cassola 25

36
S E C U N D À R I A

Upload: floridasecundaria

Post on 21-May-2015

723 views

Category:

Education


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Cassola 25

S E C U N D À R I A

Page 2: Cassola 25

LLaa CCaassssoollaaÍÍNNDDEEXX

2

EEDDIITTAAFlorida Secundària

EELLAABBOORRAAComissió Gestió

Cultural

DDIISSSSEENNYYBlanca Barberá

CCOOOORRDDIINNAAPaco Rodrigo

Patricia Moraga

CCOOLL..LLAABBOORRAAProfessorat,

Alumnat i AMPA

ÍÍNNDDEEXX11.. EEDDIITTOORRIIAALL

22.. NNOOTTííCCIIEESS* Projecte plurilingüe de centre* La nova web de Florida Secundària* Escola de les famílies* Valoració del funcionament del centre* Trobada d’Escoles* Acte comiat 2n batxillerat

33.. RREEPPOORRTTAATTGGEESS* Jornades internivells* Projecte Interdisciplinar 4t ESO* Intercanvis amb Bulgària i França* Escoles compromeses amb el planeta* Projecte de convivència i jove orquestra

44.. DDEEPPAARRTTAAMMEENNTTSSCIÈNCIES* Article ruta matemàtica per la ciutat de València* Artículo vertedero-electrónico* Sortida al Tancat de la Pipa* Olímpiada Matemàtica i Olímpiada Biològica

SOCIALS* Blocs d’Ètica i Filosofia* Estades en empreses* Miniempresa cooperativa* Musical “Ballant, Ballant”

LLENGÜES* Certificat Llengües* Concurs de relats curts

EXPRESSIÓ* Art a Florida* Taller de ràdio

Page 3: Cassola 25

LLaa CCaassssoollaaEEDDIITTOORRIIAALL

3

Amb aquest exemplar de LA CASSOLAarribem als 25. Vint-i-cinc números i quasivint anys de treball. Aquestes xifres ja sónmolt significatives per poder aturar-nos unpoc i valorar tota la càrrega d’esforç,d’il.lusió i creativitat que s’ha posat enaquest projecte, que enriqueix la vida cultu-ral del nostre centre.

Amb 25 números també és hora de fer unapausa, de fer comptes, tancar la porta provi-sionalment, aturar el foc i deixar que brollentants anys de treball. Imagineu quants platss’han cuinat, quantes veus han aparegut,quants textos signats per tants i tants alum-nes, famílies, professorat que han col.laboraten la revista al llarg de la seua història...

Respecte al contingut d’aquest número, caldestacar que en la secció de reportatges apa-reixen quatre experiències que, a nivell glo-bal, enriqueixen el nostre projecte educatiu.Es tracta de les Jornades Internivells, el pro-jecte interdisciplinar de 4t d’ESO i els inter-canvis amb França i Bulgària i el projected’escoles compromeses amb el planeta.Sense dubte, són experiències significativesque van en la via d’aconseguir un centreinclusiu i compromés, amb una metodologiaactiva i participativa, enriquint el currículumde les assignatures i oferint a l’alumnatexperiències d’aprenentatge basades en lescompetències i el treball en equip, apropantl’escola a la vida real i oferint també alterna-tives educatives i culturals al temps escolar.

Des de LA CASSOLA volem agrair la impli-cació i el recolzament de l’AMPA de FloridaSecundària per a portar endavant aquestsprojectes subvencionant-los econòmica-ment, la qual cosa facilita enormement poderportar-los endavant.

També trobareu ben presents a les pàgines dela revista la veu de l’alumnat, ja que moltesde les notícies i dels articles que apareixenhan estat elaborats pel propi alumnat delcentre, per fer que LA CASSOLA siga laseua veu real.

I ara ja pensant en el futur, cal dir-vos qu, enel proper curs, seran altres els cuiners i altresles menges que es prepararan, però els ingre-dients amb els que es farà aquesta revistacontinuaran essent els mateixos: la il.lusióper portar endavant un projecte que donecompte de la realitat de Florida Secundària,del nostre compromís per ser una escolainclusiva, democràtica i valenciana, queaposta per la cultura i la creació i amb la par-ticipació de tots i totes els qui formem aquestprojecte.

Ja, finalment i per acabar, cal dir que LACASSOLA ha estat al llarg del temps larevista d’un centre que batega en llibertat,que creix en coneixement i experiència i queha donat veu als actors importants del’educació i, així, entre tots i totes, continuarconstruint aquest projecte carregat de futurque és Florida Secundària.

25 NÚMEROS DE LA CASSOLA

Page 4: Cassola 25

LLaa CCaassssoollaaNNOOTTííCCIIEESS

4

Projecte plurilingüe de centrePer al proper curs ens plantegemenriquir el nostre projecte educatiuamb la proposta de convertir-lo enun Projecte Plurilingüe, com aprojecte d’innovació que pot aju-dar-nos a enfortir el nostre plad’aprenentatge de llengües estran-geres i el seu ús en matèries no lin-güístiques i en contextos comuni-catius diversos.

Considerem important la millorade l’ensenyament de llengüesestrangeres, com a criteri d’ex -cel·lència educativa i per garantirla igualtat d’oportunitats. Somconscients que la formació inte-gral de l’alumnat per tal que pugaintegrar-se de manera satisfactòriaen la societat de la informació exi-geix un domini de suficient del’anglès, especialment, però tambéd’una segona llengua estrangera,el francès en el nostre cas. Peraconseguir-ho, el projecte parteixde la realitat de l’institut, de lesexperiències prèvies i de la dispo-nibilitat –i capacitació- de les pro-fessores i els professors quel’hauran d’encapçalar. A més, elSeminari de Llengües Estrangeresdonarà suport i assessorament alprojecte.

Com a complement a les activitatsque es desenvolupen a l’escola,des de les pròpies assignatures,comptem amb experiències onl’alumnat pot fer un us “real” del’anglés i/o del francés amb alum-nat d’altres centres europeus, jasiga a través de l’ús de les TIC(projectes e-twining) o d’intercan -

vis lingüístics presencials ambcentres de França, Alemania oBulgària.

Cal dir que tots els departamentshan acollit favorablement el pro-jecte i que aquest compta amb elvist-i-plau del Consell Escolar idel AMPA, a més, després de pre-sentar el Pla a la Conselleriad’Educació, aquesta ens l’ha apro-vat i, per això el proper curs elposarem en marxa. Es crearà una comissió per avaluarcada curs els resultats aconseguits.

A continuació, us descrivim agrans trets el projecte:

Els seus objectius són: - Millorar la competència

comunicativa en llengües estran-geres.

- Aconseguir que el nostrealumnat, de forma progressiva,adquirisca la capacitat de fer un úsfuncional de les llengües i quepuguen fer un ús de comunicacióamb altres cultures i amb altresrealitats.

- Posada en marxa del pro-jecte E-PEL; el portfolio europeuper a l’ensenyament de llengüescomptant amb la implicació de totel professorat.

Algunes de les decisions presessón:

- Incloure, de manera pro-gressiva, l’estudi en Anglés d’unaassignatura en cada nivelleducatiu. (Per al proper curscomen çarem en 1r d’ESO i 1r de

Batxi llerat. En 1r d’ESO ambl’optativa informàtica i en 1r debatxillerat amb l’assignatura deCiències del Món Contemporani).

- Programar treballs perprojectes en l’ESO relacionatsamb algunes àrees que puguen uti-litzar l’anglés o el francés com allengües vehicular complementà-ries.

Comptem amb les recursossegüents:

- Una Ajudantia Anglès.- Aula d’informàtica (pro-

grames especials).- Projectes interdisciplinars.- Intercanvis + correspon-

dència escolar.

Entre les necessitats que calanar fent front estan:

- Garantir que el professo-rat de nova incorporació tinga lacompetència en Anglès.

- Facilitar la formació delprofessorat del centre que ja tenenuna base sòlida en Anglès perpoder impartir alguna de les seuesassignatures en anglés.

Com a resultat final del projecteesperem:

- Que l’alumnat que parti-cipe en el programa puga, en aca-bar 4t d’ESO, obtenir el títol d’A2en Anglès i en francés

- Que l’alumnat de batxi-llerat estiga preparat per a obtenirel B2.

Equip de Direcció FloridaSecundària

Page 5: Cassola 25

LLaa CCaassssoollaaNNOOTTííCCIIEESS

5

Escola de les familiesExisteix un proverbi africà que afirmaque "fa falta la tribu sencera per educarun xiquet"...; proverbi que resumeixsàviament la necessitat de la implicacióde tots, professorat i famílies, enl'educació dels i les joves.Com que sabem que l'educació és unatasca complexa, però també apassionant,i com que som conscients de la importàn-cia de treballar conjuntament per recolzarla feina que les famílies feu des de casa,l'AMPA de Florida Secundària, ja portamolts anys organitzant l'Escola de lesFamílies.

El seu objectiu és el de crear un espai dereflexió i aprenentatge col.lectiu, a travésde diverses xarrades, tallers i experièn-cies i amb la presència de diversos pro-fessionals i especialistes, que ens ajuda-ran en la tasca d'educar conjuntament elsnostres fills i filles.

Conxa MontesinosDepartament d’Orientació.

Després d’un llarg procés de treball FloridaSecundària engunay s’ha posat en marxa la novaweb del centre. www.floridasecundaria.es

L’ objectiu ha estat el de donar-li a la nostra pàginaweb una imatge més jove, visualment més atractivai propera a l’alumnat i les seus famílies. A més, en laseua nova confecció s’han seguit altres objectius:fomentar l’ús del valencià, recollir al mateix espaiinformacions bàsiques del centre i de la seua activi-tat: projecte educatiu, instal.lacions, serveis, profes-sorat... Així com donar-li una dimensió més didàcti-ca amb els recursos i materials didàctics i els treballsescolars de l’alumnat.

El camí per tal de dur a terme aquest canvi ha estat

plantejat com un procés obert en el qual tinguerencabuda les opinions i criteris dels diferents esta-ments que formen la nostra comunitat educativa:alumnat, professorat i famílies, mitjançant l’ús detècniques inovadores i participatives en l’orga -nització de continguts. El “card-sorting” ha fet pos-sible la organització dels continguts a partir de lesopinions de tots els estaments, per la seua banda el“testeig” de la web, una vegada acabada, ha perméscomprovar l’enteniment i utilitat que dóna l’usuarials diferents espais que formen la web.

Esperem que la web siga una ferramenta viva i útilper a la nostra activitat i la dels nostres alumnes. Siteniu qualsevol suggerència, no dubteu en fer-la arri-bar a [email protected].

Patricia MoragaBilbliotecària de Florida Secundària

Nova WEB

abril

Page 6: Cassola 25

LLaa CCaassssoollaaNNOOTTííCCIIEESS

6

El dijous 25 de febrer els delegats i les delegades de Florida Secundària participaren en un dinar i en una reu-nió conjunta amb membres de l'AMPA i de l'equip de coordinació. L'objectiu d'aquesta reunió fou el de revi-sar el funcionament global del centre durant el primer trimestre del curs.

Aquest procés de revisió es realitza des de fa molt de temps i està vinculat al valor de la participació del'alumnat i les famílies en l'avaluació del centre, establert en el nostre projecte educatiu. El procés s'iniciaa partir d'una enquesta de valoració del centre que tot l'alumnat del centre contesta. A partir dels resultatsde cada curs, els delegats i delegades de cada grup-tutoria fan un informe amb les seues valoracions.Aquests informes es tanquen en un document per a l'ESO i altre per al batxillerat, que es presenten al'AMPA i a l'Equip de Direcció. En aquesta revisió es resumeixen els aspectes que funcionen bé i aquellsque cal millorar.

Més endavant, l'AMPA es reuneix amb l'equip directiu per valorar com ha anat la reunió i per comentar quinsaspectes s'han tractat i quines accions s'han de posar en marxa per donar resposta a les propostes sorgides.

Si analitzem els resultats del present curs, cal dir que -sobre una escala de l’1 al 5- l’alumnat li ha posat alcentre una nota de 3,92. Els resultats globals de l’enquesta han millorat respecte als curs anterior on la valo-ració fou d’un 3,81. I constaten una trajectòria de millora en els resultats, que han anat millorant paulatina-ment des del 3,59 del juny del 2006 a aquest 3,92 actual.

A hores d’ara, la nota global del centre (resultat de les 11 vegades que hem passat l’enquesta), és d’un 3,72.Si ho traduirem a una nota “acadèmica” estem parlant d’un NOTABLE amb 7,4. Els resultats són, en gene-ral, positius. Tots els aspectes avaluats obtenen una puntuació que va del 3,8 al 4,3, i trobem 8 ítems per sobredel 4.

Els aspectes millor valorats per l’alumnat els següents: el servei de recepció (4,3), les aules (4,2), l’ús de mit-jans audiovisuals i informàtics per part del professorat i els horaris d’atenció (4,1) i el funcionament de lestutories, el clima intern, la relació entre l’alumnat i entre l’alumnat i el professorat (4).

Els dos aspectes que obtenen una puntuació més baixa (tot i ser del 3,7) són: - Les activitats extraescolars i complementàries - Les revisions d’assignatura (3,6 el curs anterior).

Equip de Direcció

Valoració del funcionament del centre

Page 7: Cassola 25

LLaa CCaassssoollaaNNOOTTííCCIIEESS

7

El Dissabte 8 de maig per la vesprada tinguélloc la Trobada d'escoles en VALENCIÀ del'Horta Sud, enguany es celebrà a la localitatde Massanassa.

Com ja és habitual, FLORIDA SECUNDÀ -RIA participà en aquesta trobada.

Per animar la festa, el nostre centre va prepa-rar una bona animació musical amb un grupde BATUKADA i amb una XARANGA (elnostre alumnat es va implicar de valent perfer-nos ballar al llarg del recorregut).

Els tallers de FLORIDA SECUNDÀRIA fou el número 71 ART i RECICLATGE i el 76 ROCÒDROM.A més, per als més menuts, també es va preparar el taller 72 A LA CISTELLA de les escoles infantilsNINOS.

David FerrerComissió de Gestió Cultural

Trobada d’Escoles en Valencià

Page 8: Cassola 25

LLaa CCaassssoollaaNNOOTTIICCIIEESS

8

El passat divendres 28 de maig a la Sala d’ActesFlorida Centre de Formació va tindre lloc l’Acte decomiat de 2n de batxillerat. A les 20:00 h., amb unasala d’actes plena de gom a gom, l’alumnat i les seusfamílies començà l’acte amb una breu benvinguda ipresentació a càrrec del coordinador de Batxillerat,Paco Rodrigo.

A continuació, Carme Albors, Directora deFlorida Secundària va pronunciar un discursde comiat on donava l’enhorabona al’alumnat i els convidava a emprendre unnou viatge de futur cap a la universitat o elscicles formatius carregats amb els valors iles experiències que havien après en FloridaSecundària.Després Diana Veiga Canuto (xelista) i InésBelda Nacher (ballarina) interpretaren el“Preludi de la suite n. en Sol M.” de J. S.Bach.

L’acte continuà amb el parlament delsalumnes de batxillerat que, més endavant,reproduïm.Els alumnes Ibles Olcina Samblàs (viola) iAlbert Antolí Savall (xello) interpretaren lapeça musical “El cisne” de A. Dvorak.

A continuació, es va passar un powerpointelaborat pels alumnes on es recolllien elsmillors vídeos realitzats en el projecte del’assignatura d’anglés, amb el qual pogué-rem gaudir d’una estona ben agradable idivertida amb la interpretació de l’alumnat.Més endavant, es va realitzar el lliuramentde les fotos a l’alumnat de cada tutoria i lesfotos de grup amb la presència dels tutors.

I, ja per acabar, Ibles Olcina Samblàs iAlbert Antolí Savall tancaren l’acte amb la

interpretació del “Duetto” L. Van Beethoven. Lafesta va continuar amb el sopar de fi de curs on,alumnat i professorat, va gaudir de moments dediversió, entre llàgrimes i rialles, amb una festa decomiat ben entranyable.

David FerrerComissió Gestió Cultural

Acte comiat 2n batxillerat

Page 9: Cassola 25

LLaa CCaassssoollaaNNOOTTIICCIIEESS

9

Bona vesprada a tots i totes,

Avui és un gran dia per a tots nosaltres, avui és el dia enquè deixem enrere Florida i comencem una nova etapade la nostra vida i, com una fruita, fins que no li peguemel primer mos, no sabrem si és dolça o amarga.

Uns, anirem a la universitat, altres, a estudiar un cicleformatiu, i altres tractarem de buscar feina... Però a totsens quedarà sempre el record d’aquestos dies. Dies enels que hem fet grans amics i amigues, hem conegut abons mestres... en fi, persones que de segur han marcatla nostra vida i que, quan girem la vista enrere, recor-darem amb nostàlgia. Han segut dies durs, de molt deestudi, i per què no dir-ho?, també, d’angoixa, el selec-tiu ens assusta prou a tots i totes...

Però sobretot, han segut dies de xerrar en el pati... potser en les classes també, de riure amb els companys, decompartir amb ells vivències... Estem segurs que, desde la distància que donen els anys, els recordarem, itots ho farem amb un somriure a la cara.

I ara creguem que hem de donar-vos les gràcies als quiheu vingut a compartir aquest dia amb nosaltres. Pare imare, amics i germans, inclòs algun iaio i iaia que hemvist per ahi. I volem donar-vos les gràcies, perquèsense vosaltres açò haguera segut molt més dur per atots, per recolzar-nos i per voler compartir aquest dia,que per a nosaltres, és tan important. Un dia que tan-quem una etapa, i encara no sabem massa bé que enstrobarem després.

I com no, gràcies a tot el professorat, a tots i cadascúd’ells, per les seues classes, pel que ens heu ensenyat ila paciència que haveu tingut amb nosaltres. Haveuestat increïbles. La feina d’un professor no és gensfàcil, però vosaltres heu tret bona nota.

Ara, ens agradaria fer una xicoteta menció als nostrestutors:Als de 2n A de CCSS ens agradaria nomenar a la nos-tra despistada i meravellosa tutora, Esther. Volemdonar-te les gràcies per totes les teues explicacions, perla teua paciència i honestedat amb nosaltres. Tambédir-te que, anem on anem, sempre et recordarem com

la professora que ens va ajudar a ser més responsablesdels nostres actes i ensenyar-nos a posar els peus alterra. A més, tota la economia que ens has ensenyat, desegur que ens vindrà molt bé per fer front a la crisi.Finalment, podem dir que, després d’aquestos anys, jasom personetes que, com sempre ens dius, s’ha de serpersona abans que cap altra cosa. I, a més, ja estemcapacitats per a poder fer front al gran monstre, elselectiu. Esperem eixir-ne victoriosos.

Per als de 2n B (ciències-salut) cal dir que ara és el tornde Joansa. Els alumnes volem agrair-te el suport queens has oferit al llarg de tot el curs. Sabem que no éstasca fàcil, però tu ho has fet de meravella, ajudant-nosdia a dia, i traient-nos un somriure, inclòs, als momentsmés difícils. A part del nostre professor i tutor, t’hasconvertit en un amic, que no sols ens ha impartit mate-màtiques, sinó que també ens has transmès confiançaen nosaltres mateixa, ganes de superació i, sobretot,alegria. Estem tots/es d’acord que amb un toc de bonhumor, els obstacles que se’ns puguen plantejar, espodem superar més fàcilment. Tot i que la teua tascacom a tutor amb nosaltres finalitza ara, sempre recor-darem al nostre Joansa com la persona que ens haensenyat a no rendir-nos mai i lluitar per allò que desitgem.

Per últim, els de 2n C (científico-tècnic) de Paco Lluísvolem destacar la seua marxa, la seua intensitat i el seuhumor, però sobretot la seua persistència en seguir-nosi (a alguns perseguir-nos) per poder aconseguir tirarendavant amb els postres estudis.

No sols ens acompanyarà en el record el seu entusias-me, les rialles i les bronques, a més, ens acompanyaràla seua música perquè, per a nosaltres, encara que lataronja no funciona … Florida sí que funciona….

I ja per acabar, sols cal dir-vos que per a tots i totesnosaltres ha estat un plaer compartir amb tots els nos-tres companys i companyes aquest curs...

Ester, Paula, Isis i CarlesAlumnat de 2n de batxillerat

El Discurs dels alumnes

Page 10: Cassola 25

LLaa CCaassssoollaaRREEPPOORRTTAATTGGEESS

10

.LA VIDA ÉS... Taller de RADIO i Taller deCONSTRUCCION DE MÒBILS

En el taller de Radio, Charo López y Carmela noshan comentado que el grupo esta formado por 12 per-sonas además de la ayuda de alumnos de bachiller.

Durante toda la mañana los alumnos se han divididoen 2 grupos, un grupo de alumnos son periodistas quese ocupan de ir a los talleres a preguntar sobre noti-cias de Florida y otro grupo son los redactores queorganizan la información utilizando periódicos,Internet y grabaciones de las entrevistas que se hanhecho a alumnos de Florida para con este materialhacer el programa de radio. Su objetivo era que lamayor parte del instituto participara en las entrevis-tas. Y el tema del que trata el taller de radio es sobrela actualidad, sobre cosas que faltan o sobran en elinstituto, sobre música, deportes y cultura, entremuchas otras cosas.

En el TALLER de CONSTRUCCIÓN de MÓVI LES,Lluís Beltran nos ha explicado que el taller consta de12 personas, que se realiza durante toda la mañana ,que se utiliza el material del taller de tecnología y elobjetivo es construir móviles. Se organizan el gruposde 3 personas y cada grupo se encarga de hacer supropio móvil. Han tardado alrededor de un día enconstruirlos.

Los móviles son estructuras construidas con cartón, ymateriales reciclados para hacer esculturas que que-dan suspendidas en el aire.

Andrea López 1r ESOA

Jornades InternivellsAmb el lema LA VIDA ÉS … els dies 5 i 6 de maig, s’han realitzat les jornades internivells en les quals haparticipat tot l’alumnat de l’etapa de l’ESO i de 1r de batxillerat.Trencat amb el funcionament habitual del centre, s’han modificat els horaris i l’alumnat s’ha anar agrupanten funció dels seus interessos per realitzar els diversos tallers i activitats organitzades.

Al llarg de les dues jornades s’han organitzar els tallers i les activitats següents: Taller de ràdio, Tallerd’arqueologia, Taller de Hip-hop, de construcció (mòbils), Batukada, Tallers de música (rock i rap), Tallerd’astronomia, Gimcana econòmica, Olímpiades recreatives, Taller de cuina, Taller de Tatoos de henna, ..

A continuació publiquem els articles que l’alumnat de diversos tallers i cursos ha realitzat sobre la seua expe-riència en els tallers realitzats.

Page 11: Cassola 25

LLaa CCaassssoollaaRREEPPOORRTTAATTGGEESS

11

2ª Jornada LA VIDA ÉS... Gimcana de Economíai Taller de RAP

De la GIMCANA ECONÓMICA, su encargada EstherRomo (profesora de Economía), nos ha explicadoque el taller consiste en realizar unos cubos de papelpor grupos que representan diferentes países, y quese necesitan unos a otros para fabricar ese cubo.Todos los grupos se tienen que intercambiar losmateriales de la manera más apropiada para satisfa-cer unos a otros. En este taller participaban 32 alum-nos de todos los cursos. Al preguntar a los paricipan-tes sobre el taller, ha habido diversidad de opiniones,algunos de los participantes nos han comentado queles ha parecido aburrido, ya que no entendían muybien porque se tenían que hacer esos intercambios,pero ha habido otros alumnos que sí que les ha pare-cido entretenido y divertido.

El objetivo de este taller es fomentar la cooperaciónentre los países y la ayuda mutua para aprender a sermás solidarios en definitiva pero siempre con la ideade divertirse.

El TALLER de RAP está organizado por Octavi Ruizy Conxa Ricart (profesores de valenciano) yRapsodes (grupo de Rap en valenciano). Consiste enhacer unos pequeños poemas con una rima bastantepegadiza y luego interpretarlos en forma de Rap, de

modo que así los alumnos puedan apreciar que lapoesía (que parece tan aburrida) se usa para compo-ner canciones pegadizas de música urbana como es elRap. En este taller participaban 22 alumnos-as. Alpreguntar a diversas personas, nos han dicho que lesha parecido interesante y entretenido ver como suspoesías se han convertido en música y se han llenadode mensajes. Por lo tanto podemos decir que se halogrado el objetivo de este taller.

Esther Sanjuan Peña 1r ESO A i Naiara Marzal Guillem

LA VIDA ÉS... Taller de JUEGOS DE MESA yOLIMPIADAS recreativas

En el taller de JUEGOS de MESA se puede jugar ajuegos tradicionales como el parchis, el ajedrez y eltruc y juegos de otros países como el mikado y elmancala.“Es un taller para participar y para divertirse, perosobretodo para participar” nos ha comentadoAbraham Cerveró el profesor encargado de estetaller. El taller tenía dos monitores y han participadounos 25 alumnos; siempre son los mismos juegos, entotal dos horas por dia.

Las opiniones de los alumnos son muy distintas, aalgunos les ha gustado mucho, y a otros no les hagustado y por tant, no repetirían el taller.

En el taller de OLIMPIADAS RECREATIVAS, reali-zado los dos días en el patio de nuestro colegio sepuede jugar a futbol agua, donde los jugadores tienenque ir con un vaso de agua sin derramarlo; “raspall”campestre, utilizando un guante de jardinero; combagrupal, donde se salta hasta cuatro personas; badmin-ton globo y ping pong por parejas.

“Ideal para divertirse mientras practicas actividadesfísicas” afirma el coordinador del taller, el profesorde Educación Física Ilia. Utilizando combas, conos,globos, vasos con agua, pelotas, raquetas y precintose convierte en un taller apto para todos incluso parael profesorado.

María Jiménez y Mireia Pascual2n ESO

Page 12: Cassola 25

LLaa CCaassssoollaaRREEPPOORRTTAATTGGEESS

12

2ª Jornada LA VIDA ÉS... Taller FABRICAMOSPLÁSTICO y Taller de BAILE

En un principio, los participantes en este taller teníanque hacer jabón, pero debido a un problema con elmaterial a utilizar en la fabricación, la sosa cáustica,han decidido FABRICAR PLÁSTICO. Este inconve-niente no ha impedido a sus 20 alumnos (15 desecundaria y 5 de bachiller) pudieran divertirse prin-gándose a la hora de hacer plástico. En los dos díasque duraba el taller, los alumnos que han pasado porél han confesado que aunque al principio parecía untaller de lo más horrible, al final resultó ser bastantedivertido.

Los tres monitores del taller, Emili, Teresa y AnaMartín, han podido entretenerse en compañía delalumnado que a participado en el taller. A muchos delos participantes les ha encantado. nos dijo un alum-no del taller. El objetivo era hacer jabón aunque sehaya acabado haciendo plástico, pero más que nada,era divertirse y pasárselo bien.

BALLANT, BALLANT... Así es como se llama eltaller de baile. Todos sabemos que no todo el mundosabe bailar pero sí que todo el mundo puede hacerlo.En este taller hasta los que más les cuesta han apren-dido diversos pero sencillos pasos de baile, en con-creto del hip-hop. Los monitores, Merche y Júlia, la

segunda profesora de baile, han confesado que hatodos los alumnos del taller les ha encantado, hastahan repetido e incluso se ha colado gente de otrostalleres. Aunque en un principio habían 18 alumnosinscritos en el taller, al final acabaron siendo unos 23,entre alumnos de secundaria y de bachillerato. Eneste taller se han podido divertir profesores y alum-nos, al son de la música del hip-hop.

El objetivo era conocer la cultura del hip-hop, susprincipales pasos, su música, etc., y tener una expre-sión de algo diferente a lo que la gente piensa. Ysobretodo experimentar cosas nuevas, en este caso elbaile. Porque el baile es una arte que no muchos lle-van en la sangre o simplemente no lo practican.

Sofia Labrin Mavrina, AraceliAsins García yBelén Plaza Navarro, 3r ESO

LA VIDA ÉS... Taller d'ASTRONOMIA i TallerLa VIDA és ACTUALITAT

El taller d’ASTRONOMIA el dirigeix VicentMoncholí. Passen pel taller cada dos hores 20 alum-nes. L’activitat consisteix en fer coets amb materialsde reciclatge i construir rellotges solars. L’objectiu ésaprendre a mesurar l’hora solar i fer volar els coets apartir d’un procés químic. La gent opina que ha estatun taller entretingut i prou divertit. Els ha agradatperquè han fet manualitats molt novedoses i diferentsa les que fem normalment.

La VIDA és ACTUALITAT és un taller que està diri-git per: Patrícia, Àngela i Pau. Han passat 19 alum-nes al llarg d’aquest matí. L’activitat consisteix enanar preguntant pels tallers qüestions com ara elnúmero d´ alumnes que hi ha, el horaris, una breudescripció, els materials necessaris, les activitats quehi ha que fer... etc. Hem treballat per parelles.Després hem fet una redacció sintetitzant tota aquestinformació. L’objectiu final es pujar aquesta mena decrònica dels tallers a la pàgina web del centre.

Page 13: Cassola 25

LLaa CCaassssoollaaRREEPPOORRTTAATTGGEESS

13

La gent opina que aquest taller ésdivertit, perquè t´ ho passes bé,anant preguntant pels grups iveient tot el que està passant al teuvoltant. Alguns alumnes, han pro-posat que, per a l’any que bé,podrien hi haver tallers de graffi-tis, fútbol, manualitats, karaoke,capoeira... etc.

Així tanquem la crònica de jorna-des de tallers d’ enguany.

Maria Peiró Gilabert2n ESO

2ª Jornada LA VIDA ÉS. TATO-OS de HENNA y Taller deCOCINA

En este taller hay 20 alumnos 2profesoras y 4 monitores de bachi-llerato que estan ayudando a losprofesores a hacer los TATOOS deHENNA. Este taller dura 2 horas ypor lo que hemos observado, losalumnos se lo pasan muy bien eneste taller, es bastante entretenido.Nos han comentado que hay 2mujeres saharauis que preparan lahenna y se la ponen encima deldibujo que se han dibujado los

alumnos. Esta pasta está hecha deuna planta de su país y se pone conuna jeringuilla (no duele) en nin-gún momento la aguja se introdu-ce en la piel. El tatuaje este durade 15 a 20 días.No hemos conse-guido saber los ingredientes exac-tos que lleva le henna excepto laplanta con la que esta hecha que sellama Lawsonia Inermis. Me handicho que solo los alumnos delprimer día y de la primera horahan podido ver como las señoraspreparaban la mezcla.

El taller, aparte de para hacer lostatoos, está preparado para cono-cer mas detalles sobre cómo sehace la henna … etc., para eso lesdan un folleto con varios foliosdonde les explican todas estascosas.

- ¿Cuáles son los ingredientes quelleva la henna que hace que dure15 o 20 días? Los ingredientes sonazúcar y limón.

- ¿Puedes hacer algo más aparte deponerte azúcar y limón para queno se te borre el tatoo? No debesmojarlo con agua en 24 horas por-que si no lo haces, la henna seborra.

En el taller de COCINA hay 2 pro-fesores y 2 alumnos de bachillera-to. Pero el protagonista del tallerha sido Enric Lujan, “el Arguiña node Florida”, que les ha enseñado alos alumnos a preparar unas riquí-simas recetas que han salido muy

buenas. Los alumnos estabanpasándoselo muy bien. Este tallerestá hecho para poder enseñar alos alumnos un poco de cocina yque se lo pasen muy bien todos,que es la finalidad de todos lostalleres.He conseguido que me dieran losingredientes de una de las recetasque han preparado:

ENTREPANS i BARQUETESAMB IMAGINACIÓ:- Remenat de carxofa, pernil i ous.- Remenat de patates, ceba, llon-ganises i botifarres.

- Pa amb tomaca all i pernil.- Pa amb tomaca all i embotits.- Pa amb tomaca all i anxoves.- Maionesa tonyina i olives.- Maionesa salmó formatge blanc icogombrets.

- Esgarradet.

Había tan buen olor por toda laFlorida que todo el mundo queríaprobar las recetas que habían preparado.

Iris Martínez Vázquez yCarmen Blanch Bueno, 1ª ESO

Page 14: Cassola 25

LLaa CCaassssoollaa

14

RREEPPOORRTTAATTGGEESS

El principal objectiu d’aquest projecte interdisciplinari, haestat acostar a l’alumnat a la comprensió de la societat enla que viu i fer-lo competent per fer preguntes i donar res-postes. La nostra societat, en la qual els/les adolescentscomencen a participar com adults té un caràcter canvianti els fenòmens socials, culturals es succeeixen cada vega-da de manera més precipitada.

La societat espanyola del segle XXI viu en un món ple derelacions de tot tipus, afavorides pel desenvolupament deles TIC, que està modificant de manera impossibled’aturar el món del treball, de les relacions interpersonalsi l’accés al saber i la informació. Malgrat això, totsaquests canvis que es poden considerar com positius, con-tinuen tenint ombres que, amagades, desdibuixades perl’eufòria del benestar aparent segueixen sent part denosaltres, de la nostra xicoteta història que fa la històriagran.

És per això que amb aquest projecte, estem proposant alnostre alumnat un mitjà a través del qual, nosaltres,docents, podem posar en les seues mans elements rigoro-sos, crítics i molt amples que els poden ajudar a ser ciuta-danes/ns autònoms, crítics, responsables i solidaris.Aquest projecte intenta analitzar,viure i fer viure la histò-ria més “desconeguda” d’Espanya. Les assignatures ques’han implicat amb el projecte han estat: castellà, valen-cià, socials, ètica, treball monogràfic i informàtica, educa-ció física

Les principals activitats realitzades:

1.- Creació d’un bloc monogràfic sobre el tema onl’alumnat ha anat enganxat els seus blocs individuals ihan treballat amb noves eines informàtiques com el“slideshare”, i el “gloster.”

2.- El segle XX en pel.lícules3.- Elaboració d’un eix cronològic de les llums i les

ombres del s. XX.4.- Art al segle XX: murals i graffitis5.- Musical “Ballant, ballant”.

És una paradoxa que, en la societat de la informació,encara els antics mites, l’anàlisi parcial i les xicotetes-grans històries personals no ens deixen veure un panora-ma més ampli, complex, ple d’ombres que hem d’intentartreure a la llum sempre amb la persuasió, amb la llum dela raó . Sols amb el coneixement podrem trobar el punt deconsens que fou el gran protagonista del camí cap a unmodel de societat on es troben ara les tribus de referènciadel nostre alumnat.

Per altre costat aquest tipus de continguts són adequats perprendre partit davant d’ells, aprofitant els trets propis del’alumnat a aquesta edat.

Ha estat una experiència que ha fet de l’Escola un éssermolt viu amb escenaris diferents, on s’ha donat la possibi-litat del debat i el diàleg, que l’ha feta sonora, visual, queballa i canta i també…digital.

Estem convençuts i convençudes que és el camí per fer delnostre alumnat persones competents amb tot el que aixòimplica i la nostra satisfacció és doble perquè dur enda-vant aquest projecte ens ha permet aclarir dubtes...generaraltres però fonamentalment, continuar assolint i integrantel món de les competències en la tasca d’acompanyamenti creixement del nostre alumnat i en la nostra pròpia.

Per a més informació sobre aquest projecte consulteuhttp://llums-i-ombres.blogspot.com

Equip docent de 4t d’ESO

Projecte interdisciplinar 4t ESO

Page 15: Cassola 25

LLaa CCaassssoollaaRREEPPOORRTTAATTGGEESS

15

Amb l’objectiu d’enriquir l’apre -nentatge en llengües estrangeresde l’alumnat de Florida Secun -dària, enguany s’ha realitzat dosintercanvis. El primer intercanviés realitzà des de l’optativa defrancés i hi participà l’alumnat del’ESO que cursa aquesta optativa.El segon intercanvi que hem rea-litzat ha estat en 1r de batxilleratamb un institut de Bulgària i lallengua de comunicació eral’anglés.

A continuació us presentem eldiari de l’intercanvi de francés onl’alumnat conta en primera perso-na les sues pròpies vivències sobrel’intercanvi.

Diari de l'intercanvi: (1r dia)MOULINS, une belle journée

El passat dilluns els i les alumnesde l’ IES Albal, l’ IES Berenguer ide Florida Secundària, que partici-pen en l’intercanvi a França, hanpassat el dia a la localitat deMoulins.

Els alumnes, descansats, desprésde la primera nit amb els seuscorresponsals, han viatjat cap alnord, a un menut poble on es tro-bava el Centre National duCostume De Scene, on han vistuna exposició de les vestimentesque es gastaven antigament a lesóperes ruses. “On dirait que le car-naval est arrivé!”

Després d’una “in -te ressant” visita,els estudiants handinat de pic-nic ahora francesa is’han posat encamí cap al centrede la localitat deMoulins. Allí, els iles joves hanrecorregut el po blelliurement i hanvisitat el seu centre històric fins ales16h00. Han anat de tendes, hanvisitat la catedral, han menjat algu-na cosa etc.

Després del retorn a Riom, cadaalumne estarà amb les famíliesfranceses fins demà a les huit.

PD: Famílies: estem tots “bé”.

Andreu Jiménez (1ESO) i Pau Mendoza (3ESO)

Diari de l'intercanvi: (2n dia)Un petit CHÂTEAU très beau

El dia 23 hem visitat le Château deDauphin al poble de Pontgibeau.Una dona ens ha estat explicant lahistòria del castell, ja que el seumarit és l’últim hereu d’aquest iells viuen allí.

Més tard hem anat a un llac envol-tat d’arbres on hem dinat a les12h00 el picnic que els nostrescorresponsals ens han donat. Feia

un oratge esplèndid. Hem passatuna bona estona en contacte ambla natura i els companys.

Cap a les 14h00, després d’haverdescansat, ens hem dirigit cap a laMaison de la Pierre à Volvic, onhem estat mirant uns videos sobrela història de com s’extreien lespedres de la cantera de Volvic, queserviren per a fer esculptures imonuments com la catedral deRiom. Són pedres volcàniquescom per tota la regió del’Auvergne. Quin treball més dur!

A les 17h00 l’alcalde de Riom ensha rebut à la mairie i ens han servit« un vi d’honneur » sense vi, clar.

Després cadascú a sa casa amb laseua família. Alguns ens veuremsopant perquè anem a quedar.

Famílies : podeu estar tranquiles,tot va molt bé.

Pau Laguna i Sharon Hidrobo(3r ESO)

Intercanvis amb Bulgària iFrança

Page 16: Cassola 25

LLaa CCaassssoollaaRREEPPOORRTTAATTGGEESS

16

Diari de l'intercanvi: (3r dia) LeLYCÉE et la CUISINE.

“Bonjour!” Dimecres ha tocat diaen l’institut. Quan hem aplegat,hem desdejunat; no ens agradavamassa el menjar, però hi havia“pans au chocolat et ça c’est bon!”

Hem escoltat una xerrada sobre“Les restaurants du coeur”, és unaassociació que ajuda a les perso-nes sense recursos. Els hem donatels aliments que havíem portat.

Després hem anat a fer esport ambels francesos i hem aprofitat percontinuar el reportatge mentrefrancesos i españols jugaven. Crecque hem perdut en quasi tot, erenmolts francesos i molt poquetsespañols, Alguns hem estat total’estona fent-nos fotos. Desprésquan s’ha fet l’hora de dinar, hemtornat al col·legi.Per dinar hi havia paté, formatge,una espècie de llentilles ambsalmó i un postre no identificat.No ens ha agradat massa, quan

hem acabat de menjar-nos el paque haviem agafat tots, alguns enshem dirigit directament al Kebab,després hem estat xarrant unabona estona (ho hem passatgenial!) fent bromes, parlant etc...

De vesprada hem anat a Mozac aveure una capelleta romànica oncasualment havien acabat de des-cobrir que en un arc, hi havia pin-tura de colors sobre la tradicionalpedra negra de la regió; ens hanexplicat que era molt antiga i moltimportant. També hem anat a lacasa d’uns llauradors, m’ha pare-gut estrany que tenien una portetabaix la casa per al porc que tenien.

Després hem anat a un lloc ple decomerços, on hem berenat enMacdonald’s. Ara estic a l’auto búsamb Irene. Espere que us agrade elmeu resum del dia.

Au revoir (:

Ana García (2n ESO)

Diari de l'intercanvi: (4t dia)Une journèe BLANCHE!

Avui, 25 de Març del 2010 hemanat a la neu, a l’estació d’esquí deSuper Besse.Ha sigut un dia un poc llarg, enca-ra que s’ho hem passat molt bé.

Quan hem arribat ens han separaten dos grups amb els nostres res-pectius francesos, Mentre un grupfeia patinatge sobre gel, els altres

han anat a Besse, un vrai villagedu Moyen Age. Era com entrar enl’escenari d’un conte de fades.També hem llogat uns trineus i enshem tirat amb ells.. Després dedinar ho hem fet al contrari, elgrup que havia visitat el poble ihavia fet trineu ha anat a fer pati-natge sobre gel i els altres al con-trari.Quan hem acabat ens hem reunittots i ens han donat crêpes i begu-da, encara que la majoria del men-jar i beguda s’ ho han menjat elsfrancesos.

Ha sigut un viatge “très fatiguant”(molt cansat) i feia molt de fred,però ha sigut molt divertit i s’hoem passat molt bé. Alguns enshem banyat un poc la roba, però:mamàs i papàs no vos preocupeuperquè ja estem tots secs i no s’hacostipat ningú.

Un beset molt fort.Víctor Hernández Martí (1rESO) Natalia Asins Torralba

(3r ESO)

Page 17: Cassola 25

LLaa CCaassssoollaaRREEPPOORRTTAATTGGEESS

17

Diari de l'intercanvi: (5é dia) DePROMENADE par CLERMONTFERRAND

Hola a tots els curiosos de les nostresaventures a França. Començarem perdir que tots i totes estem d’acord enampliar l’estança una semaneta més,ja que ha sigut molt divertida.

Avuí pel matí hem anat a un museu enClermont Ferrand: la musée LECOQ:és un museu de ciències naturals(Enric, les teues alumnes s’han enre-cordat de tu!). Tenia una exposiciótemporal que es deia: “QUI S’YFROTTE, S’Y PIQUE” , consistia enmostrar experiències que podien pro-vocar “picadures” a través de tots elsnostres sentits. També hi havia unaexposició fixa, era d’animals disse-cats, plantes, fòsils, minerals...La part dels animals era un poc.....jaja, ens donava un poc de fàstic. Lapart dels minerals estava molt bé, per-què era molt bonica, ja que els mine-rals eren preciosos.

Després vam visitar el centre històricde Clermont Ferrand. Vam anar a laseua catedral gótica. És negra, depedra volcànica, aquella que extreiena Volvic i que l’altre dia ens explicà-ren com ho feien: PRECIOSA!

La major part del grup va entrar aveure-la i a les 2:30 altre grupet(voluntari) va pujar a la torre per aveure tot el poble (Mario i Andreucomptàren 215 graons!)

I després... De compres al centrecomercial i pels carrers centrals delpoble. Vam tindre unes 4 hores detemps lliure i ho vam aprofitar almàxim. Algunes persones es van com-prar coses per a la festa que ens espe-rava a la nit a LINDIAN SALON ambels nostres corresponsals francesos.La nit va estar molt bé, ja que era

l’última nit havíem de disfrutar-la , aixique ho vam donar tot a la pista de ball,jaja. Va ser un ratet de rises i diversió.Vam estar ballant fins a les 12 :30(Alguns , ja que altres no van ballar entota la nit o no pogueren vindre).Respecte al temps: Eixe dia va ser undia fred amb uns ratets de plujeta peròeren sols unes gotetes.Fins demà!

Irene García Tamames, AnnaGómez Giménez, Natalia Casañ

Raga (2ESO).

Diari de l' intercanvi: sisé i seté dia(PARIS et DISNEY)

Un matí un poc dur, ja que, percomençar, ens varem haver d’haverd’acomiadar de les “nostres famíliesadoptives”, com deiem nosaltres. Respecte a l’acomiadament, va seruna mescla d’alegria per una banda itristesa per altra. No hi haguerenmolts plors (bé, excepte Abi, que vaplorar per tots i totes), ja que en unasetmana no es pot agafar molta con-fiança amb una família completamentdesconeguda , però així i tot ensdonava un poc de pena.Els i les jòvens estàvem molt emocio-nats, ja que el nostre destí era PARÍS,LA CIUTAT DE L’AMOR.

Va ser un viatge de 5 hores, on lamajoria ens vam quedar torrats.L’arribada va ser un poc estressant, jaque hi havia que fer-ho tot en poc detemps, peró va valdre la pena. Primervam visitar unes tendetes on les sud-aderes i els regals van ser les compresprincipals. Després passàrem pel patiinterior del museu del Louvre, creuà-rem le jardin des Tuileries, estigué-rem a la Place de la Concorde,l’obelisc i, a partir d’ahí, vam anarper una gran avinguda les ChampsElysées, on vam visitar l’Arc detriomphe ... Veguérem molts monu-

ments realment preciosos. I per fiarribarem a la mondialment famosaTOUR EIFFEL: preciosa, gegant,ampla, extraordinària, lluminosa eimpressionant. Hi sentirem una mes-cla d’emocions que ens costa explicarVam vissitar fins l’últim pis on feiaun aire que t’envolaves, jaja. La mei-tat de la baixada va ser a peu, i vahaver un apagó d’ uns segons que vaeixir a les notícies (té a veure enl’estalvi d’energia i fer alguna cosasimbòlica per lluitar contra el canviclimàtic; cada dia li toca a un monu-ment). S’ho imagineu ? Ahí estàvemtots nosaltres !

Per cert, ens hauríeu d’haver vistnegociant amb els que venien lesfiguretes de la torre. Alguns ho ferengenial i aconseguiren molt bonspreus.

Per la nit pujarem al Bateau Mouche ivam fer un passeig pel riu Sena (ambmolt de fred), per a acabar de veureParís. Després… tots a dormir al’alberg.

Quan ens despertàrem era diumenge iens anàvem Chez Mickey ! La veritatés que anar a Disney ens il.lusionavamolt a tots i a totes. Aprofitàrem eldia al màxim. Gaudírem de les atrac-cions, de passejar pels dos parcs,veguérem la parade i, clar, anàrem decompres.

Un missatge de part de tots i totes:Gràcies a totes les famílies franceses ials profes, que ens han cuidat molt. Igràcies a vosaltres, les nostres famíliesreals, per haver-nos donat l’oportunitatde tindre aquesta experiència!

Irene García, Natalia CasañRaga (2ESO)

Page 18: Cassola 25

LLaa CCaassssoollaaRREEPPOORRTTAATTGGEESS

18

Visita de los alumnos francesesEl 1 de mayo llegaron al fin nuestros queridos amigos franceses.

Comenzaba así la segunda parte del intercambio, des este viaje especial en el que no sólo habíamos conoci-do otra cultura, sino que también habíamos hecho amigos para toda la vida.

Esta vez les tocaba a ellos disfrutar de esta experiencia acompañados de nosotros, sus recién estrenados ami-gos españoles.

A lo largo de esta semana nos hemos reído, hemos aprendido francés, hemos jugado, hemor recorridoValència i hemos hecho muchísimas cosas juntos, aunque también nos hemos dado cuenta de lo diferentes eiguales que somos. No es fácil relacionarse con gente que no habla tu mismo idioma, pero aún así disfruta-mos de actividades tan geniales como una cena ENOORME (con todo el mundo), paseos en barca por laAlbufera, una comida en la playa (aunque no hacía mucho calor), visitas a las jornadas “La vida es..” en laFlorida…

Sin duda este intercambio ha sido una de las mejores experiencias de mi vida.

Abigaíl Dombrowski 4t ESO A

Page 19: Cassola 25

LLaa CCaassssoollaaRREEPPOORRTTAATTGGEESS

L’alumnat de 4t de PDC amb la coordinació deVicent Mocholí, ha començat a treballar enguany enel projecte d'Escoles Compromeses amb el Planeta,amb l'ajuda i assessorament de la ONG “EducacióSense Fronteres” i el patrocini de CONSUM,CAIXA POPULAR i ABACUS i la Conselleriad'immigració i ciutadania.

El projecte es planteja per a aconseguir els següentsobjectius generals:

• Formar una ciutadania sensibilitzada, crítica i cons-cient de la necessitat d'un consum responsable

• Formar una ciutadania activa, agent capaç d'influiren el seu entorn mes immediat per a consolidar undesenvolupament en l'atmosfera.

• Reduir des del nostre propi entorn mes immediat,els centres escolars, les emissions de gasos d'efectehivernacle en l'atmosfera.

• Acostar als centres escolars i a tots els agents edu-catius les activitats que realitza Educació SenseFronteres en matèria d'Educació per alDesenrotllament i de Cooperació Internacional, almateix temps que establir canals de col·laboracióentre tots ells.

El projecte aquesta basat en el procés d'agenda21Escolar i Eco auditoria Escolar, i estan guiats pelsseus principis i objectius fonamentals, així com laseua metodologia i fases.

No obstant això, el nostre projecte presenta una par-ticularitat que és una procés que pretén una triplefinalitat, ja que a més de proposar la busca d'unamillora de les condicions soci ambientals del centreescolar, també pretén aconseguir un estalvi efectiu iquantificable de recursos econòmics, al mateix tempsque contribueix a l'educació mediambiental delsagent educatius des d'un procés participatiu que cris-tal·litze en la consolidació d'una ciutadania activa iresponsable.

Les àrees sobre les quals s'ha treballat han estat:

• Aigua• Energia• Residus• Paper

Fases:1. Fase prèvia:2. Diagnòstic socio-ambiental del centre.

A partir d'aquest diagnòstic, s'han tret unes conclu-sions valorades per tal d’ elaborar un pla d'acció pera intentar millorar aquells aspectes mes negatius. Laposada en marxa del pla d'acció es deixa per a l'anyque ve perquè un altre grup reprenga el treball.

José Rodríguez Serrano 4t PDC

19

Escoles compromeses amb el planeta

Page 20: Cassola 25

LLaa CCaassssoollaaRREEPPOORRTTAATTGGEESS

20

Projecte de convivència i joveorquestra

Al llarg del curs s’han estat treballant duesiniciatives que enriqueixen el nostre projec-te educatiu.

En primer lloc cal parlar de la COMISSIÓ DECONVIVÈNCIA que començà a funcionar en els mes degener i que es va presentar al claustre del professorat deFlorida Secundària. Aquesta comissió està integrada peralguns delegats i delegades dels grups i per membres de lacomissió de mediació i té com a objectiu contribuir al des-envolupament d’un model de convivència en positiu en elnostre centre, basat en els valors de la democràcia, de latolerància i el respecte mutu entre les persones.

En aquest claustre varen presentar al professorat un vídeoque han gravat per tal de promoure entre l’alumnat el res-pecte cap a les instal.lacions i el mobiliari del centre, tanpel que fa a l’aspecte exterior com a l’intern, on mostra-ven les pintades i els desperfectes que han anat deteriorantla imatge del centre. El vídeo fou presentat a totes les tuto-ries i fou el punt de partida per a realitzar una sèried’activitats encaminades a millorar aquest aspecte. Entreles iniciatives que la comissió va proposar han estat lessegüents: la creació de brigades per a netejar o pintar elsmurs, la modificació per a millorar alguns graffitis, la rea-lització de murals en les setmanes temàtiques o jornadesinternivells, etc...; assessorats pel professorat de plàsticadel centre i per dissenyadors i professionals de les artsplàstiques (graffiters, pintors/es...).Al llarg del curs s’han realitat diverses activitats ambaquestes objectiu: xarrades a les tutories, premi de graffi-tis, etc...

L’altra iniciativa que volem destacar és que el projecte dela JOVE ORQUESTRA DE FLORIDA ja és tota una rea-litat. Cal recordar que l’orquestra va nàixer el curs passati que ja compta amb un bon bagatge pel que fa a actua-cions. A més, enguany ha participat en la celebració de laFesta de Nadal i en la del Dia de la Pau.

També volem comentar que l’AMPA col.laborarà demanera directa amb la jove orquestra a través d’una sub-venció econòmica per a la compra d’instruments de per-cussió, la qual cosa repercutirà directament en ampliarl’oferta d’activitats i actuacions de la nostra orquestra.

D’altra banda, per part del seu responsable, el professor demúsica, Vidal Sastre, s’està estudiant la possibilitat departicipar en concursos escolars i de realitzar intercanvisamb bandes d’altres centres educatius, així mateix s’estàprogramant la realització de diverses actuacions, tal i comja es va fer el curs passat.

Sense dubte, tan la COMISSIÓ DE CONVIVÈNCIA comla JOVE ORQUESTRA són dues iniciatives que oferei-xen al nostre alumnat un canal de participació i de com-promís actiu en la vida del centre, ja que fomenten expe-riències més enllà de l’aspecte acadèmic i que enriqueixenel nostre projecte educatiu des de la vessant de la convi-vència i de la cultura.

David FerrerComissió de Gestió Cultural

Page 21: Cassola 25

LLaa CCaassssoollaaDDEEPPAARRTTAAMMEENNTTSS:: CCIIÈÈNNCCIIEESS

21

En esta ruta matemática hemos recorridovarios tramos de Valencia en los quehemos medido la altura de las Torres deSerrano, hemos estimado cuántas perso-nas caben en un metro cuadrado de laPlaza de la Virgen y también la propor-cionalidad de nuestro cuerpo. Además,yendo a la plaza de la Reina, pasamos porla calle de la Barchilla, donde nos hanexplicado su arquitectura y origen. En laplaza de la Reina calculamos la altura delMiguelete y la altura de las Torres deQuart. Después, visitamos el Jardín botá-nico donde nos contaron un poco de suhistoria.

La primera parada fue en las Torres deSerrano. Nos enseñaron la Torre pordentro y subimos hasta el último piso.Allí, con la brújula, teníamos que loca-lizar el norte y localizar varios puntos conla ayuda de un mapa. También calcula-mos la altura de las torres, para ello, loque hicimos fue, colocar un espejo en elsuelo, nos separamos de él hasta quepudimos ver reflejada entera la Torre,luego medimos la distancia que había dela torre al espejo del suelo y la distanciadel espejo a la persona que estaba viendoel reflejo. Usando el teorema de Thalespudimos averiguar aproximadamente laaltura las Torres de Serrano. En esta pri-mera parada, nos comentaron tambiénque la geometría euclidiana explicaba laspropiedades de los planos y el espacio tri-dimensional, pero no podía explicar elespacio-tiempo curvo, y era la geometríariemenniana la que sí que podía explicar-la para poder representar las figuras cur-vas. Para entenderlo mejor nos hicieronrepresentar el desarrollo de un cubo y deun cono en una hoja, pero cuando nospidieron hacer el desarrollo de una esferano pudimos: la esfera es una figura curvaque no podía ser desarrollada en un papel,que es algo plano.

La segunda parada fue la Plaza de laVirgen. Nos dividimos en dos grupos, losque estaban a favor y los que estaban encontra de una manifestación ficticia. A

cada uno de los grupos se nos pidió quemidiéramos el largo y ancho de la plaza,y calculamos su superficie. A continua-ción, tanto las personas que estaban afavor como las que estaban en contra esti-maron cuántas personas cabían en unmetro cuadrado y después multiplicamosel área de la plaza por el número de per-sonas que cabía en cada metro cuadrado.Los que estaban a favor estimaron quecabían 3 por metro cuadrado y los queestaban en contra sólo una persona. Alhacer el cálculo total de gente asistente ala manifestación nos dimos cuenta de porqué muchas veces en las noticias difierentanto los resultados de los asistentes,según quién dé dicha noticia y cómo lointerprete.

Otra de las paradas que hicimos fue en laplaza de la Almoina donde nos hicieronver que las tapas del alcantarillado sonredondas y las de los registros de lasredes eléctrica, telefónica y de agua pota-ble, no. ¿Por qué las del alcantarilladoson redondas y las otras no?, esta fue lapregunta que nos plantearon. Las delagua son redondas para que la tapa no secaiga por el agujero, ya que la pongascomo la pongas no puede caerse y sonmás fáciles de colocar y las de telefónicason rectangulares porque solo debenpasar cables y no hay ningún peligro si secaen.

Caminando un poco más hasta la calle dela Barchilla nos explicaron que, en lapasarela que conecta la catedral con elPalacio arzobispal, en el muro delPalacio, hay una piedra de la época roma-na que sirvió de modelo para el recipien-te que se utilizaba como medida de loscereales. Esa medida se llamaba “barchi-lla”, que da nombre a la calle.

Otra de las actividades matemáticas fuecalcular la altura del Miguelete: llegamosa la plaza de la Reina y nos encontramoscon una maqueta de parte de la plaza.Midiendo una parte en la maqueta y esa

misma en la realidad pudimos calcular laescala a la que estaba construida.Después, usando las reglas de la propor-cionalidad y midiendo la altura delMiguelete en la maqueta, calculamos sualtura en la realidad.

En las Torres de Quart, utilizando cál-culos parecidos a los de las Torres deSerrano, calculamos su altura, pero enlugar de espejo usamos un instrumentollamado clinómetro, que sirve para calcu-lar ángulos, y en lugar de usar el teoremade Thales, usamos la trigonometría.

Y, por último, llegamos al JardínBotánico donde observamos los elemen-tos geométricos presentes también en lanaturaleza dentro del Jardín: los fractales.Y después volvimos a casa.

Esta excursión nos ha parecido una expe-riencia muy buena para aprender mate-máticas fuera de las aulas, hemos practi-cado los contenidos y los ejercicios traba-jados en clase de un modo mucho másreal. Ha sido una actividad muy diferenteen la que hemos aprendido muchas cosas,algunas de las cuales explicamos aquí, ygracias a ella, las cosas que vemos enclase nos han resultado más fáciles deentender.

Luciana Reguera i Candela González.4t ESO A

Ruta matemàtica per la ciutat deValència

Page 22: Cassola 25

LLaa CCaassssoollaaDDEEPPAARRTTAAMMEENNTTSS:: CCIIÈÈNNCCIIEESS

22

En la asignatura de Ciencias del MundoContemporáneo hemos estado trabajando cuestionesde ecología y reciclaje, así como algunas de las pro-blemáticas medioambientales de nuestro planeta. Ycon este artículo podemos llegar a conocer la segun-da vida que les espera a la mayoría de los objetos tec-nológicos que desechamos.

Ya estamos habituados/as a mirar la procedencia delos objetos tecnológicos que nos rodean y encontrar-nos con un “MADE IN INDIA” que cada vez nosresulta más familiar. Pero, ¿realmente sabemos enqué condiciones están fabricados?

A India llegan multitud de desechos electrónicos pro-cedentes de zonas tan desarrolladas como EE.UU. oEuropa. Bajo la excusa de reciclar todos estos com-ponentes, de lo que un día fueron móviles o cámarasdigitales, se esconde un gran negocio que gira entorno a este reciclaje ilegal que no sólo se aprovechade la gran situación de consumismo en la que nosencontramos, si no que también pone en riesgo lavida de los trabajadores que manipulan numerososcables y materiales tóxicos.

Por otra parte, el acortamiento de los ciclos de vidade los productos electrónicos que consumimos estápropiciando una nueva cultura, la de usar y tirar. Sí,es cierto que luego los componentes de estos produc-tos puede que los reciclemos, pero si no produciése-mos tantos y conservásemos los móviles, por ejem-plo, más de tres o cuatro no años, no haría falta tanto

reciclaje. Además, otra excusa para la importaciónilegal de esta basura tecnológica es la “solidaridad”.Supuestamente enviamos ordenadores para que laspersonas con pocos recursos puedan aprovecharlos,pero ¿realmente les llega algo? Para regular estaentrada de basura a países como la India, se elaboróel convenio de Basilea, donde los países desarrolla-dos se comprometen a no exportar desechos tóxicosa las naciones subdesarrolladas.

La intención y la teoría están muy bien, pero ¿quépasa con la práctica? Precisamente EE.UU., uno delos países que más tóxicos produce, no firmó esteconvenio y así no se comprometió a nada, y sigueenviando restos electrónicos a Asia, para conseguirlibrarse de una parte de la contaminación local y evi-tar los costes que supone un buen reciclado.

Si trabajar en una planta nuclear es peligroso, traba-jar expuesto/a, sin ninguna protección, a materialestóxicos como el mercurio o el plomo también lo es.Y a pesar de que esto pueda llegar a causar enferme-dades como el cáncer o provocar daños en el cerebro,los trabajadores de Nueva Delhi prefieren poner susvidas en riesgo por dos euros diarios que morir dehambre.

María AtiénzarPrieto1º Bachillerato B

Índia: el vertedero electrónico delmundo

Page 23: Cassola 25

LLaa CCaassssoollaaDDEEPPAARRTTAAMMEENNTTSS:: CCIIÈÈNNCCIIEESS

23

Recorde encara l’escepticisme amb el qual vaig rebrela notícia de què el divendres set de maig, aniríemd’excursió a la l’Albufera. Ja havia anar dues vega-des amb l’escola: una en sisé i altra en segon del’ESO, i pensava que tornaríem a fer el mateix. “Unaaltra vegada!, Quin rotllo!”, vaig pensar quan EmparMedina, la professora organitzadora de l’eixida, ensva explicar el que anàvem a fer.

Bé, realment en aquesta ocasió no varem fer elmateix que en altres cursos. Aquesta vegada anàvemal Tancat de la Pipa. Comprenc que dit així, tal qual,tampoc et diga res de l’altre món, però a mi, unavegada feta la sortida, cada vegada que sent aquestnom, o el de l’Albufera, com a mínim tinc un pensa-ment i una visió diferent d’aquesta, i a més, si empreguntes, fins i tot puc contar-te el que hem aprés,tots junts, d’aquest verd i vistós paratge. Això, preci-sament, és el que pense fer en aquest article.

La sortida estava programada per tal de comprovarcom són els diferents tipus ecosistemes que hemestudiat a classe, i conèixer com és l‘ecosistema del

Tancat de la Pipa. En teoria, l’ecosistema és el con-junt de bicenosi i biòtop, açò és, el conjunt d’éssersvius, les relacions entre ells i el medi i les condicionsmediambientals, (temperatura, salinitat de l’aigua,humitat), i com afecten aquetes als éssers vius. Així,poc a poc, varem veure com una falaguera anomena-da Azola pot invadir tot una parceleta sense deixarcréixer cap altra forma de vida, o com un conjunt defiltres, compostos per plantes específiques, pot puri-ficar i millorar la qualitat de l’aigua a l’Albufera, pas-sant l’explicació de com una espècie importadad’altres ecosistemes pot ajudar al medi ambient, (certes espècies vegetals purificadores d’aigua), operjudicar una altra fent-la competència per la vida,(el cranc roig).

Tot això va ocorrer al Tancat de la Pipa, que semblamentida, ha estat tan de temps a prop nostre sensepoder coneíxer la seua capacitat de generar vida.Esperem que siga així i continue prop de nosaltresper a disfrutar-ho nosaltres i els pròxims inquilinsdels pupitres de 4t de l’ESO. El Tancat de la Pipaque, per cert, abans va ser un arrossar, i va deixar pasa la creació d’aquesta part del Parc Natural del’Albufera, que compta amb dues marjals, els filtresverds i un ullal, i acaba en la Punta de Llebeig, ja partde la llacuna, i es rodejada per la sèquia de Catarrojai el barranc del Poyo.

Però, abans, i després d’aquesta demostració de vidai saber, tocava fer una mica d’exercici muntats en lesnostres bicicletes, per tal d’arribar al nostre destí,escoltats per la policia, i superant algun que altreincident. Amb 34 bicicletes, per força, algunas’havia de punxar, una cadena s’havia d’eixir... Haestat molt bé la sortida, encara que, a la millor, el dela roda no pensa el mateix.

Víctor del Moral4t ESO A

Sortida al Tancat de la Pipa

Page 24: Cassola 25

LLaa CCaassssoollaaDDEEPPAARRTTAAMMEENNTTSS:: CCIIÈÈNNCCIIEESS

24

Des del departament de Ciències s’ha organitzat laparticipació de l’alumnat en diverses Olimpíadesd’assignatures d’aquest departament amb els objec-tius d’implicar i motivar més profundament al’alumnat cap a aquestes matèries i de fomentar laparticipació en activitats extraescolars.

OLIMPÍADA MATEMÀTICA

El dissabte 24 d'abril 5 alumnes seleccionats perrepresentar Florida Secundària es presentaren a laFase provincial de l'Olimpíada Matemàtica realitzadaen la localitat de Godella.

Des del principi de curs, l’alumnat de 2n i de 4td’ESO han estat realitzant activitats per a la prepara-ció de l'Olimpíada Matemàtica amb l'objectiu de tre-ballar d’una forma diferent les Matemàtiques.

L'alumnat seleccionat ha sigut: Nivell 2n ESO- Ruben Martinez Puchades- Luis López Hernández- Maria Jiménez Moreno- Segio Frutos Pinés

Nivell 4t ESO- Luciana Reguera SanchezDels alumnes seleccionats a la Fase comarcal del'Olimpíada matemàtica, l'alumne de 2n d'ESO LuisLópez Hernández es va classificar per a participar ala Fase Provincial de l'Olimpíada que es celebrà aGandia el 15 de maig.

Si voleu veure les proves realitzades i obtindre més informació al voltant d'aquesta convocatòria consulteu:http://www.semcv.org/valencia/Olimpiada2010/olimpiada2010.htm

OLIMPÍADA DE BIOLOGIA

El dissabte 27 de febrer, 10 alumnes de 2n de batxi-llerat de Ciències participaren en la fase Autonòmicade la Olimpíada de Biologia, realitzada al Campus deBurjassot de la Universitat de València.

L’objectiu bàsic d’aquesta activitat és eld’ESTIMULAR i DIFONDRE les ciències biològi-ques com a ciència i com a part integral de la seuacultura científica, així com tenir un punt de trobada,entre l’ensenyament secundari i la universitat.

Olimpíada matemàtica i Olimpíada biològica

Page 25: Cassola 25

LLaa CCaassssoollaaDDEEPPAARRTTAAMMEENNTTSS:: SSOOCCIIAALLSS

25

"ELS TREBALLS I ELS DIES" GUANYA EL IV PREMIO ESPIRAL EDUBLOGS 2010

El bloc de treballde l'alumnat deFILOSOFIA iCIUTADANIA"Els treballs i elsdies" ha guanyatel 1r PREMId'Edublogs en lacategoria "Blogsde Alumnos yAlumnas deBachillerato".

El passat dia 5 de juny anaren a recollir el premi a Madrid. Des la Cassola ens alegrem moltíssim d’aquestpremi i volem felicitar, tant l'alumnat que ha col.laborat, com a la professora de Filosofia i Ètica, Ana Estelai Gallach, impulsora i coordinadora del bloc.

També us passem l’adreça per si voleu visitar els treball realitzat: elstreballsielsdies.blogspot.com/

BLOCS DE L’ASSIGNATURA D’ÈTICA DE 4t D’ESO

El Seminari de Filosofia i Ciutadania ha inaugurat un nou bloc per a treballar l´assignatura d´ETICA de 4td’ESO.

El nom del bloc és L´ESPILL DE LA BLANCANEUSi l´adreça és http://agora-etica.blogspot.com.

L’alumnat d’aquesta assignatura s’ha estrenat en la cre-ació de blocs per a a investigar i reflexionar èticamentsobre els problemes que els interessen.

Podeu consultar el treball de l’alumnat en els blocssegüents:htpp://tufamiliaylamia.blogspot.comhtpp://princetonny.blogspot.comhtpp://lapauenguerra.blogspot.comhtpp://lavidaenrosaobscur.blogspot.com

Blocs d’Ètica i Filosofia

Page 26: Cassola 25

LLaa CCaassssoollaaDDEEPPAARRTTAAMMEENNTTSS:: SSOOCCIIAALLSS

26

A continuació teniu alguns exemples dels textos argumentatius elaborats i publicats enels blocs de l’alumnat.

¿Es legítimo utilizar la violencia contra un tirano?

No, no lo es, como tampoco lo es que estos la ejerzan. Quizá alguien pueda pensar que sies legítimo usar la violencia, que al fin y al cabo ellos son los tiranos, son ellos los quehacen daño, tú no, tú tan solo serías la persona que lucha contra ellos, que se defiende,

serías el salvador. Sin embargo, al hacerlo, al usar la violencia como solución, ¿no estássiendo al fin y al cabo un tirano tú también? Puede que ellos, los tiranos, no se vean como

los malos si no como los salvadores de aquello que defienden, quizá hayan seguido elmismo planteamiento que tú, simplemente se estén defendiendo de quién creen que es el

tirano. Y es que es difícil saber cuándo dejas de defenderte para ser tú el que ataca, en quémomento se cruza esa pequeña línea que te separa del tirano para convertirte en uno de

ellos.

Laura Gonzàlez 4t ESO C

És legítim utilitzar la violència contra un tirà?Anys i anys utilitzant l’arma de la paraula sense ninguna solució.

Quan utilitzes l’arma de la paraula per a trobar la solució i no la trobes, et desesperes,quan et desesperes no et queda altra alternativa que utilitzar la lluita armada per defendre

el teu territori, els teus drets, la teua família, la teua història i trobar la llibertat.Si ha hagut anys i anys de repressió utilitzant la violència per part de unes persones, quefins i tot algunes encara tenen un lloc assegurat en aquesta societat, perquè no es podria

considerar legítim fer-ho altres persones?El poble te tot el dret del món per lluitar per el seu futur, i si democràticament no es pot

fer, o hi ha un altre camí que utilitzar la violència.Jo trobe completament legítim defendre la teua història, els teus drets, la teua família utilit-

zant la violència, perquè desgraciadament, no hi ha un altre camí que aquest.Gràcies per la vostra atenció.

Albert Campos Ferrer 4rt C

Page 27: Cassola 25

LLaa CCaassssoollaaDDEEPPAARRTTAAMMEENNTTSS:: SSOOCCIIAALLSS

27

Es legítim utilitzar la violència contra un tirà?

Un tirà és un governador absolut que obté el poder en contra de la voluntat del poble i queno coneix més lleis que el seu caprici, que s'apodera dels béns dels seus súbdits i que a més

els s'enrola per anar a apoderar-se dels seus veïns. Les desavantatges de viure baix unadictadura son les següents: priva de la llibertat de fer el que es vulgui, viure baix el teus

ideals, principis, les teues decisions no es poden expressar lliurement i les nostres idees noson lliures de fer ni de pensar. Dels avantatges no podem dir molt, sols que beneficia a unspocs que estan baix el protectorat del tirà, fent al seu caprici el que volen i sense cap res-

pecte a la dignitat humana . Un dels molts exemples de dictadures es la que tots coneguem;la dictadura a la qual estigué sotmesa Espanya baix el nacionalcatolicisme, ideologia

influenciada per en nacionalsocialisme provinent de l’Alemanya dels anys 30.

Ara que ja sabem açò podem contestar a la pregunta, és legítim usar la violència contra untirà?.

És legítim estar sotmès al anar i vindre del caprici d’una persona?És legítim no viure en llibertat i en un mon sense justícia?

És legítim no tindre la dignitat que deu tindre un ser humà i que per la sola voluntat d’unhome es puga perdre?

Per a mi es una de les poques situacions que legitimen l’ús de la força, per així poderdefensar la llibertat i dignitat humana, i a més, l’ús de la força esta legitimat com un dret

reconegut internacionalment en quant es reconeix per la pròpia ONU la llibertat d’unpoble a la seua autodeterminació, i es que el tirà assegut en el poder no permetrà mai queningú el faça fora del poder, tanmateix que intentarà agafar-se al poder de per vida i bus-

carà la forma de legitimar la seua permanència canviant lleis i fent veure que el seu governes participatiu. El que no pot fer una persona que ha obtingut el poder per la força com esun govern despòtic, es inculcar-nos el que ells volen, ni canviar les nostres ideologies crecque qualsevol persona deuria lluitar i ho faria contra qualsevol tirà que tractara de impo-

sar-nos les seues idees i punts de vista. La violència contra el tira és l’últim i extrem,recurs dels desesperats, i en eixe sentit totalment lícita. Deposar al tirà és fins i tot un

deure moral, en mon de la llibertat i la dignitat del ser humà.

Paula 4t C

Page 28: Cassola 25

LLaa CCaassssoollaaDDEEPPAARRTTAAMMEENNTTSS:: SSOOCCIIAALLSS

28

Des de l'assignatura de F.O.L. (Formació i OrientacióLaboral) l´alumnat de 4t del Projecte de Diversi -ficació Curricular ha estat participant al llarg del cursen un projecte d´estades en empreses.

Al llarg de set setmanes, l’alumnat no venia el dime-cres a classe perquè cada alumne/a realitzava una“estada” en l’empresa que havia triat.

Abans, cada alumne/a havia triat una PROFESSIÓque li podia interessar i, des del centre, es va buscaruna empresa d’eixe sector professional.

Al llarg de les set setmanes de duració del projecte,els estudiants anaven observant la realitat de la pro-fessió que havien triat i, també, col.laboraven en peti-tes tasques que els encomanaven, amb l’objectiu deveure i acabar de decidir si, realment, els agradariadesenvolupar eixa professió.

En tornar de l’estada, l’alumnat va comentar lesdiverses experiències per anar enriquint l’experiènciapròpia amb la dels companys i companyes.

Entre les empreses i activitats triades per l´alumnatpodem trobar: ESPECTACLES, EDUCACIÓ IN -FANTIL, ESPORTS, COMERÇ, MECÀNICA OVETERINÀRIA.

Aquesta és una activitat que està fora l que estanhabituats a fer, i que trenca un poc la rutina il´organització del currículum del curs. Ha estat unaexperiència molt enriquidora.

La valoració que fan de l’experiència, tant la profes-sora com l’alumnat, és molt positiva, ja que estemmolt il.lusionats perquè pensem que va a resultarmolt motivadora i que ha ajudat al nostre alumnat aprendre decisions de futur basats en l’experiència iamb "més coneixement".

Esther RomoDepartament de Socials

Estades en empreses

Page 29: Cassola 25

LLaa CCaassssoollaaDDEEPPAARRTTAAMMEENNTT:: SSOOCCIIAALLSS

29

L’alumnat de 3r d’ESO de l’optativa de Miniempresaha creat enguany dues cooperatives, TEAM-A iHCV, dedicades a la venda de productes de Navarra iAstúries respectivament.

Al llarg del curs l’alumnat ha hagut se seguir tots elspassos necessaris per a la creació d’una empresa: hanhagut de decidir la forma jurídica de l’empresa, apor-tar capital, definir el seus estatuts, crear un nom i unlogotip, distribuir-se les tasques i fer l’organigramade l’empresa, buscar productes i proveïdors, crear uncatàleg de productes, i comprar els productes perpoder vendre’ls després.

Com a punt i final de l’activitat, es va organitzar unmercat en la Fira de València en la celebració del Diade la Persona Emprenedora, organitzat per laConselleria. Allí varen acudir totes les cooperativesescolars de la Comunitat Valenciana, un total de 20empreses, a vendre els nostres productes. Com aanècdota cal dir que els alumnes de Florida li varenvendre un xoriço al Conseller d’Educació, no va sercosa fàcil d’aconseguir perquè el conseller no veniadisposat a comprar, però ells utilitzant la seua capaci-tat de persuasió i exercint com a bons venedors, hovarem aconseguir.

Per altra part, cal dir que aquesta activitat completade manera pràctica els continguts de l’assignatura jaque els estudiants han de utilitzar i elaborar la docu-mentació habitual en una empresa: compte bancari,fulls d’encomanda, cartes comercials, albarans, fac-tures, xecs,...

Aquesta optativa permet treballar moltes competèn-cies que són bàsiques en el procés d’aprenentatgecom són: el treball en grup, la capacitat de prendredecisions i d’assumir riscos i les practiquen les com-petències bàsiques d’expressió oral i escrita. A méss’han d’enfrontar a situaicons de la vida real, amb lesquals no es troben habitualment i han d’aprendre acomportar-se en elles.

A més han d’utilitzar les TIC i aplicar coneixementsadquirits en altres assignatures... I, per últim, a mésde conèixer el funcionament d’una empresa, entendremillor la figura del empresari i s’han format enl’esperit i el compromís emprenedor... En definitiva,la creació de miniempreses és un complement pràcticperfecte per al seu procés d’aprenentatge

Esther RomoProfessora d’Economia

Miniempresa cooperativa

Page 30: Cassola 25

LLaa CCaassssoollaaDDEEPPAARRTTAAMMEENNTTSS:: SSOOCCIIAALLSS

30

El dilluns 14 de juny tingué lloc la representació delMusical «Ballant, ballant» realitzar per l’alumnat de4t d’ESO.

"Ballant, ballant" és l’última de les activitats del pro-jecte interdisciplinar de 4t, “Llums i ombres al segleXX». Aquesta activitat ha estat una estupenda mane-ra de tancar el pas per l’ESO d’aquesta promociód’alumnes, amb una tasca global i on totes i tots hanestat ben implicats.

El musical s’ha organitzat com un passeig per la his-tòria, les emocions i la música de l’Espanya del segleXX, des de l’època de la II República, fins al’actualitat.

Les imatges, les veus, la poesia, la música i el ballens han acompanyat i ens han contat bona part delquè l’alumnat ha aprés al llarg del 3r trimestre sobrela història, l’art, la literatura, la vida… El musical,amb vuit escenes, i una sèrie de projeccions ens hanapropat a quatre dels moments clau del segle XX.

Les escenes representades són “Missions pedagògi-ques”, “La guerra i els dos bàndols”, el “Bombardeigde Guernica”, “Corrandes de l’exili”, “Florido Pensil”,“Guateque”, “Universitat” i “Tribus urbanes”.

El públic, l’alumnat de 1r, 2n i 3r d’ESO, i la majorpart del professorat del centre ha pogut gaudird’aquest espectacle què ens ha donat l’oportunitat deconèixer algunes de les llums i les ombres del segleXX a Espanya.

Cal donar l’enhorabona a tots els implicats en el pro-jecte: professorat i alumnat de 4t d’ESO que han tre-ballat de valent i de manera intersdisciplinar per por-tat endavant un projecte ben creatiu i amb una enor-me càrrega d’implicació i d’esforç.

Equip Docent de 4T d’ESO

Musical “Ballant, Ballant”

Page 31: Cassola 25

LLaa CCaassssoollaaDDEEPPAARRTTAAMMEENNTT:: LLLLEENNGGÜÜEESS

31

Des del seminari de LLENGÜES ESTRANGERES de Florida Secundària s’ha treballat enguany per orga-nitzar les proves homologades per a l’obtenció del CERTIFICAT de NIVELL BÀSIC d´anglés i francés pera l´alumnat de l´ESO, de BATXILLERAT i de Formació Professional, tot seguint les instruccions de l´ordrede la Conselleria d´Educació de 23 de desembre de 2009 per als centres educatius valencians.

A la prova s’han presentat la majoria dels estudiants de 4t d´ESO i de 1r i 2n de batxillerat matriculat en elcentre. Des del centre se’ls ha facilitat tota la informació necessària sobre els objectius i els continguts de laprova així com els terminis i la sol.licitud per a realitzar-la.

Cal dir que els resultats del nostre alumnat han estat positius, la gran majoria ha obtingut aquest certificat.

Abraham CerveróDepartamento de Llengües

Certificat de Llengües

Page 32: Cassola 25

LLaa CCaassssoollaaDDEEPPAARRTTAAMMEENNTTSS:: LLLLEENNGGÜÜEESS

32

El Departament de LLENGÜES en col.laboracióamb la BIBLIOTECA ha posat en marxa un Concursde Relats Curts.

El concurs està dirigit a l'alumnat de 1r, 2n i 3rd'ESO, encara que tant la resta de l'alumnat, com elprofessorat i les famílies també poden participar.

A continuació teniu alguns exemples dels microrelats:

HIROSHIMA

Una dona està asseguda sola a casa, sap que no hiha ningú més al món. La resta de la humanitat s’haextingit. De sobte, criden a la porta. La dona s’alçadel seu sofà i va a obrir la porta. Aleshores quan vaobrir la porta es quedà molt sorpresa, un jove ambuna moto estava a l’entrada de la seua casa.Era un empleat del telepizza que li duia una pizzacarbonara.- Esta pizza és per a mi? però si la humanitat s’haextingit!. digué la dona.- La bomba nuclear matà a tota la humanitat peròvostè i els pizzers vam sobreviure.Com podia ser que els pizzers de telepizza haguerensobreviscut a la bomba nuclear? la dona recordà quequan era jove treballà en telepizza. La dona li diguéal pizzer:- Com pot ser que hagem sobreviscut a la bombanuclear?- digué la dona.El pizzer li contestà:- Els pizzers estem fets d’altra pasta.Alex Tordera 2n C

DAME UNA OPORTUNIDAD

Una mujer está sentada sola en su casa. Sabe que nohay nadie más en el mundo: el resto de la humanidadse ha extinguido. De repente llaman a la puerta.

¿Quién es?Es una oportunidad llamando a la puerta. La chicaestá atemorizada, la soledad se había apoderado deella. Sus piernas, temblorosas, hablaban por ella.Intentaba levantarse, pero el miedo se lo impedía, laaferraba a la silla. Intentos fallidos dejaban huellaen su cuerpo.Vuelve a sonar el timbre, la ventana no deja ver másque destrucción y soledad. Sus nudillos no dejabande temblar, y en un movimiento sin cesar ella se man-tenía quieta en la silla.Su mente nublada no pensaba en otra cosa que lamuerte o la soledad inmensa en la que ahora sesumía su mundo. “Sólo quedan recuerdos” se repe-tía una vez y otra. “Se ha acabado, todo se derrite”pensaba mientras las lágrimas mojaban sus tiernasmejillas. Se decidió y por fin se levantó. Cuandoabrió la puerta su oportunidad se había ido parasiempre.

Moraleja: No dejes escapar tus oportunidades porculpa del miedo.

Anna García 2n C

Concurs de relats curts

Page 33: Cassola 25

LLaa CCaassssoollaaDDEEPPAARRTTAAMMEENNTTSS:: LLLLEENNGGÜÜEESS

33

PORTA OBERTA

Una dona està asseguda sola a casa, sap que no hi ha ningú més al món. La resta de la humanitat s’haextingit. De sobte, criden a la porta i se n’adona que deuria estar somiant, que els seus últims records onveia com l’univers complet desapareixia davant seu amb una implosió de densitat infinita semblant a la queva donar lloc al Big Bang havia estat fruit de la seua imaginació. La dona pensa que segurament ha sigutun efecte secundari d’haver estat preparant l’examen de Ciències per al Món Contemporani del diasegüent.

Es fica de peu i amb una sensació d’alliberament de la tensió acumulada per aquells pensaments es diri-geix relaxadament cap a la porta i obri… de sobte, torna l’angoixa i amb la porta oberta es sorprèn de noveure ningú.

Enric OrtegaProfessor Departament de Ciències

Page 34: Cassola 25

LLaa CCaassssoollaaDDEEPPAARRTTAAMMEENNTT:: EEXXPPRREESSSSIIÓÓ

34

Des de l’assignatura Projecte d'Investigació de 4t'ESO,que imparteix Toni Mas, l'alumnat ha realitat alllarg del curs una sèrie de murals que ha pintat endiversos llocs del nostre centre.

Al mur exterior del centre de secundària s’ha estatrealitzant un gran mural que recull les imatges i lesicones més representatives del s. XX. Aquest muralestà relacionat també amb el Projecte Interdis -ciplinar encetat en 4t d'ESO al voltant de "Les llumsi les ombres al s. XX".

Per altra banda, alguns pilars del 1r i 2n pis estandecorant-se amb la integració dins de l'espai de pin-tures de Gustav Klimt i Keith Haring

Al pati, l'alumnat està reproduïnt murals de JoanMiró, Andy Warhol i Fernand Lèger.

La producció d’aquestes expressions artístiquessuposen la realització molt pràctica en el camp deles arts plàstiques d’aquest projecte d’investigació.A més, les propostes treballades estan molt relacio-nades amb algunes de les propostes de la Comissióde Convivència de què l'alumnat "FAÇA SEU ELCENTRE" mitjançant la seua implicació en la deco-ració del mateix.

Així mateix, l’activitat s’enllaça perfectamentamb els objectius del nostre projecte educatiu depotenciar la implicació de l’alumnat i enriquir lanostra oferta educativa amb activitats culturals iartístiques.

Toni MasDepartament d’Expressió

Art a Florida

Page 35: Cassola 25

LLaa CCaassssoollaaDDEEPPAARRTTAAMMEENNTT:: EEXXPPRREESSSSIIÓÓ

35

Durant el 3r trimestre a Florida s’ha emés un programa de ràdio anomenat “Les Orelles de Florida”, presen-tat per Maria Clérigues, Elena Roig i Paula Hernandez de 4tC.

Aquest projecte va sorgir de la classe de Projecte d’Investigació que imparteix Toni Mas als alumnes de 4td’ ESO. Els alumnes podem elegir un tema que ens agrade sobre el que investigar i nosaltres vam elegirexplorar el món de les emissions de ràdio, ja que ens pareixia un tema molt interessant i vam pensar quepodríem divertir-nos molt.

Treballarem aquest tema tot el segon trimestre, decidits a emetre un programa d’elaboració pròpia a l’últimaavaluació.Per saber com funcionaven aquestes coses, hem comptat amb la col·laboració d’Aldaia Ràdio, on ens handonat informació sobre el que es feia a una ràdio. També ens han donat alguns consells per a l’emissió i enshan ajudat a fer la falca de la ràdio, que sona tots els dimarts a l’hora del primer pati.

Maria Clérigues, Elena Roig i Paula Hernandez 4t ESO

Taller de Ràdio

Page 36: Cassola 25

Gràfiques Vimar, s.l. • C/Alqueria de Raga, 11 • 46210 - PICANYA - ValènciaTel. 96 159 43 30 • Fax: 96 159 30 58 • [email protected] • www.vimar.es