Dossier de premsa

Servei de premsa del CCCB · Mònica Muñoz · Irene Ruiz T. 93 306 41 23 · premsa@cccb.org · www.cccb.org · @cccbpremsa

2

3

ÍNDEX

01.- Presentació ......................................................................................... 4 02.- Textos de sala .................................................................................... 6 03.- Obres exposades ............................................................................. 10 04.- Cronologia ......................................................................................... 18 05.- Debats .............................................................................................. 19 06.- Estació Beta ...................................................................................... 20 05.- En família .......................................................................................... 22 08.- Altres activitats ................................................................................. 23

09.- Artistes participants ......................................................................... 25 10.- CV comissari ..................................................................................... 28 11.- Catàleg .............................................................................................. 29 12.- Informació general .......................................................................... 30 13.- Crèdits de l’exposició ...................................................................... 31

4

01.- PRESENTACIÓ

El CCCB i el Zentrum für Kunst und Medien technologie de Karlsruhe (ZKM) presenten l’exposició «La màquina de pensar. Ramon Llull i l’Ars combinatoria» del 14 de juliol a l’11 de desembre de 2016, amb la col·laboració de la Fundació Banc Sabadell i la Universitat Pompeu Fabra. Amador Vega, doctor en Filosofia i catedràtic d’Estètica al Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, és el comissari de la mostra.

En el marc del 700 aniversari de la mort de Ramon Llull, l’exposició «La màquina de pensar. Ramon Llull i l’Ars combinatoria» explora l’impacte del pensament de Ramon Llull (1232-1316) en les arts, la literatura, la ciència i la tecnologia. La mostra vol donar a conèixer aspectes sorprenents i desconeguts del pensament lul·lià i proposa entendre el seu llegat com un precedent de les noves tecnologies de la comunicació.

El mètode de coneixement inventat per Llull, conegut com Ars combinatoria, representa un complex mecanisme de figures geomètriques i símbols, que combinen lletres i conceptes, i s’anuncia com un nou saber amb pretensions universals. L’ús d’aquest mecanisme, que proposava la unitat dels diferents sabers de la seva època, havia de dur, mitjançant la raó, la demostració i el diàleg, a la pau entre les religions. Llull cerca un model complex de realitat en el qual, com en una gran xarxa, estan implicats el món, l’home i Déu.

Per poder comunicar arreu el nou saber, Llull va escriure més de 250 llibres, en català, llatí i àrab, i va viatjar per Orient i Occident, va visitar reis i papes i, segons la llegenda, va morir per les seves idees. Combinant la documentació històrica i les mirades més recents dels artistes que s’han inspirat en la seva obra, l’exposició vol donar a conèixer aspectes sorprenents i desconeguts del seu pensament, mentre proposa entendre l’Ars combinatoria com un precedent de les noves tecnologies de la comunicació.

RECORREGUT DE L’EXPOSICIÓ

La mostra s’organitza en quatre espais:

1. Visions 2. Entremons de Ramon Llull 3. Variacions sobre l’Ars magna: lògica, mística i poesia 4. Microcosmos lul·lià

VISIONS

La instal·lació Drawing in Space de l’artista sud-coreana Jeongmoon Choi dóna la benvinguda al visitant i el submergeix en el món lul·lià des d’una visió molt contemporània.

ENTREMONS DE RAMON LLULL

Aquesta secció s’endinsa en la vida de Ramon Llull a través de documents, manuscrits, llibres, cartes, atles, pintures, dibuixos i una animació de grans dimensions.

5

VARIACIONS SOBRE L’ARS MAGNA: LÒGICA, MÍSTICA I POESIA

La tercera secció, amb les seves subseccions corresponents, és la més extensa de la mostra. Conté obra d’una llarga llista d’autors influenciats per l’Ars combinatoria de Ramon LLull: Salvador Dalí, Leibniz, Manuel Barbadillo, José María Yturralde, José Luís Alexanco, Manfred Mohr, Rafl Baecker, Jorge Oteiza, Ruth Jarman i Joe Gerhardt, Philipp Goldbach, Antoni Tàpies, Jacint Verdaguer, Juan Eduardo Cirlot, Raymond Queneau, Italo Calvino, Arnold Schönberg, Josep Maria Mestres Quadreny, John Cage o David Link.

Subseccions:

- Els cent Noms de Déu - Divina geometria: lògica, mística i poesia - Sobreamor

MICROCOSMOS LUL·LIÀ

L’exposició es tanca amb la instal·lació La rel de l’arbre és una roda de Perejaume, creada especialment per a la mostra.

6

02.- TEXTOS DE SALA La màquina de pensar explora l’impacte del pensament de Ramon Llull (1232-1316) en les arts, la literatura, la ciència i la tecnologia. L’actualitat d’aquesta figura controvertida, admirada i rebutjada per algunes de les ments més il·luminades de la cultura europea, pren nova significació en l’actual debat sobre els models de transmissió del saber. En el context intel·lectual dels segles XIII i XIV, al qual van contribuir filòsofs i científics àrabs, jueus i cristians, la figura de Llull ocupa un lloc privilegiat. El mètode de coneixement inventat per Llull, conegut com Ars combinatoria, representa un complex mecanisme de figures geomètriques i símbols, que combinen lletres i conceptes, i s’anuncia com un nou saber amb pretensions universals. L’ús d’aquest mecanisme, que proposava la unitat dels diferents sabers de la seva època, havia de dur, mitjançant la raó, la demostració i el diàleg, a la pau entre les religions. Llull cerca un model complex de realitat en el qual, com en una gran xarxa, estan implicats el món, l’home i Déu. Per poder comunicar arreu el nou saber, Llull va escriure més de 250 llibres, en català, llatí i àrab, i va viatjar per Orient i Occident, va visitar reis i papes i, segons la llegenda, va morir per les seves idees. Combinant la documentació històrica i les mirades més recents dels artistes que s’han inspirat en la seva obra, l’exposició vol donar a conèixer aspectes sorprenents i desconeguts del seu pensament, mentre proposa entendre l’Ars combinatoria com un precedent de les noves tecnologies de la comunicació. VISIONS

«Hem de donar una nova corporeïtat no només a l’ordre visual sinó també al mental. La intel·ligència humana es manifesta mitjançant una capacitat intersubjectiva i intrasubjectiva d’unir mons. Es mostra externament reflectint instants d’extensió. La visió simple es multiplica, es fragmenta i es reconfigura a mesura que es transmet d’una manera dinàmica a través d’una xarxa infinita de percepcions compossibles.» Barbara M. Stafford «És meravellós el poder de la llum i l’ombra: al mateix temps que es mesclen en totes les coses i formen part de tot el sensible, també sembla que es manifesten com el que Plató coneix com a ànima del món, com a causa i origen de tots els fets sensibles i les operacions estranyes. I tanmateix només la coneixerà qui aconsegueixi la sagaç combinació de tots els seus elements.» Athanasius Kircher (1602-1680), Ars magna lucis et umbrae, 1671

En el començament del projecte vital de Ramon Llull hi ha l’experiència visionària que el va fer canviar de mirada. La comprensió d’una dimensió espiritual superior se li va imposar i, des d’aquell instant meravellós, va veure la realitat com un tot unificat i relacionat: el més gran en el més petit, i en la més petita criatura la més alta presència divina. Tota la seva obra filosòfica i literària revela la confiança segons la qual tots els éssers estan connectats per línies molt subtils.

7

Des de començaments del segle XX, artistes i escriptors de les avantguardes europees es van sentir cridats a renovar el decadent món de l’espiritualitat moderna amb les seves creacions, buscant el fil d’aquelles relacions trencades i oblidades. També avui, la metàfora de la llum serveix per fer visible l’invisible. ENTREMONS DE RAMON LLULL

«Per dos motius he fet fer les imatges següents: en primer lloc, perquè es coneguin l’origen i les circumstàncies de la creació de la mateixa Art, i també d’altres Arts i llibres de Ramon. En segon lloc, per motius edificants, perquè contemplar tals coses incita sovint l’ànima a actuar bonament i a fer el bé.» Thomas Le Myésier, †1336, doctor en medicina, canonge d’Arràs i metge de la comtessa Mafalda d’Artois i de Borgonya, autor del Breviculum i un dels deixebles més fidels i notables de Llull a París. «Des dels començaments de la seva vida d’escriptor i d’apòstol, tancat a la seva illa –limitada i oberta, minúscula i infinita com totes les illes mediterrànies–, Ramon abraça els seus tres mons: l’occidental, l’islàmic i el bizantí, cadascun d’ells amb tota la seva complexitat.» Miquel Batllori (1909-2003)

Llull és el pensador dels «entremons». Viu i viatja entre Orient i Occident: Mallorca, Europa i el Mediterrani oriental. La seva cultura és llatina, àrab, jueva i bizantina. És visionari i fantasiós, realista i racionalista. Escriu en català, llatí i àrab i vol posar d’acord jueus, cristians i musulmans. L’itinerari espiritual de Ramon Llull descriu un llarg camí que va començar a la seva illa de Mallorca, envoltat de la família i els seus béns, acostumat a una vida mundana, sense formació intel·lectual, poeta profà i coneixedor de l’«art de trobar». Després de l’experiència visionària, a l’edat de trenta anys, Llull va fer un llarg pelegrinatge al santuari de Rocamador i a Compostel·la, i de tornada a Mallorca es va posar a estudiar la ciència, la filosofia i la teologia del seu temps, amb l’objectiu d’escriure «el millor llibre contra els errors dels infidels», als quals volia comunicar la veritat que havia descobert. Per dur a terme els seus propòsits va visitar els homes poderosos del seu temps, però no sempre va ser escoltat i en diferents moments va fer pel seu compte arriscats viatges a Orient i al nord d’Àfrica, convençut de la força i la necessitat de la seva missió. A la mort de Llull, passats els vuitanta anys, els seus primers deixebles van conservar la memòria de la seva vida i la seva obra, iniciant així una llarga tradició de còpia i difusió dels seus llibres a través dels segles, que ens arriba avui amb una nova llum. VARIACIONS SOBRE L’ARS MAGNA: LÒGICA, MÍSTICA I POESIA La gran troballa de Llull va ser l’ars combinatoria tal com la va exposar a la seva primera obra (Ars magna): un mètode d’inspiració divina per trobar la veritat, que feia servir un llenguatge lògico-algebraic. Estava format, entre altres elements, per un alfabet, figures, definicions i regles. A cada lletra s’assignava un concepte o proposició. Aquestes lletres corresponien als Noms de Déu, que jueus, cristians i musulmans compartien amb poques diferències. Com que la seva finalitat era la conversió religiosa basada en raons necessàries, i no en l’autoritat dels textos sagrats (Torà, Bíblia, Alcorà), Llull creia que fent servir aquest llenguatge més abstracte facilitava el diàleg entre homes de creences diferents. A més, les formes geomètriques i les lletres permetien memoritzar més ràpidament els continguts representats per cada concepte. El mètode de Llull, que

8

s’ordenava segons un ritme de preguntes i respostes, volia servir com a ciència universal; Llull creia que es podria aplicar als diferents àmbits del saber del seu temps. Des del Renaixement fins als nostres dies, l’Ars magna ha trobat molts lectors: matemàtics, artistes plàstics, músics i poetes que, d’una manera lliure, han fet servir el mètode combinatori per a les seves creacions. Els cent Noms de Déu

«No es tracta d’interpretar, de difondre oralment un text escrit, sinó de practicar una experiència mental d’expiració, com algú que cada vegada es veiés obligat a alimentar-se de la seva pròpia paraula. Renaixement respiratori. Inventar-se un alè. Esdevenir un practicant de l’alè.» Valère Novarina

Els místics de les tres religions dites «del llibre» (cabalistes jueus, contemplatius cristians i sufís musulmans) han practicat durant segles tècniques de recitació contínua dels noms de Déu, acompanyades d’un tipus de respiració mecànica que tenia per objecte dur el contemplatiu a un estat d’èxtasi o rapte místic. Amb aquesta instal·lació, el dramaturg Valère Novarina actualitza aquesta mecànica a partir de la recitació continuada de 311 definicions de Déu que han fet al llarg dels segles filòsofs, teòlegs de diferents religions, ateus, actors, músics, artistes i escriptors. Divina geometria: lògica, mística i poesia

«Quan sorgeixi una controvèrsia ja no hi haurà més necessitat de discussió entre dos filòsofs, de la que hi ha entre dos calculadors. N’hi haurà prou a agafar la ploma, asseure’s a taula i dir-se l’un a l’altre: calculem!» Gottfried Wilhelm Leibniz (1640–1716) «Aquest cub al·legòric ha estat creat segons el “Discurso sobre la Figura Cúbica”, de Juan de Herrera, constructor d’El Escorial i arquitecte de Felip II, i seguint la doctrina de l’arcangèlic Ramon Llull.» Salvador Dalí, fragment del text llegit en llatí el 14 de maig del 1954 a la Sala dell’Aurora del Palazzo Pallavicini Rospigliosi de Roma, en ocasió de la primera retrospectiva de Dalí a Itàlia. «El misticisme i el racionalisme de Llull són una síntesi estètica al seu cor. Aquesta és la seva esbojarrada realitat metafísica.» Jorge Oteiza (1908-2003) «E enaxí són quatre triangles qui compleixen lo quadrangle, e lo quadrangle compleix lo cercle.» Ramon Llull, Arbre de ciència (Roma, 1296) «Proporció és bellesa d’ordre de mesures.» Ramon Llull, Llibre de proverbis (Roma, 1296) «En la mesura que el món és la imatge de Déu, és l’home la imatge del món.» Agrippa von Nettesheim (1486–1535)

Els símbols que feia servir Llull, com l’arbre i l’escala, així com el diagrames geomètrics, formen part d’un llenguatge universal compartit per nombroses tradicions sapiencials, que li van arribar, probablement, a través dels tractats de filosofia, astronomia i medicina de la cultura de l’antiga Grècia i del context multireligiós en el qual es va moure.

9

Llull creia que s’entenen millor les coses que ens arriben tant per la vista com per l’oïda que no pas aquelles que només ho fan per l’oïda. Els artistes i poetes contemporanis han fet realitat aquest pensament amb les seves instal·lacions, programes computacionals, creacions sonores i composicions musicals. Sobreamor

«Malaute estava l’amic per sobre amar e volc oblidar la gran bonea de son amat.» Ramon Llull, Arbre de filosofia d’amor (París, 1298)

Ramon Llull va passar de l’amor foll per la dona a ser un foll de Déu. L’excés d’amor, que ell anomena «sobreamor», travessa els seus escrits més encesos i exaltats. El seu llibre més llegit, el Llibre d’amic e amat, mitjançant uns versets per a cada dia de l’any, vol ser una meditació contínua sobre les relacions íntimes entre amic, amat i amor, metàfores morals i literàries de les persones divines. El llenguatge apassionat de Llull, inspirat en part en els místics sufís de l’islam, continua avui present en la poesia, la música i la literatura del nostre temps. Al llarg del segle XX, poetes i músics han fet servir, d’una manera lliure, tècniques de permutació de versos, paraules, lletres i notes musicals que ens recorden les recitacions dels Noms de Déu dels místics de les grans tradicions religioses. MICROCOSMOS LUL·LIÀ

«El tema microcòsmic és especialment apte per a poder fer sortir les interrelacions de tots els fils d’aquesta xarxa complicada, teixida a base d’una sèrie de correspondències entre les relacions de l’home i el món, del món i Déu, i de Déu i l’home.» Robert Pring-Mill (1924-2005) «La ciència no té més enemic que l’ignorant.» Ramon Llull, Disputatio fidei et intellectus (Montpeller, 1303)

L’escala i l’arbre són els dos símbols majors de Llull i signifiquen la unió de dos mons separats. L’escala, segons un ordre ascendent i descendent pel qual ha de discórrer l’intel·lecte, descriu la totalitat dels graus de l’existència i la multiplicitat dels éssers creats (des de les pedres fins als àngels), mentre que l’arbre, per la seva banda, estén les seves branques i arrels i mostra així la vitalitat d’aquestes connexions. Tots dos símbols apareixen tant a l’obra científica (l’Ars) com en l’anomenada obra literària («novel·les» com Blaquerna i Fèlix o Llibre de meravelles), en la qual els arbres i els boscos són llocs de trobades fantàstiques en què s’esdevenen les aventures dels personatges o les faules animals del Llibre de les bèsties (París, 1288-1289), manual de teoria política inspirat en les històries dels xacals Calila i Dimna a la cort del Lleó, procedents de l’Índia (s. II aC) i de versions perses, àrabs, hebrees i gregues, així com també del Roman de Renard francès (s. XII-XIII), de fonts llatines.

10

03.- OBRES EXPOSADES (per odre alfabètic dels artistes) Alcorà, llibre III, sura 2, versos 203-286, s. XIII-XIV Manuscrit sobre pergamí i paper, 23 x 18 cm Biblioteca de Catalunya, Barcelona Animació audiovisual a partir de les dotze il·luminacions del Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum de Thomas le Myésier, c. 1321 Realització UPF i RenderArea, 13’ Producció del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona - CCCB i Universitat Pompeu Fabra, Barcelona © Badische Landesbibliothek, Karlsruhe Audiovisual creat a partir de les il·luminacions del manuscrit Kalila wa Dimna, traducció persa d’Abu'l-Ma'alii Nasr-Ullah munsi, 1350-1401 Realització Toni Curcó, 2’ Producció del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona - CCCB © Bibliothèque nationale de France, París Carta de Felip IV rei de França on recomana Ramon Llull, 2 d’agost de 1310 Manuscrit sobre paper, 32 x 24,5 x 8,5 cm Arxiu Diocesà de Barcelona, Barcelona Carta del rei Jaume II afavorint la missió de Ramon Llull a Tunísia, 4 de novembre de 1314 Manuscrit sobre paper, 30 x 21 cm Arxiu de la Corona d'Aragó (Ministerio de Cultura, Educación y Deporte), Barcelona Documentació sobre la doctrina i beatificació de Ramon Llull, Mallorca s. XV Manuscrit sobre paper, 29 x 22 cm Arxiu de la Corona d'Aragó (Ministerio de Cultura, Educación y Deporte), Barcelona Donació de quaranta llibres de Ramon Llull a les Escoles Lul·lianes feta per Martí de Vilaregut. Barcelona, 7 de desembre de 1434 Manuscrit sobre pergamí, 33 x 59,5 cm Arxiu de la Corona d'Aragó (Ministerio de Cultura, Educación y Deporte), Barcelona Santiago Ortiz, Rayuela de Julió Cortázar, 2013 Versió dinámica programada con Javascript y dibujada con Canvas. http://moebio.com/research/rayuela/ Cortesia de l’artista Martí I confirma la llicència concedida el 1369 per Pere IV d'Aragó a Berenguer Fluvià per a l'ensenyament públic de la doctrina de Ramon Llull, Saragossa, 25 de novembre de 1399 Manuscrit sobre pergamí, 29,5 x 53 cm Arxiu de la Corona d'Aragó (Ministerio de Cultura, Educación y Deporte), Barcelona “Ospite di Roma. Salvador Dalí”, dins del noticiari cinematogràfic setmanal La Settimana Incom, 14 de maig de 1954 Audiovisual, 1' 28" Archivio Storico Istituto Luce, Roma José Luis Alexanco, Escultura MOUVNT, 1972 Moldejat de resina, 15 x 14,8 x 15 cm Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid

11

José Luis Alexanco, Escultura MOUVNT, 1972 Moldejat de resina, 15,6 x 17 x 10,9 cm Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid José Luis Alexanco, Escultura MOUVNT, 1974 Moldejat de resina, 15 x 15 x 14,5 cm Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid José Luis Alexanco, Fitxes perforades del programa MOUVNT, 1969-1973 Cartró, 8,19 x 18,6 cm Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid José Luis Alexanco, Llistat del programa IBM/360 CCUM - MOUVNT, 1969-1973 Impressió en paper continu, 24,19 x 24,19 x 0,5 cm Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid José Luis Alexanco, Programa informàtic MOUVNT, 1969-1973 Reescrit amb llenguatge informàtic actual el 2008 Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid José Luis Alexanco, Treballs sobre generació automàtica de formes del programa MOUVNT, 1968-1973 Dibuix, impressió fotomecànica sobre paper, 24,5 x 24,5 x 3 cm Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid Johann Heinrich Alsted, Clavis Artis lulianae, dins: Opera ea quae ad adinventam ab ipso universalem, Lázaro Zetner, Estrasburg 1651, p. 78-79 Llibre, 18,5 x 12 cm CRAI Biblioteca de Reserva. Universitat de Barcelona Ralf Baecker, Rechnender Raum [Espai de càlcul], 2007 Escultura de pes lleuger, fusta, cordills, plomades, servomotors, 250 x 310 x 210 cm Cortesia de l’artista Manuel Barbadillo, 4 Dibuixos preparatoris, 1968-1979 Paper mil·limetrat, tinta, 22 x 34 cm Cortesia de Jane Weber, Torremolinos Gasull Fotografia John Cage, Music of Changes, 1951 Àudio, 44' 01'' Italo Calvino, Le città invisibili, Einaudi, Torí 1972 Llibre, 22,5 x 14,3 x 2 cm J. Casadesús, “L’Art Magna de Ramón Llull [sic]”, Butlletí de l’Ateneu Barcelonès, juliol - setembre 1916, p. 268-269 Llibre de la biblioteca d´Eduardo Cirlot, 26,5 x 20 cm Col·lecció E. Granell, Barcelona Jeongmoon Choi, Drawing in Space - Connections, 2015 Instal·lació de dimensions variables en un espai de 75 m2, cordills i il·luminació ultravioleta Cortesia de l’artista Eduardo Cirlot, 80 Sueños, Artes Gráficas de Juan Jové, Barcelona març 1951 Llibre, 22,5 x 14,5 cm Col·lecció E. Granell, Barcelona

12

Eduardo Cirlot, Cuaderno de Alquimia, p. 21, 42, 43 i 46 Quadern amb anelles, collage, bolígraf i llapis sobre paper quadriculat, 25 x 12 cm Cortesia de Lourdes Cirlot, Barcelona Fotografia de Jordi Gómez - CCCB Eduardo Cirlot, El Palacio de Plata, Alcor, Barcelona 1955 Llibre, 25 x 18 Colección Victoria Cirlot, Barcelona Eduardo Cirlot, Lilith, Artes Gráficas de Juan Jové, Barcelona 1949 Il·lustració d’Antoni Tàpies, 23,5 x 14,5 cm Col·lecció E. Granell, Barcelona Gasull Fotografia Moses ben Jacob Cordovero, Pardes Ramonim, Cracòvia 1632 Llibre, 36 x 25,5 x 6 cm Biblioteca Nacional de España, Madrid Salvador Dalí, Cuerda hipnagógica de Lulio estringida (de la sèrie Los caprices de Goya), 1977 Heliogravat, punta seca, pochoir, 44,4 x 12 cm Obra prestada per la Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres © Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, VEGAP, Barcelona, 2016 Salvador Dalí, Doble imatge amb cavalls, números i claus, c. 1960 Oli sobre tela, 40,1 x 30,7 cm Obra prestada per la Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres © Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, VEGAP, Barcelona, 2016 Salvador Dalí, Raimundo Lulio lo sabía hacer (de la sèrie Los caprices de Goya),1977 Heliogravat, punta seca, pochoir , 44,4 x 31,2 cm Obra prestada per la Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres © Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, VEGAP, Barcelona, 2016 Joan Desí, Lapidació del beat Ramon Llull. Predel·la del retaule de la Trinitat de l'església del l'Esperit Sant de Palma, c. 1503 Tremp d'ou i daurat sobre fusta, 68,5 x 56,5 x 10,5 cm Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona Joan Desí, Ramon Llull escrivint davant d'una creu. Taula lateral del Retaule de la Trinitat de l'esgésia de l'Esperit Sant de Palma, c. 1503 Tremp sobre fusta, 187 x 67 cm Biblioteca de Catalunya, Barcelona Philipp Goldbach, Ars Generalis Ultima (R. Lullus), de la sèrie Read Only Memory, 2016 Doble cara, revestiment coure, components elèctrics, resina, laminat vidre,106,5 x 106,5 cm Cortesia de l’artista © Philipp Goldbach, VEGAP, Barcelona, 2016 © Fotografia de Paul Schöpfer, Colònia Philipp Goldbach, Ars Signorum (G. Dalgarno), de la sèrie Read Only Memory, 2016 Doble cara, revestiment coure, components electrics, resina, laminat vidre, 106,5 x 106,5 cm Cortesia de l’artista © Fotografia de Paul Schöpfer, Colònia

13

Philipp Goldbach, Lettre à Marin Mersenne (R. Descartes), de la sèrie Read Only Memory, 2016 Doble cara, revestiment coure, components elèctrics, resina, laminat vidre, 106,5 x 106,5 cm Cortesia de l’artista © Fotografia de Paul Schöpfer, Colònia Philipp Goldbach, Polygraphia nova et universalis ex combinatoria arte detecta (A. Kircher), de la sèrie Read Only Memory, 2016 Doble cara, revestiment coure, components elèctrics, resina, laminat vidre, 106,5 x 106,5 cm Cortesia de l’artista © Fotografia de Paul Schöpfer, Colònia Jean-Jacques Grandville, I·lustració de la màquina de paraules dins J. Swift, Voyages de Gulliver dans des contreés lontaines, H. Fournier / Furne et Cie, Paris 1845 Llibre, 24,1 x 15,8 x 3,3 cm Biblioteca Nacional de España, Madrid Juan de Herrera, Explicación del Cubo en el Arte Luliana, s. XVII Llibre manuscrit sobre paper, 15,3 x 11 x 2 cm Real Biblioteca del Monasterio de El Escorial © Patrimonio Nacional Rafael Isasi, Dibujo desde la torre renacentista de Santa Ponça, escenario del desambarco (Conquista de Mallorca), dins el quadern Ejercicios de tiro III. Vistas panórámicas, 1915-1916 Manuscrit llapis de grafit i tinta negra, 22 x 110 cm Museu de Mallorca, Palma de Mallorca Sebastián Izquierdo, Phari Scientarum, Claudii Bourgeat & Mich. Lietard, Lió 659 Llibre, 36 x 25,1 x 6,4 cm Biblioteca Nacional de España, Madrid Athanasius Kircher, Ars Magna Sciendi, Joannem Janssonium à Waesberge et Viduam Elizei Weyerstraet, Amsterdam 1669 Llibre, enquadernació pergamí, 39 x 26 x 5,5 cm Fundación Bartolomé March-Biblioteca, Palma de Mallorca Bernat de Lavinheta, Explanatio compendiosaque applicatio artis Raymundi Lulli, Lió 1523 Llibre, enquadernació pergamí, 24,5 x 17 x 4 cm Fundación Bartolomé March-Biblioteca, Palma de Mallorca Nikolaus Joachim Lehmann, Rèplica de la màquina de calcular de Leibniz, 1995 Objecte, 15 x 70 x 21 cm Heinz Nixdorf Museums Forum (HNF), Paderborn, Alemanya Fotografia de Jan Braun /HNF Gottfried Wilhem Leibniz, Dissertatio de arte combinatoria ... seu Logicae inventionis semina sparguntur : Praefixa est synopsis totius Tractatus, et additamenti loci Demonstratio existentiae Dei ad mathematicam certitudinem exacta, Leipzig 1666 Llibre, 20,5 x 15,5 x 0,8 cm Real Seminario Sacerdotal de San Carlos Borromeo, Zaragoza Fotografia: Biblioteca Nazionale Centrale di Firenze Rosa Leveroni, Mecanoscrit de la traducció “La mort de Llull” d’Aldous Huxley,1941- 1960 Quadern, 23 x 20,5 x 1,8 cm Biblioteca de Catalunya, Barcelona

14

Yehuda ha-Levi, Cuzary. Diálogo filosófico, Librería general de Victoriano Suárez, Madrid 1910 Llibre, 12 x 8,5 x 3 cm Cortesia Amador Vega, Barcelona Yehuda ha-Levi, Cuzari, s. XV Manuscrit sobre paper, 29 x 23 x 4,5 cm Biblioteca Nacional de España, Madrid David Link, Meditations, 2016 Instal·lació audiovisual, llibre electrònic, pantalla, software, videoprojector, llibre i mobiliari, en un espai de 27,5 m2

Producció del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona - CCCB Una instal·lació de David Link Ramon Llull, Arbre de filosofia d'amor, s. XIV Factici de textos manuscrits sobre pergamí, 25 x 19 x 3 cm Biblioteca Diocesana de Mallorca, Bisbat de Mallorca (Fons de la Sapiència), Palma de Mallorca Ramon Llull, Ars brevis, finals s. XIV Llibre manuscrit sobre pergamí, enquadernació en fusta i pell, 18,3 x 13,2 x 2 cm Real Biblioteca del Monasterio de El Escorial © Patrimonio Nacional Ramon Llull, Ars compendiosa medicinae, 1450-1457 Manuscrit, paper i pergamí, 21,7 x 16 x 4 cm Biblioteca de Catalunya, Barcelona Ramon Llull, Beati Raymundi Lulli Doctoris Illuminati et Martyris operum, volum I, Officina Typographica Mayeriana per Joannem Georgium Häffner, Magúncia 1721 Llibre, 39,5 x 24,5 x 8 cm Biblioteca de Catalunya, Barcelona Ramon Llull, Cod. Cus. 83: Raymundi Lulli opera, 1428 Manuscrit, pergamí i paper, 30,7 x 23,7 x 8,5 cm © St. Nikolaus Hospital-Cusanusstif Bibliothek, Bernkastel-Kues, Alemanya Fotografia d’Erich Gutberlet Ramon Llull comunica a Jaume II d'Aragó l'enviament d'un llibre de proverbis, Montpeller, 19 de febrer de 1309 Manuscrit sobre paper, 12,5 x 26,5 cm Arxiu de la Corona d'Aragó (Ministerio de Cultura, Educación y Deporte), Barcelona Ramon Llull, Disputatio Raimundi christiani et Homeri saraceni. Liber de demonstartione per aequiparantiam. Disputatio quinque hominum sapientium. Liber de accidente et substantia, València 1510 Llibre, 20 x 14,5 cm CRAI Biblioteca de Reserva. Universitat de Barcelona Ramon Llull, Els cent noms de Déu, 1490-1500 Manuscrit, enquadernat en pergamí, 13 x 9,5 x 3 cm CRAI Biblioteca de Reserva. Universitat de Barcelona Ramon Llull, Livre de l'Ami et de l'Aimé: petits cantiques d’amour dialogués par lesquels l’entendement et la dévotion s’augmentent, traducció d’Antonio de Barrau i de Max Jacob, Petite collection mystique, Éditions de la Sirène, París 1919 Llibre, 15,7 x 12,3 x 1,4 cm Biblioteca de Catalunya, Barcelona

15

Ramon Llull, Llibre de l'ordre de cavalleria, s. XV Manuscrit sobre paper, 27 x 20,2 cm Biblioteca de Catalunya, Barcelona Ramon Llull, Novus tractatus de astronomia, s. XV Factici de textos manuscrits i il·lustracions sobre astronomia, enquadernació en pergamí, 20 x 15 cm Biblioteca de Catalunya, Barcelona Ramon Llull, Opera ea quae ad adinventam ab ipso universalem, Lázaro Zetner, Estrasburg 1609 Llibre, 18 x 12 cm CRAI Biblioteca de Reserva. Universitat de Barcelona Ramon Llull, The order of Chivalry / Ordene de chevalerie , traduit del francès per William Caxton, edició de F.S. Ellis, imprès per William Morris, Kelmscott Press, 1892-1893 Llibre, 20,3 x 14,5 x 1 cm Biblioteca de Catalunya, Barcelona Ramon Llull, Tractatus novus de astronomia, s. XV. Recull factici de textos i il·lustracions sobre astronomia. Manuscrit, enquadernació en pergamí, 20 x 15 cm Biblioteca de Catalunya, Barcelona Pietro Mainardi, De auditu kabbalistico, Aegidium Gorbinum è regione Colegij Cameracenfis, París 1578 Llibre, 11,5 x 8 x 2,5 cm Fundación Bartolomé March-Biblioteca, Palma de Mallorca Josep Maria Mestres Quadreny, L'Estro Aleatorio, 1973-1978 Conjunt de sis concerts per a solistes diversos i orquestra simfònica Àudio, 69' Fotografia: Museu d´Art Contemporani de Barcelona Manfred Mohr, Complementary Cubes, 1973-1974 Audiovisual, 5’39’’ Cortesia de l’artista, New York Heinrich Cornelius Agrippa von Nettesheim, Magische Werke, Hermann Barsdorf, Berlín 1916, volum III-IV Llibre enquadernat, 16,5 x 13 cm Bibliotheca Mystica et Philosophica Alois M. Haas, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona Fotografía de Jordi Gómez - CCCB Valère Novarina, “Au dieu Inconnu”, fragment de La Chair de l'homme, recitat per Laurence Mayor, París 2005 Àudio, 59’20’’ Cortesia de l’artista Jorge Oteiza, Caja metafísica por conjunción de dos triedros, 1959 Escultura en acer courejat i marbre, 27 x 34,5 x 24,5 cm Col·lecció MACBA. Fundació Macba. Donació Fundación Bertrán © Jorge Oteiza, VEGAP, Barcelona, 2016 Gasull Fotografía Jorge Oteiza, Caja metafísica por conjunción de dos triedros / Homenaje a la anunciación de Fra Angélico, 1958-1959, exemplar dels anys 1970 Escultura en acer courejat sobre base de pedra, 27 x 35 x 25 cm Fundación Museo Jorge Oteiza Fundazio Museoa, Alzuza (Navarra)

16

Jorge Oteiza, Desocupación no cúbica del espacio, 1959 Escultura en acer, 40 x 43,8 x 38 cm Col·lecció MACBA. Fundació Macba. Donació Fundación Bertrán Jorge Oteiza, Sense títol, 1958-1959 4 collage sobre paper, 29,6 x 21 cm Fundación Museo Jorge Oteiza Fundazio Museoa, Alzuza (Navarra) © Jorge Oteiza, VEGAP, 2016 Josep Palau i Fabre, El Quixot i el Blanquerna, 1 d’agost de 1984 Manuscrit, paper i bolígraf blau, 29,7 x 21 cm Fundació Palau, Caldes d'Estrac Josep Palau i Fabre, Llull i Sant Joan de la Creu, c.1930 Manuscrit, paper i tinta negra, 22 x 16 cm Fundació Palau, Caldes d'Estrac Perejaume, “En Joan Estrada amb un carro carrregat de feixos per escalfar el forn de pa”, 2016 Paper fotogràfic, tiratge actual, 13 x 18 cm Cortesia de l’artista Fotografia Arxiu fotogràfic Taradell Perejaume,La rel de l’arbre és una roda, 2016 Instal·lació audiovisual Guió i direcció: Perejaume Rodatge i Postproducció: Wasabi Produccions s.l. Coproducció: Can Castellar i Centre de Cultura Contemporània de Barcelona – CCCB Cantadors: Sebastià Bardolet, Pol Blancafort, Jaume Ayats i Josep Pieres. Selecció dels textos de Ramon Llull: Perejaume Adaptació i arranjaments musicals: Jaume Ayats Fragments de: Llibre de Gentil, “Sant Gil”, Començament de medicina “Miserere d’Àger”, Arbre Exemplifical “Goigs de la Mare de Déu del Roser”, Arbre de la Ciència Salm: In exitu Israel, segons els cantadors del Pallars Sobirà”. Enregistrat a la Sala Abacial del Monestir de Pedralbes i en un bosc de Sant Iscle, el 22 de març de 2016. So directe: Eric Arajol Leopoldo Pomés, Cirlot en el muro, c. 1958 Reproducció fotogràfica Col·lecció Victoria Cirlot, Barcelona Francesc Pujols, Hiparxiologi o ritual de la religió catalana. Drama líric en tres actes en prosa i un entreacte en prosa científica, 1937 Text mecanografiat amb correccions a llapis, paper, enquadernat, 34,5 x 24 cm Fundació Francesc Pujols, Martorell Francesc Pujols i l’escala de la vida, s.d Reproducció fotogràfica Fundació Francesc Pujols, Martorell Raymond Queneau, Cent mille millards de poèmes, Gallimard, París 2009 Llibre, 28,5 x 24 cm Elisava-Biblioteca Enric Bricall, Barcelona Fotografia de Jordi Gómez - CCCB

17

Razen, Mount Randa (Lulian Circles), 2013 Àudio, 10'32" Marius Schneider, El Origen musical de los animales-símbolos en la mitología y la escultura antiguas: ensayo histórico-etnográfico sobre la subestructura totemística y megalítica de las culturas y su supervivencia en el folklore español, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Español de Musicología, Barcelona 1946 Llibre 25,5 x 18 x 4 cm Biblioteca de Catalunya, Barcelona Marius Schneider, El Origen musical de los animales-símbolos en la mitología y la escultura antiguas: ensayo histórico-etnográfico sobre la subestructura totemística y megalítica de las culturas y su supervivencia en el folklore español, Siruela, Madrid 1998 Llibre, 37 x 25,5 x 4 cm Cortesia Amador Vega, Barcelona Arnold Schönberg, Oratori Die Jakobsleiter, 1917-1922 Àudio, 44' Semiconductor - Ruth Jarman i Joe Gerhardt Black Rain, 2009 Instal·lació audiovisual unicanal, 3’ Cortesia de Semiconductor - Ruth Jarman i Joe Gerhardt Josep Soler, “Cantavan los aucells a l'auba..." a partir d'un vers de Ramon Llull del Llibre d'amic i Amat, Interpretació del grup vocal Auditexaudi, juny 2016 Àudio, 4’ Producció del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona - CCCB Josep M. Subirachs, Escala de l'enteniment, 2005 Tnta sobre paper, 37,5 x 44 cm Espai Subirachs, Barcelona © Josep M. Subirachs, VEGAP, 2016 Antoni Tàpies, Llull-Tàpies, 1973 (1985) Estoig amb material gráfic, 37,5 x 51 cm Col·lecció MACBA. Dipòsit de la Generalitat de Catalunya Gasull Fotografia Jacint Verdaguer, Perles del Llibre d'Amic e Amat, 1895 Manuscrit sobre paper ratllat i quadriculat, 31 x 21,5 cm Biblioteca de Catalunya, Barcelona José María Yturralde, Hipercubo, 1977 Fotografia analògica digitalitzada el 2005, impressió sobre alumini, 26 x 18 cm Colección particular. Cortesía Galería Javier López & Fer Francés, Madrid José María Yturralde, Homenaje a Velázquez, 1977 Fotografia analògica digitalitzada el 2005, impressió sobre alumini, 40 x 26 cm Colección particular. Cortesía Galería Javier López & Fer Francés, Madrid José María Yturralde, Octaedro sobre Venecia, 1977 Fotografia analògica digitalitzada el 2005, impressió sobre alumini, 40 x 26 cm Colección particular. Cortesía Galería Javier López & Fer Francés, Madrid

18

04.- CRONOLOGIA TAULA CRONOLÒGICA DE LA VIDA DE LLULL

1229 El 31 de desembre l’exèrcit de Jaume I d’Aragó entra a Ciutat de Mallorca i posa fi, després de més de tres segles, a la dominació musulmana de l’illa.

1232 Neix Ramon Llull a Ciutat de Mallorca.

1257 Es casa amb Blanca Picany. El matrimoni tindrà dos fills: Domènec i Magdalena.

1263 Conversió de Ramon Llull. Pelegrinatge a Rocamador (Carcí, Occitània) i Sant Jaume de Compostel·la.

1265-1274 Anys d’estudi, en especial de l’àrab, que finalitzen amb el suïcidi de l’esclau musulmà que li havia fet de mestre.

1283 A Montpeller, Ramon Llull escriu Blaquerna, que conté el Llibre d’amic e amat.

1287 Primera visita de Ramon Llull a Roma. Probable primera estada de Llull a la cort papal.

1288-1289 Primer viatge de Ramon Llull a París, on escriu Fèlix o Llibre de meravelles.

1290-1292 Viatge a Roma.

1291 Caiguda de Sant Joan d’Acre, darrera possessió llatina a Síria.

1292-1293 Primera missió al nord d’Àfrica. Llull és expulsat de Tunis.

1297-1299 Llarga estada de Llull a París. Coneix el seu deixeble Thomas Le Myésier, autor del Breviculum.

1300-1301 Torna a Mallorca.

1302 Llull viatja a Orient: Xipre, Armènia Menor i Jerusalem. S’entrevista amb Jacques de Molay, gran mestre dels Templers.

1307 Viatge a Bugia, on és empresonat i després expulsat. Naufragi davant la costa de Pisa.

1308 A Pisa escriu l’Ars brevis i l’Ars generalis ultima.

1309-1311 Estada a París, on 40 mestres i batxillers de la Sorbona aproven la seva Ars brevis, que rep la validació oficial del canceller de la Universitat.

1311 Llull assisteix al concili de Viena del Delfinat.

1312-1313 Estada a Montpeller.

1313-1314 Estada a Sicília. Resideix a Messina.

1314-1316 Viatge i estada a Tunis.

1316 Mort de Ramon Llull al vaixell de tornada a Mallorca o poc després.

19

05.- DEBATS

CONVERSA: UN LLENGUATGE UNIVERSAL 13 de juliol de 2016 El llenguatge té un paper important a l’hora d’articular el pensament i la percepció que tenim de la realitat. Pot arribar a ser una barrera de cara a la comprensió de l’altre i la bona entesa. Ramon Llull va intentar salvar aquest esvoranc ideant un sistema lògic de figures que havia de permetre validar o refutar els arguments expressats als debats teològics, científics i humanístics de la seva època. Però, és possible reduir els diversos llenguatges tècnics i els raonaments a un llenguatge formal universal? Intercanviar i avaluar judicis segons uns mecanismes combinatoris és comunicar-se? De quina manera els nous mitjans de comunicació condicionen la construcció i la recepció de continguts lingüístics complexos?

En parlaran Siegfried Zielinski, assagista i rector de la Universitat pública de les Arts i del Disseny de Karlsruhe; Peter Weibel, artista conceptual, teòric de l'art i director del Centre per l'Art i la Tecnologia dels Media de Karlsruhe; i Amador Vega, catedràtic d’Estètica del Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra i comissari de l’exposició. ALTRES DEBATS Tardor 2016 Cap autor català ha inspirat creadors de tantes disciplines, de tants racons del món ni de tants segles diversos com Ramon Llull. Aquesta tardor descobrirem nous aspectes de la seva obra de la mà dels grans estudiosos de l’autor, com Lola Badia o Amador Vega. També, amb creadors com Joan-Francesc Mira, Josep Maria Mestres Quadreny, Lluís Nacenta o Perejaume, resseguirem la seva influència a la literatura, la música, la matemàtica o la filosofia contemporànies.

Informació pràctica: Preu per sessió: 3€ / gratuït per a Amics del CCCB, carnet Docent, aturat, jubilat Targeta Rosa i menors de 12 anys.

20

06.- ESTACIÓ BETA 14 de setembre, a les 18.30h

Generant significats a través de la lògica del software/hardware Col·loqui sobre les problemàtiques de la producció d’art tecnològic S’hi abordaran determinades problemàtiques associades a la producció d’art tecnològic, com l’escissió entre fets i representació, o bé el vincle crític entre la font dels mitjans (imatges i sons fàctics) i la lògica interna dels sistemes de processament a través dels quals són organitzades les dades externes. A càrrec d’Ivan Marino, artista i investigador en el camp de l’audiovisual expandit Organitza: ESDI, Escola i estudis de disseny a Barcelona

8 octubre, de 10h a 14h De l’Ars combinatoria a Wikidata. Viquimarató de Wikidata sobre Ramon Llull

Una viquimarató de Wikidata sobre Ramon Llull i la seva obra, per endreçar el corpus de conteixement contingut per l’enciclopèdia col·laborativa, permetent la seva reutilització en els diferents projectes de Wikimedia. Col·labora: Amical Wikimedia. Gratuït amb inscripció prèvia enviant un correu a comunicacio@wikimedia.cat o mitjançant la pàgina de Viquipèdia.

15 d’octubre, d’11 a 14 i de 15 a 18h

Taller de combinatòria i codi creatiu. Sistemes ordenats per a l’art visual (digital). En aquest taller, impartit per l’artista i professora Lali Barrière, treballarem la combinatòria i l’aplicació d’algoritmes a l’art visual digital amb l’eina Processing. L’obra de destacats pioners de l’art digital servirà de punt de partida i inspiració. A càrrec de Lali Barrière, música, artista i professora investigadora a la UPC Col·labora: Universitat Politècnica de Barcelona – Barcelonatech i CCCB

3 de novembre, a les 18.30h Metaxarxes interdisciplinàries i globals. Una màquina de pensar col·lectiva Presentació de l’estat actual del model filosòfic «Globàlium» El pensador Lluís Maria Xirinacs va fer la tesi doctoral inspirant-se en l’obra de Ramon Llull i va proposar «Globàlium», un model filosòfic global per interpretar la realitat. Agustí Rochet, membre del grup d’investigació «Globàlium» de la Fundació Randa, presenta la visió actualitzada d’aquest model. A càrrec d’Agustí Roichet, membre del grup d’investigació «Globàlium» de la Fundació Randa Organitza: Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs, Institut de recerca holística de Montserrat (IREHOM), Fundació Vidabona, Opengea i CCCB

21

5 de novembre, d’11 a 14 h Què pensen les màquines? Taller d’escriptura amb intel·ligència artificial En aquest taller veurem com es fa un programa d’intel·ligència artificial capaç d’escriure a l’estil d’un autor, en aquest cas Ramon Llull, textos originals com ara assajos, poesia o, fins i tot, un guió de cinema. A càrrec de Fernando Cucchietti, investigador al Barcelona Supercomputing Center, i Artur García, investigador, entre altres temes, en aprenentatge algorítmic automàtic amb música i text Organitza: Barcelona Supercomputing Center (BSC) i CCCB

10 i 24 de novembre, a les 18.30h Cine Fòrum: màquines, pensament i poder A partir de dues pel·lícules, la primera Pi: fe en el caos, de Darren Aronofsky (1998) al voltant de l’Ars Magna, la seva màquina lògica de pensar i la segona El séptimo sello, d’Ingmar Bergman (1957), sobre la condició de Llull com a pensador en la cruïlla de les tres cultures, els dos aspectes destacats de l’exposició. Coordinador: Carlos Tabernero, professor al Centre d’Història de la Ciència (CEHIC) de la UAB. Participen: Sebastià Giralt, professor de Filologia llatina a la UAB; Carles Sierra, professor d’Investigació del CSIC i sotsdirector de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial; Òscar de la Cruz, professor de Filologia llatina a la UAB i estudiós de les obres llatines de Ramon Llull; i Alexander Fidora, , estudiós de la filosofia medieval i la seva dimensió intercultural, i la filosofia de la religió Organitza: Centre d’Història de la Ciència (CEHIC), Facultat de Medicina, Universitat Autònoma de Barcelona i CCCB

12 de novembre, d’11 a 14h Autòmats musicals Seminari sobre els recursos computacionals en les pràctiques musicals Analitzarem una sèrie d’exemples pràctics en què la música emergeix de l’aplicació de recursos computacionals inspirats en les teories de Ramon Llull. A càrrec de José Manuel Berenguer, director de l’Orquestra del Caos i del màster en Art sonor de la UB Organitza: Màster en Art sonor de la UB i CCCB

17 de novembre, a les 18.30h Taula rodona ‘La màquina de parlar ‘ El llenguatge humà és un sistema de símbols. Aplicant-hi la lingüística computacional, podem entendre i reproduir com es combinen aquests símbols, en les diverses llengües. I com, a partir de la combinació dels símbols, les màquines poden parlar, poden escriure i poden passar d’un sistema a l’altre. És a dir, poden fer realitat el somni de Llull de la traducció: dirigir-se a cadascú en la seva pròpia llengua. A càrrec de Caterina Balcells, cap de l’equip de lingüistes d’Inbenta; Núria Castell, investigadora, entre altres temes, en el processament automàtic del llenguatge natural i la traducció automàtica, i Eduard Elias, enginyer en Informàtica Organitza: CCCB, Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya, Inbenta i Facultat d’Informàtica de Barcelona

22

07.- EN FAMÍLIA. LA MÀQUINA DE PENSAR Del 25 al 28 de juliol de 2016

La màquina de pensar. Tallers de pensament computacional A l’última setmana del casal d’estiu Culturnautes, tallers experimentals per explorar conceptes d'electromagnetisme, codificació i llenguatge, algoritmes i programació. Els infants i joves juguen a fer creacions artístiques gràcies a la força magnètica, desxifren misteris i s’ endinsen en l'art de la programació i la màgia de la vida i el pensament. Divendres 28 de juliol a les 16h, presentarem tots els seus resultats experimentals en forma d’exposició oberta per a les famílies. A càrrec del col·lectiu La mandarina de Newton

Espai per la creativitat

Si visiteu l’exposició amb infants, us proposem un espai al final del recorregut per poder experimentar amb el mètode de coneixement inventat per Llull, conegut com Ars combinatòria. Combinarem figures geomètriques i símbols, lletres i conceptes gràcies al material cedit pel Museu de les Matemàtiques de Catalunya. Proposarem lectures de llibres il·lustrats que juguen amb el mateix mètode i una acció participativa de missatges encriptats.

27 de novembre, a les 11.30h i a les 13h (a confirmar horari)

Misteris de la màgia i l’il·lusionisme relacionats amb Ramon Llull Un taller on la ciència i la màgia es connecten Aquest taller explorarà alguns conceptes de lògica i de combinatòria relacionats amb Ramon Llull i ens permetrà dur a terme efectes sorprenents i espectaculars. Mostrarem com la ciència i la màgia (il·lusionisme) es connecten i fins i tot en donarem algun secret. A càrrec de Miquel Duran, investigador en química teòrica i computacional, i Fernando Blasco, professor de matemàtica aplicada a la UPM. Ambdós estan interessants en la relació entre educació i divulgació científica i en la introducció de la ciència com a part de la cultura Organitza: Universitat de Girona, Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital de la UdG, Universidad Politécnica de Madrid i CCCB

23

08.- ALTRES ACTIVITATS L’EXPOSICIÓ EXPLICADA 5 i 19 d’octubre, i 9 de novembre

Vist per... Visites comentades a l’exposició a càrrec d’especialistes Diverses persones d’àmbits molt diferents però tots ells coneixedors de l’univers lul·lià oferiran la seva interpretació personal a l'entorn al llegat i l’impacta del filòsof Ramon Llull (1232-1316) en les arts, la literatura, la ciència, la tecnologia... A càrrec d’Eduard Elias, enginyer en informàtica; Pau Alsina, professor i investigador dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, entre d’altres Organitza: Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya, UPF, UOC i CCCB Informació pràctica: Entrada gratuïta prèvia inscripció a www.cccb.org

Visites comentades en cap de setmana

Una visita per aprofundir en la temàtica de l’exposició i fer un recorregut per tots els àmbits, amb comentaris sobre les peces més destacades. Visites cada dissabte (en castellà) i diumenge (en català) a les 11.30h. La visita està inclosa en el preu d’entrada a l’exposició.

XCÈNTRIC, EL CINEMA DEL CCCB

1 de desembre a les 20h, i 4 i 11 de desembre, a les 18.30h

Xcèntric dedica tres sessions a la figura de LLull. Per un costat, un mini-cicle de dos programes amb pel·lícules de pioners de l’animació per ordinador com John Whitney i Larry Cuba, i de pintors-cineastes, predecessors d’aquests, que traballaren a partir de formes abstractes amb una dimensió espiritual, com Oskar Fischinger i Jordan Belson. Per l’altre, una tercera sessió, coincidint amb la cloenda de l’exposició, on es projectarà Combat d'amour en songe, el film més llulià de Raoul Ruiz.

Informació pràctica: Preu per sessió: 4€ / reduïda 3€ per a menors 25 anys, Carnet Jove i jubilats / gratuïta per a Amics del CCCB, carnet Docent, aturats i jubilats amb Targeta Rosa

PROPOSTES PER A GRUPS

Tallers Univers Internet, per a ESO i Batxillerat Univers Internet és un projecte que proposa una reflexió crítica i creativa sobre el conjunt de tecnologies vinculades a Internet i la transformació inèdita i accelerada que està provocant en les nostres vides. En el context de l’exposició oferim dos tallers: • En el “Taller construint la xarxa” proposem construir una xarxa de

telecomunicacions simulada amb una maqueta sobre un plànol de la ciutat que

24

permeti conèixer l’estructura real d’Internet des del punt de vista tant de la infraestructura física com de les implicacions socials i econòmiques.

• En el “Taller la lògica de la programació” analitzem els diferents codis i llenguatges, el pensament computacional, els algoritmes i la robòtica, per tal d’entendre com es comuniquen els ordinadors.

Durada de l’activitat 2h. Preu de l’activitat: 4€ per alumne (mínim 15 alumnes). Reserves: seducatiu@cccb.org / 933.064.135 / www.cccbeducacio.org

Visites en grup a l’exposició

Visites comentades a l’exposició, concertades per a grups, tant escolars com d’adults i adaptades a diversos nivells escolars i de comprensió. Durada de la visita: 1h30 Preu per alumne: 3€ / preu per adult: 5€ (mínim 15 alumnes o adults). Reserves: seducatiu@cccb.org / 933.064.135 / www.cccbeducacio.org

Programa social

Som part del programa socioeducatiu Apropa Cultura, i per les exposicions en curs oferim visites comentades per a grups amb discapacitat intel·lectual, física i salut mental, visual o auditiva, d’exclusió social, i un programa dirigit a persones afectades per la malaltia de l’Alzheimer, els seus familiars i cuidadors Reserves: www.apropacultura.cat

25

09.- ARTISTES PARTICIPANTS Una exposició amb obres de José Luis Alexanco, Johann Heinrich Alsted, Ralf Baecker, Manuel Barbadillo, Miquel Bestard, Giordano Bruno, John Cage, Italo Calvino, Juan Eduardo Cirlot, Jeongmoon Choi, Moses ben Jacob Cordovero, Salvador Dalí, Joan Desí, Jean-Jacques Grandville, Philipp Goldbach, Athanasius Kircher, Juan de Herrera, Rafael Isasi, Sebastián Izquierdo, Bernat de Lavinheta, Nikolaus Joachim Lehmann, Gottfried Wilhelm Leibniz, Rosa Leveroni, Yehudà ha-Leví, David Link, Ramon Llull, Pietro Mainardi, William Morris, Josep Maria Mestres Quadreny, Manfred Mohr, Agrippa von Nettesheim, Valère Novarina, Josep Soler, Josep M. Subirachs, Jorge Oteiza, Josep Palau i Fabre, Perejaume, Francesc Pujols, Raymond Queneau, Razen, Marius Schneider, Arnold Schönberg, Semiconductor: Ruth Jarman and Joe Gerhardt, Antoni Tàpies, Jacint Verdaguer, Daniel V. Villamediana i José María Yturralde. Artistes presents a la roda de premsa David Link Colònia, 1971. El 2004 va escriure la seva tesi, titulada Poetry Machines / Machine Poetry, a la Universitat Humboldt de Berlín i a l’Acadèmia d’Art Multimèdia de Colònia. Entre el 2009 i el 2011 va ser titular de la Càtedra de Tecnologies Experimentals en el Context Artístic a l’Acadèmia d’Arts Visuals de Leipzig. L’objecte de recerca de l’artista se centra en la interrelació entre art, ciència i tecnologia, i opera des de l’art generatiu. Al principi de la seva carrera, David Link va fundar i editar la revista ARTIC, una publicació d’art i filosofia. També va fundar el grup Codelab a Berlín. Des del 1997 nombrosos festivals i institucions han mostrat les seves instal·lacions d’art informàtic, així com les seves performances. La seva obra Poetry Machine (2012) forma part de la col·lecció permanent del ZKM, Zentrum für Kunst und Medien de Karlsruhe. Phillipp Goldbach Colònia, 1978. El 2005 es va diplomar a l’Acadèmia d’Art Multimèdia de Colònia, i el 2006 va acabar els estudis d’història de l’art, sociologia i filosofia a la Universitat de Colònia. Entre el 2008 i el 2009 va ser professor adjunt de fotografia a l’Acadèmia d’Art Multimèdia de Colònia. La seva carrera com a creador s’ha basat en l’art multimèdia, i ha explorat la relació entre el temps i el llenguatge escrit. Entre les seves exposicions més rellevants podem esmentar les següents: «À suivre…», amb Franziska Furter (Schleicher+Lange Gallery de París, 2004); «Foto/Grafie» (Galerie Carol Johnssen, Munic, 2007); «Message to public» (M29 Rüchter Brückner, Colònia, 2008); «en miniature», amb Vesko Gösel (Simultanhalle, Colònia, 2009); «Blackboards and Micrographs» (Anne Juda Fine Art, Londres, 2010); «Tafelbilder» (Museum für Kunst und Kulturgeschichte, Marburg, 2011); «Fotografie und Zeichnung» (Galerie Carol Johnssen, Munic, 2011). Ralph Baecker 1977, Düsseldorf. Va estudiar ciències de la computació a la Universitat de Colònia i art multimèdia a l’Acadèmia d’Art Multimèdia d’aquesta mateixa ciutat, i ha donat classes, entre altres llocs, a la Universitat Bauhaus de Weimar i a la Universitat d’Arts de Bremen. Actualment és membre de la Graduiertenschule de la Universitat d’Arts de Berlín. Ralph Baecker basa la seva obra en la intersecció entre l’art, la tecnologia i la ciència. La seva obra s’ha presentat en exposicions i festivals internacionals, com ara «Wolfgang von Kempelen. Mensch-[in der]-Maschine» (ZKM, Zentrum für Kunst und Medien, Karlsruhe, 2007), «Electrohype 2008» (Konsthall, Malmö, 2008); «Space Inventions. Der künstliche

26

Raum» (Künstlerhaus, Viena, 2010); «WeltWissen. 300 Jahre Wissenschaften in Berlin» (Martin-Gropius-Bau, Berlín, 2010); «When Process becomes Paradigm» (Laboral Centro de Arte, Gijón, 2010); «Life: Science version» (WINZAVOD, Centre d’Art Contemporani, Moscou, 2011); Triennal Internacional d’Art Multimèdia (Pequín, 2014). Perejaume 1957, Sant Pol de Mar. Va estudiar història de l’art i dibuix al Cercle Artístic de Sant Lluc. Va completar la seva formació freqüentant l’obra de Joan Brossa, J. V. Foix i Jacint Verdaguer, entre altres autors, que van influir en la seva visió personal de l’art. La seva obra plàstica està indissolublement lligada a la seva obra poètica, en una exploració de la interrelació entre l’home i la natura que l’envolta. El 2005 va rebre el Premi Nacional d’Arts Visuals que atorga la Generalitat de Catalunya per l’obra Els cims pensamenters, i el 2006 el Ministeri de Cultura li va concedir el Premio Nacional de Artes Gráficas per la seva «reformulació de la relació entre art i territori». El 1999 va pintar els medallons del Gran Teatre del Liceu, i el mateix any el MACBA li va dedicar la retrospectiva «Deixar de fer una exposició». Altres exposicions remarcables són «Fonació d’un poeta» (Galeria Forvm, Tarragona, 2001), «De com posar Verdaguer a Folgueroles» (Folgueroles, 2002), «Real i Verdaguer» (Sala H, Vic, 2002), la participació a la Fira Art 36 Basel (2005) i la retrospectiva a la Pedrera de Barcelona «Ai, Perejaume» (2011). Com a escriptor cal destacar Ludwig-Jujol (1989), Oli damunt paper (1992), Oïsme (1998), Obreda (2003), Els cims pensamenters de les reals i verdagueres elevacions (2004), L’obra i la por (2007) i Pagèsiques (2011, Premi Ciutat de Barcelona i Premi Lletra d’Or, 2012). Jeongmoon Choi Seül, 1966. Llicenciada en belles arts pel Col·legi de Belles Arts de la Universitat de Sungshin (Corea del Sud, 1988), màster en belles arts (1990) i professora adjunta a la Universitat de Sungshin (1994-1995). El 1995 es trasllada a Alemanya, on continua els seus estudis de belles arts a Kassel i es gradua el 2001. El que fa rellevant la seva obra és la relació entre material i efecte, relació que s’explicita en obres com Drawing in Space (2015). La seva obra s’ha exposat a diferents galeries i institucions de tot el món. Entre les seves exposicions destaquen: «Rapid Rabbit – Beschleunigte Bildwelten» (Frise Künstlerhaus, Hamburg, 2011) i «Explorer« (Karst Project, Plymouth, 2013). Ha participat en les mostres col·lectives «Els 14 independents» (Museu Nacional d’Art Modern, Kwachun, Corea del Sud, 1988); «Impuls – Voluntat» (Galeria Chung Nam, Seül, 1989); «Exposició d’art al carrer Arirang» (Parc Olímpic de Seül, 1989); «Dibuixos anònims #9» (Kunstraum Kreuzberg / Bethanien, Berlín, 2012) i «Red Never Follows» (Saatchi Gallery, Londres, 2013). Valère Novarina Ginebra, 1947. Va estudiar filosofia, filologia i història del teatre a la Sorbona de París. La seva primera obra de teatre, L’Atelier volant, va pujar a l’escenari amb direcció de Jean-Pierre Sarrazac el 1974. Això va representar l’inici de la seva carrera teatral, que ha alternat amb l’escriptura de novel·les i poesia, així com la pintura i el dibuix. La seva obra crea un univers propi basat en els metallenguatges artístics i en la fonètica com a element estètic central. En la seva obra polifacètica podem destacar les exposicions «Théâtre de dessins: 2.587 personnages, 311 définitions de Dieu» (Arts Santa Mònica, 2011) i «Valère Novarina, dessins» (Galerie Cortex Athletico, Bordeus, 2011), i també els documents sonors aplegats a Le Vrai sang (2006) i Journal du drame, Lecture, 1981 (2009). Els seus escrits han servit d’inspiració o han sigut adaptats per Jean-Luc Godard (Nouvelle Vague, 1990) i Christine Pascal (Soigne ta droite, 1987). Per últim, cal destacar les obres de teatre Le Drame de la vie (1984), Le Repas (1996), L’Acte inconnu (2007) i L’Opérette imaginaire (2009), així com els assajos Lettre aux acteurs (1979), Pendant la matière (1991), Devant la parole (1999) i L’Envers de l’esprit (2009).

27

Semiconductor: Ruth Jarman and Joe Gerhardt Duo fílmic britànic format per Ruth Jarman (1972) i Joe Gerhardt (1972) el 1999. Aquest grup explora les percepcions del món natural per entendre les forces físiques que habiten l’univers que envolta l’home. La seva obra es basa en diferents mitjans audiovisuals, ja sigui vídeo monocanal o multicanal, so, instal·lació, performance o DVD. Actualment duen a terme tota aquesta activitat des de Brighton. Semiconductor ha sigut becat per institucions com ara NASA Space Sciences Laboratories (UC Berkeley, Califòrnia), el Berwick Gymnasium Fellowship (Berwick-Upon-Tweed, Regne Unit) i el Couvent des Récollets (París). Les seves creacions s’han exposat a la Royal Academy de Londres, el Hirshhorn Museum de Washington DC, la Biennal de Venècia, el FACT de Liverpool, el CAC de Cincinnati, el Sundance Film Festival i el Rotterdam International Film Festival. Des del 2006 el grup ha rebut nombroses distincions en diferents certàmens internacionals. Cal destacar que les edicions limitades en alta definició de Magnetic Movies i Brilliant Noise formen part de les col·leccions permanents del Hirshhorn Museum de Washington i del Centre Pompidou de París. Santiago Ortiz 1975, Bogotà. Va estudiar matemàtiques, música i literatura a la Universitat dels Andes (Bogotà). Ha sigut professor a l’Escola de Belles Arts de la Universitat de Porto (Portugal), al Departament d’Art i Matemàtiques de la Universitat dels Andes i al màster en Art i Tecnologia de la Universitat Europea de Madrid, i ha donat classes de disseny digital a l’Institut Europeu del Disseny de Madrid. És cofundador del magazín de cultura i art digital Blank i un col·laborador constant del Medialab Madrid, on va presentar l’exposició individual «El inventor de historias, código, lenguaje y complejidad» (2004). La seva obra explora la intersecció entre art i ciència, vida artificial, llenguatge i narrativa, espais d’informació, sons d’espai i educació. Publica la seva obra digital, informació sobre exposicions i textos a moebio.com. Santiago Ortiz ha pres part en exposicions col·lectives amb instal·lacions d’art interactiu com l’obra La mirada invertida (Centro Cultural Conde Duque, Madrid, 2004) i La esfera de las relaciones (Museo Extremeño de Arte Iberoamericano, Badajoz, 2006). Ha participat a «Juego Doble» (Centro Cultural de España, Ciutat de Mèxic, 2004), Festival Internacional de Arte Electrónico 404 (Rosario, Argentina, 2004), Periférico, sesión colectiva de arte sonoro (Laboratorio Arte Alameda, Ciutat de Mèxic, 2004) i «Banquete 05, comunicación en evolución» (Madrid, 2005).

28

10.- CV COMISSARI AMADOR VEGA (Barcelona, 1958) Es va doctorar en Filosofia pel Raimundus-Llullus-Institut de l’Albert-Ludwigs-Universität de Friburgo de Brisgovia (Alemanya) i és catedràtic d’Estètica al Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat «Joan Coromines Visiting Professor» a la University of Chicago (2007) i professor convidat a la Université St. Joseph de Beirut (2010). Es dedica a l’estudi de la mística occidental i les seves relacions amb l’estètica. És autor, entre d’altres, dels llibres següents: Maestro Eckhart, El fruto de la nada (2010, 7ena ed.); Zen, Mística y Abstracción (2002); Ramon Llull y el secreto de la vida (2002); El bambú y el olivo (Barcelona, 2004); Arte y Santidad. Cuatro lecciones de estética apofática, (2005); Tratado de los cuatro modos del espíritu (2005); Sacrificio y creación en la pintura de Rothko (2010), Tres poetas del exceso. La hermenéutica imposible en Eckhart, Silesius y Celan (2011) i Libro de horas de Beirut (2014). És president de l’«Associació d’Amics de la Bibliotheca Mystica et Philosophica Alois M. Haas» de la UPF i membre corresponent del Collège International de Philosophie (París).

29

11.- CATÀLEG

Característiques: 160 pàg. impreses Format: 17 x 24 cm

Edicions:

Catalana (coediten Diputació de Barcelona i CCCB) ISBN-978-84-9803-744-9 Castellana (coediten Diputació de Barcelona i CCCB) ISBN-978-84-9803-743-2

Anglesa (coediten Diputació de Barcelona, CCCB i Institut Ramon LLull) ISBN-978-84-9803-745-6

A LA LLUM DE LLULL PRÒLEG DEL CATÀLEG DE VICENÇ VILLATORO És possible parlar dels grans debats del món contemporani a partir de la figura de Ramon Llull? És possible participar en les discussions i l’exploració dels grans canvis tecnològics del present, dels nous dilemes ètics, de les concepcions actuals sobre el coneixement, de les pulsions polítiques de fons del nostre present, prenent com a referència viva l’obra escrita, el pensament i la biografia d’un home que va viure i morir fa set-cents anys? L’exposició «La màquina de pensar. Ramon Llull i l’Ars combinatoria» i tota una programació d’activitats al seu voltant neixen de la convicció que sí, que és possible. Més que possible: que és pertinent i natural, que és una manera adequada d’abordar, a la vegada, la reflexió sobre el present del segle xxi i sobre la figura de Llull, del segle xiii. L’exposició i les activitats que l’envolten neixen d’aquesta convicció prèvia i aspiren, a més, a ser-ne la prova. Creuen que es pot fer i que s’ha de fer. I ho volen fer. A la manera del CCCB, a través del format expositiu que incorpora els llenguatges artístics, dels formats de la paraula i el debat o de les arts escèniques, amb la col·laboració i la complicitat d’especialistes i creadors a qui agraïm molt especialment el seu esforç i entusiasme.

Ningú no dubta que Ramon Llull és un clàssic. No tan sols un clàssic literari, que també. Però hi ha dues definicions possibles d’un clàssic, en el món de la cultura. Una té a veure, sobretot, amb una mirada històrica: és un clàssic qui ha esdevingut una baula imprescindible per explicar la història d’una determinada disciplina, un capítol en la narració acumulativa i evolutiva d’un àmbit de la cultura al llarg del temps. En aquest sentit, és evident que Llull és un clàssic: no es pot explicar, sense Llull, la història del pensament occidental, de la literatura catalana, del cristianisme, però tampoc de la ciència i el coneixement. Llull, la seva combinatòria, és un precursor necessari per explicar l’aparició, per exemple, molts anys després de la seva vida, de la cibernètica i el món computacional. Però hi ha una altra definició de clàssic, que queda fora del temps: és un clàssic qui pertany al nostre present, a qui podem citar per als nostres debats sense haver de fixar-nos en una nota a peu de pàgina amb la data, perquè no és només del seu temps sinó de tots els temps, i per tant també dels nostres. I és en aquest sentit que Llull ens sembla, també, un clàssic. Perquè estem convençuts que ens parla ara. A la vegada temporal, i per tant imprescindible per a un discurs històric, però també intemporal, i per tant necessari en un discurs de present.

Hi ha moltes aproximacions possibles al món de Llull. Hi ha també, òbviament, moltes aproximacions possibles al món present, especialment al de la ciència i la tecnologia. «La màquina de pensar. Ramon Llull i l’Ars combinatoria» vol ser de les dues alhora. Per tant, es mou en un espai real, no forçat, existent, d’intersecció. Explicar Llull des del present. Explicar el present des de Llull. Perquè Llull és un clàssic. Perquè Llull (ens) il·lumina.

30

12.- INFORMACIÓ GENERAL La màquina de pensar. Ramon Llull i l’Ars combinatoria Del 14 de juliol a l’11 de desembre de 2016 Horari De dimarts a diumenge, d’11 a 20 h (tancat els dilluns no festius) Visites comentades En català: diumenges a les 11.30 h En castellà: dissabtes a les 11.30 h Visites en grup Visites comentades concertades per a grups d’adults i adaptades a diversos nivells escolars. Reserves: seducatiu@cccb.org / 933.064.135 / www.cccbeducacio.org Programa social Som part del programa socioeducatiu Apropa Cultura, i per l’exposició oferim visites comentades per a grups amb discapacitat intel·lectual, física i salut mental, visual o auditiva, d’exclusió social, i un programa dirigit a persones afectades per la malaltia de l’Alzheimer, els seus familiars i cuidadors Reserves: www.apropacultura.cat Preu: 6 € Entrada reduïda: 4 € per a jubilats, menors de 25 anys, famílies nombroses, famílies monoparentals i visites en grup (mínim 15 persones). Entrada gratuïta per a menors de 12 anys, Amics del CCCB, jubilats titulars de la Targeta Rosa, aturats, carnet de Docent de la Generalitat de Catalunya, i diumenges de 15 a 20 h.

Imatges en alta i vídeos per descarregar a http://www.cccb.org/ca/connecta/premsa/making-africa/223098

31

13.- CRÈDITS DE L’EXPOSICIÓ La màquina de pensar. Ramon Llull i l’Ars combinatoria és una coproducció del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i el Zentrum für Kunst und Medien technologie de Karlsruhe (ZKM). L’exposició es presenta al CCCB entre el 13 de juliol i l’11 de desembre del 2016, i al ZKM el 2018. COMISSARIAT Amador Vega DIRECCIÓ DEL PROJECTE Rosa Ferré, Cap del Servei d’Exposicions COORDINACIÓ I DOCUMENTACIÓ Carlota Broggi Eva Gimeno Amb l’assistència de Miguel Ayesa, Maria Gibert i Joan Vila DISSENY DE L’EXPOSICIÓ AV_Diseño de Espacios Culturales DISSENY GRÀFIC DE L’EXPOSICIÓ Opisso Studio DISSENY GRÀFIC DE LA COMUNICACIÓ Wladimir Marnich Il·lustració: Javier Jaén COORDINACIÓ DE LA PRODUCCIÓ I DEL MUNTATGE Servei d’exposicions del CCCB Unitat de producció i muntatges del CCCB MUNTATGE DE L’EXPOSICIÓ GROP Exposicions i museografia S.L. PRODUCCIÓ GRÀFICA Maud Gran Format IL·LUMINACIÓ Unitat de producció i muntatges del CCCB

32

REALITZACIÓ I PRODUCCIÓ D’AUDIOVISUALS Coordinació i audiovisuals de producció pròpia Toni Curcó

Animació Breviculum Màster en Animació, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona Render Area, Madrid

Instal·lacions audiovisuals Departament d’audiovisuals del CCCB New Media - Roc Codó NOVES PRODUCCIONS PER A L’EXPOSICIÓ Perejaume, La rel de l’arbre és una roda, 2016

David Link, Meditationes, 2016 REGISTRE I CONSERVACIÓ Unitat de registre i conservació del CCCB ASSEGURANCES AXA- Art / Cogesa I la col·laboració del Servei de comunicació i recursos externs, dels Serveis administratius i generals, del CCCBLAB, del CCCB Educació i del Centre de documentació i debat del CCCB.