la cassola 26

Gràfiques Vimar, s.l. • C/Alqueria de Raga, 11 • 46210 - PICANYA - ValènciaTel. 96 159 43 30 • Fax: 96 159 30 58 • [email protected] • www.vimar.es

PORTADA 26 CASSOLA:Maquetación 1 24/6/11 11:12 Página 1

La CassolaÍNDEX

2

La CassolaCREACIÓ

39

EDITAFlorida Secundària

ELABORAComissió Gestió

Cultural

DISSENYBlanca Barberá

COORDINAMª CarmenMartínez

COL·LABORAProfessorat,

Alumnat i AMPA

PORTADAPaco LLuis Ramos

ÍNDEX1. EDITORIAL

2. NOTÍCIES- Aquest curs ha estat notícia...- Les nostres cooperatives escolars reben el premi “Rochdale” a lacultura emprenedora- Jornades Internivells: gravació d’un Lip Dub “Estem ben vius”- Lliurament dels premis “La Rosa de Paper”- Acte i discurs de comiat de l’alumnat de 2n de batxillerat

3. REPORTATGES- Us convidem a l’optimisme : Treballar per projectes- Florida Secundària: escola emprenedora- Activitats complementàries al batxillerat

4. DEPARTAMENTS:EXPRESSIÓ- Jornada COLP BOL (AKOE)- La música sona a FloridaLLENGÜES- Homenatge a Enric Valor- Campanya Dia del Llibre: Regalem lecturaCIÈNCIES- Pràctiques de Química i Biologia a Universitat de València- Olimpíades de BiologiaSOCIALS- Blocs i Filosofia- Campanya contra el “Bullying”

5. IDIOMES- Projecte Plurilingüe- Declaració educativa d’ UCEV- Intercanvis- Parlar idiomes: alguns consells bàsics

6. ENTREVISTES- Entrevista a Ula, la nostra ajudant lingüística

7. LLIBRES: - Historias de ayer que hablan de hoy: un poco de literatura comparada- Los Girasoles ciegos

8. OPINIÓ: La meua aventura amb els llibres

9. CREACIÓ: Rutina

Rutina“Pareu el món, que aquí jo baixo,

pareu el món que jo ja passo.Pareu el món que aquí jo baixo, que

pari el món, que pari el món”

Gossos

9:30. Ella puja en el primer vagó delmetre com tots els matins des de fados mesos i 13 dies. Avui porta elmonyo solt, sembla que no ha tinguttemps per arreplegar-se’l com eldimarts passat. Tampoc ha pogutdetenir-se enfront del mirall permaquillar-se, ni tan sols per pintar-seels llavis amb la nova barra de llavisGinger Spice.

Porta posats els pantalons negres i lacamisa verda de tots els dies.L'uniforme d'aquests grans magat-zems no li afavoreix gens, però ellase’ls posa sense renegar cada vegadaque s'aixeca després que li despertil'incansable pi pi pi del despertador.Odia aquest so, igual que odia el filmusical del metre. Els odia perquètots dos formen part de la seva rutina,una rutina que ella no ha triat, igualque no ha triat vendre cars perfums adones acabades d’eixir de la perru-queria.

Probablement, el que volia de xicote-ta era ser astronauta o princesa, peròevidentment això ja és impossible. LaLluna li queda massa lluny i, respecteal de pertànyer a la família Real, aixòja no li va, ara és republicana.

El trajecte des de l'estació d'origenfins a Colón dura uns 15 minuts, i jahan passat 7. Sembla que hi ha algu-na cosa que li preocupa i no és capaçde concentrar-se en la cançó que estàsonant en l'iPod que li va regalarDarío. Ha de ser quelcom important,Loving Strangers és una de les seuescançons preferides i és l'única capaçd'evadir-la del maleït so dels vagonsen contacte amb els rails.

Sembla que hi ha alguna cosa queaconsegueix distreure-la. Sí, és un xicnou que puja en Av. del Cid.Normalment a aquestes hores sempresolen ser els mateixos: una dona d'uns46 anys que treballa a l'Ajuntament,un home seriós que després de tantsanys encara no sap fer-se el nus de lacorbata, un noi acompanyat d'unaguitarra que sempre va taral·larejantalguna cançó i una dona amb un fillde 2 anys i algun que altre problemaamb el seu home.

És el primer dia que Diego agafa elmetre. Avui comença les classes en lafacultat, però encara passaran 5minuts fins que se done compte ques'ha equivocat de direcció.

La gravació amb la veu de dona anun-cia la pròxima parada, Colón. Abansd'arribar, ella desencreua les cames,agafa la seva bossa i s'incorpora. Elsúltims trontolls fan que haja d'allargarel braç fins a una de les barres per nocaure. El tren es para i les portes s'o-brin. La gent comença a entrar mentre

ella intenta sortir. De sobte ha desapa-regut entre totes aquestes personesamb pressa i cafès a la mà.

9:30. Aparentment tot és igual quecada matí a aquesta hora, encara queel xic de tots els dies i la seva guitarras'han adonat d'alguna cosa. Avui, ellano ha pujat en el primer vagó. Ahir vaser el seu últim dia de rutina, la vanacomiadar del treball. S’han acabatles presses per a ella, els uniformes iels 15 minuts de trajecte. El xiccomença a taral·larejar una cançó,que encara que no sap per què lirecorda a ella, Loving Strangers. Latrobarà a faltar. S’acabaren les pròxi-mes parades.

María Atiénzar Prieto (2n deBatxillerat)


3

La CassolaEDITORIAL

Un any més que s’acaba! I molt de treballfet, d’experiències viscudes, de desencants,d’èxits i d’il·lusions i compartides... És aratemps de recapitular, d’aturar-nos a contem-plar tot allò que al llarg de 9 mesos hem sigutcapaços de fer, i de passar-ho bé amb algu-nes de les creacions del nostre alumnat.

Ha estat un any esgotador i tenim ja algunespropostes de canvi, però ens sentim satisfetsperquè hem pogut veure una escola plena devida. Hem vist gaudir al nostre alumnat,moure’s, pensar, i hem treballat de valent!. Per aquest motiu la comissió de gestió cultu-ral, amb la col·laboració de tot l’equip de per-sones que convivim a Florida Secundària, hapreparat amb il·lusió aquesta revista. Ha estattot un repte, ja que és la primera que prepa-rem sense la coordinació de Paco Rodrigo(no us preocupeu, ens ha assessorat!).

Esperem haver aconseguit transmetre, ambaquetes pàgines tota eixa energia que haestat flotant per les nostres aules, els nostrescaps i els nostres cors al llarg d’aquest curs.El nº 26 de La Cassola ve carregadetd’ingredients. Llegint-lo trobareu algunsdels plats habituals i d’altres més nous: notí-cies, reportatges, informació dels departa-ments, entrevistes, opinió, creació... Obrimuna nova secció, “Idiomes”, per mostrar coml’ensenyament de llengües estrangeres i elsviatges d’intercanvi van prenent cada vegadamés pes en el nostre projecte.

A més a més trobareu articles sobre “educa-ció emprenedora” i sobre “treballar per pro-jectes interdisciplinars”. I és que estem con-vençuts i convençudes que els projectes, eltreball en equip, l’educació emprenedora,l’ensenyament plurilingüe i la integració deles TICs al procés d’ensenyament-aprenen-tatge són elements clau en la formació delnostre alumnat.

Un altre punt clau és el clima afectiu i deconvivència. Destaquem en aquest númeroun projecte col·lectiu que ha estat impressio-nant i del que estem molt orgullosos: la gra-vació del Lip Dub de Florida Secundària. Nous ho podeu perdre!

Veureu també com molts dels articles estanfets per l’alumnat, no podria ser d’altramanera si volem que La Cassola mostre laseua veu i si ens creguem que elles i ells hande ser el protagonistes de l’aprenentatge.

Per últim, des de LA CASSOLA volemagrair la implicació i el recolzament del’AMPA de Florida Secundària per a por-tar endavant tots els projectes que ens plan-tegem, interessant-se, opinant i subvencio-nant-los econòmica-ment, la qual cosa ensajuda a millorar i a portar-los endavant.

Us convidem doncs, a passejar-vos peraquestes pàgines i a comprovar com aFlorida Secundària “estem ben vius” ...

ESTEM BEN VIUS!

cassola26 junio11 ok.qxp:2011 24/6/11 11:58 Página 3

La CassolaNOTíCIES

Aquest curs ha estat notícia...

HEM EIXIT DE L’ESCOLA:Al nostre centre estan planificades tots els anys una sèrie d’activitatsextraescolars que complementen els continguts de les assignatures iaprofundeixen en la cohesió dels grups tutoria.

- Tots els grups a l’inici de curs han realitzat eixides de convivèn-cia a diferents llocs, entre d’altres al paratge de “Les Rodanes” o a“Benaixèver”.

- Hem visitat museus, auditoris i altres institucions culturals, com arael MUVIM, el Museu d’art contemporani “Pedralba dos mil”, el Museuarqueològic de Gandia (MAGA), l’auditori de Torrent, el Museu dePilota Valenciana junt al Trinquet Blau de Genovés, la Ciutat de lesArts i les Ciències, les instal·lacions del diari Levante.EMV, el festivalde cinema en valencià “Inquiet”, la Fira del Llibre...

- Hem anat al teatre: Historia d’una escalera, Aparcats, DonQuijote (adaptació), Miguel Hernández

- S’han fet visites a entorns naturals d’especial interès com LaMurta o el Tancat de la Pipa, un espai especialment significatiu de lal’Albufera que pràcticament tots els grups han visitat.

- Hem fet els viatges d’intercanvi (vegeu l’article)- I, com no, les activitats de convivència de final de curs. Aquest

any hem anat a Las Hoces de Cabriel (1r ESO), a Calp (2n ESO), ala platja (3r ESO), a Portaventura (1r Batxillerat) i a Itàlia (4t ESO)

L’ESCOLA S’HA TRANSFORMAT: Hem viatjat al centre de l’imaginació, al món dels fractals, al s.XVIII. Va aparèixer un Saló Burgés al 2n pis.Hem fet un musical... I ha arribat el Circ!: Vegeu l’article del Treball per Projectes i consulteu la nostra websi en voleu saber més.

HEM GAUDIT AMB LA LECTURA:A Florida Secundària intentem fomentar el gust per la lectura des de diferents àmbits, donant-li una vessantlúdica i creativa. Per això s’han organitzat campanyes com la del Dia del Llibre on tots hem regalat i dedicatfragments, capítols o poemes. Hem normalitzat la visió envers els escriptors o la compra de llibres a la Firadel Llibre i hem gaudit de la visita d’animadors (com el conegut contacontes Llorenç Giménez) que han acon-seguit que l’alumnat gaudira amb la lectura.

Durant un curs acadèmic tenen lloc nombrosos moments i moltíssimes activitats omplin lavida de tots els que formem part de l’escola. Aquestes activitats ens permeten fer-nos unamica més savis (tal vegada), i estimar-nos un poquet més com a companys de viatge que som.Us presentem ara una selecció d’eixos moments, una mostra de com hem passat “la vida al’escola” al llarg d’aquest curs:

4


NO ENS HEM QUEDAT INDIFERENTS:

Al llarg del curs hem fet diferents activitats de sensibilització amb l’entorn que ens han fet pensar i que enshan convidat a tindre una actitud compromesa i una postura crítica, en defensa de la llibertat, la solidaritat ila justícia social:

- “Tots amb el Sahara”: Col•laboràrem amb la “Caravana per la Pau” que va organitzar GentSolidària de l’Horta Sud i que consistia en la recollida d’aliments (arròs i sucre) per als campaments sahara-huis, així com de diners per a poder fer l’enviament.

- Exposició “Enfoques” (Campanya Solidària 2010): Al mes de novembre tinguérem a Floridaaquesta exposició i la visitàrem per grups. L’objectiu va ser la sensibilització respecte a l’existència d’altresrealitats ben diferents a la nostra, però que necessiten de la nostra comprensió i solidaritat si volem donar pas-sos en la construcció d’un món més just.

- Celebrarem el Dia Mundial contra la Sida: Una representació de 25 alumnes de tots els grups de3r i 4t d’ESO va participar en una activitat en la Casa de la Cultura de Catarroja junt a alumnat de l’institutBerenguer Dalmau.

- Posant música a la Pau: Amb motiu de la celebració del DENIP (Dia Escolar per la No violènciai la Pau), el 30 de gener, l’alumnat de 4t ESO, des de l’assignatura d’ètica i utilitzant la ràdio escolar ens ofe-riren la lectura d'una sèrie de poemes de Rafael Alberti, i una selecció de cançons per posar música a la pau.

- “Per ser especial, per ser important, per ser dona!”: El 8 de març celebràrem el Dia de la Dona.Tots els grups feren activitats relacionades amb aquest tema. 1r, 2n i 3r ESO portaren fotografies de dones(conegudes o de la família) que volien destacar i elaboraren dos “Murs de Dones”. 4t ESO va preparar unacampanya de sensibilització i anà al mercat de Catarroja, junt a la “xaranga” per a regalar a les dones targe-tes amb frases relacionades amb el dia i llacets de color lila. Per últim un grup de xiques s’apoderà del pati idesplegà un missatge: “Som fortes, capaces i rebels. Estem orgulloses de ser dones”. I, per acabar, tots féremun acte on algunes alumnes interpretaren unes peces musicals, mentre altres de batxillerat llegien uns textos.

HEM DONAT SUPORT A L’ENSENYAMENT EN VALENCIÀ:

Enguany hem participat en les dos festes pel valencià que ha organitzat Escola Valenciana: la Megatrobadadel mes d’octubre a València per a celebrar els 25 anys de trobades i la Trobada del mes d’abril a Silla, onanimàrem la festa amb la nostra “Batukada”. L’alumnat de 1r ESO va participar també en la Volta a peu.

La CassolaEDITORIAL

5


HEM PARTICIPAT EN OLIMPIADES, PREMIS I CONCURSOS:Per a donar eixida a eixes especials aptituds de part de l’alumnat i fomentar el seu esperit emprenedor, hemfomentat la participació en diferents concursos i en les Olimpíades de Ciències:

- Hem participat, junt a alumnes d’altres centres de la comarca, en les Olimpíades de Matemàtiques iBiologia

- S’ha organitzat un concurs de Microrrelats matemàtics. - I com tots els anys des de Florida Secundària hem impulsat la participació de l’alumnat al concurs

literari La Rosa de Paper que enguany he celebrat la seua XV edició.

“LES ORELLES DE FLORIDA” HA COMPLIT 2 ANYS: Aquest curs hem tingut en marxa dos progra-mes de ràdio un en valencià i l’altre en anglès. Dimarts i dijous, a les hores de pati, ens han informat, entre-tingut, posat música, etc

HEM FET FESTA!: No tot és estudiar, i per això també ens hem ocupat de passar-ho bé:

- Hem acollit l’alumnat a l’inici de curs realitzant activitats d’exploració pel centre o de presentacióde grup, durant les jornades d’acollida.

- Hem realitzat un LipDub on tota l’escola ha participat - Hem realitzat festes i esmorzars a Nadals, Falles o Pasqua i ja estem organitzant la propera: la festa

Fi de Curs 2011!!

Com vegeu som una escola “plena de vida”. Si voleu conèixer més de tot el que hem anat fent al llarg delcurs, podeu visitar l’agenda i la secció de notícies de la nostra web: www.floridasecundaria.es

Patrícia Moraga (Bibliotecària)

La CassolaNOTíCIES

6


L'assignatura optativa de 3r del'ESO: Mini Empreses, Empre -sa i Iniciativa emprenedora, técom a objectius principals queels i les alumnes arriben a com-prendre el concepte d'empresa,així com desenrotllar en l'alum -nat competències tan impor-tants com la creativitat, lainiciativa, l'esperit em prenedor,la capacitat de treballar enequip i d'aprendre per si mateix,entrenar-los en la presa de deci-sions i en l'assumpció de res-ponsabilitats.

En este projecte els alumnessón els protagonistes del seupropi aprenentatge i aprenen através d'experiències eminent-ment pràctiques que viuen enprimera persona. Els alumneses converteixen en socis alcrear una cooperativa que rea -litza operacions reals d'inter -canvi de productes amb coope-ratives d'altres centres d'altrescomunitats autònomes.

En concret enguany hem creatdos cooperatives: DISPRO-VAL i PTV que han intercan-viat productes amb dos coope-ratives d'Astúries i Navarra res-pectivament.

Al llarg del curs les dos coope-ratives han organitzat diferentsactivitats amb les quals a mésd'aconseguir beneficis hanaprés a gestionar una empresa:• Venda de plantes de Nadal enels mercats d'Albal i Catarroja.• Elaboració i venda de bom-bons i pizzes.• Venda d'orxata i fartons.• Com a colofó han participat enel mercat de cooperatives esco-lars que es va celebrar en elMercat Colom de València i enel que van participar 18 coopera-tives escolars d'11 centres dife-rents de la província de Valènciaamb un total de 308 alumnes.Enguany hem acabat el cursamb una alegria: les nostres coo-peratives han sigut premiades enla “II Trobada de cooperativesescolars. Premi Rochdale a lacultura emprenedora en l'escola”organitzat per la Unió Espanyo -la de Coopera tives d'Ensenyan -ça (UECOE). Un alumne i unaalumna, triats pels socis com arepresentants de cada una de lescooperatives, han exposat el seuprojecte en la Trobada que es vacelebrar a Còrdova el dia 3 dejuny del 2011 on els van entre-gar una menció especial a cadauna d'elles.Esther Romo (professora Economia)

Les nostres cooperatives escolarsreben el “Premi Rochdale” a la cultura emprenedora

La CassolaEDITORIAL

7


8

Enguany, a proposta de l’equip de delegats i delega-des, hem dedicat les Jornades Internivells per crear,organitzar i gravar un Lip Dub.

Què és un Lip Dub? Lip Dub vol dir doblatge labiali consisteix en un tipus de vídeo que combina sincro-nització labial i doblatge d’àudio per fer un vídeomusical. Es fa filmant una successió contínua, i sensetalls, d'individus o de grups que actuen de maneraque sincronitzen els llavis amb la lletra d'una cançó;és a dir, els participants canten un tros de la cançófins que són substituïts in situ per un altre participant

que continua per on anava l'anterior, i així successi-vament, fins el final de la cançó.

Per tal de posar-nos en marxa, primerament vam des-cobrir les habilitats del nostre alumnat i realment vaser sorprenent saber la quantitat d’activitats que fan:competicions de patins en línia, bici trial, bàsquet,pintar quadres, tocar la bateria, la guitarra, piano,dansa clàssica, ball modern, hip hop, grafittis, par-kour, malabars, tocar en l’orquestra, batukada...

A partir d’ahí, vam organitzar tot l’alumnat pels dife-rents espais del nostre centre per on anava a passar lacàmera i després vam omplir els espais buits amb laresta de l’alumnat que feia de figurants amb cartells,balls, disfresses...

El dia 19 d’abril férem els assajos i la preparació i eldia 20 vam fer la gravació, amb tot l’alumnat repar-tit pel centre i el pati. Va ser un espectacle veure tantde color, tanta festa, tant de moviment, tanta implica-ció per part de l’alumnat. Ens va acompanyar unamic que treballa de càmera per tal de fer la gravació.L’actuació havia de quedar espectacular i ell ens vadonar algunes idees per tal de perfeccionar algunesescenes. També ens va confessar que li havia sorprèsmoltíssim la quantitat de gent que participava, el boncomportament que havia hagut al llarg de la gravaciói el bon ambient que havia hagut per part del’alumnat.Tot i costar-nos fer el muntatge de la música amb lagravació, el resultat ha estat molt satisfactori il’alumnat l’ha pogut visualitzar per les tutories.

Tota aquesta feina ens ha servit per passar-ho moltbé, conèixer-nos més, compartir molts bons mo -ments, descobrir les nostres habilitats i deixar unrecord intens i emotiu dels dies que vam passar cre-ant el Lip Dub.

David Ferrer Simó (en nom de la Comissió de Gestió Cultural)

Gravació d’un LIP DUB

La CassolaNOTíCIES


El passat dimecres 1 de juny al Saló d’Actes de Floridacentre de Formació va tindre lloc l’acte de lliurament delspremis La Rosa de Paper. Cal desatacar que ja portem 15anys de premis i, per tant, podem considerar que ja somuns premis consolidats en el món educatiu valencià. Enaquesta edició s’han presentat 119 treballs, 95 en la moda-litat de narrativa i 24 en poesia. L’alumnat d’ESO iBatxillerats que s’ha presentat als premis procedeix de 41centres educatius diferents.

L’acte comptà amb la presència de Francesc Rodrigo, queactuà com a presentador i secretari del jurat, ambClemente Morales (president de Florida Centre deFormació ) i Salvador Quiles (conseller de la CAM) queadreçaren al públic unes breus paraules com a represen-tants de les entitats col·laboradores.

Al llarg de l’acte, Carolina Blasco i Juanvi Gil, músics iprofessors de Didàctica de la Música en el Graud’Educació Primària de Florida Universitària, ens inter-pretaren diverses peces d’oboè que anaven intercalantconforme anava transcorrent l’acte.

Volem donar l’enhorabona a totes les persones finalistes oguanyadores i, en especial, a dos alumnes de Florida: aIsidre March, guanyador de la modalitat de poesia en lacategoria D, que estudia el 1r del Grau d’EducacióPrimària a Florida Universitària i és autor del poemari“Innocentment immòbils” i al nostre alumne i companyJordi Alfonso de 2n de batxillerat, guanyador de la moda-litat de poesia en la categoria C amb el poemari “Sombrasen la oscuridad”.

Paco Rodrigo

Premis XV edició del concursliterari La Rosa de Paper

La CassolaEDITORIAL

9


L’alumnat de 2n batxillerat, que acaba la seua trajectòriaentre nosaltres (alguns després de 6 anys o més!) va celebrarl’acte de comiat el passat divendres 27 de maig. Us presentemací el discurs que prepararen per a l’ocasió:

ADIÓS. Suena demasiado mal ¿no?. Una palabra, dos sílabasy cinco letras que pretenden terminar con seis años de nuestrasvidas. Incluso el acento en la O provoca una sensación todavíamás dura en este intento de despedida.

Las hay cortas y sencillas, como los “hasta mañana” tras elpuntual timbre a la salida de clase. Éstas, rápidas y espontáne-as, sólo con pronunciarlas ya nos aseguran el reencuentro al díasiguiente. También están los “hasta luego” más imprecisos einformales, que salen disparados de nuestros labios después delargas tardes en la biblioteca o de descansos de medias horas amitad de mañana que parecen querer alargarse cada día unpoco más.

Pero las que más suelen gustar son las despedidas provisiona-les, esas que terminan con un “hasta el curso que viene”.Cargadas de alegría e ilusión por un verano que está a punto decomenzar, y sí, quizá también un poco melancólicas, pero quete sonríen al terminar la frase porque sabes que al volver seráun alegre y esperado “hola” el que te devolverá los pasillos delcurso anterior, los madrugones que no evitarán que lleguestarde algún que otro día o la espera en las largas colas de lacafetería.

No obstante, hay una que deberíamos de destacar, la ansiada“hasta el lunes”. De este tipo de despedida nadie se queja,incluso hay algunos que pasan el resto de la semana a la espe-ra del viernes para poder pronunciarla. La sirena suena, lasaulas comienzan a vaciarse poco a poco y el bullicio repentinova saliendo rápido por la puerta. Una semana más, o menos,según cómo se mire. Pero a nosotros éstas se nos han acabado.Ya no habrán más sirenas, ni más lunes ni viernes, ni retrasosjustificados o sin justificar, ni suspensos ni aprobados, niexpulsiones ni felicitaciones, porque ésta es nuestra última des-pedida. La verdad es que no nos cabe tanto en este discursopara poder despedirnos de todos estos años, llenos de miradas,de palabras y de sonrisas que han ido formando parte de cadauno de nuestros días como alumnos.

Aunque después de todo, también están los “adioses”. Sí, esosque ni siquiera existen. Y es que hay a quién no le gustan lasdespedidas, o mejor dicho, no le gusta despedirse. Éstos sonlos que caminan hacia delante, los que evitan girar la cabeza

hacia atrás por temor a querer regresar, los protagonistas delfamoso “Al andar se hace el camino, y al volver la vista atrás,se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar”

Pero no, nosotros no somos de éstos últimos, porque nosotrossí que creemos en las despedidas, porque sólo a partir de ellases posible volver la vista atrás y poder, algún día, reencontrar-nos de nuevo en un mismo camino.

HASTA SIEMPREAlumnat de 2n Batxillerat

Tot l’equip de persones que treballem a Florida Secundària ique us hem acompanyat aquests anys, volem agrair-vos aques-tes paraules i desitjar que aquest viatge que hem fet junts ushaja servit per a créixer com a persones, així com per a des-envolupar el talent que us permetrà ser dones i homes compro-mesos i feliços.

Equip docent de Florida Secundària

Comiat 2n Batxillerat“Adioses”

La CassolaNOTíCIES

10


Al món de l’educació, canviant iincert, es ve plantejant darreramentcom un repte de futur la necessitatd’aconseguir desenvolupar el talent.Ser feliç és un talent, aprendre feliç-ment és un talent, estimar és untalent... i la majoria tenen poc a veureamb un estil tradicional de fer escola.

L’autèntic talent té més a veure ambsaber gestionar les nostres capacitatsper a aplicar el sentit comú a les nos-tres tasques. Els nostres fills i alum-nes han d’estar preparats per a laincertesa que suposa el futur, i dispo-sats a ser emprenedors dia a dia:aquest és el gran repte.

Per això, us convidem a l’optimisme.Si mai no podem estar segurs de quèallò que estem fent és la solució defi-nitiva, necessitem continuar sent cre-atius, imaginatius, per a contagiar alsnostres adolescents de la màgia del’aprenentatge, del talent d’atrevir-sea pensar.

Amb la intenció de desenvolupar enel nostre alumnat eixe talent que elspermetrà estar preparats per a dirigir-se cap a una vida feliç, FloridaSecundària ha fet una aposta per des-envolupar projectes de treball inter-disciplinaris.

Amb els projectes intentem donar elprotagonisme a l’alumnat en el seupropi procés d’aprenentatge: ajudar-los i estimular-los a preguntar-se perles coses i no conformar-se amb laprimera resposta, sinó dissenyar elsseus processos de treball i orientar-secap a una relació més activa i inde-pendent amb el món natural i socio-tecnològic que viuen.

En el marc d’una escola inclusiva i

diversa, els objectius han estatdesenvolupar, no sols les 8 Compe -tències Bàsiques que inclou el dis-seny curricular, sinó altres eines quesón necessàries per a la vida: elsvalors, les emocions i sentiments, lacreativitat, el treball col·laboratiu,l’ús positiu de les tecnologies, laconfiança en les pròpies possibilitatsi l’esperit emprenedor.

Tot aquest treball s’ha fet integrantl’ús de les TIC en el procés d’apre -

nentatge i mostra d’açò són els dife-rents blocs que repleguen el treball feten cada projecte i que podeu visitar através de la nostra web.

Al llarg del curs hem dut a terme dife-rents projectes: Viatge al centre de laimaginació i El circ a 1r ESO. El pro-jecte del Cabanyal a 3r. Atreveix-te apensar, publicitat i Llums i ombresdel segle XX en Espanya, a 4t.Elaboració d’un menú i la Casa bio-climàtica a 1r de batxillerat.

Treballar per projectes:Us convidem a l’optimisme

La CassolaREPORTATGES

11


12

Una de les tasques del projecte Atreveix-te a pensar de 4t ESO,va ser fer un mural que ens fera reflexionar al voltant d’algunsaspectes d’aquesta societat del S.XXI, per a valorar així si real-ment hem aconseguit construir aquell món més lliure, més justi més humà que “pensaren” o somniaren els il•lustrats del segleXVIII.

La idea era que la ment humana té un potencial increïble i éscapaç d’aconseguir grans avanços, però també històricament haestat capaç de provocar grans horrors i patiments. Cal, doncs,estar formats i preparats per a tindre una postura crítica davantla realitat que vivim, per somniar el món que volem i lluitar peraconseguir-lo.

Sara Muñoz, alumna de 4ESOC, amb el seu mural us convida aobrir els ulls i pensar alguns aspectes de la nostra societat delS.XXI:

• LA TELEBASURA: En aquesta selecció el tema es moltinteressant, ja que la majoria dels adults i xiquets estan engan-xats als programes de televisió, que, si et pares a pensar un poc,que t'aporta?. Queden destacades algunes reflexions com: “Elsaber i la raó parlen, la ignorància i l’error criden.

La teleporqueria aprofita de veritat o és un circ per a tindre’tenganxat?”

• LES DROGUES I LA TEUA PERSONALITAT: Aquestasecció del mural té imatges basades en les drogues. Hi ha diver-ses frases que ajuden a comprendre les seues conseqüències,també et poden fer reflexionar pel que t'aporta i el que no. Ésinteressant, des de el punt de vista de la teua personalitat,t’ajuda a pensar per tu mateixa, sense res que et condicione, jaque es tracta de la teua vida. Tu tries!

• LA VIOLENCIA DE GÈNERE: Aquestes imatges fan refe-rència a totes les dones del món que en aquest segle han sigutvíctimes de la violència de gènere. Destaquen reflexions com:“La violència no resol els conflictes, ni tan sols fa disminuir lesseues conseqüències. No poses mai la mà damunt a ningú.”

• LA MODA: La moda a aquest segle podem dir que ens ajudaa les persones a expressar-nos tal com som. Cada persona té elseu propi gust i per tant la seua moda. Pot ser a alguns els agra-de i a altres no, però el més important és que t’agrade a tu, i sies així, res més et té que importar. “Moda? La teua!”

Sara Muñoz (4ESOC)

Treballar per projectes:Segle XXI, hem avançat realment?

Treballar així ens ha permès pensarsomnis, fer música impossible, frac-tals que es mouen, raps i fotografies,elaborar textos, analitzar obres d’art,construir un triangle de Sierpinski iun fractal gegant (fet de pots derefresc), conviure amb essers imagi-naris que parlaven en anglès i francès.També hem pogut analitzar diferentsaspectes del segle XVIII i les conne-xions amb nosaltres, transformar

l’espai central del 2n pis en un Salóburgés, ballar el “Minué”, recrearun“càpsula del temps”, posar-nos enla pell de personatges de l’època iescriure els seus diaris, fer unamaqueta de l’Acadèmia de lesCiències, recrear un debat científic,fer muntatges on qüestionàvemalguns “models” actuals contrapo-sant-los amb personatges del XVIII,visitar un barri emblemàtic de

València i parlar amb la seua gent,prendre les decisions necessàries pera preparar un menú equilibrat, valorarles llums i les ombres del segle XX,arepresentar un musical, transformarl’escola en un circ...

En definitiva, ens ha permès gaudirde l’aprenentatge ... I és per això queus convidem a l’optimisme!.



13

En el primer trimestre hicimos un proyecto que se llamaba Viaje al centro de la imaginación. Este proyecto consistía en trabajarde una forma distinta a la que solemos trabajar, sin libros y sin libretas.En la primera sesión nos presentaron el proyecto. En la segunda sesión nos contaron la biografía de Escher, que hacía figuras impo-sibles. Durante las dos siguientes sesiones estuvimos dibujando y trabajando con figuras posibles e imposibles. También aprendi-mos cosas sobre el anamorfismo, debatimos sobre los fractales, construimos el triángulo de Sierpinski y vimos su relación con eltriángulo de Pascal.

A mí me ha parecido muy interesante y divertido, pero me ha liado un poco eso de trabajar de una forma distinta a la habitual.Silvia Guillem Martínez 1º A

En este proyecto del Viaje al centro de la imaginación de la asignatura de matemáticas, practicamos con el triángulo de Sierpinskien todas sus formas. También trabajamos las figuras imposibles, aunque esto fue un poco lioso para mí. Trabajábamos un dossieren grupos de cuatro personas y luego hicimos una exposición con dibujos de figuras imposibles. Creo que para todos fue una expe-riencia muy satisfactoria y que tendríamos que volver a repetirlo porque fue muy divertido.

Ana Chacón Cortes 1º A

En matemáticas, hicimos un dossier sobre fractales y figuras imposibles. Lo que más me llamó la atención fue un señor llamadoJulian Beever que hacía dibujos en el suelo con tiza que parecía que estaban hechos en 3D. También hicimos dibujos de figurasimposibles que nos quedaron muy bien. Aprendimos lo que era un fractal y para qué servían algunos de ellos. Hicimos un debatesobre la manipulación de la geometría, el triángulo de Sierpinski y el triángulo de Pascal. A mí me pareció muy divertido porqueaprendí cosas que no sabía y además trabajamos en grupo.

Juan Beltran Puig 1º A

Equip de coordinació

Treballar per projectes:Viaje al centro de la imaginación



14

A principis d’aquest curs alguns membres de l’equip deFlorida férem una visita de treball a diferents escoles deRotherham al Regne Unit . Durant aquestes visites vàremveure la manera de treballar i organitzar-se que tenienalgunes escoles angleses d’Infantil, Primària, Secundària iCicles Formatius. L’interès previ d’aquesta visita es fona-mentava en una característica que tots aquests centrescompartien i que els feia interessants per al nostre projec-te educatiu, eren escoles emprenedores segons la qualifi-cació atorgada per la Universitat de Warwick i el Governbritànic.

Que vol dir això d’ Escola Emprenedora?Gràcies a haver estat veient com treballen allí durant unasetmana vàrem entendre el que significa ser un centreemprenedor però sobretot, el que amb major claredatvàrem entendre els que visitàrem aquells centres i treba-llem a Florida Secundària és que el nostre centre és uncentre emprenedor.

La societat en la que les i els nostres alumnes viuen hacanviat molt i continua fent-ho amb tanta rapidesa que elscentres educatius i les seues propostes didàctiques hand’anar adaptant-se a eixa realitat. Cal que els projectesd’escola estiguen en consonància amb el seu entorn i quetinguen la flexibilitat d’emprendre accions noves ambaquest objectiu a cada curs.

Des de fa més de 30 anys Florida Secundària, entenentaquesta necessitat, acompanya el seu alumnat en el procésd’ensenyament aprenentatge amb un estil innovador, fle-xible i integrador característic dels centres emprenedors.Solament fent un passeig pel nostre centre ens anem tro-bant, a cada pas, amb un estil de treball que va construintl’esperit emprenedor que ens envolta.

Podem veure com amb el Treball en equip que realitzal’alumnat i el professorat es mostra una disposició per aajudar els companys i les companyes per tal d’aconseguirels reptes que ens plantegem a cada trimestre. Els projec-tes interdisciplinars realitzats a Florida Secundària són unexemple clar d’aquest treball en equip.

Per a nosaltres és un element molt important Comunicar-nos de la manera més efectiva possible i per això tractemde ficar-nos en la posició dels nostres interlocutors.Aquesta és una tasca que diàriament fem des de la tutoriai que defineix el nostre projecte.

Tractem de Resoldre els problemes ficant en comú novesidees amb coneixements previs per tal de millorar d’unaforma Creativa i no defallim en la recerca de solucionsmantenint una Actitud positiva, buscant els mecanismesque salven la distància entre la idea i l’acció; prenent laIniciativa.

Ens Planifiquem administrant el nostre temps i recursosamb l’objectiu de créixer junts i proporcionem motivaciói orientació exercint el Lideratge col•laboratiu que el rold’educadors comporta.

Assumim les conseqüències de les nostres Decisions ambl’ètica professional que com a centre volem respectar ivolem aprendre dels nostres errors Gestionant el risc pertal que no tornen a ocórrer.

Tot açò és el que fem cada dia amb la major Qualitatpossible.

Aquest ràpid passeig pel nostre centre ens mostra algunesde les qualitats que tenen els centres emprenedors.Aquestes són les competències emprenedores que elnostre alumnat millora cada dia. Totes les peces d’aquestpuzle juntes van forjant l’esperit del nostre alumnat i vanfent créixer la seua capacitat d’adaptació necessària per almón en el que viuen. Els va ajudant a que siguen personesamb les capacitats suficients per a decidir quin és el seupropi nivell d’implicació i de participació en els canvisque els afecten: els va alimentant el seu esperit emprene-dor necessari per al llarg i difícil camí que comença quanl’escola acaba.

EMPRENEDORS: Aquells que emprenen amb resolucióaccions dificultoses.

Enric Ortega (Professor Ciències)

Florida Secundària: EscolaEmprenedora



Les nostres competències emprenedores


15


16

Amb l’objectiu de millorar al màxim les competències i habili-tats del nostre alumnat de batxillerat, i de millorar per tant laseua formació i la seua preparació per a que puguen enfrontar-se amb garanties d’èxit a eixa realitat canviant que els espera, ia eixe món sociotecnològic del segle XXI, cada any intentemoferir-los experiències que els acosten al món universitari o del’empresa.Us mostrem ací algunes d’aquestes experiències que s’han duta terme al llarg del curs 2010-2011. Si us interessa podeu trobarmés informació a la web o podeu preguntar-nos.

PARTICIPACIÓ A LA GYMKANA D’ECONOMIA QUEORGANITZA FLORIDA UNIVERSITÀRIA: L’objectiu d’aquest concurs despertar i estimular l’interès perl’economia entre l’alumnat de batxillerat. L’alumnat realitzaproves on ha d’aplicar els seus coneixements teòrics i desenvo-lupa capacitats emprenedores com ara l’observació, la iniciati-va, l’assumpció de riscos, la presa de decisions, la resolució deconflictes i el treball en equip. La prova es va realitzar durantels mesos de gener i febrer i està oberta a alumnat dels diferentscentres escolars.

PARTICIPACIÓ A LA GYMKANA GEO-TUR SOBRETURISME I EMPRESA QUE ORGANITZA FLORIDAUNIVERSITÀRIA:Al mes de març, l’alumnat del batxillerat de Ciències Socials vaparticipar en aquest concurs que té com a objectiu quel’alumnat pose en pràctica els coneixements treballats a lesaules mostrant el sector turístic com un sector econòmic rela-cionat estretament amb el territori i el medi ambient

PARTICIPACIÓ A LES OLIMPÍADES DE BIOLOGIA:El 5 de març 10 alumnes de 2n de batxillerat participaren en la

Fase autonòmica de l’ Olimpíada de biologia al Campus univer-sitari de Burjassot.

REALITZACIÓ DE PRÀCTIQUES A LA UNIVERSITAT: Amb l’objectiu d’estimular i difondre la biologia com a cièn-cia i com a part integral de la seua cultura científica, així comde tindre un punt de trobada entre l’ensenyament secundari iuniversitari, 15 alumnes del batxillerat de Ciències de la Salutvan visitar els laboratoris de la Facultat de Biològiques i vanrealitzar pràctiques als mateixos.

PRÀCTICA DE TERMOCIMA: El grup de 2n de batxillerat de Ciències de la Terra va realitzaraquesta pràctica que consistia en simular la formació d’un TER-MOCLIMA per tal de poder analitzar les seues conseqüènciessobre la distribució del fitoplàncton, zooplàncton i la vida aquà-tica. També pogueren fer transferències i reflexionar al voltantde fenòmens com el “Niño” a les costes de Perú.

VISITA A L’EXPOSICIÓ “ESPACIO SOLAR”:Al mes d’octubre l’alumnat de 1r i 2n de batxillerat de Ciènciesi Tecnologia va visitar aquesta exposició i assistir a la xerradaal voltant de les Energies Alternatives. Aquesta activitat vaestar organitzada per la CAM.

ASSISTÈNCIA CONFERÈNCIA: “L’AMOR EN ELCONVIT DE PLATÓ”:L’alumnat de 2n de batxillerat va assistit a aquesta conferènciaimpartida per Carlos Roser a la Facultat de Filosofia de laUniversitat de València.

ACTIVITATS D’ORIENTACIÓ: VISITA A LA UNIVER-SITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA.Dintre de les activitats d’orientació que s’organitzen per al’alumnat de 2n de batxillerat, es va programar aquesta visita

VISITA A L’EXPOSICIÓ INDUSTRIAL “ENGENYERIAEN AUTOMOCIÓ: MOTORS I COMPETICIÓ”:Al mes d’abril, l’alumnat del batxillerat tecnològic va visitaraquesta exposició, que va estar organitzada per FloriaUniversitària en col·laboració amb FORD ESPANYA S.A. iGTA MOTOR. El seu objectiu va ser despertar en l’alumnatl’interès per la ciència i la tecnologia i, en concret, donar a conèi-xer a l’alumnat de batxillerat el món de l’automoció, els motors ila competició com a un dels sectors tecnològics amb més eixidesprofessionals. Enginyers de Florida explicaven a l’alumnat aques-ta mostra de cotxes, així com l’interior de tot tipus de motors.

Equip Docent Batxillerat

Activitats complementàries alBatxillerat



17

“El que ens va agradar de la trobada de colpbol va ser la relacióamb els alumnes d’altres col·legis, els partits que vàrem fer, ladiversió i l’alegria que ens va donar”.

Mónica Sanchis i Victoria Velenciano 1rB

“La trobada de colpbol estigué molt xula. Em vaig divertir i m’hopassí molt bé. El que més m’agradà van ser els partits perquè esti-gueren molt emocionants. I el millor, que coneguérem gent”.

Richard Navarro 1rC

“A mi m’agrada molt jugar a colpbol perquè és un joc entretinguti es juga en equips. També m’ha agradat perquè en la forma de ferels equips he conegut altres companys”.

Alba Guerrero 1rA

“El colpbol es un deporte que consiste en meter los máximos pun-tos en la portería contraria. Me gustó porqué conocía a muchagente y me encontré con amigos que no veía hace más de 4 años”.

Òscar Gimeno 1rC

“A nosaltres ens va agradar molt el colpbol perquè un esport quees juga en equip. A més té diferents modalitats”.

Jonathan Ortiz i Àngel Llinares 1rB

“La trobada de colpbol va estar molt xula. Vaig conèixer a perso-nes d’altres escoles i vaig aprendre a jugar a jocs que no sabia. Ivaig trobar gent del meu conservatori”.

Paula Tarín 1rC

“A nosaltres ens va agradar molt la trobada. El joc del colpbol ensha agradat molt, vàrem fer amics i ens vàrem divertir”.

Natxo Maroto i Frank Marí 1rB

“A mi quan vàrem fer la trobada de colpbol m’agradà molt, per-què vaig vore gent nova i gent que coneixia. També em va agradarl’experiència de jugar.”

Òscar Andrés 1rC

Jornada COLP BOL (AKOE)

La CassolaDEPARTAMENTS: EXPRESSIÓ

En el primer trimestre, els i les alumnes de 1r d’ESO vam participar en la 1ª TROBADA ESPORTIVA AKOE quees celebrà al poliesportiu de Picanya.Aquest gran esdeveniment va reunir a quasi 500 alumnes de diferents escoles cooperatives de la província, i ens donàl’oportunitat de relacionar-nos, compartir i intercanviar experiències amb xiquets i xiquetes d’altres centres.L’activitat triada per a jugar en aquest encontre fon el COLPBOL. Es tracta d’una nova modalitat esportiva on predo-mina la participació, el treball en equip i la coeducació.Ací vos deixem algunes imatges per que vos feu una idea de com ens ho passàrem.


18

La música sona a Florida

Cada any que co -men ça està ple deprojectes a realitzari la música s'involu -cra de manera di -rec ta en moltsd'ells. En aquestcurs els alumnesque participen en labatukada i en laxaranga han tingutdiversos actes i encadascun d'ells handemostrat la seuaimplicació, alegria,esforç i ganes perfer bé les coses.

La “BATUKADA” i la “XARANGA” van participarun any mes en la “Trobada” que es va celebrar a Sillai van tornar a amenitzar, acompanyar i posar músicaa la “cercavila” on van participar en total 40 alumnes.També van acompanyar en un acte molt bonic per ala celebració del dia de la dona, a tots els alumnes de4t pels carrers de Catarroja i el mercat del poble.

La “JOVE ORQUESTRA FLORIDA” realitzarà unconcert el dia de la festa de Secundària on interpretaràun programa dedicat a les bandes sonores. Els alumnesde l'orquestra assagen els dijous de 13.50 a 14.40h.

A part d'aquestes formacions aquest curs els alumnesde l'optativa de música de 4t de l'ESO han treballatamb molt d’interès i s'ha preparat un programad'obres que engloba des de música de sèries de tele-visió i de pel·lícules fins a algun èxit de la músicapop i rock. Els instruments que utilitzen són els del'aula de música: xilòfons, metal·lòfons, carillons,teclat i tots els instruments de percussió. És realmentgratificant veure com alumnes que la majoria no sónmúsics/as han treballat com una verdadera orquestraprofessional: ENHORABONA!

Els nostres alumnes també estan participant en elprojecte internacional “Connecting people”. El pro-jecte està centrat en conèixer part de la música tradi-cional de cada país. En la trobada d’Estònia els alum-nes van preparar "El cant dels ocells" i en la d'Itàliavan cantar " A la voreta del mar" i "Cançó de bres pera una princesa negra" com a cançons populars i "Nodudaría" de Antonio Flores com a cançó no tradicio-nal. L'experiència esta sent molt positiva tant en lapart musical com en la relació personal que l’ alum-nat està tenint amb els alumnes dels altres països. Elproper curs, al mes de març es realitzarà una trobadaa Florida on es podrà escoltar “l’Himne" del projec-te, compost per mi, i que interpretarà la "JoveOrquestra Florida" junt amb els i les alumnes queparticipen al projecte.

Vidal Sastre (professor de música)

La CassolaDEPARTAMENTS: EXPRESSIÓ


19

Amb motiu de la commemoració l’any 2011del centenari del naixement d’Enric Valor, l’alumnat de valen-cià de 2n ESO, va treballar sobre la seua figura i la seua obra.

Vaja aquest article, fet per un dels alumnes, com el nostre xicotet homenatge a la figura d’aquest gran escrip-tor, rondallista i gramàtic que va fer tant per la llengua i la dignitat dels valencians.

El 13 de gener de 2011 commemorem la mort d’Enric Valor. Fa ja onze anys que ens deixà un dels més granslingüistes i escriptors valencians.

Enric Valor va náixer a Castalla l’any 1911.

Va escriure diferents novel•les, llibres de gramática i lexicografía. L’obra més coneguda és RondallesValencianes, on recopilà rondalles populars valencianes per a que no es pergueren amb el pas del temps. Una atra de les obres més destacades, que encara és hui referent per a la consulta de Mestres i estudiants,és La flexió verbal.

Va rebre molts premis pel seu treball en defensa del valencià i la seua normativització.Carlos Serrano Soler (2n ESOC)

Homenatge a Enric Valor

La CassolaDEPARTAMENTS: LLENGÜES


20

Una Escola

La CassolaEN IMATGES


21

plena de vida

La CassolaEN IMATGES


22

Preciosa letra y música de Lluís Llach, por desgraciadesconocida para la mayoría de los jóvenes. Graciaspor estar ahí siempre. (a mis amigas) Sara Giner

Ma tristesa, Lluís LlachDesdibuixada,vestida amb vells parracs,em demanes caritat,però, amor, si tu ets per a mi tota ma riquesa.

Sola camines,i ens dius "jo sóc aquíper qui vulgui viure amb mi,que no m'he de cansar mai d'estimar-lo".

I com voldria morir amb tu qualsevol vespre,tu ets ma riquesa, ma cadena, ma princesa,ma llibertat, ma llibertat,només per tu l'home està plorant.(...)I com voldria morir amb tu qualsevol vespre,...

Campanya Dia del Llibre:Regalem lectura

Un any mes a Florida Secundària hem volgut fer palés el nostre compromís amb la lectura.

Per aquest motiu, i aprofitant la data del Dia del Llibre hem organitzat una campanya en la qual tots els par-ticipants han compartit amb nosaltres aquells fragments de llibres o cançons, capítols, poemes o paraules queun dia els van fer somiar, riure o plorar per tal que els regalaren a alguna persona especial.

La campanya també tenia vocació de donar a conèixer allò que per alguns de nosaltres és especial, i és peraixò que les dedicatòries han estat llegides al programa de ràdio de Florida Secundària “Les orelles deFlorida” del que se encarreguen els mateixos alumnes.

Vos deixem alguns dels fragments de lectura dedicats:



23

De Laia Machancoses: Por todo lo que me hasenseñado, gracias abuelo.

Queda prohibido llorar sin aprender,levantarme un día sin saber qué hacer,

tener miedo a mis recuerdos,sentirme sólo alguna vez.

Queda prohibido no sonreír a los problemas,no luchar por lo que quiero,

abandonarlo todo por tener miedo,no convertir en realidad mis sueños.

Queda prohibido no demostrarte mi amor,(...)

olvidar a todos aquellos que me quieren.Queda prohibido no hacer las cosas por mí mismo,

no creer en mi dios y hallar mi destino,tener miedo a la vida y a sus castigos,

no vivir cada día como si fuera un último suspiro.Queda prohibido echarte de menos sin alegrarme,odiar los momentos que me hicieron quererte,

todo porque nuestros caminos han dejado de abra-zarse,

olvidar nuestro pasado y pagarlo con nuestro pre-sente.

(Poema atribuido a Pablo Neruda)

Per a la meua companya de “Ciències i de Móncontemporània”. Enric Ortega

Camins que ara s´esvaeixen Camins que hem de fer sols Camins vora les estrelles Camins que ara no hi són

(...)No és senzill saber cap a on has de marxar

Pren la direcció del teu cor Mai no és massa tard per tornar a començar

Per sortir a buscar el teu tresor (...)

Camins que ja són nous(Lletra d’una cançó de Sopa de Cabra “Camins”)

De Mar Gradolí 2n C. per a Laura Ramon 2n C

No sé si queden amics, ni si existeix l’amor,si tu pots estar amb mi per parlar de dolor,

si existeix algú que escolti quan qui parla sóc. joi no sentirme sol.

Dani Martín : Potser..



24

(Pràctiques de química i biologia al Campus deBurjassot)

Els passats 12 i 20 de Gener, els alumnes de segon debatxillerat de ciències de la salut vam anar al Campusde Burjassot per a fer unes pràctiques de química ibiologia respectivament. A més a més, aprofitàremper a donar una volta per les instal•lacions per aveure com era tot aquell món que molts de nosaltrestemíem i desitjàvem alhora. Primer visitàrem el cam-pus per a conèixer l’ambient en general, i desprésdonàrem una volteta per la biblioteca, però en silen-ci, ja que els universitaris estaven en èpocad’exàmens, motiu pel qual nosaltres podíem utilitzarels laboratoris.

A continuació les persones encarregades del’organització de les pràctiques ens van donar unapetita xerrada abans de començar: en les pràctiquesde química ens van parlar del Grau de Químiques, ien les pràctiques de biologia, ens van parlar del Graude Biotecnologia, Bioquímica, Biologia i Ciènciesambientals. De manera resumida i àgil ens contarenquines serien les assignatures de cada grau, com estroba organitzat, quines serien les eines per a avaluar-nos, quines eixides laborals tindríem etc...

Quan acabàrem la xerrada passàrem a fer les pràcti-ques. El dia de química podíem realitzar tres pràctiquesdiferents: Esbrinar la composició d’una dissolució des-coneguda mitjançant anàlisi qualitativa, fabricar niló iper últim la electròlisi amb el sulfat de coure.

El dia de biologia vam fer dues pràctiques diferents:L’extracció de l’ADN (que ja havíem fet al nostrelaboratori) i ’observació de diversos grans de pol•len.Aquesta experiència va ser molt reconfortant per atots nosaltres, a uns ens va ajudar a tindre més clarallò que volem estudiar; a altres, no tant, ja que o bées va convertir en altra opció més a tenir en compte,o bé va ser indiferent. Siga com siga, el que volemtransmetre és que entrar en un laboratori de laUniversitat, utilitzar els mateixos materials que ells, isobretot, tractar amb gent que possiblement siga elteu professor o professora en un futur, et plena molt.

Els nervis, al final del dia ja no existien, els havíemdeixat junt amb els reactius; i es van convertir en unsentiment de satisfacció, superació, i seguretat en unmateix. És una experiència personal que tot alumnede segon de batxillerat hauria de realitzar.

Jéssica Jiménez Peñuela 2ºB

Florida Secundària... té uns vertaders científics!

La CassolaDEPARTAMENTS: CIÈNCIES


25

Después de una larga y apretada semana de exáme-nes creíamos que todo había terminado (por lo menosen el segundo trimestre). Las inacabables horas deestudio y los cafés como fuente de energía paraaguantar alguna que otra noche, veían su fin. Sinembargo, todavía nos quedaba hacer un último es -fuerzo: ir a las Olimpiadas de Biología.

Esta vez habíamos cambiado el glamour de Olimpiapor el aulario interfacultativo del Campus de Bur -jassot, las pértigas y los discos por bolígrafos y papel,y estas Olimpiadas ya no se celebraban en honor aZeus sino al estudio de la vida, la Biología.

A las 9.30 de la mañana los participantes comenzábamosa llegar, algunos más nerviosos que otros, pero todos conla misma curiosidad por saber cómo sería aquella prue-ba que duraría unas dos horas aproximadamente.

Nada más salir, la primera parada tuvo lugar en lasmáquinas expendedoras. Casi dos horas haciendo unexamen dan hambre y sed, así que éste fue el lugarperfecto para intercambiar experiencias y compararrespuestas.

La verdad, si me preguntasen qué fue lo mejor depresentarme a la Olimpiada de Biología no tendríaque pensarme mucho la respuesta, sin duda, sentarmedelante de una prueba así y encontrarme en una situa-ción como ésta, rodeada de 299 alumnos más en lasmismas circunstancias.

Respecto a los resultados, los tenemos claros, hemosganado experiencia, que seguro que nos ayuda en lastemidas pruebas finales, la SELECTIVIDAD, esa pa -labra maldita que cada vez que la escuchamos nosentra el pánico (el normal y el escénico) y a la que,gracias a este pequeño entrenamiento, cada vez tene-mos menos miedo.

Por último, destacar que la fama y el prestigio queconllevaba la victoria en la antigua Grecia han sidosustituidas por la posibilidad de participar en la fasenacional que tendrá lugar en Granada. No obstante,sólo 10 de los 300 participantes podrán tener la opor-tunidad de viajar hasta esta ciudad y competir denuevo por representar a España en Taiwan (XXIIFase Internacional) o en Costa Rica (V FaseIberoamericana).

En esta ocasión, la mayoría salimos por la puerta conuna sonrisa en la cara, así que, esperamos que nues-tra segunda visita a estas aulas para hacer la PAU seatan gratificante como la primera, aunque hasta enton-ces todavía nos queda mucho que preparar, estudiar,sufrir, reír y disfrutar de nuestros últimos días comoestudiantes de Florida.

¡HASTA MUY PRONTO CAMPUS DE BURJASSOT!

María Atiénzar Prieto (2º Bachillerato Ciencias de la Salud)

Ya tenemos medalla de oro

La CassolaDEPARTAMENTS: CIÈNCIES


26

Blocs i Filosofia: una experiènciainnovadora

Era l'abril de 2009 quan iniciàrem aquesta experiència educativa en l’àrea deFilosofia i Ciutadania. Primer, obrirem el bloc Els treballs i els dies per al’assignatura de primer de batxillerat, quasi immediatament Filosof-art, per a laHistòria de la filosofia de segon i al setembre, L’espill de la Blancaneus per al’alumnat d’Ètica de 4t ESO.

Tots tres blocs són planetaris, xarxes de blocs enllaçades al bloc del mestre, quefan possible cada dia que el coneixement siga un fet col.lectiu, cooperatiu en quèl'alumnat i els mestres obrin els ulls al món, el pensen junts i el transformem ambl’ajut de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

Els objectius del projecte són comuns encara que amb les peculiaritats curricularspròpies de cadascuna de les assignatures:

1. Facilitar de manera permanent la documentació general de l'assignatura i espe-cialment dels processos d'avaluació i recuperació2. Subministrar orientacions i materials per a la realització d'activitats de motiva-

ció, recerca, anàlisi de la realitat i crítica racional mitjançant l´us de les noves tecnologies i el treball cooperatiu3. Supervisar tot el procés de treball de l'alumnat, orientar les tasques cap a la millora continuada del treball tot i comu-nicant l'avaluació qualitativa dels productes als comentaris de les entrades o posts.4. Compartir de manera permanent tot l'aprenentatge realitzat amb la comunitat educativa (estudiats, famílies, altresmestres)5. Facilitar la realització de projectes de treball interdisciplinar amb altres assignatures, com Història del MónContemporani.6. Agilitzar la comunicació professor-alumnat a través d'un xat i el mail durant períodes lectius i no lectius.7. Engrescar a l'alumnat cap al treball filosòfic a través de l'ús de les noves tecnologies i dels mitjans de comunicaciótradicionals via internet (cinema, vídeo, textos, etc.)

Des del primer moment, va ser Els treballs i els dies, el laboratori del projecte i el bloc que es va desenvolu-par amb major riquesa en quant a número d’entrades, quantitat de ferramentes web 2.0 utilitzades, diversi-tat d’activitats proposades a l’alumnat i usos del propi bloc com a instrument d’intermediació en tot el pro-cés d’ensenyament-aprenentatge. Una de les experiències més interessants i amb un resultat més satisfactoriva ser el treball interdisciplinari sota el títol ÀGORA: Víctimes del fanatisme, realitzat en 1er de Batxilleratamb l’assignatura d’Història del món contemporani al gener de 2011 arran de la pel•lícula d’AlexandreAmenábar sobre la vida de la filòsofa, astrònoma i directora de la Biblioteca d’Alexandria, Hipatia.

La CassolaDEPARTAMENTS: SOCIALS


27

Al març de 2010 tinguérem notícia de la convocatòria de la IVª edició dels premisEspiral Edubloc. Aquest premi és un dels events amb més repercussió en la blogosfe-ra educativa.

El premi suposa, per tant, un aparador que mostra les múltiples possibilitats que ofe-reixen els blocs a l’aula. Inicià el seu caminar en l’any 2007 amb un total de 168 blocspresentats, per arribar l’any 2010 als 947 i un total de 174. 000 visites al bloc dels pre-mis EDUBLOCS. Des de l’Associació Espiral es recomanen els blocs presentats alpremi pel seu gran valor sociocultural i perquè són reflexe del dinamisme i l’esperitinnovador dels i les blocaires a l’àmbit educatiu.

El concurs era un repte molt important però tambéera una oportunitat per fer algunes millores al bloc,per tenir una valoració externa d’experts en educa-ció i noves tecnologies sobre el treball fet i fona-mentalment, com un estímul per engrescar a

l’alumnat i a nosaltres mateixos en la dura tasca de mantenir vius els nostres blocs,que ja hi eren una família molt nombrosa, que exigia per al seu manteniment moltd’esforç i molta i.lusió cada dia per tirar endavant.

El darrer dia de la convocatòria omplirem la subscripció al web dels Premis Espiralde Els treballs i els dies en la categoria de blocs d’alumnat de batxillerat. Per a lanostra sorpresa foren seleccionats com a finalistes al mes d’abril i tant sols uns diesdesprès, obtinguérem el PRIMER PREMI, una baldufa d’or, que arreplegàrem enMadrid el dia 5 juny en un matí entranyable, ple de companys i companyes apassio-nats amb el seu treball, amb infinites ganes d’aprendre i que restaven molt de tempsa les seues famílies per educar d’una millor manera cada dia a les seues escoles.

A hores d’ara Els treballs i els dies té més de 90 entrades, unes 21.000 visites i quasi un cen-tenar de blocs d’alumnes de primer de batxillerat des del curs 2008-09 enllaçats a ell.Tanmateix, el més important és que el premi ha injectat molta energia per als altres dos blocsdel seminari, que afortunadament ja no són una experiència aïllada en l’escola, sinó que apoc a poc va guanyant força en el nostre quefer diari com una manera d’entendre el procésd’ensenyar i d’aprendre en cooperació en FLORIDA SECUNDÀRIA.

PER VISITAR ELS BLOCS DEL SEMINARI I VEURE ELS TREBALLS DEL NOSTREALUMNAT: ELS TREBALLS I ELS DIES en http://elstreballsielsdies.blogspot.com,FILOSOF-ART en http://filosoart.blogspot.com, L’ESPILL DE LA BLANCANEUS enhttp://agora-etica.blogspot.com

Ana Estela i GallachSeminari de Filosofia i Ciutadania

Departament de Socials



28

Campanya contra el “Bullying”Des de l’assignatura de ciutadania, l’alumnat de 2n ESO, va realitzar estar treballant el tema de l’assetjamentescolar i va realitzar un projecte de treball consistent en preparar uns fullets informatius que serviren com asensibilització cap al tema.

Us presentem un d’aquests fullets:



29

Programa Plurilingüe

I D I O M E SJO?Good morning to everyone, I’mgoing to speak in English becauseeverybody understands me, don’tyou?

-Manu, pots dir-me que m’estàdient aquesta dona, que sembla queparle xinés, no entenc res!!!-Sí mare, és danés, no xinés... diuque hem de girar a la dreta i toba-rem el museu de seguida...

Bonjour a tous, excusez-moi, jeparle français...

Hola a tots, sóc Manu i vull contar-vos la meua experiència amb elsidiomes. Fa uns anys no m’interessavaaprendre llengües, no m’agradavagens. Però a poc a poc m’he ado-nat de què estava molt equivocat,després d’estudiar Biologia a laUniversitat, havia de donar unaconferència a Berlín i, allò què vaocórrer fou que ningú m’entenia,

cap persona de la sala parlavacatalà o castellà, així que vaighaver de contractar un traductor,que em costà un ull de la cara, perpoder fer entendre a aquelles per-sones el desenvolupament de lescèl•lules en un medi aquós.

Més tard aní de viatge a França,tampoc entenia res de francès,intentava expressar-me com podia,però fou missió impossible, parlevous...?, je ne parle...excuse moi...Acabí passejant pel parc de baix del’hotel, ni barris típics ni res de res,no sabia com anar.

També vaig trobar una oferta detreball a un laboratori, era el tre-ball perfecte, aquell amb què haviasomiat tantes vegades i, jo, eracandidat perfecte, però:Es necessita persona amb expe-riència i amb domini de l’anglès ouna altra llengua estrangera (fran-cès, italià o alemany). Res de res, sempre els maleïts idio-mes s’interposaven en el meu camí.

A poc a poc vaig deixar de maleirles llengües, al cap i a la fi elles no

tenien la culpa, era jo qui m’haviad’adonar de que les llengües sónimportants. Ai si hagués fet cas dela meua professora a l’institut!:aprendre idiomes és essencial per apoder entrar dintre del món labo-ral, has d’aprofitar les oportunitatsque et dóna el centre, ara tothomsap anglès, és una llengua interna-cional, aprendre idiomes t’aportadestreses interlingüístiques, seràscapaç d’interpretar i traduir a mésd’escoltar, parlar, llegir i escriureen altra llengua diferent a la teua,això et serà molt profitós en unfutur...

Jo cabota com sempre no vaig fercas, però al final m’he tret el mitjàde valencià, vaig a l’escolad’idiomes per a aprendre francès idanès i he acabat en una altra aca-dèmia d’idiomes que em prometiaaprendre anglès en tres mesos,doncs dins de quatre tinc un con-grés a Frankfurt i vull quem’entenguen!

Iona Rodrigo Pons (1r Batxillerat B)

L’escola Florida ha encetat aquest curs el ProgramaPlurilingüe que t’ofereix l’oportunitat de fer part delsteus estudis en anglès. En concret enguany hem co men -çat a treballar l’assignatura de Ciències del món Con -temporani en 1r Batx. i l’any vinent volem fer-lo exten-siu a les Ciències Naturals i l’Educació Física de 1r ESO.

A més a més hem comptat amb la presència d’unaassistent lingüística del Programa Internacional Co -menius, que ens ha servit de gran ajuda a l’hora detreballar a l’aula amb els i les alumnes.

Per últim, cal dir que tot l’alumnat de 1r de batxille-rat ha comptat també amb una hora més d’anglès.

Tant per a alumnes com per a professors/es ha estatuna experiència molt positiva i enriquidora, hempogut trencar eixa barrera invisible que ens allunyade les llengües i ens ha fet millorar no sols en lescom petències lingüístiques sino també en l’auto no -mia i la confiança personal.

Des d’ací us animem a participar el proper curs enaquest programa.

Ana Martín García (Professora Dept. Ciències)

La CassolaIDIOMES


30

L’ escola ha de respondre a les necessitats i exigències quel’entorn social i econòmic planteja en cada lloc i cadamoment, però ha de fer-ho d’una manera coherent amb lacultura i les tradicions que formen les arrels de la seuacomunitat educativa. No tindria cap sentit apostar per unmodel educatiu alié a la nostra idiosincràsia, a la nostrariquesa lingüística, a les nostres manifestacions culturalsmés representatives... La manera d’ensenyar per al futur hade fer servir tot allò que ens ha fet ser com som en el pre-sent, tractant de caminar cap a l’excel•lència que la nostrasocietat actual ens demana. Hui el desenvolupament acce-lerat d’aquesta imprescindible l’aprenentatge de llengües.

I en aquest context, els valencians hem de veure el nostreaccés natural al bilingüisme com una gran oportunitat.L’alumnat que estudia en valencià domina dues llengües ité més base i predisposició per a aprendre’n de noves.Aquesta declaració és la reflexió de les cooperativesd’ensenyament integrades en la UCEV al voltant del plu-rilingüisme. Evoca les seues inquietuds i plantejaments,les seues experiències i conviccions.

La primera declaració de les cooperatives valencianesd’ensenyament prenia posició per una escola inclusiva i endefinia el concepte. Per això aquesta segona declaracióexposa la necessitat de construir una escola plurilingüe.

En una societat complexa l’escola ha de formar personesamb els recursos necessaris per a desenvolupar-se plena-ment, per a comprendre millor la realitat, per a interactuar-hi activament i per a gestionar amb èxit les relacions.

Volem comprendre què passa en el món, volem donar sig-nificat als esdeveniments i ajudar a articular les nostres

respostes i actes amb més encert; volem ajudar cada alum-ne a ser més conscient, més crític i més capaç.

En aquest sentit, la llengua és primordial en la mesura quedescriu el món i l’investeix de significat. Aprendre bé unallengua és, doncs, d’una importància capital en el procésde formació i de creixement. El desenvolupament accele-rat de la comunicació en una societat mundialitzada –undels aspectes centrals de les transformacions de la prime-ra dècada del segle XXI–, fa del tot imprescindible l’apre -nentatge de llengües per a servir-se’n amb competència.No, simplement, el de la primera llengua i d’una segonallengua, sinó, també, el d’una tercera i d’una quarta...

En una societat moderna la competència es defineix,cada dia més, per la capacitat de posar els propis conei-xements, per complexos que siguen, al servei de la inno-vació, de l’equitat i del progrés. Saber viure les influèn-cies multiculturals diverses i defensar la pròpia identitatsón un sol objectiu, en què ens juguem la capacitat de seri de créixer. En educació, els models de domini lingüís-tic –d’unes llengües en detriment d’unes altres–, per lesraons que siguen: d’utilitat, de poder econòmic, polític,cultural..., s’han de rebutjar decididament. La riquesalingüística és un tret essencial de les societats modernes,que malden per construir-se en el respecte a l’altre. Pertant, una escola plurilingüe és la que millor pot oferir unacapacitat comunicativa bàsica als infants que es proposade formar. No perdem de vista que cada llengua és unavisió particular de la realitat i que, com més llengüessabem, amb més ductilitat podem avaluar punts de vistadiferents, i més sensibles ens fem a l’empatia, al’intercanvi i a la convivència.

La societat necessita una escolaplurilingüe

Segona Declaració Educativa d’UCEV

El 24 de març de 2011 es va presentar públicament la II Declaració Educativa D’UCEV (Unió de Coo pe -ratives d’ Ensenyament Valencianes) que és fruit de la reflexió feta per aquests centres educatius al voltantdel plurilingüisme. Amb la declaració, les cooperatives d’ensenyament integrades en UCEV evoquen lesseues inquietuds i plantejaments, les seues experiències i conviccions. Florida, com a part d’aquest col•lectiu,ha col•laborat en la redacció d’aquesta declaració que us oferim a continuació:

La CassolaIDIOMES


31

Com cal abordar l’aprenentatge de llengües en unasocietat plurilingüe:

I. En una societat plurilingüe els individuss’interrelacionen parlant llengües diverses amb fluïdesa.L’escola plurilingüe ofereix més possibilitats de desenvo-lupament personal i cultural a tots els qui la integren,docents i discents.

II. El Marc Europeu en matèria de llengües és el refe-rent de la competència lingüística adquirida i permet unseguiment general, i acurat, de l’aprenentatge de les llen-gües. Assegura, endemés, l’equivalència entre els títolsoficials d’universitats i acadèmies, ço que facilita, aixímateix, la mobilitat dels ciutadans.

III. Cal abordar l’ensenyament–aprenentatge sota unaòptica renovada. Les llengües no s’aprenen aïlladament,sinó interrelacionadament.De fet, el coneixement d’unallengua afavoreix l’aprenentatge de les altres i potencia lacompetència comunicativa. Per tant, l’ensenyament de lesllengües s’ha de fonamentar en la comunicació i en elfoment de les habilitats lingüístiques bàsiques: escoltar,parlar, llegir i escriure.

IV. L’alumnat que estudia en valencià (PIL i PEV)domina dues llengües, té més base i predisposició per aaprendre’n de noves i, com demostren els estudis, obtémillors resultats en competències lingüístiques al final deprimària i secundària que no l’alumnat monolingüe. És peraixò que defensem una escola on el valencià siga llenguavehicular de l’ensenyament i una competència bàsica, ambel suport de l’entorn.

V. Per a aconseguir que els alumnes desenvolupen detot en tot la seua aptitud comunicativa, cal aprofitar la grancapacitat del cervell infantil per a aprendre llengües.

VI. Les escoles han de tenir l’autonomia necessàriaper a poder adoptar metodologies necessàries al’aprenentatge de les llengües. Metodologies que superenles barreres entre assignatures i faciliten l’ús multilingüe

VII. La implantació de plans plurilingües demana unabona predisposició de mestres i l’estímul dels equipsdirectius, responsables com són de desvetllar i d’acréixeradequadament i eficaçment la competència comunicativalingüística. Això demana, inexcusablement, equips do -

cents estables, cohesionats i coordinats per a tirar enda-vant els programes necessaris.

VIII. Una escola plurilingüe ha de planificar amb prourecursos el tractament de les llengües en totes les etapes.Les noves tecnologies, la interacció dels parlants, les situa-cions reals d’aprenentatge i de comunicació, l’acom pli -ment del requisit lingüístic, mestres natius, ajudants lin-güístics, intercanvis i formació continuada...,han de con-fluir en l’itinerari de l’aprenentatge escolar i han de contex-tualitzar apropiadament les situacions de comunicació.

Un gran rigor és indispensable a l’hora de parlar del’educació plurilingüe. Per això l’escola cooperativa hade partir de tres principis:

1. L’escola ha de fomentar entre alumnes una actitudgeneral d’estima i de respecte de les llengües; ha de saberinculcar-los que cada llengua, al marge del nombre de par-lants actius que puga tenir, és, alhora, una font i un pou deconeixements, de valors, de tradicions.

2. La millor manera d’aconseguir que l’alumne des-envolupe la capacitat comunicativa ésd’aprofitar la riquesa lingüística del nostre entorn: ferescola en valencià i començaroportunament l’aprenentatge de més llengües.

3. La implantació de plans plurilingües ha de basar-se en el suport dels equips directius i docents, en l’esforçque la societat plurilingüe demana, i ha de comptar ambrecursos adequats.

La CassolaIDIOMES


32

Els viatges enriqueixen el cos i la ment iels omplin de cultura i d’experiències.Bé, tots els viatges tenen un comença-ment i el nostre no podia ser menys. A les8h00 del dilluns 11 d’abril, com abelles ala flor, anàvem apareguent tots els espan-yol al “Collège Michel de l’hospital”.Havíem passat un cap de setmana amb lesnostres famílies franceses i tots veníemamb anècdotes, curiositats i experiènciesque desitjàvem contar als nostres amics.

Pujàrem a l’autobús i la 1ª parada va ser lavisita a la “Ferme Boinchoux”, un museuque explicava com era una granja antiga-ment i com era la vida de les persones quevivien allí. Ah, per cert, no els demaneuque us toquen el violí, no és la seua espe-cialitat! També ens mostraren un vídeosobre com realitzen un dels formatgestípics de la regió: el St Nectaire. Curiós!. Acontinuació anàrem a Besse, un xicotetpoble de muntanya, molt pintoresc, molt“cuqui”, com dirien alguns, era paregut alspobles dels contes de fantasia. Allí ens vamtrobar que hi havia mercat, no poguéremcomprar molt, però això sí, crec que tastà-rem totes les degustacions que hi havia deproductes regionals.

Per a dinar deixàrem aquell curiós poble ipujàrem a Super Besse, una estació d’es -quí. Llàstima que enguany no quedava

quasi neu (coses del canvi climàtic). Vamdinar al costat d’un llac gegant, po quet apoquet el nostre horari es va fer méseuropeu.

Un poquet d’aire pur i de nou al bus; últi-ma parada Clermont Ferrand, la capitalde la regió. El més impactant de tot és elseu casc antic, amb la seua catedral negra(perquè està feta amb pedra volcànica),d’estil gòtic com a plat principal i els seuscarreronets. Després vam gaudir detemps lliure per passejar pel poble i com-prar detallets.

Aquesta va ser l’aventura del 3r dia, peròencara ens quedaven tres prometedorsdies d’intercanvi que aprofitarem perconèixer millor els nostres companysfrancesos, diferents pobles, paratges icostums de la regió, la ciutat de Lion, ferun dia d’escola en l’institut (ben diferenta com fem nosaltres les coses, per cert!),practicar un poc l’idioma, etc.

I per finalitzar un meravellós cap de set-mana en París i Eurodisney. Ens hauríeud’haver vist les cares de felicitat passe-jant per París: le Louvre, la Place Ven -dôme, l’Opéra, la Madeleine, la Pla ce dela Concorde, les Champs Elysées, l’Arcdu Triomphe, la Tour Eiffel, le BateauMouche, Paris la nuit...

Com a mostra ací ens teniu en dos foto-grafies: a Clermont-Ferrand i a Paris.

Bé per aquest curs la nostra aventura haacabat... però ningú ens pot llevar ja unmunt d’experiències viscudes!

Paula Navarro (4t ESO) i les altres 12alumnes que hi participaren

Intercanvi a França

Florida Secundària, amb la intenció d’en -riquir el seu projecte educatiu, ha par -ticipat durant aquest curs en diversos pro-jectes europeus i intercanvis acadèmics:- Hem viatjat a França durant el mesd’abril i hem rebut la visita d’un grupd’alumnes francesos durant el mes demaig.

- Tenim 2 alumnes de batxillerat que hanrebut a alumnes alemanys i viatjaran avisitar-los al mes de juliol.

- Music Connecting People.- Participem en el Projecte TOGETHER,adreçat a la formació del professorat,que pretén exportar idees i formes de fer

en senya ment innovador entre lesescoles eu ropees que hi participen.

- Hem participat també a la TrobadaInternacional del Projecte MY GENE-RATION, dins del programa europeuURBACT, on participen organitzacionsde 12 països europeus i que té com aobjectiu el disseny i desenvolupamentd’estratègies que promouen la iniciativai el potencial emprenedor dels joves.

Els intercanvis permeten a l’alumnat viat-jar i conèixer altres realitats i cultures,així com conviure amb gent d’altres paï-sos.A més d’això ens ajuden a tindre con-

tacte amb les llengües estrangeres. Sóntambé una experiència per a les famílies,ja que durant uns dies acolliu en la vostracasa un/a jove d’un país europeu i us heud’adaptar, esforçar, conviure.

Amb el convenciment que aquestes expe-riències són necessàries i que enriqueixenel nostre projecte, Florida Secundària con-tinuarà apostant per mantindre-les. Així elproper curs estem preparant de nou inter-canvis amb França, Alemanya i Portugal.Esperem que aprofiteu d’aques tes oportu-nitats i aneu convertint-vos en ciutadansd’un món més obert i tolerant.

Ciutadans pel món

La CassolaIDIOMES


33

Com molts sabeu, aquest curs heminiciat un projecte europeu Co me -nius anomenat Music: ConnectingPeople i del qual heu pogut llegir enla web algunes reflexions de l’a -lumnat que està participant en elsintercanvis. M’agradaria molt, però,compartir també les meues impres-sions com a co-responsable de laorganització d’aquest projecte.

En aquests moments estem a migcamí: hem fet dos intercanvis (elprimer a Vönnu, en Estònia i el se -gon a Camposampiero, en Ità lia), iper al curs vinent ens queden dosmés (a Dobeles, en Letònia i aLisboa, en Portugal) així com lavisita de totes les delegacions aValència el proper mes de març.És un bon moment, doncs, pera ferun poc de balanç.

Fins ara, la experiència ha sigut mésque positiva: els xics i xiques queestan participant s’ho han passat deluxe, han fet amistats que no oblida-ran fàcilment i, el que és mésimportant, han plantat la “llavoreta”del gust per viatjar, per co nèixerllocs diferents, costums i hàbits di -ferents, llengües diferents, cultures iambients diferents, i entre totaaquesta diversitat, trobar punts deco nnexió entre les persones quesom part d’aquest projecte i amb lesque tenim molt més en comú delque tots i totes pensàvem.

Com a profes directa-ment involucrats en elprojecte, Vidal i jo es -tem treballant de va lentabans, després i sobre-tot durant els intercan-vis, però tot aquest tre-ball es veu compensatamb les experiènciesviscudes amb els nos-tres alumnes.

És molt fàcil esforçar-se quan davant tenim aun grup de personestan motivades i ambganes de dur a termeles activitats del pro-jecte (i no son po -ques!!) i darrere a totauna escola recolzant elnostre treball i ani-mant-nos a continuaramb la planificació itota la feina que ensqueda fins al final delproper curs.

Per això volia compartir amb totala nostra comunitat Florida lameua satisfacció per participar enaquest projecte i les ganes de con-tinuar treballant en aquesta línia.Formar persones vol dir preparar-les per al món real: un món divers,multicultural, plurilingüe i interre-lacionat. I projectes com aquestsón una bona mostra d’ell.

Doncs, a connectar-se totes i tots!!

Charo López... ConnectingPeople

Més info en:http://mcp20102012.blogspot.com

Intercanvis: Connecting People

La CassolaIDIOMES


34

Parles…? Hablas…? Est-ce que tuparles…? Do you speak…?

Després d’haver encetat el projecteplurilingüe al Batxillerat, Florida Se -cundària esdenvindrà el proper cursun centre plurilingüe també a l’ESO.

Això significarà que dues assignatu-res seran impartides en anglés. A -ques ta mesura suposarà la millora del’anomenada competència plurilin-güe i pluricultural, és a dir, la capaci-tat de saber i saber-fer amb les dife-rents llengües, i de saber i poderentendre les diferències entre mani-festacions culturals diverses.

Per tal que ens ajudeu a seguir apro-fundint en la millora d’aquesta com-petència, famílies i alumnat, us femuna sèrie de recomanacions.

En primer lloc, feu ús de les llengüesen les quals teniu competència, espe-cialment aquelles del vostre entorn.Al territori valencià tenim la sort decomptar amb dues llengües oficials.Per això, encara que normalment uti-litzeu el castellà, llegiu i parleu envalencià quan tingueu ocasió.Intenteu-ho. No tingueu por acometre errades o a no saber algu-nes paraules. No tingueu vergonya!

Expressar-se en diferents llengüesmillora la flexibiltat cognitiva (apre-nendre més ràpid), permet gaudir demajor creativitat, atendre amb méscura.., Quina llengua millor que lamés propera: la dels valencians!

Llegiu o mireu de llegir en altresllengües siga quina siga la publica-ció. No traduiu els documents que usinteressen en Internet. Esforceu-vosper llegir a velocitat acurada i fer ser-vir el context per esbrinar el siginifi-cat de les paraules que no entengueu.Consulteu un diccionari només quansiga totalment necessari. Per cert, hiha de molt bons i gratuïts en línia.

Quantes voltes us comuniqueu ambalgú de manera oral o escrita a la setma-na en una llengua que no siga la vostra?Tindre competència en una o mésllengües estrangeres és una qüestiód’hàbit: d’escoltar, parlar, llegir i es -criu re en altres lengües diferents a lesde la família. Consolidar i prestigiaraquest hàbit és només una qüestió fami-liar. Per aquesta raó, us recomanem queencoratgeu els vostres fills i filles per aque utilitzen aquestes llengües a classei facen un ús efectiu d’elles.

A casa també podeu fer més per millo-rar la seua competència: està molt béque vegeu pel•lícules, documentals,vídeos... (tant la família coml’alumnat) en versió original. Si teniula possibilitat de subtitolar-ho en lallengua original molt millor. Sabemque costa un poc llegir i seguir la tramaal mateix temps, no obstant com mésho feu més fàcil ho resultarà. És espe-cialment recomanable que els i lesadults/es acompanyeu els adolescents.Els beneficis són per tots i hi ha molts:

D’una banda, si us acostumaeu aescoltar les llengües en situacions de

comunicació “reals” podeu millorar lacomprensió de textos orals. Si, a més amés, feu servir subtitols per associarles paraules a la seua pronúncia, usserà molt útil quan hageu de llegir untext en veu alta (encara que siga elnom d’un plat a un restaurant!) o man-tindre una conversa. A més a més,millorareu la capacitat de poder com-prendre textos escrits ja que estantotalment contextualitzats. També mi -llora la capacitat d’expressar-vos perescrit tant pel que fa a les estructuresgramaticals com per a l’or tografia.

Escolteu música en altres llengüesdiferents a la vostra i cerqueu les lle-tres. No us talleu en cantar encara quenomés siga a la dutxa! La pronúncia esmillora amb la repetició de exemples ila seua pràctica en en diferents situa-cions facilita la comunicació.

Per últim, i per això més important, atre-viu-vos. No tingueu por ni vergonyaen intentar comunicar-vos. Repetiu elque heu dit si no vos entenen fins que usfeu entendre i, a l’inrevés, mireu la pos-sibilitat de que us facen entendre el queus volen dir. Podeu aprofitar-vos delsportals d’In ternet on s’ofereixen inter-canvis de conversa amb estudiants pera fer ús de la llengua oral (la meitat de laconversa serà en anglés o francés il’altra en valencià o castellà).

Si seguiu aquestes recomanacions desegur que la resposta al títol serà sí ooui o yes!

Abraham Cerveró (Professor ’anglés)

Parlar idiomes

La CassolaIDIOMES


35

Urzsula or Ula as everybodycalls her has been our Co me -nius Assistant during thisacademic year. Urzsula wasborn in Gdansk in the northof Poland, she’s got a degreein Russian and English andshe had been cooperatingwith another school in Jaen.Our reporters in 1r Batxi lle -rat have collected a fewwords from her.

La Cassola: Why did you decide to come toValència?Ula: I didn’t actually. I chose Spain as I had spent afew months in Jaen and the Polish Comenius Agencyassigned me to Florida.

L.C.: How do you find València?U: It’s a lively city. It’s very noisy in my opinion,particularly during Fallas. I can’t understand whyyou (valencians) love the noise and the Mascletà!

L.C: Did anything surprise you from our city?U: I really appreciate the way people treat you. Theynormally wear smiles on their faces, people are veryoptimistic. I don’t know if it’s because of the wea-ther, although I can’t understand it. It’s very hotdown here.

L.C.: Have you improved your Spanish?U: I’ve practised a lot, not as much as I thoughtbecause I’ve spoken English to many people atschool. I’ve even learnt and got to understand a fewthings.

L.C.: Really? Can you say anything?U: of course “calleu”, “escolteu”, “bon dia”, “adéu”

L.C.: What about Florida?U: It’s been a great experience. I’ve learnt a lot. Idealt with many students and many teachers, you canbelieve me if I tell you that teachers here work very

hard. Much harder than the average teacher in Polandand probably here too.

L.C: Which subject or subjects were you assis-ting?U: basically English in all levels ESO andBachillerato. I’ve also been working with theDepartament d’Orientació and I was supporting theScience for the Contemporary World teachers in theirEnglish. I think it’s a good idea to teach a subject inEnglish it improves your command of the language.

L.C.: What about the students in FloridaSecundària?U: Students have been very kind, I’ve learnt muchabout handling a class full of teenagers. I’ve realizedthis job is very demanding and stressful at times butalso rewarding when activities turn out the way youexpected.

L.C.: Are you planning to stay in València?U: Not now. I’m flying to Poland in a few days andI’ve registered for a course in English teachers inEngland during the summer and after that… whoknows…

We thank Ula for his patience and kindness all alongthis year. We wish her a good trip and we hope sheachieves what she wants. It’s been a pleasure for usto have her here in Florida.

Ula, la nostra ajudant lingüística

La CassolaENTREVISTES


36

Un poco de literatura comparada: ¿Qué relaciónhay entre Historia de una escalera (Buero Va lle -jo), A tres metros sobre el cielo (F. Moccia) ynues tras propias vidas?

Este curso los alumnos de 4º de la ESO hemos asistido ala representación teatral de la obra “Historia de una esca-lera”, de Antonio Buero Vallejo.

La obra trataba sobre la relación que mantenían algunosvecinos de una comunidad durante la primera parte delsiglo pasado. Pero lo que cabe destacar de la historia es larelación amorosa de los protagonistas, Fernando yCarmina. Los dos vecinos mantienen una relación que noes aprobada por sus padres y que termina debido a queFernando, un joven con muchos proyectos en la cabeza,decidió ir por el camino fácil casándose con Elvira, su otravecina que tenía suficiente dinero como para pagar lo queél tenía en mente; sin embargo, ese matrimonio saldríamal y Fernando no realizaría sus proyectos. Carmina ter-mina casándose, a su vez, con Urbano, el amigo de Fer -nando, y desde ahí empiezan los odios y los rencores, quemás tarde perjudican en la relación que empiezan a man-tener los hijos de ambos matrimonios.

Esta es una historia como otras tantas que pasaban día adía en las vidas de las personas del siglo pasado. Pero vol-vamos al presente, y veremos que este tipo de historias sesiguen repitiendo. Cojamos como ejemplo la historia de lanovela “A tres metros sobre el cielo”, de Federico Moccia.En ella se cuenta la historia de dos jóvenes enamorados,Step y Babi, a los cuáles las cosas dejan de irles bien cuan-do los padres de ella empiezan a interferir en su relación.Step es la razón, pues no solo era una mala influencia,según los padres, sino que también metía a Babi en líos demucho cuidado. Finalmente, Babi y Step se separan, des-pués de un accidente en el que el mejor amigo de Stepmuere y la mejor amiga de Babi sale herida; Babi empie-za a salir con otro chico, aprobado por sus padres, para

olvidar a Step, y éste deja el país a causa del dolor que leprovoca la ruptura y la muerte de su mejor amigo.

Historias como esta ocurren a diario en nuestro mundo,dejamos ir a la persona que queremos por una tontería quese podría haber arreglado. Sin embargo, tanto en una histo-ria como en la otra, los padres han interferido “por el bien desus hijos”, acabando por romper la pareja. En “Historia deuna escalera” todos sus personajes viven una situación difí-cil, pues se encuentran en los años de la posguerra y todoescasea. Ssin embargo, en “A tres metros sobre el cielo”ambas son familias de buena posición. Y, aunque la situa-ción económica ya no sea tan importante como antes en unarelación entre jóvenes, hay veces en que los padres sigueninterfiriendo en las relaciones de sus hijos, cuando no lasaprueban.

Así pues, los tiempos no han cambiado tanto como pare-ce ya que algunos errores se repiten; incluso la manera dever algunas cosas no es muy distinta a como lo era haceaños. Entonces, ¿son estos algunos de los factores que, aveces, perjudican y acaban con una relación? Y si es así,¿quiere decir que seguimos siendo igual a como éramoshace décadas y seguimos cometiendo los mismos errores?

Sofía Labrín Mavrina (4º ESO)

Historias de ayer que hablan dehoy: Lliteratura comparada

La CassolaLLIBRES


37

Los Girasoles ciegos

Los girasoles ciegos son aquellos que no encuentran elsol, aquellos que son incapaces de ver la luz, aquellos queno encuentran el sentido en lo que hacen, son aquellos convendas en los ojos porque están simplemente ciegos antela verdad.

El pasado lunes 9 de mayo vimos la película Los Gi ra -soles Ciegos. La verdad es que el título me sonaba, ahoracaigo que es el libro que tiene mi abuelo en la estantería,al lado del jarrón azul; aquel que tantas veces me dijo queleyera, pero yo no hice caso.

La película me gustó, la verdad; ahora, después de haberleído el libro, pienso que los actores tuvieron que metersemuy dentro del personaje que interpretaban para podermostrar con tanta exactitud los sentimientos que la nove-la de Alberto Méndez desprende.

En realidad no hay demasiadas diferencias entre relato ypelícula, pero como siempre suele ocurrir, el libro te per-mite ver otro mundo. La principal diferencia que yo des-tacaría, es que en la película todo aparece mezclado, comosi sólo hubiera una versión, una manera de ver la realidad.Sin embargo, en la novela, podemos apreciar tres versio-nes. La del niño, quién no conoce bien los secretos queinundan su vida y que, a causa de la guerra y la situaciónpolítica, tienen que crecer entre razones que no consigueentender bien, pero que acepta. La del diácono, obsesiona-do en volver a encontrar la fe después de haber sido envia-do a lo que él llama” cruzada para purificar la sangre deEspaña de los ateos ”y quien, después de ver los horroresde la vida y de la muerte, no vuelve a encontrar la luz que

lo guie hasta su fe. Y, por último, la visión del narrador,que ve como un simple espectador la función que pasacuando Elena cierra la puerta de su casa y sigue la vidaque aparentemente es normal, en familia; y la de Ricardo,que aún no entiende muy bien cómo le pueden perseguir,no por lo que ha hecho, sino por lo que piensa.

Creo que tanto la novela como la película son muy dignasde ver y leer ya que después de hacerlo te puedes dar cuen-ta de la suerte que tienes de poder gozar de todas las como-didades, de todos tus derechos. Y creo que es por esto porlo que insistía tanto mi abuelo en que leyera el libro.

Para finalizar, me despido con la situación y la frase quemás me ha impactado de la novela: “... aquel hombre quevivía en un armario porque pensaba que en la palabra esta-ba la razón”

Paula Navarro Gascón (4º ESO)

La CassolaLLIBRES


38

- Ibra…- No filla, repeteix amb mi: Lli-bre- Ibre!- Lliii-breee- Llibree!- Molt bé![...]- Papi em contes un conte i em fas massatge i cosque-relletes...- Val, ara vaig.- Ràpid eh! que avui toca el de les fades i m’agradamolt![...]- Ja m’he acabat el llibre papi, pots deixar-me unaltre?- Sí, mira aquest de Raquel Ricard, Plouen Estelst’agradarà molt... També tinc Contes per telèfon deRodari.- El dels estels ja me l’he llegit...-Doncs aquests de Pascual Alapont són molt diver-tits, et faran riure.- No-si-gues-ba-jo-ca, crec que m’agradarà![...]- Tens alguna novel•la per a deixar-me?- Té, Pa negre, d’Emili Teixidor, promptel’estrenaran al cinema. També m’he comprat unaque t’agradarà molt, pense que es diu Fills del’ample món, tracta d’un metge que és a Àfrica...- Deixa-me-la per favor!- Però no me l’he llegida encara...- Gràcies!

Arraulida al llit entre llençols i coixins, a la platjamentre el sol i la brisa em m’acaronen la pell, al sofàde casa amb les cames estirades i un coixí al cap, denit amb el llum petit encès, mentre el pare o la marefan el sopar o el dinar, també he llegit al metro, al’au tobús, al cotxe, a la sala d’espera del metge...

Després d’haver llegit tant, he sigut la protagonistade moltes històries, he viscut a mons imaginaris do -minats per criatures terribles, a territoris blancs sote-

rrats per la neu, he viat-jat a Àfrica, a Austràlia,a l’Antàrtida i a illesmis terioses amb tresorsamagats, he sigut pira-ta, princesa, advocada imetgessa. També hesal vat el món amb lameua màgia, he viatjatamb unicorns i he llui-tat amb espases, m’heenfonsat en aiguamollsi he viscut una història que mai s’acabava i fins i tothe fet beuratges màgics amb potes de granota i fetgede gat. He estat tancada a una torre i un príncep blaum’ha rescatat, he rescatat a una princesa captiva i hesigut fada padrina, bruixa i fins i tot donyet i he llui-tat contra llops, lleons tigres i taurons!

He rigut, he plorat, he sofert i he estimat, he odiat im’he emocionat i m’he decebut, m’he avorrit i, fins itot, m’he cansat i també m’he adormit. però sobretoti, és el més important, he gaudit llegint. He gauditperquè m’agrada llegir, la lectura m’ajuda a entendreel món, he aprés a deixar volar la imaginació i a crearhistòries i aventures, personatges i situacions.

La lectura és la meua companya, és la persona ambqui viatge, la germana bessona de la meua cirera,l’havia del verb compost, l’arracada de la meua ore-lla esquerra i la parella del meu calcetí.

M’agrada llegir, doncs amb la literatura sóc lliure,desconnecte, m’enfile en mons imaginaris i jugueamb ells, cree, il•lumine, somie...

- Mareeeee! Mareeeee!- Digues fill...- Tens algun llibre per a deixar-me?, es que el delsestels ja l’he llegit...

Iona Rodrigo (1r Batxillerat)

La meua aventura ambs els llibres

La CassolaOPINIÓ


La CassolaÍNDEX

2

La CassolaCREACIÓ

39

EDITAFlorida Secundària

ELABORAComissió Gestió

Cultural

DISSENYBlanca Barberá

COORDINAMª CarmenMartínez

COL·LABORAProfessorat,

Alumnat i AMPA

PORTADAPaco LLuis Ramos

ÍNDEX1. EDITORIAL

2. NOTÍCIES- Aquest curs ha estat notícia...- Les nostres cooperatives escolars reben el premi “Rochdale” a lacultura emprenedora- Jornades Internivells: gravació d’un Lip Dub “Estem ben vius”- Lliurament dels premis “La Rosa de Paper”- Acte i discurs de comiat de l’alumnat de 2n de batxillerat

3. REPORTATGES- Us convidem a l’optimisme : Treballar per projectes- Florida Secundària: escola emprenedora- Activitats complementàries al batxillerat

4. DEPARTAMENTS:EXPRESSIÓ- Jornada COLP BOL (AKOE)- La música sona a FloridaLLENGÜES- Homenatge a Enric Valor- Campanya Dia del Llibre: Regalem lecturaCIÈNCIES- Pràctiques de Química i Biologia a Universitat de València- Olimpíades de BiologiaSOCIALS- Blocs i Filosofia- Campanya contra el “Bullying”

5. IDIOMES- Projecte Plurilingüe- Declaració educativa d’ UCEV- Intercanvis- Parlar idiomes: alguns consells bàsics

6. ENTREVISTES- Entrevista a Ula, la nostra ajudant lingüística

7. LLIBRES: - Historias de ayer que hablan de hoy: un poco de literatura comparada- Los Girasoles ciegos

8. OPINIÓ: La meua aventura amb els llibres

9. CREACIÓ: Rutina

Rutina“Pareu el món, que aquí jo baixo,

pareu el món que jo ja passo.Pareu el món que aquí jo baixo, que

pari el món, que pari el món”

Gossos

9:30. Ella puja en el primer vagó delmetre com tots els matins des de fados mesos i 13 dies. Avui porta elmonyo solt, sembla que no ha tinguttemps per arreplegar-se’l com eldimarts passat. Tampoc ha pogutdetenir-se enfront del mirall permaquillar-se, ni tan sols per pintar-seels llavis amb la nova barra de llavisGinger Spice.

Porta posats els pantalons negres i lacamisa verda de tots els dies.L'uniforme d'aquests grans magat-zems no li afavoreix gens, però ellase’ls posa sense renegar cada vegadaque s'aixeca després que li despertil'incansable pi pi pi del despertador.Odia aquest so, igual que odia el filmusical del metre. Els odia perquètots dos formen part de la seva rutina,una rutina que ella no ha triat, igualque no ha triat vendre cars perfums adones acabades d’eixir de la perru-queria.

Probablement, el que volia de xicote-ta era ser astronauta o princesa, peròevidentment això ja és impossible. LaLluna li queda massa lluny i, respecteal de pertànyer a la família Real, aixòja no li va, ara és republicana.

El trajecte des de l'estació d'origenfins a Colón dura uns 15 minuts, i jahan passat 7. Sembla que hi ha algu-na cosa que li preocupa i no és capaçde concentrar-se en la cançó que estàsonant en l'iPod que li va regalarDarío. Ha de ser quelcom important,Loving Strangers és una de les seuescançons preferides i és l'única capaçd'evadir-la del maleït so dels vagonsen contacte amb els rails.

Sembla que hi ha alguna cosa queaconsegueix distreure-la. Sí, és un xicnou que puja en Av. del Cid.Normalment a aquestes hores sempresolen ser els mateixos: una dona d'uns46 anys que treballa a l'Ajuntament,un home seriós que després de tantsanys encara no sap fer-se el nus de lacorbata, un noi acompanyat d'unaguitarra que sempre va taral·larejantalguna cançó i una dona amb un fillde 2 anys i algun que altre problemaamb el seu home.

És el primer dia que Diego agafa elmetre. Avui comença les classes en lafacultat, però encara passaran 5minuts fins que se done compte ques'ha equivocat de direcció.

La gravació amb la veu de dona anun-cia la pròxima parada, Colón. Abansd'arribar, ella desencreua les cames,agafa la seva bossa i s'incorpora. Elsúltims trontolls fan que haja d'allargarel braç fins a una de les barres per nocaure. El tren es para i les portes s'o-brin. La gent comença a entrar mentre

ella intenta sortir. De sobte ha desapa-regut entre totes aquestes personesamb pressa i cafès a la mà.

9:30. Aparentment tot és igual quecada matí a aquesta hora, encara queel xic de tots els dies i la seva guitarras'han adonat d'alguna cosa. Avui, ellano ha pujat en el primer vagó. Ahir vaser el seu últim dia de rutina, la vanacomiadar del treball. S’han acabatles presses per a ella, els uniformes iels 15 minuts de trajecte. El xiccomença a taral·larejar una cançó,que encara que no sap per què lirecorda a ella, Loving Strangers. Latrobarà a faltar. S’acabaren les pròxi-mes parades.

María Atiénzar Prieto (2n deBatxillerat)


la cassola 26

Education