ratafia la verneda 2010

41
Ratafa La Verneda 2010 Història de la Ratafia Ratafies al Món La nostra recepta: Herbes i les seves propietats Bons consells i cançó

Upload: albert-figuerola-silvestre

Post on 24-Mar-2015

24.206 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Ratafia La Verneda 2010

RatafaLa Verneda

2010

Història de la Ratafia

Ratafies al Món

La nostra recepta: Herbes i les seves propietats

Bons consells i cançó

Page 2: Ratafia La Verneda 2010

Breu història de la Ratafa* La ratafia té un origen eclesiàstic

*Almenys fins al segle XVII els licors (que a l'època eren medecines) eren

pràcticament un monopoli dels monestirs, on s´elaboraven.

* Jacint Verdaguer va escriure a la Rondalla de la ratafia que el nom de la

ratafia ve del llatí rata fiat, brindis amb el qual s'´assenyalava la ratificació

d'un acord.

*El conte explica que 3 bisbes, reunits després d'aconseguir posar-se d'acord,

van demanar alguna cosa per beure de casolà. El propietari els va oferir una

beguda anònima que els va agradar molt. Al veure que no tenia nom, els

bisbes van decidir batejar-la amb un nom inspirat en la signatura del tracte,

rata fiat ('ratificat' o 'queda firmat').

Page 3: Ratafia La Verneda 2010

Ratafa al Món La ratafia no és només una beguda alcohòlica catalana, sinó

que també s’elabora de manera molt similar a Itàlia – la ja

esmentada Ratafià d’Andorno –, Suïssa – la ratafia

Badaracco–, França, Polònia, Lituània, Austràlia, Bolívia...

De fet, a la ciutat italiana d’Spilamberto s’hi celebra cada

mes de juny la Fiera de San Giovanni Battista des del

1870, en què es divulga i promou el Nocino, el cosí-germà

de la ratafia.

Page 4: Ratafia La Verneda 2010

Ratafa menorquinaEs fa una ratafia local casolana que conté nous verdes, cosa que li

dóna color fosc i un toc amarg molt agradable.

Per a fer-la, cal posar en un recipient de vidre un litre d´aiguardent, uns

cent grams (al gust) de sucre, una nou verda sencera, tres o quatre

claus, un tros de canyella, un tros de nou moscada ratllada,

l'escorça d'una llimona i herbes al gust com ara menta, farigola,

romaní, marialluïsa, etc.

Es posa 8 dies a sol i serena, després es pot filtrar o no, i al cap

d'uns dies ja es pot beure. El sucre es pot posar al final, com en les

altres ratafies més val afegir-lo dissolt en aigua, el que es diu un

xarop, o utilitzar sucre glaç, per a que sigui més fàcil de dissoldre.

Page 5: Ratafia La Verneda 2010

Val d´Aran – Aigua de Nous Es fa una mena de ratafia que s'anomena aigua de nodes amb nous

verdes i diverses herbes, espècies i escorces de fruita com farigola,

romaní, espígol, sàlvia, melissa, escorça de llimona, clavell,

nou moscada, etc.

Les herbes es deixen assecar una mica i es tallen, s'afegeixen les nous

aixafades i es deixa dins de l'aiguardent en un recipient tapat durant

30 dies a l'exterior, després, com a les altres ratafies, s´afegeix un

xarop de sucre i aigua i es deixa reposar de nou, per a aquest licor cal

un mes de repòs, millor en un lloc fosc i fresc.

Al Llemosí (Occitània) es fa un licor de nous verdes semblant, amb

nous verdes partides i marinades de 42 a 54 dies en aiguardent.

Page 6: Ratafia La Verneda 2010

La Nosta Recepta- 2-3 nous verdes aixafades per litre d’anís

- 5 boletes de ginebró negre per litre- 5 boletes de ginebró blanc per litre

- 1 pinya verda tallada a trossets per una garrafa de 8 litres

- 1 branca de sàlvia micròfila( només la fulla i tallant-la)

- 1 pomet de flor de matricària- 1 branca de tots els tipus de menta/ poliol per

litre *de la silvestre una mica menys,potser dues

branques per garrafa de 8 litres- 1 pomet de marialluïsa per garrafa, només la

fulla- 1 fulla de noguera tallada per garrafa. S’ha de

vigilar que amarga molt !- 2 o 3 branques de tarongina per litre

- 1 o 2 flors d’escabiosa per litre- 1 pomet de farigola per garrafa- 4 tiges de verbena per garrafa- 4 o 5 flors de malva per litre

- 2 pomets de flors d’hipèric per litre- 1 rosa aromàtica per litre, només els pètals

- 2 tiges de lavanda per litre- 3 branques de sàlvia per garrafa

- 1 branquilló de ruda, atenció que és molt forta, no passar-se

- ½ branquilló de bayotanigra (malrubí bord) per garrafa

- 1 pomet de fonoll per garrafa- 1 branca de murtra per litre

- 1 tija d’espígol per litre- 1 grapat de fulles d’esbarser

- 2 branques de romaní per garrafa- 4 tiges d’orenga per garrafa

- 1 pomet petit de farigoletes (farigola llimonera)- 2 barretes de canyella

- 1 pell de llimona sense la part blanca per cada 2 litres

- 1 pell de taronja sense la part blanca per cada 2 litres

- marduix- camamilla

Page 7: Ratafia La Verneda 2010

Juglans regia

- 2-3 Nous Verdes aixafades per lite d’anís i 1

fla de noguera talada per garrafa. S’ha de vigilar que amarga molt !

*Són molt riques en coure, zinc, ferro,

fòsfor i vitamines A, D, B1, B2, B3, B6,

B8 i E, així com àcid Omega-3 i

Omega-6, motiu pel que són bones

aliades contra l’anèmia, el colesterol

dolent, la hipertensió, l’envelliment

prematur, els desequilibris

hormonals, la falta de concentració, la

depressió, la caiguda de cabell...

Page 8: Ratafia La Verneda 2010

AnísAntriscus caucalis

* Pel que fa a l'aparell digestiu, l'anís

té qualitats estomacals,

carminatives per alleugerir els

gasos, antiespasmòdiques i

sedants, és ideal per a alleujar

casos de gastritis.

* Propietats expectorants, principis

antiinflamatoris i antitussígens.

Ajuda als pulmons a desfer l'excés

de secrecions, a disminuir

inflamació en cas de bronquitis així

com també la tos.

* És aconsellat per calmar els nervis i

l'ansietat, gràcies a les seves

propietats sedants.

Page 9: Ratafia La Verneda 2010

5 bolets de Ginebró negre per liteJuniperus communis

* El ginebró es troba, principalment, a

partir dels 1.000 metres d`alçada.

* Diürètic i depuratiu.

* Expectorant i antisèptic bronquial.

* Recomenable en cas de menstruacions

escasses o doloroses, donat que

augmenta el fluix sanguini en els

òrgans genitals.

* Revulsiu: Calma els dolors del

reumatisme i de l'artrosi.

NO USAR EN CAS D'EMBARÀS, POT

PROVOCAR ABORTS.

Page 10: Ratafia La Verneda 2010

5 bolets de ginebró blanc per liteJuniperus oxicedrus L.

* Aconsellable pel mal de coll. .

* Contra les mossegades de bèsties

verinoses, provoquen l'orina.

* Provoca el període, ajuda als atacs de

mare, enforteix molt l'estómac i expulsa

les ventositats.

* Per a la tos, manca d'alè i tuberculosi, mals

de panxa, fractures, rampes i

convulsions.

* Enforteixen el cervell extremadament,

ajuden a la memòria, i fortifiquen la visió

enrobustint els nervis òptics.

Page 11: Ratafia La Verneda 2010

1 Pinya Verda talada a tossets per una garrafa de 8 lites

conusReumatisme, malalties de la gola, refredat,

grips, tos, pneumònia, tuberculosi,

debilitat de la matriu, problemes de la

bufeta, alteracions nervioses causades

per xoc o depressions, inflamació de la

uretra, debilitat corporal, obstrucció dels

ronyons, toxines a la sang.

És indicat per a massatges, pediluvis, banys

de seient i també per a banyar-se

completament, ja que és un bon

restaurador de les energies perdudes.

Poden fer-se inhalacions amb el vapor de

cocció de pi per a les persones que

pateixen de problemes pulmonars.

Page 12: Ratafia La Verneda 2010

1 branca de Sàlvia Micròfla ( només la fla i talant-la)La sàlvia, amb el romaní, l'espígol i la

farigola ha format part del El vinagre

dels 4 lladres.

* 4 lladres són agafats presoners a Tolosa ,

mentre robaven a les cases dels veïns

afectats per la pesta. Se'ls condemna a

mort, però se'ls ofereix l'oportunitat de

salvar-se si conten quin secret tenen per

sobreviure enmig de la malaltia sense

contagiar-se.

El seu secret era macerar les 4 plantes

mencionades en vinagre i refregar-se'l.

La propietat principal de totes les sàlvies es

el seu valor vulnerari i bactericida.

Page 13: Ratafia La Verneda 2010

1 pomet de Flor de MaticàriaMaticaria chamomila

* Excessos alimentaris

* Ajuda calmant els dolors articulars

* Nerviosisme, especialment si afecta l'aparell digestiu

* Redueix les reaccions alèrgiques i cicatrius a la pell.

* Millora dels símptomes físics de la depressió

* Calma el dolor de la menstruació.

* Calma les tensions de la menopausa.

* Actua en mals de cap causats per tensió i insomni.

* Baixa la febre.

* Elimina greixos de la sang.

Page 14: Ratafia La Verneda 2010

1 branca de tts els tpus de Menta/ Poliol per lite*de la silvestre una mica menys,potser dues branques per garrafa de 8 litres

La seva olor desvetlla les seves virtuts tòniques, estimulants i afrodisíaques. És energètica.

Digestiva, és bona per al mal

alè, inflamacions gingivitis, contra les nàusees, espasmes intestinals.

La Menta a nivell psíquic / espiritual ens ajuda a protegir-nos i aclarir-nos.

Page 15: Ratafia La Verneda 2010

1 pomet de Marialuïsa per garrafa, només la flaAloysia citodora

Carminatiu: Expulsa els gasos de l'aparell digestiu.

Estomacal: Per a facilitar la digestió o en estómacs dèbils o nerviosos, exerceix una funció tonificant, digestiva

Antirreumàtica: Pel seu contingut en cineol.

Aparell respiratori: exerceix una funció expectorant, resulta adequat per a combatre la tos.

Relaxant: relaxar i tonificar els nervis.

Page 16: Ratafia La Verneda 2010

2 o 3 branques de Tarongina per liteMelissa ofcinalis L.

El metge àrab Avicenna assegurava que tenia el poder i la virtut d’alegrar l'esperit i eliminar la tristesa. A l'època medieval, la melissa es solia incloure en algunes fórmules màgiques. Se'ls va arribar a atribuir el do d'allargar la joventut.

La planta floreix a l'estiu i aleshores atrau les abelles, fet d'on prové el nom del gènere ja que melissa és el nom grec de l'abella.

El nom de tarongina procedeix de l'olor típica a llimona que desprenen les seves fulles.

És un sedant .

Una planta per incrementar la producció de la bilis, per calmar el dolor.

Un remei per a l'asma.

Un afrodisíac.

Un remei per l’hipertiroïdisme.

Els carmelites descalços van elaborar una poció que es creia miraculosa, es va anomenar Aigua del Carme.

Page 17: Ratafia La Verneda 2010

1 o 2 fors d’Escabiosa per liteScabiosa caucasica

* També és vulgarment coneguda com Viuda Silvestre.

* És una planta vivaç que pot arribar fins a tres pams d'alçada si les condicions del terreny ho permeten.

* La principal virtut atribuïda a aquesta planta des de sempre és la de guarir la sarna.

* És capaç de netejar ferides.

* Té propietats febrífugues, sobretot per combatre febres malignes.

* És una planta poc estudiada des del punt de vista mèdic, encara que popularment s'ha emprat molt.

Page 18: Ratafia La Verneda 2010

½ branquiló de Mayotanigra (Malrubí bord) per garrafaBalota nigra* També es coneix amb els noms de

cabruna de llei, herba pudent, malrubí, malrubí bord, malrubí pelut, malrubí pudent, marreu, marreu negre, marreus, nepta, ortiga borda, ortigues.

* Té efecte sedant i és recomanat el seu ús en ansietat, insomni i altres afeccions nervioses suaus.

* Mitiga la tos espasmòdica.

* Estimula la secreció biliar.

* Planta de la família de les labiades, pilosa i fètida.

* Estimulant, tònica, antihistérica.

Page 19: Ratafia La Verneda 2010

1 pomet de Farigola per garrafaTymus vulgaris* És tònica i energitzant a nivell físic,

mental i emocional. Millora la memòria.

* Desperta les funcions digestives.

* Mal de cap d'origen nerviós i migranyes.

* Afeccions de l'aparell respiratori.

* Antireumàtica.

* Els antics egipcis van utilitzar ja la farigola en la conservació de les seves mòmies a causa de les seves propietats bactericides.

Page 20: Ratafia La Verneda 2010

4 tges de Verbena per garrafaverbena ofcinalis

* L'herba lluïsa o Verbena té altres noms

com l'herba de la princesa o verbena

d'odor.

* Calmant, antiespasmòdic, ideal pels gasos,

per obrir la fam, facilita les digestions.

* Els gregs i els romans creien que tenia

proprietats màgiques: Atesa la planta de

Venus, s'aconsellava per al mal d'amors.

* Encara és present en antics cultes agraris

convertits pels cristians: la Revetlla de

Sant Joan és l'època idònia per a la seva

collita.

Page 21: Ratafia La Verneda 2010

4 o 5 fors de Malva per liteMalva sylvestis (Malváceas) * Flors hermafrodites.

* El terme malva deriva del llatí mollire, que indica les seves propietats com emol.lient.

* La flor i el full de malva s'utilitzen en

processos inflamatoris de la

mucosa bucofaríngea, quadres

catarrals de vies respiratòries

superiors i en casos de tos seca o

irritativa, bronquitis, amigdalitis i

laringitis.

* És útil en processos inflamatoris

gastrointestinals i en hemorroides..

Page 22: Ratafia La Verneda 2010

2 pomets de fors d’Hipèric per liteHypericum Perforatum L.

* Antidepressiu: en els casos de depressió

lleu.

* Digestiu: Quan apareix acidesa gàstrica.

* Analgèsic: Per a combatre els dolors

corporals.

* L'ús intern d'aquesta planta s'ha de

suspendre si s'han de prendre altres

medicaments.

*Recol·lecció i conservació: Finals de

Juny.

* En cas de seguir un tractament amb

aquesta planta, sigui en ús intern o

extern, no es poden patir exposicions

solars prolongades.

Page 23: Ratafia La Verneda 2010

1 Rosa aromàtca per lite, només els pètalsRosa Centfolia

* Nom comú o vulgar: Roser romà, Roser de

cent fulles, Rosa aromàtica, Rosa de

maig, Rosa de Provença.

* Astringent, antiinflamatori, cicatritzant,

afeccions de la boca, hemostàtic,

antianèmic, depuratiu, suau diürètic i

laxant, antidiarreic, antiparasitari en

humans i animals.

* Eficaç contra els refredats; reconstituent

en convalescències.

* Té 5 vegades més vitamina C que la

llimona.

Page 24: Ratafia La Verneda 2010

2 tges de Lavanda per lite'Espígol o lavanda(Lavandula angustfolia, Lavandula ofcinalis, Lavandula spica

* Floreix a l'estiu, a partir del mes de juny.

* Tranquil·litzant o inductor del son.

* És bon remei per: la grip, la bronquitis, la de l'intestí, les migranyes, dolors musculars, ja siguin lumbars o menstruals.

* Habita en terrenys calcaris, secs, pobres i solejats.

Page 25: Ratafia La Verneda 2010

3 branques de Sàlvia per garrafaSalvia ofcinalis

* Acció colerètica (augmenta la secreció biliar), antiespasmòdica i relaxant dels músculs de l'estómac i l'intestí.

* Té propietats beneficioses per a les fermentacions intestinals, vent inflat, eructes, inapetència, digestions lentes.

* Pel seu contingut en fitoestrògens s'usa per a les regles irregulars.

* Té una lleugera funció hipoglucemiant (millora la diabetes).

* Infeccions de la boca i faringe.

Page 26: Ratafia La Verneda 2010

1 branquiló de Ruda, atnció que és molt forta, no passar-seRuta chalepensis

* Una de les plantes més poderoses que existeixen

tant en la bruixeria com en medicina natural.

* Les remeieres modernes creuen que la ruda cura el

mal d'ull i atrau l'amor

* Va ser anomenada "la planta del perdó", perquè

deien que qui la prenia perdonava les traïcions i

els mals sentiments.

* Hi ha moltes espècies d'aquesta planta, però les

principals són la de jardí- la que més s'´utilitza- i

la silvestre, que és la més tòxica.

* Propietats rubefaents (és a dir, que produeixen

enrogiment de la pell), antiespasmòdiques,

emenagoga (que propicien la menstruació),

antiparasitàries, analgèsiques.Tonifica les artèries

i protegeix els capil.lars de les varius.

* Calma l'ansietat.

Page 27: Ratafia La Verneda 2010

1 pomet de Fonol per garrafaFoeniculum vulgare

*Incrementa les defenses del sistema immunitari.

*Carminativa, tònica estomacal i digestiva.

*Redueix el nivell de colesterol en la sang.

*Antioxidant, bronquial i antitussiu.

*Conté molt ferro que pot ajudar a superar la falta del mateix en el nostre organisme en casos d'´anèmia.

*Augmenta la potència sexual.

* A Itàlia s'´utilitza l'insult fonoll» (finocchio) amb el significat d'´home efeminat. L'origen d'aquest insult prové de l'´Edat Mitjana, quan el Tribunal eclesiàstic de la Inquisició cremava en la foguera als homosexuals. Es cobria a la víctima amb les fulles del fonoll fresques perquè el suplici durés més temps.

Page 28: Ratafia La Verneda 2010

1 branca de Murta per liteMyrtus communis

* El fruit és una baia anomenada murtó. És

de color blau-negrós, poc carnós i comestible. La floració es dóna entre els mesos de maig i principis d'agost.

* Afeccions respiratòries.

* Afeccions microbianes de les vies urinàries: cistitis, prostatitis.

* Entre els grecs antics, la murta era la

planta consagrada a Afrodita, la deessa

de l'amor.

* Amb corones de murta es reconeixien els

campions olímpics i a la Península

Ibèrica les núvies romanes i jueves les

usaven per atreure bona sort al seu

matrimoni.

Page 29: Ratafia La Verneda 2010

1 tja d’Espígol per liteLavandula angustfolia, Lavandula ofcinalis, Lavandula spica, Lavandula latfolia

* Lavo significa purificar.

* Comprèn unes 3.000 espècies agrupades en 200 gèneres.

* Tranquil·litzant o inductor a la son.

* Produeix una relaxació del múscul llis.

* Augmenta la producció de sucs gastrointestinals afavorint la digestió.

* Tradicionalment s'ha utilitzat pel tractament de cefalees, asma, espasmes abdominals, artritis.

Page 30: Ratafia La Verneda 2010

1 grapat de fles d’EsbarserRubus ulmifolius * Als Països Catalans se'n troben 14

espècies autòctones.

* Els fruits s´anomenen móra.

* Propietats antidiarreiques.

* Contenen potassi, vitamina C i àcid

làctic.

* Fent gàrgares amb les infusions de les

fulles, es poden tractar inflamacions

del coll i de la boca, gingivitis,

neuràlgies dentàries, angines,

faringitis, i fins i tot la ronquera.

* Propietats antisèptiques urinàries.

Page 31: Ratafia La Verneda 2010

2 branques de Romaní per garrafaRosmarinus ofcinalis

* Té efectes estimulants i tònics. Té un efecte

recuperador en les dolences respiratòries

i ens ajuda a superar les afeccions del

fetge i de l'aparell digestiu.

* Antirreumàtica.

* Rebaixa lleugerament els dolors de la

menstruació i facilita el buidat, evitant els

problemes col·laterals que tot això

ocasiona com mal de cap, estómac,

retenció de líquids i irritabilitat general.

* Antioxidant.

* L'elixir de joventut anomenat Aigua de la

Reina d’Hongria.

Page 32: Ratafia La Verneda 2010

4 tges d’Orenga per garrafaOriganum vulgare L.

* Aperitiu, digestiu, carminatiu, colerètic,

espasmolític, expectorant, antisèptic

de les vies respiratòries, tònic

general i diürètic.

* Amigdalitis: Igualment podem realitzar

gargarismes amb la preparació

anterior per a combatre les

angines.

* Al temps dels Egipcis, entre d'altres propietats, li atribuïen virtuts afrodisíaques.

Page 33: Ratafia La Verneda 2010

1 pomet pett de Farigolets (farigola limonera)Tymus Vulgaris

* Creix en llocs àrids i pedregosos de la

regió mediterrània occidental. És

una planta remeiera per

excel·lència, amb propietats

antisèptiques, antiespasmòdiques,

tòniques, etc, i forneix una essència

rica en tímol.

* Té virtuts estimulants i antivíriques i com a tal es pot utilitzar per a prevenir recidives de l'herpes zòster.

Page 34: Ratafia La Verneda 2010

2 barrets de CanyelaCinnamomum zeylanicum o Cinnamomum verum* Cinnamomum prové del grec Kinnamon o

Kinnamomon, que significa fusta dolça.

* Ha estat usada antigament en zones rurals

per induir son als nens, tant en infusions

com fumada.

* El seu ús també és comú en les dones

quan se'ls retarda la menstruació.

* Té beneficiosos efectes contra la diabetis i

la hipercolesterolèmia.

* Quan hi ha abrasions a nivell de la llengua

per menjar o prendre coses calentes la

barra de canyella es xucla o llepa per

calmar el dolor i cicatritzar les papil·les

gustatives.

Page 35: Ratafia La Verneda 2010

1 pel de Llimona sense la part blanca per cada 2 litesCitus limon

* El llimoner és originari de les valls del sud de l'´Himalaya, des d'´on va ser importat pels àrabs a Europa.

* Antidiarrèic i protector de la mucosa gastrointestinal.

* Antianèmic.

* Antiemètic (evita o suprimeix el vòmit)

* Antipirètic (fa disminuir la febre)

* Analgèsic.

* Antiescleròtic i remineralizant.

* Augmenta les defenses de l'organisme degut al seu alt contingut en vitamina C.

Page 36: Ratafia La Verneda 2010

1 pel de Taronja sense la part blanca per cada 2 litesCitus sinensis

* Desintoxicant.

* Diürètica.

* Antisèptica intestinal i urinari, millorant la funció intestinal i aportant gran quantitat de vitamines, que donen força i energia.

* La taronja inclou diferents substàncies que contribueixen a millorar el bon estat de l'organisme. Entre elles destaquen el calci, fòsfor, ferro, magnesi, potassa, sosa i les nombroses vitamines.

Page 37: Ratafia La Verneda 2010

1 grapat de MarduixOriganum Majorana

* Antiespasmòdica i digestiva.

* Sedant.

* Expectorant.

* Antireumàtica.

* L'ús continuat del marduix (més de dues setmanes) pot provocar cefalees i somnolència.

Page 38: Ratafia La Verneda 2010

1 grapat de CamamilaMaticaria chamomila L

* Digestiva, hepàtica, biliar,

antiespasmòdica i

carminativa.

* Facilita la menstruació.

* Molt útil en casos de

nerviosisme i insomni.

* Afavoreix l'eliminació de líquid

en el cos.

Page 39: Ratafia La Verneda 2010

Bons ConselsTota aquesta llista es pot ampliar amb el que us sembli.

Després de deixar la ratafia a “sol i serena” uns 40 o 50

dies (s’ha d’anar remenant de tant en tant),

s’ha de colar exprement bé les herbes i tastar. Si es

troba forta sempre es pot afegir sucre, 1 cullera per litre

o rebaixar una mica amb aigua.

Un cop embotellada, s’ha d’esperar com a mínim fins

Nadal, tot i que guanya amb el temps, això és el més

complicat.

Page 40: Ratafia La Verneda 2010

La Carrau - “Ratafa”Diu la història que fa uns anys a una masia catalana tres bisbes es van trobar per

parlar amb tranquil·litat. Masover, porti'ns a taula algun licor que puguem tastar que ja hem fet passar la

gana i hem de fer baixar el menjar. Masover, porti'ns a taula algun licor que puguem tastar i celebrar que tanta

xerrada ens ha permès frmar un tractat. Ratafa: aiguardent, nous i llimona per a donar gust a la vida. Ratafa: posa-hi herbes i canyella i remena amb alegria. (bis)

Com es diu aquest licor que és bo de debò i que tant ens agrada? No té nom perquè és casolà, el faig amb la Pepeta quan se'ns acaba.

Ai! Doncs com que no té nom, li direm rata fat, que és llatí i que vol dir que el tractat queda signat.

Torneu-nos a omplir els gots ara que li hem dat un nom Que prosperi com el pacte i que volti tot el món.

Page 41: Ratafia La Verneda 2010

Una co-producció: Anna Aris Alf Albert Carme Sara

BonMatí 2010www.ibioloveyou.blospot.com