NDEXIntroducci1Estrategia de recerca4Desenvolupament7Conclusi17Bibliografia19

INTRODUCCILa infermeria s una professi que es basa en el cuidar. Aquest acte ens ha de reconixer com a professionals, com a persones amb uns valors caracterstics, propis i amb fonaments per tal de poder desenvolupar la nostra tasca amb la millor delicadesa i perfecci possible.Tot i haver fet grans canvis en els ltims anys, la nostra futura professi encara ha de polir algun aspecte referent al rol que desenvolupen les infermeres dintre de lequip interdisciplinari, acotant al millmetre les competncies que t cada professi dins daquest mbit.Lassignatura dEducaci per la Salut ens ha submergit dins del mn de latenci primria (juntament amb lassignatura Infermeria i Salut Comunitria que vam cursar al primer semestre), i el seu temari ens ha perms profunditzar en un aspecte tan essencial de latenci primria com el disseny dun programa de salut, entre altres coses. Leducaci sanitria podrem dir que s un fet innovador del mn de la infermeria, ja que anys enrere la medicina paternalista (que poc a poc es va eradicant) no permetia desenvolupar aquest tipus de competncies. Avui en dia, podem dir que leducaci sanitria t un gran pes en la medicina (incloent la infermeria i les altres professions de lmbit sanitari), ja que s un dels mecanismes que utilitzem per dur a terme les nostres tasques de la millor manera possible, sempre tenint en compte el pacient de manera holstica. Les classes daquesta assignatura shan dividit en dos tipus, les classes de teoria on sens ha ensenyat tot el referent a educaci per a la salut, i les classes dABP (aprenentatge basat en problemes), on hem hagut de desenvolupar els casos fins a arribar al punt final, la consecuci dun programa de salut.Aquest treball es basa en un mateix cas, en els qual es demana que es dugui a terme un programa de salut mitjanant les dues etapes: la de planificaci i la de desenvolupament.Els casos es situen al districte de Nou Barris als barris de Porta i Prosperitat, a la ciutat de Barcelona, on sha detectat un augment de lhbit de drogoaddicci entre els adolescents i els joves.Lobjectiu principal (o objectiu general) que ens vam marcar en el nostre grup de treball va ser reduir la prevalena i morbiditat de la droga en els barris de Porta i Prosperitat en cinc anys. Per resoldre aquests casos ho hem fet a travs de laprenentatge basat en problemes(2)(tal i com he explicitat anteriorment), un mtode daprenentatge on el discent mostra un paper actiu i leducador desenvolupa un paper passiu. Els ABP es basen en 4 sessions per a cada cas, on hem hagut de buscar els problemes a tractar amb informaci provinent de bases de dades segures i fiables i per ltim realitzar un mapa conceptual englobant tot el treballat durant les sessions. El fet dhaver de desenvolupar un programa de salut ens va obligar a conixer primer a la poblaci que habita aquesta zona, cercant aix tota la informaci necessria per a tal tasca, i aix poder-la dur a terme de la millor manera possible, tenint en compte totes i cadascuna de les caracterstiques del grup a estudiar. Aquestes sessions ens han servit per aprendre a treballar en equip, a tenir respecte pels altres membres del grup aix com als altres grups mentre ells exposen o aclareixen dubtes; a ser conscients que la nostra futura professi est basada en aquest treball en equip; i a saber fer crtiques constructives tant al nostre grup com als altres, dels quals he aprs moltes coses. Des del meu punt de vista, lobjectiu daquest treball s integrar els coneixements que hem assolit durant el transcurs de lassignatura, juntament amb el que hem aprs durant les classes dABP; de manera que en un futur siguem capaos de desenvolupar i de dur a terme all que ens demani la nostra professi. El fi de leducaci per a la salut s potenciar lautonomia del pacient en quant al restabliment de la seva salut (si ha patit o pateix alguna malaltia) o simplement al fet que les persones es responsabilitzin de la seva prpia salut, la qual cosa es coneix amb el nom dautocura. Leducaci sanitria s una eina que, com a infermeres haurem de fer servir en el nostre dia a dia, per tal de poder brindar les millors cures als pacients. Leducaci per la salut pretn que els pacients, tal i com he esmentat anteriorment, incrementin la seva competncia respecte la presa de decisions sobre temes de salut, les quals afectaran a la seva vida quotidiana, amb familiars, amics i el propi benestar del pacient(1). A ulls meus, la salut s el b ms preuat que podem arribar a tenir les persones, ja que en estat de malaltia tot es trasbalsa de forma que podem arribar a patir conseqncies molt greus. Com a futurs infermers hem de ser conscients que hem de vetllar per la salut dels nostres pacients duna manera integral, s a dir, tenint en compte totes les dimensions de la persona. Noms si desenvolupem la nostra feina de la millor manera possible, farem que la nostra professi, la infermeria satisfaci a tots els pacients, i tamb i no menys importants, als que la duem a terme dia rere dia.

ESTRATEGIA DE RECERCARealitzar la recerca i tria de la informaci, s una part del treball bastant complexa en lactualitat, ja que disposem de una gran quantitat dinformaci de fcil accs a travs d Internet. Per aquesta informaci no sempre es verdica, o est actualitzada, per tant per aconseguir una informaci que necessitem per a cada cas, haurem dutilitzar criteris de recerca per tal de filtrar l informaci de la que disposem. Per iniciar la recerca dinformaci, hem de conixer els temes o les rees de coneixement dels quals haurem de treballar. En el cas del nostre grup, vam identificar com a tema principal, el hbit de drogoaddicci en els barris de Porta i la Prosperitat.En la primera part del cas, els temes tractats van ser la drogoaddicci en joves, els factors predisponents, facilitadors i de refor que sassociaven a aquest comportament, la realitzaci del perfil comunitari i epidemiolgic de la poblaci dels barris estudiats.Tamb vam buscar informaci sobre el diferents programes de salut i en concret del P.R.E.C.E.D.E ( Predisposing, Reinforcing and Enabling Causes in Educational Diagnosis and Evaluation) ampliant la teoria adquirida durant les classes. Tamb vam buscar informaci sobre el Servei dOrientaci sobre Drogues (SOD) ja que el cas ens ho esmentava.A la segona part del cas, com era la continuaci del programa de salut, vam buscar informaci relacionada amb el desenvolupament i lavaluaci del programa de salutEns vam informar sobre els mtodes i recursos per realitzar intervencions, maneres i recursos per a realitzar la avaluaci del procs, estructura impacte resultats del programa de salut implantat. Per tant, vam buscar programes ja realitzats en la mateixa zona, revisant les activitats i els seus resultats, per poder saber quines activitats van demostrar una major eficcia eficincia i efectivitat. Com el que volem era actuar sobre lhbit de la drogoaddicci, havem dinformar-nos per tal de dur a terme un bon anlisis del tema. Vam buscar informaci sobre la drogoaddicci en diverses bases de dades, principalment en Pubmed i Scielo, tamb en pgines web de lAgencia de Salut Pblica de Barcelona, la Generalitat de Catalunya o de lAjuntament de Barcelona.Per filtrar tota la informaci disponible a la xarxa per tal de tenir una informaci ms acurada i detallada sobre el cas que estvem tractant, vam utilitzar una srie de paraules claus, criteris dexclusi i inclusi i operadors booleans. Relacionats amb la drogoaddicci, vam emprar criteris dinclusi que els articles tinguessin menys de 10 anys, tamb que estiguessin relacionats amb els joves, la poblaci diana que tractvem.Daltre banda, com a criteri dexclusi, havem de descartar tots els articles que ens aportaven informaci massa generalitzada ja que no ens eren tils per a la nostra tasca.Les paraules clau utilitzades van ser: drogadiccin, cnnabis, jovenes adolescentes i riesgo drogas. Les recerques las vam haver de realitzar en castell ja que en les xarxes la major part dinformaci que ens interessava estava en castell o en angls i molt poca en catal.En totes les recerques vam emprar loperador boole (AND) jovenes, ja que, aquesta era la poblaci en la que volem actuar. Tamb buscvem informaci sobre drogas (OR) cnnabis (AND) jovenes. Ja que el cnnabis era la droga en que el cas posava ms mfasis, ja que s la droga que mencionava l institut, aix que vam pensar que ens faria servei per acotar la informaci que buscvem.En quant a les intervencions, vam buscar informaci sobre mtodes i recursos que fossin ms adients pel nostre cas. Com a paraules clau usades: intervenciion i drogas, seminario drogas, recursos drogas,drogadictos rehabilitacin, amb els mateixos criteris dinclusi i exclusi esmentats anteriorment. Lobjectiu era saber quins mtodes eren els adients per poder assolir un major canvi en la poblaci diana.Com en el cas anterior, ens vam dirigir a les bases de dades Pubmed i Scielo, per fer la recerca dinformaci. Tamb a la Agncia de Salut Pblica de Barcelona, lAjuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Que ens van proporcionar pgines web associades, que ens oferien programes, activitats, i informacions sobre el tema de les drogues i els joves.

DESENVOLUPAMENTLa present assignatura, Educaci per la Salut, pretn que els alumnes spiguen, entre altres coses, dissenyar un programa de salut, el qual sha dut a terme al llarg de les vuit sessions emprades per a tal tasca. Un programa de salut(3) es pot definir com aquell conjunt daccions implementades pel govern amb lobjectiu de millorar les condicions sanitries de la poblaci. Es promouen campanyes de prevenci i es garanteix laccs de tothom a la sanitat. Un programa de salut ha de tenir uns objectius concrets i determinats, en funci dels problemes que presenta la poblaci definida a estudiar; per poder abordar i dur a terme les intervencions de la millor manera possible. Per poder treballar leducaci per la salut s determinant partir dun concepte holstic de salut, tenint en compte, a ms a ms dels determinants de salut, la voluntarietat de leducand, la motivaci del mateix, la interactivitat i la bidireccionalitat de leducaci sanitria, que ha destar basada en laprenentatge dambds components (leducand (poblaci) i leducador). Totes aquestes bases formen els fonaments del que anomenem atenci primria o infermeria comunitria, que t com objectius la promoci dhbits saludables, lautocura i la responsabilitat de les persones vers la seva salut.El cas que sens ha atorgat el treballarem en dues etapes: la primera la fase de planificaci del programa, i la segona fa referncia a la fase de desenvolupament.El cas es situa al districte de Nou Barris, als barris de Porta i la Prosperitat, a Barcelona.En el cas ens explica que a la Carme, la infermera responsable del Programa Salut i Escola de la zona, li arriba una demanda de salut sobre lhbit de drogoaddicci en els barris de Porta i la Prosperitat, per dues bandes diferents.Per part de lAssociaci de vens de Porta, remarquen un augment de la drogoaddicci en el barri, que els consumidors sn joves i que es troben xeringues i residus produts per aquests.Daltre banda, des de lIES Valldemosa, la directora que prviament havia contactat amb el Servei dOrientaci sobre Drogues (SOD)(4), que va ser creat en resposta de la problemtica produda per el consum dalcohol i altres drogues en adolescents, que va derivar-la a la Carme. Comenten que hi ha un augment dadolescents amb problemes de consum de drogues i que fins hi tot consumeixen en horari escolar.Cada cop els adolescents inicien ms precoment el consum de drogues tan legals com ilegals. Normalment el inici s amb alcohol i tabac que posteriorment poden arribar a desencadenar una addicci al cnnabis, i aquesta addicci pot portar a la drogodependncia de drogues ms fortes en ledat adulta .(5) A partir de la demanda de salut rebuda, la infermera, com a agent de educaci sanitria, decideix abordar el tema a traves de un model comunitari, amb la realitzaci dun programa de salut. Lobjectiu del programa es controlar millorar i ajudar a prendre decisions promocionant la salut individual i collectiva de la poblaci. Si volem fer mfasi en millorar la salut de la poblaci, no podem centrar-nos tan sols en lindividu, sin que hem de posar tots els nostres coneixements i habilitats per conixer tamb el seu entorn, enfocant tot all que lenvolta i que fa que lindividu es comporti duna manera determinada.Tornant al disseny del programa de salut, ens endinsem en la fase de planificaci, la qual es basa en tres premisses bsiques: Analitzar la situaci de salut dels barris de Porta i la Prosperitat i conixer la poblaci a estudiar. Identificar els factors que sassocien al comportament a tractar. Analitzar les dades obtingudes i prioritzar els problemes per tal de poder desenvolupar les intervencions pertinents. Lanlisi de la situaci de salut comporta conixer les necessitats, els principals problemes que pateix la poblaci diana. Per a poder arribar i entrar a una comunitat, primer de tot cal conixer-la, conixer els seus costums i els seus valors, i aleshores ser el moment en qu puguem accedir-hi. Aquest anlisi es duu a terme a travs de dos perfils, lepidemiolgic, que estudia la mortalitat, la natalitat, la morbiditat i els factors de risc tenint en compte les caracterstiques geogrfiques i temporals; i el comunitari.Del perfil epidemiolgic (6) cal destacar les dades obtingudes de la poblaci. La taxa de mortalitat equival al 1.1528% en homes i un 0.6292% en dones. La morbiditat s de malalties com: Hepatitis, SIDA, malalties de transmissi sexual i malalties derivades daquestes. Prevalena: La principal causa de mort en persones de 15 a 44 anys, en 2009 es de: SIDA, sobredosis i sucidi en homes i sobredosis i sucidi en dones. Daltra banda, tenim el perfil comunitari, el qual tracta lestudi detallat de la poblaci. Trobem que sn barris obrers amb poblaci envellida, la creaci del barri data entre els anys 50 i els anys 60. Els habitatges sn pisos normals, edificis nous i vells.En el districte de Nou Barris trobem una poblaci de 167.175 habitants, amb una densitat de poblaci de 20.789 hab/Km2. En el barri de Porta la poblaci total s de 24.772 habitants, amb una densitat de poblaci de 29.452 hab/km2 amb una superfcie de 0.8 km2. En el barri de la Prosperitat la poblaci total s de 26.515 habitants, amb una densitat de poblaci de 44.578 hab/km2 i amb una superfcie de 0.6 km2. Aix ens demostra que hi ha molta gent i pocs habitatges/poc espai. Amb un atur elevat.Hi ha una gran quantitat de Immigrants (15%)la majoria de Centre i Sud Amrica, i una gran quantitat de gitanos.A causa del desallotjament de Can Tunis (assentament marginal que tenia com a principal activitat la droga) es fa un reallotjament i recerca dhabitatges en els barris de Nou Barris, el Gtic i el Raval. (7)En el Barri hi ha serveis pblics: Lhospital de referncia s el Vall Hebrn, hi ha CAP, Instituts, Associacions, Narcosala, Zones verdes i hi ha hagut i es preveu una incrementaci dels serveis en els darrers i els propers anys. (8)

Desprs danalitzar els perfils epidemiolgic i comunitari shan didentificar els factors que van associats al comportament o conducta. Per a desenvolupar aquesta part es fa servir el mtode PRECEDE, que s un dels models de planificaci ms utilitzats en educaci sanitria perqu estudia de una manera molt completa la poblaci en qesti, i ens dna una informaci ms amplia, detallada i associada als factors del perfil a estudiar, a partir del qual podem extreure el diagnstic epidemiolgic, amb el que podrem arribar al diagnstic educatiu o diagnstic de salut(9). La segona etapa de la fase de planificaci equival a la identificaci dels diferents factors que determinen el comportament. Aquests factors sn: predisponents, facilitadors i de refor. Els factors predisponents sn aquells que vnen implcits en cada persona i fan referncia a: Coneixements: 47% de la poblaci tenen estudis primaris o inferiors, Inconscincia de les conseqncies de la droga. Actitud: Immunitat davant les drogues Valors: Influenciats per les drogues Creences: Les drogues no tenen conseqncies.Els factors facilitadors tamb van implcits en la persona i fan referncia a: Habilitats: Capacitat de decisi davant les drogues. Recursos: CAP, Hospitals, Associacions, Narcosales.. Els factors de refor sn aquells que fan que millorin les condicions de la poblaci: Reals: Pressi de grup que fomenta el consum de drogues. Subjectius: Entorn i costums influenciats per les drogues: tradici. Com a ltima etapa de la fase de planificaci trobem lanlisi de les dades que hem obtingut al llarg de tota levoluci de la primera fase i la prioritzaci de problemes. A partir daqu, extraiem el diagnstic educatiu, on afirmem hi ha necessitat de promoci prevenci i tractament del hbit de drogoaddicci per evitar problemes de salut i salut pblica en els barris demandants.El nostre objectiu per tant, ser fer intervencions que reeduquin a la poblaci per tal de poder reduir limpacta de les drogues en els barris.Un element clau per a que un programa de salut sigui efica, efectiu i eficient s la participaci del Pacient Expert.(10) El programa Pacient Expert a nivell de lICS (Institut Catal de la Salut) va ser posat en prctica lany 2006 amb alguns grups de persones que patien insuficincia cardaca.

Amb aix es pretn que sigui el pacient qui tingui la mxima responsabilitat sobre la seva salut, el principal objectiu s que el pacient sigui partcip de tota la evoluci de la seva malaltia i de les decisions pertinents a prendre. El pacient davui en dia s un pacient actiu, s a dir amb empenta per fer-se crrec de la seva salut.

Els professionals de la salut amb un pensament, podrem dir, antic, solen ser paternalistes, volent vetllar per la salut de tots els seus pacients, sent ells els mxims responsables i entenedors de la malaltia. Per sort, aquesta mentalitat est canviant avui en dia, i tot es mira des duna perspectiva molt ms mplia, amb la qual cosa, els professionals hem de procurar que el pacient mostri inters per la seva salut i vulgui responsabilitzar-sen. Hem de ser capaos dempoderar als pacients a tenir un control de la seva salut, sense deixar de banda el fet doferir la millor qualitat assistencial(11).

Un cop realitzada tota la primera part, comena la segona part del cas i del programa de salut, la fase de planificaci.Aquesta part del programa de salut parteix de la formulaci dels objectius, els quals shan despecificar abans dexecutar el programa i han de ser clars, concrets, factibles i mesurables, degut a que a partir dells avaluarem el programa de salut. Lobjectiu general plantejat en el meu grup de treball va ser: Reduir la prevalena i morbiditat de la droga en els barris de Porta i Prosperitat en cinc anys.A partir de lobjectiu general es formulen els objectius intermedis, els quals fan referncia al que esperem de la persona quant a un comportament. Reduir el hbit de drogoaddicci mitjanant la conscienciaci de la influncia de la proximitat i familiaritat del mn de les drogues en el seu dia a dia. Amb una temporalitzaci continua mitjanant un balan anual. Dels objectius plantejats anteriorment, extraiem el objectiu especfic: Conscienciar a la poblaci de tot el que comporta el mn de les drogues.El qual desglossem en tres que defineixen de manera concreta els coneixements, les habilitats i les actituds del canvi de comportament que es vol aconseguir vers la poblaci diana. Coneixements: La poblaci ser conscient dels efectes a curt i a llarg termini de la drogoaddicci, tanmateix, coneixer els recursos existents que pretenen millorar aquest hbit. Habilitats: La poblaci adquirir un poder de decisi sense estar condicionat per lentorn mitjanant els coneixements impartits i posteriorment que contribueixen al empoderament. Actituds: Treure la idea de invulnerabilitat davant les drogues mostrant que les conseqncies a llarg termini tant socials com de salut sn ms greus que la sensaci de plaer que puguin sentir en el moment de drogar-se.(12)Una vegada plantejats els objectius s hora delaborar les intervencions educatives per a cada objectiu. Aquestes intervencions han de cobrir cada objectiu especfic.Per poder dur a terme un bon programa de salut el nostre grup ha decidit separar a la poblaci en tres grups poblacionals: Poblaci en general de Porta i Prosperitat Educaci en adolescents Drogoaddictes crnics.A la Poblaci en general de Porta i prosperitat, sintentar Conscienciar que viuen en un entorn de droga i que aquesta s perillosa. Es donaran a conixer les conseqncies de la droga i els serveis pblics dels que disposen per ajudar-los a afrontar aquest hbit.Aix ho farem a travs de seminaris i tallers prctics. Com per exemple : Colloquis amb pares de fills consumidors. Seminaris sobre drogoaddicci i riscos de malalties de transmissi sexual Grups de suport (on sexpliquen les seves experincies. Xerrades sobre riscos i conseqncies de la salut. Seminaris sobre els tipus de drogues. Promoci dels serveis disponibles Visualitzaci de material audiovisual amb posterior colloqui Narraci dexperincies per part de drogoaddictes, personal sanitari, familiars.En el grup poblacional dels adolescents, hem triat els alumnes de segon de secundaria fins als alumnes de segon de batxillerat. Durant aquests cursos, creiem que sn els ms adients per poder-los conscienciar de que la droga comporta un perill. Els informarem dels efectes a curt i llarg termini del cnnabis, herona, cocana, hachs. De la marginaci com a conseqncia dun problema prolongat de consum de drogues. I els ensenyarem els recursos pblics que tenen al seu abast. Aix ho farem a travs de seminaris i tallers prctics. Com per exemple : Seminaris sobre els riscos de les drogues i les seves conseqncies. Grups de suport per a estudiants consumidors Xerrades sobre riscos de malalties de transmissi sexual relacionades amb les drogues. Seminaris amb pacients experts ( drogoaddictes rehabilitats) Lectura darticles periodstics relacionats amb la drogoaddicci Visualitzaci de material audiovisual i amb colloqui posterior. Xerrades amb familiars de drogoaddictes.I per a lltim grup que seria al de drogoaddictes crnics, en aquest grup som conscient de que no podem pretendre que deixin la droga, per si que podem intentar apropar al toxicman al mbit sanitari, Proporcionals-hi ajuda per millorar la seva salut dins de lo possible a partir deducaci sanitria per exemple de : la importncia de la higiene, tcnica per a punxar-se i de com gestionar els residus per evitar contagis.Aix ho farem a travs de seminaris i tallers prctics. Com per exemple : Tallers sobre prevenci de malalties de transmissi sexual. Seminari sobre mtodes de inserci de droga per via parenteral, riscos i higiene. Tallers sobre els riscos del consum de estupefaents . Seminaris sobre els recursos disponibles per a la desintoxicaci Xerrades amb doctors. Colloquis amb pacients experts ( toxicmans rehabilitats) Grups d ajuda per explicar les experincies personals.En els tres grups poblacionals es faran un taller i un seminari cada ms, per als alumnes als mesos de vacances es seguiran fent xerrades en el centre juvenil i es reprendran al curs vinent. Per a ajustar el pressupost del programa i aix ens sigui ms fcil que lacceptin, hem intentat buscar patrocinadors que ens proporcionin el material necessari per fer les intervencions, utilitzar les aules dels centres escolars o els poliesportius existents al barri, etc. Com a recursos humans hem necessitat infermeres del CAP, la collaboraci dels mestres de lescola, voluntaris dassociacions anti-droga, metges ,el pacient expert, voluntaris.El material que necessitarem: Butlletins, trptics, psters, qestionaris, bolgrafs, condons etc.. El temps de les sessions seran de hora i mitja a dos hores i mitja. Dues sessions per a cada collectiu.Economia : Pressupost anual de 24.800 (Recursos Humans 18.800, Recursos estructurals 4.000, Extres 2.000) (5 anys )Com a punt final del programa de salut cal destacar lavaluaci del programa en general, el qual t lobjectiu de realitzar un judici de valor sobre les activitats desenvolupades o sobre qualsevol altre part del programa. Lavaluaci sha de dur a terme en totes les etapes del procs(13). Aquest punt es basa en quatre subgrups avaluatius, els quals es comentaran a continuaci:

Lavaluaci de les necessitats de la poblaci que shan detectat a la fase de desenvolupament, com poden ser els coneixements que t la poblaci en general sobre el mn de les drogues. Es realitzar mitjanant enquestes, la observaci de la poblaci diana, etc. Lavaluaci del procs t lobjectiu davaluar les intervencions educatives, com el grau de participaci en les mateixes, grau de satisfacci dels participants, els imprevistos que hagin pogut sorgir... per mesurar-ho utilitzarem enquestes dopini vers les activitats, observaci dels participants, reunions dels organitzadors...

Lavaluaci de lestructura t com a finalitat mesurar els recursos humans, materials i financers que es necessitaran per tirar endavant el programa. Com a instruments avaluadors podem utilitzar qestionaris per als participants, escales dopini, etc. Per ltim, tenim lavaluaci de limpacta i dels resultats, la qual avalua els canvis produts en els comportaments de la poblaci objecte del programa. A ms a ms valora leficcia, leficincia i lefectivitat del programa de salut dut a terme.

CONCLUSIEl tema de les drogues sempre ha estat present, per sempre est en constant moviment, abans a Can Ruti ara a altres barris. La droga evoluciona i aix s perills ja que provoca nous problemes. En lactualitat, la crisi provoca falta de recursos en les famlies, ja sigui per la prdua de la feina o simplement per labsncia daquesta, molta gent perd la seva llar i aix fa que molta gent caigui en les drogues.Els adolescents davui dia sinicien en les drogues legals i no legals molt abans en comparaci a fa uns anys, aix fa que la poblaci emergent sigui poblaci que envelleixi amb ms problemes, per tant aix a la llarga podria tenir un cost ms elevat en sanitat en comparaci al cost que tenem fa uns anys, per aix s interessant invertir en programes de salut i fer una bona promoci i prevenci de la salut.Per tot aix s imprescindible realitzar un programa de salut que sigui efica, centrant-se en arribar a les persones sobre les que es vol actuar de manera que siguin capaces de no caure en el mal hbit de la drogoaddicci o que tinguin els serveis per millorar el seu estat de salut.Hem dentendre que educar es un procs, que consisteix en modificar hbits i estils de vida que es convertiran en comportaments saludables i que perqu aix sigui possible ha dhaver un pas previ que s el de informar, amb aix es vol aconseguir despertar les consciencies de les persones a les que volem educar.Lobjectiu principal dun programa educatiu s educar, en general, en temes de salut. Els comportaments, els estils de vida i els factors relacionats amb ells, que sn diferents en cada societat i en cada poca, son els continguts a tractar. Daltre banda tamb es t en compta la promoci de comportaments de lautocura. Per educar farem servir dos models que son completament imprescindibles per poder-ho fer efectivament. Un dels models va en relaci a leducaci tradicional on la relaci unidireccional i lacci educativa s indirecta, i laltre s el model de educaci interactiva, aquest contempla una relaci entre el educador i el educand de manera bidireccional(14), lacci de educar es realitza de forma activa ja que entre el docent i el discent existeix un contacte en espai i temps i els dos tenen una actitud activa. En aquest ltim model el emissor no nomes condueix i guia (educare), sino que descubreix i treu a la llum ( educere) al receptor.(1)Daltra banda hi ha diferents tipus deducadors, el exhortatiu, informatiu, responsabilitzador i el participatiu. Per promoure la participaci i la implicaci de les persones perqu puguin obtenir un major control de la seva prpia salut el millor s el participatiu. Tamb hi ha diversos perfils de com una persona aprn, que serien lactiu, el reflexiu, el teric i el pragmtic. El pragmtic s el ms habitual, ja tota persona que aprn amb aquest perfil, es formar aplicant tot a la prctica, trobant sempre laspecte positiu de cada cosa.En base a la meva experincia, visc al Raval, barri que tamb va rebre part del reallotjament de Can Tunis i on hi ha la narcosala de drassanes que quan era petit estava a dos carrers de casa. Ser franc, no s fcil acceptar una narcosala a prop de casa teva, i fer entendre als vens que a la llarga s un b per tots tampoc, ja que jo fins que no van treure la narcosala del carrer del costat de casa meva, no havia passat ms de 2 cops igual perqu era petit, per ni acompanyat, i ara s un dels carrers que transito ms i han posat un centre social, per tant entenc molt b aquesta situaci, per tant cobra molta importncia el pla de salut que dissenyem perqu totes les conseqncies com podria ser la deambulaci dels toxicmans o tenir a tots els joves sota els efectes de les drogues, minvin i es facin lo menys perceptibles possible de manera que a la llarga el barri semporti un gran canvi i una millora en la salut dels vens.Tamb sha de remarcar que no es pot abordar el tema de la mateixa manera en els diferents collectius, sin que sha dadaptar a cada un per tal de fer-ho ms eficientment i que sigui ms efica i realment aconseguim una millora del comportament a modificar.Per dur a terme una educaci sanitria efica hi ha diferents nivells dactuaci en els que haurem de treballar. En aquest treball hem treballat en la intervenci aprimaria o promoci de la salut, que actua sobre els factors de risc i part de les persones sanes de la poblaci. Tamb hem actuat en prevenci secundaria o prevenci de la malaltia, que sencarrega de la detecci preco en persones tericament sanes, daquelles malalties que no es poden evitar amb la intervenci primria. Tot aix amb el fi dempoderar a nivell individual perqu cada individu pugui prendre les seves decisions i tinguin un control de la seva vida personal.(15)BIBLIOGRAFIA1- Enfermera y Educacin para la salud. Aula virtual. Pgina Web. [Consultat el 14 de juny de 2014]. Disponible a: http://www.fuden.es/FICHEROS_ADMINISTRADOR/aula/aula_acredit_eps_oct04.pdf2- Universidad de Murcia. La metodologa del Aprendizaje Basado en Problemas en la enseanza universitaria [Internet]. Murcia: Universidad de Murcia: Servicio de Publicaciones; 2008. [Consultat el 14 junio 2014] Disponible en: http://www.ub.edu/dikasteia/LIBRO_MURCIA.pdf3- Definicin de Programas de Salud. Definicin.de. Pgina Web. [Consultat el 15 de juny de 2014]. Disponible en: http://definicion.de/programa-de-salud/4- Guitart Anna M., Bartroli Montse, Villalb Joan R., Guila Elvira, Castellano Yolanda, Espelt Albert et al. Prevencin indicada del consumo problemtico de drogas en adolescentes de Barcelona. Rev. Esp. Salud Publica [revista en Internet]. 2012 Abr [consultat el 15 juny de 2014]; 86(2): 189-198. Disponible en: http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1135-57272012000200007&lng=es.5- American Academy of Child Adolescent Psychiatry. Los Adolescentes: el Alcohol y Otras Drogas. No. 3 (Revisado 7/04) [Internet] [ Consultat el 16 de juny de 2014] Disponible a: http://www.aacap.org/AACAP/Families_and_Youth/Facts_for_Families/Facts_for_Families_Pages/Spanish/Los_Adolescentes_el_Alcohol_y_Otras_Drogas_03.aspx6- Ajuntament de Barcelona [Internet]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona; 2012 [consultat el 16 de juny de 2014]. Guies estadstiques: Nou Barris en xifres. Disponible en: http://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/guiadt08/index.htm7- Territori. Observatori de de projectes i debats territorials de Catalunya. Transformaci urbana de Can Tunis.[ Actualitzar el 31/12/2004] [ Consultat el 18/06/2014] Disponible a: http://territori.scot.cat/cat/notices/transformaciO_urbana_de_can_tunis_barcelona_695.php8- Generalitat de Catalunya.Adolescencia i joventut/drogues/on et podem ajudar i informar. Pgina Web [acceso el 18/06 de 2014] Disponible a:http://w110.bcn.cat/portal/site/Joves/menuitem.fcc7c99428df85297ca47ca4a2ef8a0c/?vgnextoid=2ebaa29f5a6a8210VgnVCM10000074fea8c0RCRD&vgnextchannel=2ebaa29f5a6a8210VgnVCM10000074fea8c0RCRD&vgnextfmt=default

9- Metodologa de la EpS I(Modelo Precede). Universidad de Cantabria. Pgina Web. [Actualizado en 2010; Consultado el 18 de juny de 2014]. Disponible en: http://ocw.unican.es/ciencias-de-la-salud/promocion-de-la-salud/material-de-clase/metodologia-de-la-eps-i-modelo-precede10- Gonzlez Mestre A, Fabrellas Padrs N, Agramunt Perell M, Rodrguez Prez E, Grifell Martn E. De paciente pasivo a paciente activo. Programa Paciente Experto del Institut Catal de la Salut.RISAI. Pgina Web. [Consultado el 18 de juny de 2014]. Disponible en: http://pub.bsalut.net/risai/vol1/iss1/3/11- . R. Bonal Ruiz, H. B. Almenares Camps .M. Marzn Delis Coachingde salud: un nuevo enfoque en el empoderamiento del paciente con enfermedades crnicas no transmisibles. [Consultado el 18/06/2014] Disponible en: http://scielo.sld.cu/scielo.php?pid=S1029-30192012000500014&script=sci_arttext12- Molina LS. Evolucin de la dependencia de herona y su asistencia en Espaa. Adicciones[internet]. 2005[18 junio 2014];17(1):1-11. Disponible en: http:///G:/3%20de%20Enfermeria%EUG/220semestre/Comunicacin%20teraputica/Miguel%20Angel/Habilidades%20comunicativas/Dep%20Herona%Espaa.05.pdf.13- A.Tenorio Gnecco, R. Victoria Plaza. Evaluacin de programas de salud. [consultado el 18/06/2014] disponible en: http://facultadsalud.unicauca.edu.co/Revista/PDF%5C2008%5C100206200806.pdf14- Riesgos psicosociales. Comunicacin bidireccional y escucha activa. [Consultado el 18/06/2014] Disponible en: http://www.eutanasia.ws/hemeroteca/escuchaactiva.pdf15- Pel dret a la salut. Lempoderament s la clau. Pgina web [Consultat el 18/06/2014] Disponible a : http://peldretalasalut.wordpress.com/2014/03/31/lempoderament-es-la-clau/4