versos griegos arcaicos (fragmentos de arquíloco, mimnermo, solón, estesícoro, sapfo, píndaro),...

8/14/2019 Versos Griegos Arcaicos (fragmentos de Arquloco, Mimnermo, Soln, Estescoro, Sapfo, Pndaro), traduccin de Marco Pagano

1/48

VERSOS GRECS ARCAICS

ARQULOC FRAGMENTS(numeraci pertanyent aDelectus ex iambis et elegis graecis editada per M. L. WEST)

1 (1)

Jo sc del cert un bon lacai del sobir Enialii del desitjable do de les Muses un entenimentat1.

2 (2)

Al taul hi tinc amassat un llonguet2 i al taul hi tincvi dsmar3, que el bec assajat al taul.

3 (3)

Del cert que no moltes sagetes seran dreades, ni seranfreqents els dispars de fona just quan Ares aplegui la lluita

a la planura; al contrari, de les espases ser la deplorable tasca:b que daquesta lluita sn com detats4 aquells

1 Aquest fragment era citat durant lantiguitat per demostrar que els poetesantics no eren pas erudits destudi, sin gent activa al servei de la seva ptria.Endems, cal dir que les edicions modernes dArquloc, bo i seguint una antigaconvenci, ordenen els seus poemes en el segent ordre: elegies, trmetresimbics, tretrmetres trocaics, epodes i els de de gnere incert. En efecte,aquesta disposici dels poemes segons el metre prov dpoca hellenstica, si bArquloc mateix no vei mai una disposici similar, sin un altre, disposta peratzar, o b cap ni una.

2

Es tracta dun pa de la ms baixa qualitat. Anomenat en castell chusco.3 Es tracta dun vi de la ms alta qualitat. s precisament el vi que Odisseuofer al ciclop Polifem, el qual ni afegint-li vint parts daigua per una de vi perdles seves propietats (Odisea IX 195 i ss.).

4 Se soluciona amb el sintagma preposicional com deitats la traducci delterme , en tant que tots els substantius regits per un verb copulatiu (pertant, tots els objectes copulatius o atributs substantius) posseeixen un valorcomparatiu.


2/48

Arquloc2

sobirans dEubea, gloriosos per la llana5.

5 (5A)

Per som-hi!, amb la copa transita pels bancs de la nauvelo i lleva els taps de les cncaves cntires;

arreplega ja el vermells vi des del psit, perqu nosaltres jano serem capaos de restar sobris durant aquesta gurdia6.

6 (6)Algun dels sas7sufana dun escut al qual junt a un matoll

(tot i essent) un irreprotxable atuell, abandon no de bon grat;per a mi mateix em salv, qu mimporta lescut aquell?:

al carall!, de nou nobtindr un de no pitjor8.

ou fragment papiraci P.Oxy. VI 854 i XXX 2507 (a partir de D.OBBINK):

1 [. . .],2 ] [. . .]9 [

3 ] [] [.4 ][] [] [] [ .

5 [, ] , [6 [], [

5 Com es pot comprovar en aquest fragment, no en va Arquloc era un delsanomenats , tal com ho eren squil o Herodot. En quant al valorhistric daquest fragment, es conta que durant la batalla entre Ertria i Clcis ala plana de Lelant, a Eubea, se sign un acord en tant que aquesta batalla haviade produr-se sens la intervenci darcs, fones o qualsevol arma de projectil.

6 Potser degut al cansanci acumulat, o b per la inminncia dalgun perillmentre naveguen.

7 Els sas eren una tribu de Trcia que varen topar amb els paris, els quals

obtenien abundants recursos daquelles terres. 8 Una explicaci daquesta proclamaci a priori indigna per a un soldat, comsembla que s Arquloc (vegis fr.1), s que el poema devia de ser ms extens, demode que ms endavant es narraria com la persona locuens tornava a la lluitaamb coratge renovat ( ). Una part de la continuacidel poema podria correspondre al nou fragment papiraci atribut a Arquloc, percert, tradut a continuaci.

9 Aqu potser cal conjecturar .


3/48

Versos grecs 3

7 [], ,8 []. 9 ] [10 , [ 11 ] [,12 ] [ .13 ] [][] [14 ,[ 15 [,16

, , [

17 ] [][,18 ] [] [ .19 [] [,20 ] [21 ], [] [].22 ] []10, [] [,23 ] [][] [][] 24 ], , [][ 11,25 ] [] [.

1 []2 per si [hom fug] per la poderosa fora dun du

3 no shauria de dir que s debilitat o cobardia.4 Bonament ens apressrem a defugir perniciosos desastres: tamb hi ha un

[temps per fugir.5 dhuc, en altre temps, tot i estant sol, Tlef, el dArcas,6 foragit un nodrit exrcit dels argius, i ells fugiren,7 tot i que eren forts, en tant que un designi dels dus els foragitava8 per ms que fossin uns puntes de llana. Aleshores satapaa el fluent Caic9 i la plana msia de tants morts que anaven caient,10 i mentre eren anihilats damunt la platja de la mar brogidora11 per m dun prohom implacable,12 els aqueus de bones gamberes giraren cua en retirada.13 Altrament a les rpides naus sembarcaren contents14 fills i parents de dus, els que Agammnon

15 condu vers la sacra Ili per que batallessin,16 per aleshores ells, havent errat el cam, sarribaren a la platja17 i sucumbiren avant la delitosa ciutat de Teutrant,18 exhalant all sa rauxa: tant ells com els seus aurigues per igual.

10 Sentn com a aorist del verb .11 Sentn coma participi aorist del verb .


4/48

Arquloc4

19 Per la seva greu imprevisi afligiren son nim,20 car creien haver arribat de sobte a la ciutat dels de Troos, dexcelses portalades;21 per contra, debades follaren la tritfera Msia.22 Tamb Hracles trob, mentre cridava son fill malaguanyat,23 un baluard implacable en la guerra devastadora:24 a Tlef, aquell que, havent suscitat abans funesta fugida als dnaus,25 el contenia com a primera espasa12 per plaure a son pare.

7 (7)

Pricles, mentre lamenten els funerals gemegosos, ning de la vilasen gaudeix amb les festes, i la ciutat tampoc,i s que, a aquells una ona de la mar brogidora

els esfons, i tenim les entretelles tumefactes pel dolor;no obstant, cert s que avant els mals incurables, oh amic,

uns dus disposaren com a remei13 la poderosa endurana.Ads un ads un altre suporta aix: si b ara sens ha girat

contra nosaltres i lamentem la nafra sagnosa,en un altre ocasi es tornar contra altri. Endurem-ho, emper,

un cop haguem rebutjat dimmediat el dol femenvol.

19 (22)

No mimporten els afers de Giges, el de molt or,ni en cap moment em guany lenveja, ni em molesten

les accions dels dus, i no em preocupo de la grandesa dun tir,car s lluny dels meus ulls.

21 (18)

Aquesta (illa)14ha sorgit com lesquenadun ase: coberta dagresta farda.

12 La soluci el contenia com a primera espasa correspon al grec , en tant que el terme s un atribut predicatiu.

13 La soluci disposaren com a remei correspon al grec -, en tant que el terme s atribut predicatiu.

14 Se sol interpretar que alludeix a lilla de Paros.


5/48

Versos grecs 5

22 (18)

I s que aquest indret no es ni tan bell, ni tanencantador, ni tan desitjable com el de les voranies del riu Siris.

30 y 31 (25)

(Ella) es divertia tot duent una tija de murtrai una bonica flor de roser [], i la seva cabellera

li ombrejava les espatlles i lesquena.

91 (55)

I que per damunt daquesta illa no penji el roc de Tntal15.

102 (54)

La desgrcia de tots els helens concurr a Tassos.

105 (56)

Mira Glauc, que ja sagita amb les ones el profund

pontus, i en torn els cims dels Gineus sala un nvol, fidedignesenyal de tempesta; en canvi, lhorror ens atrapa dimprevist.

114 (60)

No aprecio un general soberbi, ni a un que camadeji,ni al orgulls dels seus rinxols, ni a lafeitat al ras;

ans al contrari, prefereixo un de discret, i, pel que fa a les cames,que es vegi garrell per que camini ferm amb sos peus, ple de

coratge.

116 (53)

Renuncia a Paros, a les figues aquelles i a la vida martima.

15 Sinterpreta que parla de Parosi la roca de Tntal s una allusi a la illade Tassos, que est situada al nord daquella i suposava un perill estratgic.


6/48

Arquloc6

118 (71)

Perqu si de tal manera hagus aconseguit apoderar-me de la ma de Neobule[].

122 (74)

Cap dels successos s ja inesperat, o inasumible,o sorprenent, aprs que Zeus, pare dels Olmpics,

a ple dia establs la nit, ocultant la llum

del sol brillador, i es cerns sobre els hmens un angoixs temor.A partir daix, tot resulta ja creible i esperableper als barons: que ning de vos sadmiri ja contemplant (quelcom),

ni tan sols si les feres bescamviessin amb els dofins sonmedi mar, i per a ells les brogidores onades

resultessin ms amables que terra ferma, mentre que per als altres larboratmont.[] Arquenactides.

122 (74)

Ninguno de los sucesos es ya inesperado, o inasumible,

o sorprendente, despus que Zeus, padre de los Olmpicos,en pleno da estableciera la noche, ocultando la luz

del sol brillador, y se cerniera sobre los hombres un angustioso temor.A partir de ello, todo resulta ya creble y esperable

para los varones: que ninguno de vosotros se admire ya contemplando(algo),ni siquiera si las fieras trocasen con los delfines su

medio marino, y para ellos las atronadoras olasresultaran ms amables que la tierra firme, mientras que para los otros elarbolado

[monte.[] Arquenactides.

126 (66)

De fet, conec una sola cosa important:a qui maliciosament me la fa amb ultratges, respondre amb mals.


7/48

Versos grecs 7

128 (67a)

nim!, nim transtornat per irremeiables angoixes!,escapoleix-te dels teus contraris i defensa-t llenant-te contra el pit

hostil, palplantat amb fermesa, de front, en mig de les falsiesdels teus enemics!, i no tufaneigis avant tothom si surts vencedor,

ni, venut, et lamentis a casa prostrat;al contrari: amb tes alegries i desgrcies gaudeix i afligeix-te

no en excs, i coneix aix el tipus de cadncia que regeix als hmens.

128 (67a)

nimo!, nimo transtornado por irremediables congojas!,zfate de tus contrarios y defindete lanzndote contra el pecho

hostil, apostado con firmeza, de frente, en medio de las falsasde tus enemigos!, y no te jactes ante todos si sales vencedor,

ni, vencido, te lamentes en casa postrado;antes bien, con tus alegras y desgracias regocjate y aflgete

no en exceso, y conoce as el tipo de cadencia que rige a los humanos.

130 (58)

Per als dus tot s senzill: sovint llevendels mals als barons que estan tirats sobre la negra terra,

per sovint els desmaneguen, i, encara que hagueren anat fora b,els rebaixen a sbdits: en endavant els hi ocorren moltes calamitats,

erren per falta de sosteniment i sa ment est trastocada.

133 (64)

Ning hi ha dentre mos paisans que, una vegada mort, sigui venerableo molt famos, perqu els vius codiciem en major mesura el favor

del viu, i aix el pitjor sempre abacaba essent pel mort.

133 (64)

Nadie hay de entre mis paisanos que, una vez muerto, sea venerableo muy famoso, pues los vivos codiciamos en mayor medida el favor

del vivo, y as lo peor siempre acaba siendo para el muerto.


8/48

Arquloc8

134 (65)

No s decent ultratjar als barons morts.

134 (65)

No es decente ultrajar a los barones muertos.

188Papir de Colnia I

Ja no et floreix igual de tendre la pell, sin que ja es ressecaamb solcs: [la moira]16 de la funesta vellura et consumeixsense encant, i el dol desig que sorgia del teu rostre

[ha marxat]17. I s que certament, than colpejat ja moltesrfegues de vents hivernals, i molt sovint [].

188ents dun altre manera:

Ja no et floreix igual de tendre la pell, doncs ja es ressecaamb solcs: [la moira] de la funesta vellura et consumeix

sense encant, i el dol desig que mexaltava del teu rostre[ha marxat]. I s que certament than colpejat ja moltes

rfegues de vents hivernals, i molt sovint [].

188ents encara dun altre manera:

Ja no et floreix igual de tendre la pell, doncs ja es ressecaamb solcs: [la moira] de la funesta vellura fa presa

del teu desitjat rostre18, i el dol desig que mexaltava[tha marxat]. I s que certament than colpejat ja moltes

rfegues de vents hivernals, i molt sovint [].

196

Oh company, s que a mi el desig

16 Sadopta la conjectura .17 Sadopta la conjectura .18No sembla coherent que el poeta atribueixi latribut de desitjat (

) a un rostre que blasma precisament per haver perdut lencantseductor. A ms a ms, aquesta soluci perverteix no poc la parataxi de loraci.


9/48

Versos grecs 9

laxant em sotmet,i ja ni de dofrenes ni de iambes men faig crrec19.

196aPapir de Colnia II

[] abstenint-te per complet;i igualment tatrevirs.

Per si fet i fet tens pressa i el teu nim tempeny,hi ha a ca nostre

una guapa donzella tendretaque ara t moltes ganes de [llit]20: a mi em sembla

que t una figura irreprotxable;segur que tu fars della [la teva amant]21.

De tal manera em parlava; i jo li vaig respondre:Filla dAmfimede,

noble i [prudentssima]dona que ara lamplerosa terra [alberga]:

moltes delcies de la deahi ha per als joves [barons],

a part de lacte div22: alguna delles em bastar.

19 O b, si se li afegeix el fragment 215 de West, i ja ni dels iambes ni delsplaers men ocupo.

20 Sadopta la conjectura .21 Se suposa que qui parla es la germana de Neobule, que, contenint al jove

(persona locuens del poema) se la ofereix. A aquest oferiment, el jove responque no ha de preocupar-se, perqu no la deixar embarassada, i que a la sevagermana Neobule no la vol pas. Fora com fos, sembla que aquest fet no ocorrmai, sin que sembla ms aviat una invectiva ()dArquloc contra el clande Licambes, atacant la part ms vulnerable del clan: les filles (sintenta explicaraquesta hiptesi addunt que Arquloc tenia un contracte prematrimonial signat

amb Licambes en relaci a Neobule, per Licambes el va incumplir; safegeix, ams, que, a causa daquesta dura invectiva dArquloc, Licambes es va suicidar).Ara b, altres estudiosos postulen que tot s una ficci, i que el poema esrecitava durant alguna festa religiosa (probablement en honor de Dions o deDemter, com les Tesmofries) on es proferien tota mena de (obscenitats). De fet, sembla que Arquloc usa les elegies i els tetrmetres per anarrar fets relacionats amb ell mateix, mentre que els iambes i els epodes els faservir per narrar fets exemplars, models, tpics i mites.


10/48

Arquloc10

All23, emper, ho decidirem tu i jo amblajut dun du, tranquillament,

quan se menfosqueixi [la maixella].Tobeir al punt, quan mho encomanis.

Molt m[impulsa el desig],i haver de prevenir sota la cornisa i les portes

no ho impedeix, estimada,perqu ho deixar vessar damunt els [herbosos]

parterres. Aix spigues-ho ara mateix: a Neobule

que la posseeixi un altre bar.Ai, ai!, s madura en doble [sentit]:la jovenvola flor li ha caigut

i tamb lencant que abans conservava,car no [control] el desfici

i mostr la mesura de la seva [sa], lesbalotada dona.Que resti amb els corbs!

Aix no ho tindria per costum [un bar assenyat],de manera que jo, tenint una dona semblant,

seria la riota dels [vens].A tu et vull molt ms,

perqu [tu] no ets ni infidel ni doble,

en canvi [ella] s molt ms salai a molts sels fa [amants]:tinc temor que, com la gossa

que sexcita ardorosament,aix talment mels [pareixi] cegs i prematurs.

De tal manera parl, i, agafant la verge,la reclin damunt les ufanoses flors;

aleshores, havent-la cobert ambun delicat mantell, prement-li el coll amb els braos encreuats

qued paralitzada [per la por],com un cervatell,

i amb les mans la prengu suaument de les [mamelles],

i sa pell deix veure [inesperadament]un rampell de jovena,

22 Amb lexpressi acte div el poeta sembla amb tota probabilitat alludiral coit convencional, per cert, que deixaria embarassada a la dona i evidenciariala prdua de la seva virginitat.

23 s de suposar que es refereix al fet de casar-se i tenir fills.


11/48


12/48

Mimnerm12

de lajovena, aix com (breument) sescampa el sol sobre la terra.Tan bon punt es passi aquest terme de la sa,

tantost millor haver mort que la vida,perqu (aleshores) molts malestars urgen dins lnim: a vegades la casa

sarruna i els perniciosos estralls de la misria operen;un altre, per la seva part, fretura de fills, i, desitjant-los

sobremanera, marxa sota terra devers Hades;un altre t una malaltia que li devasta lnim, i no hi ha ning

dentre els homes a qui Zeus (aleshores) no atorgui molts mals.

5 (5)

De sobte em recorre25 la pell una suor indescriptible,i mesgarrifo contemplant la flor de la jovenalla,

plaent i bella per igual: hagu de mantenir-se-me per complet!,no obstant, esdev breu com un somni

la preuada joventut, i latro i decrpitavellura de sobte sarrapa damunt del cap,

odiosa i despreciable per igual, que fa irreconeixible un bar,i malmet els ulls i la ment escampant-shi entorn.

12 (10)

Si b s cert que Hlios reb treball per a tota estaci,i no hi ha pas cap mena de reps

ni per als seus cavalls ni tampoc per a ell aprs que Aurora, dits de rosa,havent abandonat a Oce, remunta el cel,

prou que el porta a travs de les ones un llit molt encisador,clavetejat, afaionat per les mans dHefest,

de precis or, alfer26: (el porta) per damunt de la superfcie de laigua,mentre dorm, des de lencisadora regi de les Hesprides

fins a la terra dels Etops, just all on son rpid carruatge i sos cavallsshan daturar fins que arribi Aurora matinera:

just aleshores, conduint-los els remunta sobre els altres el fill dHiperi.

25 Terme corresponent al verb grec - construt amb tmesi.26 Aquest llit no s altre que el cel astrfer de la nit, i per damunt restaria

Hlios tot dormint. Aix sentn que el cam de tornada (Occident-Orient) el faciper damunt la superfcie de laigua ( ). Vegis fr.17dEstescor.


13/48

Versos grecs 13

14 (13)

Una rauxa i un nim ardit tal com el daquell27no lhe sentit esmentar jamai de part de mos antecessors: ells el

veierenromprer les atapades falanges de la cavalleria ldia

travs la planura hrmia28: era un prohom que empomava la llana defreixa.De fet, mai blasm en res Pallas Atena

la vvida rauxa de son cor quan, noms ell, mesclat entre prmacs,

es precipitava en meitat del tabust de la sangonenta guerra,repellint les agudes sagetes dels inicus.

I s que entre els enemics no hi havia un prohom tan valuscom aquell al emprendre la feina del reci combat,

perqu marxava entre els raigs del diligent sol.

14 (13)

Un vigor y un nimo bravo tal como el de aqulno lo he odo mentar jams de parte de mis antecesores: ellos le

vieronromper las apretadas falanges de la caballera lidia

llanura hermia travs: era un prohombre que empuaba la lanza defresno.De hecho, nunca censur en nada Palas Atenea

el vvido empuje de su corazn cuando, slo l, mezclado entreprmacos,se precipitaba en mitad del fragor de la sangrienta guerra,

repeliendo las agudas saetas de los inicuos.Y es que entre los enemigos no haba un prohombre tan valioso

como aqul al emprender la labor del recio combate,porque marchaba entre los rayos del diligente sol.

27 Pot ser que la persona locuens es refereixi al pare de Mimnerm,anomenat Ligirtis, que segurament lluit a la batalla del riu Herm contra elslidis; daqu que, essent encara un nad, canvis el nom de son fill, que pass deLigiastades a Mimnerm (qui resisteix en el riu Herm). Vegis nota al capaldaquesta secci de fragments i tamb el fr.20 de SOL.

28 s a dir, la planura propinca al riu Herm.


14/48


15/48

Versos grecs 15

en canvi, la Legalitat ho exhibeix tot ordenat i en proporci,i sovint engrillona els peus als injustos:

poleix aspreses, calma el desfici, redueix lexcsi resseca els brotons del desastre quan brosten;

a ms, redrea les esviaixades sentncies, atempera les accionsarrogants, detura les obres de la discrdia,

calma la fel de la disputa atro, i grcies a ella,per als homes tota cosa s proporcionada i assenyada.

5 (5)I b que he donat al poble tant dorgull com per socrrer-lo,

per sens haver tret ni afegit res a la seva dignitat;en efecte, els que posseen autoritat i bns eren eximis,

per a aquells que atengu no eren deshonestos en absolut:entre uns i altris aixequ mon escut poders, girant entorn,

i no permet a ning vncer injustament.

5 (5)

Y bien que he dado al pueblo tanto orgullo como para socorrerlo,pero sin haber quitado ni aadido nada a su dignidad;

pues quienes posean autoridad y bienes eran eximios,y a quienes atend no eran deshonestos en absoluto:

entre unos y otros levant mi escudo poderoso, girando en derredor,y no permit a ninguno vencer injustamente.

6 (5)

De tal manera el poble seguiria millor als seus guies:ni afluixats en demesia ni forats,

doncs lexcs engendra insolncia, sempre que una gran joia acompanyia homes tarann dels quals no sia equilibrat.

6 (5)De tal modo el pueblo seguira mejor a sus guas:

ni sueltos en demasa ni forzados,pues el exceso engendra insolencia, siempre que una gran dicha acompae

a hombres cuyo talante no sea equilibrado.


16/48

Sol16

7 (5)

En les decisions importants, satisfer a tots s difcil.

7 (5)

En las decisiones importantes, satisfacer a todos es difcil.

9 (10)

Per causa dun nvol ocrre el furor de la neu i de la calamarsa,i el tro sorgeix per causa dun esplendent llampeg;en canvi, la polis pereix per culpa dels barons soberbis, i el poble

per ignorncia caigu en la servitut del sol comandament:i s que a qui se li exalta en excs aprs no s fcil

contenir-lo, aix i tot, cal ja que comprengui tot ho decent.

9 (10)

Por causa de una nube acontece el furor de la nieve y el granizo,y el trueno surge por causa de un esplendente relmpago;

en cambio, la polis perece por culpa de los varones soberbios, y el pueblo

por ignorancia cay en la servidumbre del mando nico:y es que a quien se le exalta en exceso despus no es fcilcontenerle, sin embargo, es preciso ya que comprenda todo lo decente.

13 (1) Elegia a les Muses

Gloriosa prognie de Mnemsine i Zeus Olmpic,Muses Pirides, escolteu-me, ats que us ho prego:

atorgueu-me de part dels benaurats dus la felicitat, i avant els homestots, conservar per sempre una bona reputaci:

sser dol per als meus amics aquests, per amarg per els enemics,i veure per a aquells ho decent, per aquests, emper, ho horrible29.

Cert que desitjo posser riquesses, per adquirir-les contra justciano vull pas: de tota manera a la fi arriba la Justcia.

29 La traducci daquest vers com aquells sn respectables, a aquests,emper, els considero hrrids s inadecuada, ja que i snsingulars, i els noms dels quals farien de complement sn plurals. Per tant, shadentendre que sn adjectius substantivats en neutre singular.


17/48

Versos grecs 17

De fet, la riquesa que de deb atorguen els dus es presenta al barferma desde la ms pregona arrel fins al capdamunt,

en canvi, la que els homes aconsegueixen30 grcies a la insolncia, no arribaconforme a decncia, sin que, persuadida per obres injustes,

els segueix a desgrat i rpid se li barreja el desastre,origen del qual resulta dall minso, com el foc:

al principi insignificant, per dessolador al final.I s que no els hi perduren gaire temps als mortals les obres de la insolncia,

ans al contrari, Zeus supervisa la fi de tota cosa, i aix com

de sobte un vent primaveral escampa al puntels nvols, vent el qual, havent somogut el fons del infecund pontusde molts onatges, un cop devasta els bonics cultius

a travs de la terra tritfera arriba al cel conspicu: la residncia dels dus,i de nou deix veure un cel lmpid,

i el vigor del sol llampegueija damunt la bella terra frtil;en acabat, ja no es pot veure ni un sol dels nvols;

de tal manera actua el cobrament de Zeus: noes posa irascible per cada cosa com un bar mortal;

ara b, ell mai desat per complert un quete lnim pervers, i de tota manera a la fi el sentencia:

si b un pag al moment, laltre ms tard, i aquells que

ells mateixos ho evitaren i la moira dels dus bo i avanant no els enxamp,de tota manera arrib per un altre banda31: innocents expien les culpes,ja siguin els seus propis fills o son llinatge posterior.

Amb tot, els mortals pensem aix, igual els bons com els dolents:casc mant una opini de s mateix que li va b,

fins que li passa quelcom; aleshores per contra es lamenta, per fins aquest[moment

bocabadats ens recreem amb vanes esperances.I s que hom, noms quan fora oprimit per terribles enfermetats,

ponder aix: quan estar sa!;un altre, tot i essent un inic es creu que s un bar decent,

i ben plantat, malgrat no posseir un aspecte agraciat;

talment, si un s pobre i els efectes de la misria el violenten,de tota manera aparenta que posseeix molts diners,

Arreu un i altre sescarrassa: mentre un erra en naus pel pontus

30 Sadopta la conjectura de SITZLER.31 Es tradueix ladverbi grec com per un altre banda, si b pot voler

dir tamb al cap de poc.


18/48


19/48

Versos grecs 19

ara b, si fins i tot ara matens, extirpa aixi no envejis que reflexioni millor que tu,

i modifica-ho, Ligiastades33, i canta-ho aix:que la moira de la mort tarribi als vuitanta anys.

23 (13)

Feli aquell per a qui hi ha fills amats i solpedes cavalls,gossos ferstecs i un hoste estranjer.

27 (19)

Un nen impber, quan encara s neci, la closa de sos dentsperd primer als set anys de vida,

i quan un du li completi ja els segons set anys,mostrar signes desponerosa jovena.

Aleshores, al tercer li creix barba i dhuc els membresse li poblen de pl: muda la flor de la pell,

i al quart septeni tot individu s molt eximi en fora,de manera que els barons posen a prova el vigor que posseeixen.

Tanmateix, al cinqu s hora que un bar sen recordi del matrimoni

i cerqui una prole de fills per lesdevenidor,i al sis respecte a totes les coses un bar assenta el capi ja no vol emprendre com abans accions intils.

Aleshores, al set septeni la ment i la parla sn molt exmies,i tamb al vuit entrambds sn ja catorze anys,

i al nov encara s capa, per la seva s una parlai una sabiduria ms tova, respecte duna magna excelncia.

Aleshores, si al dcim hom haguera arribat, omplint la mesura,no a deshora obtindria la moira de la mort.

31

De bon antuvi preguem a Zeus rei Crnidaque una sort i una glria benigne acompanyi a aquestes lleis.

33 Nom de naixena de Mimnerm, que usa Sol de manera retrica.


20/48

Sol20

33

No nasqu Sol qual bar reflexiu i ponderat,doncs encara que un du li oferia el profits, ell no ho acept,

i malgrat bolei una gran red no arrosseg una peaenvejable, car estava mancat de coratge i de braons a un temps;

i s que si haguera arribat a exercir poder, aprs de prendre abundant riquesai fer de tir dels atenesos per un sol dia,

sa carn haguera estat escorxada i sa estirp, triturada34.

36

Jo, dall que adquir per mor delpoble, qu declin rebre abans?

potser aix ho testimoniar en el tribunal del Tempsla gran mare de les deitats olmpiques,

la millor, la negre Terra, de la qual jo altrehorallev les fites clavades per molts indrets,

i si b abans era serva, ara s lliure,doncs a molts que foren venuts uns sense justcia,

altres justament, els retorn a Atenes, ptria criadapels dus, i tamb als que fugiren per causa duna

apressant carestia, que ja no parlaven dialectetic de tant que anaren errvols per molts indrets:

tanmateix, a aquells que rebien un maltracte serviltemerosos pel carcter de sos amos,

els he fet lliures. Aix mateix ho realitzcollant per igual al poder la fora i la

justcia, i men sort tal i com promet;certament, prescriv lleis igualment per als dolents com

per als decents, engalzant a casc una justciadreturera. Un altri que com jo hagus prs el centre,

en cas que fora un bar pervers i cobdicis,no hauria contingut el poble: i s que si jo hagus perms

ho que aleshores complaa als dun bndol,i endems ho delibers amb els seus adversaris,

aquesta ciutat hagus estat detestada per molts barons,

34 (Sol) compos aix, que la massa i els depravats deien respecte dell (PLUT.VitSol.XV).


21/48

Versos grecs 21

motiu pel qual, emprenguent un combat per tot arreu,em regir com un llop en mig de molts gossos.

ESTESCOR FRAGMENTS(numeraci pertanyent a diverses edicions; entre parntesi edici de PAGE)

184 (54)

[. . .][. . .]

.

Prop lextrem oposat de la illustre Ertia35[Ertia36 don a llum a Euriti37],

cbit els inesgotables brolls del riu Tartesidargentina soca-rel,

a linterior duna gruta.

S.8(56 B [dd. PAGE])[. . .]

. . .] [] [ ]

] [][] 38.

35 Regi identificable amb lactual Somlia i Eritrea. s des daquesta regique la hespride Ertia i son nad, Euriti, travessen la mar i tot el mn conegutfins arribar a una illa (actual Hispnia), que daleshores en seria anomenada

Ertia (La Roja), en el seu honor.36 Ertia sembla que s una Hespride (La Roja), nom amb el qual esdenominava la terra on vivia Geriones i que molts identifiquen amb Hispnia. Ams, lilla de les Hesprides i Hispnia sembla que s una mateixa cosa.

37 Euriti s fill de la hespride Ertia, i, junt al gos Orto acabar essent elbouer de Gerones.

38 El terme s tamb la forma en dialecte dori (apart de laforma participal de datiu).


22/48

Estescor22

[Havent superat les]onades de la profunda mar, arribaren39

a una illa dels dus, bellssima,all on les Hesprides posseeixen

cases cobertes dor.

S.17 (55)

, ,[],

,

, ,

, [].

Aleshores lHiperinida sencab a la copa daurada

per tal que, havent travessat per damunt dOce,el retorns, en favor de la sacra profunda

nit obscura, junt a sa mare i junt a sa legtima esposai sos estimats fills40,

i ell, el fill de Zeus, es dirig amb sos peusvers un predi ombrejat per llorers []41.

S.10

[. . .]

[. . .] ; , [ ] [],

39 Se suposa que sn Hracles i algn acompanyant (Hlios?), en el momentde passar de Lbia (frica) a Ertia (Hispnia). Cf. APOLODORII 5,10.

40 La mare dHlios s la titnide Tia, i la seva legtima esposa pot serPerseis, amb qui tingu Circe, Eetes, Pasfae i Perses.

41 El fragment narra el passatge en que Hracles ha estat conduit per Hliosdes de Lbia a Ertia (Hispnia), i lheroi es disposa a trobar els bous deGerones. Mentre, es fa de nit (vegis fr.12 de M IMNERM).


23/48

Versos grecs 23

[], . [. . .].

[] dun [dest] dolors;per, oh amic!, a ta mare Calrroe

i a lestimat dAres,Crisaor, [deixars sens descendncia]42.

S.11(56 D [dd. PAGE])

[ . . .];

' [43[

[ [

[ ,[. . . ,

[ [ 44

[, [. . .

[. . . [. . .

[ 45[ ;

[, [],

[] [, [] [,

[ [

[. . . [ . . .

, [][ ] ] [] [] []

42 Crisaor (fill immortal de Posid i la medusa Gorgo) i Calrroe (ocenide)sn els pares de Gerones. Aquestes paraules, dirigides a Gerones, sembla quesn pronunciades pel seu bover Euriti, i no pas per Menetes, el pa stor dHades.

43 Forma dria equivalent a .44 Forma dria equivalent a .45 Sentn com a contracci de infinitiu aorist del verb .


24/48

Estescor24

]!] [] [], ,

][. . . . [. . .]

[ agafant-li els genolls] amb sos braos;per en resposta li profer

el poders brot de Calrroei limmortal Crisaor:

Mostrant-me la glaadora mort

no pretenguis espantar mon nim viril,ni tampoc [ten ocupis massa de mi],

perqu, si en efecte sc destirp immortali exempt de vellura com per participar de la vida

a lOlimp,[ms] millor [afrontar la contesa],

i [no haver de suportar] la ignomniai [la vergonya]

dhaver pressenciat com se mend els bouslluny de les nostres estables;

endems, oh amic, si per cas el que em resta per endavants arribar a la vellura

i viure entre els efmers,separat dels benaurats dus,

aleshores s per a mi molt ms noble sofrirall que s del fat

que no (sofrir) jo, el fill de Crisaor,els blasmes [contra mi]

i contra tot el meu futur llinatge:que aix no resulti grat als

dus benaurats!Sens dubte que jo, per cura dels meus bous, en cap moment

defugir a Ares,

[ans perseguir] la glria!.

S.13 (56 C [dd. PAGE])

. . .] , [] ] [] ,

. . . ] [


25/48

Versos grecs 25

] [] [[. . .] . . .

jo, dissortada i de malparir i que he sofert misries,

[suplicant-te], Geri, tagafo dels genolls:si alguna vegada the tingut damunt duna mamella

[].

S.14(56 A [dd. PAGE])

. . .] ; ]

] ]

] ] [

] ] [] [. . .].

i tu] continguet al costat de Zeus,rei de tot46;

just aleshores la glaucpide Atenadigu perspicament avant qui s son intrpidoncle patern, menador de cavalls:

Ves fent memria de la promesaque preestablires:

que no pretens [salvar] Gerones de la mort.

S.15(56 E [dd. PAGE])

. . .] []] [. . .

][] [. . .] , []

[ . . .] []

, []

[] []

46 Aquestes paraules sn dites, segurament, per Posid a Atena.


26/48

Estescor26

. []

; [

[ , [

, [][, 47 [,

[. . .

[No havia descapar] duna abominablemort []:

mantenint damunt del cap (la sageta) untadaamb sang [metzinosa] i bilis

torments de la destructora Hidrade coll virolat, amb sigil i molt

arterament, aquesta se li endins al fronti esquin carn i ssos

per determini duna deitat.En efecte, la sageta sintrodu de cap a cap per

la coroneta del crani;i aleshores es tac amb la porpra sang

la cuirassa i els membres mortals48,i Gerones dobleg el coll

de gairell, com quan un cascall,un cop malmesa son delicada tija,

de sobte deixa caure damunt el fullam [son perigoni].

S.19 (51)

,

.

I prenent com si fos una copeta la jerrade tres ampolles de capacitat,

certament, begu contenint lal49 all que li havia preparat

47 Forma dria de .48 Gerones, emper, no sabia del cert si era mortal o immortal (Vegis fr.11).


27/48

Versos grecs 27

Folos amb barrejadissos.

38 BCGRPLICA DE IOCASTA(P. Lille 76 A II + 73 I).

,

,

,

, [] .

, , ,

, [],

[] []

[] 50

. !, []51 [

[ ], 52,

[].

53;

49 Aquesta acepci del verb = s vlida segons J. M. PABN,i aqu tendria el sentit de beur el barrejads tot duna, o sia, sense prendreaire.

50 Potser cal conjecturar aqu el terme .51 Potser aqu caldria conjecturar el terme .52 Forma potica de linfinitiu .53 Sentn aquest terme com a infinitiu del verb , i no com a forma

inusitada del mot , ja que en aquest cas noms podria serlacusatiu singular, per resulta que la preposici que lacompanya regeix


28/48

Estescor28

[],

,, , []54

, []55

[].

[] , [] , [. . .] ,

[] [], [][ . . .

Als meus dolors no mhi afegeixis feixuges preocupacions,i no manuncis

pel futur espectatives oneroses,que, igualment, els dus immortals

no establiren per sempre damunt la sacra terrauna disputa contnua per als mortals,

i no pas tampoc un amor,ans cada [dia] uns dus provoquen

la perplexitat dels homes.Tanmateix, no arribis a lextrem del teu art oracular,

sobir Apolo que obres de lluny,i si que jo hagi de veure els meus fills morts un per m de laltre

est predestinat, en tant ho filaren les Moires,que ara mateix marribi lacompliment de labominosa mort

abans de veure amb dolor, algun dia, aqueststristos i lamentables [esdeveniments]:

mos fills morts dins les cambresi la ciutat assetjada.

Per au, fills!, aquestes sn amables [cures]per als meus designis, car us proposo una soluci:

que lun habiti cbit les corrents de Dirce conservant les hisendes,i que laltre marxi, posseint emper

totes les pertinences i tot lor del vostre estimat pare.Que aquell a qui li toqui

sempre cas genitiu, i mai acusatiu; en canvi, no hi ha cap inconvenient en queuna preposici de genitiu regeixi un infinitiu.

54 Aqu potser cal conjecturar el verb .55 Aqu sopta per conjecturar .


29/48

Versos grecs 29

en sort sigui el primer en quant a fer la partici;en efecte, crec que aix

ens alliberaria duna maleida astrugana,junt amb els consells del div profeta56,

si per cas, com a novetat, el Crnida [mira per] el casal i la viladel sobir Cadme,

i no te predeterminatque es perllonguin per molt de temps les ms funestes [desgrcies]

per a la nostra generaci.

Aix enraon la defica dona, avisant-los amb toves paraules,[dissuadint] als seus fills de la disputa en les cambres,i tamb (ho feia) alhora lharspex Tirsies, i ells foren convenuts.

56 s a dir, amb lajut de Tirsies.


30/48


31/48

Versos grecs 31

sers la meua aliada.

192 (2)

[Vine] a mi, aqu, des de Creta, a aquest sacretemple: hi ha un predi [de pomeres]60 agrads

[a la vista, certament], i tamb altars fumejatsper lencens;

tamb aqu un aigua fresca remoreja per entre les soquesdels pomers, i lindret ombreja amb tot

de rosers, i la letargia de les zumzejantsfulles traspua61.

Tamb aqu una prada amb pastures pels cavalls ha brostatamb flors primaverals, i els meliflus

ventijols airejen [],[].

Un cop hagis collit [garlandes] aqu mateix, tu, Cipris,dins les daurades copes, havent-lo mesclat

delicadament per als festeigs62, dna a beureel nctar [a aquelles companyes meves, i tamb teves].

193 (5)[Cipris i] Neredes!, concediu-me que

[mon germ] arribi a aqu inclume,[i all que] en son nim vulgui que sesdevingui,

[tot], sigui-li acomplert,[i all en que abans] sequivoc, que li ho perdoneu tot,

[i per] als seus [amics], que esdevingui joia,[per dolor] per als seus enemics, i que no hi hagi per a nosaltres

ni una sola [calamitat].Alhora, a [sa germana] tan de bo volgus fer-la

[partcip] de la seva estimaci, i la trista angoixa[li marxs, no] mortificant-se ms per coses passades.

60 Sadopta la lectura (de pomeres).61 Sadopta la lectura .62 Sentn el terme com a datiu final.


32/48

Sapfo32

194 (15b)

Cipris, que et trobi el ms amarga63 possiblei que (aquesta), Drica64, no es jacti referint

aix: que (ell)65 vingu una segona vegada a pelseu delerejat sexe.

194 (15b)

Cipris, que te encuentre lo ms amarga posibley que (sta), Drica, no se jacte refiriendo

tal cosa: que (l) vino una segunda vez a porel ansiado sexo.

195 (16)

Uns, que lexcrcit66de cavalleria, altres, que el dinfanteria,i altri diuen que la flota naval s el ms bell

damunt la negrosa terra, per jo, all que homdesitja.

De fet, una intelligncia habilidosa pot operar per completcom tot all, car aquella tan saquejada67,

beutat dels humans, Helena, aprs dabandonara aquell bar en tot excellent,

marx navegant devers Troia,i ni de son fill ni de sos pares senrecord

en absolut, si b lextravi[Cipris].

[].[] a la lleugera [].

[Aix] fa que menrecordi ara dAnactria,car no est present:

della voldria veure son encantador balandreigi el brillant resplandor68 en el seu rostre,

63 Sadopta la lectura .64 Sembla que es tracta de la mateixa dona que Herodot anomena Rodopis.65 Se suposa es refereix al germ de Safo, anomenat Caraxo segons

HERDOT II 135.66 Del terme esdev el lesbi .67 Sentn el participi com pertanyent al verb .


33/48

Versos grecs 33

abans que les carrosses dels lidis i a aquestos lluitant a peuamb ses panplies.

195 (16)

Unos, que el ejrcito de caballera, otros, que el de infantera,y otros dicen que la flota naval es lo ms bello

sobre la pardusca tierra, pero yo, aquello queuno desea.

De hecho, una inteligencia habilidosa puede operar por completo

como todo aquello, pues la muy saqueadabeldad de los humanos, Helena, tras abandonar

a aquel varn en todo excelente,march navegando hacia Troya,

y ni de su hijo ni de sus padres se acorden absoluto, si bien la extravi

[Cipris].[].

[] a la ligera [].[Ello] hace que me acuerde ahora de Anactoria,

pues no est presente:de ella querra ver su encantador bamboleo

y el brillante resplandor de su rostro,antes que las carrozas de los lidios y a stos luchando a pie

con sus panoplias.

199 (31)

A mi em sembla que s equiparable als dus69aquell bar que davant teu

saseu i que, mentres devora li parlesdolament, tescolta subjugat70,

igual que mentres rius amb encant: aix, sens dubte, a mi

68 La forma elica equival a .69 En efecte, equiparable als dus en benaurana per haver rebut en

matrimoni (se suposa que el poema s un epitalami) una dona semblant. De fet,s un altre recurs de lloa indirecte, i el sentiment que traspua de la personalocuens es una mescla denamorament reverencial i impotncia.

70 O tamb tescolta amb el cap cot.


34/48

Sapfo34

estremeix71 mon cor dintre la pitrera,car aix que miro vers a tu per un instant, aix que a mi,

tot i volguent-te parlar, res endins meu mho permet ja,

sin que, la llengua, en silenci72, [se mesberl]73, i alhorauna subtil flama ha lliscat sota la meva pell,

i no veig res amb mos ulls,i em bategen les odes,

i una suor freda em regalima74, i una tremorem pren tota, i em quedo tan pllida com

lherbei, i per restar morta em sembla que a mipoc em falta.

No obstant, cal afrontar-ho tot, car [tamb la mancana]75.

199 (31)

A m me parece que es equiparable a los diosesaquel varn que frente a ti

se sienta y que, mientras de cerca le hablasdulcemente, te escucha subyugado,

igual que mientras res con encanto: ello, sin duda, a m

me sobrecogi el corazn en el seno,pues as que miro hacia ti por un instante, as que a m,aun querindote hablar, nada en mi adentro me lo permite ya,

antes bien, la lengua, en silencio, [se me quebr], y al tiempouna sutil llama se ha deslizado bajo mi piel,

y no veo nada con mis ojos,y me palpitan los odos,

y un sudor fro se me desliza a cercn, y un temblorme apresa toda, y me quedo tan plida como

el cspede, y para quedar muerta me parece que a mpoco me falta.

Sin embargo, hay que arrostrarlo todo, pues [tambin la carencia].

71 Sentn el terme com aorist del verb .72 Sentn el terme com a forma elia de ladverbi .73 Sentn el terme com a aorist del verb .74 Sadopta la lectura .75 Aquest darrer vers del fragment sembla formar part de la font, i no pas del

poema de Sapfo.


35/48

Versos grecs 35

200 (34)

Els estels girientorn la bonica llunade bell nou apaivaguen sa lumnica figura

quan, plena al mxim, rellueix[damunt tota] la terra [].

200 (34)

Los astros justo en redor la bella luna

de nuevo ocultan su lumnica figura,cuando, llena al mximo, resplandece[sobre toda] la tierra [].

203 (44)

[]Cipro[genea], [],

arrib lherald [],Idao [], velo missatger,

[],i de lestranya sia [] glria imperidora:

Hctor i sos companys duien a la de torntils ullsdes de Teba de Plcia76[],a la tendre Andrmaca, en les naus, per damunt del salat

pontus, portant amb si77collars dor ipurpuris cinyells [], variada bijuteria

i una innumerable coberteria argentada.Aix parl, i sal enrgicament lamat pare (dHctor),

i la notcia arrib als seus sers estimats travs la vasta ciutat;dimmediat, els ilinidas, entre carros de bones rodes

concurrien amb vasos sacrificials, i pujava tota la gentadade mullers78, i amb elles una verge [de femenils turmells],

i, per separat, al seu torn, les filles de Priam (pujaven)

amb cavalls, i els barons solters passejavenensems els carros [], i amb magnificncia [],

76 Teba de Plcia, ciutat de la planura de Msia, ptria dAndrmaca.77 Sentn com a participi perfet del verb .78 Se suposa que pujaven a la ciutadella, per veure arribar Hctor i

Andrmaca.


36/48

Sapfo36

[] els aurigues [],[].

[] semblants als dus,

[] [la gentada vers el temple]79 sagrat [ben atapeda]es dirigeix, [i Hctor amb els seus] cap a Ili,

i una melodiosa caramella i el tritlleig dels crtals[amb una ctara]80 es confon81, i, de seguit, unes donzelles

cantaren una sacra melodia [amb veu atiplada]82,

i arribava fins al terla clamor divinal [],i per tot el caminoi atravs hi havia [],

crteres, plteres, [],mirra, csia i olban mesclat,

i les dones ms ancianes voltaven amb el rumor,i tots els barons cridaven un jois i preclar

paian invocant a lAssagetador, de bona lira,i un himne a Hctor i Andrmaca, en tant que parells als dus.

203 (44)[]

Cipro[genea], [],arrib el heraldo [],

Idao [], veloz mensajero,[],

y de la extraa Asia [] gloria imperecedera:Hctor y sus compaeros traan a la de torntiles ojos

desde Teba de Placia83[],a la tierna Andrmaca, en las naves, por cima el salado

ponto, llevando consigo84 collares de oro ypurpreos cintos [], variada bisutera

e innumerables cubiertos argnteos.

79 Sadopta la conjectura .80 Sadopta la conjectura .81 El terme prov del verb .82 Sadopta la lectura .83 Teba de Plcia, ciutat de la planura de Msia, ptria dAndrmaca. 84 Sentn com a participi perfet del verb .


37/48

Versos grecs 37

As habl, y levantose enrgicamente el amado padre (de Hctor),y la noticia lleg a sus seres queridos travs la vasta ciudad;

de inmediato, los ilinidas, entre carros de buenas ruedasconcurran con vasos sacrificiales, y suba todo el gento

de mujeres85, y con ellas una virgencita [de femeniles tobillos],y, por separado, a su vez, las hijas de Pramo (suban)

con caballos, y los varones solteros paseabancon los carros [], y con magnificencia [],

[] los aurigas [],

[]. [] semejantes a los dioses,

[] [el gento hacia el templo]86 sagrado [bien prieto]se dirige [y ] hacia Ilin,

y un melodioso caramillo y el taido de los crtalos[con una ctara]87 se confunde88, y, a continuacin, unas doncellas

cantaron una sacra meloda [con voz atiplada]89,y llegaba hasta el ter

el clamor divinal [],y por todo el camino a travs haba [],

crteras, fuentes, [],

mirra, casia e incienso mezclado,y las mujeres ms ancianas rulaban con el rumor,y todos los varones gritaban un gozoso y preclaro

pen invocando al Flechador, de buena lira,y un himno a Hctor i Andrmaca, en tanto que parejos a los dioses.

204 (47)

I Eros sacssej mosinstints com vent que, mont atravs, arremet contra una alzina.

85 Se suposa que pujaven a la ciutadella, per veure arribar Hctor iAndrmaca.

86 Sadopta la conjectura .87 Sadopta la conjectura .88 El terme prov del verb .89 Sadopta la lectura .


38/48

Sapfo38

204 (47)

Y Eros sacudi misinstintos cual viento que, monte a travs, arremete contra una encina.

206 (49)

Jo estava molt desitjosa de tu en altre temps, Atis;(malgrat) trobava que per a mi eres una nena petita i sens encant90.

206 (49)Yo estaba muy deseosa de ti en otro tiempo, Atis;

(aunque) encontraba que para m eras una nia pequea y sin encanto.

211 (55)I, un cop morta en aquell indret, jamai ms menrecordar de tu,

i aprs daleshores no et restar res, car no participes de les rosesde les de Piria, sin que, invissible i dins la casa dHades,

deambulars entre despulles dels obscurs difunts.

211 (55)

Y, una vez muerta en aquel lugar, nunca ms me acordar de ti,y despus de entonces no tendrs nada, pues no participas de las rosas

de las de Pieria, sino que, invisible y en la casa de Hades,deambulars entre despojos de los obscuros difuntos.

213 (81b)

Tu, oh Dica, [al fer mostra]91 de tos encantadors tirabuixons,lleva-li les tijes a tes corones alant-les amb tes tendres mans,

[car] a la ben florida li va b, i les benaurades Grcies,

90 No obstant, un altre lectura seria jo estava molt desitjosa de tu en altretemps, Atis: (perqu) trobava que eres una nena petita per a mi i sense grcia,en el benents que sense grcia vol dir no apte per a donar les grcies delmatrimoni, o sia, massa nena per a compartir sexe amb un mascle. Aix hointerpreta PLUTARCErtic (Moralia 751D).

91 Sadopta la lectura , en tant que infinitiu aorist 2n en veu mitjadel verb .


39/48

Versos grecs 39

ats que ella s ms [preeminent], saparten, en efecte, de les no coronades.

213 (81b)

T, oh Dica, [al hacer muestra] de tus encantadores bucles,sbele los tallos a tus coronas levantndolas con tus tiernas manos,

[pues] a la bien florida le va bien, y las dichosas Gracias,en tanto ella es ms [preeminente], se apartan, pues, de las no coronadas.

PNDAR OLMPICA IIATER AGRIGENT, VENEDOR AMB EL CARRO

Himnes senyors de la frminx!:a qu du, a qu heroi o a qu bar celebrarem?Cert que Pisa s de Zeus, per la Olimpadala institu Hracles com a primcia duna batalla.A Ter, doncs, per sser vencedor de quadrigase li ha de lloar s el just en consideraci dels hostes,baluard dAgrigent,primor de recta autoritat i danomenats pares,

els quals aprs de patir molt en son nim

prengueren sacre estatge cbit el riu, i de Siclia erenull, ja que un E provident els assisteixafegint riquesa i encant a ses innates virtuts.Per, oh Croni, criatura de Rea!, setial del Olimp que forneixesdentre els premis el capcer a la conca de lAlfeu;ablanit pels cntics,benvol, de sa quintana cuida, i tamb de la prole que a ellsels naixer en lendavant, car dall fet,fos en justcia o contra justcia,el Temps, pare de tot, no podria haver deixatinacabada la fi de cap acci,

si no, junt amb la benaurada mort esdevindria loblit.I s que per influx dels prcers la perniciosa afliccimor sotmesa,sempre que el designi dun du els hi enviadels amunts felicitat excelsa. Que li segueixi doncs una mencia les ben entronitzades donzelles de Cadme


40/48

Pndar

que tantssim patiren,mes una sofrena pregona defalleixdavant bondats ms poderoses:viu a lOlimp, mal que fou morta per lesclatdun raig, la cabelluda Smele, perqu lamades de sempre Pallasi Zeus Pare, per ms encara lama son fill, el portaheura;

tanmateix, tamb com a menci, en el mar,junt a les martimes donzelles de Nereu, vida imperible

a Ino li ha estat assignada per tot el temps en torn.Del cert que, dentre els humans almenys, no sha fixatfi qualcuna a la mort,ni el plcid dia, fill del sol, quandacord a una inconsumible bondat finirem:les corrents sn diferents segons el temps,i el benestar, dhuc entre fatigues, a uns barons els hi arrib.

Aix s com la Moira, que mant la benvola sort ancestral daquests junt[amb una defica felicitat,

sobre ella tamb pesars afegeix: mudable s segons el moment;a partir daix precisament, a Laios el mat son fatdic fillquan sel trob, i all avantdit a Pitamb antic preg sacompl,per ats ho vei la perspica Erniaaniquil sa bellicosa estirp mitjanant recproca matana;no obstant, aprs que caigus Polinices hauria de restar Tersandre,en els certmens jovenvolsi a les batalles de guerraestimat, plan Adrastida, salvfer per a son casal;daqu que, com larrel participa de la llavor, conv queal dEnesidamli trobem tamb la lira dencomistics sons;

puix que no noms a Olmpia ell mateix

havia rebut distinci, sin tamb a Pit; a son germ cohereu,en lIstme, les afables Grcies liconcediren les flors de les quadrigues de dotze estadis,i lobtenir xitgustant de la contesa dilueix la bajaneria.Del cert la riquesa que ha estat afaionada amb virtuts


41/48

Versos grecs 41

concedeix oportunitat duna cosa i daltre,car amaga una pregona inquietud ferstega,

[tot i essent] un astre lluent, un estimadssimllustre pels barons; i si hom que la posses sabs lesdevenidor,[sabria] que, un cop mort, alhora les entranyes protervioses es despleguen

[devers el cstig,perqu el crim [coms] en aquest regne de Zeusel condemna sota terra alg, mitjanant una sentnciaamb discursos, per causa duna hostil necessitat.

En canvi, sempre amb iguals nits,fruint dun igual caliu en els dies, una vidams plcida els prcers acullen, sens remoureel sl durant lapogeu de son brani laigua marina, estril, inhspita, sin que, entre honorsde dus, els que es complaen amb els lleials juramentscomparteixen una eternitat exempta de llgrimesaltres emper carreguen amb aterridors treballs,

ara b, quants gosaren per tres voltesen ambds costats preservar son nima, apartats del tot de la injustcia,marxaren pel cam de Zeus, ms enll dela fortalesa de Cronos: all, lilladels Benaurats oceniquesaures lairegen en torn, i una ofrena dor cremael de terra [es nodreix] grcies als esplendents arbres,mentre que laigua nodreix altres coses:amb rotllanes entrellacen ses mans i ses corones

mercs als rectes consells de Radamant,a qui, [per sser] un magne i diligent assessor, te amb s son pare,lesps de tota cosa, el de Rea, possedor del ms elevat tron.Peleu i Cadme sn considerats entre aquells,i Aquileu: grcies a sa mare, aprs que[aquesta] persuad amb precs el cor de Zeus,

aquell abat Hctor, de Troia esvelt pilar imbatible,i a Cicne lliur a la mort,com al fill etop dEos. Moltesrpides sagetes tinc sota laixella,dins el buirac,parlants pels intelligents, si b la majoria fretura


42/48

Pndar

dintrprets. El savi moltes coses les sap per natura,per els que les aprengueren, qual corbsvids de verborrea grallin vanament

en front lau divina de Zeus.Tensa ara larc devers un objectiu, au, nim meu!, a qui de tendreentranya disparem de nou enviant-ligloriosos dards?Ests sobre Agrigent de ben segurpronunciar una sentncia jurada amb nim lleial:

Cap ciutat no pogu parir, almenys en cent anys,un bar ms benefactor, amb sentimentsms amables i de m ms lliberal que Ter.A la lloana emper ens port lafartament,que no es troba mitjanant la justcia, sin junt als barons llibertins,que delejant lamagatall per poder murmurejar soposa a les noblesaccions dels prcers: perqu la sorra ha defugit ja el compte,tanmateix, quants favors dispos aquell per a altrisqui podria exposar-los?

PNDARO OLMPICA IIATERN AGRIGENTINO, VENCEDOR CON EL CARRO

Himnos dueos de la frminge!:a qu dios, a qu hroe o a qu varn celebraremos?Cierto que Pisa es de Zeus, pero la Olimpadala instituy Heraclescomo primicia de una batalla.A Tern, pues, por ser vencedor de cuadrigase le debe loar es lo justo en consideracin de los huspedes92,baluarte de Agrigento,primor de recta autoridad93 y de renombrados padres,

92 Pndaro recuerda que el canto triunfal es algo debido a los asistentes a lacompeticin, pues, en tanto que espectadores, lo esperaran como magnficocolofn a las pruebas deportivas. Es de este modo, pues, como el poetareivindica la conveniencia de su arte, no slo por el hecho de que el epiniciootorga lustre al vencedor, sino tambin porque su representacin en el propiolugar del agn hace las delicias de los asistentes a los Juegos, huspedes deOlimpia.


43/48

Versos grecs 43

quienes tras padecer mucho en su nimotomaron sacro alojamiento cabe el ro, y de Sicilia eranojo, ya que un En providente les asisteaadiendo riqueza y encantoa sus innatas virtudes.Pero, oh Cronin, criatura de Rea!, sitial del Olimpo que repartesde entre los premios el culmen a la cuenca del Alfeo94;ablandado por los cnticos,benvolo, de su campia cuida, y tambin de la prole que a ellos

les nacer en adelante, pues de lo hecho,fuere en justicia o contra justicia,el Tiempo, padre de todo, no podra haber dejadoinacabado el fin de ninguna accin,si no, junto con la dichosa muerte sobrevendra el olvido.Y es que por influjo de los prceres la perniciosa afliccinmuere domeada,

siempre que el designio de un dios les envade lo alto felicidad excelsa. Sgale pues una mencina las bien entronizadas doncellas de Cadmoque padecieron grandemente,mas un hondo pesar sucumbeante bondades ms poderosas:vive en el Olimpo, aunque fue muerta por el estallidode un rayo, la melenuda Smele, porque la amadesde siempre Palasy Zeus Padre, pero an ms la ama su hijo, el portayedra;

asimismo, tambin como mencin, en el mar,junto con las martimas doncellas de Nereo, vida imperecederaa Ino le ha sido asignada por todo el tiempo en torno.Del cierto que, de entre los humanos al menos, no se ha fijadofin alguno a la muerte,ni el apacible da, hijo del sol, cuando

conforme a una bondad indestructible feneceremos:las corrientes son diferentes segn la vez,

93 El sintagma de recta autoridad corresponde al adjetivo , quetambin podra traducirse con una subordinada adjetiva como que endereza su

polis.94 La cuenca del ro Alfeo es precisamente la villa de Olimpia.


44/48

Pndar

y el bienestar, incluso entre fatigas, a unos varones les lleg95.

As es como la Moira, que mantienela benvola suerte ancestral de stos96 junto con una defica felicidad,sobre ella tambin pesares aade: mudable es segn el momento;a partir de ello mismo, a Layo lo mat su fatdico hijocuando se lo encontr, y lo predicho en Pitncon antiguo pregn cumpliose,

pero como lo vio la perspicaz Eriniaaniquil su belicosa estirpe mediante recproca matanza;

no obstante, despus que cayera Polinices habra de quedar Tersandro,en los certmenes juvenilesy en las batallas de guerraestimado, retoo Adrastida, salvfero para su dinasta;de ah que, como la raz participa de la semilla, conviene queal de Enesidamo97le hallemos tambin la lira de encomisticos sones;

puesto que, no slo en Olimpia l mismohaba recibido distincin, sino tambin en Pitn; a su hermano coheredero,en el Istmo, las afables Gracias leconcedieron las flores de las cuadrigas de doce estadios,y el obtener xitogustando de la contienda diluye la insensatez.Del cierto que la riqueza que ha sido engalanada con virtudesconcede oportunidad de lo uno y lo otro98,pues esconde una profunda inquietud montaraz,

[aun ser] un astro reluciente, un estimadsimolustre para los varones; y si alguien que la poseyera supo el porvenir,[sabra] que, una vez muerto, al momento las entraas protervas se

[despliegan hacia el castigo,porque el crimen [cometido] en este reino de Zeuslo condena bajo tierra alguien, mediante una sentenciacon discursos, por causa de una hostil necesidad.

95 Estos varones deben de ser los hroes que fueron acogidos en la Isla delos Bienaventurados, por cierto, a los que Pndaro menta poco ms adelante.Otra opcin es entender que se refiere a la estirpe de Tern.

96 Se refiere a la estirpe de los Emmnidas, de la cual Tern era miembro.97 ste es el propio Tern.98 Es decir, la oportunidad de ser insensato o la de no serlo.


45/48


46/48

Pndar

de intrpretes. El sabio muchas cosas las sabe por naturaleza,pero quienes las aprendieron, cual cuervosvidos de verborrea graznen vanamente

frente al ave divina de Zeus.Tensa ahora el arco hacia un objetivo, vamos, nimo mo!, a quin de tiernaentraa disparamos de nuevo envindolegloriosos dardos?Extendido sobre Agrigento de buen seguropronunciar una sentencia jurada con nimo leal:

Ninguna ciudad pudo haber parido, al menos en cien aos,un varn ms bienhechor, con sentimientosms amables y de mano ms liberal que Tern.

A la alabanza empero nos llev el hartazgo,que no se encuentra mediante la justicia, sino junto a los varones libertinos,que anhelando el escondrijo para poder murmurar se opone a las noblesacciones de los prceres: porque la arena ha rehuido ya la cuenta,asimismo, cuantos favores dispuso aqul para otrosquin podra exponerlos?

PNDAR OLMPICA XIVAASPIC ORCOMENI, VENEDOR A LESTADI

Del Cfis les correntsobtinguereu, vs que habiteu un rabeig desvelts poltres,oh, Grcies!, clebres regentsde la nutrida Orcmen!, zelladores de lantig casal Mnies!103:escolteu, puix que us invoco!, car merc a vs tot el joisi agrads es desferma per als mortals,sia hom savi, bell o un illustre bar.I s que els dus sens les Grcies no encarreguenagenar cors ni festeigs, per b que de tota obraen el cel sn repartidores, al haver establert son tron

junt a Piti Apolo, dauri arc:letern rang de son Olmpic Pare veneren(, emper).Oh, sobirana glae!,i Eufrsine, amiga de cntics!, filles del ms poders

103 Aquest s el casal dEs i de Json de Yolcos.


47/48

Versos grecs 47

dentre els dus!, ateneu-me ara!, i Talia,amant de cntics!, que mirares per aquest seguici quan, per motiu duna

[benvola sort104,caminava amb lleugeresa cert que al mode lidi i entre exercicisanaren105 cantant a Aspic,perqu lestirp Mnia s vencedora a Olmpiagrcies a tu!106 Ves ara a la casa dels murs negresde Persfona, Eco, a dur la notcia a son anomenat pare,i, aix, tantost hagis vist a Cleodam, digue-li que, a son fill,

cbit les reputades valls de Pisa,(Talia) coron sa jove cabellera amb les tijes dels augustos certmens107.

PNDARO OLMPICA XIVAASPICO ORCOMENIO, VENCEDOR EN EL ESTADIO

Del Cfiso las corrientesobtuvisteis, vosotras que habitis un remanso de esbeltos potros,oh, Gracias!, clebres regentasde la nutrida Orcmeno!, celadoras de la antigua estirpe Minias!:escuchad, ya que os invoco!, pues merced a vosotras todo lo gozosoy agradable se desata para los mortales,sea uno sabio, bello o un ilustre varn.Y es que los dioses sin las Gracias no encarganaderezar coros ni festejos, antes bien, de toda obraen el cielo son repartidoras, al haber establecido su tronojunto a Pitio Apolo, de ureo arco:el eterno rango de su Olmpico Padre veneran(, empero).

Oh, soberana glae!,y Eufrsine, amiga de cnticos!, hijas del ms poderosode entre los dioses!, atendedme ahora!, y Tala,amante de cnticos, que miraste por este cortejo cuando, con motivo de

104 s a dir, la victria dAspic a Olmpia.105 La forma verbal , aorist 2n actiu de (anar, venir), podria

ser tamb de 1a persona del singular, amb el qual Pndar es referiria a s mateix:cert que al mode lidi i entre exercicis an jo cantant a Aspic.

106 Pndar exposa la seva gratitud a la dea, que lajud, a ell i al seu cor,quan es dirigien a Orcmen i, mentre, assaijaven per a la representaci.

107 s a dir, les tijes dOlmpia: tijes de murtra, smbol de la victria.


48/48

Pndar

[una benvola suerte,andaba con ligereza cierto que al modo lidio y entre ejerciciosfueron cantando a Aspico,porque la (estirpe) Minia es vencedora en Olimpiagracias a ti! Ves ahora a la casa de muros negrosde Persfona, Eco, a llevar la noticia a su renombrado padre,y, as que hayas visto a Cleodamn, dile que, a su hijo,cabe los reputados valles de Pisa,(Tala) coron su joven cabellera con los tallos de los augustos certmenes.

versos griegos arcaicos (fragmentos de arquíloco, mimnermo, solón, estesícoro, sapfo, píndaro),...

Documents