llibret ratafia 2008
DESCRIPTION
Llibret de la Festa de la Ratafia 2008TRANSCRIPT
�
972 84 35 55
gasoil a domicili
902 105 284
Ctra. Santa Coloma a Anglès, Km. 1 - 17430 Santa Coloma de Farners
�
La Festa de la Ratafia, matriu de la cultura popularLa Festa de la Ratafia ha estat un impuls per a la conservació de l’elaboració d’aquest licor a tots els nivells. Però amb la Festa de la Ratafia s’ha assolit el reconeixement per part de tothom de la gran tasca per conservar i promoure la cultura popular. D’un quant temps ençà Santa Coloma ha esdevingut un referent en equipaments culturals, esportius.... i també ha esdevingut un referent en la conservació del patrimoni popular, un patrimoni que no es tangible però ens enriqueix moltíssim. La Festa de la Ratafia, amb poc temps, s’ha convertit en una festa ja tradicional, un model de festa ben popular, la matriu.Molts actes ens acompanyaran durant el segon cap de setmana de novembre: fira, festa i concurs de la ratafia, castanyada, exposicions... molts d’ells portats a terme per col·lectius de persones que volen viure i ens volen fer viure la Festa de la Ratafia de primera mà. I si l’any passat va ser el poble basc un dels encarregats d’afegir-hi color, aquest any toca als gallecs. Us convido, doncs, a gaudir d’aquesta festa tan nostrada, a gaudir d’aquesta festa de tardor amb cordialitat.Salut i llarga vida a la Festa de la Ratafia!
Antoni Solà i BohigasAlcalde
TEL. 972 84 23 73 / PASSEIG SANT SALVADOR, 10 BAIXOS17430 SANTA COLOMA DE FARNERS / GIRONA
www.clinicadentalargentus.com
EL SEU
SOMRIUREL‘OBJECTIU
ÉS
DE LANOSTRA FEINA
�
Índex
Galícia, aiguardent i ratafia . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
Programació de la 27a Festa de la Ratafia . . . . . . . . . . 7
Exposicions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
La revolta de les herbes ratafiàcies . . . . . . . . . . . . . 17
La MAT, un episodi més de la guerra contra els límits . . 27
Concurs d’aparadors a la Fira de la Ratafia . . . . . . . . 31
El jardí de la Ratafia de l’ECA Forestal. . . . . . . . . . . 33
Com fer una infusió de ratafia . . . . . . . . . . . . . . . 37
Dites, creences i curisositats sobre les herbes ratafiaires. . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
Els secrets de la Ratafia Russet . . . . . . . . . . . . . . . 45
Les trementinaires, les metgesses de la naturalesa . . . . 51
26è Concurs de la Ratafia . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
El cartell del 2008 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
�
Galícia, aiguardent i ratafiaBenvinguts a Galícia, terra de mars, on els rius conflueixen en una catedral, i entre els camps i el cel pots divisar creus centenàries. Es fa difícil cercar res més nord enllà, però els gallecs han sabut viatjar pel món i conservar tota la seva saviesa. Només has de fer un tast del seu immens patrimoni i t’adonaràs de la seva universalitat. Galícia viu de la terra i per la terra, Galícia viu del mar i pel mar. Per aquest fet, els seus horitzons es multipliquen. Galícia estarà com a país convidat a la 27a Festa de la Ratafia. Després del bon regust que ens va deixar el País Basc amb el patxaran és l’hora de Galícia amb el seu aiguardent; ara és l’hora de fer un tast del productes de la terra sense oblidar els productes del mar i fer un tast del seu patrimoni popular i festiu, tan ancestral com la ratafia.Al nord-oest de la península també tenen una tradició molt arrelada d’elaborar licors d’herbes. A partir de “l’aguardente”, la beguda nacional per excelència, s’elaboren un gran nombre de maceracions i de destil·lats. A través dels alambins d’aram o potas, molt estesos per la Galícia rural, s’ha pogut conservar aquesta tradició i fins i tot l’ofici de destil·lador o poteiro.Enguany tindrem una mostra d’allò gallec: conxuros da queimada, cercaviles amb bandes de gaiters, balls tradicionals gallecs... I a la Vela de la Ratafia també hi haurà una extensa mostra de productes de qualitat gallecs: aiguardent, formatges, vins, típiques empanades gallegues... I tot això per assaborir més de prop una cultura amb moltes coses en comú, entre elles l’aiguardent i la ratafia.
TERRATZOS, MARBRESI GRANITS
Carretera Castanyet, 69 · Apartat Correus 19Telèfon: +34-972 84 02 16 · Fax: +34-972 11 17
17430 SANTA COLOMA DE FARNERS (Girona-Spain)E-mail: [email protected]
www.mosaicosplanas.com
MOSAICS
tel: 972 841750 - fax: 972 840181Major, 6 17430 Santa Coloma de Farners
fotofont
�
C/Pare Lluís Rodés, 6 17430 SANTA COLOMA DE FARNERS
www.tuyarro.com
Carretera de Sils, 3217430 SANTA COLOMA DE FARNERS
Fax 972 84 20 36Tel. 972 84 02 60
Dijous 6 de novembre
A les 21 h, al Cercle Cultural Colomenc, pregó a càrrec d’en Pasqual Aguilar, un dels portaveus de NO A LA MAT.
Tot seguit, inici de la Ruta històrica de la ratafia.
Durant la ruta s’inaugurarà la instal·lació floral “Les escales perfumades” a l’Església parroquial.
Ens acompanyaran els Geganters de Santa Coloma amb l’Àguila i els gegants Sol i Serena i la banda de percussió colomenca Prekaució.Tot seguit, a la Vela de la Ratafia, a la plaça Farners, actuació musical dels grups Tu rai i Miquel del Roig.
Miquel del Roig no és un cantautor intel·lectual de paraules rebuscades i místics missatges, és un home senzill que nasqué i viu a l’Ametlla de Mar (Baix Ebre). La seva principal virtut és cantar al sentiment de la injustícia d’una forma planera i senzilla, com és ell.
Tu rai és una aventura musical sincera, sense complexes, sense presses... que presenta un recull de cançons amb una identitat pròpia i properes. Els responsables d’aquest projecte són músics coneguts dins l’escena musical gironina que enceten una nova etapa en la seva trajectòria que vénen a presentar a casa nostra. Tu rai està format per: Joan Esqueu (guitarra), “Pato”Àlvarez (veu i guitarra), Mia (baix i veu) i Marc Pinya (bateria).
Programació de la 27a Festa de la Ratafia
�
IDIOMES - INFORMATICA - COMPTABILITAT
Des de 1982 al seu servei!
www.academia-isch.comDes de 1982 al seu servei!
www.academia-isch.com
C/ Noguer, 9-11 Baixos Local A - Plaça del Firal 17430 SANTA COLOMA DE FARNERS · Tel. 972 84 18 71
Llistes de Naixement - Puericultura - Mobiliari i DecoracióEquipament del nadó - Moda infantil
Divendres 7 de novembre
A les 21.30 h, a la Vela de la Ratafia, sopar popular i lliurament de premis del 27è Concurs de la Ratafia, amb la presència de la Confraria de la Ratafia.
També es lliuraran els premis del concurs d’aparadors.Organitza: Associació de Comerciants.
Tot seguit “Queimada” d’aiguardent amb el “conxuro galego”. Hi col·labora: Associació Cultural Galega Saudade.
Menú del sopar de la 27a Festa de la RatafiaFideuàGraellada de carnPastís de ratafiaPa, aigua, vi, cava, ratafia i “queimada”.
Preu: 12 euros. Els tiquets són numerats i es venen a l’ajuntament.
Tot seguit, ball amb el grup de P2P - Patilles de dos pams.
�0 ��
Dissabte 8 de novembre
Durant tot el dia, Fira de la Ratafia a la plaça Farners, on es podran trobar totes les ratafies de Catalunya.
A dins de la vela, l’Associació Cultural Galega Saudade de Barcelona oferirà productes gallecs de qualitat com aiguarden, formatges, vins...
A més, podrem veure com destil·la aiguardent la gent de la comarca del Priorat.
També hi haurà una exposició de bolets organitzada per l’Institut d’Ensenyament Secundari de Santa Coloma de Farners.
Mercat d’artesania i productes naturals i d’alimentació a la plaça Farners.
El Centre Excursionista Farners oferirà la degustació d’aigües de les diverses fonts de Santa Coloma i vendrà el got del 27è aniversari. A més, degustació de ratafia catalana a la “catalana”. No cal portar barretina! També hi haurà exposició de fotografies sobre les activitats de les diferents seccions del CEF.
A les 12 h, a la Biblioteca Joan Vinyoli, acte de reconeixement i homenatge a Laia Vives i Carla Dorca, campiones del món d’hoquei sobre patins amb la selecció espanyola absoluta.
A les 18 h, 1a Trobada de gegants i capgrossos de la comarca de la Selva. Més de 20 colles de la comarca convidades, més de 60 gegants, també es presentarà el nou ball de la comarca de la Selva.
Ruta de la cercavila: c. Moragas (davant del Bar Tocs), Pere Costa, Dr. Robert, Camprodon, St. Sebastià, Noguer, pl. Firal, Anselm Clavé, plaça Farners, Major, Jacint Verdaguer, pg. Sant Salvador i pl. Ajuntament.
A les 18.30 h, a la Biblioteca Joan Vinyoli, passi del video “Expedició al Nun (7135 m)”. En Josep M. Solà ens presentarà l’expedició que va fer, junt amb cinc companys del Club Alpí Suís, a l’Himalaia (www.nun007.ch).
Projecció de la versió original francesa subtitulada al català. L’estiu de 2007 un equip de suïssos i un català, Josep Maria Solà, van viatjar a l’Himalaia per escalar una paret verge de més de 7000 metres sobre el nivell del mar. Fins a aquell moment la cara nord del Nun, una muntanya situada a la frontera entre el Pakistan i l’Índia, no havia sigut mai escalada. “NunZero7” recull alguns moments d’aquesta aventura en una paret de gel desconeguda... i monstruosa!Organitza el Centre Excursionista Farners.
A les 23 h, al Poliesportiu La Nòria, Ball de la Ratafia amb: Dijous PaellaPastorets RockPlatform 76Anònimsi el grup de percussió Prekaució
�2 ��
A partir de les 11 h, tastets de cultura gallega amb l’Associació Cultural Galega Saudade de Barcelona.
Hi haurà una cercavila d’una banda de gaiters (pl. Ajuntament, pg. Sant Salvador, c. Noguer, pl. Firal, c. Noguer, c. Pare Lluís Rodés, pl. Farners i c. del Prat) i tot seguit, demostració de balls tradicionals gallecs a la pl. Farners i c. del Prat.
A les 18 h, al Teatre Catalunya, espectacle infantil organitzat per Sol Solet - Rialles: Momentari de la cia. Nats Nus.
A les 18 h, a la Biblioteca Joan Vinyoli, xerrada amb motiu del 40è aniversari de la revista Ressò. Lliurament dels primers Premis La Falç.
Organitza: revista Ressò.
A les 19 h, a la plaça del Firal, gran Castanyada Popular organitzada pel Jovent del Poble amb castanyes bullides, castanyes de Castanyet i vi novell.
Diumenge 9 de novembre
A partir de les 10 h, Fira de la Ratafia a la plaça Farners, on es podran trobar totes les ratafies de Catalunya.
A més, podrem veure com destil·la aiguardent la gent de la comarca del Priorat.
Mercat d’artesania i productes naturals i d’alimentació a la plaça Farners.
El Centre Excursionista Farners oferirà la degustació d’aigües de les diverses fonts de Santa Coloma i vendrà el got col·leccionable de la 27a edició de la Festa de la Ratafia.
Al matí, davant de la Pastisseria Trias (carrer Centre, 45), demostració d’elaboració de neules artesanes al carrer, i a la Ferreteria Feliu (carrer Frederic Clascar, 7), demostració d’eines de tall i forja.
XIII Trobada de Puntaires a la plaça del Firal. (En cas de pluja, la trobada es farà al pavelló Els Saioners)
Organitzen: Puntaires de Farners i Ajuntament. Hi col·laboren: Caixa Penedès i Banc Sabadell.
I Trobada de col·leccionistes de plaques de cava al c. Anselm Clavé.
1r Torneig de partides ràpides a vuit rondes a la plaça del Firal.
Ho organitza el Club d’Escacs Farners.
�4 ��
A la vela de la ratafia i durant tot el cap de setmana:
Exposició de boletsComissió Escola Verda de l’IES de Santa Coloma de Farners
Exposició dels cartellsde la Festa de la Ratafia
Recorregut pel tan representatiu cartellisme de la Festa de la Ratafia. Es podran veure cartells d’artistes reconeguts com Quim Cantalozella, Marta Negre, Dani González, Ricard Dilmé, Xavi Amat o Josep Maria Font.
A la Pastisseria Trias
Univers de la ratafia Exposició d’ampolles d’aquest licor d’arreu del món.
A la Biblioteca Joan Vinyoli
Colors d’Antoni Cano
Aquesta exposició forma part de la sèrie Exposicions Viatgeres coordinades per la Diputació de Girona i dedicades al paissatge. Un paisatge que ha servit per retre homenatge al territori gironí. Cano, artista establert a l’Empordà, utilitza l’aquarel·la per representar el món rural, l’urbà i les marines empordaneses, espais ben coneguts en els quals l’espectador s’hi pot identificar.
Aquesta mostra es podrà visitar del 7 al 23 de novembre, de dimarts a dissabte, de 10.30 a 13 h i de dilluns a divendres, de 16 a 20 h.
Exposicions
A les escales de l’Església parroquial
Instal·lació floral: “Les escales perfumades”Un poeta diu “ ...l’abella liba romanins fadats.” (Joan Vinyoli), i a Sta. Coloma de Farners gaudireu, flairareu i podreu tocar, durant el dissabte i diumenge de la Festa de la Ratafia, moltíssimes plantes que s’utilitzen en el procés d’elaboració de la ratafia. Tant la mainada, els pares i la gent gran podran descobrir quines plantes i herbes s’utilitzen per a fer aquest únic i especial beuratge marronós que desperta consciències durant la tardor. El jardí mostra moltíssimes varietats de plantes aromàtiques, boniques i medicinals. Aquestes pinzellades de verd, taronja, groc, marró, lila... estan inspirades pels alumnes de l’Escola Agrària i Forestal de la “ Casa Xifra “. La instal·lació floral estarà situada a les escales de l’església parroquial, entorn privilegiat de pedra i pas del temps de molts colomencs. Tothom podrà endinsar-se en un món d’olors, i no només d’olors sinó també de sons ja que els grallers del grup de geganters de Santa Coloma endolciran amb les seves gralles aquest jardí de la ratafia.
Durant els dies 5, 7 i 8 de novembre. Organitza l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners. Ho coordina Sandrine Guisserando i Josep Bartolomé.
��
La revolta de les herbes ratafiàcies“Quan un dia que sabem que és dimecres comença amb
la mena de remors pròpies d’un diumenge, ja podeu pujar-hi de peus: alguna cosa no rutlla...”
El dia dels trífids. J. Wyndham
M’havia despertat quan tot just clarejava, el foc encara fumejava i una gran arcada de fullatge divers envitrallava un verd sobre el qual quedava a recés. El silenci era absolut, l’acompanyava una absència de qualsevol moviment: ni ocells juganers, ni sargantanes esmunyedisses, ni mosques tafaneres. Res.Potser el professor Gratabosc tenia raó. S’estaven produint canvis al nostre entorn, petits, imperceptibles, però molt importants i calia investigar-los en profunditat. La teoria del professor Gratabosc no era gaire respectada ni per polítics ni pels mitjans de comunicació, li argumentaven que el progrés no es pot aturar i que la natura i la humanitat evolucionen inevitablement, i evolucionar és prendre decisions per atendre les necessitats
��
de la tecnologia per fer un món més fàcil per a les persones.Aquest darrer viatge per terres polars acompanyant el professor m’havia despertat una curiositat especial i començava a veure que una marxa silenciosa s’estava produint al nostre entorn. Havíem pres mostres del nivell de desglaç en diversos punts i sorprenentment es registraven nivells molt per sota dels esperats i havíem descobert que sota la gran placa de gel àrtic la vegetació estava creixent d’una manera inexplicable. De seguida ens vam posar en contacte amb botànics companys del professor del Japó, de l’Azerbaidjan i també d’Alaska. Les dades no donaven lloc a cap mena de dubte: s’observen creixements ràpids i extraordinaris en tot tipus d’espècies, però de forma amenaçadora i gegantina en diverses lamiàcies, apiàcies, rubiàcies, poligonàcies, salicàcies, caprifoliàcies, asteràcies... en definitiva, totes les ratafiàcies.
20 2�
de la humanitat i donarà un nou ordre mundial al planeta i tu em surts amb collonades de la crisi?
Vam fer camí ràpid de tornada cap a casa, el professor va fer reunir d’urgència el GHIW (Global Herbal International Watch) i el GERR (Global Environment Ratafia’s Research) per tractar la situació. S’havia d’actuar molt ràpidament i de manera coordinada, l’assumpte ja estava essent tractat en el si de diferents organismes i governs: el G8, les Nacions Unides, la Moncloa, el Consell d’Europa, l’OTAN, l’OPEP, l’UNED i REDESA.Al final vaig començar a entendre el que estava passant: havia començat una revolució de la natura que consistia en una gran producció de la massa vegetal i forestal. La natura estava lluitant contra el progrés desenfrenat, contra l’agressió contínua al
- Os pedrer, vailet! - Què passa, professor?- Després de dècades d’estudi, de publicacions
d’articles, de recerques i conferències arreu del món... Ja hem arribat al cap del carrer.
- Al cap del carrer? No l’entenc, professor! Vol dir que ja podem plegar?
- I tant, que podem plegar! S’acosten temps difícils, de canvi per a la humanitat! Vailet, recull les teves coses, que tornem a casa, hem d’avisar del que està passant el món sencer.
- Vol dir això de la crisi?- La crisi? Rellamps! Per totes les Saccharomyces
cerevisiae del món! En quin planeta vius, tu, vailet? Estic parlant d’una cosa que canviarà la trajectòria
territori, contra l’explotació desenfrenada, contra nosaltres.Els millors pronòstics a curt termini feien pànic. Els efectes devastadors del creixement provocarien la invasió vegetal en nuclis urbans i l’aïllament dels petits poblets, la destrucció de les principals vies de comunicació i instal·lacions d’abastiment de subministraments a la població, la selva arribaria a cobrir el 95 % del territori terrestre i 45% de l’aquàtic. Però el més espectacular seria en les plantes ratafiàcies: podríem veure plantes de romaní de 12 metres d’alt, columnes d’espígol de més de 4 metres de diàmetre, fulles de menta de 2 metres de llarg, nous de la mida d’un camió...
2�
Verge Maria, 3017430 Santa Coloma de FarnersTel. 972 840 350 - Fax 972 84 18 12a/e: [email protected]
El nou escenari posaria a prova la supervivència de la humanitat, igual que en l’edat dels dinosaures, i la natura posaria el comptador a zero per tornar a començar donant una altra oportunitat a alguna altra forma de vida que sàpiga aprofitar millor les oportunitats.Tant de bo que hi hagi supervivents a aquesta primera herbarització, per tal que puguin explicar a les noves generacions els errors que hem comès i, deixeu-me que posi unes paraules d’humor en aquest final de la humanitat tan trist: quina enveja que tinc de no poder fer ratafia amb herbes ratafiàcies gegants! En tindria per passar tot l’hivern!
Romaní Marfull i LlorerPràcticum del Sr. Gratabosc
2�
• PRÉSTECS PERSONALS• PRÉSTECS HIPOTECARIS
botiga
Plaça Farners, 2Tel. 972-84.14.06
17430 Santa Coloma de Farners
-
2�
La MAT, un episodi més de la guerra contra els límitsLa Grècia clàssica utilitzava el terme “hybris” per referir-se al comportament patològic de negar els límits que imposa la terra, la mort o la llei. Per tant, la temptació de perllongar la línia del progrés més enllà dels límits de la natura i la cultura es castigava condemnant l’incaut a repetir sense descans un esforç infinit i inútil (pensem en els mites de Prometeu, Sísif i Tàntal). En el bressol de la cultura occidental es rebutjaven la il·lusió d’omnipotència, les fantasies d’invulnerabilitat i el triomf de la voluntat il·limitada. Avui, quan el bé comú és un terme manipulat en mans del poder que camufla la seva tirania sota una aparent democràcia, volen fer-nos creure que projectes com la MAT, que expremen al límit el territori, són imprescindibles per a la nostra existència.¿És fonamental per al confort i progrés deforestar 558.000m2 de bosc només al tram Sentmenat-Bescanó? ¿És tan greu la precarietat energètica que obliga els governants a tramitar la MAT ignorant lleis de la Unió Europea sobre infraestructures transfrontereres? ¿Cal fer tan aviat la MAT com per iniciar irregularment les obres malgrat els dictàmens jurídics del Síndic de Greuges? ¿Quants interessos hi ha en joc que fins i tot el mediador europeu, Mario Monti, incompleix la seva comesa i es desenten de manera escandalosa del tram Sentmenat-Santa Llogaia? ¿Què diuen Iniciativa i Esquerra Republicana de la presència en el govern d’Agustí
Centre, 37 - Tel. 972 84 03 20 - Fax 972 84 21 50Pare Lluís Rodés, 31 - Tel. 972 84 10 32
E-mail: [email protected] SANTA COLOMA DE FARNERS
Santa Coloma de Farners c/ Anselm Clavé, 24-26, local C 17430 Tel./Fax 972 84 30 24 [email protected]
SERVEIS IMMOBILIARISPROJECTES TÈCNICS
ESTUDIS I ASSESSORAMENTS
M. CUFÍA.C. 596
28 2�
Maure –exdirectiu de Red Elèctrica de España (REE)– amb el càrrec de Director General d’Energia? ¿No hi ha cap altra alternativa més per millorar el subministrament elèctric sinó eliminar un milió d’arbres des del Vallès fins a l’Albera? Per tenir una economia “competitiva”, ¿Cal dessecar rieres, fer desparèixer turons, trinxar una part significativa del bosc català, agreujar el risc d’incendis, i malmetre l’economia i la salut de les persones que viuen en i del territori? Aquest tipus d’actuacions remeten a l’actitud dels dèspotes que per als nostres clàssics eren mostra d’excés i de megalomania. Com, per exemple, la de Ciro II el Gran –fundador de l’imperi persa–, el qual va decidir vengar-se del riu Gynden que havia engolit un dels seus cavalls
preferits; i no va desistir fins que va convertir-lo en una esplanada de sorra. Avui dia tenim personatges com ara Luis Atienza, president de REE, que calcula despeses i guanys amb la complicitat de la classe política. Un executiu que treballa per als accionistes i per als dividends, insensible a la massiva destrucció a què pensa sotmetre les muntanyes, valls i planes de mitja Catalunya. Recordem, a més a més, que el 3 de desembre de 2007 REE va tenir uns beneficis del 3% a la borsa de Madrid, arran de les informacions aparegudes sobre el nou sistema retributiu de les inversions, que preveia una taxa de rendibilitat del 7,71%. El càlcul, l’acumulació fins a l’infinit, per sobre de la vida… La bogeria dels antics, conscients de la fragilitat de l’individu, ha esdevingut la superba racionalitat de la modernitat.
I mentrestant, la majoria dels diaris amaguen la realitat de la finitud dels recursos i del territori. D’aquesta manera s’indueix l’absurda i perillosa il·lusió que les bases de la nostra supervivència no estan amenaçades. Només d’aquesta manera es pot crear la imatge de Luis Atienza com un home de negocis emprenedor al comandament d’una empresa responsable que impulsa el progrés d’aquest petit i trist país, venut a l’ambició sense límits, a la “hybris” dels nous bàrbars: les grans corporacions que, com a REE, imposen la seva desmesura en nom d’un progrés basat en xifres i comptes de resultats. Els perses, després de la derrota de Salamina, van intentar dividir els grecs per aconseguir una victòria tot i la immensa desigualtat de forces. Els atenesos sabien què estava en joc, per la qual cosa van rebutjar les propostes del poder absolutista persa. Aquí i ara, hem de ser conscients de què ens juguem amb la construcció de la MAT. La clara desproporció de mitjans entre la ciutadania i els governs no pot ser una excusa per defugir la nostra responsabilitat. La lluita contra la mentida, la dictadura i la injustícia que representa la MAT és avui tan urgent i necessària com la resistència que van continuar els hel·lènics per defensar els seus valors –els nostres valors– de democràcia i llibertat.
Pasqual Aguilar Un dels portaveus de NO A LA MAT
��
Anselm Clavé, 10 - 17430 STA.COLOMA DE FARNERS
Telèfon 972 84 39 40
C/ Hospital, 1(darrera l’Església)Telèfon 972 840 124 - Fax: 972 877 86317430 SANTA COLOMA DE FARNERSwww.hotelpinxo.com
C T R A . D E S I L S , 1 91 7 4 3 0 S A N T A C O L O M A D E F A R N E R S
T E L . 9 7 2 8 4 0 6 8 9 - F A X 9 7 2 8 7 7 2 1 0
S E R V E I O F I C I A L
Concurs d’aparadors a la Fira de la Ratafia La Fira de la Ratafia és un referent per a molts catalans i gaudim d’una gran afluència de visitants a la nostra ciutat. El centre neuràlgic de la fira és la plaça Farners, però, com és normal, tothom aprofita la l’estada a Santa Coloma per passejar pels nostres carrers i descobrir la nostra oferta comercial. És doncs, el nostre moment. L’oportunitat que tenim els comerciants per posar en valor el nostre producte i fer-lo lluïr. Per aquest motiu, l’Associació de Comerciants vam iniciar fa quatre anys un concurs d’aparadors amb l’objectiu de fer extensiva la fira a tots els carrers de la nostra ciutat. Des dels seus inicis aquest concurs ha tingut una gran acceptació i hi han participat un gran nombre de comerços. Per a la valoració dels aparadors es tenen en compte l’impacte visual a primer cop d’ull, l’originalitat, la identificació amb la festa (motius ratafiaires) i, sobretot, la posada en valor del producte que es ven a l’establiment. Els aparadors es procura tenir-los enllestits el cap de setmana previ a la celebració de la fira per anar creant ambient ratafiaire. Com a novetat, l’entrega de premis d’enguany es farà durant el sopar popular. Bona festa!
El jardí de la Ratafia de l’ECA ForestalDes del cicle de Jardineria de l’ECA Forestal tenim el gust de presentar-vos el Jardí de la Ratafia.Aquest jardí és ja un clàssic a l’Arboretum de la nostra escola; fa temps que un grup d’alumnes i professors el dissenyaren però tot i el manteniment que anualment s’anava fent, el pas del temps i el fet d’estar sotmès a agents aliens a l’escola comportà que ens acabéssim plantejant una renovació. Així fou com a finals del curs passat els alumnes de segon curs de jardineria, dins el crèdit de síntesi entomaren aquesta renovació com quelcom seu. El resultat; una zona que convida a passejar tot descobrint plantes utilitzades o no per a l’elaboració de la ratafia; un jardí que podeu veure i gaudir en una visita al nostre centre.El jardí vol ser una mostra d’algunes de les plantes que més s’utilitzen en l’elaboració d’aquesta
��
��
- Roba de premamà- Llistes de naixement- Petita i gran puericultura- Roba i accessorisper a nens de 0 a 3 anys.
- Mobiliari infantil- Dibuixos fets a mà per ahabitacions infantils
C/. Anselm Clavé, 23 - Tel.972 87 70 77 - 17430 Santa Coloma de Farners
Pint
at a
mà
recepta. Tot i que la composició i el percentatge ingredients vegetals són qüestions personals i gairebé intransferibles, també és cert que una gran part de les plantes és força comuna entre tots els artesans d’aquest licor.Es tracta d’un jardí humil, jove, on els arbres més grans s’han respectat pel seu valor ornamental, i on una part de les espècies són o bé anuals (germinen de llavor cada any) o bé vivaces (amb el fred perden la part verda) motiu pel qual és a finals de primavera - començament d’estiu quan el jardí és més ric. Al llarg del recorregut podreu trobar algun rètol indicador de la situació així com d’altres amb fotografies d’algunes de les plantes més utilitzades o que faci referència a la ratafia.Som conscients que aquest jardí pot millorar força, que el nombre d’espècies ratafiaires ha d’anar augmentant amb el pas del temps, així com la lluita amb els elements per tal que el manteniment d’aquest jardí sigui sostenible i els alumnes se’l sentin com a propi.Desitgem que aquesta zona de la nostra escola pugui servir de recolzament en les iniciatives i les tradicions de Santa Coloma.
Teresa Adserias i SansProfessora de l’Escola Forestal
��
Com fer una infusió de ratafia
L’altre dia, donant voltes amb la cullera en un combinat casolà d’herbes, amb el cap bullint de pardals, intentava treure suc a una idea que porto de cap fa anys... Per una banda, hi ha molta gent que per prescripció facultativa o pel que sigui no pot veure alcohol, ratafia. Per l’altra, és molt popular i saludable prendre una infusió d’herbes (marialluïsa, poniol, menta, camamilla, til·la...). I finalment volia buscar una utilitat als ingredients que ens sobren quan elaborem la ratafia. Doncs per què no fer una infusió de ratafia? A partir de la pròpia experimentació, sense gaire rigor científic, us dono quatre idees molt senzilles per poder elaborar una infusió de ratafia i després que cadascú l’adapti al gust del consumidor.Primer de tot, haurem de recuperar aquell farcell amb les herbes seques que ens han sobrat del procés d’elaboració de la ratafia. Separem bé cada tipus d’herba, enretirem les parts més malmeses i les tallem a trossets molt petits. Pel que fa a les quantitats i a quines parts cal que aprofitem més de cada herba, seguirem el mateix procés de quan fem ratafia, al nostre gust.Ara toca el torn a les espècies. Agafem les espècies (els canonets de canyella, la nou moscada, els claus i l’anís estrellat...) i separadament les trenquem en trossets petits amb l’ajut, si cal, d’un morter. Millor no convertir-ho tot en pols o després se’ns farà molt difícil colar-ho i serà molest a l’hora de beure.
NISSAN NOTE, des de: 12.000€*
www.nissan.es
Descobreix què se sent al conduir-lo. Truca’ns i prova’l a:
CARRETERA DE SILS, S/N, KM 1,5 - 17430 SANTA COLOMA DE FARNERSTEL. 972 84 28 11 - FAX 972 84 22 12 - [email protected]
CADERE
NISSAN MICRA, des de: 8.900€*
En un Nissan sempre condueixes l’última tecnologia en confort i seguretat. Realment no necessitaries una assegurança a tot risc. Peró, al final, l’hem inclòs de regal perquè mai està de més anar segur. Ja saps, per si les mosques...
��
Pneumàtics · Mecànica · Eng. Civil · Alineats · Taller MòbilRenting · Cotxes · Motos · Camions · Tractors
Av. Vidreres, 3Ap. Correus 657Lloret de Mar 17310Tel. 972 365 826 Fax 972 365 [email protected]
Pg. Can SimonSanta Coloma de FarnersTel. 972 840 469Fax 972 840 [email protected]
Servei 24 hores: 609 47 95 23
ARNERSF P N E U T M À T I C S GARATGE PARK LLORET
On tenim el principal problema és en les nous verdes. Les nous verdes aporten a la ratafia un toc d’amargor i sobretot color (és un tint potent). Com que de nous verdes no en trobem tot l’any tenim unes quantes opcions: 1) No posar-n’hi, 2) Posar-hi nou verda acabada de collir, 3) Deixar assecar els trossos de nou verda i tallar-los més petits (i si cal passar-los pel morter).Amb els passos anteriors finalitzats ja podem passar a preparar el combinat per fer la ratafia. Podem barrejar-ho tot en un sol envàs (amb les proporcions de l’elaboració de la ratafia com a mostra) o bé fer la barreja cada cop que vulguem fer la infusió de ratafia. Avui en dia podeu fer la infusió de moltes maneres, hi ha molts utensilis: boles d’acer amb reixes per submergir en l’aigua, gerres amb compartiments comunicants amb un filtre que deixa passar el líquid i no els trossets d’herbes... I si encara voleu anar molt més enllà podeu comprar bossetes de te (o si voleu provar-ho abans i teniu paciència podeu buidar alguna de les bossetes comercials i reaprofitar les herbes), i emplenar-les amb el combinat d’herbes de ratafia que heu preparat.Ara només cal que us assegueu a la butaca, agafeu un bon llibre i l’acompanyeu amb la infusió de ratafia ben calenta i sentiu com la tardor va caient més enllà dels vidres freds i humits.
Xavi Amat
C A R R E R P A R E L L U Í S R O D É S , 3 7T E L . I F A X 9 7 2 8 4 0 9 2 1
1 7 4 3 0 S A N T A C O L O M A D E F A R N E R S ( G I R O N A )
SERVISELVA
SUCODAL, S.L.
ELECTRODOMÈSTICSELECTRICITAT
FONTANERIACALEFACCIÓ
REGATGESGAS
C/ Camprodon, 47 - Tel. i Fax 972 84 11 5117430 SANTA COLOMA DE FARNERS
(Girona)
4�
Antiquari, brocanter, regals i coses boniques
Un altre concepte en decoració
Marc Valls i Cubias
C/ Lluís Rodés (la Rambla), 35Santa Coloma de Farners972 84 07 [email protected]
sPEak uP !
Passeig Sant Salvador, 3 - Local 217430 SANTA COLOMA DE FARNERSTels. 972 84 00 97 - 972 84 39 54E-mail: [email protected]
www.tendalsiconrtinescoll.com
C / C a m p r o d o n , 1 6 - T l f . 9 7 2 8 7 7 0 7 2S A N T A C O L O M A D E F A R N E R S - 1 7 4 3 0 ( G i r o n a )
viatges
noves rutes
C/ Sant Dalmau núm. 17 bisTel. 972 87 74 85 - 972 84 10 27
17430 SANTA COLOMA DE [email protected]
GC-1231
C/ Santa Bàrbara, 11, baixosTel. 972 84 27 05 - Fax 972 84 04 68
SANTA COLOMA DE FARNERS (Girona)[email protected]
JOSNARJOSNARCONSTRUCCIONS, S.L.
ESTRUCTURES - OBRA NOVA - REHABILITACIÓCOORDINACIÓ D’OBRES
Dites, creences i curisositats sobre les herbes ratafiairesGràcies en part als refranys i a les dites populars s’han pogut conservar i passar de generacions en generacions els coneixements i les propietats de les herbes remeieres. Tot seguit us fem un recull de les més conegudes i també de les més divertides.
Camamilla (o Espernallac)Beu camamilla, t’estaviaràs ficar-te moltes vegades la mà a l’armilla. Contra les bruixes, a Menorca es fa la infusió amb número senars de flors.
ComíPrendre els comins (agafar mania a algú).
LlimonerDiuen que millor no collir la primera llimona. També diuen que si et poses 3 llimones a la butxaca et marxarà l’ofec.
LlorerOn hi ha el llorer, no hi toca el llamp.
MarduixDel marduix l’amor en fuig (desgràcia).
Matafaluga (anís)Menjar anís fa petar.
MentaLa menta, l’amor augmenta. Menta olorada, dona casada. La menta l’estómac assenta. La menta la gana augmenta. Si tens mal de ventre menja sopes de menta.
OrengaL’orenga tot mal trenca. Si vols que l’amor et prenga, dona-li un brotet d’orenga.
PiOn hi ha pi, hi ha bon vi. Per St. Martí la pinya cau del pi.
PoliolEl perfum de poliol fa morir les puces.
SafràAigua d’agost, safrà, mel i most. En Ramon Llull deia que el Safrà fa bona sang.
SàlviaQui salvia té dins son hort, gran remei té a prop. La Sàlvia és la mare de la malva.
TaronjaEscrúpols de monja, suc de taronja. Qui pela una taronja sense fer malbé la pell, es casarà al cap d’un any.
4�
4�
Els secrets de la Ratafia RussetUn mail d’en Marc em mana pressa per l’article de la Festa de la Ratafia. Aquest any toca en Russet. De seguida truco a en Xavier Codina. Em diu que a disposar que puc passar-hi demà mateix a les sis.Se m’ha complicat el dia ja veig que faré tard a la cita, pujo cap a Olot tocades les sis, m’acompanya l’Eduard, el meu fill. A mig camí me’n adono que m’he oblidat de la càmera. Fem tard no podem recular, arribem a Olot, busquem l’encreuament de la carretera de Santa Pau amb el riu Fluvià, en aquest punt exacte es troba can Russet. No hi ha aparcament. Aparquem lluny, caminem amb pressa pel cantó del riu, arribem suats.Ens rep molt somrient la senyora Carme, apareix amb parsimònia en Xavier. Ens excusem i tot de cop el temps s’alenteix. L’entrada de Can Russet i en Xavier ens transmeten pau i serenor. En un tres i no res ens deixa la seva càmera i sembla de que disposem de tot el temps del món. La bona Ratafia s’ha de fer amb paciència, sense preses. Així es respira a can Russet.La casa a fet més de cent anys i ara la porta la quarta generació. Quan el seu fundador en Josep Gou, es van instal·lar al cantó del riu Fluvià estaven a pagès. Ara
2 MK ,SLIS ED ARETERRAC
SRENRAF ED AMOLOC ATNAS 03471
ANORIG
moc.alossam.www
moc.alossam@alossam
848048279 .T
955348279 .F
UN ENTORN AMBESTIL PROPI
Passeig Sant Salvador, 3, local 1Tel. / Fax 972 87 73 5417430 SANTA COLOMA DE FARNERS(GIRONA)
Pilar Colomer i Crous
Tot en paramentde la llar
4�
són al rovell d’Olot. La casa era un hostal on també s’elaboraven licors i es venia gra i farratges. Les tres noies de la casa tenien uns cabells rossos com el blat, d’aquí els ve el renom de Russet.A can Russet es preparaven tota mena de licors que eren venuts a l’engròs, més tard cap els anys cinquanta van començar a embotellar.La varietat era extensa, Pipermint, Anís, Crema de Cacau, Crema de Cafè, Estomacal, Licor d’Ou. La seva especialitat però era el Gran Licor Russet, fet amb herbes i pela de taronja i també la Ratafia.A l’obrador encara conserven les garrafes de vidre que utilitzaven per a les maceracions i el destil.lador que anava amb carbó.Quan en Xavier va agafar el negoci, als anys setanta, es va especialitzar en ratafia. El fosc color, sabor característic i textura espessa de la ratafia Russet es va fer famosa per la Garrotxa i es va anar escampant per la Selva, Osona i altres comarques properes. La preparació casolana es va transformar en preparació artesanal. Així les garrafes van donar lloc a recipients d’inoxidable. El xinxollar va ser reemplaçat per agitadors, els embuts amb roba de fil, es van canviar per moderns filtres de membrana. El que no s’ha canviat és el procediment, la fórmula, les proporcions i qualitat del ingredients, espècies i herbes remeieres, que fins un total de divuit, de la millor qualitat, són macerades en
48 4�
aiguardent. La nou verda no hi pot faltar i se’n prepara l’extracte per tot l’any després de sant Joan.Avui les tines són plenes i els extractes a punt de ser guardats durant dos mesos en botes de roure americà o francès. Passat aquest temps s’addicionarà el xarop de sucre fins aconseguir la graduació adequada. Però per convertir-se en ratafia Russet encara s’ha d’envellir el licor durant un mínim de tres mesos més en botes de roure en el celler situat al soterrani de la casa.Quan el producte està llest, les botes només es buiden fins a la meitat per a embotellar el producte, i les botes es reomplen amb licor nou. D’aquesta manera aconsegueixen obtenir una ratafia de qualitat i de tast uniforme.Segons en Xavier, la ratafia s’ha de prendre tal qual per trobar-hi tot el buquet, per copsar la simfonia de gustos i textura. Ara bé, amb glaçons i un cafè o bé barrejada amb sifó o Vichy ben fred i beguda amb porró, és una pluja musical per a la gola.En Xavier ens regala una ampolla de Ratafia del Centenari. Tracteu-la bé, en queden molt poques– ens diu. Amb modèstia i humilitat en ha ensenyat el seu món, construït amb esforç, no només dins de les parets de can Russet, sinó també participant com el que més, en les fires de la Ratafia, en concursos i tota mena d’activitats culturals. Ha estat present des de la primera edició, en el Jurat del concurs de Ratafia de Santa
FITXA DE CAN RUSSETInicis El 1903 fent licors, venent gra i farratges i com a HostalGeneracions Quatre: Josep Gou, Francisco Codina, Ricard Codina i ara en Xavier CodinaUtillatge principal Tines d’inoxidable, filtres i botes de roureCrida l’atenció La pau i tranquil·litat que es respira a la botiga i a l’obrador.
Maial, recipient de mesura que equival a 15 litresA destacar Fórmula del “Bar Terra Aspra” d’Olot:
Còctel “Maulet”: 3 de Ratafia Russet, 3 de Rom, 20 de Granini d’aranja. Servit en got llarg i decorat amb mitja rodella de taronjaToffees Jadel: Caramels amb Ratafia Russet
Elaboració de Macerats: Ratafia Russet, Ratafia d’Olot i Ratafies per encàrrec. En surten uns 120.000 litres l’any
El secret Elaboració de la ratafia seguint els mètodes tradicionals amb els ingredients collits al punt i amb un envelliment mínim de cinc mesos en botes de roure.
RecomanacióDegustar i paladejar la ratafia tal qual. També en un gran got amb glaçons
Coloma, i vint-i-set anys després és l’únic que encara hi continua.Estem a punt d’acomiadar-nos, arriba la seva mare, la Carme, amb parlar viu i alegre deixa a en Xavier pels núvols i comenta: Si el pare i l’avi veiessin avui el celler...Així és la ratafia Russet, així és en Xavier, tots dos són de la Terra, d’Olot, del País.
Francesc Pla i Rodas Tardor de 2008
��
Les trementinaires, les metgesses de la naturalesaA mitjan segle XIX, la població del Pirineu vivia aïllada i amb un sistema de producció autosuficient. Allà no arribava el comerç monetari i hi havia escassedat de diners. El consum depenia de les collites, del bestiar i de les estacions. Era època d’epidèmies, conflictes armats, males collites... i juntament amb l’esclat industrial alguns pobles i valls de muntanya van començar a patir un retrocés demogràfic important. Al camp la feina quedava dividida en dues èpoques. La primera, de primavera a estiu, era l’època de la sembra, sinònim de molta feina. Els homes treballaven durament al camp i les dones, a casa, es dedicaven als avis i als fills i a la preparació de remeis. La segona època, la resta de l’any, que abastava la tardor i tot l’hivern, era el temps de guanyar-se la vida com es podia fent altres oficis extres. Els homes feien de carboners, pagaires... i les dones feien de dides o servien a les famílies més adinerades a la ciutat. Una alternativa per a les dones era aprofitar els coneixements transmesos de diverses generacions per extreure el màxim rendiment a la terra poc agraïda elaborant ungüents, olis curatius i begudes amb les herbes de la zona per ajudar a sobreviure persones i animals que vivien en unes dures condicions.Les dones del Pirineu van començar a sortir per guanyar-se la vida. Anaven de casa en casa des de les planes de l’interior fins al litoral barceloní i gironí per obtenir algun guany econòmic. Aquestes dones van ser conegudes com “les metgeses de la natura”, portadores de la salut de la muntanya. Van rebre el nom de “trementinaires”, gràcies a un dels ungüents de més èxit que feien: la trementina.
Us desitgem
una bona festa!
CIAL. FARNERS D’AUTOMOCIÓ, S.LCtra. de Sils, 30Tel. 972 84 02 08 - Fax 972 84 04 5417430 Santa Coloma de Farners (Girona)
Plaça Firal, 16Tel. i Fax: 972 84 17 [email protected] SANTA COLOMA DE FARNERS
��
euroestrellaseuroestrellasuroestrellasuroestrellaseuroestrellast llt l
C/ Taller, 18 bis.17410 Sils (Girona)
Tel. 972 118 511Fax 972 854 105
mcom
euroestrellaster
www.euroestrellas.com
Vestuari laboralComplements de seguretatPublicitat tèxtil (estampats i brodats)Roba esportiva
C/ Sant Sebastià, 89 - 17430 Santa Coloma de FarnersTels. 972 84 12 70 - 972 84 11 84 - Fax 972 87 74 77
e-mail: [email protected]
ASSESSORIALaboral - Fiscal - Comptable - Serveis immobiliaris
Col.legiats núm. 578 i 579Ass. núm. 1537 Col. núm. 2811
Es lloguen pàrquings ala plaça Firal
55€
L’ofici de trementinaire era molt sacrificat; recollien fruits i petits feixos d’herbes, que assecaven curosament en una biga o sota la teulada (un cop seques es guardaven dins de coixineres a l’ombra); elaboraven els productes; es deplaçaven a peu per vendre’ls o intercanviar-los per altres que al Pirineu eren escassos... A més, guardaven les receptes dels remeis per guarir com el secret més gran de generació en generació.Alguns dels productes i remeis que oferien eren: infusió d’orella d’ós (per curar la tos), un pegat d’oli de greix de serp (per al mal d’oïda), ous de formiga, oli de tifus, pegats de corona de rei o salsufragi, serverola, herba sanguinària, herba blava (per fer que el bestiar produís més llet), te de roca, mil fulles, oli d’avet (úlceres, constipats de ronyons), pega negra (quitrà dels arbres destil·lat per immobilitzar membres trencats de persones i animals, oli de ginebró (per al mal d’ulls o de peus), tabac negre (per curar la diftèria), oli d’escurçó (per a les picades d’aquesta serp), oli de llangardaix (per al mal de panxa i les inflamacions)...Però el remei més sol·licitat era la trementina. Era el resultat de destil·lar la resina de pi roig; també s’anomenava aiguarràs, s’elaborava de maneres diverses i es presentava amb diferents acabats. Tenia múltiples aplicacions medicinals i s’utilitzava amb un pegat (gasa o drap) sobre la pell. Servia per treure les espines i punxes, per eliminar dolors musculars i per a les úlceres, picades, grans de pus, constipats...
��
Ctra. Sant Hilari, s/n - Santa Coloma de Farners
972 84 04 12 - 629 05 48 99
PORTES EN GENERAL I BASCULANTSBARANES - REIXES
AUTOMATISMESESTRUCTURES METÀL·LIQUES
TREBALLS EN PLANXA DE TOT TIPUSESCALES - CANALS
XEMENEIES
Tot això ho portaven a la motxilla i en el farcell, i tot plegat podia arribar a pesar 25 kg. Portaven també llaunes d’oli, pots de terrissa, la romaneta, una muda...Anaven vestides fosques, amb gipó, faldilla, espardenyes i mocador al cap, i solien viatjar soles o acompanyades d’alguna filla aprenent. Els diners els portaven amagats en un butxacó interior, i per no ser assaltades al bosc –que estava ple de fugitius– resaven el rosari tot sovint.Les trementinaires sortien moltes d’elles de Tuixent, i acostumaven a fer dues sortides l’any. La primera de gener a març i la segona de Tots Sants a Nadal. La ruta no acostumava a canviar i podien recórrer molts quilòmetres en un període de tres mesos. Des del Pirineu arribaven a terres tarragonines i lleidetanes, i més a prop de casa nostra, arribaven fins al Montseny, a Arbúcies, Riells, per anar després cap a Caldes, Llagostera i arribar a la costa. L’ofici de trementinaire va anar disminuint a mitjan segle XX, arran de l’aparició de la medicina moderna i els fàrmacs, que eren més còmodes i eficaços que alguns dels seus remeis.Encara hi ha alguna persona gran que recorda quan les veien arribar al poble, que eren molt ben rebudes i estimades. Feien paradeta al mercat o es passejaven pels carrers, anant de porta en porta i alhora cridant: “Les trementinaires ja han arribat! Veniu, veniu!”.
a SANTA COLOMA DE FARNERS:Pl. Europa, 1 local-1 - Tel. 972 841 012
902 300 400 - www.mrw.es
Generant confiança
��
26è Concurs de la RatafiaAny rere any, el jurat del Concurs de la Ratafia té més feina a triar la millor ratafia. L’any 2006 es van presentar 118 ratafies; l’any 2007 ha havia 126 ratafies; l’any 2008... El novembre de l’any passat, un jurat format per Emili Costa, Josep Danés, Albert Puig, Jordi Dorca, Victoriano Sánchez, Marta Morera, Xevi Codina, Faustí Bosch, Josep Bosch, Jordi Arcega, Xavi Amat i Roger Vilà, va tenir més feina que mai per a triar la millor ratafia. El jurat, després de tastar-les una per una, va arribar a la següent conclusió:
Primera ratafia: Anna Mateo Pol, d’Amer
Segona ratafia: Nuria Monclús i Bernat Ferrer, d’Igualada.
Tercera ratafia: Dolors Vilà Pisa, de Santa Coloma de Farners
foto concurs
��
El cartell del 2008Els autors del cartell d’enguany són Quim Cantalozella i Marta Negre. Tots dos són artistes, doctors en Belles Arts i professors de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Les últimes exposicions d’en Quim han estat a Colònia (Alemanya), València i Barcelona. La darrera exposició de la Marta ha estat a Sabadell. La Marta també compagina aquestes tasques amb la coordinació d’activitats de la Fundació Guasch Coranty.
El cartell parla de la relació de les garses amb la ratafia: les garses (Pica pica) són còrvids de mida mitjana amb la cua proporcionalment més llarga del grup, amb forma de diamant quan es desplega completament. Plomatge inconfusiblement clapejat, amb escapulars, flancs, ventre i primàries (excepte la punta blancs i la resta de plomes negres enllustrades de blau, verd i propra especialment a la cua. Vol desequilibrat, amb sèries de cops d’ala irregulars i planatges curts. Sovint en petits grups. Ocasionalment forma ocupacions més grans a l’hivern i primavera. (Peterson, R. T.; Mountfort, G.; Hollom, P.A.D. (2003). Guia de camp dels ocells dels països catalans i d’Europa. Barcelona: editorial Omega.)La ratafia... tots la coneixem...
60
Fotografies: Xavi Amat
Disseny portada: Quim Cantalozella i Marta Negre
Edita: Confraria de la Ratafia
Organitza: Ajuntament de Santa Coloma de Farners
Agraïm a tots els anunciants la seva col·laboració, sense la qual no podríem haver editat aquest programa.
Col·laboren:Organitza:
TEL. 972 84 23 73 / PASSEIG SANT SALVADOR, 10 BAIXOS17430 SANTA COLOMA DE FARNERS / GIRONA
www.clinicadentalargentus.com
EL SEU
SOMRIUREL‘OBJECTIU
ÉS
DE LANOSTRA FEINA
972 84 35 55
gasoil a domicili
902 105 284
Ctra. Santa Coloma a Anglès, Km. 1 - 17430 Santa Coloma de Farners