el butlletíAMICS DE L’ART ROMÀNIC DEL BAGESN

úmer

o 166

octu

bre-

dese

mbr

e2

011

EDITORIAL

ARTICLES

ENTREVISTA

ACTIVITATS

2

EdicióAMICS DE LÊART ROM¤NICDEL BAGESCarrer Sabateria, 3 i 5 (Els Carlins)08241 ManresaApartat de correus núm. 9Correu-e: aarb@aarb.catWeb: http://www.aarb.cat/

CoordinacióCarme Torras

Disseny i composicióAnna Martí

Imatge de portadaPortal de Sant Martí de Mura.Fotografia de Carme Torras

Consell AssessorJoan BadiaGene CostaFrancesc GasolMercè MatasJaume Moya

CorreccióJesús Sagués

ImpressióSarrió

Dipòsit legalB-3551984

Tiratge350 exemplars

EDITORIAL

Ben aviat lÊactual Junta començarem el tercer

any i, val a dir-ho, amb renovada il.lusió, però

amb la mirada també posada en el futur imme-

diat. Creiem que tenim algunes activitats ben

consolidades, i que tenen una bona participació

del Soci: Sortides, Excursions, Curs de Cultura

Medieval, temes referents a Patrimoni en perill,

lÊedició del mateix Butlletí, altres activitats noves

com les Tardes dels Carlins, i els diferents con-

certs del cicle "Música i Romànic". Entenem que

són activitats que es van consolidant i que pre-

veiem que tenen un bon futur. Tanmateix, però,

ben aviat caldrà una renovació humana, amb un

nou compromís envers els socis de lÊentitat; en

definitiva, també un compromís social. Cal per-

sones que aportin també diferents i noves idees

que es puguin transformar en noves i diferents

activitats i, dÊaltra banda, entenem que també cal

mantenir les activitats tradicionals que han fet

dels Amics de lÊArt Romànic una entitat ja amb

més 30 anys de vida, que és reconeguda i valora-

da en els àmbits culturals de la nostra comarca i

també de la ciutat de Manresa.

Tanmateix, però, la crisi econòmica també ens

afecta, i segurament de cara al proper any, igual

que els polítics, també ens caldrà passar la tiso-

rada en algunes de les activitats que actualment

estem fent. Econòmicament són temps compli-

cats; dÊaltra banda, la nostra massa social en els

últims anys té una tendència a la baixa, i aquest

fet afecta notablement lÊeconomia de lÊentitat.

És també el deure de tots, de donar-nos a conèi-

xer i de fer saber a tothom que les activitats que

fem valen molt la pena, i que ens agradaria

poder-les compartir amb més persones. Segur

que així, entre tots, podem aconseguir augmen-

tar la nostra massa social.

el butlletí

Territori de masies

Al centre de Catalunya hi ha una franja deterra encara desconeguda, inhòspita i gairebédespoblada, que amaga un bon nombre de tre-sors monumentals, històrics i paisatgísticsque mereixen un lloc destacat dins el mapadels elements identitaris del país. Hi ha qui haanomenat aquest territori Segarra Alta, obser-vant que és aquí on les boires segarrenquessÊescampen durant lÊhi-vern; també històricamenthom en va dir „terra derei‰, en referència al fetque durant els segles deconquesta medieval no vaestar sotmesa a cap senyorfeudal; avui, un projecte de desenvolupamentde turisme cultural lÊha batejat com a „Terri-tori de Masies‰, al.ludint al seu isolament,trencat només per masos i rectories escampa-des... Amb la mateixa voluntat literària, poèti-ca i, tal vegada, mancada de rigor, en podríemtambé dir „terra roja‰, en record de la sangvessada en batalles llegendàries, argüint elcolor de la terra de molts dels seus indrets i enhomenatge a la gorra que vestien els conten-dents carlins que durant gairebé un segle vancórrer pels seus camins, tot deixant-hi unaprofunda petja...

Sobre el mapa, aquest espai sÊemmarca, alnord, per la serra de Pinós que el separa delsterritoris septentrionals –Solsona enllà–, mésabruptes i accidentats, i al sud per la ribera delLlobregós, el riu que neix a Calonge de Sega-rra i traça un curs fluvial fins a vessar lesaigües al Segre a lÊalçada de Ponts.

Secularment, aquest territori ha estat sempredespoblat, sense cap nucli de població relle-vant. La tasca repobladora dels reis francs,empesa des de la Septimània vers als territorisde la Marca Hispànica (lÊal-Tagr lÊUlà –fronte-ra superior– dels àrabs) va recular durant el

primer terç del segle IX amb la revolta delsgots comandats per Aissó i Guillemó. Unsegle i mig més tard, quan Guifré el Pilós,comte de Barcelona, Osona, Girona, Urgell,Cerdanya i Conflent, va reprendre la tascarepobladora, es va centrar en els territoris delÊest del Cardener, deixant en mans de ningúla zona que aquí ens ocupa. A més, la mortlÊany 897 del mateix Guifré, en la batalla deValldora, a mans del valí de Lleida, Muham-

mad ibn-Lubb, va posarfre a lÊexpansió comtalcap al sud-oest. DÊaquestamanera, des dÊinicis delsegle X, els territoris onsom van quedar oblidats,dins lÊàmplia franja fron-

terera que recorria traçant un arc des de Bar-celona fins a la conca del Segre, separant elscomtats francs dels dominis califals.

El territori fronterer va esdevenir un llocindòmit i perillós per naturalesa, sotmès con-tínuament a les ràtzies i algarades des dÊun ialtre bàndol. Les més destacades van ser lesdÊal-Tàwil, rei dÊOsca, entre el 908 i el 913, ladels hongaresos lÊany 942 i, després dÊun llargperíode de pactes de no agressió, a partir del985, les dÊAlmansor i el seu fill Abd al-Malik.Com a conseqüència, el despoblament vaesdevenir endèmic, però, alhora, durant mésde dos segles, sÊhi va viure un gran auge dÊunaarquitectura militar de ràpida evolució i plenade novetats.

Les primeres fortificacions dÊaquesta difusazona de frontera van ser bàsicament refugisper a la població que vivia arrecerada al vol-tant: colons que, abandonant la CatalunyaVella, es van instal.lar en aquests verals i envan assumir la propietat a través de mantenir-ne la possessió durant trenta anys (aprisió),gaudint dÊexempcions fiscals (llevat del delmeeclesial) i organitzant les comunitats amb lli-bertat i autosuficiència. Una torre i un clos,

LES GUAITES

DE LA TERRA ROJA

Jaume Moya Matas (text i fotografies)

3

lÊesclat de lÊart barroc i en les carlinades, deforta presència en aquesta terra, les darreresmanifestacions de lÊabsolutisme i lÊAnticRègim.

Centrant-nos en les fortificacions alçades enaquells segles a cavall de lÊany 1000 i que hanarribat als nostres dies, quatre magníficsexemplars criden poderosament la nostraatenció: Riner, Ardèvol, Perecamps i Sallent.

El castell del riu Negre

El castell de Riner pren el seu nom del riviNigri, afluent del Cardener que banya el lloc.LÊenclavament deu la seva importància aldomini visual que sÊestén sobre la vall, facili-tant el control de les vies de comunicacióentre Solsona i Cardona. No apareix docu-mentat fins al segle XI, en mans dels Riner,senyors alhora del castrum dÊArdeval (Ardè-vol). La branca principal dÊaquesta nissagapassarà a anomenar-se Cervera i centrarà elsseus interessos a la Segarra i la Conca de Bar-berà, mantenint la senyoria del lloc, però dei-xant la castlania en mans de Dalmau Isarn deRiner i els seus hereus, que alçaran la torrassaque avui podem admirar. Amb els segles, eldomini passarà a la canònica de Santa Maria

dÊacord amb els models carolingis i nor-mands, alçats als llocs més encimellats iemprant la fusta, la pedra, la terra i la calçextretes del mateix lloc, esdevindran les sevesestructures defensives.

LÊavenç lent de les forces comtals cap al sudsotmetran a poc a poc sota control aquestescomunitats de pagesos i ramaders que haviencolonitzat la franja fronterera. La batalla deTorà (lÊany 1006) i, molt especialment, la tascaconqueridora dÊArnau Mir de Tost i del bisbeErmengol dÊUrgell (primer terç del segle XI)empenyeran la frontera cap al sud, allunyantel perill sarraí i donant via lliure a la implan-tació del feudalisme a costa de lÊantiga lliber-tat dels colons. A finals del segle X i sotadomini de Borrell II dÊUrgell, la serra dePinós deixa de ser frontera amb Hispània, jaque aquesta es desplaça fins a les valls deSanaüja, Lloberola, Vallferosa i Llanera (dinsla ribera del Llobregós), i passa a ser fita deseparació amb la marca de Berga, depenentdel comte de Cerdanya.

El sistema feudal, consolidat al segle XI, faràque les fortificacions de guaita i conquesta deterritoris es converteixin en instrument deldomini del senyor, ja sigui noble o eclesial,vers la població que lÊenvolta. A partir delscastells i els termes castrals que els envolten,sÊordena, es vigila, es sotmet i, si cal, es repri-meixen les comunitats de pagesos i els rama-ders. El vasallatge i la jerarquia vertical de lasocietat feudal comporta la consegüent sub-missió total de la població als senyors, que elsgravaven amb impostos, obligacions, serveisen treball i els anomenats mals usos, moltsdels quals es mantindran fins a la guerra delsremences (al segle XV), i altres, en forma de pri-vilegis més difosos, fins a la desamortitzaciódel segle XIX. De fet, hi ha autors que veuen en

4

LES GUAITES DE LA TERRA ROJA

Ardèvol

LES GUAITES DE LA TERRA ROJA

5

de Solsona i, dÊaquesta, al comtat de Cardona.Serà precisament Bord de Cardona qui, lÊany1378, ordena construir un arc encara visibleque sosté les bigues del sostre de la torre.

De les restes del castell, destaca la torre senyo-rial, datable al segle XII. La seva fesomia pale-sa la combinació entre les funcions defensivespròpies de tot castell medieval i les incipientsnecessitats residencials del senyor. Constitueixun clar esglaó entre els castells-torre romànicsi el castell-palau residencial gòtic, seguint elmodel de torrassa que a França anomenen„donjon‰. De base atalussada, té unes dimen-sions de 15 per 8 metres de planta, murs de 2metres de gruix i es separa del pla per un fos-

sat defensiu molt pronunciat i llaurat a laroca viva. LÊalçada exterior és de 18 metres.Els carreus, ben treballats i units per morterde calç, són rectangulars i col.locats al través,essent els exteriors del nivell inferior demajors dimensions que la resta.

La porta dÊentrada es troba, com és habitualen lÊarquitectura militar del romànic, al pri-mer pis, a 7 metres del sòl, i sÊhi arribava peruna escala de fusta fàcilment retirable en casdÊatac. Fa 2 metres dÊalt per 1Ê80 metres dÊam-ple. A la mateixa alçada, al mur oposat, unaaltra porta mena a una escala inclosa dins laparet que condueix a la terrassa superior que,tot i que possiblement era envoltada de mer-

Riner

LES GUAITES DE LA TERRA ROJA

lets, avui conserva restes dÊuna coberta de teu-les dÊèpoca menys reculada.

A lÊinterior, accessible avui a peu pla gràcies aun accés obert en època moderna, destaca lÊes-velta bòveda de canó apuntat, que sÊalça finsals 15 metres i manté tres pisos, dÊuns 45 m2

de superfície, amb embigats a diferentsnivells. Al pis superior hi ha una finestraesqueixada a la part de dins i rematada per arcde mig punt.

Al cantó sud, un seguit de ruïnes encara denotable presència corresponen a les dependèn-cies del castlà, amb una torre quadrada

menor. Són datables del segle XIV o XV i esdividien per mitjà de tres arcades. Al segle XVI

es transforma en habitatge pagès, ocupat finsal segle XIX.

El castell de Riner enfonsa la seva història enla llegenda, on trobem al seu senyor, ferit demort, essent visitat per un cabdill àrab quesÊhavia passat al bàndol cristià. „Senyor deRiner, jo us compadeixo‰, posen en boca delmahometà; „més et compadeixo jo a tu,moro, perquè jo moro defensant els meus i tulluites contra els teus‰, diuen que va respon-dre lÊorgullós guerrer, amb el darrer impuls deveu...

6

Riner

LES GUAITES DE LA TERRA ROJA

La torre folrada

Al lloc on a finals del segle X es va situar ellímit meridional del comtat dÊUrgell amb lamarca de Berga hi trobem la torre dÊArdèvol,construïda als voltants de lÊany 1000 i integra-da ben aviat dins la senyoria de Riner, al cas-tell de la qual estarà vinculada la seva història.Al segle XII, la torre serà envoltada per unaestructura cilíndrica, erigida dÊacord amb elscànons de lÊarquitectura romànica de lÊèpoca.Set-cents anys després, coincidint amb el diade la proclamació de la República de 1931,aital folre sÊensorrarà sobtadament. La fortifi-cació primitiva, de nou a la llum després desegles oculta, va ser consolidada lÊany 1976.

La torre, per tant, és la resta principal del cas-tell. De planta rectangular, de 8 x 4Ê70 metres,i uns murs dÊ1Ê50 metres de gruix, té una alça-da total de 15 metres, als quals cal afegir els 7del cingle on es fonamenta. La seva estructuradiferencia els carreus que hi ha als angles i elsmuntants de la porta i les finestres, de gransdimensions i ben treballats, de la resta delsmur, poc treballats i, en alguns punts,col.locats a mode dÊopus spicatum. SÊuneixenamb morter, fet de calç i pedretes.

La porta dÊaccés es troba a la façana nord-oest,a 6 metres del terra i curiosament descentrada;es corona per un arc compost per lloses, delqual es conserva la marca de les fustes del cin-dri emprat per construir-lo. A la resta de lÊedi-fici hi trobem altres obertures més petites, amode de finestres i espitlleres. LÊinterior sÊor-ganitza en tres plantes, sobre bigues planes,comunicades entre si per escales de fusta, avuiperfectament restaurades i practicables.

Mitja dotzena de filades és tot el que restaactualment de lÊestructura que al segle XII VA

folrar i sobrealçar la torre primitiva, de plan-

ta lleugerament el.líptica, dÊ11 metres de dià-metre i carreus grossos, escairats i irregularsunits amb morter de calç. La tècnica de folrarles torres, adoptada a partir del segle XI, res-pon a la voluntat de trobar una millor facili-tat de defensa, guanyar alçada i, si escau, eli-minar angles morts, i la podem trobar de nouno gaire lluny dÊaquí: també en torres prismà-tiques, com la primitivíssima torre del Cargol–o Força de lÊEstany– o la de Lloberola, oaltres de cilíndriques, al ruïnós castell dePonts o a la incomparable torre de Vallferosa.

També aquí la llegenda parla de temps benguerrejats, quan la sang de moros i cristianscorria a rius pel camí que condueix al castelli tenyia de roig la terra que lÊenvolta. Si mésno, lÊheràldica dÊArdèvol així ho confirma:una torre sobre fons blau creuat per una fran-ja de color vermell. No obstant això, una altra

7

Peracamps

llegenda més amable parla de lÊacord entre elsfalciots que niuaven a la torre i els habitantsdel lloc que rentaven la roba als safarejos exis-tents al seus peus, perquè, dies abans de lafesta major, les aus abandonessin el niu i notaquessin lÊaigua de rentar roba amb les sevesanades i vingudes i els veïns poguessin mudar-se amb les vestimentes netes i polides, comsÊescau en les festivitats assenyalades. En com-memoració de lÊacord, complert fidelment,cada any, per Sant Jordi, els ardevolencs van acercar les aus en la tradicional processó de lesfalcies.

La guaita migpartita

El castell de Peracamps, guaita del camí ralentre Solsona i la Segarra, és la tercera fita delnostre recorregut. Novament, tot i que lescaracterístiques constructives de la torre ensindiquen que aquesta és de finals del segle X,no apareix documentada fins entrat el segle XI,dins el patrimoni dÊArnau Bofill, qui rep lespossessions al lloc de Peracamps de la sevamare Amaltrud, de la nissaga dels Cardona,dins el domini dels quals es mantindrà fins ala desamortització.

Al segle XIX, els seus encontorns van ser esce-nari de diverses batalles, especialment lÊany1840 quan el general liberal Van Halen vaconquerir el títol de comte de Peracamps perla seva victòria sobre els carlins del generalSegarra, que havien fortificat el lloc i que vanpatir 2.300 baixes entre morts, ferits i preso-ners.

Del primitiu castell resta la torre mestra,dÊuna estructura molt semblant a Ardèvol:base rectangular (9Ê80 x 6Ê80 m), murs de 2metres de gruix i una alçada de 17 metres. Toti això, a diferència de la seva afortunda veïna,aquesta torre seÊns ofereix només en tres dels

seus quatre costats, ja que el mur sud ha des-aparegut amb el pas del temps, accelerat perlÊexecució lÊany 1716 de la reial ordre dÊende-rrocar torres i castells dels territoris dÊun Prin-cipat derrotat i arrasat per la guerra de Succes-sió. Els carreus, aquí també, estan poc treba-llats, a excepció dels cantoners. Al peu de latorre, es conserva un pou i restes dÊuna necrò-poli de tombes antropomorfes llaurades a laroca.

El castell dels bisbes

Acabem el recorregut al castell de Sallent,documentat, des de bon començament, enmans del bisbat dÊUrgell. Val a dir que elpatrimoni dels bisbes urgellencs, més enllà deles possessions al nord del comtat (bàsicamenta les valls dÊAndorra i Bescaran), sÊestendrà

8

LES GUAITES DE LA TERRA ROJA

Sallent

9

LES GUAITES DE LA TERRA ROJA

cap al sud en un procés de conquesta i domi-ni durant el qual lÊesglésia guerreja al costatdels comtes. El punt culminant serà a lÊèpocadel bisbe Ermengol, conqueridor de la planade Guissona. El bisbat dÊUrgell infeudarà suc-cessivament aquest lloc a diversos castlans, elsquals alçaran als segles XIV i XV les construc-cions residencials que sÊesllangueixen avui alvoltant de la torre. Amb el temps, la Baroniade Sallent acabarà integrant-se dins el Bisbatde Solsona.

En aquest enclavament, sobre un sortintencinglerat al punt on conflueixen la riera deSallent i el barranc de Valldecom, hi trobemles restes del castell. La fortificació sÊalça sobreun petit altiplà i està presidida per les restesdÊuna torre de planta circular, cos cilíndric, de6 metres de diàmetre exterior i 11 dÊalçada, iformada per tres nivells: el primer, amb totaseguretat, massís des de lÊorigen, el segon onhi havia la porta dÊaccés i el tercer, cobert peruna volta i amb espitlleres. LÊaparell està for-mat per carreus ben treballats, grossos i afile-rats de manera regular. És un exemplar proto-típic de torre de guaita del primer romànic(també dit „llombard‰) dels segles XI i XII. Elcostat de la meitat sud està enderrocat, peròles recents obres de sanejament i consolidacióde lÊestructura permeten apreciar lÊacuradatècnica constructiva dels mestres dÊobres quela van alçar.

Al voltant de la torre hi ha les restes del recin-te emmurallat, dÊuns 23 metres de llarg per 14dÊample, bastit amb grans carreus treballats,que envoltava lÊespai sobirà del castell i on esvan alçar espais residencials a partir del segleXIV.

En un pla inferior, lÊesglésia de Sant Jaume,de transició del romànic al gòtic, sÊabocasobre la vall del Sallent, torrent que mena les

seves aigües a la riera de Sanaüja, afluent delLlobregós. La dovella central del seu arc dÊentra-da testimonia el domini dels Medinacelli,hereus dels Cardona, també sobre aquest lloc.

Fa ja 50 anys, Josep Pla, a propòsit dÊaquestterritori, va escriure „aquesta és una de lescomarques de Catalunya més desconegudes,més recòndites, més allunyades dels camins tri-llats pel turisme, però del major interès, perlÊautenticitat de la seva vida i pel seu gran caràc-ter‰. Riner, Ardèvol, Peracamps i Sallent sónquatre exemples dÊaquest gran interès, que enca-ra avui malda per sortir a la llum pública. Bena prop, altres ruïnes menys afortunades, peròigual de venerables, sÊesllangueixen a Llobera iMadrona, i més al sud, separades dÊaquestes pelsartificiosos límits del mapa comarcal, peròestretament lligades a aquestes per la conca delLlobregós, les no menys esplèndides torres deVallferosa, Lloberola, Ivorra, la Força de lÊEs-tany o les Sitges alcen el seu dit reclamant aten-ció a la seva poderosa presència.

Per saber-ne més:

DDAA. Catalunya Romànica. Barcelona: Enciclopè-dia catalana, 1987.

CATAL¤ i ROCA, P. Els castells catalans. Vol. VI.Barcelona: Rafael Dalmau editor, 1990.

BOLŁS, J; HURTADO, V: Atles del Comtat dÊUrgell(788-993). Barcelona: Rafael Dalmau editor, 2006.

VIDAL, V. Les Rutes de Ponent. III. La porta del Cel.Lleida: Editorial Virgili & Pagès, 1989.

GALERA, A. La castlania del castell de Riner. Lleida:Pagès editors, 2011.

MOYA, J.; ROIG,J. Els castells de la Segarra. Reus:Cossetània Edicions, Col. Azimut, 2011.

www.turismellobregos.cat

www.territoridemasies.cat

Un afegit als capítols de la construcciódel pont de Castellbell

Tenim poques dades històriques relatives a laconstrucció del pont gòtic de Castellbell i elVilar, fet construir, a mitjan segle XV, perBernat Sarroca, senyor jurisdiccional delcastell i terme de Castellbell.

El primer que va donar a conèixer la data deconstrucció del pont va ser Joaquim Sarret iArbós, qui expli-cava que lÊany1452 Bernat Sarro-ca va fer construirel pont1, senseindicar, però, dÊontreia aquesta dada.Amb tot, la informació més exhaustiva i doc-umentada ens la dóna Joan Valls, quan expli-ca que lÊinici de lÊobra del pont va ser lÊany1455, després que lÊesmentat senyor deCastellbell hagués obtingut el permís de con-strucció, concedit el 27 de gener de 1455 pelgovernador general del regne, lÊinfant Joan,germà del rei Alfons el Magnànim i futur reiJoan II2.

Segurament poc després, Bernat Sarroca vasignar uns capítols amb el mestre de casesJaume Provençal, el qual es comprometia aconstruir el pont3, capítols que posteriormentvan revisar i als quals hi va afegir novesclàusules. Es tracta dÊun text molt detallat,que també publica Joan Valls4, però en el qualno hi consta la data en què es van signar, dela mateixa manera que tampoc coneixem ladata de la signatura dels primers capítols.

Per aquesta raó ens ha semblat que podia serdÊinterès el fet de donar a conèixer un docu-ment que es conserva a lÊArxiu Comarcal delBages i que, si el comparem amb el text pub-licat per Joan Valls, no és altra cosa que unpossible esborrany parcial dels capítols afe-gits. Amb la important diferència, però, queen aquest cas el document porta data: el dia21 dÊagost de 1456.

Es tracta dÊun document en paper, escrit adues cares, un xicmalmès per lahumitat i quemesura 295 x 210mm5. El textdÊaquest afegit alscapítols inicials

sÊestructura en dos punts concrets. En elprimer, el constructor es comprometia a referel pilar que estava construint en aquellmoment, o qualsevol altra part de lÊobra, si esdonava el cas que aquest, pel motiu que fos,queia o sÊenderrocava. Així mateix, sÊespecifi-ca que si no reconstruïa allò que caigués, escomprometia a pagar 200 lliures a Bernat Sar-roca com a compensació.

En el segon punt del text, Jaume Provençaldonava fermances a Bernat Sarroca, és a dir,establia quins serien els seus avaladors, en elcas que Jaume Provençal hagués de fer front alpagament establert i ell no disposés dels din-ers necessaris.

No sabem quin és el motiu que va portar aintroduir la nova clàusula referent a la possi-bilitat dÊenderroc fortuït de lÊobra construïda.

10

CONSTRUCCIŁ DEL PONT

DE CASTELLBELL

Marc Torras i Serra

1. SARRET i ARBŁS, Joaquim. Història de lÊestat polític-social de Manresa. Manresa, 1925, p. 239.

2. VALLS i PUEYO, Joan. El castell i el seu terme. Notícies històriques de Castellbell i el Vilar. Castellbell i el Vilar:Col.lectiu El Brogit, 1993. LÊAuca Comentada, núm. 8, p. 54.

3. VALLS i PUEYO, Joan. „El pont medieval de Castellbell i el Vilar (segona meitat del segle XV)„. El Brogit. Febrer 1991,núm. 128, p. 11.

4. VALLS i PUEYO, Joan. El castell i el seu terme... (ob. cit.), p. 54-57.

5. Arxiu Comarcal del Bages. Col.lecció de documents del Bages de lÊArxiu Comarcal del Bages, uc 107.

CONSTRUCCIŁ DEL PONT DE CASTELLBELL

6. Els efectes dÊaquest terratrèmol estan documentats a lÊEstany, on va fer caure part del monestir, Barcelona, Bigues,Calaf, Girona, Granollers, Lleida, Llinars del Vallès, Mataró, Montornès, el Papiol, Perpinyà, Sant Andreu de Llavane-res, Sant Martí de Tous, Sentmenat o Vic, entre altres llocs (DD.AA. Els terratrèmols dels segles XIV i XV a Catalunya.Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2006, p. 197-212; FONTSER˚, Eduard; IGLÉSIAS, Josep. Recopilació dedades sísmiques de les terres catalanes entre 1100 i 1906. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, 1971, p. 203-210)

7. DD.AA. Els terratrèmols... (ob. cit.), p. 224; FONTSER˚, Eduard; IGLÉSIAS, Josep. Ob. cit., p. 210-212.

i, per tant, ens ajuda a ajustar una mica mésla periodització i la temporització de les fasesde construcció dÊaquesta important obradÊenginyeria medieval.

El text dÊaquests capítols afegits diu així:

Die . XXIa . augusti anno Domini . Mo CCC-CLVIo.

En nom de Déu.

Capítols anadits als capítols concordats entrelo honorable en Bernat ça Rocha, senyor deCastellbell, dÊuna part, e en Jacme Prohençal,mestre de casesa, per raó del pont que lo dit b

Jacmec fa e ha a fer prop lo dit castell abprotestació que per los presents capítols ecoses contengudes en aquests no y sie fetd alsaltres dits capítols ne coses contengudes enaquells preiudici, novació, derogació, tàcita-ment ne expressa, directament ne indirecta, defete nef de dret; ans c.aquests e aquells stiguenen lur força e valor. E en açò, la dona mullerdel dit Jacme se constituex principal prometa-dora per lo dit marit seu, renunciant al ley quidiu que abans sie contengut lo principal queaquell qui per altre se constituex.

Primerament g lo dit Jacme cové e promet aldit honorable en Bernat ça Rocha que si lapila qui ara se obra prop lÊaygua, qui és la pilamaior del dit pont, o en qualsevulla altra piladel dit ponth per qualsevulla cas fortuït seenderrocava, ço que Déu no vulla, en tal cas,los dits Jacme e muller prometen que daran epegaran realment e de fet al dit Bernat ça

És temptador pensar que aquest afegit fosdegut a la por als possibles efectes dÊun terra-trèmol com els que pocs anys, i mesos, abansde la redacció del document havien sacsejatdiversos indrets de Catalunya. En aquestaspecte, a banda dels terratrèmols de la sèrieolotina de 1427-1428, el 25 de maig de 1448hi va haver un fort terratrèmol que es va sen-tir a diversos llocs del Barcelonès, el Vallès,lÊAnoia, el Baix Llobregat, el Maresme i elBages6. Així mateix, sÊhan conservat notíciesdocumentals dels efectes de terratrèmols a Per-pinyà i Tàrrega, el 16 de setembre de 1450; i aPuigcerdà, el dia 9 de febrer de 14567.

Amb tot, malgrat la proximitat geogràficadÊalguns dÊaquests llocs amb Castellbell, calser prudents i remarcar que enlloc del docu-ment sÊespecifica o es deixa intuir que elmotiu de la introducció de la nova clàusulafos la por als terratrèmols.

En tot cas, i deixant de banda els motius quevan donar lloc a la redacció dÊaquest docu-ment, el que sí que podem afirmar claramentés que aquest text ens permet establir la datadÊuns dels capítols de la construcció del pont

11

Inici de document

Rocha .CC. lliures barceloneses i e altra quan-titat per altres defalliments j o farà obra en lodit pont fins en quantitat de les dites .CC. lli-ures o altre quantitat k e encara tota [altra]quantitat que.l dit Jacme hagués presa mésavant de açò que hauria obrat convertint ladita quantitat axí mateix en la dita obra.

¸tem los dits Jacme Prohençal e Caterina,muller sua, prometen que per seguretat l de lesdites coses ne donen per fermança la dona naFrancisca, filla lur, muller deÊn March Torra, elo dit March Torra e Pere Torra, pare del ditMarchm, e cascun dÊells insoliu e per lo tot, losquals fermances prometen que hauran fermatdel die present a .XXX. jorns primer vinents.E si per ventura totes les dites fermances nohauran fermat per tot lo dit temps, li prome-ten de dar altres tantes fermances a conexençadel dit Bernat.

E per attendra e complir les dites coses, axíprincipals com fermances ne obliguen totslurs béns e de cascun dÊells insoliu e per lotot, ab totes renunciacions, clàusules e caute-les e ab renunciació de propi for; e u iurenlargament.

12

CONSTRUCCIŁ DEL PONT DE CASTELLBELL

XXIa augusti anno MCCCCLVI

Idcirco nos, dicti Iacobus Prohençal, Cateri-na, uxor eius, ex una n parte, et ego, Bernardusça Rocha, ex parte altera, laudamus et firma-mus dicta capitula et omnia et cetera, etpromitimus nos, dicti coniuges, attendere etcomplere et damus fideiussores dictossuperius nominatos. Ad hec nos, MarchusTorra, Francisca, uxor eius, Petrus Torra,fideiussores predicti, suscipientes in nos spe-cialiter hanc fide et renunciamus et cetera, etepistole et cetera, promitimus cum dictis prin-cipalibus. Et pro his tam principalis quamfideiussoris obligamus bona et cetera, renun-ciamus et cetera, et foro proprio et cetera o, etnos, mulieres, doli et cetera, et ego, Francisca,beneficio maior et cetera; et iurant. Fiat lon-gomodo.

Testes Iohannes Ripoll, scriptor, GalcerandusSala, manyanus, et Raymundus Pau, lathonus.a de cases interliniatb segueix Franci ratllatc interliniatd segueix preudici ratllate segueix e ratllatf interliniatg segueix es cové ratllath del dit pont o en qualsevulla altra pila del

dit pont interliniati segueix pagadores duran ratllatj e altra quantitat per altres defalliments inter-

liniatk o altre quantitat interliniatl segueix +-6 ratllatm segueix qui ratllatn preu II sous XI, dada pròpia [XV diners ratl-

lat] I sou al marge esquerre del texto segueix et ins ratllat

Pont medieval de Castellbell

Marc Torras i Serra és el director de lÊAr-xiu Comarcal del Bages. Aquest manresàde 49 anys ha estat vinculat a lÊArxiu desde finals dels anys 80, excepte un períodede 9 anys que va estar treballant a lÊArxiuNacional de Catalunya. Marc Torras ésllicenciat en Història Medieval per laUniversitat de Barcelona. Una vegada vacomençar a treballar amb lÊArxiu, va espe-cialitzar-se realitzant un Màster en Arxi-vística promogut per lÊAssociació dÊArxi-vers i la Universitat Autònoma de Barce-lona, entre altres cursos. En lÊactualitatestà al capdavant de la direcció de lÊArxiui treballa en un gran repte com és laincorporació de les noves tecnologies alÊArxiu.

Quin creu que és el paper que ocupa lacultura actualment en la ciutat de Manre-sa, i al Bages, en general?

Ðltimament, en el vessant històric o de patri-moni, que és en el que estic involucrat, real-ment penso que ha guanyat bastant. Des de fauns 6 o 7 anys hi ha un tècnic de cultura a

lÊAjuntament que es dedica a vetllar els temesreferents al patrimoni. Com per exemple,sÊhan penjat una sèrie de plaques i plafonsinformant sobre els diferents espais de la ciu-tat. Si ens referim a la cultura de ciutat engeneral hi ha de tot, però comparant la situa-ció amb la de 10 o 15 anys enrere, podríemdir que sÊha mogut bastant. Hem pogut com-provar com, quan sÊofereixen activitats inte-ressants, el públic respon, com es pot veureamb les sessions de la ÂManresa DesconegudaÊ.

Potser la gent no té una idea molt clarade què és lÊarxiu i què sÊhi pot trobar.Com els ho podria explicar?

LÊarxiu és un conjunt de documentació en tottipus de suport, com fotografia, negatiu,paper, cartells, i cada vegada més en suportdigital. I, de fet, tots tenim un petit arxiu acasa on guardem fotografies, documents... queper nosaltres són importants i que conside-rem que sÊhan de guardar. Un arxiu públic ode lÊadministració seria el mateix, però a lÊen-gròs. En el cas de l'Arxiu de la Comarca delBages hi ha la documentació històrica de lÊA-juntament de la ciutat i dÊaltres ajuntamentscom el de Monistrol o de Castellfollit delBoix. També hi ha informació dÊalguns serveisterritorials de la Generalitat que hi guarden ladocumentació que no utilitzen usualment.També hi ha altra informació que ha vingutde particulars, empreses, entitats, i dÊaltresfonts.

DÊon prové la documentació que podemtrobar a lÊArxiu?

La documentació de lÊArxiu és molt variada

LÊENTREVISTA

Marc Torras i Serra Per Maria Costa

Parlem amb ...

13

LÊENTREVISTA

en tipologia i en procedència. Hi ha docu-mentació i informació procedent de lÊadmi-nistració pública, documentació notarial, ser-veis territorials, institucions com lÊHospitalde Sant Andreu que funciona des del segleXIII, dÊempreses, de famílies, de particulars,dÊinstitucions religioses (La Seu, Sant Benet deBages), judicial (de la qual és molt importantla del segle XIX), de lÊAdministració reial delÊEdat Mitjana i Moderna... entre altres.

Quin volum de documentació hi ha alÊArxiu?

La documentació en arxiu es mesura ambmetres lineals (metres de documents posats unal costat de lÊaltre). Per tant, podem dir queaquí a lÊarxiu hi ha més de quatre quilòmetresde documentació i un altre per acabar dÊom-plir en els propers anys. A part dÊaixò, hi ha

uns 2.500 pergamins, uns 10.000 cartells,15.000 goigs i 800.000 fotografies.

En què consisteix la feina que es realitzaen un Arxiu?

Principalment la feina a lÊarxiu consisteix enla recollida de documentació (tant de lÊAdmi-nistració pública, com les donacions privadesde persones, famílies i empreses); tractar-la(que consisteix en descriure-la o fer inventarisi catàlegs); i donar-li difusió a través de publi-cacions i, ara cada vegada més, mitjançantInternet. Per últim, també atenem i assistim asala als usuaris. Tot i això, és el dia a dia delÊarxiu qui et marca les tasques que sÊhan defer durant el dia.

Quin és el visitant tipus de lÊarxiu?

El perfil dÊusuaris és força variat. Alguns delsusuaris són els historiadors o investigadorsque vénen a consultar documentació, i tambéels ciutadans que vénen a consultar dades queels puguin interessar. A banda, la pròpiaadministració també fa ús de lÊarxiu, com elsajuntaments, serveis territorials, jutjats...; és adir, totes aquelles institucions que tenen ladocumentació custodiada a lÊarxiu i quenecessiten consultar expedients o documentsconcrets. Tot i que a vegades les dades noreflecteixen amb massa justícia la realitat,podríem dir que el 60% dels assistents pertan-yen al grup dÊinvestigadors-historiadors i el40% restant seÊl reparteixen entre els ciuta-dans i lÊadministració.

Quina és la seva opinió sobre lÊentitatdels Amics de lÊArt Romànic?

LÊopinió que tinc sobre la entitat és bona. Ésmés, vaig formar part de la junta durant uns12 anys. Actualment, els meus horaris no empermeten involucrar-mÊhi tant com voldria.

14

Interior de lÊArxiu Comarcal del Bages

Penso que lÊentitat dels Amics de lÊArt Romà-nic del Bages ha estat i està duent a terme unpaper molt important i interessant a la ciutat,sobretot pel que es refereix a la divulgació delromànic i, en general, tot allò que es refereixa la cultura medieval. Organitza activitatsmolt interessants com el Curs de CulturaMedieval i, de fet, es pot comprovar amb laresposta de la gent. És evident que lÊentitatsÊha vist obligada a evolucionar perquè cadaèpoca té els seus interessos i lÊentitat sÊha dÊa-nar a adaptant a la realitat. Un altre tema dis-tintiu de lÊentitat és la publicació del butlletí.Actualment no hi ha gaires butlletins com

LÊENTREVISTA

aquest. Hem de tenir present que AARB ésuna entitat cultural i el butlletí només espodria comparar, a nivell manresà, amb elque publicaven el Centre Excursionista de laComarca del Bages en els seus inicis.

El futur de lÊentitat dependrà de si hi ha gentque seÊn vol fer càrrec i es vol posar al capda-vant per tirar del carro. El repte de lÊentitatara és intentar captar lÊinterés del públic i aug-mentar el nombre de socis i, després, trobarentre ells un equip que vulgui fer-seÊn càrrec.De fet, aquests són els problemes amb elsquals es troben totes les entitats.

El Llibre Verd

15

Els AARB precisem persona/esamb ganes de treballar per l'entitat

en tasques de:Secretaria, Arxiu, Base Dades Socis, notes de premsa, etc.

És convenient tenir ordinador personal i coneixements de:Microsoft Word, Excel, Access.

Les persones interessades escriviu un correu electrònic aaarb@aarb.cat, o bé poseu-vos en contacte

amb algun membre de Junta dels AARB.

Marc Torras a lÊarxiu

„LA TEOCR¤CIA‰

Un any més, hem fet el Curs de CulturaMedieval, el nostre curs, o cicle de conferèn-cies, que sempre ens ha donat més renomperquè li otorga a la nostra estimació per lahistòria un caire marcadament intel.lectual iuniversitari. Com cada edició del nostre curs,lÊhem dedicat a un tema monogràfic queenguany ha estat el de la Teocràcia. Aquestaparaula que deriva del grec theokratia(Theos=Déu; Kratós=domini), fa referència auna societat en què lÊautoritat política es fon-amenta en un ordre diví, essent aquest un sis-tema polític i social especialment predomi-nant a lÊèpoca medieval, tot i que en altresmoments històrics també va existir.

Les quatres sessions i la sortida van tenir unbon nivell dÊassistència i fidelitat del públic.Cal dir, en aquest sentit, que en fer-se el curs alCasino en lloc de lÊauditori de la Plana de lÊOm–que és molt més gran i no lÊomplíem, tot i quetambé nÊestavem contents–, ens ha servit persentir-nos més recollits i més a prop dels confer-enciants. Aprofitem aquí per donar les gràciesal Casino de Manresa per les facilitats donades,ja que això ens ha permès disfrutar dÊaquestequipament a lÊhora de sentir-nos-hi còmodes i,naturalment, prestigiar el nostre curs.

Totes les sessions van fer-se en divendres a lesvuit del vespre, llevat de la sortida que va fer-seun matí. La primera conferència del curs va serlÊonze de novembre, dia en què el llicenciat enhistòria Carles Sánchez i Màrquez va posarlÊaccent en el fet que lÊart estigui tan íntima-

ment vinculat a la teocràcia a través dels Cristsen Majestat a la plàstica romànica catalana.Una setmana més tard, el dia 18, la MontserratNoguera i Algué ens va parlar de les mared-edéus trinitàries –les triple Anna–, a partir delconcepte del matriarcat teocràtic. El dia 25, enJosep Hernando ens va exposar de maneramolt gràfica els conceptes bàsics que giren alÊentorn de la Teocràcia. Dos dies més tard, vatenir lloc la sortida a Santa Clara i a la Covade Sant Ignasi, amb la col.laboració de lÊhisto-riador Francesc Comas. Finalment, el dia dosde desembre, en Miquel Torras ens va parlar dela teocràcia a la Manresa de ben entradalÊèpoca del gòtic, a través de la cultura escrita.

Un any més acomiadem una nova edició delCurs de Cultura Medieval amb un bon regusti, naturalment, amb ganes de tornar-hi,donant les gràcies als nostres cinc profession-als de la història i de lÊart que ens han guiatpel camí de la teocràcia, així com –encara queens repetim–, al Casino de Manresa per facili-tar-nos el seu auditori i, sobretot, als assistentsper venir a fer caliu.

Fins lÊany que ve!

16

Curs de Cultura Medieval 2011Tardor de 2011 Francesc Gasol i Pujol

CRONICA DÊACTIVITATS`

Ponència al Centre Cultural El Casino

17

No fa pas gaire vam celebrar una altra ediciódel Curs dÊIntroducció a lÊArquitecturaRomànica. La finalitat dÊaquest curs és ferarribar a tothom els coneixements bàsics delÊarquitectura romànica i, per altra banda, elseu entorn polític i cultural. No és el primercop que fem aquest curs perquè, anys enrerelÊhavíem fet en diverses poblacions de lacomarca: Manresa (dos cops), Navàs (en unaanterior ocasió), Artés, Súria, Cardona, Sal-lent⁄ i aquesta volta, altra vegada a Navàs.

En Jaume Moya i jo mateix, Francesc Gasol,vam poder gaudir de lÊoportunitat dÊimpartirels nostres coneixements a un públic que, sibé no va ser excessivament nombrós, sí que vaser fidelíssim i, sobretot, entusiasta. Les sevesganes de preguntar, de participar, fins i tot deproposar, van contribuir a fer que les nostresclasses del curs no es limitessin a ser tan solsmagistrals i prou, sinó que fossin animades,gràcies, sobretot, al debat que cada dia es gen-erava. Cal dir, també, que el fet de poder allot-jar el nostre curs a les instal.lacions de la Bib-lioteca de Navàs ens va facilitar molt les coses.A tots els navassecns implicats, tant en lÊor-ganització com en la participació, moltes grà-cies!

Les sessions es van plantejar de manera que enJaume Moya parlava de lÊarquitectura i jomateix ho feia de la història que hi ha alvoltant. Però vam procurar fer-ho de maneraque els dos conceptes no estiguessin aïllatslÊun de lÊaltre, sinó que vam procurar accentu-

ar la íntima interrelació que hi ha entrehistòria i arquitectura. Parlar del naixementdel Romànic i la seva difusió per la geografiaeuropea, i relacionar-ho amb la diversitat deformes arquitectòniques que seÊn deriven,ajuda a entendre per què, entre altres coses, aCatalunya tenim un tipus (dins la seva vari-etat) de romànic, i no pas un altre més propidÊaltres contrades. Es va fer, també, una sorti-da matinal a Sant Cugat del Racó i a lesEsglésies, feta a proposta dels participants,que va servir per explorar lÊentorn natural ihistòric de Navàs.

El curs es va acabar amb ganes de repetir-loper part de tots plegats. Fins i tot vam fer mésdÊun certificat dÊassistència i, fins i tot, algunsoci nou que sempre ens vindrà bé.

Curs d’introducció al’arquitectura romànicaNavàs. Setembre – octubre .11 Francesc Gasol i Pujol

CRONICA DÊACTIVITATS`

Assistents al curs

Ponents

18

El dia 21 dÊoctubre dÊenguany vam seguiramb la nostra tradició –bastant jove, per cert–de convocar una nova conferència-tertúlia deles anomenades „Tardes als Carlins‰, gaudintaquest cop dels coneixements del Dr. JosepMa. Gasol i Almendros. Hi van assistir unatrentena llarga de persones. El Dr. Gasol té uncurrículum extens que podríem resumir dientque és cronista de la ciutat de Manresa des defa més de cinquanta anys, si fa o no fa elsmateixos que és canonge de la Basílica deSanta Maria de la Seu, dÊaquesta mateixa ciu-tat, i, finalment, director de lÊArxiu Històric deManresa entre els anys 1960 i 1989. Pel que faa lÊextensa bibliografía seva, no en parlarempas en aquestes línies, ja que és prou coneguda.

Manresa té un patrimoni històric i artísticque, si bé no és dÊuna gran espectacularitat, síque podem dir que és prou notable. La nostraciutat, en aquest sentit, conserva el que enpodríem dir „una mica de tot‰ pel que fa aèpoques històriques, tipologies de construc-cions, estils arquitectònics⁄, però nÊhavia tin-gut molt més. Què ha passat, doncs? El Dr.Gasol ens explica que hi ha diverses causes:exigències urbanístiques de cada moment,guerres i revoltes, abandonament i oblit, etc.Cal pensar que això que coneixem com a pro-tecció del patrimoni històric és un fenòmenrelativament recent i, per tant, parlar-ne idifondreÊl és una manera de fer que sigui valo-rat i estimat.

Així doncs, en Josep Ma. Gasol ens ha parlat

dÊaquests aspectes, però centrant lÊatenció enel patrimoni religiós desaparegut. Crida moltlÊatenció la destrucció dÊesglésies en els anysde la Guerra Civil: el Carme, Sant Pere Màrtir(antic St. Domènec), Sant Miquel, Sant Igna-si, Santa Llúcia, entre altres. Manresa, abansdÊaquells lamentables fets, era molt probable-ment la segona ciutat catalana amb majornombre dÊarquitectura gòtica, després, natu-ralment, de la ciutat de Barcelona. Aquestacategoria de „ciutat gòtica‰, que el Dr. Gasolens va confirmar, és degut també a la tramaurbana del barri vell i els seus ravals, així coma lÊexistència de la Seu. Convé remarcar que elpatrimoni religiós barroc també ha patit elsmateixos efectes revolucionaris destructorsque el gòtic. Tot i mantenir un remarcablepatrimoni barroc, aquest havia estat molt mésextens a Manresa; recordem, si no, la monu-mental església de Sant Ignasi.

La toponímia urbana –Valldaura, Santa Cate-rina, el Bonsuccés⁄– ens recorda aquest patri-

Tardes als Carlins

“Les esglésies de Manresa”21.11.11 Francesc Gasol i Pujol

CRONICA DÊACTIVITATS`

Església del Carme

bon ofici dÊen Josep Ma. Gasol que combina-va el rigor històric amb les nombroses anècdo-tes, fent que el públic assistent passés una esto-na ben agradable. És molt remarcable lÊinterèsde les trenta i escaig persones que es trobavenen aquella sala, i que ho van demostrar fentnombroses preguntes. Gràcies a això, es vacrear un autèntic ambient de tertúlia que, endefinitiva, és el que pretenem. Per això apre-ciem moltíssim la fidelitat de vosaltres, elssocis i no socis, assistint a aquestes sessions. Apartir de gener, si Déu vol, seguirem amb lesTardes dels Carlins. Us hi esperem!

19

ACTIVITATS

11.30 h. Visita guiada acàrrec d'un guia del'empresa Dinapat, al'església romànica deSant Vicenç d'Obiols.

Inscripcions:

Viatges Masanés deManresa. Socis AARB,a partir del dilluns 5 dedesembre; no socis, apartir del divendres 9de desembre.

ESGLÉSIAROMÀNICA DESANT VICENÇD'OBIOLS (Avià) i ESMORZAR DE NADAL

Dia i hora:Diumenge, 18 dedesembre.

Sortida de la Pl. Infantsde Manresa a les 9 h enautocar.

Programa:

9.45 h. Farem un bonesmorzar, per celebrarel Nadal tots junts enun restaurant de lazona.

Ma

tina

l - D

ium

eng

e 18

de

des

emb

re

Tardes als Carlins. “Les esglésies de Manresa”. 21.11.11

moni ja inexistentque, bona partdÊell, va desaparèi-xer molt abans dela guerra del 36. Ésuna manera dÊestu-diar lÊorigen delsnoms dÊuna partimportant delscarrers manresans.

LÊacte va ser moltanimat gràcies al

CRONICA DÊACTIVITATS`

Capella del Rapte

20

Muralla del Carme, 10-12 - 08240 Manresa

Tel. 93 872 26 44 - Fax 93 872 15 49

www.e-marquez.com

El nou correu electrònic dels AARB és:aarb@aarb.cat. Per tant, si ens heu d'escriure heu

de fer-ho en aquest nou correu.

Recordem també que, per visitar la nostra pàginaweb, podeu entrar a www.aarb.cat ,

on hi trobareu tota la informació actualitzada deles nostres diferents activitats.