monestir de sant pau del camp: arquitectura i escultura ... · pdf filecircumstàncies...
TRANSCRIPT
Monestir de Sant Pau del
Camp: arquitectura i
escultura romànica
Zaida García
Helena Abril
2nB Batx
Circumstàncies històriques
que donen lloc a l’art romànic.
Circumstàncies històriques coincidents que possibiliten i expliquen el seu
desenvolupament:
• El final de les invasions normandes (víkings) i l'estabilització de l'Imperi àrab a occident,
farà possible el restabliment de la pau al món cristià occidental.
• El desenvolupament del sistema feudal. Per això el romànic és un art rural.
• L'expansió de les ordres religioses.
• L'augment dels camins de peregrinatge i de les peregrinacions, per exemple la de
Santiago de Compostel·la, per retre culte a les relíquies.
• Les creuades, que permeten entrar en contacte amb les cultures de la Mediterrània
oriental.
Context històric general de les
esglésies romàniquesEl Romànic va brollar a Europa occidental i consta de gran varietat d'estils regionals, diferents però
tots emparentats de múltiples maneres, sense una font central. Inclou elements dels estils que l'havien
precedit.
A la fi, el cristianisme havia triomfat en tots els territoris de l'Europa occidental, on la sobirania
espiritual del Papa era una força unificadora. Europa es trobava, després de molts segles, en pau.
Es destaca un creixent entusiasme religiós que es reflectia en el moviment de peregrins, més
creixent cada dia, cap als Sants Llocs, i que, des de 1095, va culminar en les Creuades. Va haver un
ressorgiment del comerç i la indústria, i l'increment consegüent de la vida urbana en algunes regions
d'Europa. Tot això dóna lloc a una classe mitjana, la burgesia, que va constituir un factor decisiu en el
desenvolupament de la societat de l'Edat Mitjana.
En aquesta època es van construir castells, monestirs i esglésies, edificis tots ells amb una forta
càrrega simbòlica. Les idees de premi, càstig o sacrifici també estaven presents en aquest món
ruralitzat, on el poder s'exercia no només a través de la força, sinó també l'adoctrinament de la gent
en centres eclesiàstics.
En aquest context cal entendre l'estètica i l'ètica del romànic, que adquireix una funció didàctic-
cristiana de glorificació o temor a Déu. Un art que parla de les veritats eternes de la fe i de
l'esperança en el més enllà, ja que en el més ençà la vida era molt dura per a la major part de la
població.
EXTERIOR
Portalada
Timpà: mig relleu.
Al centre del timpà trobem al Crist en
majestat assegut al seu tron i amb aureóla. A
la mà esquerre porta un llibre i a la dreta té
la mà en forma de beneir.
Els dos personatges que es troban al costat
del Crist són Pere i Pau, amb les seves
respectives inscripcions i també apareix l’alfa
i omega de l’alfabet grec(principi i fi).
Estan esculpits sobre pedra formant un mig
relleu, és a dir, els cossos sobresurten del fons
aproximadament la meitat.
La seva funció és ornamental i didàctica.
Portalada
Dextera Domini
És la representació de la mà de
Déu, una forma per mostrar la
intervenció divina en un
determinat context. Acostuma a
aparèixer en senyal de beneir o
advertir –amb els dits índex i cor
extesos. La seva funció és
ornamental i didàctica.
Portalada
Tetramorf
Representació
iconogràfica composta pels
quatre evangelistes. Funció
ornamental.
Portalada
Tetramorf
El tetramorf està compost per:
-L’Àngel: Que representa a Sant
Mateu, amb la inscripció del seu
nom amb el llibre que sosté a les
mans.
-El lleó: Que representa a Sant
Marcos, amb la inscripció al pit i és
una figura alada.
-L’àguila: Representa a Sant Joan, i
també sosté el llibre amb la seva
inscripció.
-El bou: Representa a Sant Lucas,
bou alat amb la seu nom respectiu.
Portalada
Columnes: capitell corinti, fust i
base
Les columnes a banda
i banda de la
portalada són d’ordre
corinti (tercer ordre
que apareix en
Grècia) format per
fulles d’acant al
capitell amb un fust
monolític i llis sobre una
basa.
Capitell
corinti
Basa
Fust
monolític
Portalada
Arquitrau
A l’arquitrau de la porta hi ha gravada una inscripció votiva d’un matrimoni
benfactor.
Traducció: Renard, per ell i per l'ànima de la seva esposa Ramona, va donar 7
morabatins per a fer aquesta església.
La funció és estructural i commemorativa.
Portalada Arquivoltes
Cadascun dels arcs que se
superposen a sobre de l´obertura de
la portalada.
La seva funció és ornamentativa.
Dovella
Peça trapezoïdal que es fa servir en la
construcció de voltes i arcs que, com és
més estreta d'un costat que de l'altre, fa
funció de cunya i distribueix les forces
dels murs que hi ha a sobre dels arcs. Els
seus dos components principals són la
clau i el salmer. La clau és la pedra
central de l’arc sense la qual aquest no
funciona. I el salmer és la que inicia la
corba de l’arc. La seva funció és
estructural.
Clau
Dovella
FaçanaMur
Mur ciclopi Carreus
És un tipus de mur que està
format per grans blocs irregulars
de pedra.
És la pedra tallada en forma de
paral·lelepípede rectangular, per a
la construcció de murs, pilars i altres
tipus de models arquitectònics.
La seva funció és constructiva
Façana
Ull de bouContrafort
És un pilar
adossat
exteriorment
a un mur
exterior i li
serveix de
reforç perquè
resisteixi la
força
provocada
per un arc,
una volta,
etc. Té una
funció
totalment
constructiva.
Exterior Interior
És una petita obertura de forma circular en un
dels murs de l’església, en el nostre cas a la
façana principal, que permet l’entra de llum a
l’interior i que està decorada amb vidres – els
quals sovint són de colors-. La seva funció és
lumínica.
Façana
Finestres atrompetades Arc cec
Exterior Interior
La seva forma va sorgir perquè els murs eres massa
grossos, així doncs amb grans finestres els murs no es
sostindrien per tant, s’utilitzen les finestres atrompetades
que són petites obertures que permetien il·luminar
l’obscuritat dels interiors de l’ església. Aquestes
finestres són més amples a l’interior més estretes a
l’exterior. Permetent que la llum s’extingeixi millor
És un arc, normalment de mig
punt, aplicat sobre un mur amb
funció únicament ornamental.
En l’església de San Pau del
Camp els trobem als absis,
absidioles i al mur.
Façana est
Absis Absidioles
És la
capçalera
de la nau
de
l’església
que
sobresurt a
la façana
posterior,
està
voltada i té
planta
poligonal.
Cadascuna de
les capelles
absidals o absis
secundaris de
l’església,
disposats al
voltant de la
seva
capçalera, de
menor
grandària que
el principal i
semicirculars.
La seva funció
és estructural.
Alçat de l’església
Cimbori Campanar
Cos poligonal que sobresurt i que
serveix de base per a la cúpula.
S’incorpora al cos de l’església amb una funció
bàsicament didàctica ja que es veia com a un
vincle entre déu i els homes. En aquesta església
la torre del campanar és octogonal.
INTERIOR
Claustre
Policromia Clarobscur Migrelleu
La policromia és la
característica
principal de l’element
que té diversos colors
combinats. En el
claustre hi ha
columnes amb restes
de policromia. La
seva funció era
ornamentativa.
Estan esculpits sobre pedra
formant un mig relleu, és a
dir, els cossos sobresurten
del fons aproximadament la
meitat.
El clarobscur es
produeix quan els
objectes tenen un
relleu que fa que
puguem distingir-los del
fons de lentorn quan
són il·luminats.
La seva funció era
decorativa.
Claustre
Columnes
Capitell
És una doble
columna de
base quadrada,
fust monolític i
capitells variats
al llarg del
claustre. La seva
funció és
estructural i
ornamentativa.
El capitell és la
part superior
d'una columna
, sovint
ornamentat
amb
escultures.
A les esglésies
romàniques
tenien una
funció
didàctica i
ensenyaven
escenes de la
Biblia com
Adan i Eva.
També s’utilitzava bestiari fantàstic com sirenes i
harpies, que podem trobar en el claustre d’aquesta
església. Representen bàsicament la seducció i
atrapament pels plaers carnals.
Claustre
Sarcòfag
SanefesAl voltant del
claustre hi ha
sarcòfags, dues
d'elles pertanyen
a la família dels
comtes de Bell-
lloc. La seva
funció és
commemorativa.
Sobre els arcs polilobulats que es troben al
claustre i a l’ull de bou, hi ha decoració amb
sanefes geomètriques i vegetals. La funció
d’aquestes és únicament decorativa i
ornamentativa.
Claustre
Arc polilobulat Arc de mig punt
Arc semicircular amb una peça clau
al seu centre. És el tipus d’arc més
utilitzat a l’art romànic i té una finalitat
constructiva.
Són un tipus d’arcs compostos per diversos lòbuls
que sempre es troben en nombre imparell. En el
nostre cas els arcs tenen cinc lòbuls i, per tant,
s’anomenen concretament arc quinquelobulats.
Tot i que els arcs tenen una funció totalment
constructiva, el fet que no només utilitzin arcs de
mig punt és una mostra de la utilització de l’arc
també de forma ornamentativa o decorativa.
Claustre
Traceries gòtiques
És el treball decoratiu en pedra o
fusta compost per elements geomètrics i
utilitzat en arquitectura, especialment al
gótic. En el claustre aquest ornament té
forma d'espai perforat a les decoracions
de finestres o arcs.
Nervis
El nervi d'aresta és el que marca el punt
d'intersecció de dues voltes.
Església
Volta de canó Arc former
És la volta de secció
semicircular que es
produeix per la
prolongació
d'un arc de mig
punt al llarg d'un eix
longitudinal. Es
presenta en forma
de mitja superfície
cilíndrica. La seva
funció és estructural
L'arc former és
cada un dels arcs
que suporten una
volta. També es
dóna aquest nom
als arcs sobre els
quals recolza una
volta d'aresta o de
creueria.
Església
Arc faixó
Element estructural que forma part
de les voltes de canó i que serveixen
per reforçar-la i la divideixen en
trams.
Aureòla
És un cercle lluminós pintat al voltant del cap
d’una imatge santa. En aquesta església la
trobem en el timpà i la seva funció és
ressaltar un personatge religiós, per tant, té
funció religiosa i didáctica.
Església
Altar
A aquesta església trobem dos altars.
Antigament l'altar major era dedicat a
Sant Pau, patró dels espasers. A la dreta
hi havia un retaule dedicat a Sant Benet
i a l'esquerra l'altar de la mare de Deu
del Roser i el de Sant Galderic, patró dels
pagesos. Serveixen per oficiar un
culte religiós i per dipositar-hi els objectes
del culte o ritu, a més de potenciar
l'oficiant (normalment un sacerdot), de
manera que quedi separat de la resta
d'assistents, i subratllar el seu contacte
més estret amb la divinitat.
Església
Nervis
El nervi d'aresta és el
que marca el punt
d'intersecció de dues
voltes
Centre de l’església
Creuer
Zona d’intersecció entre la nau central i
transversal generalment quadrat que es
cobreix sovint amb una cúpula.
Trompa
Intersecció entre
les dues naus de
l’església limitada
per un arc de mig
punt i que
s’utilitza per
sostenir cúpules i
cimboris. La seva
funció és
constructiva.