l’art romànic

L’ART ROMÀNIC IES PORT D’ALCÚDIA

Ciències Socials 2n d’ESO

Professora: Àngela Melis

On i Quan?

On? Quan?

Europa Occidental:

◦ Meitat septentrional (N) d’Itàlia.

◦ Regnes cristians de la Península

Ibèrica.

◦ Tot l’actual França.

◦ El territori de l’Imperi

Germànic.

◦ Illes Britàniques i Sicília.

Romànic Estil Internacional

que agafa Europa Occidental.

Art romànic manifestacions artístiques compreses entre l'any 1000 i meitat de s. XII o principis del s. XIII.

Romànic fins s. XIII depèn del marc geogràfic coexistència amb el gòtic.

Estil que evoluciona:

◦ Primer Romànic

◦ Romànic Ple

◦ Romànic Tardà

La expansió del Romànic

Per què l’anomenam art Romànic?

Paral·lelisme

temporal amb la

formació de les

llengües romàniques.

Era vist com un art

derivat de l’art romà.

En quin context històric sorgeix

l’art romànic? Europa del sistema feudal

Època de predomini de l’Església crisitana

Època d’expansió monàstica

Peregrinacions

Croades

L’art romànic és un art producte

d’una societat… Religiosa

Feudal

Rural

Fortament jerarquitzada

Moralitzant

Temorosa, en mans de l'església.

Art Romànic:

compendi del sentiment

de l'Edat Mitjana.

Característiques generals de l’art

Romànic

Primer estil internacional però amb

variants regionals.

Art medieval, religiós i simbòlic al servei

d'una idea funció didàctica (ensenyar)

societat analfabeta art simbòlic.

És l’expressió del poder polític i religiós.

L’Artista en el Romànic

Artista = Artesà

Desconeixement dels criteris d’autoria i originalitat.

Obra d’art té doble autoria:

◦ Creador intel·lectual bisbe o monjo que indica allò que s’ha de representar.

◦ Artífex pràctic = artesà mestre d’obres, pintor, escultor… que executa l’obra.

Itinerància dels artistes Magistri Comancini.

L’ARQUITECTURA ROMÀNICA

Característiques generals

Monumentalitat interès en imitar els grans edificis romans.

Perdurabilitat ho promouen la religió cristiana = religió eterna edificis de pedra.

Propaganda Poders de l’Església.

Arquitectura sòlida i

duradora

Tipus d’edificis

Art romànic

bàsicament religiós:

◦ Esglésies

◦ Catedrals

◦ Monestirs

Materials

Edificis de pedra (perdurabilitat /

monumentalitat), inicialment coberta de

fusta.

Aportacions tècniques

Plantes:

◦ Planta basilical, de 3 o 5 naus, amb creuer

destacat o no en planta, capçaleres

semicirculars.

◦ Esglésies de peregrinació planta de creu

llatina, amb girola o deambulatori, absidioles.

Girola

Creuer

Absis

Absidioles

Cor

Pilar

Contrafort

Torre Torre

Transepte

Nau central

Nau lateral

Aportacions tècniques: Alçat

No hi ha novetats arquitectòniques reals

hi ha una nova combinació dels

elements per donar un estil nou.

Elements sustentants:

◦ Columnes

◦ Pilars

◦ Mur de reble

◦ Contraforts

Columnes

PILARS

Mur de reble: gruixuts i massissos

Contraforts

Pilar

Cruciforme

Contrafort

Naus laterals

Nau central

Arc de mig punt

Absidiola

Aportacions tècniques: Cobertes

Elements sustentats:

◦ Arc de mig punt

◦ Volta de canó

◦ Volta d’aresta

◦ Cimboris i Cúpula

Arc de mig punt

Volta de canó

Volta d’aresta

Cimboris

Exteriors

Disposició escalonada dels volums

articulació orgànica de l’espai.

Cimbori

Façanes en forma “H” peus 2

torres

Elements decoratius: pilastres, arquets

cecs, modillons de rotlle, escacat…

Concepció general

Arquitectura massissa absència de

grans obertures predomini del massis

sobre el buit.

Volums potents.

Horitzontalitat per damunt la verticalitat

sensació de pesadesa.

Naus central més alta que les laterals

A vegades tenen més d’un pis tribuna

LES ARTS PLÀSTIQUES ROMÀNIQUES

Característiques generals

Arts plàstiques subordinades a l’arquitectura, ocupen un paper subsidiari.

◦ Escultura:

Portalada

Capitells de les arqueries dels claustres

◦ Pintura al fresc: decora superfícies extenses dels murs de l’interior dels temples.

Característiques generals

A altres camps

independents de

l’arquitectura:

◦ Escultura exempta

◦ Pintura sobre taula

◦ Llibres miniats

Característiques generals

Temàtica funció religiosa i finalitat docent societat analfabeta els coneixements s’adquireixen mitjançant imatges gràfiques.

Imatges senzilles de talant ideogràfic.

“Biblies en imatges” o “Biblies de pedra”.

Característiques generals

Religió basada en la

por, l’amenaça,

impresionar als fidels

Crists

amenaçants, severs,

rígids, imponents, etc.

Característiques generals

Romànic no cerca la bellesa Art no cerca la perfecció de les formes, sinó que les figures transmetin un sentit religiós predomina la plasmació d’idees. ◦ Les imatges es deformen,

expressivitat exageracions de la forma: els cossos s’allarguen, les parts més significatives cm les mans i els ulls es fan grossos, s’adopten postures impossibles per expressar commoció, etc.

Característiques generals

Imatges Romànic

“ensenyar”

tendència a:

◦ Esquematisme

◦ Expressivitat

◦ Poc naturalisme

Característiques generals

Religió cristiana ha de ser compresa per els fidels de tots els països cristians:

◦ Repetició d’uns esquemes i temes fixos.

Arts plàstiques del Romànic forma de representar característica codi icònic pròpies normes i convencionalismes:

◦ Els habitants de l’Edat Mitja les coneixien.

◦ Societat analfabeta imatges clares i senzilles ensenyament consistent en imatges.

Característiques generals

Romànic no és un art “ingeni”,

espontani és un art d’intencionalitat

didàctica.

No interessen que les imatges siguin

belles, sinó senzilles, que es puguin

comprendre i que commoguin.

L’ESCULTURA ROMÀNICA

Característiques

Dependència extrema de l’arquitectura “llei del marc” adaptació al marc deforma les figures:

◦ Estilització i allargament

◦ S’omple tot l’espai “horror vacui”

Antinaturalista: frontalisme, hieratisme, desproporcions anatòmiques, manca de volum, juxtaposició de les figures i escassa relació entre elles.

Absència de perspectiva i de fons paisatgístic o arquitectònic ordenació jeràrquica i centrípeta figures principals al centre i de major mida. A vegades ordenació a partir de registres horitzontals.

Expressivitat i simbolisme: donar un missatge, no interessa les formes reals.

Policromia més expressivitat.

Figura humana no té un tractament individual no hi ha retrats, utilització de convencionalismes (cabells = línies paral·leles)

Dependència i adaptació a

l’arquitectura

Antinaturalisme

Absència de perspectiva i de

fons paisatgístic o arquitectònic

Expressivitat i simbolisme

Policromia

Figura humana no individualitzada

Tipologies escultòriques

Escultura monumental:

◦ Portalades

◦ Capitells

Escultura exempta:

◦ Crists (Maiestas Domini)

◦ Verge amb el Nin

Portalades romàniques: Parts

Porta

Dintell

Timpà

Pantócrator Arquivoltes

Mainell o Trencallum

Brancals

Llinda

Portalades romàniques: Parts

Arquivoltes

Brancals

Timpà

Trencallum o Mainell

Dintell

Portalades romàniques: iconografia

Timpà:

◦ Pantòcrator

◦ 4 Tetramorfos

◦ Serafins

◦ 24 ancians

Arquivoltes: motius vegetals

Dintell: rodes de foc

Mainell: lleons entrallaçats, Sant Pau i

Jeremies

Portalades romàniques: Iconografia

(Sant Pere de Moissac)

Arquivoltes:

decoració vegetal

Dintell: rodes

de foc

Sant Pere

Mainell: lleons

rampants, Sant Pau i

Jeremies

Pantócrator

Serafí

Tetramorfos

24 ancians

Isaïes

Tetramorfos: símbols que

representen els quatre evangelistes

Mateu:

Àngel o

Home alat;

representa la

encarnació

Marc:

Lleó alat;

representa la

reialesa

Joan:

Àguila;

representa

la Església

Lluc:

Bou alat; representa

el sacrifici

Tetramorfos

Tetramorfos

Claustres historiats

Escultura exempta

Crucificats

Hieràtica rigidesa.

Simetria en la seva

disposició compositiva

Quatre claus, ulls oberts,

actitud serena, no

manifestació dolor o passió.

Material: Fusta policromada.

Verge amb el Nin

Rigidesa i frontalitat.

Verge com a mare de Déu

trono de Déu.

Nin amb gestos i actitud

d’adult.

No hi ha relació maternal.

Material: Fusta policromada.

Escultura exempta

Crists crucificats

Verge amb el Nin

LA PINTURA ROMÀNICA

Característiques generals

Esglésies romàniques espai interior màgic simbolisme i espiritualitat de l’Edat Mitjana.

Pintures il·lustrar sobre el contingut de la Biblia de forma: ◦ Clara

◦ Contundent

◦ Expressiva

Imatge = vehicle de transmissió intel·lectual, substituint la paraula escrita.

Característiques generals

Pintures a l’interior

esglésies + llums

breus i indirectes de

l’interior del temple

ambient de

misticisme

sobrenatural.

Pintures de la Col·legiata de San Isidoro de León

“Capella Sixtina del Romànic”

Característiques generals

Antinaturalisme caràcter simbòlic i abstracte (igual que l’escultura)

Es perfilen les figures amb traços gruixats negres.

Colors plans, purs sense mescles no hi ha gradació cromàtica. Colors primaris fonamentalment.

No moviment real hieratisme.

No vinculació realista manca de proporcionalitat o perspectiva perspectiva jeràrquica.

Característiques generals

Composicions senzilles i simples absència de fons paisatgístic o arquitectònic.

Figures Absència de perspectiva i sensació plana, exempta de volum Bidimensionalitat.

Convencionalismes propis d’art ideogràfic:

◦ Rostres de gran esquematització

◦ Recursos esquemàtics plecs teles = traços paral·lels

◦ Peus en “V”

◦ Economia de traços

◦ Plecs simètrics

◦ Idea de profunditat = superposició caps

◦ Sensació de moviment repetició paral·lela dels gestos de vàries figures

◦ Concepció geomètrica de la figura

Característiques generals

Composicions: simples i regulars predominen les simètriques localització dels temes: ◦ Absis central

Pantocràtor o Verge

◦ Murs laterals narracions de l’Antic i el Nou Testament.

Temple Romànic

=

Bíblia en imatges

Características formales

Composició simètrica

Rigidesa,

hieratisme

Colors plans.

Bidimensionalitat

Convencionalismes

Perfils de traços

gruixats

Desproporció

Manca de

perspectiva

Absència de

fons paisatgístic

On se situava la pintura romànica?

Pintura mural de les esglésies i monestirs: exterior i interior.

Pintura sobre fusta que decorava el mobiliari litúrgic

Miniatures que il·lustraven els textos bíblics

Pintura mural

Pintura sobre fusta

Pintura sobre fusta: centrada a l’entorn de l’altar frontals frontal d’altar de fusta decorada amb pintures.

Miniatura

Miniatura

il·lustració de llibres:

◦ Font principal de la

iconografia de la

pintura mural i sobre

fusta.

Suport pergamins

de pell de vedella,

cabra o ovella.

Quines tècniques empraven per

pintar les pintures? Pintura al fresc: tècnica

pictòria on el suport és un mur o paret, amb una preparació específica, a base d’un morter de sorra i calç, i es pinta abans que aquesta s’eixugui.

Pintura al tremp: Pintura obtinguda a través de pigments barrejats amb aglutinants com l’ou, cola i aplicada majoritàriament sobre fusta

Temàtiques

Pintura mural: semblant a l’escultura: Pantòcrator o la Verge, escenes de l’Antic i Nou Testament, Tetramorfos.

Pintura sobre fusta: freqüent la vida dels sants i Pantòcrator.

Tetramorfos

Tetramorfos

Crist Jutge:

Pantòcrator

dins una

mandorla, actitud

de benedicció

Àngel

Simbolisme:

Alfa i omega

Ego Sum lux

Mundi

Verge i

apòstols

Perspectiva

jeràrquica +

jerarqueritza

ció temàtica

Bolla del

Món