l’art romànic
TRANSCRIPT
L’ART ROMÀNIC IES PORT D’ALCÚDIA
Ciències Socials 2n d’ESO
Professora: Àngela Melis
On i Quan?
On? Quan?
Europa Occidental:
◦ Meitat septentrional (N) d’Itàlia.
◦ Regnes cristians de la Península
Ibèrica.
◦ Tot l’actual França.
◦ El territori de l’Imperi
Germànic.
◦ Illes Britàniques i Sicília.
Romànic Estil Internacional
que agafa Europa Occidental.
Art romànic manifestacions artístiques compreses entre l'any 1000 i meitat de s. XII o principis del s. XIII.
Romànic fins s. XIII depèn del marc geogràfic coexistència amb el gòtic.
Estil que evoluciona:
◦ Primer Romànic
◦ Romànic Ple
◦ Romànic Tardà
La expansió del Romànic
Per què l’anomenam art Romànic?
Paral·lelisme
temporal amb la
formació de les
llengües romàniques.
Era vist com un art
derivat de l’art romà.
En quin context històric sorgeix
l’art romànic? Europa del sistema feudal
Època de predomini de l’Església crisitana
Època d’expansió monàstica
Peregrinacions
Croades
L’art romànic és un art producte
d’una societat… Religiosa
Feudal
Rural
Fortament jerarquitzada
Moralitzant
Temorosa, en mans de l'església.
Art Romànic:
compendi del sentiment
de l'Edat Mitjana.
Característiques generals de l’art
Romànic
Primer estil internacional però amb
variants regionals.
Art medieval, religiós i simbòlic al servei
d'una idea funció didàctica (ensenyar)
societat analfabeta art simbòlic.
És l’expressió del poder polític i religiós.
L’Artista en el Romànic
Artista = Artesà
Desconeixement dels criteris d’autoria i originalitat.
Obra d’art té doble autoria:
◦ Creador intel·lectual bisbe o monjo que indica allò que s’ha de representar.
◦ Artífex pràctic = artesà mestre d’obres, pintor, escultor… que executa l’obra.
Itinerància dels artistes Magistri Comancini.
L’ARQUITECTURA ROMÀNICA
Característiques generals
Monumentalitat interès en imitar els grans edificis romans.
Perdurabilitat ho promouen la religió cristiana = religió eterna edificis de pedra.
Propaganda Poders de l’Església.
Arquitectura sòlida i
duradora
Tipus d’edificis
Art romànic
bàsicament religiós:
◦ Esglésies
◦ Catedrals
◦ Monestirs
Materials
Edificis de pedra (perdurabilitat /
monumentalitat), inicialment coberta de
fusta.
Aportacions tècniques
Plantes:
◦ Planta basilical, de 3 o 5 naus, amb creuer
destacat o no en planta, capçaleres
semicirculars.
◦ Esglésies de peregrinació planta de creu
llatina, amb girola o deambulatori, absidioles.
Girola
Creuer
Absis
Absidioles
Cor
Pilar
Contrafort
Torre Torre
Transepte
Nau central
Nau lateral
Aportacions tècniques: Alçat
No hi ha novetats arquitectòniques reals
hi ha una nova combinació dels
elements per donar un estil nou.
Elements sustentants:
◦ Columnes
◦ Pilars
◦ Mur de reble
◦ Contraforts
Columnes
PILARS
Mur de reble: gruixuts i massissos
Contraforts
Pilar
Cruciforme
Contrafort
Naus laterals
Nau central
Arc de mig punt
Absidiola
Aportacions tècniques: Cobertes
Elements sustentats:
◦ Arc de mig punt
◦ Volta de canó
◦ Volta d’aresta
◦ Cimboris i Cúpula
Arc de mig punt
Volta de canó
Volta d’aresta
Cimboris
Exteriors
Disposició escalonada dels volums
articulació orgànica de l’espai.
Cimbori
Façanes en forma “H” peus 2
torres
Elements decoratius: pilastres, arquets
cecs, modillons de rotlle, escacat…
Concepció general
Arquitectura massissa absència de
grans obertures predomini del massis
sobre el buit.
Volums potents.
Horitzontalitat per damunt la verticalitat
sensació de pesadesa.
Naus central més alta que les laterals
A vegades tenen més d’un pis tribuna
LES ARTS PLÀSTIQUES ROMÀNIQUES
Característiques generals
Arts plàstiques subordinades a l’arquitectura, ocupen un paper subsidiari.
◦ Escultura:
Portalada
Capitells de les arqueries dels claustres
◦ Pintura al fresc: decora superfícies extenses dels murs de l’interior dels temples.
Característiques generals
A altres camps
independents de
l’arquitectura:
◦ Escultura exempta
◦ Pintura sobre taula
◦ Llibres miniats
Característiques generals
Temàtica funció religiosa i finalitat docent societat analfabeta els coneixements s’adquireixen mitjançant imatges gràfiques.
Imatges senzilles de talant ideogràfic.
“Biblies en imatges” o “Biblies de pedra”.
Característiques generals
Religió basada en la
por, l’amenaça,
impresionar als fidels
Crists
amenaçants, severs,
rígids, imponents, etc.
Característiques generals
Romànic no cerca la bellesa Art no cerca la perfecció de les formes, sinó que les figures transmetin un sentit religiós predomina la plasmació d’idees. ◦ Les imatges es deformen,
expressivitat exageracions de la forma: els cossos s’allarguen, les parts més significatives cm les mans i els ulls es fan grossos, s’adopten postures impossibles per expressar commoció, etc.
Característiques generals
Imatges Romànic
“ensenyar”
tendència a:
◦ Esquematisme
◦ Expressivitat
◦ Poc naturalisme
Característiques generals
Religió cristiana ha de ser compresa per els fidels de tots els països cristians:
◦ Repetició d’uns esquemes i temes fixos.
Arts plàstiques del Romànic forma de representar característica codi icònic pròpies normes i convencionalismes:
◦ Els habitants de l’Edat Mitja les coneixien.
◦ Societat analfabeta imatges clares i senzilles ensenyament consistent en imatges.
Característiques generals
Romànic no és un art “ingeni”,
espontani és un art d’intencionalitat
didàctica.
No interessen que les imatges siguin
belles, sinó senzilles, que es puguin
comprendre i que commoguin.
L’ESCULTURA ROMÀNICA
Característiques
Dependència extrema de l’arquitectura “llei del marc” adaptació al marc deforma les figures:
◦ Estilització i allargament
◦ S’omple tot l’espai “horror vacui”
Antinaturalista: frontalisme, hieratisme, desproporcions anatòmiques, manca de volum, juxtaposició de les figures i escassa relació entre elles.
Absència de perspectiva i de fons paisatgístic o arquitectònic ordenació jeràrquica i centrípeta figures principals al centre i de major mida. A vegades ordenació a partir de registres horitzontals.
Expressivitat i simbolisme: donar un missatge, no interessa les formes reals.
Policromia més expressivitat.
Figura humana no té un tractament individual no hi ha retrats, utilització de convencionalismes (cabells = línies paral·leles)
Dependència i adaptació a
l’arquitectura
Antinaturalisme
Absència de perspectiva i de
fons paisatgístic o arquitectònic
Expressivitat i simbolisme
Policromia
Figura humana no individualitzada
Tipologies escultòriques
Escultura monumental:
◦ Portalades
◦ Capitells
Escultura exempta:
◦ Crists (Maiestas Domini)
◦ Verge amb el Nin
Portalades romàniques: Parts
Porta
Dintell
Timpà
Pantócrator Arquivoltes
Mainell o Trencallum
Brancals
Llinda
Portalades romàniques: Parts
Arquivoltes
Brancals
Timpà
Trencallum o Mainell
Dintell
Portalades romàniques: iconografia
Timpà:
◦ Pantòcrator
◦ 4 Tetramorfos
◦ Serafins
◦ 24 ancians
Arquivoltes: motius vegetals
Dintell: rodes de foc
Mainell: lleons entrallaçats, Sant Pau i
Jeremies
Portalades romàniques: Iconografia
(Sant Pere de Moissac)
Arquivoltes:
decoració vegetal
Dintell: rodes
de foc
Sant Pere
Mainell: lleons
rampants, Sant Pau i
Jeremies
Pantócrator
Serafí
Tetramorfos
24 ancians
Isaïes
Tetramorfos: símbols que
representen els quatre evangelistes
Mateu:
Àngel o
Home alat;
representa la
encarnació
Marc:
Lleó alat;
representa la
reialesa
Joan:
Àguila;
representa
la Església
Lluc:
Bou alat; representa
el sacrifici
Tetramorfos
Tetramorfos
Claustres historiats
Escultura exempta
Crucificats
Hieràtica rigidesa.
Simetria en la seva
disposició compositiva
Quatre claus, ulls oberts,
actitud serena, no
manifestació dolor o passió.
Material: Fusta policromada.
Verge amb el Nin
Rigidesa i frontalitat.
Verge com a mare de Déu
trono de Déu.
Nin amb gestos i actitud
d’adult.
No hi ha relació maternal.
Material: Fusta policromada.
Escultura exempta
Crists crucificats
Verge amb el Nin
LA PINTURA ROMÀNICA
Característiques generals
Esglésies romàniques espai interior màgic simbolisme i espiritualitat de l’Edat Mitjana.
Pintures il·lustrar sobre el contingut de la Biblia de forma: ◦ Clara
◦ Contundent
◦ Expressiva
Imatge = vehicle de transmissió intel·lectual, substituint la paraula escrita.
Característiques generals
Pintures a l’interior
esglésies + llums
breus i indirectes de
l’interior del temple
ambient de
misticisme
sobrenatural.
Pintures de la Col·legiata de San Isidoro de León
“Capella Sixtina del Romànic”
Característiques generals
Antinaturalisme caràcter simbòlic i abstracte (igual que l’escultura)
Es perfilen les figures amb traços gruixats negres.
Colors plans, purs sense mescles no hi ha gradació cromàtica. Colors primaris fonamentalment.
No moviment real hieratisme.
No vinculació realista manca de proporcionalitat o perspectiva perspectiva jeràrquica.
Característiques generals
Composicions senzilles i simples absència de fons paisatgístic o arquitectònic.
Figures Absència de perspectiva i sensació plana, exempta de volum Bidimensionalitat.
Convencionalismes propis d’art ideogràfic:
◦ Rostres de gran esquematització
◦ Recursos esquemàtics plecs teles = traços paral·lels
◦ Peus en “V”
◦ Economia de traços
◦ Plecs simètrics
◦ Idea de profunditat = superposició caps
◦ Sensació de moviment repetició paral·lela dels gestos de vàries figures
◦ Concepció geomètrica de la figura
Característiques generals
Composicions: simples i regulars predominen les simètriques localització dels temes: ◦ Absis central
Pantocràtor o Verge
◦ Murs laterals narracions de l’Antic i el Nou Testament.
Temple Romànic
=
Bíblia en imatges
Características formales
Composició simètrica
Rigidesa,
hieratisme
Colors plans.
Bidimensionalitat
Convencionalismes
Perfils de traços
gruixats
Desproporció
Manca de
perspectiva
Absència de
fons paisatgístic
On se situava la pintura romànica?
Pintura mural de les esglésies i monestirs: exterior i interior.
Pintura sobre fusta que decorava el mobiliari litúrgic
Miniatures que il·lustraven els textos bíblics
Pintura mural
Pintura sobre fusta
Pintura sobre fusta: centrada a l’entorn de l’altar frontals frontal d’altar de fusta decorada amb pintures.
Miniatura
Miniatura
il·lustració de llibres:
◦ Font principal de la
iconografia de la
pintura mural i sobre
fusta.
Suport pergamins
de pell de vedella,
cabra o ovella.
Quines tècniques empraven per
pintar les pintures? Pintura al fresc: tècnica
pictòria on el suport és un mur o paret, amb una preparació específica, a base d’un morter de sorra i calç, i es pinta abans que aquesta s’eixugui.
Pintura al tremp: Pintura obtinguda a través de pigments barrejats amb aglutinants com l’ou, cola i aplicada majoritàriament sobre fusta
Temàtiques
Pintura mural: semblant a l’escultura: Pantòcrator o la Verge, escenes de l’Antic i Nou Testament, Tetramorfos.
Pintura sobre fusta: freqüent la vida dels sants i Pantòcrator.
Tetramorfos
Tetramorfos
Crist Jutge:
Pantòcrator
dins una
mandorla, actitud
de benedicció
Àngel
Simbolisme:
Alfa i omega
Ego Sum lux
Mundi
Verge i
apòstols
Perspectiva
jeràrquica +
jerarqueritza
ció temàtica
Bolla del
Món
