquella co-rriente de agua potable que lle-gue a satisfacer las necesidadesde la población. El bañista,agobiado por el calor, se aliviacon el agua del mar. Sol y agua,imprescindibles en verano.fEn cuanto a la perforación del

segundo pozo de "Es Puig" hayque señalar que se ha realizadocon el éxito apetecido en cuantoa caudal de agua conseguido. Una

empresa valenciana, con la apor-tación económica del CIM y delayuntamiento de Lloseta,, ha rea-lizado esta perforación en eltiempo escaso de un mes. Conello, ccn este pozo en reserva,se podran cubrir las, necesidadesde nuestra población. Hay quehacer notar que. la perforaciónha alcanzado los 325 metros deprofundidad.

DESOLACIÓNEN DOMINGOParece un título de película,

pero es cierto que los pueblosy ciudades del interior de laisla se quedan vacios y desola-dos los domingos y fiestas delverano. Dicen que la llegada delturismo masivo a la isla, -nocuando vino,George Sand y Cho-pin-, cambiò las costumbres delos mallorquines. Y es cierto.Antes las mujeres se tapaban enverano. Las que trabajaban enel campo de sol a sol, llevabansombrero, pañuelo y manguitos.Por mucho sol que alumbrase, ycalentase, ellas permanecíanblancas, como de cera. Ahora,

mujer sin broncear, mujer noapetecible. Son modas, son for-mas , son costumbres... aunquese hable de cáncer de piel y dela caça de ozono.¿Qué le suguiere lector esta

imagen desolada, muertee ina, delas calles de Lloseta, a las 6de la tarde,, de un dia festivode este mismísimo verano? A no-sotros, más que sugerirnos algo,preferimos pensar, recordar, loque ya se da por desaparecido.Lo que era, y el ambiente de unatardecer /veraniego en dia fes-tivo. ¿Qué le falta a la fotosi le diésemos ,una retrospecti-vidad de tres décadas, por ejem-plo?En primer lugar notamos a fal-

tar el carrito de venta ambulan-te de helados y el otro carritode venta de chucherías. Le fal-ta, también, las primeras sillasde los bares, como una avanzadi-lla, de, las que, horas después,invadirían hasta ,casi toda lacalzada. Era difícil encontrarmesa, tomar el refresco o lastapas ("variats") al fresco dela noche dominguera y estival,mientras la calzada era invadida

por grupos de chicos y chicas,gente joven y no tan joven, quepasaban y volvían á pasar mien-tras a través del altavoz de untocadiscos portátil,, instaladoen algún bar se podía escucharal DÚO Dinámico en "¡Oh!, Ca-rol "."Quince años tiene miamor"; o a Los Sirex con su "Quese mueran los feos" o "Si yo tu-viera una escoba"; o a Los Brin-cos; o Los Mustang y, algunavez, a José Guardiola, ("Di pa-pá, dónde, está el buen Dios")...Fue la época de los chicos ychicas yé-ye y del Twist, mien-tras Joan Manuel Serrat arran-caba con "Ara que tinc vintanys".

Nada queda. Las cosas han cam-biado, para bien o para malmejor dicho, han sido sustitui-das por las discotecas con lucessicodelicas, rayos láser y músi^ca trepidante y fiestas exóti-cas. Son formas, son modas, son,costumbres.

LLOSETA 12(156)

- Nom?- Reme Garcia Bestard.- Edat?- 14 anys- Estudies o treballes?- Estudii.- Que opines de les vacancesd'estiu?- Trob que els que estudien comjo, tenen unes vacances moltllargues. La gent pue treballan'hauria de tenir més.- Que fas en temps de vacances?- Solc anar a la platja, de bau-xa, acampades, etc.- A quins llocs de divertimentvas?

Pubs, discoteques de moda, afestes amb els amics.- Practiques algun esport durantles vacances!- SÍ, alguns. Vaig a nadar, ca-min rmolt i també, quan puc, vaiga córrer.- T',agrada la música?- SÍ. M'agrada molt, i l'escoltquan tene,temps lliure.- Quina musica sols escoltar?- Es molt Avariada: música popcom "La unión", "Sason Donovan",i altre tipus com "Loquillo".- Prisses que venguin les festesde Lloseta?- SÍ, perquè al menys són lesque tenen més marxa a Lloseta.- Què és el que més t'agrada deles nostres festes?- El play back, la berbena, lagent que ve de fora poble, l'a-legria, labauxa...- Què hi falta a les nostresfestes?- Hi falta alguna animació musi-cal pels joves, perquè crec quedarrerament no pensen gaire ennoitros.

Jero. M. Llabrés

SE REANUDARON LAS OBRASDE LA CARRETERA

Otro rincón de Lloseta que cambia completamente

Sin haber dado explicación al-guna sobre su paralización porespacio de casi dos meses, aca-ban de reanudarse las obras delsegundo tramo de la carreteraInca-Lloseta.Al reanudarse los trabajos se

procedió a la demolición delsingular edificio de Sa Taulera,uno de los más típicos y anti-guos de aquella barriada de EsPujant. Por lo visto, todo eldesmonte, compuesto primçrdial-mente por piedras, tenía que

servir para rellenar otros tra-mos nuevos de carretera.Su desmonte tuvo algo de es-

pectacular y llamó la atenciónde los vecinos.Según parece la entrada o de-

sembocadura de esta carreteraen ,el casco urbano de Lloseta,sera lo suficientemente anchacon el fin ,de facilitar lafluidez del trafico.Nuestro fotógrafo estuvo pre-

sente, en el momento del desmontey dejo la instantánea que publi-camos.

LLOSETA 13(157)

retratsllosetins

Vos oferim aquest mesx, enaquesta ja popular secció RE-TRATS LLOSETINS,una nombrosafamilia llosetina, coneguda per"Cas Paisano".L'amo en Guiem Cafiellas Bel-

tran es va casar el dissapte denadal del 1903, amb la tambéllosetina Franciscà Ripoll Vi-llalonga. Tengueren 11 fills:Franciscà, Aina, Guiem, Antoni,Josep, Maria, Gabriel, Andreu,

Joana, Pau i Miquel. L'amo enGuiem morí als 78 anys el 12 demaig de' 1961 i mado Franciscàel 13 de març de 1963 als 77anys d'edat.Sempre varen viure al carrer

des Monili. Al retrat hi ha deufills ja que el qui feia onze,en Miquel, encara no havia nat.El mes, petit, assegut damunt lamare, es en Pau. També hi ha dospersonatges mes, el padri pa-

tern , 1'amo en Guiem Cartellas,de "Ca'n Guiem Gran" i un gendrede la casa, en Joan, que és elqui esta dret al centre de lafotografia.Graciós i simpàtic retrat

aquest.- Familia nombrosa, humili fainera, que, ben segur, ha-vien de fer "es cap ben viu" per.poder seguir endavant.

MOTORISMO: RETORNO A LAS PISTAS

El corredor de motos lloseten-se. Miguel Suau, ha recibido unaoferta por parte de una casa demotos palmesana para correr lapresente temporada en la cilin-drada de 125 c.c.

El piloto participarà en elcampeonato de Baleares y en el"criterium1;.Junto a él se encontrará otro

piloto y los mecánicos necesa-rios para disputar el campeonatode Baleares ya mencionado.,Su aspiración más grande, se-

gún palabras textuales, es:'Volver a ir rápido".A pesar de su inactividad du-

rante dos años por una lesión,el piloto se ve con posibiliadesy moral para afrontar el campeo-nato.

Paco Arreza

EXPOSICIÓ DE PINTURESde na

Jtíarffctlida Jfioyàen el

MUSEU DE SÓLLERdel

28 d'agost al 8 de setembreINAUGURACIÓ dia 28 a las 19 h.

J matí d'H a 18 h.horari de vîntes^ horabaixa dfl 17 a 20 h.

adreça: Carrer Mar n.* 18 tel. 682526

Sóller 1989

LLOSETA 14(158)

/'/'/'/'/'/'/,y/,/'/'/'/'//'/,y%Z\

moyrajíafu iNacimientos éPrimeras Comuniones

IDefuncionesCristina Lopez Campos. Dia

4-12-1988.HiJa de José Antonioy Ana.Valentón Dieguez Crespi. Dia

25-7. Hijo de Valentín y Anto-nia.

IBodas

Magdalena Beltran Ca-flellas, a los 61 añosde edad. Dia 30 julio.Hijos: José y Josefa.

Juan Miguel Estrany Ramón ccnMargarita Villalonga Reynés. Día22 julio.Jerónimo Luis Coli con Isabel

Maria Huguette Luis. Día 22 ju-lio.Victoriano Gallardo Aguiló con

Isabel Trujillo Castillo. Día12 agosto.

25 de junyAntoni Bestard CollCristina Sánchez PereìlóJosep G. Sánchez perellóJosefa González GiménezManuel Carmona RiosCristòfol Rosselló RamonBernat Ramon BunyolaAntoni Comas RoserFrancesc Comas Roser2 de juliolvJeroni Cerdà Coll15 de juliolAntoni Real Florit30 de juliolAntoni Mulet PolMaria M. Mulet Pol

Miguel Contreras Man-ceras, a l,os 73 añosde edad. Día 15 agos-to. Esposa: AgustinaMontiel Rosa. Hijos:Maria, Salvador, Alon-so, Miguel, Antonioy Anà.

Jaime Ramon Capo,a los78 años de edad. Dia16 agosto. Esposa: Ma-ria Ramon Ferragut.Hijos: Bartolomé yMargarita.

Àngela Crespi Morro,a,los 57 años de edad.Dia 27 de julio.

Cristobal Cuenca ' Pé-rez, a los 81 años deedad. Día 3 agosto.Hijòs: Dolores, Mi-guel, Francisco, Ma-ria, Josefa y Cristó-bal.

SA NOSTRAINFORMA

El carnet de pensionista n°56, ha sido el premiado con laPAGA EXTRA, correspondiente alpresente mes, sorteo efectuadoentre todos los pensionistas queperciben la pensión a traves deSA NOSTRA. La fotografía recogeel momento en que el subdelegadode SA NDSTRA en Lloseta, hacela entrega del premio al benefi-ciario don Lorenzo CRESPI RCTGER(R).

LLOSETA 15(159)

EMERGENCIESPART FORANA

\

Servei de Bombersdel Consell Insular de Mallorca

Parc principal

O Parc auxiliar

amb la meitatde númerosl'ajudemen la meitatde temps

ACCIDENTSINUNDACIONS

RESCATSINCENDIS

\¿tf

%>DE MALLORCA

LLOSETA 16(160)

CALENDARIOS DE LOS CAMPEONATOS DE

FUTBOL DE TERCERA DIVISION Y

TERCERA REGIONAL

TERCERA DIVISION

PRIMERA Y SEGUNDA VUELTA

3-9-1989 3-1-1990Cala d'Or - Maganova/JuvePorto Cristo - SóllerCardessar - PortmanyConstancia - LlosetensePerrerías - MayorHospitalet/I.Blanca - IsletoP.D.Sta Eulalia - Badia CMSSArenal - PoblenseSanta Ponsa - ManacorFelanitx - Cade Paguera

10-9-89 28-1-1990Maganova/Juve - FelanitxSóller - Cala d'OrPortmany - Porto CristoLlosetense - CardessarAlayor - ConstànciaIsleño - PerreríasBadia CMSS - Hospitalet/Isia B.Poblense - P.D.Sta.EulàliaManacor - ArenalCade Paguera - Santa Ponsa

17-9-89 4-2-1990Maganova/Juve - SóllerCala d'Or - PortmanyPorto Cristo - LlosetenseCardessar - AlayorConstància - IsleftoPerrerías - Badia CMSSHospitalet/Isla B - PoblenseP.D.Sta. Eulalia - ManacorArenal - Cade PagueraFelanitx - Santa Ponsa

24-9-89 11-2-1990Sóller - FelanitxPortmany - Maganova/JuveLlosetense - Cala D'OrAlayor - Porto CristoIsleño - CardessarBadia CMSS - ConstànciaPoblense - PerreríasManacor - Hospitalet/Isla B.Cade Paguera - P.D.Sta.EulàliaSanta Ponsa - Arenal

1T10-1989 18-2-1990Sóller - PortmanyMaganova/Juve - LlosetenseCala d'Or - AlayorPorto Cristo - IsleñoCardessar - Badia CMSSConstància - PoblensePerrerías - ManacorHospitalet/Isla B. - Cade P.P.D.Sta. Eulalia - Sta. PonsaFelanitx - Arenal

8-10-1989 25-2-1990Portmany - FelanitxLlosetense - SóllerAlayor - Maganova/JuveIsleño - Cala d'orBadia CMSS - Porto CristoPoblense - CardessarManacor - ConstànciaCade Paguera - PerreríasSta. Ponsa - Hospitalet Islã B.Arenal - P.S.Sta. Eulalia

15-10-1989 4-3-1990Pprtmany - LlosetenseSóller - AlayorMaganova/Juve - IsleñoCala d'Or - Badia CMSSPorto Cristo - PoblenseCardessar - ManacorConstància - Cade PagueraPerrerías - Santa PonsaHospitalet Isla B. - ArenalFelanitx - P.D.Sta. Eulalia

22-10-89 11-3-1990Llosetense - FelanitxAlayor - PortmanyIsleño - SóllerBadia CMSS - Maganova/JuvePoblense - Cala d'OrManacor - Porto CristoCade Paguera - CardessarSanta Ponsa - ConstànciaArenal - PerreríasP.D.Sta.Eulalia - Hospitalet IB

29-10-89 18-3-1990Llosetense - AlayorPortmany - IsleñoSoller - Badia CMSSMaganova/Juve - PoblenseCala d'or - ManacorPorto Cristo - Cade Paguera

Cardessar - Santa PonsaConstància - ArenalPerrerías - P.D.Sra. EulàliaFelanitx - Hospitalet Islã B.

5-11-89 25-3-1990Alayor - FelanitxIsleño - LLosetenseBadia CMSS -, PortmanyPoblense - SóllerManacor - Maganova/JuveCade Paguera - Cala d'OrSanta Ponsa - Porto CristoArenal - CardessarP.S.Sta. Eulalia - ConstanciaHospitalet Isla B. - Perrerías

12-11-89 1-4-1990Alayor - IsleñoLlosetense - Badia CMSSPortmany - PoblenseSóller -.ManacorMaganova/Juve - Cade PagueraCala d'Or - Santa PonsaPorto Cristo - ArenalCardessar - P.D.Sta. EulaliaConstancia - Hospitalet Isla B.Felanitx '- Perrerías

19-11-89 8-4-1990Isleño - FelanitxBadia CMSS - AlayorPoblense - LlosetenseManacor - PortmanyCade Paguera - SóllerSanta Ponsa - Maganova/JuveArenal - Cala d'OrP.D.Sta. Eulalia - Porto CristoHospitalet Isla B. - CardessarPerrerías *. Constancia

26-11-89 22-4-1990Isleño - Badia CMSSAlayor - PoblenseLlosetense - ManacorPojtmany - Cade PagueraSoller - Santa PonsaMaganova/Juve - ArenaiCala d'Or - P.D.Sta. EulaliaPorto Cristo - Hospitalet I.B.Cardessar - PerreríasFelanitx - Constancia

3-12-89 29-4-1990Badia CMSS - Felanitx

LLOSETA 17(161)

Poblense - IsleñoManacor - MayorCade Paguera - LlosetenseSanta Ponsa - PortmanyArenal - SóllerP.D.Sta. Eulalia - MaganovaHospitalet Isla B. - Cala d'orFerrerias - Porto CristoConstancia - Cardessar

10-12-89 6-5-1990Badia CMSS - PoblenseIsleño - ManacorAlayor - Cade PagueraLlosetense - Santa PonsaPortmany - ArenalSóller - P.D.Sta. EulaliaMaganova/Juve - Hospitalet IBCala d'Or - PerreríasPorto Cristo - ConstanciaFelanitx - Cardessar

17-12-89 13-5-1990Poblense - FelanitxManacor - Badia CMSSCade Paguera - IsleñoSanta Ponsa - AlayorArenai - LlosetenseP.D.Sta. Eulalia - PortmanyHospitalet Isla B. - SóllerPerrerías - Maganova/JuveConstancia - Cala d'OrCardessar - Porto Cristo

30-12-89 20-5-90Poblense - ManacorBadia CMSS - Cade PagueraIsleño - Santa PonsaAlayor - ArenaiLlosetense - P.D. Sta. EulaliaPçrtmany - Hospitalet Isla B.Soller - FerreriasMaganova/Juve - ConstanciaCala d'Or - CardessarFelanitx - Porto Cristo

7-1-1990 27-5-1990Felanitx - ManacorCade Paguera - Poblense 'Santa Ponsa - Badia CMSSArenal - IsleñoP.D.Sta. Eulalia - AlayorHospitalet Islã B. - LlosetenseFerrerias - PortmanyConstància - SóllerCardessar - Maganova/JuvePorto Cristo - Calp d'Or

14-1-1990 3-6-1990Manacor - Cade PagueraPoblense - Santa PonsaMadia CMSS - ArenalIsleño - P.D.Sta. EulaliaAlayor - Hospitalet Islã B.Llosetense - FerreriasPçrtmany - ConstànciaSóller - CardessarMaganova/Juve - Porto CristoCala d'Or - Felanitx

TERCERA REGIONAL

17-9-89 14-1-1990Margaritense - LluchmayorPorreras - ArianyAltura - ColòniaEscolar - San JuanA.Llubí - Porreras At°Badia CMSS - Ca'n PicafortDESCANSAN: Villafranca ySancelles.

24-9-89 21-1-1990Ariany - MargaritenseColonia - PorrerasSan Juan - AlturaPorreras AtQ - VillafrancaCa'n Picafort -, A.LlubiSancelles - Badia CMSSDESCANSAN: Lluchmayor y Escolar

1-10-89 28-1-1990Lluchmayor - ArianyMargaritense - ColòniaPorreras - San JuanEscolar - Porreras AtQVillafranca - Ca'n PicafortLlubi - SaneeilasDESCANSAN: Badia y Altura

8-10-89 4-2-1990Colònia - LluchmayorSan Juan - MargaritensePorreras At° - AlturaCa'n Picafort - EscolarSancellas - VillafrancaBadia CMSS - LlubiDESCANSAN: Ariany y Porreras

15-10-89 11-2-1990Ariany - ColòniaLluchmayor - San JuanPorreras - Porreras AtQAntura - Ca'n PicafortEscolar - SancellasVillafranca - BadiaDESCANSAN: Llubi y Margaritense

22-10-89 25-2-1990San Juan - ArianyPorreras At° - MargaritenseCa'n Picafort - PorrerasSancellas - AlturaBadia - EscolarLlubí - VillafrancaDESCANSAN: Lluchmayor y Colònia

29-10-89 4-3-1990Colònia - San JuanLluchmayor - Porreras AtQMargaritense - Ca'n PicafortPorreras - SancellasAltura - BadiaEscolar -LlubiDESCANSAN: Villafranca y Ariany

5-11-89 11-3-1990Porreras At° - ArianyCan Picafort - Lluchmayor

Sancellas - MargaritenseBadia - PorrerasLlubi - AlturaVillafranca - EscolarDESCANSAN: San Juan y Colonia

12-11-89 18-3-1990Colonia - Porreras At°Ariany - Ca'n PicafortLluchmayor - SancellasMargaritense - BadiaPorreras - LlubiAltura - VillafrancaDESCANSAN: Escolar y San Juan

19-11-89 25-3-1990Porreras At° - San JuanCa'n Picafort - ColòniaSancellas - ArianyBadia - LluchmayorLlubí - MargaritenseVillafranca - PorrerasEscolar - Altura

26-11-89 10-4-1990San Juan - Ca'n PicafortColònia - SancellasAriany - BadiaLluchmayor - LlubíMargaritense - VillafrancaPorreras - EscolarDESCANSAN: Altura y Porreras A.

3-12-89 8-4-1990; Sancellas - San JuanBadia - Colònia

' Llubi - ArianyVillafranca - LluchmayorEscolar - MargaritenseAltura - Porreras

¡DESCANSAN: Porreras At0 y Ca'nPicafort.

10-12-89 22-4-1990Porreras AtQ -,C. PicafortSan Juan - BadiaColònia - LlubiAriany - VillafrancaLluchmayor - EscolariMargaritense - AlturaDESCANSAN: Porreras y Sancellas

117-12-89 29-4-1990í Sancellas - Porreras At°¡Llubi - San Juan: Villafranca - Colònia.Escolar - Ariany; Altura - LluchmayorPorreras - Margaritense

; DESCANSAN: Ca'n Picafort y Badia

7-1-1990 6-5-1990Ca'n Picafort - SancellasPorreras At° - BadiaSan Juan - VillafrancaColònia - EscolarAriany - AlturaLluchmayor - Porreras

, DESCANSAN: Margaritense y Llubi

18(162)

«?¿¿%^2^^

informació parroquial

ADÉU A MIQUEL RAMONCAMPINS

Dijous passat dia 17 d'agostel P. Miquel Ramon Campins par-tia cap a Perú per treballar enles missions franciscanes dettiamachuco.El fet de partir en ple estiu

i d'esgotar fins a darrera horael seu delit per treballar ambels joves d'Artà, on ha passatels darrers anys, ens han impe-dit dir-li adéu així com toca.Però la seva partida no pot

quedar, enlaire. Com amic, comllosetí i sobre tot com, a com-pany de camí en l'Església livolem dir que el recolzam, quel'acompanyam. I que, entenem elque l'ha duit a Perú. No es lafortuna, no es el capritxo, noés únicament la labor humani-tària. Sabem ben bé que el quel'ha duit a Perú és l'anunci deJesucrist amb obres i paraules!La seva partida ens pot recor-

dar, al mateix temps, que nosal-tres tenim la mateixa tasca. Lanostra missió es aquí: viure,compartir i comunicar Jesucrist.Empeltar l'Evangeli en la, nostravida. Construir una família onhi cabin tots: l'Església. I esque de missions n'hi ha per tot.Es a dir, només n'hi ha una.

F. Munar

DOS LLIBRES

Aquest estiu han aparegut dosllibres plens d'interès per atota persona que visqui la pre-ocupació per la nostra culturai per la vida de l'Església ala Part Forana.LA BCNA NOVA en la parla popu7

lar de Mallorca és una versiódels quatre evangelis feta ambplena identificació amb la sabade la terra. Nh. Pere Orpí, rec-tor de Montuïri i una colla decol·laboradors • ens ofereixen una

LA BONA Novislîorca

C7íU ïï£ PREVERES EJE Í.A PA«T FORANASAtiORC*

NOTICIES

TROBADA PARROQUIAL

El passat mes de juny, en elconsell pastoral de la parròquiaes va llançar la idea de fer unatrobada de totes les personesque estan interessades en lamarxa de la nostra comunitat.Es va suggerir la data del 22de setembre, divendres, el ves-pre, a Santa Llúcia de Mancor.Des de les 8'30 del vespre finsa les 11'30.L'objectiu d'aquesta trobada

és posar en marxa les distintesactivitats, renovar el consellpastoral i participar a l'Assem-blea diocesana.

versió dels evangelis que fa vi-brar la llengua catalana amb talsonoritat que ens permet una re-novada sintonia amb la Paraulaviva que conté el testimoni,so-bre la mort i la vida de Jesús.El segon llibre és una biogra-

fia: LA BEATA FRANCINAINA ,DBSENCELLES, per Mn. Pere Llabrés.Els qui vulguin descobrir laimatge vertadera d'aquesta donadel nostre poble,vi com va ferveritat la seva dèria d'atreuretothom cap a Déu, tenen a l'a-bast un llibre que conjuga lasenzillesa i el rigor.Aquests dos llibres són com

una ratxa d'aire fresc que ensretorna el plaer de viure i lajoia de la fe.

Francesc Munar Servera

Totes les persones que vulguindonar una ma per a fer caminarla parròquia durant el presentcurs, hi són convidades ben cor-dialment .

FESTES PATRONALS

Dimecres,, 6 setembre, 21'30,Celebració Comunitària de lareconciliació penitencial.

Dijous 7 setembre, 20'30 hores,Pregaria de, vespres i Salve ala Mare de Deu.

Divendres 8 setembre, Nativitatde la Mare de Deu. A les 11 delmati, Celebració de l'Eucaris-tio. Mn. Felip Alzina Farà l'ho-milia.

LLOSETA 19(163)

dsiel del (^ocó

TORRENT DE PAREIS.- Una vegadamés, i ja con a setena vegada,el grup excursionista de Llosetaha du it a terme la marxa reinade la, nostra associació: l'ex-cursió al torrentfde Paréis; undels^ paratges més colossals,fantàstics, meravellosos i es-pantoàos de l'altra cara de Ma-llorca, de la Mallorca salvatge.Realment els privilegiats querecorren la seva immensa concadefícilment l'oblidaran.Partírem de Lloseta a les 5

de la matinada unes 45 personescap a l'oratori de St . Pered'Escorça. Aquí començarem acaminar per un tirany que ensdugué' per dins dels terrenysconradissos de la possessiód'Escorça cap a la fondalada deltorrent de Lluc. Ens estam sub-mergint en un món fantàstic d'e-ternes i esqueixades calisses.Aquí l'erosió del vent i del'aigua han anat foradant poca poc la dura roca fins a obriraquest gran portell, a travésdel qual compareixien les es-querpes crestes que rodejenl'Entreforc i, al lluny, lablava franja del mar.El tirany, molt empinat i eri-

ssat, segueix coster avall ambviolents revolts fins arribaral llit del torrent. Un petitdescans i seguim avançant aracap a l'Entreforc. Ja allà, unse sent més petit i insignifi-cant que mai al contemplar lesinmenses parets de La serra deSes Farines (130 m.), la del Niudel Voltor (150 m.) i l'arribadadel torrent del Gorg Blau, uni-ficant-se amb el d'Aubarca i co-meçant allà el torrent de Pa-reis.

Des d'aquí,es pot fer una pe-tita incursió voluntària cap al'interior del torrent del GorgBlau per contemplar com els dosmurs s'uneixen, formant Sa Fos-ca. Les enormes pedres despresesdesde dalt ens obstrueixen i di-ficulten el pas, pero vai la pe-na l'esforç per contemplar laindescriptible immensitat d'a-quelles murados que algún movi-ment geològic, fa milersv de mi-lenis d'anys obri i donà, pas al'aigua. Unes mirades més queun procura gravar ben gravadesa la memoria i tornam a l'Entre-forc i cap a la Calobra.Tira tira, enrevoltant els pe-

nyals. anam avançant torrentavall, sempre entre les duesgrans parts, ara contemplant lacova del Soldat Pelut, suara lade sa Pera» o passant pel Clot

de l'Infern.Malgrat del seu aspecte agres-siu, ej llit del torrent, de Pa-reis te, pocs passos difícils icap no,, es insuparable o realment,perillós,tan sols a alguns puntscal posar-hi un poc de valentia.La calor ens ofagava a tots,-

pero a la desembocadura del to-rrent ens esperaven unes aigüesnetes, pures i sobretot fresquesque ens llevaren el cansament.Aquesta excursió ens ha donat

una pincellada de l'altra Ma-llorca, de la que desde la fi-nestra del cotxe no es veu..Hem de fer menció també als

cinc o sis excursionistes llose-tins que preferiren anar al Mo-| rro de sa Vaca desde la Calobra,¡ fent una marxa molt més, calorosai fatigosa, però també amb elseu encant i bellesa.

! Tomeu CAPO

SE VENDE LOCAL

COMERCIAL E INDUSTRIAL

PLANTA BAJA Y PISOTotal: 742 o2. '

C/Anto Maura.17 Tel. 51 41 54 LLOSETA

VIVIENDAS PROTECCIÓN OFICIAL

Expediente 07-1-0029/88

'L·i -f ; T I-FLË f_zü~íi35sr

Calle Santa Catalina Thomas esquina

Fray Cayetano de MallorcaA

Interés 7,50%

PROMOCIONA Y CONSTRUYE:

CONSTRUCCIONES

LLOSETA, S. A.Cimino da Alara, a/n.Apartado da Correo«. 140736O LLOSETA (Mallorca)

C O L L O S ATel. 51 42 66

•ÍL<i

Í&K&¿W***»*Jr igv

Gabriel Fieras Salom

Li

PREGO DE LES FESTES PATRONALS

DE LLOSETA

( 7 setembre 1977 )

0^0

aES MORULL •«

Col·lecció de Monografies Llosetlnessuplement de la Revista "Lloseta"

NUM. 10

Ä

ES NORULL/Pàg. 2

Lloseta,Casa Consistorial

LLOSETA

ES MORULL/Pàg. 3

Presentació

Seguint el diccionari s'entén per pregó, a un discurs li-terari que se pronuncia en públic en ocasió d'una festivi-tat o celebració. No és la primera vegada que a la nostracol·lecció ES MORULL donem a la publicitat escrita un pregó.Ja ho férem al 1987 amb motiu del primer pregó de la Setma-na Santa-, que per cert, no ha tengut, ara per ara,continuïtat.

Hem de regonèixer que a Lloseta, al contrari d'altres vi-les i ciutats de l'illa, no està massa arrelada la tradiciódel Pregó, d'aquest, podríem dir, art de pregonar.

Del primer pregó de les Festes Patronals de Lloseta, entenim noticia al 1975 quan el pronuncià l'escriptor i aca-dèmic, Gaspar Sabater Serra. A 1976, fou Alexandre Balles-ter i Moragues, també escriptor i autor teatral. A 1977, elden Gabriel Pieras Salom, que ara tenim l'honor depublicar. Els anys 1978 i 1979 estan en blanc. A 1980 eldigué el periodista Gaspar Sabater Vives. L'any 1981 tornaestar en blanc i s'atura al 1982 en que el pronuncià elpoeta pollens!, Miquel Bota Totxo.

Si per una part no tenim una certa habitud amb elspregons de les Nostres Festes Patronals, hem de regonèixer,encara que certament no vengui al cas, la llarga tradiciódel sermó a l'ofici del dia 8 de setembre, festa de la Marede Déu de Lloseta. El predicador de torn no es cansava, ca-da any, de relatar, a un auditori religiós i no gaire rigo-rós, els mes importants miracles de la nostra antiga imatgeque ens conta, també, una venerada tradició. Avui, aquestssermons, ja no es pronuncien.

Que podem dir d'aquest Pregó den Gabriel Pieras Salom?És, sense dubte, una pega plena de sinceritat. Escrita iparlada amb el cor, que demostra les arrels llosetines del'autor. Anima i cor de llosetí. Ja ho diu en el transcursdel Pregó: "Lo qui hi ha dintre del cor, en parla la boca".Que el lector, després de llegir-lo, jutgi.

LLOSETA

ES MORULL/Pàg. 4

PREGO DE LES FESTES PATRONALS DE LLOSETA, PRONUNCIAT PER GABRIELPIERAS SALOM, DIA 7 DE SETEMBRE DE 1977, AL SALO DE SESSIONS DEL'AJUNTAMENT

SENYORES, SENYORS:

Crec que no Aseria honrat si començàs aquest pregó fent una jactanciade falsa modestia i dient als vuit vents, que amaren de frescorsaquesta estimada Lloseta, que la meva capacitat com a orador està mi-grada i te poca lluentor. Res d'això vull fer, puix no seria massa co-rrecte.Ja ho deia el gran poeta dev les nostrades lletres, Mp. Miquel Costa

i Llobera: ."Les feines d'encàrrec son, per mi, les més molestosos iles manco inspirades". En aquest cas, jo, no puc dir lo mateix. No haestat un encàrrec, aquest prego; ha estat una convidada i una invita-ció. Una invitació feta a una persona, en aquest cas la meva, que permotius familiars es sent tan llosetina com tots els qui m'escoltau enaquests moments. Tan sols aquesta situació de lloc, i no els meus co-neixements, ha fet que ara vos estiga parlant.Me sent llosetí pels quatre costats ja que les meves vivències pri-

meres,, aquelles que per ser simplement les primeres, són les que arre-len mes fort dintre d'una anima humil i senzilla de nin,i d'adolescentbellugadís. Jo, dintre de la primera infantesa i també dintre de laprimera part de la joventut, vaig córrer pels vostres carrers, vaigvoltar places i carrerons, vaig anar sovint al sempre estimat Coco ivaig pegar bots i cuquesveles dintre d'aquell torrent tan ple de re-cords memorables per tots el habitadors de Lloseta. Vaig resar, semprea la correguda, subaix de la vostra, i meva, Verge i Mare de Lloseta,a la vora de la meva padrina qui m'ensenyà, una a una, les belles es;trofes, sempre agradoses i sentides, dels Goigs de la Mare-de-Dèu. Quèmes necessit per ésser un de vosaltres? I estic ben segur que no bas-ta un sol paper segellat del jutge per donar la forta empenta de sen-tir-me llosetí.Jo estim les vostres festes, la vostra Mare-de-Deu, el vostre Puig,

les vostres places i carrers I ho estim perquè també són un pçcmeves per amor i per heretat. Tene dintre del meu cor amor de llosetí.Dintre dels somnis inquiets de la joventut i dintre d'aquella boirallunyana que dona el viure, i sobre tot el sobreviure, sempre he ser-vat i tengut un record emotiu per aquest poble ben mescli d'ufania.Mai per mai es pot esborrar dintre del meu cor i enteniment aquellprimer obrir els ulls i trobar-me, aquí, al peu del Puig i enrevoltatde figueres i ametllers.Han passat anys i més anys i encara sent el ressò dintre de les me-

ves orelles el cant monòton i suau de les Monges que tenien i tenen,el Cqvent, surran de ca la padrina. En aquests moments crec recordarun càntic distint a tots els altres, quasi celestial si voleu. Pertant, i amb aquestes premisses i sense falses modèsties, me sent capaç

LLOSETA

ES MORULL/Pàg. 5

de pxarlar de Llpseta i de les seves coses, usos i costums. Record,també, aquella frase tan coneguda de "Lo que hi ha dintre del cor, enparla la boca". De fa molts d'anys tene Lloseta dintre del cor; la me-va boca s'alegra de parlar de Lloseta. Moltes son les vegades que hesentit necessitat del parlar del vostre, i meu, potyle. Caminant pelscamins de tota Mallorca sempre he trobat un lloseti i vos puc asse-gurar ^que les primeres paraules que he dit han estat "jo tanibe somllosetí!

Gabriel Piaras,pronunciant elPregó

LLOSETA

Vos podria parlar de la bella Història de Lloseta, podria divagarsobre els Comtes d'Ayamans i Barons de Lloseta, m'agradaria recordarfetes i dades de tot lo que sia patrimoni vostre, podria donar unaconferencia de la vostra Historia pero no vull fer una conferència,ben de segur que gent mes preparada quejo teniu al poble per fer-ho.Lloseta ha estat sempre un lloc d'interès pels Historiadors. Molts,dellibres en parlen. Per la meva bendarne dev dir que ho trob molt bé ique es digne d'aplaudiment i admiració, però vull dir que, de vegades,pecam pçr entrar massa dintre dels personatges coneguts i deixam dinsla foscuria a tota aquella gent humil que feu possible que Lloseta pa-ssa$ a la Historia gran i ampla. Molts, o quasi tots, sabeu de la in-fluencia que tengueren els Comtes d'Ayamans dintre del poble. Cròni-ques velles o conten i encara hi ha persones que han conegut la partfinal d'aquesta historia comtal. No serà necessari repetir la lliçó irecordar una vegada mes la gran influencia de les persones, de relleudel poble. I la meva intenció no es destruiç dita informació ni aques-tes fonts d'on brolla. La meva incencio no es. fer un desprecj. a tot loque he ditxabans. La meva intenció, com també ja he dit, no çs do- naruna conferencia de tipus històric; en primer lloc perque.no es el temaprincipal } en segon perquè trob que es ben necessari que per una ital volta única vegada, el poble senti parlar del poble i que aquest

ES HORULL/Pàg. 6

poble es sentì a si mateix. He de regonéixer que tots necessitam par-lar de nosaltres,mateixos i amb veu alta, sense vanagloria, sense or-gull ni pretenció. No hejn de fer dels pregons de Festes Populars i Pa-tronals una manifestació cultural tan forta, elevada i carregada denotes i dades que la gent no ho entengui. La gent humil de Mallorcamereix tot el nostre respecte i a ella van dirigits aquests pregonspopulars. Tampoc haguera volgut fer una demostració de,ls meus migratsconeixements histories, desprès de ser pedant, ampulos i vanitos.esridícul. La gent senzilla vol senzillessa, quietut i pau. No els amar 7guem donant-los una carregada de dades i fites feixugues que mes beson per la minoria intelectual. Recordar un p,oble amb alegria es re-cordar tota casta d'amor que una persona li té i, els llosetins esti-men Lloseta, la recorden si n'estan lluny, sempre la tenen a la bo-ca.... Quina meravella seria si tots els pobles penssassin igual! Noserien pobles abandonats i buits, no serien pobles trits, no serienpobles sense infants ni joventut. Lloseta ha conservat aquesta manerade ser: Lloseta es Lloseta!Un motiu d'orgull sa pels llosetins és això: Anar anvant! I de segur

que hi heu anat ben de cap anvant. Entre tots heu fet una Lloseta no-va, però una Lloseta que no renuncia al seu passat. I han canviat es-tructures de carrers i places, han canviat moltes façanes de cases,tal Lloseta ha,canviada de pell... Però senyores i senyors, no heubaratat el bessó ni l'anima; estan talment com estaven abans,Aquesta venerada i antiga imatge de la vostra Mare-de-Deu, pujada

dalt del seu trono i cambril, ha vistes moltes coses, bones i dolen-tesx Ha vist canvis i guerres civils, lluites i somnis desberatats.Però a pesar de tot això la Mare de Lloseta vos veu a tots vosaltres,llosetins que heu sabut guardar amorosidament el vostre poble i tambél'heu sabut engrandirxi aixemplar. Pot ser, com he dit, que li hàgiucanviada la pell, però el bessó, aquest bessó popular que estima lesseves coses, es exactament el mateix. Per tant,,i sense voler despre-ciar les persones il·lustres de Lloseta, vull i es el meu desig, donarun testimoni d\afecte a tota aquesta gent ignorada, a tota aquestagent que no serà inserida als llibres grans de la Historia i, que sihi està és als llibres de Neixements i Defuncions. I seguesc donantdit testimoniatge a tota aquesta massa, enorme de persones que, dia adia i any a any, han anat fent lo que és avui el vostre, i meu poble.A totes les persones més o manco importants no les vull llevar gens nimica de mèrit puix en Çenen molt i, també, jo no som ningú per fer-ho.Per la meva banda domés vull donar un testimoni d'admiració a totesaquelles persones anònimes que dia a dia, com ja he dit abans, ferenuna Lloseta ampla i ufana treballant a la callada i sense fer espants.Obriren carrers i feren marjades; sembraren arbres, no per ells, pernosaltres, i ben poc a poc es feren, una caseta senzilla i alegra.LLevors l'ompliren d'infants que també feren exactament lo ma- teix:engrandiren, construiren, lluitaren, ploraren, conraren.... Vis-queren treballant i moriren treballant. Ho feren pel seu poble, ho fe-ren per Lloseta, per nosaltres i pels nostres infants.Treballem nosaltres per deixar una Lloseta millor, una Lloseta mo-

derna de pell i de comoditats, però que cada cor bategui al mateixritme, §1 mateix compàs, al mateix temps i agermanats. Tan sols aixíel bessó,, el nucli, es conservarà intacte i net. Les costums ances-trals,! típiques seguiran estant arrelades dintre dels nostres poblesperquè les tenim molt ben aferrades dinsx el cor i, mentres aquest corbategui dins cada un de nosaltres d'anirà espergint l'amor i l'estima-ció cap a Lloseta.

LLOSETA

ES MORULL/Pàg. 7

I ara, per acabar, me permetreu que vos llegesqui un petit i lleugerpoemet que vaig,fer fa temps, molt de temps, una capvesprada de calorestiuenc, després de que ma mare me contas cosçs del vostre, i meu,poble. Es ingènua aquesta, diguem-ne glopada poetica, pero va sortirràpida i fora pensar del meu interior emocionat. Es un record de lesmeves estades aquí, a Llosefa. Perdonau que parli en primera persona;vos assegur que tan sols son les paraules, sempre ingènues d'un in-fant, el fons, l'ànima i el primer personatge es, naturalment, LLOSE-TA!

A LLOSETA PRIMER POBLE QUE VEREN ELS MEUS ULLS

LLOSETA

El dia de Pasqua, el capvespre,flairos ja de bons aromesde processons i panades,de ceres i robiolsa Lloseta, amb la padrina,tots veníem ben contents

Davant; l'església passàvemi pujàvem graons nous.Una grossa piuladissad'oronetes, molt rabents,que volaven per la plaçai damunt el campanar,mos rebien molt contentesdient: Ja ha passat un any!

Quan pujàvem per l'escalavorera, vorera el Conventde les Monges Franciscanes,tot ben net i ben plaent,un ventet mos esquitavade l'aire del Puig somrient.

Deixàvem pronta la roba,les maletes i el farcell.- Padrina, padrinafeis mes via si poreuque tots els carrers del poblemos esperen impacients!

- Aturau-vos a,1'esglésiaque no hi hagués cap de nou.Resau tots l'avemariaque de segur bastarà.I si novbasta, una altraque això per mai no fa mal.I demenau a la Vergeque passem un bon Coco,que vengui de fora el tiói que passi lo millor!

Tota Lloseta voltàvemde segur, ben aviat!Carrers, places i casetestot era trespolojat.El Rector mos saludavaamb aquell somrís tan gran:- Que ja sou aquí flexendes?No fasseu trull, si voleu,que toquen avemariesi el rosari hem de passar.

Anau, anau a ca vostrai el sopar trobareu llest,que a Lloseta s'acostumaanar a jeure ben prest!

Tot el vespre jo vetllavai no poria dormir.A cada hora les campanesm'havien de desxondir.Una, dues, tres i quatreson les quatre del matí...

En haver ja barenati amb les monges, ben lluentes,mos n'anàvem peus ben altsa cercar roses molt belles.Adornàvem un altard'una imatge molt, molt vella;d'una Verge que se'n deiaReina de totes les Reines.

I arribava pronta el diade laxfesta del Coco;hi anàvem tots de tiravora vora el carreróque polsos estava sempreamb tanta generació.

ES MORULL/Pàg. 8

Una bossa d'avellanes,ben torrades i cruixents,dins la butxaca amagadadúiem noltros ben contentsper dar a la nostra mareque ens esperava impacient

Una^gran Salve a la Vergeresàvem sempre corrent.Que de belles son les festesque Lloseta, anualment,fa a la Verge estimadaamb el cor i enteniment!

Eren bones i són bonesperquè duren, simplement.Es l'ànima d'un poble honorableque perpetua, conscient,una festa molt antigaque a Malïorca hi te seient.

Molta gentassistí al act»

S'acabaren ja les festesi també aquest gran trullque fa la gent llosetinades de sempre, fa molt temps!Fins l'any que ve germaneta,fins l'any que ve bon carrerque la festa continuadia a dia, en el taller,en el camp i la muntanya,per la vila; tot va be!

Adéu Monili estimat,ad?u la plaça enlairada,adéu a tots, bons germans;vajg fenir bona arribada.Que Deu me doni bon volper tenir bona tornada.

LLOSETA

ES MORULL/Pàg. 9

Mare de Deu deLloseta, abansde la sevarestauració al 1971

Pel setembre jo tornavaa Lloseta d» bon gust.Altres festes m'esperavengrosses i a caramull.Que es repetien les gestes,les paraules i el bon trull.

La padrina ja esperavacom sempre, dins el casal,amb les mans entorcilladesdins aquell gran davantal.Les paraules no sortiende la vella gargamellagastada ja de tants d'anys.

Les Completes no' faltavenni tampoc,l'altar fumat.El poble és ben educati no falta a funcions belles.

I la banda, que be tçca,millor no es demanarà!Es Parado s'hi arrambai comença ja a ballar.Tot el poble s'enrevoltamansballetes i molts crits:Què visca la nostraxMare,Mare del món llosetí!

LLOSETA

Les pessetes s'han gastades,no ens queda ni un mal real;manco ma^ que la padrinasempre te un bon raconetper donar als infant captairesno fos cosa els faltas res.

I el primer botifarróque menjava jo a la vilame pareixia tan bocom si del Cel s'oferia.I amb la llesca de pa oberta,boca gran i mirar clar,quasi tots per la berbenaanàvem a passajar.

Ja la Festa s'ha acabadai tothom dorm bon repòs.Què visca la tal diadai que hi tornì, si Deu vol,que aquesta Festa estimadaval molt més que barra d'or!

ES MORULL/Pàg. 10

Que visca Lloseta sempre,que visca sempre lo bo!Estojau aquesta festadins una capsa, i ben tort,que aquestes coses se perdenper desgracia de tothom.

Ara que he acabat aquest prego d'anunci de goig i felicitat, vos de-sig jjnes BONES FESTES 1 que l'any que ve hi siem tots i no hi faltiningú.

***********

Lloseta, 7 de setembre de 1977, diada abans de la Mare-de-Deu patronade l'esmentat poble.

GABRIEL FIERAS SALON

NOTA:Voldria agrair a l'amic En Pau Reynes Villalonga, Director y

Fundador de la Revista LLOSETA, que hagi tengut el detall de publicara una de les monografies ES MORULL el prego que vaig pronunciar perles Festes Patronals del 1977. Ell, aleshores primer Batle de la Mo-narquia, va convidar-me a que me sentis un llosetí mes.

LLOSETA

ES MORULL/Pàg. 11

Església parroquial de Lloseta

LLOSETA

LLOSETA mRevista Independiente De /n/ormoción local

ES NORULL es una col-Leccio de Monografies LLosetines suple-ment de la Revista LLOSETA.

El present número, va inclòs, sense recàrrec, a la Revistacorresponent al mes d'agost de 1989 (Num. 73)

IMPRÈS: Apóstol y Civilizador -PETRA-D.L. P.M. 747-83