accent 207

Download Accent 207

Post on 30-Mar-2016

238 views

Category:

Documents

4 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Periodic popular dels Paisos Catalans. Num 207. Del 28 de juliol al 10 d'agost

TRANSCRIPT

  • Solidaritat amb en Jordi GrauEl Comit de Solidaritat amb Jordi Grau ha fetsaber a LACCENT lexistncia de diversos con-flicte dins la pressio. Aix mateix ha anunciatlinici duna campanya solidria.

    >> Pasos Catalans 4

    Sescalfa el conflicte poltic a Irlanda2 de juliol del 2011. Com cada any comen-a un dia llarg al barri nacionalista d'Ar-doyne, situat al nord de Belfast. Les mar-xes orangistes creuen dues vegades el barri.

    >> Internacional 12

    Nou casal okupat al centrede PalmaUn nou espai okupat ha fet aparici aquestsdies al centre de la ciutat de Palma. Estracta del Centre Social Okupat i Autoges-tionat Sa Foneta.

    >> Pasos Catalans 15

    SUM

    ARI

    La notcia de la dimissi de Francisco Camps ila seua substituci per Alberto Fabra al capda-vant de la Generalitat Valenciana obre novesportes en la poltica valenciana.

    >>Pasos Catalans 4 i 5

    RAMON USALL PG. 2 // FRANCESC MIRALLES PG. 2 //ABEL CALDERA PG.3 // AQUILLES RUBIO PG.3

    DISTRIBUCI GRATUTA | PUBLICACI QUINZENAL DMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

    207DEL 28 DE JULIOL AL 10 DAGOST DE 2011Peridic popular dels Pasos Catalans

    Vidal Aragons, membre del collectiu RondaUna onada de reformes han caigutsobre el mercat laboral a l'Estatespanyol.Primer va ser la ReformaLaboral, posteriorment fa poquessetmanes,la de la negociaci collec-tiva, i el passat 21 de juliol la de laSeguretat Social. Des de L'ACCENThem volgut que en Vidal Aragons,especialista en convenis collectiusdel despatx Collectiu Ronda de Bar-celona,ens aporti elements per poderanalitzar aquesta reforma.

    Els cossos repressius autonmics han pujat un nou graen la repressi als moviments populars que enfrontenla crisi amb mobilitzacions. Davant l'allau creixent desolidaritat envers les famlies desnonades i d'accions deresistncia activa contra els intents de desnonament, elgovern autonmic del Principat va decidit apujar el llis-t de la repressi el mateix dia que el parlament de laCiutadella comenava a debatre diverses proposicionsfavorables a la daci en pagament de les hipoteques.

    >>Economia 12

    EEll pprreessiiddeenntt vvaalleennccii ssaaccoommiiaaddaa ddee mmaanneerraa ggeennss hhoonnoorraabbllee

    ENTREVISTADesnonamentsa cops de porra

  • LACCENT 207DEL 28 DE JULIOL AL 10 DAGOST DE 201102 OPINI

    PPaass VVaalleennccii

    RAMON USALL LLEIDA

    Fa 75 anys el feixisme ensenyava les sevesurpes en forma de cop d'estat militar con-tra la legalitat republicana. Mentre l'a-ven feixista s'estenia com una taca d'o-li per les possessions colonials espanyo-les a l'frica i per la zona nord peninsu-lar, el Pas Valenci es convertia en unfort republic fins al punt que la ciutatde Valncia esdevingu capital de la rep-blica espanyola. Fins l'1 d'abril de 1939,quan la darrera resistncia republicanafou derrotada al port d'Alacant i hagud'emprendre el cam a un forat exili afri-c, les comarques del Pas Valenci havienesdevingut, en temps de foscor, un exem-ple admirable de dignitat i de resistn-cia. Els valencians i les valencianes, comja havien fet entre 1705 i 1707, demostra-ren la seva estima per la llibertat i el seuafany de lluitar fins al darrer al per ladignitat del seu poble i de la seva gent.

    Avui, gaireb tres quarts de segle des-prs de la dolorosa derrota de 1939, elPas Valenci no s, malauradament, resms que una trista caricatura del que undia va ser. De la dignitat i la resistnciade 1707 i 1939, els valencians i les valen-cianes han passat a suportar la indigni-tat d'una classe poltica que a l'nic queha demostrat saber resistir-se s a dei-xar el crrec. Fins i tot, Francisco Camps,metfora que evidencia en qu s'ha con-vertit el Pas Valenci, malgrat renun-ciar al crrec de president de la Genera-litat (desprs d'haver tacat aquesta ins-tituci com mai ning ho havia fet abans)s'ha mantingut aferrat a la seva cadirade diputat regional per tal de mantenirels privilegis judicials que es deriven delseu aforament. Amb ell, tota una collad'aprofitats han portat aquest rac delpas a una vergonya que no t precedentshistrics. S'han embutxacat tants calerscom han pogut, han triturat el pas denord a sud construint fins i tot a dins del'aigua, tot aix mentre pretenien des-truir la cultura i la memria republica-na i resistent d'un territori que no mereixaquesta creu.

    L'argument d'aquests senyorets del PPper justificar els seus excessos no era altreque la pretesa riquesa que les seves pol-tiques aportaven al territori. Avui aquestargument ha quedat absolutament des-autoritzat. El PP no noms ha enviat elPas Valenci a la indignitat poltica i ala destrucci del territori, sin que tam-b l'ha condemnat a la misria econmi-ca. Deute, deute i ms deute per pagar elsfastos d'en Paco i la Rita, amb vergonyo-ses concessions al Bigotes i al seu clan desinistres personatges grtelians, per aca-bar arrunant la Caixa d'Estalvis del Medi-terrani, una CAM que sembla que ha per-dut gaireb 5.000 milions d'euros (!!!) sotala gesti magistral d'aquells mateixos quepresumien de generar riquesa pel pas.Quina barra!

    Per la dignitat del Pas Valenci, peraquella memria rebel, republicana i resis-tent, ha arribat l'hora de parar els peusals qui volen destruir el nostre sud. I peraturar-los no n'hi ha prou amb lluitar aDnia, a Benimaclet o a Vinars, cal fer-ho a cada rac dels Pasos Catalans, tam-b al Principat, per evitar que aquellsmateixos que ens han destrut el sud ensfacin perdre el nord grcies a les autopis-tes d'accs que els construeixen regiona-listes disfressats de sobiranistes. Pel PasValenci, pels Pasos Catalans, a tots ells,cal aturar-los, ara!

    PUNT DE MIRA

    Corria una xafogosa vesprada dejuliol a la ciutat de Valncia. A laseu del PSPV-PSOE, al nmero 4 delcntric carrer de Blanqueries- al cos-tat de les torres de Serrans- estavende celebraci. El president de la Gene-ralitat dimitia i abandonava el crrec;en el seu lloc deixava un candidatjove, inexpert i sense carisma. Nin-g no va atrevir-se a discutir queaix era bo per l'oposici, tant a calPSPV com a les seus dels altres par-tits; aix reforava el seu lideratgeintern, el PP estava molt ms a propde caure. Hi va acudir ms gent quemai a felicitar-los, va crrer el cava:parle, s clar, del 24 de juliol de 2002.

    Aquell any Aznar crid Zaplanaa ser ministre a Madrid i deix unpresident titella- Jos Luis Olivas,actual vicepresident de Bankia- i unllavors desconegut Francisco Campscom a candidat per a les eleccionsde l'any segent. Els partits de l'o-posici s'ho van veure fet contraaquell mesell amb aspecte de reto-ret. Un retoret que ha guanyat treseleccions seguides augmentant laseua majoria cada cop, i que acon-segu consolidar un estil de liderat-ge diferent a Zaplana en les formesper igual en el fons: grans esdeve-niments, destrossa del territori icontractes per als amiguets.

    De la complexitat del cas Grtel,Francisco Camps sols s'emportar-si resulta declarat culpable- el paquetms minso: una multa de fins a40.000 euros per suborn passiuimpropi; aix significa que no esconsidera provat que a canvi de rebreels vestits ell atorgs beneficis alscaps de la trama. Els contractes ensi i el finanament illegal del PP esdilucidaran en un segon judici, ons'hi barallen quantitats que es xifrenen milions d'euros, i on apareixenexconsellers com Vicente Rambla il'exsecretari general Ricardo Costa,per als quals es poden arribar a dema-nar importants penes de pres.

    El PP afrontar els dos judicis, eldel suborn impropi i el del finana-

    ment illegal amb el Consell de laGeneralitat lliure d'imputats: ladirecci del PP va tardar poques horesen nomenar Alberto Fabra nou pre-sident de la Generalitat in pectorei president de la federaci valencia-na del partit a condici que mantin-gus l'equip de consellers de Campscom a mnim fins a les eleccions esta-tals.

    Alberto Fabra, alcalde fins ara deCastell, ha demostrat, tot i el seuperfil baix com a orador i com a ges-tor, una gran habilitat poltica queli ha perms mantenir a ratlla l'o-

    posici sumant sectors de l'associa-cionisme de la ciutat al seu projec-te poltic. En la seua primera jorna-da com a lder del PP va atendre elsmitjans de manera oberta- a dife-rncia de Francisco Camps- i va pro-metre lluitar per la recepci de TV3,publicar els contractes de la Gene-ralitat i rebre les vctimes de l'acci-dent del metro del 3 de juliol. Ges-tos que apunten a un perfil de lide-ratge centrat en la gesti, contrapo-sat a l'estil regional-victimista propide Camps. Tanmateix, haur de bus-car suports entre les bases del par-

    tit a les comarques de Valncia i Ala-cant, ats el poc pes poblacional rela-tiu del seu feu de Castell. Semblaque la seua aposta s per una entn-te amb el zaplanisme alacant i ambl'entorn del president de la Diputa-ci de Valncia, Alfonso Rus, en detri-ment del bloc opusdeista de JuanCotino fins ara hegemnic.

    El repte, finalment, el t l'oposi-ci, que ha centrat els darrers 2 anysen la crtica als casos de corrupci,i qu ha d'enfrontar-se a un Consellrenovat que sembla que se centraren la gesti econmica de la crisi, sa dir: en les retallades. La crisi eco-nmica, l'endeutament i el dficitfiscal (de 8.000 ME l'any, un 50% delpressupost anual de la Generalitat!)amenacen l'estat de benestar valen-ci mentre l'oposici dedica els seusdies a parlar de nomenaments i tresvestits. Heus ac el drama valenci,que est en el govern i la gesti quetots li coneixem per ms si cap enla radical inexistncia d'una alter-nativa. Tenim 3 anys per saber sienfrontem a un nou dia de la Mar-mota.

    DDeejj-vv oo eell ddiiaa ddee llaa MMaarrmmoottaa

    COLLABORACI FRANCESC MIRALLES I BORRELL

    LACCENT s una publicaci quinzenal dmbit nacio-nal dels Pasos Catalans.RReeddaaccccii VVaallnncciiaa:: CarrerMaldonado,46 baixos,46001Valncia RReeddaaccccii BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Tordera 34 bai-xos,08012 Barcelona AAddrreeaa eelleecct