la cassola 22

jun

y 2

007 n

.22

La Casso laÍNDEXÍNDEX

1

EDITATTFlorida Secundària

ELABORAComissió Gestió

Cultural

DISSENYBlanca Barberá

COORDINAPaco Rodrigo

COL.LABORAProfessorat,

Alumnat i AMPA

ÍÍNDEX1. EDITORIAL2. NOTíCIES

* Festa de Fi de Curs* Eixides Fi de Curs* Trobada Escoles en Valencià* Olimpíada Biològica* Premi de voluntariat en valencià a una mare de 2n d’ESO* Florida celebra el día del Libro* L’Hort escolar* Notícia Matemàtica

3. EXPERIÈNCIES* Jornada Internivell a primer cicles de l’ESO* El meu llibre favorit* Projectes de treball anglés 2n Batxillerat

4. REPORTATGES* Acte de fi de curs promoció 2n Batxillerat curs06-07* Acte de lliurament de l’onzena edició delspremis de la Rosa de Paper

5. FORMACIÓ DEL PROFESORAT* Curs de supervisió per al professorat del centre

6. ENTREVISTES* Entrevista a Julián

7. OPINIÓ* La importància de llegir premsa

8.. RESSENYES LITERÀRIES* L’home de Melbourne* Diccionari per a ociosos

10. PENSAMENTS DELS ALUMNES

SUPLEMENT: MENUDA CASSOLA (Optativa de premsa 1º ESO)

La Casso laEDITORIAL

2

Quan obriu aquest exemplar de LA CAS-SOLA, estareu immersos en la festa de fide curs, o potser, siga ja al sendemà, en lesvacances d'estiu. Esperem que, com en totsels anteriors números de la revista (i JA ENSÓN 22!!!), la lectura del seu contingutsiga del vostre interès i ens servisca a tots itotes (alumnat, famílies i professorat) perfer memòria de tot un curs.

Hem seleccionat aquelles activitats, tre-balls, articles o col.laboracions, tant d'a-lumnes com de professors, que donen cons-tància del treball d'un curs. Som conscientsque tot no cap en aquests fulls, que s'han fetmoltes més activitats que ací no apareixen.Heu tingut informacions més puntuales dediversos aspectes del funcionament generaldel curs a través dels fulls de LA CASSO-LA EXPRESS que hem anat lliurant-vos enles assamblees de les famílies a la fi decada trimestre.

Ara és el moment de fer comptes i de fer untast, una ullada a allò més significatiu delcurs i que reproduïm en aquestes pàgines.Tan sols volem dir-vos que, com tots elscursos, aquest ha estat un curs ple de tre-ball, d'emocions, d'aprenentatges, de vivèn-cies que voldríem transformat en tres desit-jos que, a continuació, us oferim i quevolem que guien la nostra vida, com pen-sem que han de guiar el nostre projecteeducatiu.

Per una banda, està el desig del coneixe-ment, que hem volgut transmetre a tots itotes els alumnes de Florida Secundària, enqualsevol dels nivells formatius del centre i

que dóna pas als estudis futurs, a un noucurs, una nova etapa educativa... Són labase per a la maduració intel.lectual i porta,finalment, a l'autonomia i la independènciapersonal, al futur acadèmic i professional.

També volem oferir-vos el desig de la bon-dat, perquè -en els temps que corren- pen-sem que ser bones persones és un valormolt important, per això volem desitjar atots i totes que continueu essent com sou,en general, bones persones, amb un corgran, amb bons sentiments i bones accionsi grans dosis d'il.lusió i optimisme.

I, per últim, està el desig del canvi, perquèel proper curs siga sempre millor que l'an-terior i perquè, tots i totes, siguem capaçosde viure la vida amb intensitat i quepuguem deixar la nostra empremta perso-nal en la vida per fer un món millor, méshumà, més just, més habitable...

Us brindem aquests tres desitjos per a quepasseu un bon estiu gaudint de les vacan-ces. I, ja per últim, tan sols volem desitjar-vos que passeu una bona estona llegint lesnotícies, els articles, els reportatges, res-senyes i entrevistes que hem publicat enaquest número 22 de la revista. I, ja sabeuque, com sempre, estem a la vostra disposi-ció per al que necessiteu, i que ja estemcomençant a treballar amb força i il.lusióper a preparar el nou curs.

BONES VACANCES I BON ESTIU!!!

La Casso laSNOTíCIES

3

Festa de Fi de Curs a FloridaSecundària

Com ja és tradicional al nostre centre, el dijous 28de juny celebrem la Festa de Convivència de Fidel Curs 06-07. Enguany la festa l'hem organitza-da de la següent manera:

A les 20'30 h tindran lloc les assemblees de cadagrup classe on es farà un repàs dels aspectes mésimportants que cal destacar de cada grup i es faràentrega de les notes dels alumnes.

A les 21'00 h es podrà visitar l'exposició de tre-balls de les diferents assignatures. Sabeu quedurant el curs l'alumnat de Florida Secundària fatota una sèrie de treballs que ens serveixen per acompletar la seua formació i, de pas, incidir enalguns conceptes que considerem importants desta-car. De tota aquesta feina, els resultats els podemobservar a l'exposició de treball.

A aquesta hora també es pot degustar al pati de l'escolauna fresquíssima orxata o una llima granissada.

També serà el moment d'assistir al concert d'algunespeces de música clàssica interpretades per alumnes deFlorida Secundària.

A les 22'00 h començaràel ja tradicional soparcol.lectiu de pares, mares,alumnes i professorat alpati del nostre centre, on,per grups, podrem com-partir anècdotes, expe-riències, riure amb elsmillors moments del cursi, sobretot, sopar a la llum de la lluna..

23h Després de sopar, continuarem la festa amb unasèrie d'actuacions amb l'objectiu de fer-nos passar unamolt bona vetllada.

Entre altres coses podrem vore alguna actuació en directe,al·lucinarem amb una desfilà de models dels nostre centreamb roba molt especial, tindrem alguna sorpresa del pro-fessorat i, per finalitzar, acabarem la festa ballant i rient alritme de la música.

Haurem gaudit d'una nit amb sorpreses, bonsmoments i molt bon rotllo per tal de donar-li lacarpetada final a aquest curs i omplir-nosd'il·lusions i forces per enfrontar-nos al queprompte començarem.

Sols cal recordar-vos que en l'organització de lafesta participa la Comissió de Gestió Culturalamb el suport de l'AMPA de Florida i lacol.laboració de la cooperativa CONSUM i

IMPORTACO com a patrocinadors de l'acte.

I, ara ja, per fi sols ens cal desitjar-vos que ho passeu molti molt bé durant aquestes vacances d'estiu!

Comissió de Gestió Cultural

En l'organització de la festaparticipa la Comissió de

Gestió Cultural amb el suportde l'AMPA de Florida i la

col.laboració de la cooperativaCONSUM com a patrocinador

de l'acte

Foto Final de Curs 2005-06

La Casso laNOTíCIES

4

Eixides fi de cursDurant la última setmana del curs 06-07 s'han realit-zat diverses activitats i eixides de fi de curs, algunesper tal d'acabar d'enllestir de manera més pràcticaalguns dels continguts de les assignatures i compartirtot allò que hem après, i altres, amb un caràcter méslúdic.

Ha continuació fem una relació de les activitatsextraescolars programades per als diferents grups deFlorida Secundària:

1ESO se n'aniran a Extremadura a fer una eixidasobre un projecte que han treballat conjuntamentSocials i Castellà. Visitaran Mérida, Càceres, Trujilloi, de tornada, també veuran la ciutat de Toledo.

2 ESO se n'aniran a la comarca de l'Empordà(Girona), visitaran Sant Pere de Rodes, Cadaqués,Girona, Pals... per tal de reconèixer el romànic i elgòtic que han estat estudiant al llarg del curs.

3ESO A i B faran una eixida de multiaventura aPirineus, exactament al poble de Sallent de Gállegoon podran realitzar activitats de rafting i barranquis-me, així com visitar el Parc Natural d'Ordesa i unpoblet típic pirenaic.

3ESO C aniran a Santa Anna i a la ciutat de Valènciaa fer una activitat de l'assignatura de ciències socials.

4ESO té el viatge de FI DE CURS i estaran durant 7dies visitant les ciutats més importants d'Itàlia,Florència, Venècia, Roma, Pisa...

1BATX passaran dos dies a la costa alacantina gau-dint del sol i la platja. Faran alguna eixida de visita idescansaran per agafar forces per al proper curs que

serà més difícil i pesat. Si bussegen, que vagen ambcompte amb les meduses...

2BATX enguany hauràn fet la Prova d'Accés a laUniversitat i, si tot va bé, podran gaudir de l'estiumés llarg de tota la seua vida.

Esperem que tot l'alumnat que participe en aquestesactivitats s'ho passen d'allò més bé i puguen acabard'aprendre moltes coses per allà on vagen i d'acabarel curs de manera més lúdica i divertida.

David FerrerComissió de Gestió Cultural


5

El passat dissabte 12 de maig es vacelebrar a la localitat deBeniparrell la XXª edició de laTrobada d'Escoles en València.Com tots els anys, FloridaSecundària va participar en aques-ta trobada on s'apleguen totes lesescoles de l'Horta Sud que donenensenyament en valencià. Unmotiu per fer festa i fer públic queel valencià és una llengua viva ique, els centres educatius, l'alum-nat, els pares i les mares es mouenpel valencià.

Enguany, a diferència d'altresanys, la Trobada es va realitzar perla vesprada del dissabte per tal depoder fer les activitats sense que elsol ens escalfara tant i poder aca-bar la festa amb un concert per alsadults i per als més joves.

La vesprada va començar amb latradicional cercavila de les esco-les on, acompanyats de tot tipus demúsica, les escoles participants enaquesta trobada van fer festa pelpoble, en aquest cas Beniparrell,passejant pels carrers més impor-tants i recollint, al final d'aquesta,una auca commemorativa del 300anys de la derrota d'Almansa.

Després de la cercavila, la jornada

continuava amb elstallers, on cada escolaorganitza un de dife-rent per tal que, elsxiquets i les xiquetes,pogueren fer tot tipusde manualitats i acti-vitats. FloridaSecundària tenia pre-parat un rocòdrom queva fer passar molt bonmoment als xiquets iles xiquetes que vanpujar.

Per la nit, després delsopar de germanor,hi hagueren duesactuacions prepara-des.

Primerament actuàTres Fan Ball amb elstradicionals balls i jotes i desprésvan actuar, per als més joves, elsgrups Impresentables i Voltor. Totun dia de festa a la qual vàrempoder compartir amb el nostrealumnat, professorat i famílies detota una sèrie d'activitats entretin-gudes i divertides.

El proper curs tindrem la següentTrobada. Esteu totes/tots convida-des/s.

Podeu trobar més informació deles activitats desenvolupades alvoltant de les Trobades a lessegüents adreces:

http://www.guaix.orghttp://www.fev.org/

David FerrerComissió Gestió Cultural

Trobada d’Escoles en Valencià

ÒEl ROCÒDROM, taller de Florida Secundària en la Trobada


6

L'alumna Teresa Soria Comes que, enguany, haestudiat 2n curs de Batxillerat en la modalitat deCiències de la Salut en FLORIDA SECUNDÀRIA,ha quedat la setena classificada en l'Olimpíada deBiologia del curs 2007 organitzada per la Facultat deCiències Biològiques de la Universitat de València.

Als 10 estudiants guanyadors de la Fase Local del'Olimpíada de Biologia 2007 se'ls concedirà unabeca per a la matrícula del curs 2007-08 en els estu-dis de les titulacions que ofereix la Facultat deCiències Biològiques.

L'acte de lliurament dels premis va tenir lloc el dia 2d'abril, a les 18 hores, en l'Aula Magna de laUniversitat de València en el carrer de la Nau.

Enhorabona a la nostra alumna pel seu esforç i dedi-cació a l'estudi i pels seus bons resultats en l'olimpí-ada.

Olimpíada de Biologia 2007

Des de la revista LA CASSOLAvolem informar-vos que DarianaGroza, mare de l'alumne DragosBogdan Vieru, que estudia 2nd'ESO en la línia en valencià, harebut el premi de la FederacióEscola Valenciana per la seuatasca en el voluntariat lingüístic iel seu compromís per la normalit-zació de la nostra llengua.

Dariana és d'origen romanès i vaarribar en setembre de 2004 aValència. Amb 36 anys i amb elsestudis d'enginyeria industrial, esdedica ara a fer de mare, però unamare implicada en molts projectesculturals. Volem destacar el seutreball en el voluntariat lingüísticen valencià. I, des de FloridaSecundària, la volem felicitat pel

premi obtingut, aixícom destacar el seupaper com a personacompromesa en ladefensa de la nostrallengua i cultura.Pensem que és unexemple de normalit-zació lingüística i d'in-tegració multiculturalque demostra l'enormevitalitat que té la nostrallengua i la nostra cul-tura, com a factor d'in-tegració i progrés de les personesnouvingudes.

Volem expressar que estem moltcontents per la seua confiança enel nostre projecte educatiu i en elsvalors de la nostra escola. I també

volem informar-vos que, fa unspocs dies, ha rebut un premi litera-ri en Torrent per un relat escrit envalencià. Tot un exemple d'estima icompromís per la llengua.

Enhorabona per partida doble!!!

Premi de Voluntariat a una mare

Una alumna en pràctica de laboratori en la classe de Biologia


7

Más de 600 personas participaron en la campaña"Viatja al món dels llibres. El meu llibre favorit"celebrada con motivo del día del libro en FloridaSecundària. Con motivo del día del libro, los alumnosde 4 curso del Proyecto de Diversificación Curricular(PDC) de Florida Secundària, en colaboración con la

Biblioteca y el Departament de Llengües organizaronla campaña: "Viatja al món dels llibres. El meu llibrefavorit".

Los alumnos recogieron todo el material aportadopor los alumnos, profesores y familias del centro yorganizaron una exposición que pudo ser visitada portodos los públicos, tanto del centro como de fuera.Por otra parte, durante la semana del libro, se realizóla lectura continuada de una de las obras más vota-das. "La sombra del viento" de Carlos Ruiz Zafón.

El objetivo de la actividad fue implicar a toda lacomunidad educativa en la elaboración de fichas querecogieran las lecturas favoritas de cada participante.Y la respuesta a esta campaña resultó excelente.Asimismo, esta iniciativa de fomento de la lectura,nos permitió durante un mes hablar de libros y auto-res, comentar lecturas y hacer recomendaciones.

Jesús López 4t PDC

Florida celebra el Día del Libro

En l'assignatura de Tecnologia de 3r d'ESO en el ter-cer trimestre hem anat a treballar en l'hort escolar dela Florida.

En el camp, nosaltres els alumnes, hem plantat mol-tes varietats d'hortalisses (lletugues, raves, carabasse-tes...). Primer haguérem de treballat la terra, remou-re-la, fer els cavallons... És una activitat molt diverti-da perquè és diferent, s'ho passem bé al camp perquèestem fora de classe i no estàs tancat en l'aula escol-tant les explicacions. I més, ara, que fa tanta calor.

El millor de tot són les xarrades que feien al campmentre llauraven o plantaven les llavors. Semblavenllauradors de veritat, preocupats perquè les coses exi-rien bé i tindre una bona collita.

Res més, tan sols dir-vos que ha segut una activitatmolt divertida, també un poc pesada, per l'esforçfísic, però que s'ho hem passat molt bé.Álvaro Rubio 3r ESO B

Treballem en l’hort en classe detecnologia

Alumat de P.D.C. treballant l’experiència del Dia del Llibre

Mireu quina colla de !llauradors i llauradores!


8

Cinebox és el cinema més freqüen-tat pels alumnes de FloridaSecundària

Laura Carrión, BlancaEscorihuela, Diana Veiga/Catarroja. Estudis realitzats pertres alumnes de Florida Secundàriademostren que un 36% delsenquestats prefereixen els cinemesCinebox enfront d'altres.

Una enquesta realitzada per tres estu-diants de 3r d'ESO de FloridaSecundària demostren que els cine-mes més visitat pels joves d'aquestinstitut són els pertanyents a la cade-na Cinebox. Els alumnes d'aquestcentre solen veure entre 5 i 10pel·lícules enun any alcinema. Quanse'ls preguntàquantes vega-des al mesvan al cine-ma, un 31%va contestarque sol anaruna vegada." A q u e s t adada ens hasorprès, i pensem que els joves hau-rien d'assistir més al cinema, ja quecreguem que és una activitat molt

important pertindre un millornivell cultura"l."Seria conve-nient organitzareixides al cine-ma als instituts"declaren les tresalumnes enca-rregades de rea-litzar l'estudi.

A l'hora de par-lar de la com-panyia que trienels joves d'a-quest institut pera anar al cine-ma, ha hagut

una gran diferènciaentre els que trienanar amb la família osols, un total de 35%,i els que ho fan ambels amics, el 65% res-tant. Açò posa demanifest que els ado-lescents solen anar alcinema amb els amicso companys.

"Com que sabem queno hi ha cinemes en totes les pobla-cions de la Comunitat Valenciana,hem decidit preguntar als joves a

quants km de distància es troba elcinema més proper de les sevescases" deien les tres alumnes. L'estudid'aquesta variable, ens diu que elscinemes es troben a una mitja de 8'67km. Per tant, podem veure que lamajoria dels enquestats viuen enpoblacions llunyanes a la capital o acentres comercials, on es troben lamajoria dels cinemes.

En preguntar als alumnes d'ESO deFlorida amb quantes persones solenanar al cinema, s'ha pogut comprovarque els joves solen anar al cinemaamb més de sis persones.

Els joves de Florida Secundàriavan dues vegades al mes al

Cinema

Un estudi realitzat pertres alumnes de Florida

Secundària demostraque un 36% dels enques-tats prefereixen els cine-

mes Cinebox enfrontd'altres

La Casso laEXPERIÈNCIESEXPERIÈNCIES

9

Amb el lema "Posa´t en la seu pell" s'ha realitzat alnostre centre unes jornades centrades en activitatsinterdisciplinars i temes transversals, en el qual haparticipat l'alumnat de 1r i 2n ESO.

L'organització d'aquestes jornades respon a les líniesde treball que en l'àmbit de la qualitat docent i lainnovació tenim aprovades pel claustre per desenvo-lupar al llarg del curs 2006-07.

En concret es pretenia aconseguir els objectiussegüents:1.- Aconseguir un currículum integrat més globalit-zat.2.- Potenciar una metodologia més integradora quedone resposta a tot l'alumnat des de la inclusió. 3.- Realitzar un treball més col.laboratiu.

El tema central de les jornades ha estat les diferènciesde tot tipus i les de gènere, tant inseparables de lanostra entitat personal i també l'educació per a la pau,algunes qüestions associades a les activitats realitza-des han estat: la convivència en positiu, les diferentscultures, les aficions, els esports, les habilitats perso-nals, la situació de la dona, les dones especials, elsprejudicis socials...

L'alumnat de primer i segon ha estat barrejat i ha par-ticipat en quatre tallers, amb la intenció de treballaren equip de manera col.laborativa per potenciar acti-tuds solidàries, de tutorització entre el propi alumnat,de coneixement mutu també en maneres de treballar,de comprovar els de segon com han anat progressanten un curs, els de primer cóm es mouen be treballantel mateix que la gent de segon...

A més dels temes transversals hem volgut aprofundiren alguns procediments de treball transversals que elspermeten progressar i avançar en l'adquisició de lescompetències bàsiques de la etapa.

El treball ha estat coordinat pels professorat delsdiversos departaments. Els tallers i les activitats ques'han realitzat en les Jornades han estat els següents:

1.- DONES ESPECIALS I DONES FAMOSES

L'objectiu d'aquest taller ha estat aprofundir en elconeixement de diverses dones que han destacat idestaquen, en l'actualitat, en diversos àmbits de lasocietat: en l'àmbit personal o familiar (les nostresiaies, mares, professores...), en l'àmbit polític, en elcientífic, en el literari, en el de l'esport o en l'àmbitdel cinema

La tasca final va estar l'elaboració d'uns murals quees varen exposat en el centre.

“Posa’t en la seua pell”

Foto Mural Dones Famoses

La Casso laÈEXPERIÈNCIES

10

2.- PODEM JUGAR TOTS I TOTES A FUTBOL?

Aquest taller de coeducació tenia com a objectiu quexics i xiques pogueren jugar a futbol de maneradivertida i sense conflictes. Per contrarestar els tòpicsocial i esportiu que el futbol és un esport sols per ahomes; a partir d'unes reflexions prèvies per analitzarles actituds i prejudicis de l'alumnat, s'ha passat ajugar tots i totes junts i a analitzar, després, quins sónels factors socioculturals que dificulten la igualtat, enun camp tant interessant com és l'esport. Després deljoc s'ha reflexionat sobre els avantatges de jugar totsi totes junts.

3.- LISÍSTRATA

A partir del mite de Lisístrata ("la que desfà els exèr-cits") l'alumnat s'ha agrupat en cinc grups de quatrepersones, amb un secretari, i han treballat en abordarles situacions reals actuals conflictives des del diàlegintel.ligent i el pacifisme, sense recórrer a la violèn-cia.Al taller, s'han repassat alguns conflictes que s'han

produït al llarg de la història on l'estat de les cosess'ha canviat per la persistència de les persones denun-ciant i lluitat amb actituds pacífiques. En el tallers'han pogut repassar els continguts de les assignatu-res de literatura i d'història (Grècia i l'Edat Mitjana)que han estudiat en CCSS de 1r i 2n d'ESO.

4.- PROJECCIÓ I DEBAT A PARTIR DE LAPEL.LÍCULA "QUIERO SER COMO BEC-KHAM"

Tot l'alumnat de 1r i 2n van veure aquesta pel.lículaen diversos torns per treballar valors com: la capaci-tat de superior, la marginació de les xiques en elcamp dels esports i la inclusió dels immigrants.Després de veure la pel.lícula, s'organitza un debatsobre ella.

Des de la direcció del centre cal agrair la implicaciói l'enorme esforç de tot el professorat que ha treballaten aquest projecte ja que suposa un repte innovador,tant a nivell metodològic, com a nivell d'organitzaciódel centre.

Ja per acabar, cal dir que, tant l'alumnat com el pro-fessorat, que ha participat en aquesta experiènciadidàctica fa una valoració molt positiva del treballrealitzat, dels aprenentatges adquirits i les activitats(jocs, cine) i produccions fetes (murals, dossiers,jocs...). En definitiva, una manera nova d'aprendre demanera co.laborativa i globalitzada i més motivadora.

Toni Mas (Coordinador de 1r cicle de l'ESO)

La Casso laEXPERIÈNCIESEXPERIÈNCIES

11

Amb aquesta idea encetarem unaactivitat que va resultar molt espe-cial, la campanya "Viatja al móndels llibres. El teu llibre favorit".

Durant un bon període de tempstots els qui formem l'escola (alum-nes, familiars, professors i altrestreballadors del centre) hem contatals altres quin era el nostre llibrefavorit i per què ho era. Ho hem fetper escrit i, també, hem aprofitatper a comentar, recordar, recoma-nar..., és a dir per a "parlar de lli-bres".

Aquesta experiència, que vacomençar com una activitat inte-grada en el currículum de l’àmbitlingüístic i humanístic delProjecte de DiversificacióCurricular de 4t d'ESO, ens haservit per constatar que la lecturaés un hàbit que està molt presenten la vida de tots i totes. Ha estatrealment un plaer poder veure s'hafet realitat un projecte de treballaque va adreçat a tantes personestan diferents i que, a més a més,està relacionat amb la lectura. I,sobretot, per l'èxit aconseguit en laparticipació en tots els nivells.

Per si teniu curiositat us comentemalgunes dades significatives de lacampanya:-Prop de 680 fitxes recollides.-Més de 350 títols d'obres dife-

rents-Autors que més gentva triar: GarcíaMárquez, Carlos RuizZafón, Eric Wilson,Isabel Allende, DanBrown...-Llibres que més per-sones han comentat:Cien años de soledad,El Código da Vinci, Lasombra del viento,Asesinato en elCanadian Express, Ellledoner de l'homemort, Harry Potter, Lapresència...-Diferents raons per allegir un llibre (extre-tes d'algunes de lesvaloracions): "És el meu llibre favo-rit perquè quan el vaigllegir em vaig ficar enla pell del protagonis-ta""Enseña que la amistad es impor-tante""Em va fer reflexionar sobre lesrelacions""Es misterioso y fascinante y teengancha""Perquè em va despertar la curio-sitat de llegir""Vaig memoritzar alguns versos ide vegades els recorde"

Com veieu són molts els argu-

ments per a defensar que llegir ésun plaer i que, encara que no esti-ga de moda parlar de llibres, lalectura ens pot donar moltes satis-faccions i fer passar bonsmoments.

Patricia Moraga (Bibliotecaria)Mª Carmen Martínez(Tutora 4t

PDC)

El plaer de la lectura i el dret acomparti-la

La Casso laÈEXPERIÈNCIES

12

Al llarg de la segona i tercera avaluació, l'alumnat de segon de batxille-rat, ha estat treballant des de l'assignatura d'anglés en diversos projectesen equip en els quals han abordat temes tant interessants com el "bull-ying" (l'assetjament escolar), 'peer pressure' (la pressió dels companys),les drogues , l'anorèxia, etc...Les produccions realitzades pels grups d'alumnes han estat: fer un tríp-tic, realitzar una presentació en PowerPoint o editar un vídeo sobre eltema que han triat. Després han presentat i explicat els seus treballs a laresta dels companys de classe.En el dia de la festa de Fi de curs, podreu contemplar algunes mostres

dels serus projectes en l'exposició de treballs en els ordinadors del segon pis. Ja veureu com en un futur nomolt llunyà d'ací eix algun Amenábar!

Treball per projectes enanglès

Presentacions en classe

POWERPOINT PRESENTATIONS

Peer pressure Bullying

VIDEOS. “Smoking” y “Bullyimg, drugs y RocK and Roll”

Eugènia Pérez. Departament de llengües.

Teach cooperative learning activities

STRATEGIES TO REDUCE

BULLYING IN SCHOOLS

Make adults aware of the situation and involve them

Make it clear that bullying is never acceptable

Increase more vigilantly in school

Have a school problem box where kids can

report problems and offer suggestions

La Casso laSREPORTATGES

13

El passat divendres 1 dejuny de 2007 tingué lloc alSaló d’Actes de Floridal’ACTE DE COMIAT dela promoció de segon debatxillerat del curs 2006-07. Amb un saló d’actes plede gom a gom amb l’alum-nat i les seues famílies, vatranscórrer una vetlladamolt entranyable.

En primer lloc CarmeAlbors, directora deFlorida, va fer els seu dis-curs de comiat tot agraintla confiança que l’alumnati les famílies han dipositaten el nostre centre i va des-itjar a l’alumnat molt sorten el futur més immediat,tant a nivell professionalcom a nivell personal ihumà. A continuació, lacontacontes AnnaBallester ens va amenitzaramb una rondalla moltdivertida i humana queparalava, sobretot, delvalor de la diversitat, deldiàleg i la tolerància, valorsmolt presents en el nostre projectre educatiu i quehan guiat l’educació dels nostres estudiants.

En finalitzar aquesta primera rondalla, prengué laparaula un grup d’estudiants de segon de batxillerat,

en representació de cadamodalitat: ciències socials,ciències de la natura i lasalut i tecnologia; els qualshavien preparat un powerpoint amb les millors imat-ges del curs i les fotos delsmestres. A mesura que ana-ven projectant les fotos,anaven desglossant un par-lament molt emotiu i carin-yòs, fent un recordatoridels moments i les anècdo-tes més divertides del curs.Completaren el seu discursvalorant el que, per a ells ielles, havia estat el seu pasper Florida Secundària iagraint la preocupació il’entrega del personal delcentre, tant professors i pro-fessores, com del personalde serveis (neteja, recep-ció...).

Va continuar l’acte amb unanova rondalla d’AnnaBallester i, a continuació,com ja és tradicional, es vacridar a l’alumnat de cadatutoria per rebre la tarja de

regal amb la foto del grup i fer-se la foto col.lectiva.L’acte amb les famílies acabà amb refresc al pati. I vacontinuar amb un sopar de fi de curs amb l’alumnat iel professorat. A continuació reproduïm el discursdels alumnes.

2n de Batxillerat finalitzael curs amb una gran festa

La Casso laREPORTATGES

14

Bona vesprada a tots i a totes.

Ens agradaria adreçar-vos unesparaules per tancar aquest curs desde la nostra vivència d’alumnes,els quals acabem una etapa impor-tant en la nostra vida i que tenimper davant un futur per a començara construir.

La majoria de nosaltres entraremací sent uns “nanos” i pràctica-ment ens hem criat ací, altres vin-guérem en batxillerat i, fins i tot,enguany hem fet alguns fitxatgesnous o d’anys anteriors. Per això,ens agradaria recordar algunescoses i compartir-les amb totsvosaltres.

En primer lloc, ens agradaria llegirun fragment d’un poema que hemrecollit i que parla del professors,uns versos en els que us trobemreflexats: i volem convidar a unprofessor poeta (Paco Rodrigo)per als que puga llegir:

Quin privilegi, haver pogut parlartants anys davant d'uns ulls querenovavencontínuament la seva joventut,haver-me sentit ple de saviesesmés altes que la mevai des d'elles haver pogut parlar,

argumentar, sorprendre, rebatre,demostrar,oblidar-me dels meus límits, de lameva poca gràcia,de la meva veu monòtona, de mimateix i tot,i en un cel de pissarres i de guixesdevenir tan sols un portador-indigne, ho sé, i obscur- de tantesmeravelles!

ELS NOSTRES PROFESAixí,ara ens agradaria comentaralgunes cosetes dels nostres pro-fes, aquells que hem tingut hadurant els nostres últims anys.D’ells enyorarem algunes frases omoments solemnes:• De Mónica la paciència “caste-llana” d’aguantar la nostra xarreta.• De Pau les seues originals xapesdel Fari i de les vaques.• D’Eugènia la puntualitat “angle-sa” a les seues classes, com lesdóna en anglés, solament entenenquatre erudits.• D’Abraham les sessions XXX iel seu “I’m worning you”• D’Ana, (Ana Estela per als ene-mics), les seues explicacions de“filo-aerobic”, a més de els seus“ergo...”, “Apuntation Tutti limondi!”,i com no!, els seus“ismes” més presents encara queen la P.A.U.

• De Merxe la passió que transmetquan parla, quina manera de viurela història!!!• D’Enric Lujan les seues llar-gues explicacions, “el papa noelque todos llevamos dentro”.• D’Ivan els seus lemes: “¿Qué esy cómo se calcula?” i, com no, “enmatemáticas también se escribe”,izquierda derecha, la campus party• D’Enric Ortega, ese pequeñocontador de chistes• De Paco Lluís el caràcter “rural”de les seves classes, les seues cri-des d’atenció del model “ria-kaaaa” , a més dels seus “xivata-zos” sobre que és el que anava aentrar en el examen que venia acontinuació.• De Lluís Beltràn, no podemoblidar la seua lluita contínua ambl’altaveu per a que no fera soroll, amés de totes les seues maquinetesestil gadget i seues carreres perdemostrar que les aspes del moli síque giren quan tenen vent• De Mari Carme Martí les seuesimpetuoses entrades a classe, i lesofertes de recuperacions davant lesdemandes de bones notes• D’Empar Gallego les seuesconstants lluites amb el canó i lesseues interpretacions de, perexemple, Mary Poppins i la seuatranquil.litat geogràfica.

Discurs de l’alumnat...


15

• D’Empar Medina, la gran tallabiològica i medioambiental i elseu amor per les cèl.lules i bitxets(alumnes inclosos). • De Vicen, “No toqueu elscables!!!” ...i quins campionats decabuts!• D’ Esther l’arsenal de calculado-res que duu sempre en el bolso i laseua habilitat alhora d’aparcar elcotxe• De Guillem les seues xafarde-ries. Mira que és cotilla...• De Conxa Ricart el seu amorper les redaccions d’anar per casai les classes de relaxació tirats perterra• De Bea els seus dissenys de dis-coteques i els seus despistes.• De Joansa el seu permissiucaràcter al consentir conductes unpoc lúdiques.• De David, el seu caràcter poliva-lent. Val per a tot! Quin estres defeina!!!...• D’Enric Gil, el seu estrés a l’ho-ra de donar classe; aguantar alsalumnes que li han tocat aquestany costa, i ell ha pogut amb tots,s’ha guanyat el sou amb bona cosade paciència i esforç.• D’Emili Borja, ¿què podem dirdel tutor del tecnològic?TOTHOM el coneix, i qui no, MEIMPORTA TRES PEPINOS. Totsel recordarem tal com és l’Emili,la seua claredat al parlar, a més dela seua puntualitat al entregar elsdocuments informatius. La seuaintenció de calmar-nos amb poe-sies com la de “Corazón coraza”.• De Paco Rodrigo, la importàn-

cia que li dóna al silen-ci en els exàmens, elseu to de veu monòton itranquil•litzador, lesseus parides constants iel seu estat d’ànimlatent, i les seus sentèn-cies làpidaries a l’estil“De Carpe Diem” o a“f... ( disfrutar)” que lavida són dos dies!!!.

Així que els professorsja podeu anar-vos-se’ntots a prendre... unacerveseta a la nostrasalut.

ALGUNES ANÈCDOTES DELCURS

Ara ens agradaria destacar algunesanècdotes viscudes a classe, queens han fet somriure tant a profes-sors com alumnes.

En el tecnològic mai no oblidaremquan Lluís, en sentir que un delsmaterials més lleugers era el plom,es tirà estès a terra a causa del seu“al.lucine”.

En història: l’afirmació categòricad’un alumne que deia que“Napoleón, antes de ser lo quefuese, fue un pirata inglés??????.“Es que me suena haberlo leído”“Es que esto es contingente,,,,I com no oblidar el meravellósmoment de: “definición de cua-drado: .... “cuadrúpedo”!

Dels nostres companys de ciènciespodríem contar mil i una anècdo-tes. Són dos anys, centenars dedies junts.. Férem de biòlegs i quí-mics per un dia, estressarem aalgun mestre que altre, hi hague-ren caigudes des de les cadiresespontànies, esperarem impacientsel so de la campana tantes i tantesvegades.. Riures i més riures cons-tants, que han fet d’aquests doscursos un període molt més diver-tit del que esperarem.

D’humanitats recordarem les ses-sions de tutoria amb el caixó detrastos de Paco Rodrigo, el plan Bi les partida de pòquer del nostrefutur. La nostra facilitat per acaure malalts de les mil i unamalalties reals i imaginàries que,ni el doctor House, podria sanar.Dels moments màgics en què, elsxicots de l’última fila –el bloquehomogéneo y “silencioso” ataca-ven la paperera en la classed’Economia.


16

FLORIDA COM A CENTRE

Després de parlar del professorat iles classes, ens agradaria parlar de laFlorida com a centre, volem dir queens agrada la diversitat de gent iprofessorat que hi ha, les ganes quetenen de fer-nos aprendre (encaraque alguns alumnes en tenien poquesganes); la cafeteria, temple de totestudiant ( i de bons jugadors detruc); de com de “plastes” són elstutors per orientar-nos sense brúixo-la però amb ganes d’ajudar-nos a tro-bar camins... Recordar els momentsdel patis tirats al sol al parc; les uni-versitàries de La Biblioteca (i algun universitari), elCounter Strike, la llibertat que ens han donat d’eixira l’hora de l’esplai, que ens va costar d’aconseguir,però ja la tenim.. i tantes altres coses.

Sabem que davant nostre tenim un fum de possibili-tats per elegir, alguns ja les tenim clares i altres enca-ra no sabem per on tirar. D’altres hauran de repetir unany més, que s’ho agafen amb calma i filosofia.Encara així, ens agradaria donar-vos les gràcies pertots els moments viscuts, bons o dolents, però que, endefinitiva, ens han conduit a ser el que som; així quedes d’ara hem d’aplicar el “carpe diem”, aprofitarcada moment de tots els que en queden per davant.

Sabem que hem viscut dos anys plens de riures, som-riures i alguna que altra llàgrima... Gent que ve, gentque marxa... Alguns es queden, altres se'n van, però

els records compartits els guardarem cadascun dintrenostre, per a que, quan tot haja acabat, quan estiguemlluny dels que durant dos anys foren els nostres com-panys, puguem somriure en tornar enrere i reviureels bons moments que tots junts passarem en aquestaetapa de la nostra vida..

Hi ha alguns que pensaran que, per fi són lliures, quese’n van per sempre de la Florida. Però com diriaJoan Fuster: “la llibertat és un hàbit, i no resulta gensfàcil d’adquirir”

Això si, faça fred o calor, el que sempre està ací, i alque mai serà posible furtar-li una clau, el que guardaels cascos, les motxilles els llibres…, el que ho té totcontrolat i el que té més paciència que un sant, una deles millors persones que hem conegut i que ens haatès a nosaltres i a les postres famílies…: JULIÀN (elguardià del castell).


17

Entrega de PremisLa Rosa de Paper

El dia 5 de juny, al Saló d’Actes de Florida Centre deFormació, va tenir lloc l’acte de lliurament dels pre-mis literaris “La Rosa de Paper” convocats perFlorida i la CAM.

Amb un saló d’acte ple de gom a gom per les perso-nes que s’havien presentat al premi, en alguna de lesseues cinc modalitats, i els seus familiars, la vespra-da va ser una estona molt emotiva i agradable.

Actua com a presentador Ivan Castañón, professordel departament de Ciències i secretari del Jurat delPremi que va destacar els aspectes següents delpremi: en primer lloc, que ja són onze anys de premisi, per tant, es pot considerar que ja són uns premisconsolidats en el món educatiu valencià i que cadavegada són més l’alumnat i els centres educatius quees presenten i, per això, la rosa de paper cada curscompta amb un pètal més i, engunay, ja en són onze.

Va exposar que, a la present edició, s’han presentat163 treballs, 130 en la modalitat de narrativa i 33 enpoesia. Va afegir que l’alumnat d’ESO i Batxilleratsque s’ha presentat als premis procedeix de 43 centreseducatius de tota la província de València, la qualcosa confirma la consolidació del premi. I, com anovetat en la present edició, cal afegir l’alta partici-pació (39 treballs) que s’han presentat a la categoriaE d’alumnat de les Escoles d’Adults, Universitatsdels Majors i Universitats Populars.

A continuació prengué la paraula José Portilla,President del Consell Rector de Florida Centre deFormació, que va agrair l’esforç i la dedicació de lespersones encarregades de l’organització dels premisi, personalment, l’enveja que a ell, una persona ambuna formació més aviat científica, li produïa les per-sones que dominaven l’art de la paraula. Després defelicitar d’avantmà als finalistes i guanyadors, l’actecontinuà amb la intervenció d’Anna Ballester, queamenitzà la vetllada amb tres divertides rondalles que

feren les delícies del públic, pel seu divertit continguti la gràcia amb què va captivar l’atenció dels pre-sents.

Després de la primera rondalla, va continuar el presi-dent del Jurat fent la presentació pública del llibreque recull els treballs guanyadors de la passada edi-ció del premi, publicat en la col.lecció So de lletres,de Florida edicions.

Acte seguit va nomenar als membres del jurat, perso-nes de diversos centres educatius i d’institucions rela-cionades amb el camp de la cultura, i procedí a llegirl’acta del premi. A continuació exposem la relaciódels finalistas i gunanyadors dels premis en les diver-ses categories i modalitats (narrativa i poesia).

En la CATEGORIA A (1r cicle de l’ESO), en lamodalitat de poesia quedà finalista el poemari “Pomde poemes” de IONA RODRIGO i PONS alumna de1r d’ESO de l’Escola Gavina de Picanya. I el jurat vadeclarar desert el primer premi.

En la modalitat de narrativa, d’un total d’11 treballsva resultar finalista, el relat “El despertar del dragón”d’AMELIE RAMOS SIVERA que estudia 2ond’ESO en el Col.legi “San Juan Bautista” de Dénia. Ila guanyadora del premi fou NURIA MARMOLBRU amb el relat “EL MUNDO DE CRISTAL”,alumna de 1r d’ESO del centre “Sagrado CorazonCarmelitas” de Valencià.

En la CATEGORIA B (Segon Cicle de l’ESO) en lamodalitat de poesia es va quedar finalista el poemari“Revolució amb paraules” d’ELBA BARBERAFERRAGUD que estudia 4t d’ESO en el Col.legi“Maria Auxiliadora” d’Algemesí. La guanyadora fouCAROLINA FUERTES GALLUR que estudia 3td’ESO en el Col•legi “Maria Inmaculada” de Port deSagunt amb el poemari “SI M’ESTIMES”.


18

En la modalitat de narrativa, es van presentar 51 tre-balls, i va quedar finalista ROSA LOPEZ HIDALGOalumna de 4t d’ESO en el centre “Escuela 2” de LaCañada-Paterna amb el relat “REENCUENTROCON EL PASADO”. I resultà guanyador el relat “Elcorazón de la serpiente” de NOELIA PEREZROBLES que estudia 3 d’ESO en el Col•legi “LAPURISIMA” de Torrent.

En la CATEGORIA C i en poesia es varen presentar11 treballs i quedà finalista el poemari “Sota la fos-cor” d’ARANTXA GENOVES MARTINEZ queestudia 2on de batxillerat en FLORIDA SECUNDA-RIA de Catarroja. I el guanyador fou el poemari“LUCES DE SOMBRAS” de GUILLERMODORADO ORTEGA que estudia 2n de batxillerat enl’IES SERPIS de Valencia.

En la modalitat de narrativa, enguany s’han presentatun total de 21 treballs. El finalista fou el relat “No, noes otro cuento de hadas” de BEATRIZ PASCUALBENLLIURE que estudia 2r de batxillerat en “SANJOSE DE CALASANZ” de Valencia. I el guanyadorfou MOISÉS LLOPIS I ALARCON que estudia 1rde batxillerat en l’IES JAUME I de Ontinyent amb elrelat “Allò que no hauria d’haver escrit”.

En la CATEGORIA D (Estudiants d’Universitat iCicles Formatius de Grau Superior) i en la modalitatde poesia s’han presentat cinc treballs, quedant fina-lista el poemari “Noches de sueños” de VIRGINIAALBA PAGAN que estudia 4t curs de FilologiaFrancesa a la Universitat de València. I el guanyadorfou CAMILO RUIZ RODRIGUEZ amb el poemari“Universos particulares”, estudiant de 2n curs deTreball Social de la Facultat de Ciències Socials deValència.

En narrativa, d’un total de quinze treballs presentatsquedà finalista el relat “Corazón de luna llena” del’alumna Mª DOLORES ALVAREZ SANCHIS queestudia 2n de Periodisme a la Universitat de València.I queda guanyador el relat “NO SOBREVIVI”d´ANTONIO TOVAR NAVARRO que estudia 3r dePublicitat i periodisme en al a Universidad CardenalHerrera de Montcada.

Per últim, en la CATEGORIA E (Universitat delsMajor i Universitats Populars) s’han presentat vuittreballs de poesia i fou finalista el poemari“Crepusculario” d’AMELIA MAFALDA JARABENITEZ que estudia en el Centre Muninipal deF.P.A. de Massanassa. I la guanyadora fou CARMENVILANOVA MENGUAL amb el poemari “Rosapàl•lid” del centre municipal de F.P.A. Pérez Ramosde Pego.

En la modalitat de narrativa s’han presentat un totalde 32 treballs, quedant finalista el relat “Una páginaen el cielo” de CARMEN ADELANTADO CASTI-LLO que estudia a l’EPA MIGUEL HERNANDEZde Port de Sagunt. I resultà guanyadora Mª CAR-MEN ANTICH BROCAL amb el relat “La plaça delraïm”, alumna del CFPA MUNICIPAL de Silla.

Va tancar l’acte ENRIC LUJÀN com a representantde la CAM, entitat col.laboradora en l’organitzaciódels premis que destacà l’esforç fet per FLORIDA ila participació de l’obra social i cultural de la CAMen activitats d’aquest relleu i importància com són elspremis la Rosa de Paper, va llegir el poema“Assumiràs la veu d’un poble” de Vicent AndrésEstellés, destacant que la rosa de paper és un home-natge a aquest gran poeta valencià i, per últim, vafelicitar a tots els finalistes i guanyadors, encoratjant-los a seguir els camins de la creació.

Merce Albors i Iván CastañónComissió Organitzador Premi La Rosa de Paper

La Casso laFORMACIÖ DEL PROFESSORATFORMACIÖ DEL PROFESSORAT

19

Un espacio para la reflexión y lamejora de la acción educativa

LA PROPUESTA DE TRABAJO

Allá por octubre de 2006, iniciamosconjuntamente con la dirección, tuto-res y profesores de FloridaSecundària, una propuesta de trabajosistemática , orienta-da a mejorar la prác-tica docente, y aactualizar las creen-cias y los conoci-mientos profesionalesdel educador, en unostiempos en donde lasdemandas del medioexterno y los conflic-tos que éste presenta, son recreadospor los alumnos en el aula. Se gene-ran así, a veces, repetidas y frustradasintervenciones por parte del educa-dor, que muchas veces no obtienenlos resultados esperados y provocan,inevitablemente, un desgaste y unadesmotivación personal y profesional.

Teniendo en cuenta lo dificultoso quemuchas veces, a los propios padres ymadres, nos resulta relacionarnos connuestros hijos adolescentes, imagine-mos sólo por un momento lo compli-cado que puede resultar para el pro-fesorado enfrentarse con un grupo deellos diariamente, en un ámbito en elcual, algunos no desean estar, hacien-do cosas que no desean hacer, y sinentender aún, los beneficios que sueducación le deparará para su futuro,ya que están inmersos en un presentedemoledor del “aquí, ahora, y ¡ya!”del destino.

Por ello, cuando planteamos la pro-puesta de trabajo al equipo de direc-ción de Florida,

partimos de la premisa de que no sonlos adolescentes los primeros que vana generar estos cambios (ya que ellosno creen que deban hacerlo) y, porello, consideramos como objetivofundamental de nuestra acción forma-tiva, que era el propio docente el que

debía reali-zar unc a m b i ogeneradorde otrosc a m b i o s ,con lain tenc iónde promo-ver en un

futuro nuevas conductas en sus alum-nos,

Ante este escenario planteamos lacreación de este espacio de trabajo yreflexión colectiva para el profesora-do y tutores de Florida i que llama-mos ESPACIO DE SUPERVISIONDOCENTE. En este espacio hemostrabajado los siguientes objetivos:

• Que el educador reflexionesobre su praxis para que pueda adqui-rir nuevos elementos que posibilitenla resolución de conflictos, en elámbito en donde se desarrolla su acti-vidad, con el objetivo de potenciar suimplicación personal y la influenciaque ésta tenga en su trabajo.• La necesidad de que se pro-duzca una confrontación respetuosa ycooperativa de diversos puntos devista que ayuden a la reconstrucciónde su propia experiencia personal yprofesional.• La importancia del trabajo enequipo como una alternativa preventi-va al síndrome del “burnout” (estar

quemado).• Lo indispensable de que entodo equipo de trabajo se origine laposibilidad de discutir e intercambiarideas entre personas que realizan unamisma labor, confrontando senti-mientos, actitudes y reacciones, asícomo también, el diseño de planes deacción que provoquen diversas situa-ciones, enriqueciendo el trabajo pro-fesional del educador.

De esta manera, por medio de la refle-xión compartida con las familias, eleducador establecerá una distanciacon la situación o problema plantea-do, posición que le permitirá aldocente analizar una parte de sí, des-conocida, oculta o negada con laayuda de otros, para así poder captaresa “otra parte”, indispensable paraauto-observar-se en su accionar pro-fesional.

Nuestro interés se centra en buscar ycrear un espacio idóneo para compar-tir ideas, teorías, métodos, técnicas yemociones, que enriquezcan la laborprofesional y personal del docente através del grupo social-institucionalal cual se pertenece. Un intento dedestruir la ficción que el mundo estácompuesto por fuerzas separadas ydesconectadas, y por construir nuevosy expansivos patrones de pensamien-to, donde la aspiración colectivaquede en libertad y donde el docentecontinuamente, aprenda a aprender enconjunto, capacidad ésta muchomayor que la equivalente a la sumadel talento individual de sus miem-bros.

Silvio Gutman i BetinaLubochiner (Psicoterapeutes)

Nuestro interés se centra enbuscar y crear un espacio idó-

neo para compartir ideas,teorías, métodos, técnicas y

emociones, que enriquezcan lalabor profesional y personal

del docente

La Casso laÓFORMACIÓ DE PROFESSORAT

20

ÉÉs quasi un fet comprovat que totes i totshem estat alguna vegada en grups d’amics, o no tantamics, on s’ha acabat parlant dels estudis, d’algunprofessor o professora que s’ha convertit en el refe-rent d’una època, o els qui tenim filles o fills, d’al-guns que formen part ara de la nostra vida quotidia-na. Cert és, que tot el que envolta el tema de l’edu-cació és un aspecte sobre el qual totes les persones,en general, ens sentim preparats per opinar i parlar-ne. També és cert, que la situació actual de l’educa-ció és objecte d’estudi, polèmiques, conferències ipàgines web. Sempre ho ha estat perquè és realmentun dels pilars del desenvolupament real de l’ésserhumà. Des d’aquesta preocupació el paper del pro-fessorat ha estat revisat des de molts punts de vista:mitjans de comunicació, lleis, comissions, pares imares, alumnat.

Aquest curs a Florida Secundària no s’ha proposatcom un curs de formació tradicional, on s’exposenuns continguts que s’intenten aprendre i, després, estracta d’experimentar. No, la proposta de treball haestat la creació d’un espai per a nosaltres, el profes-sorat, per revisar en “majúscules” i amb l’ajut pro-fessional necessari, tot allò que en principi consti-tueix el nostre ”live motiv”, però, a la vegada, totallò que dins nostre, ens pot provocar angoixa, inse-guretat i de vegades també la sensació d’aïllament.Un espai on fórem capaços de tornar a sentir-nospersones, açò és, reprendre la capacitat de compar-tir, de contrastar, de riure (es mouen més músculsrient que amb qualsevol altre exercici) i fins i totaprendre dels companys i de nosaltres mateixos.

Aquest espai, que s’ha fet quasi imprescindible, enmolts moments, ens ha permés fer canvis on espodien fer, açò és, en nosaltres mateix i la en la nos-tra acció.

Merxe SánchezTutora de 2n ESO i professora de Socials

La supervisió ha estat un espai per a la refle-xió sobre el nostre treball, sobre allò què ens trobemcada dia a les aules, sobre el què fem davant del queens trobem; un espai per al contacte i la comunica-ció sobre com estem, com resolem els conflictes icom fem front a les dificultats des del respecte i lacooperació... Ha estat un espai que ens ha permèsrevifar l’energia, la motivació i les ganes de “tirarendavant”, malgrat el desgast al que estem sotmesesmoltes persones que ens dediquem a treballar perl’educació; un espai on hem vist clara la necessitatde prevenir, des del saber cuidar-nos; un espai queha facilitat l’intercanvi d’idees i d’opinions, la con-frontació de postures i sentiments, actituds i reac-cions i en el que s’han proposat mesures d’acció enpositiu, hem enriquit el nostre saber fer mitjançant laproposta d’activitats, tècniques i altres maneres defer.

Per destacar algunes qüestions pedagògiques, podrí-em assenyalar alguns aspectes que ens han resultatsinteressants, com per exemple, tenir clar que, per aque isquen coses diferents, s’han de fer coses dife-rents, posar en marxa petits actes creatius que faci-liten la necessària renovació, canviar el camí que noens duu enlloc. La importància de l’escalfamentprevi a qualsevol sessió de treball. Plantejar una acti-vitat i deixar el temps necessari per a que la realit-zen. Revisar com fem l’aproximació. La importàn-cia de fer propostes d’acció, elles i ells són d’acció,cal aprofitar l’ocasió.

Conxa RicartDepartament d’Orientació i professora de

Psicologia

La nostra experiència com a professores que hem participat enl’espai de supervisió

La Casso laAENTREVISTA

21

Avui, des de l’assignatura de valencià de 3rd’ESO, volem entrevistat a Julián, ell és elrecepcionista de l’institut Florida, i li anem afer unes breu preguntes, per a conéixer millorla seua vida i el seu treball.

Quin és el teu nom complet?Julià Morcillo Ortega.On has nascut?A un poble de Albacete, que s’anomenaCotillas, però visc ací des dels set anys, per ami ja és com si fora valencià.Estàs casat?SíTens fills?Sí, una jove que es diu Laura, de vint-i-cincanys.Quins son els teus hobbies?Lélectrònica i la informàtica, i tambèmágraden molt els esports.Vinga... contańs alguna anècdota impor-tant en la teua vida.Una vegada no hi havia cap professor en la Floridaper a fer una substitució, i em varen demanar queanara jo, i em va tocar una classe bastant mogudeta.No sabia que fer, i ahí em vaig adonar que la profes-sió de mestre, no era per a mi. I vaig vore com decomplicat és fer classe a tants alumnes. Al final, nose´m va ocórrer altra cosa que acabar la classe con-tants acudits, je je...Va ser molt divertit!Per a estar com a recepcionista en la Florida,t´han fet falta alguns estudis?Sí, els estudis bàsics i cursos délectrònica i radiovi-sió.I et trobes a gust ací a la Florida?Sí, molt a gustI quan eres xicotet, què volies ser de major?Quan veia les primeres television dÉspanya, enblanc i negre, sols feien corregudes de bous, doncs, jovolia ser el que veia en la televisió, torero, je je...Canviaries alguna cosa en la teua vida?Sempre hi ha coses que canviar per a millorar, però

pense que si canviar alguna cosa no seria jo mateix.Em trobe prou a gust amb la meua vida.Canviaries alguna cosa del teu cos?No, em trobe bé aixíDefineix el teu caràcter en tres paraulesSociable, treballador i responsable.Què consideres el més important en la teua vida?La meua família.Contańs com és un dia en la vida de JuliàPel matí, vindre a treballar i barallar-me amb elsalumnes, i per la vesprada, passejar, fer esport i estaramb la meua família.I per acabar... tídentifiques amb algún famós?No

Gràcies per la teua col•laboració. Ens has servit demolta ajuda. Fins un altra.

Mª Carmen Sánchez, Lara Durbà iSandra Ramos 3r ESO C

Entrevista amb Julián

La Casso laÓOPINIÓ

22

SituacióHistòricament, tot i que durant elrègim franquista s’unflaven elsíndexs oficials de lectura, aEspanya s’ha llegit poc. Així,actualment la mitjana europea estroba al voltant dels 200 exemplarsdiaris, quasi el doble que l’espan-yola. També als països escandi-naus és llegeixen més de 400(Finlàndia amb més de 455) , mésde quatre voltes la xifra espanyola.Sols podem traure pit front a Itàlia,Portugal i Grècia.

Per tant, sembla que hi ha certcomponent cultural comú als paï-sos del sud d’Europa que ens fallegir menys premsa, potser deguta que la premsa sensacionalista escomercialitza amb revistes i noamb els tabloides, diaris mésmenuts i amb grans i cridaneresfotografies molt comuns aAlemanya o Anglaterra. El periò-dic més venut a Alemanya - BildZeitung- supera en tirada diària alconjunt de tots els espanyols , mésde 125 publicacions.

Mercat periodísticDintre de l’Estat Espanyol tambéhi ha grans diferències pel que faal consum de premsa . Depenentde la comunitat autònoma hi tro-bem índexs molt bons (País Basco Navarra) i d’altres ben dolents(Extremadura, Castella – LaManxa o algunes zonesd’Andalusia). Així, els habitantsde les comunitats banyades pelcantàbric llegeixen més que totsels de Castella- La Manxa,Extremadura i Andalusia (uns 12milions).

Aquestes desigualtats se soleninterpretar amb criteris socioeco-nòmics( classe social, estudis,..) ,però tot i tenir certa influència hiha altres factors que també hiintervenen. La socialització de lacultura no és conseqüència espon-tània del creixement econòmic odels estudis que es tinguen, sonprocessos que van més enllà i esconfiguren depenent de les arrelssocials i/o familiars. Un exempleclar es el País Valencià i el princi-

pat d’Astúries: el segon, que estàcapficat dintre una crisi econòmi-ca que suposa reconstruir un sec-tor bàsic de l’economia, presentauna major quantitat de lectors queel primer.

La premsa d’avuiHui per hui, la premsa té moltesdificultats per imposar-se sobre laTV i l’internet; molt més especta-culars, quant a recursos i partici-pació del públic. També la infor-mació ha caigut en desgràcia frontals programes basats en l’entrete-niment pur. Aquesta dictadura del’espectacle ha estat acompanyadad’una desideologització i desmo-bilització de la societat, principal-ment a causa de què es banalitzaqualsevol cosa intentant convertir-la en un bé espectacular i per tantmés fàcil de vendre, deixant foraels valors i les idees. És fàcil observar aquestes tendèn-cies si atenem a dues compara-cions sobre les dades de principide segle amb les actuals, referidesal veí francés:

Per què cal fer i llegir premsa?

Per a l’Unesco, i atenent a l’àmbit de la premsa, un país desenvolupat és aquell on es llegeixen més de100 periòdics per cada 1000 habitants. Espanya ha estat en els últims anys al voltant d’aquesta xifra -però quasi mai per sobre-. Al mateix temps, dins de l’Estat Espanyol, conviuen índexs de lecturamolt diferents. Per exemple, a Navarra es llegueixen més del doble de diaris que a Castella-La Manxao Extremadura.

La regió que ens toca més a prop, el País Valencià, tot i ser una de les 6 comunitats autònomes quemés contribueix a l’economia nacional; es troba per sota d’aquestes xifres. Per què? Quins factorsinflueixen? I el més important, és realment preocupant açò?

La Casso laOPINIÓOPINIÓ

23

• Davallada de la premsafront a la de principi de segle: Lapremsa francesa tenia quatre diarisque venien cadascun més d’unmilió d’exemplars. Hui per hui eldiari que més es ven, amb més deldoble de tirada que el segon, ésSud Ouest amb 700.000 exem-plars.

• Desmobilització popular:El partit socialista alemany tenia afinals del s.XIX més d’un milió imig d’afiliats; en canvi per escollira Segolène Royal a les eleccionsinternes del partit socialista fran-cés sols es vaconvocar a220.000 afi-liats. Tot i quela França d’a-vui té quasi eldoble d’habi-tants que aque-lla Alemanya.

El primer quecaldria aclarirés que la prem-sa escrita, una vegada finalitzatsels estudis, és un dels pocs con-tactes ( de vegades l’únic seriós)que tenim amb l’actualitat i les lle-tres. Pel que sembla els espanyolstenim sempre massa presa per talde parar-nos llegir premsa – i niparlar-ne de llibres¡!. Per tant, enun món com el nostre la premsaaporta un grau de profunditat iconeixement molt major gràcies aque no està sotmesa a la tirania dela immediatesa, com si ho està laràdio o la TV.

Però, tot i ser el mitjà de referènciaquant a informació de qualitat, lapremsa -en igual mesura que els

altres grans mit-jans- està experi-mentant una criside credibilitatimportant. No ensenganyem, els dia-ris segueixen crei-xent en termesabsoluts per l’arri-bada dels gratuïts(amb trets propis:sensacionalisme,informació directad’agència,…), lesconstants promocions i un vellmecanisme per vendre més: la

polèmica.

Si observem lesxifres de vendadels diaris nacio-nals generalistesveurem que ElMundo és el queha augmentat mésles vendes en elsúltims anys.Recordem queaquest diari és el

màxim defensor teoria de la cons-piració sobre el 11-M. Seguit de ElPaís que, atenent a uns interessosmés complexos del que sembla,defensa la versió contrària -aque-lla versió que la justícia i la pru-dència consideren com a vertade-ra- i que també els ha reportat certaugment de vendes.

Açò ens fa plantejar-nos certs dub-tes sobre l’existència - o no- dequalsevol ètica en la premsa.Com ja hem dit la premsa ensaporta dos grans hàbits molt sans:l’actualització del nostre coneixe-ment i el contacte amb la lletraescrita. Aquests dos factors no han

de ser menyspreats ja que consti-tueixen la base d’un sistemademocràtic fort (educació i conei-xement). La premsa és el quartpoder encarregat de vigilar-ne elsaltres tres (executiu, legislatiu ijudicial). Hem d’exigir, per tant,un quart poder realment de quali-tat, deixant enrera el sesgamentideològic que poc a poc s’ha intro-duït junt amb els interessos econò-mics als grans diaris a tot el món.

Noam Chomsky, un dels pensa-dors més prestigiosos de l’actuali-tat, deia que hui per hui “la propa-ganda és a la democràcia, allò quela “cachiporra” és a un estat tota-litari". I és que sembla que la fusióentre poder econòmic, polític imediàtic és ja un fet més que pro-vat. Així que, hui per hui, si voleminformar-nos haurem de connec-tar-nos a l’internet -el mitjà queha possibilitat l’existència de laglobalització a tot arreu- per tal detrobar informació plural, contras-tada i que representa les veus alter-natives de les comunitats que hanestat silenciades. Però això ja és unaltre tema...

Marc Delcan, ex alumneFlorida; estudiant Periodisme

El primer que caldriaaclarir és que la premsa

escrita, una vegadafinalitzats els estudis,

és un dels pocs contac-tes (de vegades l’únicseriós) que tenim ambl’actualitat i les lletres.

La Casso laÍ ÀCRÍTICA LITERÀRIA

24

L’autor d’ aquesta novel•la és Juli Capilla, llicenciaten Filologia Catalana, professor i periodista freelan-ce. També és col•laborador ocasional de quantitat dediaris i director de la revista Caràcters. L’argumentd’aquest llibre és el retorn del protagonista, JosephSchiffer, al seu lloc natal després de 40 anys, a algunlloc del País Valencià on descobreix una sèrie de fetsi veritats que li indignen i que l’obligaran a endinsar-se per descobrir una veritat que mai hauria imaginat.

Centrant-nos en l’estructura, val a dir que elllibre està dividit en 18 capítols, cadascun dels qualsconta una acció diferent de la trama. A més, tant elllenguatge emprat com la pròpia historia que es des-envolupa (hi apareixen pocs personatges) fan que lanovel•la sia fàcil d’entendre i ràpida de llegir.

Pel que fa a les característiques que presenta,per començar direm que aquesta novel•la demostra lacapacitat de l’autor per mesclar de forma homogèniadiversos aspectes: la intriga i el suspens propis de lesnovel•les policíaques; el funcionament de les ordesreligioses; el tema científic més actual, la clonacióhumana; i el debat que obri aquesta ciència en l’àm-bit de la moral: els partidaris i els oposats a la clona-ció. Per tant, podem dir que aquesta novel•la té unapetita finalitat argumentativa, ja que de forma implí-cita (a través del pensament del protagonista) JuliCapilla ens mostra la seua opinió sobre l’atrocitat de

la clonació humana. Com a conseqüència de tenir unapart argumentativa, després d’haver llegit el llibre espodria plantejar la següent pregunta: qui té raó, el“bo” (que s’oposa) o el “roïn” (a favor)?

Com que es tracten temes científics, cal des-tacar l’ampli contigut en terminologia del camp de laciència, concretament en medicina i biologia, ondestaca sobre tot el capítol 16.

Un altre aspecte important que anem a destacar és laintroducció de la religió en la novel•la, que a travésde l’escola se’ns presenta, finalment, com una farsa,pel fet que els rectors participen en la trama de la clo-nació, malgrat que traeixen així els seus principiseclesiàstics.

També m’ha paregut molt original el fet que l’autoren ocasions fa una referència directa als lectors, compodem observar en l’inici del capítol 15, on Capillaavisa el lector que va a obviar com Schiffer aconse-gueix entrar a un laboratori, per ser un fet irrellevant.A més, ací s’observa una petita crítica de l’autor acertes novel•les, com ell mateix comenta: “i aixíobviarem la típica descripció detallada del detall-valga la redundància- que tantes pàgines ha omplertde manera infructuosa com inútil la història de la lite-ratura”. S’utilitza, com veiem, un narrador omnis-cient molt proper al lector.

En resum, L’home de Melbourne és un llibrerecomanable pel seu argument i la història que“enganxa” el lector, però també per la seua riquesalingüística que nodreix al lector (mitjà) de nou voca-bulari. A més a més, ens obri un punt de vista sobreel debat de la clonació prou argumentat i convincent.

Ximo Sanchis Castellanos2n Batxillerat Ciències

Mesclem intriga, suspens, ciència,moral i religió

Títol: L’home de MelbourneAutor: Juli CapillaEditorial: perifèric edicionsPàgines: 190Premi Benvingut Oliver, 2005

La Casso laCRÍTICA LITERÀRIACRÍTICA LITERÀRIA

25

Diccionari per a ociosos

Diccionari per aociosos és undels reculls d'as-

sajos de l'escriptor valencià JoanFuster. Joan Fuster i Ortells va nèixera Sueca (Ribera Baixa) el 23 de l'11de 1922. Fuster, assagista, historia-dor, crític literari i poeta, es va llicen-ciar en dret el 1947 i es doctorà enfilologia catalana el 1985. Va morir aSueca, on residí sempre, el 1992.Durant la seva trajectòria va rebrenombrosos premis, com ara el premiJosep Ixart (1956) per Figures detemps; el premi Lletra d'Or (1963) perNosaltres, els valencians; el premiCrítica Serra d'Or d'assaig (1969) perHeretgies, revoltes i sermons : tresassaigs d'història cultural o el premide l'Alta Distició al Mèrit Cultural dela Generalitat Valenciana (1992).

Pel que fa a la seva trajectòria com aescriptor, començà amb algunescol·laboracions periòdiques a lapremsa (València, Levante, Jornada,el setmanari barceloní Destino i aalgunes revistes catalanes que veuenla llum a l'estranger). Els seus primersllibres, però, són de poemes, d'entreels quals cal destacar Escrit per alsilenci (1954). Amb El descrèdit dela realitat (1955) inicià una brillantcarrera assagística, de vasta amplitudtemàtica, un estil incisiu, d'adjectiva-ció hàbil i precisa. La seua obra va ser diversa quant atemes i en tècniques i gèneres, ja queva conrear l'assaig llarg, l'aforisme, eldietari íntim, la poesia, la crítica lite-

rària...Tot centrant-nos en l'anàlisi de l'obra,cal dir que aquest llibre és un recullde seixanta- un assajos d'una temàticamolt variada, ja que Fuster dóna elseu punt de vista sobre problemesquotidians, que afecten a tothom,qüestions que tothom s'ha preguntat,tals com l'amor, la venjança, la covar-dia, els vicis... i tants altres... Fusterdóna amb els seus escrits un punt devista crític, amb una gran preeminèn-cia de la ironia, com a eina per a cap-tar l'atenció del lector.

Pel que fa a la seva estructura, el lli-bre està organitzat amb forma de dic-cionari, com un recull d'assajos dis-posats per ordre alfabètic segons elseu títol, que en tots els casos és unaparaula que recull el tema principaldel text. Tal com diu a l'inici de laseva obra, Fuster no pretenia confec-cionar un diccionari, sinó que es limi-ta "a reunir en volum una sèrie inoco-herent d'escrits, diversos en el tema id'extensió desigual, catalogables dinsel gènere elàstic i modest de “l'as-saig" i "a fi de mantenir unes aparen-ces qualsevol de regularita m'he deci-dit per una ... sol·lució, ben còmoda:la d'encapçalar cada nota amb unaparaula clau i disposar-les segons lagradació alfabètica d'aquestes parau-les". Així, el llibre se'ns presenta comun "diccionari", quan en realitat enl'únic que s'hi sembla és en l'ordena-ció afabètica, ja que com s'ha expli-cat, els assajos fusterians recullen l'o-pinió d'aquest autor sobre temes que

afecten a totes les persones, propis dela vida quotidiana.Diccionari per a ociosos recull unagran varietat de temes, en general, l'o-bra de Fuster em sembla de granactualitat, tot i que va ser escrita alsanys seixanta, quan Espanya (i el PaísValencià) vivia una situació totalmentdistinta a la d'avui dia, els temes quetracta, i la manera en què són tractats,tenen la mateixa vigència avui que faquaranta anys. Fuster tractava els pro-blemes de la vida quotidiana, allò quepreocupa a l'home (i la dona) delcarrer, a l'home (i la dona) de poble (ode ciutat). El to irònic que impregnatot assaig o aforisme d'aquest llibre faque el lector quede captivat per laseva obra, provoca el somriure, peròtambé fa que el lector reflexione. Amés té un estil molt particular, és moltfreqüent trobar als seus escrits parau-les en cursiva o entre cometes per aemfatitzar el significat de la paraula,o més freqüentment per a donar-li unto irònic, o un significat especial.

També cal destacar el gran nombre dereferències i de discurs reportat quefa Fuster als seus assajos, cosa que faque uns amplis coneixements enciclo-pèdics ajuden a entendre els textos demanera més profunda. Cal dir tambéque aquestes citacions són moltesvegades en anglés, en francés o enllatí, així que si se sap un poc d'aques-tes llengües es podran entendre elsescrits completament.

Sense dubte, és un plaer llegit Fuster,per la seua capacitat de fer-nos pen-sar, pel seu punt de vista crític, la seuaironia i la seua mestria en el llenguat-ge, la seua capacitat literària i la faci-litat per connectar amb els lectors.

Teresa Soria Comes2n Batxillerat de Ciències

Títol: Diccionari per a ociososAutor: Joan Fuster i OrtellsCol·lecció: El cangurEditorial: Edicions 62Ciutat i any d'edició: Barcelona, 2004Nombre de pàgines: 203

La Casso laPENSAMENTS DELS ALUMNES

26

Què significa créixer per als nostres alumnes? Què vol dir “fer-se majors”? Quins avantatges i quinesdificultats tenen? Què senten? Com ho viuen? Com han d’actuar els pares i les mares?...A continuació us exposen alguns dels pensaments i reflexions fetes per l’alumnat de 3r ESO C de latutoria d’Irene Andrés.

“Los padres deben ser consentidores hasta cierto punto, si el hijo cumple con sus obligaciones...”Ximo Manzano

“Crecer debe ser bueno, ya que puedes hacer lo que quieras pero con conocimiento...pero también puede ser malo porque tienes que mantenerte, hay que trabajar, tenermuchas responsabilidades...” Carolina Vela

“Los padres deben ser exigentes pero sin pasarse, solo lo necesario para que los hijos sepan las cosas como son, y así demayores sepan como es la vida, y estén preparados para ella”p p p . Rebeca Jiménez

“Los padres deben ser un poco exigentes para que el niño aprenda a afrontar lavida”. Mª Carmen Sánchez

“... si no se le exige, el niño sale muy mmaalleedduuccaaddoo” MiguelGamón

“desventajas de crecer: es que en la vida hay que tomar decisiones, de ellas vivimos,s,s ssooosonn llollololllollll ss mmaarrrrrrrrrrrrrrrrr orrororrorr nneess llollololllollll ss qququeennooss hhaacceenn ccrcrerererrerrerrecceerr.rr.rr.rr ....”” Ruben Nieto

“Crecer forma parte de la vida...” Ruben Nieto

“Inconvenientes de crecer: te riñen más (ya no tienes 3 años) tienes presión degrupo (drogas, alcohol...) y más responsabilidades” Raúl Gómez

“Crecer significa: te tratan de manera diferente, la forma de hablarte cambia. Teempiezas a enamorar (mayormente es malo)...” Lara Durba

“Mis padres: consentidores, no lo son; exigentes: no lo son...” Sara Peris

“Comprarles todo lo que quieren a los hijos, es pasarse...” Zaida Leal

Què és “fer-se major”?Reflexions dels alumnes de 3r ESO

la cassola 22

Education