cada mes un joc oral

Ser joci paraula

CadaMESun jocoralMES

Ser joci paraula

CadaMESun jocoralMES

FELIPA FLEXAS, CATALINA QUETGLAS I MAGDA SOLANASIl.lustracions de Pep Miquel Garau

MINISTERIODE TRABAJO

Y ASUNTOS SOCIALES

Edició: desembre de 2007

Conselleria d’Educació i Cultura

de l’edició:· Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears· Direcció General d’Innovació· Direcció General d’Ordenació, Administració i Inspecció Educativa Servei d’Enssenyament del Català Equip de suport a la Llengua

del text: Felipa Flexas Vives, Catalina Quetglas Sureda i Magda Solanas i Mestre

de les il·lustracions i del disseny: Pep Miquel Garau Salom

del pròleg: Felip Munar i Munar

Assessorament lingüístic: M. Pilar López Sastre

Imprès a: amadip.esment

Dipòsit legal: PM-3074-2007

ISBN: 978-84-96816-45-9

Pròleg .......................................................................................5Agraïments ...............................................................................9

Presentació.............................................................................11Per què aquests jocs?............................................................12El rol del professorat ..............................................................14Materials didàctics que componen el llibre............................17

QUADRE RESUM DE TOTS ELS JOCS

Característiques generals dels jocs .......................................19

FITXES DE TOTS ELS JOCSCanvi de lloc1.Jo estim en secret ..............................................................262.La casa es crema ................................................................283.L’hospital .............................................................................304.Mudança per a tothom........................................................325.Una mirada..........................................................................346.Va de redolins......................................................................36Concentració, atenció i memòria7.Carusses .............................................................................408.De l’Havana.........................................................................429.Què ha desaparegut?..........................................................44

Endevinar10.Daixonar ............................................................................4811.De què parlam?.................................................................5012.Detectiu, detectiu ..............................................................5213.Endevina de què va...........................................................5414.Passar la frontera ..............................................................5615.Quin cartell duc? ...............................................................58Instruccions16.El rei mana.........................................................................6217.El robot..............................................................................64

Paraula i gest18.Eco a les muntanyes .........................................................6819.La vaca sense cap taca ....................................................7020.Mon pare és ferrer.............................................................7221.Nas peu .............................................................................74

Passar un objecte22.Ball rodó de la bicicleta.....................................................78

Sumari

23.El regal màgic....................................................................8024.Embarbussaments ............................................................8225.L’anell ................................................................................8426.Pilota encadenada ............................................................8627.Un carro carregat .............................................................88

Preguntes i respostes28.Això és un disbarat ...........................................................9229.Ni sí ni no ..........................................................................9430.Per aquí m’han demanat...................................................96

Rítmics31.Aquest per a mi, aquest per a tu.....................................10032.Carabassa .......................................................................10233.El dit del cor ....................................................................10434.La notícia.........................................................................10635.Les espines del peix........................................................10836.Pau Pere..........................................................................11037.Pedra, paper, estisores ...................................................11238.Tam-tam ..........................................................................11439.Timbo, timbo ...................................................................11640.Vols que et mostri una cançó?........................................118

ANNEXOS(Targetes i documents complementaris)1. Estratègies lingüístiques .................................................1212. Normes de com jugar......................................................1233. Expressions de joc ..........................................................1254. Maneres de triar i de fer grups........................................1275. Cantarelles ......................................................................1296. Penyores .........................................................................1337. Endevinalles ....................................................................1418. Dites i redolins.................................................................1499. Embarbussaments ..........................................................15510.Poemes i gloses ..............................................................16111.Vocabulari de l’hospital ...................................................16712.Accions............................................................................175

13.Poema: "Truita" ...............................................................18714.Cartells amb estats d’ànim .............................................19115.Eco a les muntanyes .......................................................193

Bibliografia ...........................................................................195Altres recursos .....................................................................197Fonts ....................................................................................198

El joc infantil és el mitjà d’expressió, instrument de coneixements, factorde socialització, regulador i compensador de l’afectivitat, un efectiuinstrument de desenvolupament de les estructures del moviment; en unaparaula, resulta un mitjà essencial d’organització, desenvolupament iafirmació de la personalitat.

(O. Zapata)

Jugar, divertir-se, relacionar-se, significar, adaptar-se i també aprendre,són formes verbals que caracteritzen la part més profunda de l’ésser humà.No obstant això, darrere l’aparent simplicitat de l’acció de jugar i del jocmateix s’amaguen la incertesa i la complexitat quan es tracta de concretar-ne el concepte, tan universal i elàstic, tan versàtil com de múltiplessignificats.

Després de l’homo faber, l’homo ludens, com va definir-lo J. Huizinga,segons el qual la cultura humana sorgeix del joc. Després del joc, la festa.El joc ens transporta a un espai i un temps plens d’emocions que surenen l’inconscient personal i col·lectiu i que reviuen tot just són recordades.Qui resta lleial al seu temps de jocs és capaç de refer amistats llunyanes:aquells amb qui hem compartit jocs difícilment són exclosos de la pròpiaintimitat.1 I això és el que esdevé al grup d’infants quan a través del jocaprenen a compartir, a ponderar, a respectar, a dialogar, ja que saben queningú no pot transgredir les normes establertes si vol continuar jugant. Através del joc, de la seva dimensió lúdica i didàctica, podem albirarexpressions d’identitat i també multiculturals, ja que sempre es relacionaamb altres expressions de la cultura: la vida de la gent, el treball, la festa,la música i els balls, les rondalles, els mites i les creences populars...

Podem extreure, de cada un dels jocs, una lògica interna que es vamantenint uniforme: la relació amb els altres, és a dir, amb qui es juga iquin tipus de relació s’hi estableix; la relació amb l’espai, on es juga, enquin tipus de medi jugam; la relació amb els estris, amb què es juga, quinsinstruments es fan servir, i finalment la relació amb el temps, quan es juga,durant quant de temps. I tota aquesta relació, en un marc de diversitatsmúltiples, es concreta en una causa omnipresent a tot arreu: afavorir lasocialització dels practicants, és a dir, la seva integració harmoniosa enel món particular de valors i de les normes de la societat en qüestió. Lapràctica lúdica allibera un codi comú de les normes socials del cos i realitzauna eficaç enculturació dinàmica. Quan l’infant juga es lliura a l’aspectemenys tangible, més immaterial del joc, és a dir, a la dimensió lúdica, allòque constitueix la seva ànima. I aquesta dimensió queda recollida en deuindicadors, descrits per diferents autors:

Cadaun joc orali paraulaSer joc MES

MES

51 Soler i Amigó, Joan (2005); Enciclopèdia de la cultura tradicional de Catalunya (vol. III). Barcelona.Enciclopèdia Catalana.

Proleg

1. Llibertat, alliberació, acció o moviment lliure i voluntari, apetència. El jocapareix genuïnament en situacions en què els protagonistes decideixenvoluntàriament jugar, sense que ningú ho imposi.

2. Alegria, divertiment, amenitat, plaer moral, satisfacció, gratificació,experiència de felicitat; el joc és una activitat generadora de plaer.

3. Espontaneïtat, impulsivitat, expressió instintiva, irracional, intuïtiva,improvisació, desafiament a la racionalitat. Qui juga actua de maneraespontània i impulsiva; per això, n’hi ha prou a observar amb detenimentles respostes més espontànies d’aquell que juga per descobrir com és.A diferència d’altres escenaris de la vida quotidiana, durant el jocapareixen expressions, comportaments i maneres de fer totalmentimprevistos, fins i tot irracionals.

4. Intranscendència, superfluïtat, improductivitat, inutilitat, caràcter efímer,futilitat, activitat desinteressada, gratuïtat, manca de seriositat id’intencionalitat, sense metes ni finalitats exteriorsni materials, peròfinalitat en si mateix. El joc es viu en present, amb molta intensitat, peròsense necessitat de plantejar-se altres fites fora del gaudi del joc, peljoc mateix, relativitzant tot el que passi i més quan es tracta de guanyaro perdre.

5. Incertesa, aventura, tensió, mutabilitat de formes, mal·leabilitat, plasticitat,fluctuació, metamorfosi. Aquest és un dels valors més valuosos del joc,ja que cada partida representa una aventura a la qual s'ha de fer front,una incògnita que cal desentrellar. Jugar és sobretot divertir-se resolentproblemes, posant-se un mateix a prova.

6. Ambivalència, oscil·lació, contrast, vaivé, bipolaritat. Pel sol fet de jugar,tot d’una es produeix una immersió en una atmosfera plena de contrastos,amb accions conegudes i a la vegada inesperades, amb respostesencertades i tanmateix acompanyades d’una errada, alhora en laracionalitat i en la irracionalitat.

7. Consciència, decisió, compromís, subjectivitat impregnada de decisionsi de sentit, energia sorgida d’un mateix. Qui juga ha de llegir i interpretarla situació en què es troba per poder prendre una decisió i intervenirconscientment. Això indica que el joc és un laboratori d’aprenentatgesintel·ligents, de manera que la persona que juga no s’atura de resoldreproblemes pensant per a ella mateixa allò que ha de fer en cada moment.

8. Ritme, harmonia, estètica, ordre, proporció i equilibri, creativitat. El jocté un ordre intern que fa que, com en una orquestra, tots els protagonistesi totes les peces encaixin amb harmonia i equilibri.

6


MES

9. Caràcter fictici, simulació, abstracció, fantasia, imaginació, orientaciópròpia, representació simbòlica. Quan algú es posa ajugar tot d’unas’adona que s’introdueix en unes coordenades separades de la restad’escenaris de la vida quotidiana.

10.Seriositat, solemnitat, necessitat interior, transcendència. Si un grup depersones està jugant de debò, la pràctica del joc esdevé extraordinàriamentimportant en la plenitud d’aquell instant, digui un grup d’infants, de joveso de persones adultes: quan es juga, sempre es viu en present i ambtotal seriositat. N’hi ha prou de veure com, inevitablement, algú s’enfada,i com apareixen respostes contundents quan algú altre observa que elde més enllà fa trampa o es comporta d’una manera incorrecta. Darrerel’observació gratuïta que sovint es fa amb ulls d’espectador quan esqualifica una situació de "jocs d’infants", hi ha tot un conjunt de processosque són molt importants per als qui en són protagonistes, que viuen eljoc com una activitat molt seriosa.2

A través del joc s’aprèn, també, a conviure en un món farcit de referentsculturals que, d’antuvi, semblen contradictoris i subjectes a la confrontació.El respecte, més enllà de qualsevol ideologia, raça, religió o formes culturals,s’imposa en qualsevol manifestació lúdica: cal cercar, a través del diàlegi del pacte, espais de col·laboració. S’evita l’agressió i la discriminació totformant grups de joc a l’atzar. S’han de fer propostes amb prou variantsper tal que es pugui atendre la diversitat de participants. Educant en elrespecte i en la mediació com a via per al tractament dels conflictes.

Essent sensibles davant el col·lectiu més desafavorit i vulnerable. Igarantintque tothom pugui assolir l’objectiu del joc.

Quantes vegades no hem sentit: "avui no han fet res, han jugat"?, quan,precisament, darrere aquest joc hi endevinam tot un meravellós món queli dóna consistència. I el joc és una necessitat bàsica i innata en el nin.Quan juga, l’infant desenvolupa d’una manera global aspectes motrius,psicològics i sociològics:

· Motrius, per la necessitat de moviment que té i per l’esforç corporalque, de vegades, li representa.· Psicològics, perquè el joc li dóna seguretat i estimula les seves funcions

psíquiques, ja que:

- ha d’estar atent per tal de comprendre i participar- ha de recordar i memoritzar- ha de crear i imaginar

- ha d’utilitzar un llenguatge que forma part integrant del joc.· Sociològics, perquè l’ajuda a fer-se gran i a preparar-se per a laintegració en el món dels adults, ja que:


MES

72 Lavega i Burgués, Pere; ib.

- ha d’aprendre a acceptar i compartir- ha d’aprendre a discutir i confrontar idees- ha d’aprendre a relacionar-se amb els altres.

És per això, també, que el joc és, sens dubte, una activitat essencial pera utilitzar una llengua de manera dinàmica i funcional.

El joc mereix ser considerat com un vehicle indispensable per a l’aprenentatgede la llengua, sobretot en el marc de l’ensenyament en educació infantil iprimària. Bona part dels objectius lingüístics, culturals i actitudinals fixats enels programes poden ser assolits en un context lúdic:

· interessar-se per l’expressió i la comunicació· treballar la discriminació i la reproducció fonètica· reproduir cantarelles, cançons, fórmules de joc, etc.· identificar i comprendre diferents senyals comunicatius: entonació, gest,

onomatopeies…· comprendre i realitzar ordres· participar en diàlegs espontanis· memoritzar lèxic· elaborar i utilitzar frases curtes a l’oral i a l’escrit· treballar textos de tipus instructiu i explicatius· conèixer alguns elements de la cultura popular· conèixer i respectar normes de convivència.

Els jocs –com ja hem esmentat– ens conviden a la comunicació, a laconvivència i a la tolerància. I això és precisament el que aquest treball volaportar en les nostres aules. Ja he comentat en altres ocasions i situacionsque la comunitat educativa de les Illes Balears té la immensa sort de gaudird’un Equip de Suport a la Llengua admirable i únic, tant per la sevaprofessionalitat, com per la seva dedicació, pel seu amor intens enversl’educació i tots els ingredients que s’hi agombolen. I aquest treball entorna a ser una prova ben fefaent. A més a més, el projecte esmentat s’hadut a terme en col·laboració amb el Consorci per al Foment de la LlenguaCatalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears, fet que hacomportat un enriquiment en tots els aspectes. Un grup de mestres generadorde propostes, que no es conforma a romandre passiu davant els nousreptes i les transformacions que es viuen dia a dia en les nostres aules,sinó que hi posa aquelles iniciatives que poden esdevenir un bàlsam nonomés per a la coexistència harmoniosa, sinó també per seguir innovanti avançant en el procés educatiu, en el seu dinamisme esfereïdor i quemoltes vegades, des de fora, no aconseguim copsar.

Felip Munar i MunarCap del Servei d’Ensenyament del Català

8


MES

Aquest recull de jocs no hauria estat possible sense la participació detotes les escoles, professorat i infants, i l’experiència de l’Equip de Suportd’Ensenyament de la Llengua. Volem donar les gràcies especialment a lesescoles que han practicat els jocs, han compartit la seva experiència ambnosaltres i ens han obert les portes per enregistrar el DVD que acompanyaaquest material. I també agraïm la col·laboració a l'Escola Superior deDisseny de les Illes Balears i al professor, tutor del projecte, FlorentinoFlórez.

Centres, tutors i tutores, i nins i nines dels cursos que han participat enl’enregistrament:

CP Inspector Dr. Comas i Camps d’AlaiorFrancesca Alzina CaimariGabriel Garriga PonsSofia Lucas MarcoAlbert Mayans GarcíaMiquel Munar RodríguezAntònia Sastre CastellCursos: 3r A, 3r C, 3r D, 5è C, 6è B i Atenció a la diversitat (2006/07)

CP Jaume Fornaris i Taltavull de Son ServeraCati Cirer VarquierLlúcia Ginard AdroverCarles Guerrero CarreñoCursos: 3r C i 6è A (2005/06)

CP Joan Miró de PalmaMargalida Serra CantallopsCursos: 4t A (2005/06)

CP Labritja d’EivissaMaria Marí MaríCursos: 4t i 6è (2006/07)

CP Ponent d’IncaMaria Jacoba Ximelis BennàssarFrancesca Pol HernándezVicenç Rodríguez Jiménez-BravoCursos: 4t (2005/06)

9


MES

CP s’Algar de LlucmajorAina Villalonga ComasCursos: 3r (2005/06)

CP s’Auba de Cala RajadaXesco Casacuberta VallierMaria Llaneras AlzinaCursos: 3r A, 5è i Aula oberta (2005/06)

CP Son Canals de PalmaMaria Bonet GalmésCatalina Mas VanrellCursos: 4t i 6è (2005/06)

CP Son Serra de PalmaMargalida Seguí GelabertCursos: Atenció a la diversitat (2005/06)

La Immaculada de PalmaAina Oliver NadalMargalida Zuzama JuanCursos: 6è (2005/06)

Mestres de l’Equip de Suport que han experimentat els jocs que els hemproposat i han fet aportacions i valoracions:

Catalina Castelló MassanetAnna Font OrtegaAina Llobera MirallesNeus Marí MaríAntònia Mascaró HorrachCarme Rodríguez CladeraAntònia Santandreu SimonetMontserrat Sobrevias Servet

10


MES

Ser joc i paraula. Cada mes un joc oral més és un conjunt de materialsdidàctics que fomenten l’expressió i la comprensió orals de la llenguacatalana en l’educació primària, especialment en el segon i tercer cicle, irecuperen la vivència del joc i el plaer de la paraula.

Ser joc i, fa referència al valor del joc com a activitat essencial i naturalde l’infant que li proporciona plaer i satisfacció, i en la qual s’implicafísicament, emocionalment i mentalment.

Paraula. El llenguatge és una de les capacitats bàsiques de l’ésser humàque està estretament vinculada amb la formació del pensament.Experimentar amb la paraula com a objecte de joc afavoreix l’expressió iés una manera d’apropar els infants al món de la cultura.

Cada mes indica que tracta d’una activitat educativa constant, periòdica,sistemàtica i per tant programada, imprescindible per assolir els objectiuslingüístics.

Un joc oral reivindica el treball de l’expressió oral de forma lúdica al llargde tota l’educació primària. A l’escola sovint es prioritza l’expressió escritaper damunt de l’expressió oral.

Més. Suggereix l’esperit de recerca del professorat per incorporar recursosnous a la tasca docent, que siguin eficaços envers els objectius proposats.

Actualment, a les Illes Balears, vivim un increment quantitatiu de fluxmigratori procedent de diverses col·lectivitats que ha introduït canvis socialsi culturals. Als centres educatius aquesta situació es tradueix en laincorporació d’un percentatge alt d’alumnes que desconeixen la llenguai la cultura de la nostra comunitat. Ensenyar llengua dins aquest contextplurilingüe, amb el català com a llengua de cohesió, és un repte que solses pot afrontar amb la implicació de tots els docents del centre.

Resumint, l’objectiu d’aquest projecte és oferir a tot el professorat delcentre un recurs més per treballar oralment la llengua catalana d'unamanera lúdica i, alhora, atendre la diversitat lingüística i cultural de lesaules.


MES

11

Presentacio

PARLAR ÉS DIVERTIT

En el mercat podem trobar un estoc ampli i variat de llibres de jocs moltútils per als docents. La selecció de jocs que us proposam és fruit de lapràctica i l’intercanvi amb el professorat i segueix els criteris i lescaracterístiques que us indicam a continuació:

El llenguatge és un component essencial de tots els jocsPer jugar, els infants han de repetir, memoritzar, improvisar els textos orals.Es treballen els camps semàntics i les frases: enumeratives, interrogatives,imperatives, exclamatives…, i textos diversos: descripcions, narracions,poemes…, tant des del punt de vista de la comprensió com de l'expressió.

D’altra part, volem destacar la importància del llenguatge en les situacionscomunicatives, no sols en el moment de jugar, sinó també abans i després,en la preparació i en la valoració. Pactar les normes del joc, decidir quicomença, resoldre conflictes…, són moments que propicien la utilitzaciódel llenguatge i que de forma natural fan que el català esdevingui la llenguacomuna de relació. Cal posar esment en el vocabulari i les expressionsespecífiques que sorgeixen en una situació de joc i que ens ajudaran aprecisar i ampliar el llenguatge dels infants. (Vegeu en l’annex 3, "Expressionsde joc", una llista d’estructures lingüístiques que es poden treballar en unasituació de joc.)

Pel que fa als infants que desconeixen l’idioma, en aquestes situacionscontextualitzades entenen les estructures de la llengua sense adonar-se’namb l’ajuda del llenguatge no verbal, com són: els silencis, la cadència,el ritme, el tarannà del parlant, els gestos… Aquests aspectes, sumats alfet que els jocs proposats tenen una estructura senzilla i universal, fan quel’infant pugui imitar i participar des d’un primer moment. La situació de jocels dóna seguretat i pistes suficients per continuar jugant encara que noentenguin tot el vocabulari.

Incorporen recursos poètics de tradició oral i produccions d’autorscontemporanisEls jocs inclouen cantarelles de triar, dites i redolins, embarbussaments,refranys i frases fetes, endevinalles, poemes i gloses. Amb aquests recursosels infants entren en contacte amb models lingüístics elaborats i acuratsamb el pas del temps, que els obren la porta a les possibilitats expressivesdel llenguatge i al gaudi de la paraula i la creació poètica. Segons Gabriel

12


MES

Per que aquests jocs?

EL JOC FA GRUP

Janer Manila (1985), "la literatura oral introdueix el nin en la paraula, en elritme i els símbols, li exercita la motricitat i la memòria, li desperta l’enginy".

En alguns jocs, els poemes, els embarbussaments o els redolins són lamateixa essència del joc. (Vegeu els jocs: Tam-tam, Va de redolins,Embarbussaments.) D’altra part, utilitzar una cantarella de triar per decidirqui comença o encertar una endevinalla per pagar penyora, són exemplesque donen riquesa al llenguatge col·loquial dels infants. (Vegeu les targetesper fotocopiar dels annexos, al final del llibre.)

Treballen la paraula coordinada amb el moviment i el ritme, amb laimplicació de tot el cosEls infants en aquest període evolutiu tenen necessitat de moure’s, degastar energia, de realitzar activitats d’aprenentatge amb tot el cos, i,generalment, la dinàmica d’aula els fa estar molt de temps asseguts.Aixecar-se, canviar de posició, seguir un ritme amb les mans mentre parlamsón activitats integrals amb tot el cos, ajuden a memoritzar i a incorporarel llenguatge més eficaçment. Perquè com tots sabem, allò que els alumnesfan és el que aprenen.

Són curts, senzills, variats, per aplicar dins l’aula i no és imprescindibleun material específicAquestes característiques faciliten la seva aplicació en qualsevol momentdel dia i situació d’aula. Són jocs de canvi de lloc, de passar un objecte,de memòria, de fer gestos, de ritme, de preguntes i respostes…, quegairebé no requereixen explicació per poder jugar.

Són fàcils d’adaptar i de modificar en funció del grup i dels objectiusi continguts que s’hagin de treballarLa pràctica dels jocs i la resposta dels infants amplien les possibilitatsdidàctiques i poden suggerir canvis que s’adaptin millor a cada situacióeducativa. El material complementari presentat als annexos és una ajudaper ampliar els jocs. Que els jocs en generin de nous a partir de variacionslingüístiques o en la forma de jugar, farà que la pràctica sigui més viva idinàmica.

Potencien les interaccions entre els infants i els diferents tipusd’agrupaments per crear situacions comunicatives plurigestionadesSi la llengua s’aprèn parlant hem de donar espai a la parla. A l’escola, ésnecessari establir dinàmiques diferents i àgils que donin protagonisme als


MES

13

EL RITME I EL MOVIMENT AJUDEN

A APRENDRE LA LLENGUA

JUGANT APRENEM

LA LLENGUA

infants i que facilitin la comunicació. Es tracta de potenciar les interaccionsinfant-infant i infant-grup des d’un primer moment, independentment delnivell de comprensió i expressió dels infants, per damunt de la més comunaa l’aula, la de mestre-infant.

Hi hem inclòs diferents tipus d’agrupaments: gran grup, petit grup, parellai individual. El gran grup facilita un major control del llenguatge. El petitgrup o la parella promouen la participació d’un major nombre d’infants.No hem volgut deixar de banda el joc individual, en el qual l’infant interactuai gaudeix amb si mateix.

Fomenten les relacions socials i la cohesió del grupÉs fonamental, en aquest sentit, la finalitat del joc. Per això, no hemproposat cap joc que creï rivalitats entre els infants, tot i que hem volguttenir presents la motivació i el repte perquè els ajuda a superar-se a simateixos, a estar actius, atents. Interessa atendre més la consciència delprocés que els resultats. En aquest context, equivocar-se, caure en unparany s’ha d’entendre com a part del joc amb una actitud positiva idivertida. Substituïm l’eliminació d’un infant per pagar penyora, aixímantenim la participació de tots sense exclusió i afegim un repte lingüístici lúdic que ho solucioni. (Vegeu en l’annex 6 les targetes per fotocopiar deles penyores proposades i el diàleg introductori per realitzar-les.)

Junts amb un objectiu comú de diversió, els infants aprenen a conèixer-se millor, a relacionar-se amb els altres i es fomenta la cohesió del grup.Jugant es creen vincles afectius entre tots els infants i un sentiment depertinença al grup la qual cosa propicia actituds d’acceptació, respecte,inclusió, participació, ajuda i cooperació. Segons Sebastià Serrano i Farrera(1984), pel fet de seguir tots els mateixos ritmes corporals, s’aconsegueixuna sincronia interaccional que fa que tots els components del grup sesentin molt més els uns al costat dels altres.

La llengua és l’eix vertebrador de tot l’ensenyament i de tot l’aprenentatgedels alumnes. L’expressió oral és una part fonamental de l’ensenyamentde la llengua i té un sentit transversal. L’ensenyament de la llengua ha deser un objectiu compartit per tot el professorat del centre. Cada membredel claustre de professors és un professor de llengua en els diferents

14


MES

El rol del professorat

àmbits de la seva docència: al passadís, a l’aula, al pati…, en les conversesinformals i en les converses més formals i estructurades.

Per tant, conèixer i practicar els jocs, planificar, coordinar i decidir quinstreballarà cada un, com també fer un seguiment i valoració és tasca del’equip de mestres.

Abans d’iniciar una sessió el professorat hauria de practicar els jocs.Aquesta és la millor manera de transmetre entusiasme, a la vegada ques’experimenten les dificultats i els reptes que han d’afrontar els infants.

En una situació de joc dins la seva aula, el professor es responsabilitza dela conducció del grup alhora que assumeix diferents rols, com, per exemple,els de referent, observador, dinamitzador, model, organitzador, mediadoro moderador, dels quals destacam els següents:

ObservadorPartir dels interessos dels infants, saber a què juguen ens dóna pautes al’hora d’elegir quin tipus de joc convé en cada moment. També és possibleaprofitar les situacions de joc per observar els alumnes des d’una altraperspectiva: la seva habilitat en les activitats comunitàries, la seva manerad’aprendre, de parlar… Amb aquesta informació podem ajudar-los aconèixer-se millor i valorar-se més.

Model i referentQualsevol professor que jugui amb els infants, sigui el tutor o un especialista,esdevé model lingüístic. Cal que s’expressi amb claredat i dicció correctai que exemplifiqui produccions verbals pròpies del joc.

Paral·lelament, el professor és un referent, un model de comportamentque els infants observen per aprendre a relacionar-se amb els altres ambactituds de respecte, acceptació i ajuda. La seva actitud és la clau percrear un clima de confiança.


MES

15

ELS INFANTS DE SEGON I TERCER

CICLE TAMBÉ NECESSITEN JUGAR

APRENEM LA LLENGUA

AMB TOT EL COS

MediadorHa d’actuar de mediador per resoldre les situacions de conflicte derivadesde la dinàmica dels jocs. Ha d’afavorir la participació de tots els alumnesi equilibrar les relacions perquè tots els infants se sentin acceptats.

Organitzador i dinamitzadorEl mestre ha de seleccionar els jocs en funció dels objectius que preténtreballar, ha de planificar quan i com els ha de treballar, ha d’organitzar lasessió perquè s’adeqüi a les necessitats dels seus alumnes i ha de crearalhora un ambient estable, segur i formatiu. Per fer això ha de tenir encompte diversos aspectes:

· Consensuar i valorar les normes del joc amb els infantsSempre que ho consideri oportú ha de promoure una conversa sobrela manera de jugar. (Vegeu l’annex 2, en el qual podeu trobar una llistaoberta de normes de com jugar que s’han de pactar amb els infants.)També ha de facilitar la reflexió sobre la dinàmica del joc, les actitudsadoptades, la consecució dels objectius lingüístics…, a partir de preguntescom ara: "Quin t’ha agradat més?" "Què has après?" "Què milloraries?"

· Tenir en compte les característiques del joc com a reguladores dela dinàmica de l’aulaHi ha jocs que pel grau d’atenció i concentració desperten l’activitatintel·lectual dels alumnes, altres, els de moviment, activen i exciten,mentre que n’hi ha d’altres que relaxen. Tot i que en general tots elsjocs necessiten l’activació de l’infant, n’hi ha uns que fomenten mésque els altres la participació i la incorporació dels que juguen, com ésara Una mirada. D’altres, com, per exemple, els rítmics, tendeixen adeixar més relaxats i concentrats els alumnes. D’aquests alguns sónadients per començar una tasca nova. Segons com es trobin els infants,la feina que s’ha de fer i el ritme de l’aula, el professor ha de triar unsjocs o uns altres.

16


MES

ELS POEMES, LES

ENDEVINALLES… SÓN MODELS

LINGÜÍSTICS RICS I CREATIUS

JUGAM AMB ELS INFANTS

NOUVINGUTS I JA ENS ENTENEM

· Considerar el grau de confiança que senti l’infant davant el grupper a l’èxit de participació en els jocsPerquè l’infant vulgui participar i expressar-se s’ha de sentir segur irelaxat. Cal evitar la inseguretat que pot generar en alguns infantsconstatar que tothom està pendent de la seva intervenció. Serprotagonista del joc en gran grup pot produir una tensió afegida perl’expectació que se centra en ell. En canvi, un treball en petit grupdisminueix la tensió.

· Utilitzar les estratègies lingüístiquesFinalment, per assegurar la comprensió i expressió de tots els alumnes,el mestre, com a especialista en llengua i coneixedor de les estratègieslingüístiques, les ha d’utilitzar i saber quan convé intervenir senseinterrompre la dinàmica del joc. (Vegeu l’annex 1, en el qual indicamuna selecció d'estratègies per treballar la llengua oral en una situacióde joc.)

· Fitxes dels jocs

· Targetes. S’ofereixen en aquest format perquè es puguin fotocopiar,retallar i/o arxivar dins capses o bosses i així facilitar-ne l'ús com amaterial que complementa els jocs. (Vegeu els annexos.)

· Cartells. Són específics dels jocs: Quin cartell duc i Va de redolins. S'hande fotocopiar, ampliar i retallar.

· DVD. Conté l’enregistrament dels jocs que s'ha fet a diferents escolesde les Illes. No hi apareixen Aquest per a mi, aquest per a tu i Pau Pereper problemes tècnics.


MES

17

ENSENYAR LA LLENGUA

ÉS TASCA DE TOTHOM

Materials didactics que componen el llibre

Per facilitar la selecció dels jocs hem elaborat un quadre resum de tots elsjocs que en sintetitza de forma gràfica les característiques.

A l’eix vertical trobareu la tipologia amb tots els jocs enumerats seguintel mateix ordre de les fitxes i del DVD. Hem optat per agrupar els diferentsjocs a partir de prioritzar una de les seves característiques, encara queaquest agrupament és arbitrari i en podríem haver decidit un altre. En totcas hem intentat que sigui pràctic i funcional.

A l’eix horitzontal hem ressaltat els aspectes que donen una informacióràpida i general: agrupament i espai, interacció, característiques generalsdel joc i aspectes lingüístics que es treballen.

Perquè es pugui veure de forma ràpida i gràfica l’agrupament i l’espai,hem utilitzat els pictogrames següents:

Hem simplificat amb les inicials les interaccions que s’hi estableixen:

19

I-I Infant - Infant

I-GG Infant - Gran grup

I-PG Infant - Petit grup

PG-PG Petit grup - Petit grup


MES

Rotlo

Rotlo i un infant enmig

Semicercle i un infant davant

Desplaçaments lliures per l’aula

Individual

Parella

Asseguts(aquest joc no requereixcap canvi espaial d’aula)

20


MESJocs Agrupament

i espaiInteracció Característiques

generals del jocAspectes

LingüísticsPàg.

JO ESTIMEN SECRET

MogutD’atenció

Repetir elritual inicialConstruirfrasesdescriptives

LA CASAES CREMA

MogutGestosassociats

AmpliarvocabulariImprovisaruna història

L’HOSPITAL MogutD’atenció

MUDANÇAPER ATOTHOM

Repetir undiàleg

MogutD’atenció

UNAMIRADA

Memoritzarunacantarella

TranquilMovimentrítmic de mansEncadenat

VA DEREDOLINS

Memoritzarun redolíEscoltaratentamentles rimes

MogutD’atencióDesplaçamentper l’aula

CARUSSES Memoritzar irecitartextos

TranquilConcentració iatenció

DE L’HAVANA Repetir elritual inicialAcumular irepetirparaules

TranquilD’atenció imemòriaAcumulatiu

QUÈ HADESAPAREGUT?

TranquilD’atenció imemòria

Memoritzaruna cantarellai vocabulari

DAIXONAR TranquilD’atenció

Fer preguntesper endevinaruna acció

DETECTIU,DETECTIU

Tranquil Repetir el ritualinicialConstruir frasesdescriptives

ENDEVINADE QUÈ VA

TranquilGestosassociats

Fer preguntesper endevinarun títol

I -GG

I-GG

I-II-GG

I-II-GG

I-II-GG

I-II-GG

I-PG

I-II-GG

I-II-GG

I-II-GG

I-II-GG

I-II-GG

Canv

i de

lloc

Conc

entr

ació

, ate

nció

i m

emòr

iaEn

devin

ar

AmpliarvocabulariImprovisaruna història

DE QUÈPARLAM?

TranquilD'atenció

Construirfrasesdescriptives

I-II-GG

27

29

31

33

35

37

41

43

45

49

51

53

55


MES

21

PASSARLAFRONTERA

Construirfrasesinterrogativesadreçades asaber una clau

TranquilD’atenció

QUINCARTELLDUC?

MogutD’atencióDesplaçamentper l’aula

Expressardiferentsestatsd’ànim

EL REIMANA

TranquilD'atenció

Repetir el ritualinicial. Fer frasesimperativescorrectesAmpliar elvocabularid’accions

EL ROBOT TranquilEncadenatParaula igest

Donarinstruccions

ECO A LESMUNTANYES


Repetir iconstruirfrases

LA VACASENSE CAPTACA

TranquilEncadenatGestosassociats

Repetir el ritualinicial ambcanvis segonsl’interlocutor

MON PAREÉS FERRER

TranquilEncadenatGestosassociats

Repetir el ritualinicialAmpliar elvocabulari delsoficis

BALL RODÓDE LABICICLETA

TranquilAmb ritmePassarun objecte

Memoritzarun poema

EL REGALMÀGIC

TranquilAmb gestosPassar unobjecte imaginari

Construirfrases amb undenominadorcomú

EMBARBUS-SAMENTS

TranquilLlançar unapilota

Memoritzarembarbus-saments

L’ANELL TranquilMoviment rítmicde mansPassar un anelldins una corda


I-II-GG

I-PGPG-PG

I-II-GG

I-GG

I-II-GG

NAS PEU TranquilEncadenatD’atencióGestosdissociats

Ampliar elvocabulari deles parts delcos i de la roba

I-II-GG

I-II-GG

I-II-GG

I-II-GG

I-II-GG

I-II-GG

I-II-GG

Inst

rucc

ions

Para

ula

i ges

tEn

devin

arPa

ssar

un

obje

cte

Jocs Agrupamenti espai

Interacció Característiquesgenerals del joc

AspectesLingüístics

Pàg.

57

59

63

65

69

71

73

75

79

81

83

85

22


MESJocs Agrupament

i espaiInteracció Característiques

generals del jocAspectes

LingüísticsPàg.

Memoritzar unembarbussament

UN CARROCARREGAT

TranquilAmb ritmePassar diver-sos objectes

AIXÒ ÉS UNDISBARAT

TranquilAmb ritme

Repetir frases idiàlegsConstruir frasesrítmiques

NI SÍ, NI NO TranquilD’atenció

Construir frasesinterrogativesUtilitzarsinònims

PER AQUÍM’HANDEMANAT

TranquilEncadenat

Construirpreguntes irespostesdivertides

AQUEST PER AMI, AQUESTPER A TU

TranquilMovimentsrítmicsde braços


CARABASSA TranquilMovimentrítmicde mans

Repetir unaparaula i treballar lessíl . labes

EL DIT DELCOR

TranquilMoviment demans


LA NOTÍCIA Improvisaruna noticiaExercitar lanarració

LES ESPINESDEL PEIX

TranquilMovimentsrítmicsde dits

PAU PERE Memoritzarnomsd’infants

TranquilEncadenatMovimentrítmic de mans

PEDRA,PAPER,ESTISORES

Memoritzarel ritualinicial


I-II-GG

PILOTAENCADENADA

TranquilEncadenatLlançar unapilota

Discriminarfonèticament itreballar lessíl . labes

I-II-GG

I-GG

I-II-GG

I-II-GG

I-I

I-I

I-II-GG

I-II-GG

I-I

Pass

ar u

n ob

ject

ePr

egun

tes

i res

pote

sRí

tmic

s

TranquilMovimentrítmicde mans


87

89

93

95

97

101

103

105

107

109

111

113

TAM-TAM Memoritzarun poema

TIMBO,TIMBO

Memoritzar icrear gloses

VOLS QUE ETMOSTRI UNACANÇÓ?

I-I

Rítm

ics

TranquilMovimentsrítmics de dits

Tranquil Movimentrítmic de mans


Movimentsrítmics del cos

Jocs Agrupamenti espai

Interacció Característiquesgenerals del joc

AspectesLingüístics

Pàg.

115

117

119


MES

23

25

Canvide lloc

26

Jo estimen secret

JOC DE CANVI DE LLOC ENTRE ELS INFANTSQUE REUNEIXEN LA MATEIXA CARACTERÍSTICA

1. Els infants s’asseuen fent una rotlada i un dels infants es col.loca enmig,fa un parell de voltes amb els ulls clucs i assenyala un infant amb el dit.

2. L’infant a qui ha assenyalat s’aixeca i amb una frase dels exemplescomença a dir només la primera paraula: "jo". Es torna a asseure.

3. L’infant del costat s’aixeca i diu la paraula següent: "estim". Es torna aasseure.

4. Així continua el joc, dient les altres paraules de la frase, fins que arribama "que".

5. L’infant següent ha de decidir el verb de la frase. I el següent lescaracterístiques elegides. Exemple: "jo estim en secret els nins i ninesque duen sabates esportives".

6. Tots els infants que compleixen aquesta característica s’han de canviarde lloc. Mentre es canvien de lloc, el que està enmig ha d’aprofitar perocupar una cadira i ha de passar enmig el que ha quedat sense cadira.

7. Tornam a començar el joc construint entre tots una frase descriptivanova.

Exemples:• Jo estim en secret els nins i nines que (no) duen…..(Sabates esportives…).• Jo estim en secret els nins i nines que (no) tenen….. (Els ulls negres…).• Jo estim en secret els nins i nines que (no) mengen….. (Xocolata…).

• Construir frases descriptives a partir d’un encapçalament.• Dir característiques dels companys: físiques, de vestimenta, aficions o

altres.

Descripcio

Suggeriments• Quan hi jugueu per primera vegada és convenient fer un treball previ de

les possibles frases que s’han d’utilitzar i posar-ne exemples.

• En altres sessions podeu proposar als infants que improvisin altrescomençaments de frases. Exemple: "m’agrada anar al cinema amb ninsi nines que…".

• Podem fer variants d’aquest joc:

- L’infant que està enmig és el que construeix la frase completa.- Els infants no s’aixequen quan diuen una paraula i no hi ha ningú enmig.

1

27

I-GG

MaterialCap.

28

La casaes crema

JOC DE CANVI DE LLOC MENTRES’IMPROVISA UNA HISTÒRIA

Descripcio1.Tots els infants estan asseguts en rotlo a les cadires de l’aula, hi ha

d’haver tantes cadires com jugadors manco una.

2.Tots els infants s’asseuen a la seva cadira, llevat de l’infant que és almig que resta dret i comença construint una història curta de cosesque passen dins una casa, com per exemple: "dormim, ens aixecam,deim bon dia, ens llevam el pijama, ens vestim, anam a…". Mentrestant,els altres infants l’han d’imitar i han de repetir el que diu i fa l’infant queés al mig.

3.Quan l’infant del mig, d’una manera improvisada, diu: "la casa es crema!",tothom s’ha d’aixecar i canviar de cadira i, en definitiva, de casa. L’infantdel mig aprofita aquest desconcert per asseure’s i quedar-se una casa.

L’infant que es queda sense cadira, ha de passar enmig del rotlo i tornara reproduir la història.

• Ampliar el vocabulari de noms i accions que es desenvolupen en relacióamb la casa i la vida diària.

• Saber construir una història coherent, que relati les accions de la vida diària.

• Escoltar amb atenció per tal de canviar de lloc en el moment adequat.• Reproduir frases i gestos.

MaterialCap.

2

29

I-GG

Suggeriments

• Abans convé que treballeu el vocabulari de les coses que es poden dirquan construïm la història, per tal de donar pistes, aprendre vocabulari,frases i poder reproduir els models que oferim.

• Així mateix podeu utilitzar les targetes d’accions per fotocopiar del’annex 12.

30

L'hospital

JOC DE CANVI DE LLOC MENTRES’IMPROVISA UNA HISTÒRIA

Descripcio

1.Entre tots feim una llista de paraules relacionades amb el tema del’hospital, com a mínim tantes com la meitat del nombre d’alumnes. Elmestre les ha d’escriure a la pissarra: malalt, infermer, recepcionista,metge, bisturí, llit, llitera, portalliteres, tireta…

2.Repartim les paraules procurant que sempre hi hagi dos alumnes quetenguin adjudicada la mateixa.

3.Feim un rotlo ample de cadires i s’hi han d’asseure tots els infantsexcepte un que es posa en el centre.

4.Aquest fa de narrador/a i comença la història relacionada amb el tema.Cada vegada que diu una paraula, els dos infants que la representenhan de canviar ràpidament de lloc.

5.Quan el narrador diu la paraula "hospital" tots els jugadors canviende lloc i aprofita el moment per ocupar una cadira.

Qui quedi sense cadira continuarà la història o la començarà de nou.

• Ampliar el vocabulari referit a un hospital.• Improvisar una historieta coherent amb el vocabulari treballat.• Escoltar atentament per tal de canviar de lloc quan es diu la paraula

que té adjudicada cadascú.

Suggeriments

• Veure les paraules escrites facilita la improvisació de la història.

• La conversa prèvia sobre situacions viscudes personalment dónareferents per inventar històries.

• Podeu jugar també utilitzant les targetes de vocabulari per fotocopiarde l’annex 11 per facilitar als infants el recordatori de les paraules.

• Podeu fer la mateixa activitat amb qualsevol altre tema: la selva,l’escola…

3

31

I-II-GG

MaterialCap.

32

JOC DE CANVI DE LLOC A PARTIR D’UN DIÀLEG

Descripcio

1. Es col.loquen les cadires en rotlo tantes com participants, manco una.

2. Triam l’infant que ha de començar el joc i quedar dret enmig mentre elsaltres s’asseuen cada un a una cadira.

3. Aquest es dirigeix a un dels companys i li demana: “t’agraden els teusveïnats?”

4. Si respon “sí a la dreta”, tothom ha de córrer un lloc a la dreta i si diu“sí a l’esquerra”, tothom ha de córrer un lloc a l’esquerra.

5. Si respon que “no”, el jugador del mig li fa una altra pregunta: “per quiels canviaries?”

6. Llavors diu el nom de dos jugadors que no seguin al seu costat.

7. Ràpidament aquests s’han de canviar de lloc amb els dos infants queseuen a la dreta i l’esquerra de qui els ha anomenat.

8. En cas que respongui aquesta pregunta dient: “mudança per a tothom”,tots han d’anar al centre del rotlo i canviar de lloc.

En totes les situacions de canvi de cadira, l’infant del mig intentaràocupar-ne una. Qui es queda sense lloc torna a iniciar el joc.

• Reproduir els diàlegs del joc.• Mantenir l’atenció per tal de canviar de lloc en el moment adequat.

Suggeriments• És un joc d’atenció i moviments ràpids, cosa que crea un clima d’excitació.

És útil per motivar i desinhibir els infants. Seguidament convé fer un jocmés tranquil, si després voleu continuar amb una activitat de concentració.

4

33

I-II-GG

MaterialCap.

34

Unamirada

JOC DE CANVI DE LLOC I DE RITME AMBUNA CANTARELLA

Descripcio

I-II-GG

1.Els infants col.loquen les mans amb el palmell per amunt de tal maneraque la seva mà esquerra quedi davall de la mà dreta del seu veïnat.

2.Qui condueix el joc comença i fa el moviment de dos temps seguintel ritme de la cantarella:• Mà dreta pica la mà esquerra del veïnat• Mà dreta torna a la posició inicial

3.Sense perdre el ritme, qui rep el cop, reprodueix el mateix moviment iaixí successivament.

4.En acabar qui rep el cop en el moment de dir "ja!", ha de cercar lamirada de qualcú.

5.Les dues persones implicades han de canviar de lloc sense deixarde mirar-se.

LletraSona, sona mamballeta,passa, passa, rodarà,a qui vulguis miraràsi de lloc et canviaràs.Ja!

• Aprendre la cantarella seguint el ritme que l’acompanya.• Mantenir la comunicació no verbal en el moment del canvi de lloc.

Suggeriments• Podem substituir el tercer vers per altres accions que modifiquin el joc.

Exemples:

- "A qui vulguis saludaràs". A més de mirar-se, quan es troben enmig de la rotlada se saluden.- "Amb qui vulguis parlaràs". Quan es troben enmig del rotlo inicien una

conversa.- "A qui vulguis besaràs, amb qui vulguis ballaràs…"

5

35

MaterialCap.

36

JOC DE DESPLAÇAMENT PER L’AULAEN QUÈ SE CERCA L’ALTRA MEITAT DEL REDOLÍ

Descripcio

1.Repartim les targetes amb els redolins. Hem de fer fixar als infants quenomés hem repartit un bocí del redolí i que hem de trobar la nostraparella.

2.Cadascú ha de memoritzar el seu vers.3.Els infants s’han de desplaçar lliurement per l’aula mentre reciten el seu

missatge i escolten els altres per trobar la meitat que els falta.4.Quan trobam la nostra parella picam amb les mans i anam a seure junts.5.Comprovam entre tots si realment cada parella ha encertat el redolí.

Lletra: Truita

• Escoltar atentament els versos que diuen els altres i recitar un vers.• Pronunciar correctament un redolí.• Identificar versos amb la mateixa rima.

Suggeriments• Podeu inventar redolins seguint les pautes següents: mirau alguns dels

poemes de les targetes, observau juntament amb els infants quinesunitats de llenguatge es repeteixen i subratllau la rima. Comprovau queels redolins són dos versos apariats. A continuació feis redolins. Uninfant diu una paraula, un altre en diu una altra que rimi, i un tercerintenta fer el redolí. Amb els redolins que han creat els infants heu defer les vostres targetes.

• També podeu utilitzar les dites, redolins, endevinalles i embarbussamentsque hi ha a les targetes per fotocopiar dels annexos 7, 8 i 9.

• Podeu fer el mateix joc amb els poemes per fotocopiar de l’annex 10:"Bunyols" i "Croquetes" de M. Martí i Pol.

6

37

La truita és una bona menjades del dilluns fins al diumenge.

Sola, resulta molt plaent,i encara més amb farciment.

Truita amb patates, amb mongetes,amb espinacs, també amb gambetes,

amb botifarra, amb ceba, amb alls,ben pocs hi fan escarafalls.

Truita amb verdures, amb pernil,té cadascuna el seu estil

i el seu gustet determinat,perquè la truita és un gran plat

que fet així o fet aixàsempre ens encanta el paladar.

(Miquel Martí Pol)

MaterialTargetes del poema "Truita" per fotocopiar de l’annex 13.

I-II-GG

40

Carusses

JOC DE PRODUCCIÓ D'UN TEXT EN QUÈ SE SUPERENI ES TRAMPEGEN LES INTERFERÈNCIES

DELS ALTRES INFANTS

Descripcio

1. Un infant recita en veu alta el poema elegit. Ha de mirar sempre cap a davant i amb els ulls oberts. Vegeu targetes de l’annex 10.

2. La resta del grup, sense tocar-lo, ha d’aconseguir que s’equivoqui: fent gestos, carusses o ganyotes, dient-li coses en veu baixa…

3. Si el que recita s’equivoca, paga penyora i ho intenta un altre.

Exemple: Un albóUn albó vaig veuremés alt que es puig Majori tenia una rabassacom es castell d’Alaró.

Un dia que feia vent,una branca es va esqueixari d’ella varen obrarcent barques per navegar.

Cent homes es resolguerenun dia per tallar-lo,picaren un any rodói encara no pogueren. (Popular)

• Aprendre els textos proposats.• Exercitar la capacitat de concentració.• Provocar l’errada del que està produint un text.

Suggeriments

• Equivocar-se no és només canviar alguna paraula del text, també éstorbar-se massa, dubtar…

• Es pot fer un treball previ d’exercitar les carusses: agrupats en cercleels infants, per torns, se situen enmig i segons la seva imaginació hande fer gestos i carusses amb l’objectiu de fer riure la resta del grup.

• Per parelles, un fa gestos i l’altre l’imita fent de mirall.

• Presentam i aprenem alguns dels embarbussaments que hi ha a lestargetes per fotocopiar de l’annex 9 i els utilitzam per jugar.

7

41

I-PG

MaterialCap.

42

l'HavanaDe

JOC ACUMULATIU DEMEMORITZACIÓ DE PARAULES

Descripcio

I-II-GG 8

1.La mestra o un infant comença el joc dient: "de l’Havana ha vengutuna barca carregada de......Fruites"

2. L’infant de devora repeteix l’enunciat i ha de canviar el nom genèric peruna paraula específica que s’hi correspongui, per exemple: "de l’Havanaha vengut una barca carregada de melons".

3. L’infant següent repeteix la frase anterior i afegeix una paraula nova, perexemple: "de l’Havana ha vengut una barca carregada de melons iperes."

4. Cada infant, al seu torn, ha de recordar totes les paraules i afegir-neuna de nova, fins acabar la rodada. Si considerau que la cadena deparaules és massa llarga, podeu aturar el joc i tornar a començar.

LletraDe l’Havana ha vengut una barca carregada de…

• Ampliar el vocabulari del camp semàntic que volem practicar.• Pronunciar correctament l’estructura repetitiva proposada.

43

Suggeriments• Podeu canviar la intenció en el treball del vocabulari: mobles, vestuari,

animals, accions, paraules que comencin per… (segons la necessitat).

• En l’annex 12 trobareu targetes d’accions amb dibuixos i lletra quepoden ser útils per a aquest joc. Si els infants tenen molta dificultat perexpressar-se, però saben llegir, poden tenir la possibilitat de triar unaimatge amb el nom abans de dir la frase.

• També podeu usar fotografies, dibuixos, objectes, fruites…

• Per facilitar la memorització de les paraules podeu acompanyar lapronunciació amb el gest, tant de forma individual com col.lectiva.

• Podeu canviar l’encapçalament del joc segons els objectius lingüístics.Per exemple:

- Quan na Maria es vesteix es posa…

- Anava pel carrer i vaig veure una persona que…

• Podeu jugar sense que sigui acumulatiu.

MaterialCap.

44

JOC DE MEMÒRIA VISUAL

Descripcio

9

1.Posam damunt una taula una sèrie d’objectes i els anomenam un perun. En podem fer la descripció de cada un.

2.Els infants els han d’observar i memoritzar durant un minut.

3.Passat aquest temps el conductor del joc els tapa amb un mocadormentre tots reciten les paraules màgiques.

4.Quan el conductor retira el mocador lleva dissimuladament un delsobjectes.

5.Els infants han d’endevinar quin objecte manca després de dir lacantarella del joc.

6.Qui endevina l’objecte que ha desaparegut comença de bell nou eljoc.

• Aprendre vocabulari i aguditzar la memòria visual.• Pronunciar correctament les cantarelles que acompanyen el joc.

45

Suggeriments

• Podeu variar el nivell de dificultat lingüística en funció del nombre i eltipus d’objectes que seleccioneu. També podeu utilitzar fotografies odibuixos. Vegeu les targetes d’accions per fotocopiar de l’annex 12.

Paraules màgiques

Per la fatifatque la mia mare sap,el mocador estendràs,i un objecte amagaràs.

Què ha desaparegut?

Cantarella

El meu ull l’ha mirat,el cervell l’ha enregistrati et puc dir amb claredatquin objecte has llevat:

El llapis!

MaterialObjectes fàcils d’obtenir.

I-II-GG

47

Endevinar

48

Daixonar

JOC D’ENDEVINAR UNA ACCIÓ

Descripcio

MaterialCap.

10

1.Un infant pensa una acció.

2.Els altres companys han d’endevinar l’acció fent preguntes i utilitzantcom a comodí el verb daixonar amb la forma i el temps adequat.

3.L’infant que ha triat l’acció respon afirmativament o negativament ambadverbis com per exemple a vegades, normalment, sempre…

4.Convé analitzar prèviament amb els infants, els diferents tipus depreguntes significatives per aconseguir l’objectiu del joc:

— Daixones amb…? (Parts del cos)— Daixones amb …? (Objecte)— Daixones a …? (Lloc)— Quan daixones …? (Conseqüència de l’ acció)— Daixones per …? (Motiu)

Exemple— És necessari daixonar per viure?— No.— Daixones amb les mans?— Sí.— Daixones al carrer?— Sí, però no és freqüent.— Daixones a l’escola?— Sí, sempre.— Daixones amb un llapis?— Sí.— Quan daixones et surten lletres?— Sí.— Ja ho sé. Escriure!

5.Quan un infant creu que sap quina és l’acció, ho ha de dir. Si s’equivoca,paga penyora.

• Construir frases interrogatives correctament.• Endevinar l’acció que substitueix pel verb daixonar.

49

I-II-GG

50

JOC D’ENDEVINAR UNA PARAULA A PARTIR DELA SEVA DESCRIPCIÓ

Descripcio

MaterialCap.

11

1.La mestra diu a l’orella d’un infant una paraula que descrigui una acció,sense que la resta del grup ho senti.

2.L’infant elegit ha de construir frases que descriguin la situació i expressinel significat del verb sense anomenar-lo.

3.La resta de la classe ha d’endevinar de quina acció es tracta.

4.Al final es comenten els resultats i s’analitzen els verbs que han estatmés difícils d’endevinar i per què.

• Estimular la precisió lingüística.• Construir frases en forma descriptiva.

51

Suggeriments

• Abans de jugar podem fer una llista de verbs o bé utilitzar les targetesd’accions per fotocopiar de l’annex 12.

I-II-GG

52

Detectiu,detectiu

JOC D’ENDEVINAR DE QUI PARLAM A PARTIRDE FRASES DESCRIPTIVES

Descripcio

12

1. L’infant que fa de detectiu ha de sortir de l’aula.

2. A continuació, s’ha de triar un altre infant de la classe que serà elpersonatge que s’ha de descobrir. És molt important observar entretots els trets físics més característics i, en segon terme, altres aspectesformals (vestuari, accessoris…). A partir d’aquesta observació,posteriorment han de fer les seves produccions.

3. El detectiu entra a la classe i cada infant li dóna una pista que descriuel personatge, dient cada vegada unes paraules rituals que han d’aprendrede memòria:

Detectiu, detectiu,he perdut el meu fill,no et puc dir si és nin o nina,però et donaré una pista: és.../té…

4.L’infant que fa de detectiu espera que tota la classe digui alguna qualitati finalment diu el nom de l’infant que s’ha triat entre tots.

• Memoritzar i pronunciar correctament les frases del ritual.• Completar el ritual amb frases descriptives.

53

Suggeriments• Convé treballar i usar termes positius tant pel que fa als aspectes físics

com pel que fa a la manera de ser de l’infant triat.

• És un joc molt interessant per avaluar la capacitat imaginativa i deraonament dels infants en el moment que han de donar les pistes (norepetides, no gaire evidents…).

I-II-GG

MaterialCap.

54

JOC D’ENDEVINAR AMB PREGUNTES EL TÍTOLD’UNA HISTÒRIA FETA AMB MÍMICA

Descripcio

MaterialCap.

13

1.Un infant surt enmig i pensa el títol d’una pel.lícula, un conte o unanovel.la.

2.Realitza amb mímica els gestos necessaris per tal de donar pistes delque ha pensat i relata en tres seqüències (plantejament, nus i desenllaç)l’argument.

3.Mentre fa mímica, els altres infants formulen preguntes per entendrequè fa. Ell amb el cap mostra assentiment o diu que no. Convé queno es repeteixin les preguntes i s’escoltin entre ells.

Exemple• Camines?• Agafes una senalla?• Et trobes amb algú?• Toques la porta?• Entres?…

4.En acabar la seqüència d’accions de mímica, el que està enmig s’aturai dóna la paraula als altres, perquè li diguin la solució.

5.L’infant que l’encerta passa enmig i el joc torna a començar.

• Comunicar una idea amb mímica.• Interpretar els gestos i traduir-los al llenguatge verbal per endevinar un

títol.• Fer preguntes coherents i cada vegada més afinades.

55

Suggeriments• Podeu realitzar un treball previ sobre títols de pel.lícules, contes, novel.les

i, a part de fer un recull, és una manera de seleccionar els que considereuvàlids i els que no.

• El joc serà més divertit si també és àgil i es desenvolupa amb ritmeescènic.

I-II-GG

56

Passar lafrontera

JOC D’ENDEVINAR UNA CLAUA PARTIR DE PREGUNTES

Descripcio

14

1. Un infant o dos surten de la sala mentre la resta tria una clau que permeticreuar una frontera imaginària.

2. Els infants que havien sortit tornen a entrar a la sala.

3. La resta del grup classe ha de contestar sí o no a les preguntes que elshan de fer els companys: "jo passaria la frontera amb…?".

4. La clau ha de fer referència a alguna de les característiques de la paraulaamb la qual s’intentarà passar la frontera. Tant en relació amb el seusignificat com amb el significant, l’ortografia, la semàntica. Podem acotarles variables en:• Masculí i femení• Començament o acabament en vocal, etc.• Accentuació• Plural i singular• Nombre de síl.labes

Exemples de claus• Jo passaria la frontera amb animals• Jo passaria la frontera amb colors• Jo passaria la frontera amb vehicles• Jo passaria la frontera amb objectes masculins• Jo passaria la frontera amb objectes que acabin en consonant• Jo passaria la frontera amb paraules esdrúixoles• Etc.

• Construir correctament frases interrogatives.• Endevinar la clau del joc.

57

Suggeriments• Si surt de la sala un grup petit d’infants facilita el joc perquè s’ajuden.

• És convenient que al començament les claus siguin senzilles. A mesuraque hi jugueu, podeu anar complicant el joc. També hi podeu jugaracotant camps semàntics.

• Una altra manera de jugar és que sigui el professor qui sap la clau i elsinfants li han de fer les preguntes.

I-II-GG

MaterialCap.

58

Quincartellduc?

JOC D'ENDEVINAR UN CARTELL A PARTIR DELQUE ELS ALTRES DIUEN

Descripcio

15

1.Presentam d’un en un tots els cartells. Els llegim i en podem fer alguncomentari.

2.Posam un cartell a l’esquena dels que juguen, de manera que no puguinveure el que duen escrit.

3.Quan es dóna el senyal comencen a passejar per l’aula.

4.De dos en dos s’han de saludar. Cada un ha de reaccionar d’acord ambel cartell que el company du a l’esquena, ha de fer el gest, dir algunaparaula o frase sense revelar el que diu el cartell. Hem de procurar quel’activitat sigui fluida i àgil i que tothom rebi el màxim de respostes delsaltres.

5.A un altre senyal, tothom s’ha d’asseure i d’un en un diuen el que pensenque hi ha escrit al seu cartell, segons les reaccions que han pogutpercebre dels altres i les sensacions que els ha provocat.

6.Podem reflexionar i analitzar quins comportaments dels altres ens afectenmés o manco positivament o negativament.

LletraCartells amb les instruccions següents: felicita’m, ajuda’m a decidir, dóna’mla raó, tranquil.litza’m, admira’m, fes-me riure, dóna’m ànims, passa demi, demostra’m afecte, enfada’t amb mi, organitza’m la vida, cartell enblanc. (Vegeu l’annex 14.)

• Expressar diferents estats d’ànim.• Reconèixer els nostres i com repercuteixen en la comunicació.

59

MaterialCartells de l’annex 14.

Suggeriments• Aquest és un bon exercici per considerar les relacions emocionals que

s’estableixen en la comunicació.

• Una altra manera de jugar seria explicar a un infant que mostrarem alscompanys un cartell on hi ha escrita una paraula que expressa un estatd’ànim. Aquest s’ha de girar de cara a la pissarra i mostram el cartell ala resta dels infants. Cada un dels companys, per ordre, ha de reaccionard’acord amb la paraula del cartell, sense revelar el que diu. L’infant queestà enmig, ha d’esbrinar l’estat d’ànim.

I-II-GG

61

Instruccions

62

El rei mana

JOC D’INSTRUCCIONS PER FER CAURE ENUN PARANY ELS COMPANYS

Descripcio

MaterialCap.

1.Triam un infant que ha de fer de rei i s'ha de col.locar davant els altres.

2.El rei dóna ordre rere ordre dient:"El rei mana que… faceu un bot!El rei mana que… us faceu una besada!"

3.Quan l’ordre ve precedida per la frase "el rei mana que…", tots elsjugadors l’han d’obeir. Però si el rei dóna l’ordre sense fer servir l’entrada,per exemple dient: "tothom acotat!", Ningú no ha de fer-li cas. Elsjugadors han d’estar molt atents per no equivocar-se.

4.El rei, a més de donar les ordres cada cop més ràpid, pot fer allò quemana o una altra cosa per fer que s’equivoquin els altres jugadors.

5.Podem acordar que l’infant que s’equivoqui, pagui una penyora.

• Pronunciar correctament la frase del ritual.• Donar ordres tant ràpid com es pugui per fer caure en un parany els

altres.• Posar atenció en les instruccions rebudes.• Ampliar vocabulari d’accions.

Suggeriments• Abans de jugar podem fer una llista de les accions que podem realitzar

dins l’aula, com per exemple botar, estirar-se, caminar, tocar, fer unabesada, riure, plorar, gemegar, acotar-se, tocar, pujar... O bé agafar lesque apareixen a les targetes d’accions de l’annex 12.

16

63

I-GG

64

El robot

JOC DE DONAR INSTRUCCIONS A UN INFANT AMB ELSULLS TAPATS, PER ACONSEGUIR UN OBJECTIU

Descripcio1.Presentam el joc fent una conversa i demanam: "què és un robot?

Com funciona un robot? Com podríem dirigir un robot amb la veu?"

2.Triam l’infant que ha de fer de robot i el feim sortir de l’aula.

3.El grup es posa d’acord amb un objectiu, que és el que haurà derealitzar el nostre robot.

4. Cada infant ha de donar una sola ordre que només impliqui una acció,i així successivament.

5. El joc acaba quan el robot executa l’ordre que ens havíem proposat.

ExempleObjectiu: anar fins a la finestra i obrir-la o tancar-la.

— Aixeca el peu dret.— Avança el peu dret.— Posa el peu dret en terra.— Aixeca el peu esquerre…

• Saber donar instruccions seqüenciades per tal que un altre infant lesfaci.

Suggeriments• Aquest joc implica saber desglossar les accions i no anticipar les unes

a les altres, per la qual cosa convé practicar abans aquestes seqüències.

• Podem fer activitats relacionades amb fotografies o dibuixos de màquinesi/o robots, i dibuixar i dissenyar màquines i robots entre tot el grup.

• Podem invertir els rols i fer que un infant doni les instruccions a tot elgrup de robots.

• Una variant del joc, que el complica, consisteix a fer que el grup o unpetit grup es transformi en una màquina d’efectes encadenats, en laqual cadascú realitza una acció que s’encadena amb la dels altres peraconseguir el resultat proposat. Uns exemples de màquines serien laque pica un clau en una fusta o bé la màquina que canvia de lloc unobjecte.

17

65

I-II-GG

MaterialCap.

67

Paraulai gest

68

Eco a lesmuntanyes

JOC DE PRODUCCIÓ D’UN MONÒLEG ACOMPANYATDE GESTOS QUE ELS RECEPTORS REPETEIXEN

Descripcio

18

1. Els infants es col.loquen en un semicercle ample que es subdivideix enquatre grups de manera que es vegin tots.

2. El conductor del joc, se situa davant i emet una frase curta acompanyadad’un gest que el grup de davant ha de repetir i llançar cap a un altregrup. Aquest segon grup envia la frase al tercer grup i aquest al quart,que l’ha de tornar al primer.

3. Aquest llança una nova frase i es repeteix la seqüència fins que s’acabael missatge.

4. Quan dominem el joc podem augmentar la dificultat fent que el con-ductor emeti un altre eco abans que l’anterior li hagi retornat.

Exemple

— Hola!— Som aquí!— Com va?— Fa fred!Vegeu més exemples en l'annex 15.

• Reproduir les frases i els gestos que ens envia l’emissor.• Produir un missatge improvisat.

69

Suggeriments• Els missatges que s’emeten han de ser diferents en funció del grau de

dificultat lingüística que vulgueu treballar: des d’un missatge curt finsa una història –un monòleg– més elaborada amb renous, onomatopeies,paraules amb dificultat…

• És recomanable que en un principi el professor sigui el conductor deljoc que farà de model lingüístic correcte.

• Per simplificar el joc podeu fer que respongui tot el grup al mateix temps.

I - PGPG-PG

MaterialCap.

70

La vacasense cap taca

JOC DE REPETICIÓ D’UN RITUAL LINGÜÍSTICAMB GESTOS, QUE VARIA SEGONS L’INTERLOCUTOR

Descripcio1. Cada participant s’enumera.

2. El primer infant comença el joc i es dirigeix a un infant dient: "la vacasense cap taca número 1" (el seu número) "saluda" (gest de saludar) "lavaca sense cap taca número…" (el número de l’infant a qui es dirigeix).

3. A continuació, aquest ha de repetir el ritual lingüístic i gestual, canviantla numeració per la seva i la d’un altre.

4. La dificultat del joc consisteix a recordar la numeració dels altres, elritual lingüístic que es repeteix, els canvis de numeració, els gestos i laincorporació de les errades en forma de taques que s’han d’anomenarquan es diu el ritual.

El jugador que es deixi alguna paraula del ritual lingüístic, no faci el gestde saludar en el moment que ho diu o s’equivoqui en el nombre de taquesde l’infant a qui està saludant, se li ha de posar un gomet al front i serà"la vaca amb taca...", (Tendrà tantes taques al front com número d’erradesfaci).

LletraLa vaca sense cap taca número ...Saluda la vaca sense cap taca número…

• Repetir el ritual lingüístic amb totes les paraules i els gestos i canviar-lo segons els interlocutors.

• Observar atentament els canvis que es van produint.

• Pronunciar correctament la frase del ritual.

Suggeriments• En lloc de posar números, podeu posar un adjectiu, un substantiu, un

verb…Exemple: si fos un adjectiu i jugàssim amb els colors, diríem: "la vacasense cap taca verda saluda la vaca sense cap taca lila"

• Podeu repartir cartons, amb el número escrit per a cada infant, per talde facilitar el joc.

19

71

MaterialGomets de colors.Un guix per pintar les taques al front dels infants.

I-II-GG

72

JOC D’ENCADENAMENT DE FRASESI GESTOS REFERITS A OFICIS

Descripcio

MaterialCap.

1. L’infant que comença el joc diu en veu alta: "mon pare és ferrer i fa així",mentre fa un moviment relacionat amb l’ofici de ferrer.

2. Tots imiten el moviment i passa el torn al següent.

3. L’infant següent continua: "son pare és ferrer i fa així", mentre totsrepeteixen el gest, i afegeix un altre ofici que pot fer son pare o samare, com per exemple: "ma mare és fustera i fa així" (aquest altre gesttambé l’ha d’imitar tothom).

4. Per torn, cada un repeteix l’ofici anterior i en diu un de nou fins acabartota la rotlada.

Lletra• Mon pare és..., i fa així.• Son pare és..., i fa així, ma mare és…, i fa així.• Sa mare és…, i fa així, mon pare és …, i fa així.

• Improvisar noms d’oficis acompanyats de gestos relacionats amb lesaccions que es realitzen.

• Ampliar el vocabulari referit a oficis.

• Pronunciar correctament les frases del ritual.

Suggeriments

• Usau fotografies i dibuixos d’oficis per donar idees als infants.

• Podeu ampliar la lletra anomenant altres membres de la família com perexemple: oncle, tia, cosí, cosina, padrí, padrina...

20

73

I-II-GG

74

NASpeu

JOC D’ENCADENAR PARAULESI GESTOS DISSOCIATS

Descripcio1.Els infants es col.loquen en rotlo.

2.Qui comença el joc diu: "aquest és el meu nas", però assenyalantqualsevol altra part del cos, per exemple el peu.

3.A continuació, el seu company de la dreta ha d’assenyalar la part delcos que ha dit el de l’esquerra mentre diu un altra part del cos.

ExempleAssenyala el nas mentre diu: "aquest és el meu braç".I així successivamentfins que tots hagin participat.

Qui s’equivoca tant en la paraula com en el gest paga penyora. (Vegeu lestargetes de penyores de l’annex 6.)

• Verbalitzar una part del cos assenyalant-ne una de diferent.• Centrar l’atenció en els gestos que fa el veïnat i no en el que diu.• Consolidar el vocabulari de les parts del cos i de la roba.

Suggeriments• És un joc que exigeix un elevat grau de concentració i atenció en allò

que fa el company/a per no embullar-se en el que diu. Per això amb unarodada pot ser suficient perquè no es faci llarg.

• També hi podeu jugar amb la roba encara que suposa la dificultat queno coincideixin tots els infants amb les mateixes peces de vestir.

• Una altra versió del joc és: l’infant que comença diu: "aquest és el meunas", però assenyala qualsevol altra part del cos, per exemple el peu.A continuació l’infant de la dreta ha de dir la part del cos que ha assenyalatmentre n’indica una altra, de nova. Exemple: "aquest és el meu peu", iassenyala la panxa.

21

75

I-II-GG

MaterialCap.

77

Passar unobjecte

78

JOC DE PASSAR UN OBJECTE AMBRITME MENTRE RECITAM UN POEMA

Descripcio1.Distribuïm els infants en rotlo i un es col.loca enmig.

2.Els infants que són en el rotlo han de posar el palmell de la mà esquerrafent forma de cocó per amunt.

3.Amb els dits junts de la mà dreta han de fer el gest d’agafar damunt laseva mà esquerra i d’amollar damunt la mà esquerra del veí. Tots alhora,amb pulsació de negra, feim els moviments indicats recitant el poema"Ball rodó de la bicicleta" (a cada vers hi ha d’haver dues pulsacions).

4. Mentre recitam el poema hem de passar un objecte petit.

5.En acabar, tots tanquen la mà esquerra simulant que tenen l’objecte ili demanen: "qui el té?"

6.L’infant que està enmig intenta endevinar-ho dient: "el té en/na…"

Lletra: Ball rodó de la bicicleta

Bici rodaroda bici,a la modad’en Maurici;

• Pronunciar correctament i memoritzar el poema.• Seguir la pulsació de negra mentre es recita el poema.

Suggeriments• Podeu introduir aquest joc amb una sorpresa: una roda de bicicleta de

jugueta petita. Els infants han d’endevinar l’objecte fent preguntes.

• Podeu fer el mateix joc amb els poemes següents de les targetes perfotocopiar de l’annex 10: "Les formigues" d’Àngels Garriga, "La ballarina"i "La pilota" de Joana Raspall i "Versos infinits" de Montserrat Torrens.

22

79

MaterialUn objecte petit: goma, guix, maquineta, una roda de jugueta petita…

I-II-GG

cleta rodaroda cleta,a la modade la Teta;

bici rodaroda cleta,roda, rodabicicleta.

(Miquel Desclot)

80

JOC DE PASSAR-SE UN OBJECTE IMAGINARIAMB LA FRASE I EL GEST CORRESPONENT

Descripcio1.La mestra o el mestre estira els braços i fa com si agafàs alguna cosa

amb la punta dels dits i es dirigeix a l’infant de la seva dreta dient: "etregal aquest fil d’or perquè et facis un collar". Aquest agafa el fil i esgira al company de la dreta per oferir-li el regal, ha de canviar d’objectemantenint la mateixa forma mentre diu: "et regal aquesta cordaperquè…".

2.Així es van passant el regal imaginari, la corda es transformarà en unaaltra cosa com és ara un cinturó, un collar, una bufanda…, el joccontinua fins que tots els infants tenen el seu regal màgic.

3.Per acabar, tots admiren el seu regal adoptant la postura pertinent, comper exemple posar-se el collar.

4.Podem iniciar una altra rodada i canviar la forma, per exemple: "etregal aquesta bolla del món" mentre adopta amb les mans la posiciód’agafar una esfera.

• Estimular l’expressió oral.• Construir frases amb objectes que tenguin característiques similars.

Suggeriments• Una variant del joc: surt un infant davant de tots, adopta una postura,

com un quadre plàstic, i els altres han d’encertar què li han regalat.

23

81

I-II-GG

MaterialCap.

82

Embarbussaments

JOC DE PASSAR-SE UNA PILOTA EN QUÈ REPRODUÏMEMBARBUSSAMENTS EN DIFERENTS REGISTRES

Descripcio1. Per poder jugar els infants han de saber alguns embarbussaments. Si

no ho hem fet abans, hem de treballar prèviament la comprensió, lafonètica i la dicció d’alguns.

2. Escrivim a la pissarra embarbussaments i els deim en situacions i es-tats d’ànim diferents. Ex.: content, enfadat, rient, plorant, empegueït,orgullós, poruc, cantant, ballant, somnolent, avorrit, cansat…

3. Ens col·locam en rotlo. El conductor del joc proposa l’embarbussamentamb què jugaran. Per exemple:"en cap cap cap el que cap en aquestcap".

4. Tot seguit llança la pilota a qualcú dient un estat d’ànim o situació. Per exemple, "enfadat".

5. Qui rep la pilota ha de dir l’embarbussament amb un to d’enfadat. Enacabar, llança la pilota a un company dient una altra paraula perexemple "poruc". Qui la rep repeteix el mateix embarbussament ambgestos i to de veu de por. I així successivament.

6. Després de diversos torns es pot canviar d’embarbussament per do-nar més varietat al joc.

Exemple• En cap cap cap el que cap en aquest cap.• Ferran ferrer feia fum i foc ferrant ferro fort.• Plou poc, però plou prou.• Un plat pla ple de pebre negre està.• Un tigre, dos tigres, tres tigres.

• Aprendre els embarbussaments amb una dicció acurada.• Analitzar el doble sentit de les paraules i gaudir amb la seva sonoritat.• Produir altres expressions i formes de dir els embarbussaments.

MaterialUna pilota.

24

83

Suggeriments• Podeu dividir els infants en diferents grups, cada un memoritza un

embarbussament diferent. El professor ha de dirigir el joc i ha de ferdiferents senyals: un dit el primer, dos dits el segon i tres dits el tercer,o fer rodar la mà per indicar tots alhora. Després del senyal del professor,també ha d’indicar si l’han de dir: fort, fluix, ràpid, lent…, tots alhora oper grups, i aquests a continuació han de dir el seu embarbussadament.

• Podeu emprar embarbussaments, dites i redolins..., de les targetes perfotocopiar dels annexos 8 i 9.

I-II-GG

84

L'anell

JOC DE PASSAR UN OBJECTE ENTRE LES MANSMENTRE ES RECITA UNA CANTARELLA

FENT UN RITME.

Descripcio

1.Els infants se situen en rotlo drets molt a prop un de l’altre. El conductordel joc dóna una corda als infants que l’han d’agafar amb les duesmans juntes cap avall. La corda ha de quedar tensa i a la mida de larotlada. Hi passam l’anell i la fermam pels dos caps.

2.Un infant es posa enmig sense saber qui té l’anell en el moment d’ini-ciar el joc.

3.Els jugadors de la rotlada, mentre reciten la cantarella, tots alhora hande fer, els moviments rítmics següents: moure el puny dret fins a tocarel puny esquerre del veïnat i tornar a la posició inicial.

4.Qui té l’anell entre els punys l’ha de passar dissimuladament al veïnatquan l’infant que és enmig estigui despistat. En cas contrari el jugadorpot mantenir l’anell entre el puny fins que no el vegin. El joc és mésdivertit si es passa amb agilitat l’anell.

5.Quan acaba la cantarella tots mantenen els punys agafats a la corda idemanen a l’infant que està enmig: "qui té l’anell?"

6.Si falla li donam dues oportunitats més per endevinar-ho.7.Tant si ho encerta com si no, l’infant que té l’anell passa enmig, i torna

a començar el joc.El ritme acompanya el text i ajuda els participants a coordinar elsmoviments de les mans tots alhora.

Cantarelles

Podeu triar una de les dues cantarelles següents:

• Pronunciar correctament i memoritzar la cantarella.• Seguir el ritme marcat mentre es recita la cantarella.

MaterialUn anell i una corda.

25

85

Suggeriments• Altra manera de jugar-hi: es col.loquen en rotlo amb els palmells de les

mans junts i estirats. El conductor del joc es posa l’anell entre les mansen la mateixa postura que els altres i, seguint el ritme síl.laba a síl.laba,va passant les seves mans entre les mans dels infants a la vegada quetots reciten la cantarella apresa prèviament. Quan vulgui, ha de deixarcaure dissimuladament l’anell dins les mans de qualcú i ha de continuarel joc fins que acabi la cançó.

L’anell a la butxaca,l’anell a la fragata,l’anell a cada dithi fa xit xiritxit.

(Popular)

La princesa del castellha perdut el seu anell,passa, passa pel cordell,endevina estornell,qui el té? (De les autores)

I-II-GG

86

JOC DE PASSAR UNA PILOTA AMBPARAULES ENCADENADES

Descripcio

1. Qui té la pilota diu una paraula qualsevol mentre la llança a un infant dela rotlada.

2.Qui la rep ha de dir una altra paraula encadenada que comenci per ladarrera síl.laba de la paraula que ha dit el seu company, i així suc-cessivament. Per exemple: cadira, ratolí, líquid.

3.Si qui la rep no sap continuar la cadena, tornam a començar ambuna paraula nova. Podem fer pagar penyora a qui romp la cadena.

• Adquirir agilitat a l’hora de cercar paraules que comencin amb unadeterminada síl.laba amb correspondència fonètica o no.

MaterialUna pilota.

26

87

Suggeriments• Per augmentar la competència lingüística dels infants prèviament podeu

confeccionar llistes de paraules possibles amb una determinada síl.labai així facilitar la participació.

• Podeu practicar aquest mateix joc de diferents maneres:

- Encadenar la darrera lletra o so de cada paraula.- Encadenar frases de manera que la darrera paraula d’una frase sigui la primera de la següent.

I-II-GG

88

JOC D’AGAFAR, PASSAR I AMOLLAR UN OBJECTEEN QUÈ ES DIU UN EMBARBUSSAMENT

Descripcio1.Distribuïm els infants en rotlo.

2.Posam el palmell de la mà esquerra fent un cocó per amunt, nol'hem de moure i a dins hi han de posar un objecte petit.

3.Comença quan amb els dits junts de la mà dreta s’agafa l’objecte dela mà esquerra pròpia i s’amolla a la mà esquerra del veí, a la vegadaque es diu l’embarbussament: "un carro carregat…" (Vegeu la lletra.)

4.Tots els participants han de recitar l’embarbussament i han d’anarpassant els objectes sense perdre el ritme.

5.En fer l’acció de passar, cada infant intenta tancar la mà fent un petitcocó, per tal que no el vegin.

6.S’acaba quan el que diu la darrera paraula del vers, descriu l’objecteque té a les mans i el que abans l’ha posat al rotlo, diu: "és meu!",Llavors aquest descriu el seu i així fins que s’acaba.

RitmePulsació de negra

LletraUn carro carregatde terra, terra roja,per enrajolar el terratdel senyor, senyor rector.

• Memoritzar l’embarbussament i pronunciar correctament tots els sons.• Seguir la pulsació de negra mentre es recita l’embarbussament.• Saber descriure i identificar un objecte petit.

MaterialObjectes petits: una avellana, una goma, una anell, una bolleta…

27

89

Suggeriments• Podeu utilitzar altres embarbussaments de les targetes per fotocopiar

de l’annex 9.

• En cas que no tots els participants tenguessin un objecte per posar, lamestra pot afegir els que falten o bé podeu jugar sense que tots elsinfants hagin posat objecte, és suficient amb la meitat.

I-II-GG

91

Preguntesi respostes

92

JOC DE REPETICIÓ DE FRASES EN UN DIÀLEG

Descripcio1.El conductor del joc pensa el nom d’un infant (per exemple, Joan) i diu

al grup la frase rimada següent: "en Joan ha arribat amb un floc damuntel nas".

2.En joan inicia un diàleg amb el grup:— Qui, jo?— Sí, tu.— De cap manera.— Idò qui ha estat?

3.En Joan diu el nom d’un altre company (per exemple, Maria).4.Tot el grup repeteix el disbarat: "na Maria ha arribat amb un floc

damunt el nas".5.Na Maria inicia el mateix diàleg anterior amb el grup. I així successiva-

ment.6.En aquesta cadena indefinida, si un infant, en lloc de dir el nom d’un

company, respon "això és un disbarat!", El grup li demana: "llavors, quèha passat?".

7.L’infant comença una frase rítmica nova que sigui divertida i/o absurda,dient el nom d’un altre company. Per exemple: "na Teresa s’ha posatuns calçons damunt el cap".

8.A partir d’aquest moment el joc continua amb aquesta frase. Es vanintroduint frases noves a gust dels participants.

Exemples• En Joan ha arribat amb un floc damunt el nas.• Na Marta s’ha posat uns calçons damunt el cap.• En Pere s’ha penjat un paraigua en el queixal.• N’Antònia es passeja amb una espardenya.

• Inventar frases rítmiques i absurdes.• Repetir les frases i participar en els diàlegs que s’estableixen.

28

93

Suggeriments

• Per facilitar el joc podem treballar frases, quant al contingut, que expliquinfets possibles, però poc probables i que ens facin riure perquè siguinabsurdes o estrambòtiques. Pel que fa a la forma, podem fixar-nos enel nombre de síl.labes (7-8), la rima i el ritme.

I-GG

MaterialCap.

94

si noNISIno

JOC DE PREGUNTES I RESPOSTES,ON HI HA PARAULES QUE NO ES PODEN DIR

Descripcio1. Triam un infant que serà el protagonista del joc.

2. El grup li ha de fer preguntes. S’ha de pactar un màxim de preguntesper agilitzar el canvi de protagonista. L’infant ha de contestar sempre,però no pot dir les paraules prohibides:

Ni sí ni no,Ni alt ni baix,Ni blanc ni negre,Ni or ni plata,Ni fred ni calent,Ni bo ni dolent,Ni curt ni llarg.

Els infants que fan les preguntes l’intentaran fer caure en un parany. Sihi cau, perd i paga penyora.

• Construir frases interrogatives intencionades perquè l’interlocutors’equivoqui.

• Cercar alternatives a les paraules prohibides per respondre correctament.

Suggeriments• Per variar el grau de dificultat, hi podeu afegir o llevar paraules prohibides.

• Podeu jugar en parelles o grups petits.

29

95

I-II-GG

MaterialCap.

96

JOC DE PREGUNTES I RESPOSTES EN QUÈSE CERCA UNA INCOHERÈNCIA PER FER RIURE

Descripcio

1.L’infant que comença fa una pregunta al seu veïnat, i aquest li ha derespondre.

2.A continuació, l’infant que ha contestat fa una altra pregunta al de laseva dreta i aquest li contesta.

3.Se segueix aquest procediment fins que arribam a l’infant que ha iniciatel joc.

4.En acabar, cada infant ha de dir: “per aquí m’han demanat” (i diu lapregunta que li ha fet el de la seva esquerra ), i “per aquí m’han con-testat” ( i diu la resposta que li han dit a la seva dreta).

• Construir preguntes i respostes correctes i divertides.• Relacionar preguntes i respostes diferents.

Suggeriments• Després d’haver jugat la primera vegada, aprofitau per comentar i

analitzar quines han estat les respostes més estrambòtiques i divertidesper aconseguir que la propera vegada que hi jugueu, les preguntessiguin més intencionades.

30

97

I-II-GG

MaterialCap.

100

JOC RÍTMIC DE COORDINACIÓ EN QUÈ ES RECITAUNA CANTARELLA AMB UN OBJECTE

Descripcio

31

Material

1. Un infant es posa davant l’altre i comencen tots dos amb el llapis a lamà dreta mentre diuen "aquest".

2. El passen a la mà esquerra mentre diuen "per".

3. Acosten el puny esquerre a l’espatlla esquerra mentre diuen "mi".

4. Tornen a la posició 2 i diuen "aquest".

5. El passen a la mà dreta i diuen "per".

6. Un dóna el llapis a l’altre mentre diuen "tu".

7. Cada jugador té el llapis a l’esquerra i comencen una altra estrofa ambaquesta posició, es repeteixen els moviments anteriors i així suc-cessivament fins a acabar tota la cantarella.

LletraAquest per a mi, aquest per a tu.Aquest és meu, aquest és teu.Tu i jo, jo i tu.Aquest és meu, aquest és teu.

• Aprendre la cantarella amb ritme i moviment.

Un llapis, un bolígraf o una pintureta per hom.

101

Suggeriments• És un joc interessant perquè implica la dificultat de dur el ritme, de

passar el llapis d’una mà a l’altra, de retenir-lo quan deim "mi" i donar-lo quan deim "tu".

• També implica la dificultat de fer coincidir els moviments amb la parellarespectiva.

• Podeu inventar altres lletres.

• Si jugau en rotlo, el llapis va cap a la dreta i l’esquerra amb els mateixosmoviments que els descrits anteriorment, però s’ha de donar i rebre elllapis de l’infant de devora en lloc de fer-ho amb el de davant.

Nota: la filmació d'aquest joc no s'ha pogut incloure en el DVD.

I-I

102

Carabassa

JOC RÍTMIC DE COORDINACIÓ MANUAL EN QUÈSE SIL.LABEJA UNA PARAULA

Descripcio1.Els infants es col.loquen per parelles un davant l’altre.

2.Les parelles han de coordinar els moviments rítmics següents amb lesmans mentre verbalitzen les síl.labes de la paraula carabassa:1r. Feim una mamballeta mentre deim "cara".2n. Picam els dos palmells amb els de la parella, mentre recitam de

nou "cara".3r. Picam el dors de les dues mans amb el de la parella, mentre re-

citam "bas".4t. Repetim el 1r.5è. Repetim el 2n.6è. Picam els dos punys amb els de la parella, mentre deim "sa".7è. Repetim el 1r.8è. Repetim el 3r.9è. Repetim el 1r.10è. Repetim el 6è.11è. Feim una mamballeta mentre recitam "ca".12è. Picam els dos palmells de les mans amb els de la parella, mentre

recitam "ra".13è. Repetim el 3r.14è. Repetim el 6è.

Repetim el mateix joc amb altres paraules de quatre síl.labes. RitmeCa-ra ca-ra bas

Ca-ra ca-ra sa

Ca-ra-bas ca-ra-sa

Ca - ra - bas - sa

• Repetir una paraula de quatre síl.labes seguint un ritme i un moviment de mans.

Suggeriments• Aquest ritme serveix per a qualsevol paraula de quatre síl.labes. I pot

ser útil per a l’anàlisi sil.làbic.

• També hi poden jugar en grup. En aquest cas els infants fan una rotladai els moviments es coordinen amb els companys de cada costat.

32

103

I-I

MaterialCap.

104

El ditdel cor

JOC DE MOVIMENTS RÍTMICS AMB LES MANSEN QUÈ ES RECITA UNA CANTARELLA

Descripcio1.Ajuntam les mans amb els dits del cor estirats, mentre recitam el primer

vers de la cantarella.

2. Tombam els dits del cor, mentre recitam el segon vers de la cantarella.

3. Giram les dues mans, deixant els dits del cor un a cada part, mentrerecitam el tercer vers de la cantarella.

4. Movem els dits del cor com si fossin el badall d’una campana, mentrerecitam els darrers versos.

LletraAjuntam les mans,els dits cor tombam,dues mans girami ara repicamdin, dan, din, dan, dena,din, dan, din, dan, dena.

• Memoritzar una cantarella amb el ritme que marca el moviment delsdits.

Suggeriments• Aquest exercici ens permet exercitar la concentració. És una bona

proposta per tancar o començar una sessió, com a ritual d’atenció.També facilita la dissociació dels dits, habilitat necessària per a l’escriptura.

33

105

MaterialCap.

106

JOC DE RITME EN QUÈ IMPROVISAM UNA NOTÍCIA

Descripcio

1. Asseguts en rotlo, tot el grup pica dues vegades damunt les sevescuixes amb les dues mans, l’infant que comença fa el mateix mentrediu: "escoltau".

2. Seguidament tot el grup realitza dos esclafits amb els dits de les duesmans.

3. Mentre tot el grup torna a picar dues vegades a les cuixes, l’infant queestà a la dreta del que ha començat diu: "què ha passat!"

4. Tot el grup segueix el ritme fent els dos esclafits.5.L’infant següent de la dreta improvisa dues o tres paraules (tres o

quatres síl.labes), mentre tots piquen dues vegades a les cuixes seguintel ritme marcat.

6. I així continua la improvisació fins que acabem la notícia.

El fet que sigui un joc oral, implica que per fonètica i sintàctica podemometre síl.labes, fer sinalefes, afèresis…

Tothom hi participa, pot ser una notícia coherent o no, amb disbarats…,amb més o manco entonació i gesticulació.

Quan feim els esclafits és temps per pensar. Quan picam a les cuixes,és quan han de dir les dues paraules que cada infant aporta. És importantseguir el ritme.

Lletra— Escoltau.— Què ha passat!

• Improvisar una notícia amb l’ajuda del ritme.• Narrar una notícia.

Suggeriments• Abans de començar, convé practicar els dos moviments bàsics per tal

d’interioritzar-los quan el joc comenci.

• Convé que expliqueu als infants que el ritme ens servirà per mantenirel joc i per no perdre’ns. Si algú es perd, pot entrar quan tots piquindamunt les cames. Però si així i tot, no arranca en la improvisació, hade continuar un altre infant o pagar penyora.

• Convé que practiqueu grups de paraules que s’adeqüin al ritme aprèsencara que no tenguin sentit.

34

107

I-II-GG

MaterialCap.

108

Les espinesdel peix


Descripcio1.Ajuntam les gemes de les dues mans, mentre recitam la primera paraula

de la primera estrofa "ses".2.Es creuen els dits de les mans, mentre recitam la segona paraula de la

primera estrofa "espines".3.Les ajuntam i els creuam igualment amb les altres dues paraules

"d’aquest peix" de la primera estrofa, seguint les passes 1 i 2.4.Amb el dit índex de la mà dreta estirat, picam contra el palmell de l’es-

querra, recitant la primera paraula de la segona estrofa "me".5.Ajuntam les gemes de les dues mans, mentre recitam la segona parau-

la de la segona estrofa "piquen".6.Repetim les passes 4 i 5 i només canviam de mà.7.Amb el dit índex de la mà dreta estirat, picam contra el palmell de

l’esquerra, recitant la primera paraula de la tercera estrofa "piquen",feim el mateix amb el dit índex de la mà dreta, recitant la segona pa-raula de la tercera estrofa "piquen".

8.I així successivament amb el dit del cor, l’anular i el petit, recitant totesles paraules.

Lletra

Ses espines d’aquest peix,me piquen, me piquen,piquen, piquen, ses espinesjo les pos a un raconet.

• Memoritzar una cantarella amb el ritme que marca el moviment dels dits.


proposta per tancar o començar una sessió, com a ritual d’atenció.També facilita la dissociació dels dits, habilitat necessària per a laescriptura.

• Aquest mateix moviment dels dits el podem realitzar amb els poemessegüents de les targetes per fotocopiar de l’annex 10: "Gerdor hivernenca"de M. Antònia Salvà i "Eruga processionària" de Miquel Desclot.

35

109

MaterialCap.

110

PauPere

JOC RÍTMIC D’ENCADENAR NOMS

Descripcio1. Els infants s’asseuen en rotlo.

2. Qui comença el joc diu el seu nom mentre mou el puny dret amb el ditpolze per amunt, cap a l’espatlla dreta.

3. A continuació diu el nom d’un altre infant fent el mateix moviment, pe-rò amb el puny esquerre.

4.Tots piquen dues vegades amb el palmell de les mans damunt lescuixes.

Sense perdre el ritme, l’infant que ha estat anomenat diu el seu nom i eld’un altre fent els mateixos gestos i així successivament fins que haginparticipat tots.

• Coordinar les paraules amb els gestos corresponents sense perdre el ritme.

Suggeriments• La primera vegada que juguem convé practicar els moviments fins a

aconseguir un ritme unificat. Com més juguem, més rapidesa aconseguiranels infants.

• Si substituïm el nom de cada infant per números, noms d’animals, nomsd’ossos, etc., podem aprofitar el joc per treballar vocabulari.

Nota: la filmació d'aquest joc no s'ha pogut incloure en el DVD.

36

111

I-II-GG

MaterialCap.

112

Pedra,paper,estisores

JOC DE RAPIDESA DE GESTOS,ACOMPANYATS D’UN RITUAL LINGÜÍSTIC

Descripcio1. Els infants s’han de posar un davant l’altre amb una mà a l’esquena i

diuen: "un, dos, tres, pedra, paper, estisores, un, dos, tres".2.En acabar la frase, treuen la mà de l’esquena formant una de les tres

figures:

La pedra: amb el puny tancat.El paper: amb la mà estesa.Les estisores: amb el dit índex i el dit del cor estesos i la resta do-blegats.

3. Guanya qui treu un element que venç l’element que ha tret l’altre:

La pedra guanya les estisores perquè les doblega a cops.El paper guanya la pedra perquè l’embolica.Les estisores guanyen el paper perquè el tallen.

4.Els infants que juguen han de representar l’acció corresponent ambles seves mans. Si s’obtenen dues figures iguals ningú guanya i esrepeteix el joc.

5. Guanya qui aconsegueix acumular tres victòries.

LletraUn, dos, tres,pedra, paper, estisores,un, dos, tres.

• Aprendre les paraules clau i les característiques de cada gest.

Suggeriments• Podeu ampliar els gestos o inventar seqüències noves.

• També podeu fer dos equips. Cada equip es posa d’acord en quinafigura traurà el seu representant (se li dóna un punt o cap segons sil’equip guanya o perd).

• És un joc que els infants usen per triar o eliminar.

37

113

I-I

MaterialCap.

114

TAMTAM

JOC RÍTMIC DE COORDINACIÓ AMB LES MANSEN QUÈ ES RECITA UN POEMA

Descripcio

38

1. Els infants es posen per parelles i practiquen el ritme i el gest.2. Amb les dues mans, es donen un cop a les cames mentre diuen "jo tenc".3. Fan una mamballeta, mentre diuen "un".4. Piquen els dos palmells amb els de la parella, mentre diuen "nyu".5. Cada nin col.loca simultàniament la mà dreta amb el palmell per avall

i la mà esquerra amb el palmell per amunt. Amb aquesta posició piquenl’un amb l’altre, mentre diuen "que men".

6. Es repeteix el moviment descrit de forma inversa, mentre diuen "ja".7. Amb els dos palmells fan una mamballeta amb la parella, mentre diuen "pa".

Aquesta seqüència es repeteix cada dos versos fins arribar al final delpoema.

Lletra

Tam-tamjo tenc un nyuque menja pa,sama landúsama nibà!

Un dia algúme’l vol comprar,sama landúsama nibà!

Serà tan durde suportar!se me l’endú!se me n’hi va!

(Miquel Desclot)

• Memoritzar el poema amb el ritme i el moviment que l’acompanya.

115

Suggeriments• Convé practicar abans el ritme i gestos i després incorporar el text per

facilitar l’aprenentatge.

• Podeu cercar altres textos. (Vegeu: “Quan el pare no té pa” de JoanaRaspall, "Quatre coses" de M. Antònia Salvà i "l’Aranya" de Núria Albó,de les targetes de poemes i gloses per fotocopiar de l’annex 10.)

I-I

MaterialCap.

116

TIMBO,timbo


Descripcio1. Tancam els punys i deixam el polze de la mà esquerra dins el puny, i el

de la mà dreta per amunt mentre recitam la primera paraula del primervers: "timbo".

2. Col.locam el polze dret dins el puny, mentre alçam el polze esquerre irecitam alhora la segona paraula del primer vers: "timbo".

3. I així hem d’alternar aquests dos moviments mentre recitam la resta deversos.

Lletra

• Memoritzar una cantarella amb el ritme que marca el moviment dels dits.


proposta per tancar o començar una sessió, com a ritual d’atenció.També facilita la dissociació dels dits, habilitat necessària per a la es-criptura.

• Podeu fer aquest mateix moviment dels dits amb el poema següent deles targetes per fotocopiar de l’annex 10: "Cançó del follet del silenci"de Miquel Desclot.

39

117

MaterialCap.

Timbo, timboio, io,en Tomeu festejadorha caigut amb un ciuróio, io.

Aina vés a ajudar-loi el faràs bon balladorio, io.

Li han fet una cançóamb molta admiració,quina complicacióio, io.

Timbo, timboio, ioen Tomeu polissóballa de talóio, io.

118

JOC RÍTMIC DE COORDINACIÓ I RAPIDESA DE MOVIMENTSEN QUÈ ES RECITA UNA GLOSA

Descripcio1. Els infants memoritzen la glosa marcant el ritme (quatre pulsacions).2. A continuació reciten el primer vers mentre fan els quatre moviments

del joc com es detalla tot seguit: 1r. Mà dreta al clatell i palmell de l’esquerra al genoll esquerre mentre

diuen “vols que”. 2n. Mà esquerra al clatell i el palmell de la dreta al genoll dret mentre

diuen “et mostri”. 3r. Mà dreta al clatell i el dors de l’esquerra al genoll esquerre mentre

diuen “una”. 4t. Mà esquerra al clatell i el dors de la dreta al genoll dret mentre

diuen “cançó”.3.Aquesta seqüència de moviments es repeteix per a cada vers fins

acabar la glosa.4. El repte és repetir-la cada vegada més aviat sense equivocar-se.5. Podem fer els moviments amb altres gloses i/o inventar-ne de noves.

LletraVols que et mostri una cançó,que no l’has sentida mai?Vols que et faci un davantald’un bocí de sarrió?

• Memoritzar gloses acompanyades de moviment corporal.• Inventar gloses noves.

Suggeriments• Es tracta d’oferir als infants un grapat de gloses divertides i analitzar-

les amb ells, treballant el significat, la rima, el nombre de síl.labes decada vers…

• És interessant jugar amb gloses diferents. Podeu emprar altres glosesde l’annex 10.

• Podeu introduir canvis en les gloses que ja conegueu. Substituir algunesparaules de la glosa per altres sense perdre la rima ni el sentit.

• També podeu inventar gloses completament noves. Per això podeu feraltres activitats:

- Fer llistes de paraules que acabin igual. Ens pot servir el joc De l’Havana.- Fer redolins amb aquestes paraules. (Vegeu els suggeriments del joc Va de redolins.)- Combinar redolins per fer una glosa.

• Finalment, podeu inventar moviments o gestos per realitzar amb lesgloses apreses.

40

119

MaterialCap.

Dalt una punta d’agullaun ball i varen armar:dues-centes colles ballaven,tres mil miraven ballar.

121


MES

Hi ha tot un ventall d’estratègies lingüístiques dins qualsevol procésd’ensenyament - aprenentatge que cal recordar.

Per això, hem seleccionat les que hem considerat més adients per treballarla llengua en una situació de joc del llibre Una llengua ens uneix... i coml’aprenem. Aquestes estratègies lingüístiques les hi podeu trobar en elllibre més desenvolupades. També en podeu trobar exemples amb imatgesen el vídeo del mateix nom. (Vegeu bibiografia i altres recursos.)

Durant el joc podeu utilitzar algunes de les estratègies lingüístiquessegüents:

• Fer un gest per indicar a l’alumne la seva entrada.

• Usar els referents d’aula per tal de donar pistes, recordar els jocs i lesseves normes. Donen seguretat i autonomia.

• Animar a fer llistes de paraules per ampliar el vocabulari d’un mateixcamp semàntic.

• Fomentar la conversa i el diàleg entre els infants en la preparació ivaloració dels jocs.

• Corregir subtilment l’infant l’ajuda a millorar la seva producció.

• Fer preguntes tancades i obertes per ajudar els infants a expressar-seoralment.

• Crear context i expectatives per introduir el joc i motivar la participacióde l’alumne. Per exemple amb una sorpresa, amb una endevinalla, unritual.

• Gesticular i fer que el llenguatge sigui més expressiu per afavorir lacomprensió.

• Acompanyar la paraula amb l’acció perquè els infants comprenguin allòque han de fer.

, :

122


MES

• Fer repetir els rituals del joc i d’atenció per ajudar a la memorització, ladicció i la fonètica.

• Promoure l’ajuda dels altres per aprendre llengua i crear un clima decol·laboració i cooperació.

• Donar pistes perquè els infants puguin continuar jugant.

• Interpretar i ampliar la idea dels alumnes perquè aquesta sigui mésentenedora.

• Proposar una frase o paraula sense acabar i donar l’oportunitat a l’infantperquè la completi.


MES

123

ANNEX 2 - Normes de com jugar

Us presentam una petita mostra de normes de com jugar, només a talld’exemple. És convenient que pacteu les vostres amb els infants. La finalitatd’aquestes és donar més fluïdesa al joc i crear un ambient segur i solidari.

TOTHOM HI PARTICIPA, CADASCÚ EN EL SEU NIVELL

SI ENS EQUIVOCAM NO PASSA RES

EQUIVOCAR-SE FORMA PART DEL JOC

NO ENS REIM DE LES ERRADES DELS ALTRES

RESPECTAM LES APORTACIONS DELS ALTRES

COL·LABORAM PERQUÈ LA DINÀMICA

DEL JOC SIGUI ÀGIL I DIVERTIDA

ESCOLTAM I ENS CONCENTRAM

SEGUIM LES NORMES I INSTRUCCIONS

INICIALS DEL JOC

COL·LABORAM AMB ELS ALTRES

PODEM AJUDAR I DONAR PISTES ESCRITES I GESTUALS


MES

125

Hi ha tot un seguit de frases i locucions referides al joc, a la manera dejugar, a l’espai que s’ocupa, als agrupaments i a la manera de triar.

Agrupaments

Tots junts

Tots alhora

Fer parelles

D’un en un

Amb el de devora

Formes selectives

Fer-ho a sorts

Cara o creu

Tu ets mà, ets mà, som mà (tu comences)

Vols parells, senars

El qui primer tocarà… (fusta) serà el capità

Qui treu busca?

Hem de voleiar!

Assenyala territori

Cau

Casa

Mare!

Salvat!

De començament o durant el joc

No badis!

Endevina!

Vius!

Vius i orelles dretes! (atenció)

Ull!

Ulls clucs!

Tu el dus! Tu ho dus! (de moviment)

ANNEX 3 - Expressions de joc

126

Qui para?

Qui perd para!

Tocar mare!

Fer figa!

De cop (per ara, ja!)

Fer embulls

Fer trampa, trampós

Quina xurra

Quina sort

Amb el cos

Fer cadena

Fer renglera

Fer una teringa

Anar de bracet

Acabament

Hem guanyat

Eliminat

Pagues penyora

Encantar penyores

De mel i sucre

Temporal

Téntol

Vols sopes? Sopes?

De repartiment de rols

Ser capità/capitana

Ser rei/reina

Ser mare/pare

Fer de mare/pare


MES

127

ANNEX 4 - Maneres de triar i de fer grups


MES

Aquí teniu alguns exemples per veure a qui li toca començar a jugar o perfer agrupaments.

AMB ALGUN OBJECTEUn palDos infants col·loquen successivament les mans a un pal, un i desprésl’altre. Guanya el primer que arriba a dalt de tot.

Una pedraUn infant amb les mans darrera es col·loca una pedra a una de les duesmans. Després les mostra amb els punys tancats. L’altre infant ha d’endevinaron ha amagat la pedra o l’objecte petit.

Treure buscaNecessitam tantes busques com jugadors, una ha de ser més gran queles altres. El jugador a qui li toca la busca gran guanya.

Cara o creuUn jugador tria cara i l’altre creu, tiram una moneda en l’aire i guanya elque endevina qui ha sortit.

AMB JOCSOr i plataEs col·loquen dos infants un davant l’altre, per torns van fent passes,posant el taló just davant la punta. Guanya qui col·loca la punta de la sevasabata damunt la de l’altre jugador.

A parells i senarsUn infant tria els parells i l’altre els senars. S’amaguen les dues mansdarrere i col·loquen un nombre determinat de dits. Diuen: “un, dos, tres,parells o senars”. Guanya qui ho endevina.

COMPTANTTrenta i l’ou, sa lluna i es sol, sa corda i es bouUn infant compta mentalment, quan li diuen "prou" continua comptant enveu alta, mentre va assenyalant els jugadors. Quan arriba a trenta diu"Trenta i l’ou, sa lluna i es sol, sa corda i es bou". L’infant assenyalat endarrer terme és el que surt elegit.

128


MES

Trenta i alou, sa banya i es bouÉs igual que el joc anterior, només varia la cançoneta.

Vint-i-set i l’ouÉs igual que el joc anterior, però només comptam fins a vint-i-set.

AMB CANTARELLESUn infant fa la cantarella mentre assenyala els jugadors amb el dit, el darrerque assenyala és el que surt defora. Vegeu la lletra adaptada a les targetesper fotocopiar que trobereu en l’annex 5, extretes dels reculls següents:

“Taronja, esponja” d’Estrades i Serrano (2001). Jocs i moixonies.

“Xibricú” d’Allué (2000). Un, dos, tres, pica paret. ....................

“Me n’anava vora, vora”, “Moix, coix”, “Pim, pam”, “Mariner” i “Segonss’espiga” del Cançoner popular de Mallorca (1981).

“Trenta i alou”, “Una puça va botar”, “Un, dos, tres, quatre” i “En es mercat”de Barceló i Forteza (1993) Cançons i jocs populars de les Illes Balears.

“Uni, dori”, popular.

DIFERENTS MANERES DE FER GRUPSPaquetsEl mestre o un infant diu: “paquets de…” Els infants que juguen han de fergrups del nombre que diguin.

Per criterisEl mestre o un infant diu un criteri i la resta del grup s’ha d’agrupar d’acordamb aquest. Per exemple: “infants que duen roba de color vermell”.

TargetesEs reparteixen diferents grups de targetes, els infants s’han d’agruparsegons aquestes. Per exemple, tenim targetes amb 4 moixos, 4 elefants,4 dofins.

PostalsFeim trossos de diferents postals (tantes com grups necessitem), repartimels trossets als infants i s’han d’agrupar els de cada postal.

RenousEl mestre o un infant diu a l’orella de cada un el nom d’un animal. Elsinfants es reparteixen per l’aula fent el so de l’animal corresponent, s’hand’agrupar tots els que fan el mateix so.


MES

129

ANNEX 5 - Cantarelles

TARONJA, ESPONJA,CABDELL

DE FIL CENT I MIL.

ME N’ANAVA VORA VORA,PER DAMUNT UN CAMÍ NOU.

ENVIT I TRUC I VAL NOU!LA RESTA FLORS I JOC FORA!

(EN SILENCI, UN, DOS, TRES…)—PROU!

QUINZE, SETZE…VINT-I-VUIT, VINT-I-NOU.

TRENTA I ALOU,SA BANYA I ES BOU.

UNA PUÇA VA BOTARI VA ROMPRE UN MITJÀ.

QUANTES MONEDESLI VAREN FER PAGAR?

—CINCUNA, DUES, TRES,

QUATRE, CINC.

PIM, PAM, SIVELLA DE PLATA,PIM, POM, SIVELLA DE PLOM,

AL PRIMER QUE TOCARÀDE MEL I SUCRE TORNARÀ.

UN MARINER ÉS VENGUTCARREGAT DE PEIX MENUT.N’HI HA UN, N’HI HA DOS,

N’HI HA TRES, N’HI HA QUATRE,N’HI HA CINC, N’HI HA SIS,N’HI HA SET, N’HI HA VUIT,N’HI HA NOU, N’HI HA DEU.

LA CAMPANA DE LA SEUQUÈ EN FA VUIT, O NOU, O DEU.

CANTARELLES CANTARELLES



130


MES

131

MOIX, COIX,POTA RODONA

PASSA PER L’ONA.REI PASSAVA,

PEDRA BADAVA,MOIX, COIX,

UN RAIG DE MELVÉS AL CEL.

PLOM!XIBRICÚ, XIBRICÀ.

XIBRICURI CURI FA.XIBRICURI CURI FETA.

XIBRICURI CURI FA.

UN, DOS, TRES, QUATRE,DE SEGAR EN VE EL BATRE.

SEGAREM, BATREM,QUINA FEINA QUE TENDREM.

HEM SEGAT, HEM BATUTQUINA FEINA QUE HEM TENGUT.

BARRABÍS, BARRABÀSBIS BAS, PIS PAS.

UNI, DORI, TERI, CUTERI,MATA LA VERI VIRI VIDON

CONTA’LS BÉ QUE DOTZE HI SÓN.

SEGONS S’ESPIGA, S’ARESTA;SEGONS S’AMETLA, ES BESSÓ;SEGONS SA BARCA, ES TIMÓ;

SEGONS ES SANT FAN SA FESTA.

EN ES MERCAT,HI HA BROSSAT,

TOTHOM QUE HI VA,N’HA DE MENJAR.BRUIXA MANDUIXA,

VÉS-TE’N A PASSEJAR.


MES




132


MES

133

ANNEX 6 - Penyores

En alguns dels jocs quan un infant s’equivoca ha de deixar alguna pertinençaenmig, anomenada penyora. Quan el joc ha acabat, per rescatar la penyoraha de realitzar alguna prova.

Les penyores són una solució per evitar que quedin eliminats els infantsque s’equivoquen en el joc. D’aquesta manera poden continuar jugant iquan acaba la partida han de fer les proves que el grup els imposa. Elserrors no s’han de percebre com una qüestió de la persona. Es tracta desuperar la por de fallar i el sentiment de fracàs, els errors s’han de viureamb una actitud positiva i divertida i com a part del joc.

És útil acordar prèviament les penyores i pactar-les. ..............

En el material complementari us oferim targetes amb penyores, la majoriade les quals incorporen producció lingüística............................

En acabar el joc podeu iniciar el procés de tornar les penyores amb unritual. A continuació exposam alguns exemples populars i altres dels recullsd’Estrades (2001) i Munar (2003), vegeu la bibliografia:

–– De qui és aquesta penyora?

–– De la mia senyora.

–– Què farà, què farà aquest senyora?

–– El que vostè voldrà.

–– Qui la llegirà?

–– La llegirà en/na…


MES

134


–– Meva i de vostè.

–– Què faríem per cobrar-la?

–– El que vostè voldrà.


–– Meva i de vostè

–– I què farà vostè per ella?

–– El que vostè manarà

–– I quina feina farà?

L’infant que vulgui rescatar la penyora ha d’agafar una targeta del munt depenyores, l’ha de llegir i executar.


MES

135

ENCERTAUNA ENDEVINALLA.

DIGUES UNEMBARBUSSAMENT.

FES UN REDOLÍAMB DUES PARAULES.

IMITA ALGUN OFICI:PICAPEDRER, BALLARINA,

FUSTERA…

IDENTIFICA UN OBJECTEAMB ELS ULLS TAPATS.

IDENTIFICA UN SOAMB ELS ULLS TAPATS.


MES

PENYORES PENYORES

PENYORES PENYORES

PENYORES PENYORES

136


MES

137

RECITA AMBUNA ENTONACIÓ

CORRECTAUN POEMA CURT.

DESPLAÇA’TCOM UN ANIMAL:

GRANOTA, CANGUR,GAVINA, ELEFANT…

FES ALGUNA ACROBÀCIA:UNA CUCAVELA,TOCA’T EL NASAMB EL PEU...

CAMINA PER LA CLASSEAMB UN OBJECTEDAMUNT EL CAP

SENSE QUE CAIGUI.

FES D’ESTÀTUA AMBUN PEU ENLAIRE DURANT

UN MINUT SENSEMOURE’T GENS NI MICA.

DIGUES UNA COSA QUE COMENCIAMB CADA LLETRA DE

LA PARAULA PERA, COM PEREXEMPLE: PATATA, ELEFANT,

RATOLÍ, ASE.(EN UN TEMPS DETERMINAT)


MES

PENYORES PENYORES

PENYORES PENYORES

PENYORES PENYORES

138


MES

139

EXECUTA QUATRE ACCIONSDESPRÉS D’ESCOLTAR-LES

ORALMENT SEGUINT L’ORDREESTABLERT. EXEMPLE:

FES DEU PASSES DE GEGANT,TRES BOTS DE CANGUR, UNA

VOLTA I CAMINA QUATREPASSES CAP ENRERE.

LLANÇA UNA PILOTA ENL’AIRE I ABANS D’AGAFAR-LA

FES UNA MAMBALLETA(AL DARRERE, AL DAVANT,PER DAVALL UNA CAMA…)

DIGUES DEU PARAULES QUECOMENCIN AMB UNA LLETRA

(PER EXEMPLE LA T)O BÉ QUE TENGUIN

UN SO CONCRET.(EN UN TEMPS DETERMINAT)

ENDEVINA UN MISSATGE SECRET,COM PER EXEMPLE:XINA XICA XITA XILI

XINA XIHA XIA XINATXIAL XICI XINE XIMA.

MIRA UNA LÀMINAUNS SEGONS I DIGUES DESPRÉS

DEU ELEMENTSDE LA IMATGE

QUE RECORDIS.

DIGUES NOMS DE FRUITES,DE SENTIMENTS,D’EMOCIONS…

(EN UN TEMPS DETERMINAT)


MES

PENYORES PENYORES

PENYORES PENYORES

PENYORES PENYORES

140


MES

141

ANNEX 7 - Eendevinalles

Les endevinalles, per l’enigma que plantegen, esdevenen un joc en simateixes i un recurs lingüístic extraordinari.

En aquest programa proposam utilitzar-les per pagar penyora tot i que espoden aprofitar per crear situacions de joc noves.

Analitzar l’enunciat conjuntament, cercar pistes per arribar a la solució,intercanviar i inventar endevinalles noves, són reptes que estimulen imotiven els infants.

Solucions a les endevinalles:

1. M'agraden fems i cagaradesCom a tu flams i ensaïmades .............................La mosca

2. Mirat de dalt sembla una creu,de costat, unes ulleres,serveix per anar corrents,si no et trenques les costelles.Què és? ...........................................................La bicicleta

3. Tenc dents i tenc ull,i per fer-me treballaral forat m’has de posar. ..........................................La clau

4. Plana com la mà,blanca com la neu,parla sense boca,camina sense peus. ...............................................La carta

5. Tenc cap, ull i cos i no tenc ni carn ni os.

Què és? ............................................................Una agulla

6. Pas la vida fent voltes,caminant a poc a poc,però per més que camínsempre estic al mateix lloc. ................................El rellotge

7. Un llençol apedaçatque punta d'agulla no hi ha tocat...............................El cel

8. Més de cent per un camíno fan pols ni remolí....................................Les formigues


MES

142

9. Sol anar amb els que van lluny,i els obliga a tancar el puny.................................La maleta

10. Una punta, dues puntesi dues orelles juntes. .........................................Les tisores

11. Quant més n'hi hamenys pesa.Què és? ...................................................................El forat

12. Una senyoramolt ensenyoradatot el dia va en cotxei sempre està banyada.......................................La llengua

13. Dos punxentos,dos lluentos,quatre tripotraposi un arruixador de mosques. ...................................Un bou

14. Quina cosa fa tot l’anytota persona que viu,que es deixa veure a l’hiverni no es pot veure a l’estiu? ....................................Respirar

15. És tan fi i tan delicatQue dir-lo ja és trencat. ........................................El silenci

16. Una cosa que no és cosai per tot el món es posa. .......................................La fosca

17. Un de llarguet,dos de baixets,un de menut i flaci l’altre, més gruixat. ......................................Dits de la mà

18. No té peus ni braçosperò té dues cames;no pot anar enllocsi l’home no l’acompanya. ...............................Els calçons


MES

143

M'AGRADEN FEMS I CAGARADESCOM A TU FLAMS I ENSAÏMADES

(MIQUEL DESCLOT)

TENC CAP, ULL I COS I NO TENC NI CARN NI OS.

QUÈ ÉS?

TENC DENTS I TENC ULL,I PER FER-ME TREBALLAR

AL FORAT M’HAS DE POSAR.

PAS LA VIDA FENT VOLTES,CAMINANT A POC A POC,

PERÒ PER MÉS QUE CAMÍNSEMPRE ESTIC AL MATEIX LLOC.

MIRAT DE DALT SEMBLA UNA CREU,DE COSTAT, UNES ULLERES,

SERVEIX PER ANAR CORRENTS,SI NO ET TRENQUES LES COSTELLES.

QUÈ ÉS?

PLANA COM LA MÀ,BLANCA COM LA NEU,PARLA SENSE BOCA,

CAMINA SENSE PEUS.


MES

ENDEVINALLES ENDEVINALLES



144


MES

145

MÉS DE CENT PER UN CAMÍNO FAN POLS NI REMOLÍ.

SOL ANAR AMBELS QUE VAN LLUNY,

I ELS OBLIGAA TANCAR EL PUNY.

UN LLENÇOL APEDAÇATQUE PUNTA D'AGULLA

NO HI HA TOCAT.

UNA PUNTA, DUES PUNTESI DUES ORELLES JUNTES.

QUANT MÉS N'HI HAMENYS PESA.

QUÈ ÉS?

UNA SENYORAMOLT ENSENYORADA

TOT EL DIA VA EN COTXEI SEMPRE ESTÀ BANYADA.


MES




146


MES

147

UNA COSA QUE NO ÉS COSAI PER TOT EL MÓN ES POSA.

UN DE LLARGUET,DOS DE BAIXETS,

UN DE MENUT I FLACI L’ALTRE, MÉS GRUIXAT.

QUINA COSA FA TOT L’ANYTOTA PERSONA QUE VIU,

QUE ES DEIXA VEURE A L’HIVERNI NO ES POT VEURE A L’ESTIU?

NO TÉ PEUS NI BRAÇOSPERÒ TÉ DUES CAMES;NO POT ANAR ENLLOC

SI L’HOME NO L’ACOMPANYA.

DOS PUNXENTOS,DOS LLUENTOS,

QUATRE TRIPOTRAPOSI UN ARRUIXADOR

DE MOSQUES.

ÉS TAN FI I TAN DELICATQUE DIR-LO JA ÉS TRENCAT.

(MIQUEL DESCLOT)


MES




148


MES

149

ANNEX 8 - Dites i redolins

FENT I DESFENTS'ENSENYA LA GENT.

QUI TÉ BON AMIC,TÉ BON ABRIC.

QUAN A CASA HI HA UN VELL,NO HI FALTARÀ CONSELL.

PAPALLONA BAIXA DEL CELQUE ET DONARÉ PA AMB MEL.

UN CAMÍ,QUINA COSA TAN CURTA DE DIR

I TAN LLARGA DE SEGUIR.

(JOSEP M. DE SEGARRA)

HE COLLIT,A LA VORA DEL TORRENT,

UN PÀMPOL SEC,ESGARRIAT PEL VENT.

(JOSEP CARNER)


MES

DITES I REDOLINS DITES I REDOLINS



150


MES

151

QUI ES POSA A JUGAR,TANT POT PERDRE COM GUANYAR.

A L’ESTIU,TOTA CUCA VIU.

QUI ROBA UN OU,ROBA UN BOU.

QUI MALTRACTA UN ANIMAL,DEMOSTRA UN MAL NATURAL.

MOLTS OFICIS,POCS BENEFICIS.

ABANS DE BURLAR-TE D’ALGÚ,MIRA BÉ COM ETS TU.


MES

DITES I REDOLINS



DITES I REDOLINS

152


MES

153

TAL FARÀS,TAL TROBARÀS.

QUI MENJA SOPES,SE LES PENSA TOTES.

QUI NO S’ARRISCA,NO PISCA.

QUI DE JOVE NO TREBALLA,DE VELL DORM A LA PALLA.

SI VOLS BEN PARLAR,APRÈN A CALLAR.

QUI CANTA,ELS SEUS MALS ESPANTA.


MES

DITES I REDOLINS



DITES I REDOLINS

154


MES

155

ANNEX 9 - Embarbussaments


MES

PAU, PEREPINTOR PASTERA,

PINTA PORTESPER POC PREU.

M’HAN DITQUE TU HAS DIT UN DIT

QUE JO NO HE DIT;EL DIT QUE TU HAS DIT,

JO NO L’HE DIT.

CARREGA EL CARRO CARRETER,QUE SI TU EL CARREGUES,JO JA EL DESCARREGARÉ.

DUC PA SEC AL SAC,M’ASSEC ON SÓC

I EL SUC AMB SUC.

CARDS VERDS TAQUEN,SECS PIQUEN, SI ES TOQUEN.

AMB UN BANC M’ENTREBANCAMB DOS CORDILLS M’ENTRELLIGAMB TRES TRENS M’ENTRETENC.

EMBARBUSSAMENTS EMBARBUSSAMENTS



156


MES

157


MES

DUC COM PUCUN RUC

A UN DUCRUSMUT.

SI QUI DEU DEUDIU QUE DEU DEUDIU EL QUE DEU

I DEU EL QUE DIU.

UNA BRUIXA BEN EMBRUIXADA,QUI LA DESEMBRUIXARÀ?

EL DESEMBRUIXADORQUE LA DESEMBRUIXI

UN BON DESEMBRUIXADOR SERÀ.JO LA DESEMBRUIXARÉ

PERQUÈ SÉ DESEMBRUIXAR MOLT BÉ.

PAULAPARA LA TAULA,

PARA-LA BÉQUE EL PARE JA VE.

SI HI HA NEUNO HI ANEU.

QUIN FUM FA?FA UN FUM FI.




158


MES

159


MES

UNA OVELLA PELADA, PELUDADES CAP EN ES CUL PELUDA,

TÉ UN ANYELLET PELAT PELUTDES CAP EN ES CUL PELUT.

—SENYORA, VINC DE PARTDE LA SENYORA

A VEURE SI LA SENYORAS’ENYORA O NO S’ENYORA.

—SENYORA, DIGUI A LA SENYORAQUE LA SENYORA NO S’ENYORA.

QUE FI FA EL CAFÈ, EL CAFETER SERAFÍ.

LA MEVA AMOR…COMPRA POQUES PIPES;

I QUI POQUES PIPES COMPRA,POQUES PIPES MENJA.

TENC UNA FAM,UNA SET I UNA SON

QUE QUAN MENJ,QUAN BEC I QUAN DORM

SE ME’N VA LA FAM,LA SET I LA SON.

UN LLÉPOL ENLLEPOLITQUI EL DESENLLEPOLIRÀ

UN BON DESENLLEPOLIDOR SERÀ,NO EL DESENLLEPOLIRÉ JO

QUE NO SOMBON DESENLLEPOLIDOR.




160


MES

POEMES I GLOSES

161


MES

ANNEX 10 - Poemes i gloses

ACOMPANYATS O SOLS,QUE BONS SÓN ELS BUNYOLS.SI SÓN BEN ENSUCRATS,TE’LS MENGES A GRAPATS,I SI NO HO SÓN TAMBÉ,QUE SEMPRE VÉNEN BÉ.SUCATS EN LLET FAN CLARQUALSEVOL ESMORZAR.

(MIQUEL MARTÍ POL)

BUNYOLSGENER: LLAVOR SEMBRADAQUE NEIX AL SEMENTER.FEBRER: UNA NEVADADE FLORS EN L’AMETLLER.EL MES DE MARÇ MARCEJA;SERÀ GALANT L’ABRIL?SI L’AIGUA REGATEJA,"LA GOTA VAL PER MIL".S’ESCAMPA GOTA A GOTA;EL CAMP EN VOL UN RAIG;I ABANS DE DAR-LA TOTA,ABRIL HA FET NAUFRAIG.

PEL MAIG EL CAMP SE DAURA,PEL JUNY JA L’OR REBRUNY,I ÉS BELL EL FER-LO CAURELA CORBA FALÇ AL PUNY.S’ENFILEN LES GARBERESAL SOL DE JULIOL;SI EL BLAT RET EN QUARTERES,ALLUNYARÀ EL MAL DOL.BLANQUEGEN LES COPINYESPELS ARENALS D’AGOST,I EN FIGUERALS I VINYESAGOST MADURA EL MOST.

(M. ANTÒNIA SALVÀ)

CALENDARI PAGE'S

QUAN EL PARE NO TÉ PA...

QUAN EL CEL ESTÀ BEN CLAR,SALTA I BALLA, SALTA I BALLA!QUAN EL CEL ESTÀ BEN CLAR,A LA PLAÇA POTS JUGAR.QUAN EL CEL ESTÀ PLOVENT,AI, QUE ET MULLES, AI, QUE ETMULLES!QUAN EL CEL ESTÀ PLOVENT,CAP A DINTRE VÉS CORRENT!QUAN EL CEL ESTÀ NEVANT,

COM TREMOLES, COMTREMOLES!QUAN EL CEL ESTÀ NEVANT,PROP DEL FOC VÉS-TEESCALFANT.QUAN EL CEL S’HA FET DE NIT,SOPA I CALLA, SOPA I CALLA;QUAN EL CEL S’HA FET DE NIT,VINE I FICA’T DINS DEL LLIT!

(JOANA RASPALL)

UN MOSCARDEN DIADA DE MAL TEMPS,UN MOSCARD VAIG AGAFAR,I DES OSSOS MÉS DOLENTSEN VAIG FER SET BASTIMENTS,NOU LLAÜTS D’ANAR A PESCAR.DE SA LLENYA QUE EM QUEDÀ,EN VAIG TENIR PER CREMARNOU MIL ANYS DAMUNT SA TERRA.

(CANÇONER POPULAR DE MALLORCA)

CUCJOSÓCELCUCD’ULLCLUCQUEDUCELSUC

I ELBRUCALRUCDELDUCDEN’HUG.

LES FORMIGUESTRAFEGUERES,BELLUGOSESI FEINERES,QUE CAMINENEN FILERES,ARREPLEGUENA L’ESTIULES LLAVORSESCADUSSERES

QUE HAN PISPATDE LES GARBERES;LES TRAGINENPER DRECERESI LES GUARDENDINTRE EL NIU.

(ÀNGELS GARRIGA)

LES FORMIGUES

POEMES I GLOSES

POEMES I GLOSES POEMES I GLOSES


(MIQUEL DESCLOT)

162


MES




163


MES

SE’NS ESMOLEN LES DENTETES,QUAN LA MARE FA CROQUETES.

BEN ROSSES I CRUIXIDORES,NO TE’N MENGES, EN DEVORES.

EN QUALSEVOL OCASIÓ,SI HI HA CROQUETES, MILLOR.

(MIQUEL MARTÍ POL)

CROQUETES LA BALLARINAFA BON DIA;LA TORTUGAPROU FARIABALLARUGA,MES, LA CLOSCATAN FEIXUGANO LI DEIXAMARCAR EL PAS.UNA AMIGASARGANTANA,SÍ, QUE BALLALA SARDANA,I LA POBRA

LI DEMANAD’ENSENYAR-LI’NEL COMPÀS.ÉS INÚTILLA LLIÇÓ;NO PROGRESSAPOC NI GAIRE;UN DIFÍCIL SALTIRÓL’HA DEIXADAPANXA ENLAIRE.

(JOANA RASPALL)

AIGUA FINA, GOTELLINA,TANY DE MURTA, NOVA REL.CAU, PAUSADA, L’ALBAÏNAQUE HA PINTAT UN ARC-EN-CEL.LA TARONJA MANDARINAGUAITA, FRESCA COM UN GEL.CAU, PAUSADA, L’ALBAÏNA,LA VEDELLA FA EL BRUEL.ROSA VERA, BLAT QUE BRINA,PLUJA FINA, CEL FIDEL.


GERDOR HIVERNENCA

M’ABELLEIXEN QUATRE COSES:—QUI PROU LES SABRÀ LLOAR?—EL SOL QUE BADA LES ROSES,L’AIGUA QUE LES FA BROSTAR,LA ROSADA QUE LES MULLAI EL VENT QUE LES ESFULLAPER NO VEURE-LES SECAR.


QUATRE COSES

CANC,O' DEL FOLLET DEL SILENCINI RICNI DICDEL TOTCAP MOT.

FATICO TIC,SÓC MUTPERDUT.

(MIQUEL DESCLOT)

POTA LLARGA CAP AQUÍ,POTA LLARGA CAP ALLÀ.FILA, FILA, TEIXIDORA,TAPA, TAPA AQUEST FORAT.

AI, MOSCA, SI NO VIGILES!AI, MOSQUIT, SI BADES TANT!CAUREU A LA TERANYINAI NO EN SORTIREU PAS MAI.

L’ARANYA ESTIRA LA POTAI BUSCA EL SEU ESMORZAR.SI T’ACOSTES A MIRAR-LAT’ENGANXARÀ UN FIL ALNAS.

(NÚRIA ALBÓ)

L'ARANYA

164


MES




165


MES

VERSOS INFINITS

BALLAU BÉ, POLIDA MIA,BALLAU BÉ, POLIT MIRALL.NO HAVIA VIST BALLAR MAIJOVE AMB TANTA GALANIA.


PILOTAQUE BOTAI REBOTA,PUNTADA DE PEUI ADÉU!

PILOTAQUE SALTAMIRALTA,VAS A LA PARET

DE DRET.PILOTAQUE VOLAI RODOLA,ETS COM UN OCELLVERMELL.

(NÚRIA ALBÓ)

PILOTA

VOLA LA LLEBRE,VOLA EL DOFÍ.EL PINGÜÍ PASSEJAEN MONOPATÍ.LA GAVINA SOLCAPLATGES SENSE MAR.SI NO T’HO VOLS CREURETORNA A COMENÇAR.

(MONTSERRAT TORRENTS)

JO TENC I NO SÉ QUÈ TENC;ME MANCA I NO SÉ QUÈ EM MANCA:ME MANCA UNA COSA I ALTRA;ME MANCA EL QUE NO TENC.


ERUGA PROCESSIONA' RIA

TENC BONA VEU PER ESCRIUREI BONES MANS PER CANTARI BON CAP PER CAMINARI BONES CAMES PER RIURE.


CAP-I-CUA,CAP-I-CUAPER NO PERDRE’NSPEL CAMÍ,ENS AGRADAANAR EN CORRUAA MENJAR-NOSTOT UN PI.

(MIQUEL DESCLOT)

166


MES

167


MES

ANNEX 11 - Vocabulari de l’hospital

Estisores

Alcohol Esparadrap

Infermera

168


MES

169


MES

Malalt

Llitera Sang

TiretaLlit

Metge

170


MES

Gases

171


MES

Medicament

Ferida

CopBenes

Pastilles

172


MES

173


MES

Malalta

Fonendoscopi

Infermer

Metgessa

Termometre

174


MES

175


MESANNEX 12 - Accions:

Badallar Bufar

Botar Cosir

Conduir Correr

176


MES

177


MES

Engronsar-seEmbotonar-se

Descansar

Ensabonar-seDoblegar

Empenyer

178


MES

Netejar

Esqueixar

EscriureEscalfar-se

Esborrar

Escoltar

179


MES

180


MES

Llenegar

Menjar

LlegirFermar

Estirar

Guaitar

181


MES

182


MES

183


MES

Plorar Riure

PujarPentinar-se

Pescar Regar

184


MES

185


MES

Asseure's Xutar

XiularSuar

Saludar Tremolar

186


MES

187


MESANNEX 13 - Poema: Truita

LA TRUITA ÉS UNA BONA MENJA

SOLA, RESULTA MOLT PLAENT,

POEMA: “TRUITA”

TRUITA AMB PATATES, AMB MONGETES,

AMB BOTIFARRA, AMB CEBA, AMB ALLS,

DES DEL DILLUNS FINS AL DIUMENGE.

I ENCARA MÉS AMB FARCIMENT.

AMB ESPINACS, TAMBÉ AMB GAMBETES,

189


MES

TÉ CADASCUNA EL SEU ESTIL

SEMPRE ENS ENCANTA EL PALADAR.

BEN POCS HI FAN ESCARAFALLS.

PERQUÈ LA TRUITA ÉS UN GRAN PLAT,

(MIQUEL MARTÍ POL)

TRUITA AMB VERDURES, AMB PERNIL,

QUE FET AIXÍ O FET AIXÀ

I EL SEU GUSTET DETERMINAT,

191


MESANNEX 14 - Cartells amb estats d’anim

FELICITA’M AJUDA’M A DECIDIR

DÓNA’M LA RAÓ TRANQUIL·LITZA’M

ADMIRA’M FES-ME RIURE

DÓNA’M ÀNIMS PASSA DE MI

DEMOSTRA’M AFECTE ENFADA’T AMB MI

ORGANITZA’M LA VIDA

Exemple 1

VERBALITZACIÓ GEST / INTENCIÓ

Eh! Eh!

On ets!

No et veig!

Vine!

No et veig!

Ara, ara et veig!

Que ets de petit!

Acosta’t!

Vine, vine!

Ara, ara et veig!

Que ets de gran!

Uf, no t’acostis tant!

Oh! Que em trepitges!

Em fas por!

Vés-te’n! Quina por!

Fuig!

Així, molt bé!

Oh, que petit una altra vegada!

Adéu! Adéu!

No et veig!

Ja no hi és!

Uf, que bé!

M’he espantat!

Mans a la boca

Mà al front, cercant

Carussa

Senyal perquè s’acosti, tot flexio-

nant els dits

Mà al front, cercant

Potadeta, amb veu impacient

Senyal de petit amb els dits

Gest amb la mà

Senyal perquè s’acosti tot flexio-

nant els dits

Amb alegria

Amb espant

Badar molt els ulls, moviments

amb la mà

Tocant-se el peu

Mans a la cara

Gest de fer-lo enfora

Altra vegada el gest perquè se’n

vagi

Assentiment amb el cap

Senyal de petit amb els dits

Fent el moviment amb la mà

Amb la mà damunt els ulls

Amb les mans a la cintura

Llevant-se la suor del front

Amb complicitat

193


MESANNEX 15 - Eco a les muntanyes

194


MES

Exemple 2

Producció d’un alumne de segon cicle de primària del CP Miquel Porcel.

VERBALITZACIÓ GEST / INTENCIÓ

Falten cinc per a les nou!

Que tard!

He de córrer

Aaah! Aaah! Aaah!

Bon dia, mestre

Mirar el rellotge de mà

Cara d’espant

Córrer sense moure’s del lloc

Alens espessos, cara de cansament

Salutació donant la mà

195

Albó, N. 2001. M’ho ha dit el vent. Barcelona: Columna.

Allué, J. M. 2000. Un, dos, tres, pica paret! Barcelona: La Galera.

Allué J. M.; i altres. 1999. El Gran Llibre dels Jocs. Barcelona: Parramón.

Alumnes d’educació infantil CP sa Blanca Dona. 1992. Cançoniues, cançonsinfantils i de festa. Eivissa: Institut d’Estudis Eivissencs. “Col·lecció Nit deSant Joan”.

Antón, M. 1980. Els jocs de sempre. Barcelona: Reforma de l’escola.

Arís, C.; i altres. 1999. Danses catalanes i jocs dansats. Barcelona: AltaFulla.

Badia, D.; i Vilà, M. 1990. Jocs d’expressió oral i escrita. Barcelona Eumo.

Balaguer, C.; i Ripoll, O. 2002. Xarranca. Barcelona: Generalitat de Catalunya,Fundació Jaume Bofill.

Barceló J.; i Forteza L. 1993. Cançons i jocs populars de les Illes Balears.Ciutat de Mallorca: Centre d’Estudis de l’Esplai.

Bassa, R.; i altres. 1991. Llengua de pedaç. Palma: Moll.–– 1993. Una cosa que no es cosa. Palma: Moll.–– 1994. Tómbola de jocs. Palma: Moll.–– 1995. Serra mamerra. Palma: Moll.–– 2000. Qui barata, el cap es grata. Palma: Moll.

Bercebal, F. 2003. Un taller de drama. Guadalajara: Ñaque.

Bigas M.; i altres. 1983. Jocs de llenguatge 1. Jocs de sons i de lletres.Barcelona: Teide.

Boal, A. 2002. Juegos para actores y no actores. Barcelona: Alba.

Canyelles, M.; i Tramullas, M. 1996. Aprenem jugant el joc als 6 i 7 anys.Binissalem: Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca.

Desclot, M. 1994. Bestiolari de la Clara. Barcelona: Baula.–– 1995. Oi, Eloi? Barcelona: La Galera. “Col·lecció El Corsari”.–– 2001. Més música mestre. Barcelona: La Galera.


MES

Equip de mestres d’AIRE i Equip de Suport a la Immersió. 1996. El tempspassa. Palma: Conselleria d’Educació i Cultura.

Equip de Suport a la Llengua. 2005. Una llengua ens uneix…i com l’aprenem?Estratègies lingüístiques i de comunicació per a l’ensenyament d’una llenguaPalma: Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears.

Estrades, D.; i Serrano, A. 2001. Jocs i moixaines. Palma: Obra CulturalBalear i Documenta Balear.

Ginard, R. 1981. Cançoner popular de Mallorca. Palma: Moll, vol. III i IV.

Guitart, R. M. 1993. 101 jocs. Jocs no competitius. Barcelona: Guix.–– 2004. Jugar i divertir-se tothom. Barcelona: Graó.

Immersió Lingüística. Revista d’ensenyament integrat de llengües i contingutsn. 2. 2000. Barcelona: Institut Europeu de Programes d’Immersió.

Jacques, J.; Casulleras, S.; i Mirabet, N. 2004. 40 jocs per parlar català.Barcelona: Graó.

Janer, G. 1986. Pregoner de quimeres. Barcelona: Alta Fulla.

López, E.; i Sanchís, L. 1996. Jocs motrius a l’escola. Palma: Institutd’Estudis Baleàrics.

Martí Pol, M. 1999. Bon Profit; per molts d’anys! Barcelona: Barcanova.

Munar, F. 2003. Jocs de matances. Palma: Documenta Balear.

Pou, A.1980. Jocs populars. Palma: Moll.

Poulter, C. 2002. Jugar juego. Ciudad Real: Ñaque.

Pujol, M.; i Roig, T. 1978. Recull de poemes per a petits i grans. Barcelona:Kairós.

Quart, P. 1997. Bestiari. Barcelona: La Galera.

Raspall, J. 1998. Com el plomissol. Poemes i faules. Barcelona: La Galera.

Recasens, M. 2003. Comprensión y expresión oral. Actividades para niñosde 6 a 12 años. Barcelona: Ceac.

Ros, R.; i Julià, C. 1998. Moixaines d’infant. Barcelona: La Galera.

196


MES

Salvà, M. 1981. Cel d’horabaixa. Palma: Moll.–– 1981. El retorn. Palma: Moll.–– 1981. Lluneta del pagès. Palma: Moll.

Sans, J. 2000. Recull de juguetes artesanals de les Illes Balears. Palma:UIB.

Serrano, S. 1984. Signes, llengua i cultura. Barcelona: Edicions 62.

Thilde, L. 2001. Juegos rítmicos de manos. Madrid: Akal.

Torrents, M. 2005. Per què els gats miren la lluna? València: Tàndem.

Altres recursos

197

Vídeos

Equip de Suport a la Immersió Lingüística. 2003. Una llengua ens uneix…icom l’aprenem? Palma: Servei d’Ensenyament del Català. Conselleriad’Educació i Cultura.

Vens a jugar? 1995. Ciutat de Mallorca: Ajuntament de Palma, Col·lectiuEscoles d’Immersió i MEC.

Casset

Roca Amengual, M. L. 1991. Tirurit com plou, Palma: Serveis Educatiusde l’Ajuntament Palma, “Col·lecció Eines” núm. 3. Calvià: Digitals.

Pàgines web

Blogger Jutipiris.http://jutipiris.blogspot.com/2005/10/endevinalles.html

Eixample Web. Endevinalles.http://www.geocities.com/perpinya/llendevi.html

Moviment Educatiu del Maresme. Endevinalles.http://www.memcat.org/infantil/endevina/index.html

Mundigrumsos. Endevinalles.http://usuarios.lycos.es/mundigrumsos/NovaEndevinalles.htm

Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya. Endevina endevinalla.http://www.xtec.es/~aperafit/p/endevina/d23.htm


MES

Fonts

198


MES

Molts d’aquests jocs sorgeixen de la nostra experiència, de quan jugàvemde petites i de la nostra experiència com a mestres. Uns són més fidelsa la tradició, com per exemple Per aquí m’han demanat i altres els hemadaptats, com per exemple La notícia.

Així mateix del recull de jocs que l’Equip de Suport a l’Ensenyament dela Llengua de Mallorca i d’Eivissa ha practicat a les escoles, n’hemseleccionat alguns com per exemple: Detectiu, detectiu.

Altres són fruit de l’observació del joc lliure dels infants i els hem modificatsper a la consecució dels nostres objectius lingüístics, com és el cas deCarabassa.

Finalment altres els hem après o bé al curs de formació de PsicodramatúrgiaLingüística, PDL, Bunyola 2003, com és ara Aquest per a mi, aquest pera tu, o bé dels llibres de la bibliografia, com per exemple La vaca sensecap taca.

Tots els jocs han estat practicats dins les aules de segon i tercer cicle deprimària i amb els suggeriments del professorat i dels infants, els hemanat transformant. El procés ha estat el mateix per a tots, ajustar-los almàxim a la seva finalitat didàctica i als objectius lingüístics proposats.

A continuació relacionam els jocs d’aquest programa que estan inclososen altres reculls de la bibliografia, en alguns casos amb altres noms, oamb variacions en la manera de jugar.

• Carusses: Poulter (2002) amb el títol Distracciones.• Daixonar: Bassa i altres (1994) amb el títol Dallonsar, Badia i Vilà

(1990) amb el títol Barrufar, Recasens (2003) amb el títol Carruscas,i Jacques (2004) amb el títol Dripejar.

• De l’Havana: Allué (1999), Bigas i altres (1983), Guitart (1993), Bassai altres (1994).

• El regal màgic: Recasens (2003).• El rei mana: Allué (2000) i Guitart(2004) amb el títol En Joan diu.• L’anell: Ginard (1981) i Pou (1980).• L’hospital: Badia i Vilà (1990) i Allué (1999) amb el títol Visca els

nuvis.• La vaca sense cap taca: Vens a jugar? (1995) i Canyellas i Tramullas

(1996).• Les espines del peix: Thilde (2001).• Mon pare és ferrer: Allué (1999).


MES

199

• Mudança per a tothom: Guitart (2004) amb el títol Rebombori general,Allué (1999) amb el títol Els veïns, Balaguer i Ripoll (2002) amb eltítol T’agraden les teves veïnes.

• Nas peu: Guitart (1993) amb el títol Aquest és el meu nas, Canyellasi Tramullas (1996).

• Ni sí ni no: Bassa i altres (1994) amb el títol No es pot dir, Allué (2000)i Poulter (2002).

• Passar la frontera: Allué (1999), Balaguer i Ripoll (2002).• Pau Pere: Antón (1980), Guitart(1993) i Poulter (2002) amb el títol De

mi a ti.• Pedra, paper, estisores: Antón (1980), Allué (1999) i Guitart (1993).• Per aquí m’han demanat: Estrades (2001), Bassa i altres (1994),

Recasens (2003), Allué (2000) i Guitart (1993). Els tres darrers ambel títol Els disbarats.

• Pilota encadenada: Antón (1980) amb el títol L’última lletra parla.

cada mes un joc oral

Documents

ciutat de mallorca

arruixador de mosques

equip de suport

aqu mhan demanat

peus ni braos

el regal mgic

ha menys pesa

una bona proposta