versión en pdf para imprimir

120
N 6 eus e a 33 08/ / 005 8:5 ga

Upload: vukhanh

Post on 07-Feb-2017

283 views

Category:

Documents


13 download

TRANSCRIPT

Page 1: Versión en PDF para imprimir

N 6 eus e a 33 08/ / 005 8:5 g a

Page 2: Versión en PDF para imprimir

IBAÑEZ, Maite.Burdinaren industria / Maite Ibáñez, Mª José Torrecilla, Marta Zabala ;

argazkiak, Santi Yaniz - [Donostia-San Sebastián] : Gipuzkoako Foru Aldundia,Kultura, Euskara, Gazteria eta Kirol Departamentua, D.L. SS-752/2001

p. : il. col. y n. ; 30 cm. - (Bertan ; 16)Texto en euskera, castellano, francés e inglés. - Bibliografía. - ÍndiceISBN 84-7907-333-0

1. Ferrerías – Gipuzkoa - Historia 2. Siderurgia – Gipuzkoa - Historia I. Torrecilla, Mª José II. Zabala, Marta II. Yaniz, Santi, il.III. Gipuzkoa. Departamento de Cultura, Euskera, Juventud y Deportes,ed. III. Título IV. Serie

682 (460.154)(091)669.1(460.154)(091)

N 6 eus e a 33 08/ / 005 8:5 g a

Page 3: Versión en PDF para imprimir

Gipuzkoako Foru Kultura, Euskara, Gazteria eta Kirol Departamentua

Departamento de Cultura, Euskera, Juventud y Deportes

16

MAITE IBAÑEZ, Mª JOSE TORRECILLA, MARTA ZABALA. Argazkiak SANTI YANIZ

N 6 eus e a 33 08/ / 005 8:5 g a 3

Page 4: Versión en PDF para imprimir

KULTURA, EUSKARA, GAZTERIA ETA KIROLETAKO DIPUTATUA: Luis Bandres Unanue.KULTURAKO ZUZENDARIA: Mª Jesús Aranburu Orbegozo.

Fitxa teknikoa:BURDINAREN INDUSTRIA. BERTAN 16LG SS-752/2001ISBN: 84-7907-333-0 © EDIZIOA: Gipuzkoako Foru Aldundia. Kultura, Euskara,

Gazteria eta Kirol Departamentua.© TESTUA: Maite Ibáñez, Mª José Torrecilla, Marta Zabala.© ARGAZKIAK: Santi Yaniz eta egileak.© FRANTSESERAKO ETA INGELESERAKO ITZULPENA:

TISA, Traductores e Intérpretes, S.A.(François Pleyber, Tim Nicholson).

© EUSKARARAKO ITZULPENA: EuskararenNormalkuntzako Zuzendaritza - GipuzkoakoForu Aldundia. TISA (Luis Mari Larrañaga).BILDUMAREN DISEINUA: Xabi Otero.MAKETAZIOA eta KOORDINAZIOA: XabiOtero. Txoria Errekan.INPRIMAKETA: Txuri Urdin.

9. Burdin minerala. Mendiko burdinola edo hai-zeolako labea, Manuel Laborderen Legazpikoburdinolak izeneko liburutik hartua.

6. IrungoUrdanibiakoburdinolarenbistaorokorra.

7. Armadura.Falcesko

markeserrikoa.

2. AiakoAgorregikoburdinolan

berreraikitakoohol hauspoa-ren aurretikobistaren eta

ebakidurarenplanoa.1. Bergarako GSB Altzairua

fundizioko galda.5. Ipar Itsasorako

ozeanoan zeharrekoatoi-ontzia, Zumaiako

Balenziagaontzioletakoa.

N 6 eus e a 33 08/ / 005 8:5 g a

Page 5: Versión en PDF para imprimir

AurkibideaI. BURDINAREN INDUSTRIA TRADIZIONALA .......... 6

1. MENDIKO BURDINOLAK ................................... 62. BURDINOLA HIDRAULIKOAK ............................ 10

BURDINOLA HIDRAULIKOEN AGERPENA ETAHEDAPENA ....................................................... 10

BURDINOLA HIDRAULIKOA OSATZEN DUTENELEMENTUAK ................................................... 12

BURDINOLA HIDRAULIKO BATEKO LANA ........ 143. BURDINGINTZAREN ONDAREA ........................ 204. BURDINAREN ERRENTERIAK ............................. 245. BERRIKUNTZA AHALEGINAK ............................. 286. BURDINAREN ESKULANGINTZA ETA GREMIO ..

EREKUNDEAK ..................................................... 34II. BURDINAREN INDUSTRIA GARAIKIDEA ............. 40

7. 1862. GIPUZKOAKO LEHEN LABE GARAIA ....... 408. METALEZKO ERALDATUEN GARAIPENA ............ 44

ANIZTEA ETA GEOGRAFIAN BANATZEA ............ 499. PATRICIO ECHEVARRIA, S.A. .............................. 5410. CONSTRUCCIONES Y AUXILIAR DE

FERROCARRILES .................................................. 5811. ARRASATEKO UNION CERRAJERA ................... 6212. ONDARE MATERIALA ....................................... 64

LA INDUSTRIA DEL HIERRO ..................................... 73L’INDUSTRIE DU FER ................................................. 89THE IRON INDUSTRY ................................................ 105

3. Hernaniko FagollagakoAingura Errege Fabrikarenplanoa. Jose Lizardiren pla-noei jarraiki burututako ins-talazioak (1750).

12. Agorregikoburdinola.Beheko antepa-raren ebakidura.

8. XVIII. mendean,Gipuzkoako burdi-nola batzuetan izatenzen lan gehiena ErregeOntzidirako aingurak egitea zen.

4- LegazpikoGSB Altzairukotona-kopuru handikoforja.

10. XIX. mendeko fusila, Eibarko ArmaMuseoa.

11. LegazpikoPatricioEcheverrialantegikoaitzurrak.

N 6 eus e a 33 08/ / 005 8:5 g a 5

Page 6: Versión en PDF para imprimir

Erdi Aroan zehar burdin mea eraldatzeko Euskal Herrianerabili zituzten lantegiak haize-olak edo agorrolak ziren.‘Mendiko burdinolak’ ere esan izan diete, zeren eta norma-lean mendi inguruetan egoten ziren, behar zituzten lehen-gaiak (egur-ikatza eta mea) esku-eskuan izanik, ustiategiarenerrentagarritasuna hobea izaten zelako horrelakoetan.

Lehen une horiei buruzko ikerkuntza lana, EuskalHerriari dagokionez, oso gutxi garatu da oraingoz. Antzina-antzinatik ezagunak dira mendi eta bazter-inguru zenbaite-tan dauden eskoria-tokiak, zepadi edo zepategiak alegia,ustez eraldaketa prozesu horien ondorioz sortuak. Garibaikberak, eta Isastik geroago, adierazi zuten metodo hidrauliko-aren aurrekarien hondarrak direla zepadiak: “En algún tiem-po huvo herrerias en las montañas de Guipuzcoa, en que selabraba el hierro con las manos sin el ingenio del agua”.

6

I. BURDINAREN INDUSTRIA TRADIZIONALA

1MENDIKO BURDINOLAK

13. Legazpiko Mirandaolako burdinolako sutondoa.

15. Gure men-dietan badira

zepategien aztar-na ugari, eta

aintzinako men-diko olen berriematen digute.

Salobietako hai-zeolaren zepak

(Legazpi).

N 6 eus e a 33 08/ / 005 8:53 g a 6

Page 7: Versión en PDF para imprimir

7

14. Bertako basoa ikazkinarentzat lehengai iturria izan da.

16. Ikatza-ren garraioaburdinaren

eskuzko lan-gintzan fun-tsezko egin-kizuna izan

zen.

N 6 eus e a 33 08/ / 005 8:53 g a

Page 8: Versión en PDF para imprimir

Alabaina, instalazio horien izaerari buruz ditugun datuargi eta fidagarriak oso gutxi dira. Beste batzuetan azalduden bezala (IBARRA, 1989), funtsezko elementuen deskrip-zioa oso antzekoa da beti -beheko labeak, airez eskuz hor-nituak-, baina itxura orokorra aldatu egiten da -eraikitako

labeak dirabatzuk, neurri etaitxura desberdinekoak, etalurrean zabaldutako zulo hutsak bestebatzuk, behar bezala itxita betiere-. Gutxi ba-tzuetan azterketa arkeologikoak egin dira, esate-rako Bizkaiko Trapagaraneko Oiolako zepadietan,eta horrelakoetan labe, lan sistema eta lortutako metaleiburuzko interpretazio-ildo interesgarriak atera dira.

Edonola ere, ditugun datu guztien argitan badirudi osomaila tekniko txikikoak zirela, labearen kokapen eta neu-rrietan alde handiak zeudela -beharbada zortzi edo bede-ratzi mendetan zehar garatutako lan mota bat aztertzen ari

8

19. Egurrezko presabaten aztarnak,antzinako presa txikienohiko egituraduna.ArtikutzakoGoltzaringo burdinola.

18. Zepak. LegazpikoZaralaingoburdinola.

N 6 eus e a 33 08/ / 005 8:53 g a 8

Page 9: Versión en PDF para imprimir

garelako-, forjaketa lan nekezen ondoren lortutako produk-tuaren kalitatea ere hala moduzkoa zela, eta lan-unitateenproduktibitatea bera ere eskasa zela.

Gaur egungo terminoetan neurtuz gero sistemarenerrentagarritasuna baxua izan arren, toki horietako produk-zioak garrantzitsu eta baliabide egokia izaten segitu zuen,burdinaren tratamendu eta fabrikaziorako mekanismohidraulikoak pitinka-pitinka hedatu artean.

9

17. Aiako Agorregiko burdinolarenaurretiko bista.

20. Mendiko burdinolaedo haizeolako labea,

Manuel LaborderenLegazpiko burdinolak

izeneko liburutik hartua.

22. Zeraingo Aizpeako barrutiko mineral betaren xehetasuna.21. Burdin minerala.

N 6 eus e a 33 08/ / 005 8:5 g a 9

Page 10: Versión en PDF para imprimir

BURDINOLA HIDRAULIKOEN AGERPENAETA HEDAPENA

2BURDINOLA HIDRAULIKOAK

BURDINOLA HIDRAULIKOEN AGERPENAETA HEDAPENA

Burdinaren lanketan eta manipulazioan uraren indarraaplikatzea izan da industria honek ekin dion lehenbizikoiraultza tekniko handia, Erdi Aroaren eta Aro Modernoarenarteko denboran. Lehen unetako ekarpen nagusia gurpilhidrauliko bertikalaren erabilera izan zen; hura ardatz batibehar bezala doitzen zitzaion, burdinari ezpurutasunakkentzeko eta fintzeko erabiltzen zen gabiari eragitearren.

Seguruenik kanpotik heldutako aplikazio tekniko batizango zen, baina oraindik ezezagunak zaizkigu jatorrizkohedabideak eta bilakaeraren nondik norakoak. Sistemahidraulikoa hainbat eginkizunetan aplikatzeko prozesua XI.eta XII. mendeen artean garatu zen EuropakoMendebaldean. Lehendik ere alea ehotzen erabilia zuten,baina aipatu bi mende horietan beste gauza batzuetan era-biltzen hasi ziren, hala nola karea eta azukre-kanabera eho-tzeko eta boletan lan egiteko, besteak beste; ostean, badiru-di sistema honen hedapenaren oinarrian erlijio ordenak etakomentuak daudela. Gipuzkoaren kasuan, baliteke sistema-ren hedapena lotuta egotea Nafarroako Erresumarekin, hots,franko eta fraideen bizileku zen harekin Santiago bideanzehar zituen harremanei (DIEZ DE SALAZAR, 1983).

Batzuen ustez, Antso IV.a erregeak Segurako hiribilduari1290ean emandako pribilejioak dagoeneko aipatzen du bur-

2 BURDINOLA HIDRAULIKOAK

24. Segurako bista, burdin gune bat, atzeanTxindoki ikusten delarik.

26. OiartzungoArditurrikomeatze-ahoa.

23. Aiako Agorregiko burdinolako mazoarenzutikako gurpil hidraulikoa.

N 6 eus e a 33 08/ / 005 8:5 g a 0

Page 11: Versión en PDF para imprimir

dinola hidraulikoak badirela, baina hala eta guztiz ere, aipamenik argien eta egiazkoena 1355ekoa da,ze hiri horrexetako ordenantza batzuetan hurrena jaso zuten: “…por razón e manera que habemosferrería masuqueras e otras de maço de agua e de omes nos e otros en Necaburu e en Legazpia e enotros lugares…”. Urte batzuk lehenago Alfontso XI.a erregeak Fuero de Ferrerías (1328) agiria izenpetuzuen, Oiartzun eta inguruko zonetan ziren burdinolentzako ordenamendu berezi hura. Agiriak ongierakusten digu orduan burdinola hidraulikoak bazirela, eta lehenagotik ere bai seguruenik, honakoabaitio: “…los dichos ferreros, para façer las casas e ferrerías e molinos o ruedas […] se aprovechen […]en las devisas y en las aguas […] según usaron de lo façer en tiempo de los reyes onde nos venimos”.

Beraz, XIII. mendearen amaiera aldetik XIV.aren hasiera bitartean, sistema berria sartu eta esperi-mentatu zuten Gipuzkoan, lurraldeko bi muturretan, biak baitziren meatoki onekin lotuak -Zerain,Zegama eta Mutiloarekin lehena eta Arditurri eta Aiako Harriarekin bigarrena-. Gainera, Nafarroareneraginaren hedapen-bideetatik oso hurreko tokiak dira, bide horiek San Adriango tunela eta Bidasoaharana baitziren, hurrenez hurren.

Leku horietatik abiatuta, aplikazio hidraulikoa lurraldeko beste haran batzuetara hedatuko zen non-bait, pitinka-pitinka baztertuz sistema zaharra, nahiz eta, Garibaik dioen bezala, inguru batzuk ez zirenprozesu honetarako erabat irekiak izan, eta bazter batzuetan (Zerain, Zegaman) edo prozesu batzuetan(Arrasateko altzairuarenean), “fuerça de braços” hura erabiltzen segitu zuten. Agorrolak baztertzeko pro-zesua progresiboa izango zen, eta ibai ertzetara jotzeko prozesua motela eta pixkanaka burutua, XVI.mende inguruan lortuz maila gorena. Izan ere, instalazioaren baldintza berriek eta esperientzia eta eza-guera tekniko berrien aplikazioak eraikin konplexu eta garestiak eskatzen zituzten, ez beti partikularrekaurrera ateratzeko modukoak. Halatan, badirudi instalazio horiek lotuta daudela oinetxeetako titularreninteresei, merkataritzan aberastutako jendeei, edota udal kontzejuei; hau da, eraikuntza lanaren hasiera-ko gastua ordaintzeko lain baliabide bazuten gizarte-taldeei.

11

27. Villarreal de Berriz-enaraberako gurpil hidrauli-koak (1730, EuskalHerriaren AdiskideenElkartearen BatzordeetakoMetalurgia TratatuarenBigarren Liburua).

25. LegazpikoMirandaolako

burdinarenleuntze eta

mehetze lanenberregitea.

N 6 eus e a 33 08/ / 005 8:55 g a

Page 12: Versión en PDF para imprimir

BURDINOLA HIDRAULIKOA OSATZEN DUTEN ELEMENTUAKBURDINOLA HIDRAULIKOA OSATZEN DUTEN ELEMENTUAKFuntsean burdinolaren osagarriak hurrenak dira: presa

bat ura hartzeko, naza bat ura bideratzeko, antepara edour-biltegia, tunel hidraulikoa -honetan daude gurpilak- etaburdingintzako tailerra bera. Oinarrizko instalazio huraosatzeko, baziren labea edo mea aurrez xigortu eta kaltzi-natzeko ingurua, zelaigunea, beharbada teilapetxo batzukbertan mea bildu eta zatitzeko, etab.

12

28. Erreka bazterretan ageri diren AzpeitikoBarrenola Behekoa burdinola bezalako burdinola

ugariak lurraldean burdingintzaren garrantzi nabar-menaren lekuko dira.

29. Zeraingo meazuloa.

30. Oiartzungo Arditurriko meatze barrutikoinstalazioen aztarnak.

31. Gipuzkoan burdin mineralaren betakgehienbat karbonato itxuran ageri dira.

N 6 eus e a 33 08/ / 005 8:55 g a

Page 13: Versión en PDF para imprimir

Burdinolaren barnealdean espazioaren antolaketa bitxia da. Han gabia eta sua aurrez aurredaude. Sua, labe baxu bat, eta normalean inolakotirorik ez duena, haize-harriari erantsirik dago.Harri edo pareta honek bitan bereizten du taile-rra, eta aukera ematen du bere atzean aireaemateko mekanismoak kokatzeko, bide batezsua hauspoetara hel dadin galaraziz. Ikaztegiaketa biltegiak tailerrarekin lotuta daude, bizpahi-ru sarbidez. Horiek, sarri askotan, kanpoaldeare-kiko komunikazioa ere badute, atexka eta baogaraien bidez, eta mendi-mazelaz baliatuz edotapasagune sinple batzuen bidez, materiala goiko aldetikdeskargatzeko aukera izaten da.

13

33. Legazpiko haizeolako burdin zepa.

32. Pikatxoia eta aitzu-rra, De Re Metallicaliburuko irudiak,Georgius Agricola 1556.

N 6 eus e a 33 08/ / 005 8:55 g a 3

Page 14: Versión en PDF para imprimir

BURDINOLAHIDRAULIKOBATEKO LANA

BURDINOLAHIDRAULIKOBATEKO LANA

Lan-prozesua hainbatazterlanen gaia izan da, etahistorialari eta bidaiarenlekukotasunak ere baditugu,XVI. eta XVIII. mendeenartean jaso baitzituztenmeatik burdina ateratzekooinarrizko praktikak etaeginkizunak. Lekukotasunhoriek alderaturik ikustendenaren arabera, aldaketatxikiak izango ziren nonbaitprozeduran, ze ia-ia ez zenbatere aldatu burdinolengarapen, loraldi eta gainbe-heran zehar.

Oinarrizko lehengaiakegur-ikatza eta burdin meadira. Lehena erraz ateratzenda mendietan, bere produk-zioa nagusiki burdinoletarabideratzen duten pertsonenlanari esker, izan ere, olakdituzte bezero behinenak.Ostean, esan behar burdinmeak mota askotakoak dire-la, baina ugarienak karbo-natoak dira. Horregatik, etaseguruenik Bizkaian bainoproportzio handiagoan -hanGipuzkoan baino hematitegorri gehiago izaten bai-tzen-, aurretik xigortu edokaltzinatu behar izaten zenmea, zuzenean labe-zoruanedo karobi antzeko upel-labeetan sarturik -Oiartzungo Olaberria bur-dinolak baditu oraindik erehorrelako labe baten honda-rrak-. Errekuntza horrek,mearen kalitatea hobetzeaz

14

N 6 eus e a 33 08/ / 005 8:55 g a

Page 15: Versión en PDF para imprimir

gain, bigarren zati-keta bat errazten

zuen, eta galdatzelanean erabiliko

ziren masak behar beza-la txikiagotu zitezkeen.

Burdinolako barne-labea ikatz eta xehekatuta-ko mea geruzez kargatzenzuten, geruzak txandakajarriz, eta su emanik haus-poetatik airea sartzen zio-ten. Burdin mea ore itxu-ra hartzen hasten zene-an, eragin eta, behar iza-nez gero, zulo batetikzehar kentzen zizkiotenezpurutasunak edozepak, izerdia aterakobaliote bezala. Hagaluze batzuez masa horiatera eta gabipean jar-tzen zuten, eta honekingudearen kontra ematenzituen kolpeez burdin etaikatz partikulak trinkotuegiten ziren, aldi bereanezpurutasunak sakabanatueta erauziz.

Lan horien guztienemaitza burdin metal gor-dina izaten zen, “totxo”esaten zioten horixe hainzuzen. Honetatik abiatutaerdi landutako elementuakegiten zituzten, hala nolahagak, zumitzak etab.Ondoren, produktu hauekerrementariek erabiltzenzituzten, beren lanak egi-teko.

15

34. Hernaniko Fagollagako Aingura Errege Fabrikaren planoa. Jose Lizardirenplanoei jarraiki burututako instalazioak (1750).

N 6 eus e a 33 08/ / 005 8:56 g a 5

Page 16: Versión en PDF para imprimir

Burdinoletako lan-prozesua ikerkuntza espe-rimental batzuen gai izaten ari da azken urte-otan, eta Euskal Herrian aipatzeko modu-koak dira Arkeolan taldeak egin ditue-nak, dagoeneko lehenbiziko arrakastaklortu baitituzte, Aiako Agorregiko bur-dinola berreraikiko instalazioetan, hainzuzen.

Sektore edo arlo honetan gertatu-tako lehen zatiketa nagusiaren oina-rrian prozesuaren espezializazioa egonzen, nonbait. Burdinola batzuk batezere orain azaldu dugun lan motan mur-gildu ziren, hots, meatik abiatuta metala lor-tzeko eginkizunean, eta Zeharrola deitzen hasizitzaizkien, eta horietatik ateratako produktuamanipulatu eta elementuak fintzen zituztenei, hau

16

35. Arkeolanek eta Gipuzkoako Foru AldundiakAgorregiko burdinolan garatutako ikerketa esperi-mentalaren proiektua, burdina eskuratzeko moduariburuz, XIX. mendera arte iraun zuen olen prozedurarjarraiki.

36. Ikerketa proiektuaren entseiu zientifikoa.

39. Agorreginburututako

entseiu zienti-fikoko ur eta

minerala.

N 6 eus e a 33 08/ / 005 8:56 g a 6

Page 17: Versión en PDF para imprimir

da, iltzeak, aitzurrak, golde-buru edo nabarrak, laiak etaabar egiten zituztenei Tiradera esaten zieten.

Burdinolako lanaldiak ere kontu garrantzitsua dira.Energia hidraulikoaren mendean egonik, aldi baterako ustia-pen sistema bat ezarri behar izan zuten, betiere erreketakoemariaren eta urte-sasoi euritsuen arabera. Normalean, urri-tik ekaina bitartean egiten zuten lan, urteko udazken edoudaberriaren lehor mailaren araberako aldaketez. Edonolaere, lanik egin gabe pasatu beharreko hilabeteak presa,hagun edo ziri, eraikin edo makinerian behar ziren konpon-ketetarako erabiltzen zituzten, eta bide batez tratu onak lor-tzeko eta instalazioaren aldamenean lehengaiak biltzeko.

17

37. Mirandaolako burdinola.

38. Legazpiko Mirandaolako burdinolarenbarruan egindako ohiko berregitea, burdin

ondarearen zabalpenerako.

40. Urrestillako Makubarreko burdinolako tunela.

N 6 eus e a 33 08/ / 005 8:5 g a

Page 18: Versión en PDF para imprimir

Lanbideak eta langileak.- Burdinoletan aritzen zen langile kopuruan ez datozautore guztiak bat, eta bospasei aipatzetik hogeita hamar edo ehuneraino ere hel-tzen dira batzuk. Alde izugarri honek badu bere azalpena, ze batzuek bakarrikzuzen-zuzenean galdaketa lanean sartutakoak kontatzen dituzten bitartean, bestebatzuek lan horiei zeharka lotutakoak ere kontatzen dituzte. Gogoan izan burdi-noletako lanak lan-espezializazio handia eragin zuela, eta olagizonenaz berenazgain, beste hainbat lanbide ere garatu zela, lehengaien hornikuntzan aritzen zire-netatik -ikazkinak, meatzariak, gurtzainak- produktuen manufakturan -armagileengremioak, aiztogileak, galdaragileak, errementariak, etab.- eta merkaturatzelanetan -errentariak, kontulariak, lehor zein itsas garraiokoak, merkata-riak, etab.- aritzen zirenetaraino helduz.

Oro har, hiru dira burdinoletan egiten ziren lan nagu-siak, eta bakoitzak bere langileak zituen: olagizonnagusia eta ijelea, galdaketa arduraduna (askotanbi izaten ziren, txandatu ahal izatea-rren), eta ola-mutila, besteeilagunduz pitinka-pitinkalanak ikasten zituena.Halaz, nahiz eta oinarrizkokopurua lauzpabost langile-koa izan, tokiaren, burdino-laren eta honen gaitasunaren arabera (esaterako zeharroletako lanak eta tiradereta-koak egiten baditu), nahi adina areago daiteke langile kopurua, oinarrizko ereduhoni jarraiki.

Lana urte-sasoi batzuetakoa izatean, hasiera bate-an aukera egongo zen halako plurienplegu modu-ko batean aritzeko, baina denborak aurreraegin ahala desagertu egin zen feno-meno hura, eginkizunakespezialdu eta instalazio-en produktibitatea area-gotzearekin batera. Poliki-poliki lokalak errentan emateko sis-tema erregular bat garatuz joanzen, izan ere, noble sektorerik abe-ratsenak beretzat jasoa zuen ibilgetu edo pasi-bo hori, industria mota honen instala-zioaren lehen faseetan zehar.Administratzaileen bidez eta,geroago, partikular interesatue-

kin hitzarmen edo kontratuak egi-nez, burdinoletako ustiapenak benetako burdin enpresak sortarazi zituen, maisuijezle bati loturik, hauxe baitzen ustiapen burua, bere negozioa bi edota hiruburdinoletara hedatzeko aukera zuena.

18

41. Burdinoletakomanufaktura-ekoizpena-ren ondorio nabarme-nak iltzeak bezalakobehar-beharrezko tres-nak izan ziren.

N 6 eus e a 33 08/ / 005 8:5 g a 8

Page 19: Versión en PDF para imprimir

42. Gipuzkoako Foru Aldundiak Aiako Pagoetako parkenaturalean berreraikitako Agorregiko burdinolaren aurretikobistak. Dorrearen eta nabearen ebakidura.

43. Agorregiko burdinola.Beheko antepararen ebaki-dura.

19

N 6 eus e a 33 08/ / 005 8:5 g a 9

Page 20: Versión en PDF para imprimir

Gaur egun burdinola hidraulikoen hondar ugari dagoGipuzkoako lurretan sakabanaturik, baina egia da parajebatzuei lehentasuna eman ziela hainbat zertzeladak, halanola inguru batzuetan instalazioak goiztiarrak izateak-Goierrin gertatu bezala-, ur-baliabideen baldintza bere-ziek- Urola haranean esaterako- eta hornitzeko erraztasu-nak edo lehengaiak -meatzeak edo mendiak- hurrean izate-ak alegia. Alabaina, hasierako baldintzatzaile horiei bestegertakizun batzuk erantsiko zitzaizkien geroago, eta guz-tion artean ematen digute ondare honen egungo egoerarenarrazoia. Halaz, burdinolen tokia beste industria batzuekerabili zutenean -esaterako papergintzako enpresek Ibarraeta Andoaingo burdinolen kasuan-, haien instalazioakdesagertu egin ziren, industri prozesu berrien onerako.

Kopuruari dagokionez, XVII. mendearen lehen erdial-dean Lopez de Isastik eman zuen kopuruaren arabera 118burdinola ari ziren orduan lanean -80 zeharrola eta 38 tira-dera-, baina XVIII. mendearen erdialdera 58 besterik ezziren jada; ehun urte geroago, 4k bakarrik zirauten lanean.Inmobilismoak burdinolen gainbehera eta bata bestearenatzetik ixten joatea ekarri zuen. Labe garaien lehia,Erdialdeko Europan eta Britainia Handian ohiko teknolo-

gia baitzen, are zorrotzago bihurtu zen Suediako al-tzairua merkatuan sartu zenean, honek ezagun

laga zuelako Bizkaiko Golkoko burdinolenlehiakortasun eskasa.

Logikoa denez, instalazioak uztean hon-datu eta desagertu egin ziren, baina hala eta

guztiz ere, oraindik jarduera garrantzitsu horrenhondar ugari aurki dezakegu lurralde osoan

zehar. Izan ere, Eusko Jaurlaritzak 90ekohamarraldian egindako inbentarioak62 toki jaso ditu Gipuzkoan, burdin-gintzaren aipatzeko moduko hon-darrak dituztenak; Bizkaian 60 diraeta Araban 9 besterik ez. Dena den,toki-multzo honetako gehienetan hon-dakina besterik ez dago.

Aiako Agorregiko burdinola etaerroten instalazioak aipamen bereziamerezi du. Honetan, Foru Aldundiak

3 BURDINGINTZAREN ONDAREA

44. Agorregiko burdinolako azpiegitura hidrau-likoaren irudi harrigarria; antepara bikoiztunelementu berezia, Frantzisko Iberoren zuzen-

daritzapean burututako lana (1754).

46. 1580komaiatzaren 3anMirandaolan gertatu-

tako gurutzearenmirariaren

berregitea.

N 6 eus e a 33 08/ / 005 8:58 g a 0

Page 21: Versión en PDF para imprimir

egindako berreraikuntza lanak aukera ematen digu injinerutza hidraulikoak gureherrialdeko industria tradizionalaren zerbitzuan jarritako alerik bikainenetako batikusteko. Burdinola honen jarduera XVI. mendean dagoeneko dokumentatutaegon arren, gaur egun bisita dezakegun instalazioa 1754koa da, orduko jabeazen Joakin Lardizabalek Frantzisko Iberori plano berriak egiteko agindu zionekoaalegia. Injineru gipuzkoar honek irtenbide burutsua diseinatu zuen, ur-baliabide-ei ahalik eta probetxurik handiena ateratzeko, inguruko erreketan bost ur-hartuneprestatuz burdinolaren naza guztiak hornitzeko. Agorregiren silueta mailadunak -

bata bestearen gainean jarritako bi antepara ditu-, aprobetxa-menduaren ildo nagusiak adierazten dizkigu: lehen ur-bilte-giak hauspoetako gurpilari eragiten zion, eta ura bigarren bil-tegian biltzen zen atzera, gabia mugitu eta honi erantsirikeraiki zuten errotari berari ere eragiteko. Gainera, honetatikbehera bigarren errota egin zuten, eta burdingintzako etaerrotako lanetan soberan geratutako ur guztia berriro bilduz,lanean jartzen zuten azken errotan, errekara itzuli aurretik.

Bizkaian badira antepara mailadunak dituzten besteinstalazio batzuk, eta horiei erantsitako errotak ere nahikoohiko kontua dira. Baina Agorregiren aldeko elementuakbaditugu, ospe handiko egile bat izatea batetik -gaitasunhandiko teknikari ilustratuak ziren Ibero familiako bat hainzuzen- eta paisaiaz aparteko kalitatea duen inguru bateanegotea bestetik; gainera, haren elementu mekanikoakzehatz-mehatz berreskuratu eta berreraiki dituzte.

21

47. OiartzungoArditurriko grabitate-arkudun presa.

45. Agorregiko burdinola.

N 6 eus e a 33 08/ / 005 8:58 g a

Page 22: Versión en PDF para imprimir

Tratamendu instituzional horien baitan Urolaren goi-arroaren kasua aipatu behar da; honetan, PatrizioEtxeberriak 50eko urteetan Mirandaolako burdinolaren hon-darretan burututako lanak ondare honen historia eta bilaka-eraren inguruan gero eta kezka handiagoa sortarazi du. Etakezka honen emaitza, gaur egungo Lenbur Fundazioa dugu,burdinari lotutako iragan hori berreskuratzen eta dibulga-tzen ari baita (Olazarra, Elorregi, Brinkola, Olaberri, etab.).Urolaren arroko hondarren aberastasun aparta nabarmen-tzeko modukoa da, ze 26 toki inguru badira jarduera horre-kin lotzeko modukoak, bederatzi Azpeitiko udalerrian, kon-tzentrazio ezohikoa erakutsiz gainera Urrestilla inguruan.Zestoako Altzolaras goikoa tailerra ere, izen bereko jaure-giaren mendekoa, aipatu beharrekoa da. Goranzko egiturakongi gorde dituelarik, ardatzetako baten aztarnak ere baditutunelean, guzuraskaren obraren egiturarekin batera.

Oiartzungo Olaberriko burdinolaren kasua interesga-rria da, ze zeharrola baten eta tiradera baten eginkizunakbetetzen zituen, tunelaren alde banatan; hemen egindakoikerlanek erakutsi dutenez, aire-hornidurarako haize-arkaedo tronpa bat izan zuen. Gaur egun ezagutzeko moduandagoen kaltzinatzeko ia-ia labe bakarra gorde du.

22

48. Burdinolako lan baldintza gogorrak direlaeta, olagizonek tunika luzeak edo “langile-tunikak” jantzi behar izaten zituzten, etaburuan kapelu zabalak ere eraman behar iza-ten zituzten, berotasunetik eta txinpartetatikbabestearren. 50. Beasaingo Igartza jauregia, ondoko burdi-nola eta errota bere jabetzapean zituen oine-txe garrantzitsua.

N 6 eus e a 33 08/ / 005 8:58 g a

Page 23: Versión en PDF para imprimir

Sarritan Deba aldeko instalazioak, aro garaikidean inguru horrek izan duen industria-lizazio biziaren ondorioz, galduz joan dira, eta beren toki eta aprobetxamenduak egungoenpresei utzi dizkiete; halaz, instalazio kopurua izugarri murriztu da. Honek pobreziaitxura ematen du lehen begiratuan, baina zonalde horren errealitate historikoa oso beste-lakoa izan da, metalurgian buru-belarri murgildutakoetako bat izan baita, nahiz eta alegutxi diren ezagutzeko moduko itxura mantendu dutenak, esaterako Eskoriatzako Olazar,barnealdean kanoi-ganga duen bere tunel hidrauliko bikain eta guzti, geroago zerrategieta zentral elektriko baterako aprobetxatu zuten arren. Mendaroko Aurtenolarekin ere,izen bereko dorretxearen aldamenean den horrekin, gauza bera gertatzen da.

Osterantzean bada elementu interesgarrien sorta zabal samar bat, batez ere tunelagorde izanak adierazten diguna burdinolak izan zirela, gaur egun oso edo erabat desitxu-

ratuta dauden arren. Horien arte-koak ditugu, besteak beste,Beasaingo Ihartza edo Igartza,Orioko Sarikola, Irungo Arantzateeta Urdanibia, BerastegikoAmeraun, eta Segurako Arrabiola,zerrenda osoa luzea da ordea,lehen aipatutako kopurura osatuartekoa, batzuetan hondarrenkontserbazio eta adierazgarritasunmaila behar beste argia ez badaere.

23

49. IrungoUrdanibiakoburdinolarenbistaorokorra.

51. Legazpiko Olaberria Burdinola, tunelhidraulikoaren barrena.

N 6 eus e a 33 08/ / 005 8:59 g a 3

Page 24: Versión en PDF para imprimir

Aro Modernoan zehar euskal lurralde osoan burdina-ren meatzaritzak eta metalurgiak hartu zuten garrantziakematen digu errenteria edo lonja-etxeen sorreraren etabanaketaren arrazoia. Etxe horiek biltegiratze eta merkatu-ratzeko tokiak ziren, eta bertan ordaintzen ziren errentaerrealak. Burdin mea gordinaren eta burdina landu edoerdi-landuaren zamalanak egiteko zein pisatu eta biltzekoinstalazioak eta lanabesak bertan egon ohi ziren.

Bere eginkizuna zela eta -burdinaren gaineko eskubi-deak kobratzea alegia- Gipuzkoako lurralde osoan zeharhedatu ziren, hala itsasoko nola ibaiko portuetan,Hondarribi eta Errenteriatik Altzola eta Elgoibarraino hel-duz, tartean izanik Donostia, Hernani, Aiako Arrazubia,edo Zestoako Bedua. Horiek guztiak, inondik ere, produk-tuek Probintziaren barnealdetik itsaso aldera egiten zutenbidean kokatuta zeuden.

4 BURDINAREN ERRENTERIAK

52. Zumaia. Itsasadarretako bokaleakelkar trukerako bide izan ziren,

burdingintzak eta burdinarenesportazioak sortu zuten merkantzien

fluxuan.

53. Azkoitiko Egurbiola dorretxea.

54. Gipuzkoan mea gehiena ibaietanbarrena garraiatzen zuten.

N 6 eus e a 33 08/ / 005 8:59 g a

Page 25: Versión en PDF para imprimir

25

55. Ibaia burdingintzaren funtsezko faktorebihurtu zen, izan ere, instalazioetarakoenergia iturri zen eta komunikazio eta

garraioei estuki lotuta zegoen.

N 6 eus e a 33 08/ / 005 8:59 g a 5

Page 26: Versión en PDF para imprimir

Beduako kasua da ondoenezagutzen dugunetako bat.Beduako leinua Erdi Aroazgeroztik ari zen burdinarenmerkataritza eta erauzketarengaineko eskubide errealakkobratzeko pribilejioa erabil-tzen. Urolaren itsasadarretikgora eginez gero, horixe zenharanean gora abiatu eta barne-aldeko burdinola eta herrietaraheltzen ziren bideak hartzekotokia. Txukun samartutakoibaiertzean, Bizkaitik inportatu-tako mea deskargatzen zuten,eta inguruko olagizonek merka-turatzen zituzten produktuakere bertan biltzen zituzten.Inguru hori eraldatuz joan bada

26

56. Urolako itsasadarraren gaineko Beduako errenteria:XVII. mendeko instalazioak berregiteko maketa.

58. Ertzean uzten zen zama.

N 6 eus e a 33 08/ / 005 9:00 g a 6

Page 27: Versión en PDF para imprimir

ere, oraindik zutik dago XVII.mendearen amaiera aldeanjabeek administratzailea egote-ko eraiki zuten jauregi-etxea.Estilo klasizistakoa da, kubobolumen nabarmenekoa, etabertan loggia edo goiko arkute-ria hirukoitza dugu azpimarra-garriena; garai batean ibai-portu honetan sartu edo atera-tzen zen burdina gordinarenedo landuaren kontuak zelai-gunean egiten zituzten, etazelaigune horrexetara begiradago aipatutako loggia.

27

57. Zestoako Bedua lonja-etxearen gaur egungo egoera.

59. Gurdietan, bailaran gora,mendiko burdinoletaraino iristenziren.

N 6 eus e a 33 08/ / 005 9:00 g a

Page 28: Versión en PDF para imprimir

BERRIKUNTZA AHALEGINAK

Burdinolen atzerapen teknologikoaren eta XVIII. men-dearen amaierako krisialdiaren ondorioz, instalazio ba-tzuek ahalegin bat egin zuten beren egitura zaharkituakeraldatzearren, hain zuzen produkzio-prozesua hobetunahirik burdina eta beste metal batzuk ijetzi, luzatu etamehetzeko tramankulu batez; honek indar hidraulikoazeragindako arrabol batzuen bidez egiten zuen lan.Instalazio horiei fanderia esaten zieten.

Aldi berean, Euskal Herriko Adiskideen Elkartea irtenbidebila aritu zen burdinaren sektore tradizionalarentzat, lurraldehonetako aberastasun iturri aspaldikoa baitzen. Elkartearen

28

5 BERRIKUNTZA AHALEGINAK

60. Burdinagozoarenleuntzeprozesua,Entziklopediarenarabera.

61. PeñafloridakoMarkesa, EuskalHerriarenAdiskidearenElkarteko bultza-tzailea, antzinakoburdingintzan etabere birmoldaketaninteres bereziaerakutsi zuena.

63. Aiako Agorregiko burdinolan berreraiki-tako ohol hauspoaren aurretiko bistaren etaebakiduraren planoa. Metalurgia Tratatuaizeneko liburutik hartua.

N 6 eus e a 33 08/ / 005 9:00 g a 8

Page 29: Versión en PDF para imprimir

azterlan, txosten eta proiektuek emaitza triste samarrak atera zituzten oro har,eta ez zuten bilatutako gizarte zein ekonomi babesik lortu. Diagnostikoak bete-betean asmatu zuen -atzerapen teknologikoa- baina proposatutako neurrizuzentzaileek, hala nola olagizonen elkarte bat sortzeak “burdinaren galdaketaeta lanketa hobetzeko”, edo Suediakoen antzeko fabrika berriak bultzatzeak,topo egin zuten betiko olagizonen eta langileen errezeloekin. Elkartearen bera-ren ekimenek ere, Arrasateko Aranburun edo Bergarako Zavalon altzairua lan-

tzeko esperientziak, azken herri honetako botoi-fabrikak, edo latorri eta alanbre-fabrika bat sortzeko ahaleginak besteak beste, ez zuten batere atarramentu onikatera, laguntzaile kementsuen zuzeneko bultzada falta izan zitzaielako.

29

62. Mirandaolakoburdinolako forjamailua.

N 6 eus e a 33 08/ / 005 9:0 g a 9

Page 30: Versión en PDF para imprimir

Ahaleginak ahalegin, kontua da ezzutela berrikuntza tekniko osorik buru-tzen, sektorearen mesfi-dantzagatik eta siste-ma zaharrak bazter-tzeko beldurragatik-edo, eta halaz kanpokoinportazioen lehia izugarrizkooztopoa zen, gaindiezinekomodukoa batzuetan. Babes neurribatzuk onartzea lortu zuten, horibai, berezko merkatuetan (hots,penintsulan eta itsasoz haraindiko kolo-nietan) atzerriko jeneroen lehiakortasuna neurribatean galarazteko XVIII. mendearen azken herenean; berandu zen ordea, ze beraiek1768an dagoeneko ikusia zuten bezala,“ekartzen diguten kinkila kintal batekguk ateratako berrogeita hamaikarenpare egiten du, eta gure erauzketahutsean geratzen da”. Arrazoi batbaino gehiago zegoen hori horre-la izan zedin: produktu-unitatea-ren kostu handiak -bai burdinatanbai egur-ikatzetan-, eta produktibitatetxikia -are kontu larriagoa urte-sasoi batzuetan soilikegiteagatik lana -. Horrenbestez, fabrika berriak sortzea gauzakonplexua bazen ere, are konplexuagoa harrikatzaren erabilera heda-tzea -hemengo bertako meatzeetan atera-takoaren kalitatea ez baitzen errenta-garria-, nahiz eta Elkarteak aprobetxa-mendu programak eta pizgarriakdiseinatu zituen lehengaietan aurrez-teko, baina horiek ere ez zuten beha-rrezko babesa eskuratu.

Horregatik, fanderiak agertzealehen pausua besterik ez zen izan, sek-torea garai berrietara egokituagoko bideanbarna abiarazteko. Lehena, Euskal Herriko zein Estatuosoko lehena alegia, Errenteriako Fanderia izan zen.Gabiriola edo Renteriolako burdinolaren azpiegituraz balia-tuz, honen jabe Irandako Markesak 1771n eman zion hasieraaldi berriari. Orduan berria zen makineria eskuratu zuen, burdinaerreberberazio-labeetan eta harrikatzez aurrez beroturik mekanikokimozteko, eta hurrena, arrabol batzuen bidez, luzatu, zabaldu eta beharbezala mehetzeko. Horrela, forjaketa eta lanketa eginkizunak nabarmen

30

66. Enborrakurratzeko

falka.

64. Otsoentzakozepoa.

67. Aizkora.

N 6 eus e a 33 08/ / 005 9:0 g a 30

Page 31: Versión en PDF para imprimir

laburtzen ziren, eta ez zeuden jadabeharginen trebetasunaren eta gaitasu-naren mendean soilik. Fanderia honekburdineria, iltze, hagatxo eta zumitzakegitera bideratu zuen produkzioa.

Teknologia berri honen aplikazioakizugarrizko garrantzia lortuko zukeen,non eta Konbentzio Gerrak etaFanderian pairatutako hondamenakgalarazi ez balute berrikuntza horibeste toki batzuetara hedatzea. Gerrakontuak amaitu ostean, toki honetanindustri irinak egiten hasi ziren, sistemaaustrohungariar berriari segituz.

Bigarren tramankuluaren instalazioaere noble baten ekimenaz heldu zen;

Zestoako Iraetako Fanderia izan zen, Granada de EgakoDukearena berau, Iraetako burdinola aprobetxatuz eraikia1774 inguruan. Honetan burdinazko flaskoak egiten zituzten,Ameriketako meatzeetan ateratzen zuten zilarbizi edo merku-rioa garraiatzeko; Madozek XIX. mendearen erdialdeanemandako datuen arabera, berrogeita hamar langile zituen.

31

65. Zestoako Lili jauregiko aurretiko bista.

68. Zestoako Iraetako fanderiako langilekolonia.

N 6 eus e a 33 08/ / 005 9:0 g a 3

Page 32: Versión en PDF para imprimir

Langile kopuru handi horrek kolonia edo etxebizitza-auzo bat sortarazi zuen, Gipuzkoakolehena berau. Guztira 14 etxe ziren, kale bakar baten alde banatan lerroan jarririk, administratzaile-aren etxea eta ermita zituztela kaleburu; etxe horiek izango ziren lurraldeko industri koloniarenjatorriaren paradigma. Eraikinak alboz albo erantsitako unitatetzat ageri dira, beheko solairua neka-zaritza-abelazkuntzako espazioetara emana dute (ukuiluak), eta oin nagusia etxebizitzarako da.Langileek errentamendu kontratu baten bidez eskuratzen zituzten etxeak, eta bakoitzak bere lur-sailtxoa ere izaten zuen, baratza gisa erabiltzeko, auzoko ibarrean, baliabide osagarriak ateratzekoaukeraz inondik ere.

Iraetako Fanderian izugarrizko eraldaketa izan zen 1844an, Estatua hornitzeko kontratua etenostean. Orduan José Arambarri y Cía gisa eratu zen, eta honek galdaketa mekanizatuaren eskaintzahandiagotu zuen, latorriaren manufakturan ere sartuz, Ingalaterra,Belgika edo Frantziakoprozesuen bide bere-tik joz hain zuzenere. 1855eanFábrica deHierro de Vera-Iraeta izenahartu zuelarik,jarduerak hedatu

32

71.Koroarekikokontratuek,besteak beste,Armadariaingurak etaaingura txi-kiak hornitze-koak, batzue-tan, desager-tzeko bideanzegoen meto-do baten irau-pena ziurta-tzen zuten,beste hainbatlatitudetakoberrikuntzateknikoekburdinazkoproduktuakmerkatulehiakorretikgero etagehiagoordezkatzenbaitzituzten.

69. Aingura tailerbateko langileak.

N 6 eus e a 33 08/ / 005 9:0 g a 3

Page 33: Versión en PDF para imprimir

33

egin zituen, Berako meategienustiapenean sartuz. Geroago, Urola

Beheko lehenbiziko zementu-fabrikekFabricaren instalazioak erabili zituzten.

Hirugarren eta azken proiektuaOñatiko Fanderiarena da, Gomendiofamiliaren bultzadaz eta burdinola bat apro-betxatuz, hain zuzen Oñatiko Kondearen jabe-tzakoa izandako Zubillagakoa aprobetxatuz instala-tua. Konbentzio Gerra amaitu eta gutxira sortua, hasie-ran pairatu egin zituen gerra-arazoetatik, hots, gerra napo-leondarretik eta Lehen Karlistalditik ondorioztatutako ozto-poak, eta etorkizunerako itxaropenak are murriztuago zitzaiz-kion. Aurrekoetan bezala, produkzio bide hala moduzkoa izanzuen, inguru horretan metalurgia garaikidea garatu zen arte.

Hernaniko Aingura Fabrika ere kasu interesgarria da. 1750ean etaEnsenadako Markesaren bitartekaritzari esker, Fagollaga, Pikoaga etaEreñotzuko burdinolek konpromisoa hartu zuen elkarrekin ainguraz eta ain-guratzarrez hornitzeko

ErregeArmada.

Hernanin jarduera honi bultzada ematekobeharrezko inbertsio bakarrak ohiko tailerretako

aldaketa txiki batzuk eta entregarako eta kontratua-ren martxaren kontrolerako toki bat prestatzea

izan ziren, eta halatan ez zen inolakoberrikuntzarik heldu, ez tekniketan ez eki-

pamenduetan. Espainiako koroakjasandako porrotek berekin eraman

zituztenez aurrez hitzartu-tako kontrata guztiak,

aingura-horniketarakohonekin batera jakina,XIX. mendearen erdialdeanburdinola horiek dagoenekoamaitua zuten beren jarduera.

70. Era askotakoaingurak egitenzituzten, esatebaterako ontzitxikietarako era-biltzen ziren 3 edo4 besokoak.

72. XVIII. mendean,Gipuzkoakoburdinola batzuetanizaten zen langehiena ErregeOntzidirako aingurakegitea zen.

N 6 eus e a 33 08/ / 005 9:0 g a 33

Page 34: Versión en PDF para imprimir

Gipuzkoako metalurgiaren garrantzia ikusten dugu,zalantzarik gabe, burdinazko edo honen aleazioz egindakoobjektuen manipulazio eta manufakturan espezialdutakohainbat eta hainbat lanbideren sorburuan; lanbide hauexekizan dira lurraldeak gero izan duen garapenaren oinarria.

Horregatik, Gipuzkoan burdinari buruz hitz egitean derrigo-rrean heldu behar diogu armagintzaren gaiari, “babes zeinerasoko objektu” horiei alegia. Lehengaia ugari eta kalitatez-koa izanik -are lurraldean bertan eskuratzen zutela- etamanipulazioan erakutsitako trebezia eta esperientzia kon-tuan harturik, ongi ulertzen da zergatik lortu zuen sektorehonek garrantzia eta errekonozi-mendua, pixkanaka-pixkanaka,Estatu osoan. Tailerrak eta esku-langileak gero eta gehiago zirela,Koroa hornitzeko lehenbizikokontratu handiak heldu ziren, eta mugimendu honen ondo-rioz Reales Fábricas de Armas esaten zieten arma-fabrikaksortu zituzten. Bidaiatxo bat egingo dugu horien gorabeheragarrantzitsuenen artetik.

XV. menderako, gipuzkoar inguruak eta, zehatzago esan-da, Debabarreneko lantegi eta gremio-taldeek lehenbiziko

34

6 BURDINAREN ESKULANGINTZA ETAGREMIO EREKUNDEAK

73. Burdingizonenlanaespezializaziomaila handietarairitsi zen, eskaeraezberdin ugaririerantzuten ziotenmanufakturatutakoproduktu ugarisortuz, besteakbeste, armak,armadurak,aiztoak, bandak,sarrailak...Irudian, XVI.mendekoeuskaldunak ikusdaitezke, bat lan-tza eta kaskoadituela (1566koG. Usnagliorengrabatua).

74. XV.mendeko

lantza.

76. XV. mendeko balezta krokagailua.

Page 35: Versión en PDF para imprimir

lan-enkarguak hartu zituzten. Koroaren eskaria gorazihoala, Europan eta itsasoz haraindi inperio

handi bat mantendu eta babestu nahirik, kontratusistema erregular bat antolatu beharra etorri zuen, eta

horrelaxe sortu zirenErrege Fabrikak. Horiek

ez ziren halako toki edo eraikin jakin bat,baizik eta gremio-antolamendu hierarkiko eta espezia-lizatu bat, XVI. eta XVIII. mendeen artean garatu zena.

Horien aurrekariak arma zurien fabrikazioan daude, ze langintza hori epeosoan zehar mantendu zen, suzko armagintzarekin batera hain zuzen. Pikak,babeski eta soin-ezkutuak, lantzak, korazak, buruko burdinak, kasketak eta

75. XVI. mendekopistola giltza, EibarkoArma Museoa.

78. XVI. mendekoforjako atea.

77. XVII. mendehasierako kaskoa.

79.Armadura.

Falceskomarkeserri-

koa.

Page 36: Versión en PDF para imprimir

armadurako era guztietako elementuak fabrikatzen zituztenlurralde osoan zehar, sutegi txikietan, ezpata, aizto, guraizeeta abarrekin batera. Jarduera honetan, Nafarroako Eugikofabrika itxi ostean 1616an sortutako Tolosako Real Fábricade Armas Blancas-ek egindako lana izan zen Debakbete zuen eginkizun garrantzitsua lausotu zuenbakarra. Antolamendu honek ingurukoeskulangile askoren

aha-leginak bildu

zituen, ze horrelaEstatuarekiko kontratu finkoa

lortzen zuten, beren produktuakbideratzeko. Hala eta guztiz ere, Debak

arma zurien langintzan segituzuen, eta buru-babe-

sak, bular-oskolak, tatxetak,baionetak, pikak eta

abar egiten jarraituzuen. Gainera,

arma motzek etatxikiek ez zutentokirik galdu, etaarlo honetan azpi-marratzeko

modukoa da Bergarako aiztogileen kofradia,1535az geroztik ordenantza eta guzti zuena.

Alabaina, XVI. mendearen lehen hama-rraldietatik aurrera suzko armagintza izango

da lurraldearen ekialdeko zatiarinortasun sendoa emango diona.Arkabuza agertu zelarik, indus-tria horren garapenak bultzadahandia hartu zuen, bide batezekarriz langintza hori moduerregularrean finkatzeaErmua, Eibar, Elgoibar,

36

80. XIX. mendeko fusila, Eibarko ArmaMuseoa.

81. Karlistadetan erabilitako XIX.mendeko pistoidun fusila.

82. Armagintza lurraldearen ezau-garrietako bat izan da, Deba Arrokoiragana eta garapena, bereziki, mar-katu duena.

Page 37: Versión en PDF para imprimir

Soraluze eta Bergaran. 1573an armagintzaren finkapena heldu zen, Errege Fabrikak sortze-an alegia, eta horien eskariaren indarraz antolamendu horretan sartutakoak beste herri ba-tzuetara ere heldu ziren.

Asiento sistema erabiltzen zen, hau da, monarkiaren ordezkariekin zuzenean hitzartu-

tako hornidura-kontratuak; horietan zehazten zituzten arma motak, kopu-ruak eta ezaugarriak. Koroak bere ardurapean zuen lehengaien hornidura bermatzea, pro-zesu osoa kontrolatzen zuen, eta osagaiak probatzen zituzten ikuskari eta aztertzaile taldebat ere bazuen; horiek, produktuari onespena eman ostean, biltegietan gordetzen zuten,behar zen tokira bidali aurretik. Eginkizun horietarako egoitza Soraluzen finkatu zuten,hantxe jarriz proba-tokiak eta Biltegiak, Errege-etxe deituak.

Gremio-diputatuek eskariak hitzartu eta eskulangileen artean banatzen zuten lana,

entrega epeak, kalita-tea eta ordainketak kontrolatuz. Izan ere, suzko arma ez zen, hasi eta

bukatu, arlo honetako tailer berean egiteko produktua. Pieza bakoitza lau gremioren egin-kizuna zen, ia-ia eskualdeko eta inguruetako herri guztietan (esaterako Bizkaiko Ibaizabal

Garaian) zeuden gremioren eginkizuna alegia.Gremioen eginkizunak zehatz-mehatz bana-

tuta zeuden, honela: kanoigileak (armarenkanoia egitekoarduradunak), gil-tzagileak (“giltzak”,hots, tiroa egiteko

mekanismorako),muntatzaileak (aurrekoen

piezak muntatu eta mihiztatzeko) eta kaxaginak(azken akabera emateko).

Koiunturaren eraginez, Errege Fabrikek hainbat gorabehera izanzuten beren produkzioan, eta XVI. mendeko loraldiaren ondotik, XVII.ak

krisialdi sakona ekarri zuen, XVIII. mendera arte horrela segituz; honetan, berriz, bestegoraldi baten ondoren Konbentzio Gerrak ekarritako hondamenak amaiera eman zion ziklo-ari. Errege Fabriken sistema desagerturik, langile espezializatu askok beste inguru batzuetarajo zuen (Zaragoza, Trubia, Sevilla, …), eta beste batzuk sistema berpizten ahalegindu zirengogotik. Soraluzeren nagusitasuna zalantzan jarri zuten, Eibarrek batez ere, ze herri honetanbertako eskulangile ekimentsuek beharrezko berrikuntzarako ildoak jorratu zituzten XIX.mendean zehar, sektore horren industria modernoaren garapenaren oinarria prestatuz.

37

83. XVIII.mendekotxinpartpistola.

Page 38: Versión en PDF para imprimir

Armaginen lanarekin batera, gabiek, sutegiek eta errementalde-giek segitu zuten epe osoan zehar beren produktuez egunerokobizimoduko beharrak asetzen, bai barne-merkatuan bai itsa-soz haraindikoan. Laiak, aitzurrak, golde-buruak, palak,pikatxoiak, aitzur luzeak, segak, zartaginak,burdinsareak, pertzak, iltzeak, ferrak,eta era guztietako tresna eta lanabe-sak maila partikularrean edo gremio-tan propio antolaturik egiten zituzten,Gipuzkoa osoan barrena, ze ia-ia herriedo komunitate guztietan zegoen gutxie-

nez horrelako tailer bat.Lan haiek guztiak espeziali-

zatutako gremioen usadio eta ohi-

turaz araututazeuden, eta egi-

turak organigramajakin bati segitzen

zion, baitzen maisu,ofizial eta aprendiz edomutilaz osatua. Lehenaizan ohi zen lantoki edo

tailerraren jabea,edo bertakomaizterra beste-la, eta horren

trebetasun eta ezaguera-ren mendean zegoen nego-zioaren martxa ona. Bereeginkizunak burutzeko

langile espezializa-tuak zituen, ofizia-

lak alegia, eskarmen-tu handikoak, eta hitzartutakohalako soldata baten trukeanegiten zuten lan, “plazerajea”aparte, hura produktibitate-prima moduko bat izatenzen eta. Azkeneko mai-lan aprendizak zeuden,eta horiek gutxienezhiru urtez aritzenziren maisu baten

38

84. Sutegi eta burdinolekeguneroko beharrak asezituzten: laiak, aitzurrak,golde muturrak, palak,pikatxoiak, hondeaitzurrak,igitaiak, zartaginak, pertzaketa ferrak bertakotailerretatik atera zirentokian tokiko merkatuarierantzuteko.

85. Harakinaizkora.

88. Ardiei ileamozteko

guraizeak.

Page 39: Versión en PDF para imprimir

39

zerbitzuan, janari, lojamendu etajantzi truke. Ikaste prozesuarenondotik, eta gremioaren edo mai-suaren azterketa batez, ofizialmailara hel zitezkeen, eta ordutikaurrera beren lanaldia jornaleankontrata zezaketen.

87. Aitzurra.

89. Lauortza,lurra lantzekogolde mota.

90. Laiak.

86. Harrobikoharmailua.

Page 40: Versión en PDF para imprimir

XIX. mendearen erdialdean, Gipuzkoan oso berrikun-tza sakona eman zen produkzio egituran. Pixkanaka-pixka-naka, eskulangintzak atzera egin zuen, halabeharrez, zeha-ro berriak ziren ekipamendu tekniko eta mekanikoei lotuta-ko produkzio modu berrien aurrean. Industri Iraultzarakoate zabaltze honetan, bi arlo edo sektore izan ziren eragilenagusiak, ehungintza eta papergintza hain zuzen. Izan ere,artean urte batzuk beharko ziren burdinaren arloa,Gipuzkoako industri ehuneko funtsezko jarduera berau,modernotasunaren esparruan sar zedin.

Mea galdatzeko labe berriak instalatuta eta altzairuaarragoan fabrikatzen hastean burdina eskala handian lortze-ko prozesua abiatu zelarik, industria siderurgikoan aurrera-pen handia gertatu zen, baina hasiera batean Gipuzkoa pro-zesu horretatik kanpo geratu zen, ikusi dugun bezala burdi-noletako manufaktura-sistema zaharrari heldu baitzion tinko.Gauzak horrela izatea eragin zuena, batez ere, industriarenarlo honetan Bizkaiak eta honen eragin-esparruek egindakokonpetentzia zen. Gabezia horiei erantsi behar, inondik ere,behar beste kalitateko lehengairik ez izatea, ez mea onikezta kalitatezko harrikatzik ere.

Baina 1860an burdinola tradizionalak defendatzea dago-eneko erabat antzua zen, eta errealitateak garbi erakustenzuen lantegi horiek ez zirela gai beren instalazioekin lehianaritzeko, labe garai handiak zituztenen aurrean. Ingurukozona batzuetan esperientzia batzuk burutuak zituzten, atarra-mentu onik ateratzeke ordea, esaterako KantabrianLierganesko Errege Fabriketan bi labe garai jarri zituztenean1628an, edo Lugoko Sagardelosen egur-ikatzezko lehenlabea 1797an, edota geroxeago Oviedon Trubiako koke-labeainstalatu zutenean, baina 1822ra arte ez zen heldu RamonMazarredoren enkargua, teknikari frantziar bati emana, “labegarai bat, forjak eta lehen eta bigarren galdaketako metalaateratzeko beharrezko elementuak instalatzeko”. (IBAÑEZ,SANTANA, ZABALA, 1988).

Hurrengo hamarraldian abiatuko zen, azkenean, side-rurgia estatu mailan berreskuratzeko prozesu motel eta atze-raezina. 1832an burdina atera zuten Malagako labe garaie-tan, eta berehala Oviedo, Sevilla eta Santanderren ere gauza

40

II. BURDINAREN INDUSTRIA GARAIKIDEA

7 1862: GIPUZKOAKO LEHEN LABE GARAIA

91. Labe garaiko ebakidura.

N 6 eus e a 0 3 08/ / 005 8: 5 g a 0

Page 41: Versión en PDF para imprimir

bera egin zuten. Dena den, berrikuntza horretan Bizkaiaizango zen lurralde aitzindaria, 1848an Bilbon BoluetakoSanta Anako lantegian labe garaia piztu zutenez geroztik.Estatu mailan labe hori beste bat besterik ez zen, baina osodatu adierazgarri bat ematen digu, erakutsiz nolako atzera-pena zuen hemengo bertako teknikak europar siderurgiareki-ko, are gehiago kontuan hartzen badugu hainbat mendetanzehar Bizkaiko Itsasoko kostaldeari iritzi ziotela Espainiareneta beronen inperioaren “burdin fabrika”.

Gipuzkoako kasua, zuzenean baitzegoen manipulazioansarturik baina ez horrenbeste burdina gordinaren produkzioan,beste bi hamarraldiz atzeratuko zen. Halaz, estreinako labegaraia burdinoletako manufaktura tradizionalaren eta burdinindustria modernoaren sorreraren lotura estuaz sortu zen.Beasainen, Domingo Goitia eta Martin Usabiaga, Ihurre etaIhartzako burdinolen jabeak izaki hurrenez hurren, JoseFrancisco Aranarekin bat eginik, honexena baitzen instalatzeko

41

92. MeakaauzokoIrustanmineralakiskaltzekolabea.

93. LegazpikoPatricioEcheverrialantegikoaitzurrak.

N 6 eus e a 0 3 08/ / 005 8: 5 g a

Page 42: Versión en PDF para imprimir

hartu zuten orubea,elkartu egin ziren“Fábrica de Hierrosde San Martin deUrbieta” sortzeko1860an, beren lan-tegi zaharrek ordukoerabat galdua zute-larik lehiatzeko gai-tasuna.

Bide berrihonen lehen biurtean zehar, arra-goa handia insta-latzeko beharrezkolanak burutzen ariziren bitartean,burdina beratzekolabeak -pudelatze-ko labeak- eta arra-bol bidezko ijeztea baliatzen zituzten produkzioa ateratze-ko. Burdina, artean, inguruko burdinoletakoa zen. Bainaenpresa-gizon haien helburua mea beren lantegietan ber-tan galdatzea zen, labe garaiak erabiliz horretarako.Horietako lehenaren inaugurazioa, egur-ikatza erabiltzenzuen, 1862an izan zen, eta antzeko ezaugarriak zituenbigarren unitatean 1865ean atera zuten lehenbiziko galda.

1628ko Lierganesko haietatik 1862ko hauetara helduarte berrehun eta hogeita hamalau urte igaro ziren; beran-du zen, zalantzarik gabe, baina une honetatik aurrera side-rurgia modernoak tokia hartu zien Gipuzkoako burdinolatradizionalei. Arrazoiak baziren aldaketak aurrera eginzezan, esaterako kalitate hobea lortzea kostu txikiagoez.Produkzio mota biak elkarrekin izan ziren hainbat urtetanzehar, baina gero eta errazago izango zen 1867ko“Estadística Minera” delakoan argitaratutako baieztapena-ren antzekoak aurkitzea, honakoa baitzioen hark:

“será muy difícil que [burdinolek] puedan subsistir mástiempo, por muchas razones y principalmente porque enésta [San Martin de Urbieta] se gasta 120% de carbón vege-tal y 150% de hulla por 100 de hierro dulce; y en aquellasnunca baja del 300% el consumo de combustible vegetal”.

1870ean fabrika honek 42.000 kintal burdina produzituzituen, lurraldean artean lanean ari ziren 14 burdinolek, guztira,7.120 kintal produzitu bitartean (LEGORBURU FAUS, 1996).

42

94. Oiartzungo ikazkinen txondorra, atzeanAiako Arria ikusten delarik.

96. Bergarako GSB Altzairua fundizioko galda.

N 6 eus e a 0 3 08/ / 005 8: 6 g a

Page 43: Versión en PDF para imprimir

43

95. Pago motzak, egur ikatza lortzeko basoen erabilera intentsiboaren aztarnak.

97. Ohikoikazkintza geroeta baztertuagogeratu zen, labe

garaiaren teknikaaplikatzen hasitaindustria sidero-

metalurgiarikdesagertu arte.Teknika horrek

harrikatzakerabiliz

errendimenduhandiagoa etahobea ematen

zuen.

N 6 eus e a 0 3 08/ / 005 8: g a 3

Page 44: Versión en PDF para imprimir

Gipuzkoan industrializazioaren ereduak eraldatuenmundurantz jo zuen, hain zuzen ezaugarri geografikoek,lehengaien eskasiak, eta kapital-metaketarik ezak bultzatu-rik -Bizkaiak, berriz, kapitalak lortu zituen, mearen esporta-zio masiboari esker-. Gipuzkoaren ezaugarri nagusiak sek-tore aniztasuna, baliabide naturalen erabateko aprobetxa-mendua eta, beti, enpresari txiki eta ertainaren presentziaizan ziren; izan ere, baliabide ekonomiko txikiekin etaaskotan eskulangintzako jardueretatik abiatuta, enpresarihaiek halako maila bateko industri negozio berrietan mur-giltzea eta aurrera egitea erabaki zuten.

Bertako burdin meategi eskasez baliatuz, burdinolen tra-dizio zaharrari jarraiki, eskura zituen ur-baliabideak ustiatuz,eta burdina gordina eta harrikatza inportatuz, industria meta-lurgiko garaikidea baldintza berri batzuetan oinarriturik gara-tuz joan zen, bereziki lanabes eta erreminta sorta zabalakegitera zuzenduta. Ez da harritzekoa sektorea sendotu izana,are gehiago kontuan hartzen badugu Euskal HerriarenAdiskideen Elkarteak bultzatutako berrikuntza ahalegin aipa-tuak eta Deba Erdiko inguruaren armagintzarako joera,Soraluze, Eibar, Elgoibar, Ermua eta Bergara izanik buru.Herri horiei elkartu zitzaien geroago Arrasate, gipuzkoararmagintzaren erdigune bihurtzeko saio berantiar batez.

Metalezko eraldatuen industriak, XIX. mendearen biga-rren hamarralditik aurrera, bere loraldia izan zuen, hainbatarrazoiren ondorioz, tartean izanik hurrenak: aduanakEbrotik itsasora eta Iruna eraman izana (1841); O’Donnellenlegea, penintsulan arma salmenta librea ahalbidetzen bai-

8 METALEZKO ERALDATUEN GARAIPENA

99. La Cerrajera Guipuzcoanahasierako lantegietako bat da, eta1906an La Union Cerrajera sekto-reko enpresa integral enblemati-koari bide eman zion.

101. Iltzeforjatuak.

102. Lingotetxo galdatua. BergarakoLabe Garaiak.

98. Fabrikatzaile marka 1920-1930eko tornu paralelobatean.

N 6 eus e a 53 08/ / 005 8:39 g a

Page 45: Versión en PDF para imprimir

tzuen (1860); teknologia berriak eskuratu izana; atzerrikomerkatuak zabaldu izana, batez ere amerikarrak eta europa-rrak; eta gremio-sistema zorrotza desagertu izana.

100. Armagintzak Gipuzkoako industria meta-lurgikoaren oinarri nagusietako bat izatenjarraitu du, XIX. eta XX. mendeetan zehar.XIX. mendeko duelu pistoladun kutxatila.

103. Forjako tresnak.

N 6 eus e a 53 08/ / 005 8: 0 g a 5

Page 46: Versión en PDF para imprimir

Beasaingo labe garaiak 1862an aurrerapausoa emanzuen, eta honek arlo honen bilakaerarako hainbat urrats era-gin zituen ondoren. Urtebete lehenago fundatua zutenArrasaten “Vergarajauregui, Resusta y Cía” enpresa, urteakigaro ahala lurraldeko garrantzitsuenetako batean sartukozena, hain zuzen “Unión Cerrajera de Mondragón” enpresan;ahaleginak nagusiki sozietate mugatuetan bildu izana, horietan

46

104. Eibarko arma fabrikatzaileen markak.

105. Legazpiko PatricioEtxeberrian, forja lana.

106. Mineralazpilak ZarauzkoMollarrikokargatokian.

108. Zeraingo Aizpean minerala kiskaltzeko labeak.

N 6 eus e a 53 08/ / 005 8: 0 g a 6

Page 47: Versión en PDF para imprimir

bi edo enpresari gehia-gok elkartzen baitzituzten

beren baliabideak, modernotasunerako bestepauso garrantzitsuetako bat izan zen.

Hurrengo urteetan zehar, produktu meta-lurgikoen tailer eta fabrikak ugaritu, hazi eta berritu

egin ziren. Armagintzaren produkzioak gora egin zuen,eta gauza bera gertatu zen beste produktu batzuekin ere,

hala nola iltze, torloju, puntapax, erreminta eta abarrekin.Honek guztiak lehengai eskari handiagoa ekarri zuen berekin, eta horrelaxe

sortu ziren galdategi handiak.Hauetakoa dugu 1883an fundatutako Eibarko “S.A. Aurrera”ren kasua.

Honetarako ekimena Eibarko industria-gizon talde batetik atera zen; ordura arteFrantziako eta Belgikako inportazioen mendean ari ziren, baina aurrerantzean burdi-

nurtua prestatuko zuten bi kubilotetan, herriko armagin txikien talde zabala hornitzeko.Antzeko kasua da Romualdo Garcíarena 1877an, San Pedro de Elgoibar fundatu zuenean,

47

107. Urrezkoinkrustazioak dituenerrebolberdamaskinatua. Eibar.

109. Altzairu fabrika, lingotearen galdaketa.110. Zarauzko Mollarriko kargatokikoplataformaren aztarnak.

N 6 eus e a 53 08/ / 005 8: g a

Page 48: Versión en PDF para imprimir

egur-ikatzezburdingintzanaritzeko. Taldehonetan pitinka-pitinkabeste zenbait enpresa sartuzen, besteak beste Pasaiansortutako Molinao, LasartekoFundición Fossey edo RealCompañía Asturiana de Minashura, Errenterian berun-galda-tegi bat sortu baitzuen, batez ereIrungo San Nartziso meategiko galenazlan egiteko, edota gero enpresa integra-len ezinbesteko zati izango zirenak,esaterako Cerrajera, C.A.F. edo PatricioEcheverria-ren kasuan gertatu bezala.

Hauen guztien ezaugarri komuna,oro har, produkzio bolumen eta gaita-sun txikia izango zen, baina hala etaguztiz ere, langile kopuru handia erabi-liko zuten, eta Gipuzkoako industripanoramaren kapital-inbertsiorik han-dienak erakarri zituzten gainera, aparteutzirik, inondik ere, papergintzarenarloko erraldoi kapitalizatu batzuek

48

112. Kainoien zulatze etakalibratzea. VictorSarasqueta. Eibar.

117. Elgoibarko Makina-Erremintaren Museoa.

115. Llamapistola.Eibar.

116. Alfajosteko makina.

N 6 eus e a 53 08/ / 005 8: g a 8

Page 49: Versión en PDF para imprimir

erakarritakoak, horietan ere handiak izan baitziren inbertsioak.1915eko Industri Estatistikaren arabera, metalurgiako hamar bat lante-gi dira ehun langiletik gorako bakarrak, eta oso ugari ziren kontratu-peko hamar langilera heltzen ez zirenak (LUENGO TEIXIDOR, 1990).

Enpresaren izena Langile kopuruaSociedad Española de Construcciones Metálicas (Beasain) 960Unión Cerrajera de Mondragón (Arrasate) 870Orbea (Mallabia) 347Garate, Anítua y Cía (Eibar) 304Unión Cerrajera (Bergara) 201Fábrica de Cañones (Soraluze) 188Trocaola, Aranzabal y Cía (Eibar) 143Aizmendi (Eibar) 126Fábrica de Plomo de Capuchinos (Errenteria) 114Fundiciones Molinao (Pasaia) 104

ANIZTEA ETA GEOGRAFIAN BANATZEAEtapa berri honetan, armagintzak pro-

dukzioa aniztu beharra ekarri zuen, etaaldi berean espezialitateak eskualde mai-lan banatuz joan ziren, are herri edo tokimailan ere. Galdutako gremioetako mai-suak elkarteetan hasi ziren biltzen1859an. Eibarko zortzi giltzagilek fusil,pistola eta errebolber giltzak fabrikatzekosozietatea sortu zuten. Gauza bera gertatu

49

111. Eibarko arma fabrikatzaileen markak.

113. GACBizikleta.

114. Eibarko bizikleta tailerra.

118-Pabellón de laminado dechapa de UCEM en Bergara.

ANIZTEA ETA GEOGRAFIAN BANATZEA

N 6 eus e a 53 08/ / 005 8: g a 9

Page 50: Versión en PDF para imprimir

zen Soraluzen, 1862an “Euskalduna” enpresa fundatu baitzu-ten, hamarraldi bateko jardueran 70.000 arma baino gehiagoproduzituz. Ordurako, Orbea senide eibartarrek moldatuazuten beren Urkizuko errota, karabinak egiteko nabe txikibat atonduz bertan (1859). Horiek, begirada etorkizunerazuzenduz, berehala sartu zituzten berrikuntza teknikoakelaborazio prozesuan, besteak beste leunketa mekanikoa,galvanoplastia bidezko nikeleztatzea eta, are garrantzitsua-go, energia elektrikoaren aplikazioa; honetan, Gipuzkoakoaitzindaritzat hartu beharko genituzke (1890).

Energia honen erabileraz, ordura arte ezagutzekeko garapena lortu zuen armagintzak. Orbea,Larrañaga eta Joaristi-rekin batera, horiek baitziren fabrikatzaile nagusiak, beste hainbat izen agerizaigu, hala nola Victor Sarasqueta, Arizmendi, Trocaola, Aguirre, Zamacola y Cía, Crucelegui, Anitua,Beristain, etab. Armagintzan sartutako langile kopuruak Eibarko langile-zerrendaren %54 hartzenzuen 1906rako, %50 Soraluzen, honetan Euskalduna zaharrak, orain S.A. Placencia de las Armas-ek,180 langile baitzituen lanean, eta azkenik %11 Elgoibarren (AGIRRE KEREXETA, 1987). Garai horre-tan, Eibar hartzen zuten penintsula osoko armagintza-gune nagusitzat.

Baina kanpo-merkatuen mendekoegi izateak krisialdi larria ekarri zuen 1914 inguruan, nahiz etaEspainia gatazkan -Lehen Mundu Gerran alegia- neutral agertzeak ahalbidetu zuen halako itxurazkoberrindartze bat izatea gerrak iraun bitartean; dena den, armistizioaren ondoren atzera etorri zenahuldadea, Europako produkzio zentroek lanari berriro ekin ziotenean. Armagintza modernoarengarairik gorena, beraz, 1900 eta 1917 bitartekoa izan zen. Ordutik aurrera, eta batez ere hogeikohamarraldiaren erdialdeaz geroztik, produkzioaren aniztasunera jo beharra izan zen, nahitaez.

Bide honetatik etorri ziren bizikleta fabrikazioa (G.A.C. 1925ean; Orbea 1929an), josteko maki-nena (Alfa 1927an), makina-erremintarena (Parabán y Cía, Orbea y Larrañaga, Juan Esperanza, Cruz,Ochoa y Cía, Estarta y Ecenarro, 1924an), aparailu elektrikoena (Anitua e Hijos, Solac), torlojugintza,Aguinaga, Lete, Egaña eta Madina; tresna elektrikoak, Hormaechea; etxeko tresnak, Elma; forja etaestanpazioa, Garaciaga; makina-erreminta, Arriola y Cía, Forjas de Elgoibar, Alcorta, Unzueta y Cía,

50

119. Legazpiko GSBAltzairuko eskuzko forja.

121. Galdaketa, forjaketa, manufaktura eta ahokadura mekanikoaGipuzkoako burdingintzan beti ageri izan diren errealitateak.

N 6 eus e a 53 08/ / 005 8: g a 50

Page 51: Versión en PDF para imprimir

Mugarza, Ugarte y Cía,Crucelegui Hnos; sarrailagintza,La Industria Mondragonesa etaMetalúrgica Cerrajera; burdine-riako produktuak, Roneo etaAltuna y Garai, etab.

Atzean geratu zen armagin-tzarako dedikazio esklusibo hura,Debabarrenaren ezaugarri nagu-sia izandakoa, eta bertako indus-tri ehunaren portaera ereduga-rrietako bat agertu zen, baitzenproduktua zabaltzea eta merkatuberriago edo sortu berrietarabideratzea.

Donostia inguruan izanziren Talleres Urcola (1917),

51

120- Legazpiko GSB Altzairukotona-kopuru handiko forja.

122. Bergarako Labe Garaiak.Labe elektrikoa.

N 6 eus e a 53 08/ / 005 8: 3 g a 5

Page 52: Versión en PDF para imprimir

trenbideetarako materialaren fabrikazioan eta forjaketan arizena, eta Herederos de Ramón Mugica, honetan eregarraio material orokorra eta trenbideetarakoa eraikitzenzutela. Urretxun, Honorio Alberdi S.A. enpresak altzairuz-ko malgukiak egiten zituen. Ontziola nagusiei loturik bestehainbat sozietate metalurgiko agertu zen, besteak bestePasaiako Fundiciones Luzuriaga eta Zumaiako Balenciaga.Azkoitian, Acerías y Forjas de Azkoitia S.A.k -beronen sor-burua aurkitzeko 1515era jo behar dugu eta OñatikoZubillaga burdinolara- era guztietako lanabes forjatuak egi-ten zituen. Tolosan Fundiciones Telleria agertu zen (1842),burdinurtu fabrikazioan aritzeko, eta Voith, turbina elektri-koak banatzeko; azkenik, Lazkaon Forjas Hijos de A.Albisu fundatu zuten 1848an.

Egia da artean armagintzan zegoela multzo nagusia;armagintzak eta honen industria osagarriak eraldaketa arlo-aren %80 hartzen zuen hogeiko urteen erdialdean, bainadagoeneko automobil-osagarrien prestakuntza, ekipamen-du elektrikoak, etxeko tresnak, eta burdineriako produktu,torlojugintza, sarrailagintza eta makina-erremintari lotutakomundua beren lehen pausoak ematen ari ziren. Bide ugarihoriek izango ziren armagintzaren behin betiko kolapsoariemandako irtenbidea.

Hauen guztien bilakaera generikoa, eguneroko bizimo-duko beste hainbat gauzarena bezala, eten egin zen GerraZibila heltzean, honek materialetan, merkataritzan eta gizaarloan bertan eragindako ondorioengatik gehiago gerrakberak ekarritako hondamenagatik baino. Kasu askotan, fran-kismoak beste ideologia batzuen aurka, besteak beste euskalnazionalismo, liberalismo, komunismo eta errepublikanis-moaren aurka erakutsitako jarreragatik, eten egin zen pre-sentzia erregularra eta belaunaldi-aldaketa negozio eta lanakaurrera eramateko, zeren eta zenbaitetan zuzendaritzarikgabe utzi baitzituen enpresak, edo haien berezko jardueramoztu, depurazio edo garbiketaren beldur baitzen hainbatjende. Gainera, nazioartean isolaturik egoteak eta blokeoekonomikoak izugarrizko itoaldia ekarri zion industri gara-penari, erregimenaren lehen hamarraldietan zehar. Denaden, itoaldi honi aurre egin zioten, ahal izan zuten moduan,lantegi integralek - onura handiak atera zituzten luzera, mer-katu nazionala beren produktuetarako erreserbatuta egotean,eta enpresa txikietako batzuek arazoz lepo iraun ahal izanzuten; hurrengo urteetan zehar itoaldi horren ondorioz sortuko

52

124. Bergarako Labe Garaiak.

N 6 eus e a 53 08/ / 005 8: 3 g a 5

Page 53: Versión en PDF para imprimir

zen, bide batez, hainbat arlo berri,ordura arte arazorik gabe inporta-tzen zutenaren eskariari erantzunbeharra zegoen eta.

Hondamendiaren, lehengaieskasiaren eta garbiketaren eragi-nak eragin, 50eko urteen erdialde-an arlo siderometalurgikoa atzerabihurtu zen gipuzkoar industriarenburu, eta arlo nagusia izatera iritsiez arren, bere garapenaren errit-moa izan zen lurraldearen bizitzaekonomikoaren motore; gero, besteinork baino latzago jasan zuen70eko hamarraldiko petrolioarenkrisialdia, 80koen amaiera aldekobirmoldaketa, eta mendearenamaiera parteko teknologia berri,anizte prozesu eta aldakortasuna.

Urte haietako enpresa zerren-da luzea da, baina zalantzarikgabe arlo honetako hiru enpresanagusiak, egindako industri ibilbi-de luzeagatik eta lurraldekobalantze ekonomikoetan hartutakopisuagatik, Legazpiko PatricioEcheverria, Beasaingo C.A.F. etaArrasateko Unión Cerrajera izandira.

53

123. Beasaingo CAF (Construcción yAuxiliar de Ferrocarriles).

125. GSB, tona-kopuru handiko forja.

126. Bergarako Labe Garaiak,lingotetxoaren galdaketa.

N 6 eus e a 53 08/ / 005 8: 3 g a 53

Page 54: Versión en PDF para imprimir

Patrizio Etxeberria legazpiarra metalurgiako langile gisahasi zen bere inguruko forja txikietan, eta berehala lortuzuen maisu maila, 1908az geroztik eskala handian jorratu-

ko zuen lanbide batean. Aipatu urte horretan sortu zuenbere erreminta lantegia, Segura, Echeverria y Cía izenaz.Han nekazaritzako lanabesak egiten zituzten batik bat, etameatzaritza, zurgintza eta hargintza lanetarako tresna motaguztiak. Katalogo zabala inondik ere, hartzen baitzituenhala nola aitzurrak, aitzur luzeak, segak, eskuareak eta sar-dak, pikatxoiak, mazoak, palankak, ziriak eta mutxardak,eta forjako lanabesak oro har.

Pedro Segura, Romualdo Etxeberria eta PrudentziaGereta izan ziren enpresa fundatzaileak, PatrizioEtxeberriarekin batera. Urte gutxiren buruan finkatzen ikusizuten enpresa, herrialde neutraletako industriarentzatLehen Mundu Gerrak ekarri zuen koiuntura ekonomikoonaren babesean. Gerra amaiturik, Patrizio jauna berabakarrik jarri zen negozioaren buru, eta sozietate erregularkolektibo bihurtu zuen. Urte batzuk geroago, 1938an hainzuzen, sozietate anonimo mailara heldu zen, PatricioEcheverria S.A. izenaz.

Patricio Echeverria enpresa integrala izateko jaio zen,

54

9 PATRICIO ECHEVERRIA, S.A.

127. Erreminten forjaketa, igeltseritzako paletak.

129. Pikatxoi forjaketa.

N 6 eus e a 5 5 08/ / 005 8:3 g a 5

Page 55: Versión en PDF para imprimir

fabrikazio prozesu osoa bere baitan hartuz, galdaketatikberetik erreminten pieza eta osagarri guzti-guztiak egiterai-no. Horretarako, berehala izan zuen labe elektriko bat beregaldaketa-nabean, eta honen lehenbiziko altzairu-galda1931ko udaberrian heldu zen. Forjako pabilioian, ijeztekotren handiak eta prentsa eta mailu modernoak zituen, gal-daragintza berritu bat, akabera-tailer bat eta tratamendutermikoak, bere zentral elektrikoaz eta laborategi propioazgainera.

Ahalegin horiek guztiak ospe handiko marka bat lor-tzera bideratu zituen, “Bellota” markara alegia, eta denboraigaro ahala izen komertzial hau kalitatearen sinbolo izateraheldu zen nekazaritzako tresnen arloan, hala nazioko mer-katuetan nola nazioartekoetan. Bitxia bada ere, enpresaberehala hasi arren marka hori erabiltzen, hasieran ez zenbere jabetzakoa, eta gipuzkoar enpresa honek SheffieldgoHenry Taylor etxe ingelesari erosi zion (HERRERAS, ZAL-DUA 1997).

55

128. Legazpiko Patricio Echeverria 1908ansortu zen enpresa integrala izateko helburuare-kin, eta bere erremintak fabrikatzeko prozesuosoa bere gain hartu zuen, lehengaitik hasitabidalketa egin arte.

130. Patricio Echeverria lantegikoproduktuen publizitate kartela.

N 6 eus e a 5 5 08/ / 005 8:3 g a 55

Page 56: Versión en PDF para imprimir

Negozioa hazten joan zen, eta Legazpitik bertatik kanporantzhedatuz. 1940an sukurtsal berri bat zabaldu zuten Idiazabalen,limak edo karraskak egiteko, eta hiru hamarraldi geroago beste batOllokin, Nafarroan, kirtenak egiteko; 1978an Atlantikoa zeharkatueta Venezuelan egoitza bat zabaldu zuten, 1987an Kolonbian, eta1992an Mexikon.

Aspaldiko kontua zen jada Urola haranera mugatutako tailertxiki hura, eta industri konplexu berri bat jaio zen, antolamenduberri eta konplexuago baten beharrean jaio ere. Laurogeita hamarre-ko hamarraldiaren hasieran bereizi egin zituzten industri jardueradesberdinak hainbat enpresatan. Corporación Patricio EcheverríaS.A. zatitu eta Patricio Echeverría Aceros S.A., Patricio EcheverríaForja S.A., Bellota Herramientas S.A. eta Inversiones P.E.S.A. sozieta-teak sortu zituzten. 1993an Grupo Siderúrgico Vasco sortu zutenbehin betiko, eta honetan korporazioak kapital sozialaren %17 duberea (HERRERAS, ZALDUA, 1997).

Lehen urteetako plantilla txiki hartatik, dozena bat inguru izan-go ziren, Patricio Echeverria hiru mila langiletik gora izatera helduzen, Legazpiko biztanleria aktiboaren %85 hartuz. Esan gabe doa

56

133. Forjaketa tailerra.

131. Galdaketa.

N 6 eus e a 5 5 08/ / 005 8:3 g a 56

Page 57: Versión en PDF para imprimir

57

Urola haraneko herri honek asko zor diola industrierraldoi honi, gaur egungo hiri-itxuraketari dago-kionez. Lantegiaren instalazioek bi kilometrobaino gehiago hartzen dute luzean, eta honenbabesean etxe-multzo asko eraiki dituzte 40kourteez geroztik. San Inazio auzoaren ostean, 100etxe baino gehiago izaki honetan, Arantzazu etaSan Jose etorri ziren. Enpresaren asistentzia-politi-ka hezkuntzaren arlora ere zabaldu zen, eskoleneraikuntzan lagunduz, esaterako mutikoentzakoBuen Pastor eta neskentzako Santa Teresa eskolenkasuan gertatu bezala. Santa Kruz asiloa, adineko-entzat eta gaixoentzat, osasundegiak, esaterakotuberkulosiaren kontrako eta toraxeko gaitzak tra-tatzeko kontsultategia, edo ekonomatoa bera,Patrizio Etxeberriaren gizarte-lan emankorrarenlekukoak dira, lan horrek herrian bertan utzidituen aztarna fisikoena bezalaxe.

132. Produktu forjatua.134.Nekazaritzakotresnenforjaketa lanaPatricioEcheverriaenpresarenekoizpen lerrohandienetakobat da. Segak.

N 6 eus e a 5 5 08/ / 005 8:38 g a 5

Page 58: Versión en PDF para imprimir

Patrizio Echeverria Legazpiko hazkuntzaren motorenagusia izan zen bezala, Compañía Auxiliar de Ferrocarriles-ek gauza bera egin zuen hurreko Beasainen. Enpresa honen

sorburua 1860an aurki-tuko dugu, lehen aipatu-tako Fábrica de Hierrosde San Martin deUrbieta hartan. Berelehen bi urteetan burdi-na beratzeko labeak etaarrabol bidez ijeztekoinstalazioak zituen, ezbesterik, baina, lehenesan bezala, 1862 eta1865ean labe garaiakeraiki zituzten, egur-ika-tzez produzitzeko.

58

10 CONSTRUCCIONES Y AUXILIAR DEFERROCARRILES

135. CAFeko ekoizpenlerroa.

136. Beasaingo CAFeko planta berri etaaurreratuak udalerrian nahiz eskualdean

berebiziko garrantzia du.

137. Gurpilak forjako irteeran.

N 6 eus e a 58 6 08/ / 005 8:3 g a 58

Page 59: Versión en PDF para imprimir

Etorkizun bikaina zuen, itxura, baina Bigarren Karlistaldia lehertzeak etenal-dia ekarri zion, eta gerra amaitu arte ez zen atzera lanean hasi enpresa, dagoene-ko Goitia y Cía izenaz. Metalurgiaren panorama nabarmen aldatua zen ordurako:kokezko labeak ari ziren nagusitzen, eta Bessemer bihurgailuak, ondoko Bizkaianhedapen handia lortua baitzuten jada. Arlo honetan lehian aritu ezinik, FranciscoGoitiak bere negozioaren produkzioari beste bide bat eman zion, eta Londresajoan zelarik handik inportatu zituen latorria egiteko behar zituen patenteak;horrela, Estatuko enpresa nagusia izan zen jenero honetan.

1892ko apirilaren 16an sozietate berri bat eratu zuten, La MaquinistaGuipuzcoana, trenbideetarako era guztietako makineria eta material mugikorraegiteko, eraikin, zubi eta mota guztietako metalezko eraikuntzetarako bezalaxe.Enpresa honek galdatze, fintze eta erreberberazio-tailerrak, galdaragintzakoak, etaforja eta doiketakoak zituen. Bagoi muntaketarako departamentuak, ostean, zur-gintza, pintura, dekorazio eta marrazki atalak zituen. Neurrien handitasunaz etaindustri espazioaren konplexutasunaz, pabilioi guztien komunikazioa ahalbide-tzearren barne-garraiorako sare trinko bat eratu behar izan zuten. Izan ere, insta-

59

N 6 eus e a 58 6 08/ / 005 8:3 g a 59

Page 60: Versión en PDF para imprimir

lazio horiei guztiei erantsi behar turbina-gelabat, biltegiak, bulegoak eta zuzendariaren zeinlangileen etxeak.

Bere produkzioaren alderdi nagusiabagoiak eta trenbideko piezak izango ziren, etamerkatu arlo hori beretzat hartu eta abantailazlehiatu ahal izateko, sozietate berri bat sortuzuten Bilbon, Sociedad Española deConstrucciones Metálicas, 1901eko martxoan;hilabete batzuk geroago, lantegi-multzo itzelbaten eraikuntzari ekin zion sozietateak SanMartin lantegi zaharraren orubea erabiliz.Fábrica de Vagones de Beasain izena eman zio-ten, eta honek 1905eko otsailaren 1ean entrega-tu zuen eskatutako lehenbiziko lana, eta hiruurte eskas igarota jada ia-ia 900 langile zituenplantillan. (LEGORBURU FAUS, 1996).

Patrizo Etxeberriarekin gertatu zen bezala,Lehen Mundu Gerran neutral agerturik etorriziren urterik onenak. Sozietatearen produktueneskaria hain zen handia, ezen arazoak sortubaitzitzaizkion, hartutako konpromisoak beteezinik, eta zehapenak ere etor zekizkiokeenez-betetze horien ondorioz. Estualdi honetatikateratzeko, 1917an bagoi-fabrika errentaneman zioten Compañía Auxiliar de Ferrocarriles, S.A.ri, urte horrexetako martxoaren4an eratutako erakundea berau, 3.000.000 pezetako hasierako kapitalaz. Eta trantsizioepe horrek 1925 arte iraun zuen, harik eta Fábrica de Vagones de Beasain zaharrarenjabetza C.A.F.ek eskuratu zuen arte alegia. Enpresa berriaren xedea, berak adierazibezala, “bagoiak eta garraio eta burdinbide eta tranbien ustiapenerako balio dezaketenbestelako material guztiak eraikitzea, erostea, saltzea eta alokatzea” zen.

C.A.F. sortu berriak hartu zituen instalazioak zaharkituta zeuden, eta dagoenekogaindituta zeuden bertako ekipamendu mekanikoak. Produktibitatea areagotu beharrazegoen, kostuak ahalik eta gehien murriztuz bide batez. Lehen-lehenik galdategiamodernizatu zuen, erregai kontsumoa murriztu, Siemens Martin labe bat jarri, etaazkenik, plantilla doiketa bat burutu zuen.

Hogeiko hamarraldian hazkunde handia izan zen ezaugarri nagusia, batez ere barne-merkatuaren zein kanpokoaren eskari hazkorraren eraginez. Beasainen era guztietakomaterial mugikorra fabrikatzen zuten, lokomotora elektrikoak, automotoreak eta tranbiak,estatuko trenbide-sarea hornituz, betiere neurri protekzionista handien babesean.Hazkunde mantendu honek tren-gurpiletarako hagun-fabrikazioan zeuden instalazioakhobetzea ahalbidetu zuen, eta forja eta mono-bloc gurpilak ijezteko tailer berriak ere eraikizituzten.

60

138. Gurpil tailerra.

139. Gurpilenmekanizazioa.

N 6 eus e a 58 6 08/ / 005 8:3 g a 60

Page 61: Versión en PDF para imprimir

Baina 1931 eta 1936 bitartean bagoi eskaria nabarmenjaitsi zen. Merkatuko bolada txar honen aurrean, irtenbidebakarra produkzioa handitzea, hobeto esanda, aniztea zen.Eta horrela abian jarri zuten nekazaritzako makineria etaautomobilen osagarriak fabrikatzeko linea bat. Gainera, etamerkatu nazionala erabat beteta zegoela, Hegoamerika(Argentina eta Uruguay) eta Ekialde Hurbilerako esporta-zioen aldia hasi zen, Belgikako eta Frantziako hainbat toki-tan ere ahaleginak burutuz.

Gerra Zibilak ekarritako nazioarteko isolamenduarenatzetik, gerraosteko berreraikuntzaren zailtasunak helduziren. 50eko hamarraldiarekin batera liberalizazio eta gara-pen aldia etorri zen, 60 eta 70eko urteetan segituz,Beasaingo plantaren erabateko modernizazioa ekarriz bere-kin. 1971n Construcciones y Auxiliar de Ferrocarriles firmasortu zuten, hau da, enpresa-kontzentrazio prozesu batiamaiera eman zioten. C.A.F. anagramaren pean, 1917azgeroztik orain arte iraun baitu, kotxeak, bagoiak eta loko-motorak ikus ditzakegu mundu osoko burdinbideetan zehar.

61

140. Gurpiletarako lingotearen suberaketa.

141. Beasaingo CAFenmonoblock gurpilenfabrikazio prozesua.

N 6 eus e a 58 6 08/ / 005 8:3 g a 6

Page 62: Versión en PDF para imprimir

Hirugarren gune siderometalurgiko handia Unión Cerrajera zen, industri alorhonen elementu nagusia baitzen Debagoienean. Honen sorburua 1869an dago,Bergarajauregi eta Resusta familiek Monterrongo kondeari Zaldibar auzoko Olazarraburdinola erosi ondoren zabaldu zuten tailer txikian. Urte gutxiren buruan, ekimenhonen arrakasta are sendoagotu zen, Aretxabaletako Hijos de Echeverría y Cía fabrikabere egin zuenean 1890ean eta, garrantzi itzelaz, Bergaran labe garai bat instalatuzutenean (1901).

Baina aipatutako 1901eko urte horretan bertan fundatu zuten La CerrajeraGuipuzcoana, hau ere Arrasaten, eta lehia bizian sartu zen berehala Vergarajauregui,Resusta eta Cía-rekin burdineriaren esparruan. Berdinen arteko lehia egoera honek,produkzioa finkatzeko eta kostuak murrizteko elkarren osagarri gisa jarduteaz gain,enpresa bien bategitea eragin zuen, halaz sozietate bakarra sortuz, Unión Cerrajerahain zuzen, 1906an.

Batak zein besteak sailak eta instalazioak jarri zituzten Arrasate, Bergara etaAretxabaletan. Gehiegi atomizatutako enpresa bat sortu zen horrenbestez, eta arrazio-nalizatu beharra izan zuten, bakar-bakarrik bi gune bultzatuz, Zaldibarkoa bata etaAltos Hornos de Bergara bestea. Egur-ikatzez ziharduten lehen arragoen atzetikSiemens Martin motako hiru labe etorri ziren -1906, 1912 eta 1914an-, lingoteak al-tzairu bihurtzeko eginkizunaz; altzairu honekin, ondoren, Arrasateko etaAretxabaletako tailerrek egiten zuten lana.

Orduaz geroztik Deba bailarak enpresa integral bat izan zuen ze, meatik abiatuta,fabrikazio prozesu osoa burutzen zuen, produktu sorta zabala eskainiz gainera, burdi-neriako produktuetatik hasita berogailu, lisaburdina edo euskarri galvanizatuetara hel-duz, burdinbideetarako gabila eta torloju, golde-pieza eta abarrez batera. Lingote pro-dukzioaren kostu handiek eta Bizkaiko siderurgietan fabrikatutakoen lehiakortasunhandiagoak berehala erakutsi zizkieten Cerrajeraren arduradunei prozesu honekinsegitzeko oztopoak, azken batean aban-tailak askoz gutxiago ziren eta arazoakbaino. Gauzak horrela, 1928tik aurreraAltos Hornos de Vizcayatik ekarri zituz-ten lingoteak.

Lingotearen fabrikazioa bazterturik,lehenbiziko labe garaiak desagertu eginziren, eta 1962tik aurrera baitaSiemensak ere, horien ordez labe elektri-koak jarri baitzituzten. Produkzio-gunezaharra, Madril-Irun errepidearen alda-menean kokatua, bere bulego, kapera,eskola eta langileentzako etxe eta guzti,bakar-bakarrik ijezte prozesurako erabilizuten.

62

11ARRASATEKO UNION CERRAJERA

144. Sarrailaponpatxoak.

N 6 eus e a 6 63 08/ / 005 8:3 g a 6

Page 63: Versión en PDF para imprimir

63

142. UCEMeko manufakturak (Arrasate). Butano bonbonak.

143. Trenbideetarako torlojoak.

145. Sarrailagintza produktua.

N 6 eus e a 6 63 08/ / 005 8:3 g a 63

Page 64: Versión en PDF para imprimir

Gipuzkoako metalurgiari loturik aipatzen ari garenenpresa zerrendari begiratua emanez gero, berehala osatu-ko dugu irudi bat, nabe sorta bat izanik honen adierazpenplastiko orokorra. Nabea, oinplano errektangeluarreko espa-zio bat, bi isurialdeko teilatuaz, industriak arkitekturarenhistoriari egindako ekarpen nagusienetako bat da.Eskulangintzaren espazioak bazterturik, aldaketa gutxionartzeaz gain ez baitzuten balio makineria berria hartzeko,burdingintzak berehala eskatu zituen espazio zabalak.Espazio eta egitura-dimentsio berri honen garapenean, fabri-kazio-materialak berak ere eragin zuzena izan zuen: lehen-biziko nabeak teknika tradizionalei jarraiki eraiki bazituztenere -zura erabiliz solairuetan eta harria hormetan-, hama-rraldi gutxiren buruan metalurgiaren aurrerapenak ahalbide-tu zuen burdina bera izatea nabeen elementu nagusia.

Burdinari esker, zutoinen eta sostengu-elementuenarteko argiak luzatu egin ziren, teilatuko kargak banatzenzituzten zinbrietan aukera berri gero eta ausartagoak ariziren agertzen, murruei astuntasuna kendu zieten, azkene-an itxitura arin bihurtuz, betiere metalezko egiturak ematenzien sendotasunaz, espazioak erosoago eta aldakortasunhandiagoz banatuz, eta argiztapenerako bao zabalagoakirekitzea ahalbidetuz. Burdinaren gaitasunak azterturik,hurrengo berehalako pausoa hormigoi armatuaren hedape-na izan zen, eta honen eskutik eraikinen dimentsio funtzio-nal eta estetiko berria heldu zen.

Material bat izan bestea izan, nabea izan da beti bur-dinaren industriak gustukoen izandako aukera. Izan ere,pisukako fabrikaren formula baztertuta zegoen nagusiki,makineriak zein lehengaiak izugarrizko pisua hartzeansekulako kargak sortuko zirelako higiezinetan -proiektuakgarestitzea ekarriz, bide batez-, eta zailtasun handiagoakere bai barne-garraioan -nabeetan, aldiz, lauan zertzen dagarraio oro-. Horrenbestez, pisukako fabrika eta besteeredu batzuk aukera espezifikoak izango dira, manipulaziosektore batzuentzat soilik.

Alabaina, ez zen erabateko aldaketa izan eraikuntzan.Ezagutzen ditugun elementu nagusiak errepasatuz gero,aipatu ditugun ideia hauek eta berauek gauzatzeko erreali-tate praktikoak alderatu ahal izango ditugu. Eredu tradizio-nalei jarraiki eraikitako lehen aleak ikusiko ditugu horrela,esaterako Aretxabaletako Vergarajaúregui, Resusta y Cía

64

12 ONDARE MATERIALA

146. Beasaingo CAF, muntaketa pabiloiak.

147. Patricio Echeverria, Legazpi.

N 6 eus e a 6 69 08/ / 005 8: 8 g a 6

Page 65: Versión en PDF para imprimir

65

lantegia. Honetan, bina pisuko bi eraikin-hegal luzetankokatuta zegoen fabrikazioa; hegal horiek erdiko eraikina-ren alde banatan zeuden, eta erdiko honetan, berriz, erai-kin nabarmenagoa izaki, bulegoak, zerbitzu orokorrak, etaadministratzailearen etxea zeuden. Higiezinaren oinarrizkoelementuak material tradizionalak dira, zura eta harria ale-gia. Bere oinplano handiagatik eta atzealdeko ur-salto ori-ginalagatik izan ezean, estilo eklektiko neoerregionalistazaltxatutako etxe edo egoitza bat dela pentsa genezake, XIX.mendearen amaiera aldeko arkitektoen izugarri gustukohorietako bat hain justu. Multzo berean sartu beharko geni-tuzke La Cerrajera Guipuzcoana desagertu harenArrasateko pabilioiak. Han harriak presentzia handia zuen,eta teknika eta materiala ikusirik joandako garaietako lante-gi-eraikuntzen arloan sar genitzake.

Konplexu handien sorrera eta horien pitinka-pitinkakogarapena izango dira egitura berri bat zein forma-esparruberri bat ekarriko dutenak. Kasurik interesgarrienetako batBeasaingo CAF dugu, zalantzarik gabe. Enpresa honeknabe sorta handia du, eta oin bakarrekoak -galdaragintza-tailer zaharra esaterako- seriatuekin konbinatzen ditu, mun-taketako tailer ale bikainak eskainiz. Honetan zazpi hor-marte daude, eta erantsitako beste hainbeste nabe-modulu,guztira 155 x 100 m-ko azalera hartuz. Galdategi etaeredu-tailerraren kasua, halaber, bikaina da, berau osatzenduten moduluetako bakoitzarentzako estalkia are garatuagobaitu, argiztapena hobetzeko kristalari emanez tokia fatxa-dako tinpanoan. Kasu guztietan, estalkien silueta hautsia dafaktore berezietako bat, honexek ematen baitio halakobatasun bat multzoari, eta isurialde biko teilatu sinpleakere badiren arren, nabarmentzeko modukoak dira linterna-tzar jarraituak, muntaketa-tailerreko teilatu-faldoi hautsiakedo sheda, honetan luzerako sabaileihoak daude eta.

Baina maila funtzionaleko alderdi horiez gain, konple-xuaren nortasun estetikoaren arloa ez zuten bazterrean laga.Nabeen estaldurarako joko kromatikoa erabili zuten, sarbideeta baoetan markoak eginez adreilu trinkoaren bidez, bestelazeharo kareztatuta zeuden paramentu lisoetan. Fatxadetakohorizontal eta bertikalen arteko jokoa, gainera, espazioazeharkatzen eta bolumenak mugatzen dituzten zerrenda lisoedo hautsiak erabiliz nabarmenarazten da. Aipatzeko modu-koak dira pabilioietako eta espazioetako jatorrizko identifika-zio kartelak, inspirazio modernista garbikoak, ze enpresarenanagrama, nabearen izena edo eginkizuna, eta kodifikatu ahalizateko neurri handiko letra kapital bana konbinatzen dute (Eletra mekanikarako, F muntaketarako, L galdaketarako, etab.).

N 6 eus e a 6 69 08/ / 005 8: 8 g a 65

Page 66: Versión en PDF para imprimir

Osterantzean, CAFek siderurgi konplexu handi horien nortasunaren beste alderdieta-ko bat erakusten digu: barne-antolamendua. Lantegi-barrutia zonakako industri espazioaizango da, eta bertan ahalik eta arrazionaltasun handienez antolatuko dituzte langile etamaterial zirkulazioaren lerro nagusiak; CAFen kasuan, gainera, barnean ezinbestez beharduen burdinbideak ere lagundu du honetan.

Patricio Echeverria-ko pabilioiek bide arrazional berari jarraitu diote, garai bateanhaiek ere burdinbidez baitzeuden komunikatuta. Legazpirako errepidean zehar eta bero-nen alde banatan erantsitako nabeak izan dira multzoaren osatzaileak. Gaur egun, indus-tri ondarearen multzo honek kronologia askotako elementuak ditu, XX. mendearen lehenhamarraldikoak zein gaur egun altxatutakoak, besteak beste (HERRERAS eta ZALDUA,1997). Enpresaren lehen aldiko hondar batzuk badira, oso moldatuta bada ere, eta hain-bat argazkik aukera ematen digute bere estilo funtzionala dagoeneko CAFen ikusi ditugundekorazio erritmoekin parekatzeko, esaterako fatxadak zatikatzen zituzten zerrenda etapilastrak, frontoi mailakatuak pantaila gisa erabiliak, baoak markoz hornituak, edotalehen pabilioi horien ezaugarria izan dela dirudien aurrealdeko argiztapen mailakatua.

Geroago, Patricio-k hazteko zituen beharrek aldarazi egin zuten dekorazio ildo hori,eta joera berrien bidetik joz askoz aukera sinpleagoak jorratu zituen, adreilua, hormigoiaeta burdina erabiliz nagusiki, itxitura, marko, zutoin, zinbria edota solairuetan hainbatmodutan konbinatuz elementuok.

Egungo bulego pabilioian, ostean, bistako adreiluz egindako itxiturak nagusitzen dira,bao erregular eta arkuz markoztatutakoak dituztela. Sarrera nagusia pantaila batek mugatzendu, eta leiho-bao hirukoitz bat du erremate; enpresaren izenaketa markak hartzen dituzte espazio libreak. Eraikuntzaren azke-neko formulen beste muturrean izango genuke egungo galdate-gia, xafla eta elementu ondulatuak erabiltzen dira-eta bertan,metal eta hormigoizko egitura duen espazio handia ixteko; hauda, zuzen-zuzenean lot dezakegu aukera hori, XX. mendearenazken laurdeneko industri eraikuntzarekin.

Kontzentrazio honekin bat eginik, Arrasateko UCEM edoenpresa berak Bergaran dituen elementuak izango genituzke.Duela gutxi eraitsi dituzte Arrasaten ia-ia mende batez iraunduten ekipamenduak, bertan zirela garai desberdinetakohigiezinak eta eraikin motak. Zorionez, Bergarako ondarematerialak ez du hain amaiera penagarririk izan, nahiz eta ijezteko pabilioiaren zati handibat desagertu den; honetan, sareta-zutoinez eta errematxatutako gatzariz osatu egiturakeusten zien zeharkako garabiei eta pendoloi-zinbriei. Ijezteko tren handia eta birberotzelabeak espazioaren elementu nagusiak ziren honetan “fatxadismora” jo zuten, mozorro bategitera alegia mintzaira arrazionalistaz adieraziko bagenu, horizontalen eta bertikalenjokoaz, bikromatismoaz, marko eta banden erabileraz, pantailak mailakatuz lerroak sen-dotzearren, eta erlojuaren baliabide baztertezinaz. Alabaina, biltegi-nabea mantendu da,oso modu egokian erabiltzen dute-eta gaur egun kiroldegi baterako -aukera bikainak,benetan, lantegi espazioek ematen dituztenak!-, 1926an eraikitako xafla-ijezketako tailerra-ren nabe izugarri interesgarriarekin batera.

Azkeneko honetan, espazioa gorputz bakarrekoa da, garbia eta traba egin dezakeenezer gabea, ezinbestekoa baitzuen horrela izatea bere eginkizunak ongi betetzeko.

66

149. UniónCerrajera.

N 6 eus e a 6 69 08/ / 005 8: 8 g a 66

Page 67: Versión en PDF para imprimir

Oinplano errektangeluar luzeadu, eta aireztapena erraztekolinternatzar jarraitu eta irten bat;honek, bide batez, bi isurialde-ko estalkia ematen dio. Albomotzetako fatxadak horrexegatikmailakatu dira nabarmenki,eliza gotiko baten antza hartuz,erdi nabe estu-estuko eliza bate-na hartu ere. Nabe honetanmurruak zeharo zabaldutadaude, hormigoi armatua era-biltzeak horretarako aukeraematen du eta, eta eratutakobaoak kristalez estalita ditu.Alboetan bide berari segitzendio, bao zabal-zabalak elkarrengainean jarritako bi erregistrotanmarkoztatuz; bao horiei erritmoestetikoa gehitu behar, ze gale-ria edo zurezko hegaltxo irtenakerremateko arku bat egiten du.

Laneko espazioan argi natu-rala izateko nahi honexek bestelekuko bat eskainiko diguArrasateko Elmako bulego etabiltegi pabilioian. Bloke errek-tangeluar sendo hori 1924aneraiki zuten, bi ataletan: lehenaetzana da, eta bigarrena, berriz,dorre karratu bat, angeluan goraaltxatua. Fatxadak osorik zabal-duta daude, goitik behera, lehenoineraino helduz; hiru zatikoleihate handiak dira, barrokoestiloko xafla moztuez apaindu-tako pilastrek markoztatuak.

Multzo osoaren goreneko aldean erlaitz handi bat, aurrera ateraeta eskudel mazizo molduradun batez errematatzen dena; esku-del honetatik pinakulutxo mailakatuak ateratzen dira erritmiko-ki, enpresaren izenari espazio edo kartel bat utziz. Hormigoizkomole itzel honek erakusten digu, zalantzarik gabe, hormigoiarmatuaren erabileraz zabaldu zen aukera sorta berria; izan ere,erresistentzia handiko solairuek industriaren arlo honetako lan-tegiak pisuka antolatzea ahalbidetu zuten, batez ere manipula-zio eta doiketa lanak egiten zituzten lantegiak.

67

148. Bergarako Unión Cerrajeraenpresaren instalazioak.

N 6 eus e a 6 69 08/ / 005 8: 9 g a 6

Page 68: Versión en PDF para imprimir

Elementu nabarmenetako batzuei buruzko errepasotxo honi amaiera emateko, halakohausnarketa bat egingo dugu Debabarreneko armaginek erabilitako formulari buruz. Ikusidugun bezala, herri horietako tradizioa eta langile-kontzentrazioa izan zen XIX. mendearenbigarren erdialdean lehenbiziko lantegiak agertzea eragin zuena. Fabrikazio sistema saka-banatu batetik zetozela, unitate txikietatik alegia, eta doitasun-lanak zirela, lehenbizikolekukoak nabetxoak ziren, ez besterik, neurri txikikoak, sarritan material eta teknika tradi-zionalez eraikiak, Orbeatarren tailer zaharra esaterako.

Dena den, armagin horien ugalketa eta arrakastak, batez ere XX. mendearen lehenhamarraldietan zehar, firmen hedapena ekarri zuen, eta honen bide beretik etorri zen espa-zio berrien eta handitze beharra. Bigarren fase honetan, lekuko garrantzitsuenak arraziona-lismoaren ildotik burutuko ziren, berehala joz, inolaz ere, funtzionalismorantz, eraikin soileta sarritan inpertsonalez. Parean topatutako lehen baldintzatzailea espazio librerik ezaizan zen, zeren eta hiri-kontzentrazioa, batik bat Eibarren, izugarrizko arazoa baitzen, arelarriagoa ibai-haran mehar baten hondoan sortzen ari zelarik kontzentrazio hori.Horregatik, aukeratutako bidea pisukako lantegiak egitea izan zen, lurra erosiz egindakoinbertsioari etekina ateratzeko modua ematen zuelako, oinak bata bestearen gainean anto-latuz espazioaren gaitasuna bikoiztu, hirukoiztu eta are laukoiztean. Gainera, manipulatu-tako materiala neurri txiki eta pisu txikiagokoa izatea abantaila zen.

Horrenbestez hainbat tailer garatu zen, eta hiria bera hazi ahala beronen baitan inte-gratu ziren, pisukako etxe-eraikinak balira bezala, ze kristalen banaketa eta baoen neurriakdira -normalean handiagoak, seriatuak edota fatxada alderik alde zeharkatzen dutenakizaki- beste eraikinetatik bereizten dituzten elementu bakarrak. Baoak banda edo zerrendazmarkoztaturik, barnealdean hormigoizko solairuak erabiltzen dira, eta behar bezala antola-tzen dira eskailera-begiak, igogailuak eta kargagailuak, horrela lortuz lantegia inolako zail-tasunik gabe sartzea hiri-bilbean. Aldi berean, herrien arteko espazioetan beste enpresa ba-tzuk sortu ziren pitinka-pitinka, elkarrekin biltzeko asmozsortu ere, eta metalezko materiala erabiltzen zituzten sekto-re berrien agerpenari loturik zenbaitetan; horietakoa dugu,esaterako, lehenbiziko josteko makinen kasua (ALFA,Singer), etxeko elektrotresnen industriaren garapen arrakas-tatsuaren esparruan estreinako pausoa eman zutenena.

XX. mendeko hirurogeiko hamarraldiaren hasieraz geroz-tik bizi-mailak izan duen hobekuntza progresiboa eraldatuensektore honen agerpen eta hedapenarekin batera heldu zen,gero eta indartsuago eta presenteago baitzen hura Gipuzkoakometalurgiaren esparruan; sektore honen eskutik etorri zenhainbat fabrika-multzo trinko, Debabarreneko formularen etalehenago deskribatu ditugun konplexu handien bitartekoaukera jorratuz. Sektoreak hurrengo hamarraldietan zehar izanduen garapenak azaltzen digu zergatik finkatu den industripoligono modernoetan, non metalurgiako jarduerak industria-ren era guztietako adarren artean erabat kamuflatzen diren;poligono horietan, enpresak kontzentratu egiten dira pabilioi-multzo anonimoetan, eta gaur egun material plastiko moder-noak erabiltzen dira, metalarekin batera.

68

151. GSB Altzairua, Legazpi.

N 6 eus e a 6 69 08/ / 005 8: 9 g a 68

Page 69: Versión en PDF para imprimir

Inolako zalantzarik gabe, garapen metalurgikoaren historia, bere bilakaerarenaztarnak oraindik ere paisaian antzematen diren horrexen historia izan da gipuzkoarlurraldearena ezagutzeko funtsezko giltzetako bat, oraina ere azaltzeko balio duena.Lehenago burdinola bat izandako tokian bertako industri iraultza partikularraren adie-razpen apalen bat finkatuko zen -lehenbiziko tailerrak eta labe garaiak-, gero XX. men-dearen hasierako bultzadan protagonista izandako enpresa helduko zen, mendearenerdialdeko urteetan gogotik borrokatuz eta sakon eraldatuz, eta 80ko hamarraldiareninguruan bere garapenaren goreneko unera ailegatu ostean, horrek tokia utzi dioindustrialde edo industri poligonoari. Urrats horiek guztiak Gipuzkoako leku askotanikus daitezke, eta beste ezerk baino hobeto azaltzen digute egungo metalurgi indus-triaren izaera: askotarikoa, modernoa, zalua eta aldakorra merkatuaren aurrean, kapi-talizatua eta eraginkorra. Eta ostean metalurgiak laga digun material ondareak, hutsuneasko diren arren, ongi kontatzen digu harrizko labe txikien berotasunean, egur-ikatzez,izerdiaz eta “besoen indarrez” altxatutako prozesuaren historia.

69

150. GSBAltzairua,Legazpi.

N 6 eus e a 6 69 08/ / 005 8:30 g a 69

Page 70: Versión en PDF para imprimir

70

154. Ipar Itsasorakoozeanoan zeharrekoatoi-ontzia, ZumaiakoBalenziagaontzioletakoa.

156. Makina-Erreminta.Industria aeronautikorakoturbinak artezteko makina.Danobat, Elgoibar.

153.Ormaiztegiko

Irizar lantegikoCenturymotako

autobusa.

152. Kortxo-kentzekoak.

N 6 eus e a 0 08/ / 005 8: 6 g a 0

Page 71: Versión en PDF para imprimir

71

157. EduardoChillidareneskultura,

HernanikoChillida Leku-n.

158. Beasaingo CAF, WashingtongoMetrorako bagoia.

159. Agorregiko burdinolakosutondoa. Arkeolanek eta

Gipuzkoako Foru Aldundiakgaratutako entseiu zientifikoa,

XIX. mendera arteGipuzkoako burdinoletan bur-dina eskuratzeko erabili ziren

moduei buruzkoa.

155. Fagor garbigailua.

N 6 eus e a 0 08/ / 005 8: 6 g a

Page 72: Versión en PDF para imprimir

IKONOGRAFIA

IRUDIEN JATORRIA:

CAF: 135.

De Re Metallica, Georgius Agricola: 32, 55, 58, 59.

Eibarko Udala: 104, 111, 112, 113, 114, 116.

Ferrerías en Legazpi, Caja Ahorros Provincial de Gipuzkoa, 1980. SegúnManuel Laborde: 20.

Gipuzkoako Foru ALdundia: 12, 17, 42, 43, 65.

Otero, Xabi: 5, 7, 8, 10, 16, 54, 60, 64, 66, 67, 69, 70, 71, 72, 73, 74,75, 76, 77, 78, 79, 80, 81, 82, 83, 84, 85, 86, 87, 88, 89, 90, 91, 100,107, 152, 153, 154, 155, 156, 157, 158.

Tratado de Metalurgia, Gipuzkoako Foru Aldundia, 2000. Mercedes Ur-teaga: 2, 63.

Villarreal de Berriz: 27.

Yaniz, Santi: 1, 3, 4, 6, 9, 11, 13, 14, 15, 18, 19, 21, 22, 23, 24, 25, 26,28, 29, 30, 31, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 44, 45, 46, 47, 48,49, 50, 51, 52, 53, 56, 57, 62, 68, 92, 93, 94, 95, 96, 97, 98, 99, 101,102, 103, 105, 106, 108, 109, 110, 117, 118, 119, 120, 121, 122, 123,124, 125, 126, 127, 128, 129, 131, 132, 133, 134, 136, 137, 138, 139,140, 141, 142, 143, 144, 145, 146, 147, 148, 149, 150, 151, 159.

ARGIZKIZ HARTUTAKO OBJEKTUEN JATORRIA:

Aranzadi Zientzi Elkartea: 74, 76.

Astilleros Balenziaga, Zumaia: 155.

Chillida Leku, Hernani: 158.

Eibarko Udala: 75, 80, 81, 83, 100, 107, 115.

Erreminta Makinaren Museoa, Elgoibar: 98, 99, 101, 103, 117.

Gipuzkoako Foru Aldundia: 12, 17, 42, 43, 61, 64, 65, 66, 67, 84, 85,86, 87, 88, 89, (Descriptions des Arts et Métiers, faites ou approuveèspar messieurs de l’Acadèmie Royale des Sciences: 16, 60, 69. 70, 71,72, 82), (Voyages Metallurgiques, M.G. Jars, de l’Acadèmie Royale desSciences: 91).

Leizaola, Fermín: 73.

San Telmo Museoa: 77, 78, 79.

72

N 6 eus e a 0 08/ / 005 8: 6 g a

Page 73: Versión en PDF para imprimir

I. LA INDUSTRIA TRADICIONALDEL HIERRO

1. LAS FERRERÍAS DE MONTE

Las primitivas instalaciones que se utilizaron paratransformar el mineral de hierro en metal en el PaísVasco durante la época medieval se conocen comohaizeolak o agorrolak. Suelen denominarse tambiéncomo ferrerías de monte, porque ocupaban normal-mente estos lugares, donde el aprovisionamiento de lasmaterias primas indispensables –carbón vegetal ymineral- estaba garantizado y favorecía la rentabilidadde la explotación.

La investigación en el País Vasco sobre estos prime-ros momentos se halla poco desarrollada. Se conocedesde antiguo la presencia de grandes escoriales enmontes y zonas marginales, denominados habitualmen-te zepadis, que se atribuyen a estos procesos. Ya Garibayy más tarde Isasti indican que son los restos predeceso-res del método hidráulico: “En algún tiempo huvo herre-rias en las montañas de Guipuzcoa, en que se labraba elhierro con las manos sin el ingenio del agua”.

Sin embargo, pocos son los datos claros y fidedig-nos con los que contamos acerca de su exacta natura-leza. Como ya se ha puesto de relieve en otras ocasio-nes (IBARRA, 1989), la descripción de sus elementosesenciales es muy similar –hornos bajos alimentadosde aire manualmente -, pero su caracterización varía–desde hornos construidos, con dimensiones y aspec-tos muy variables, a simples hoyos en el suelo, conve-nientemente sellados -. Pocas veces han sido objeto deanálisis arquelógicos, como los efectuados en loszepadis de Oiola (Trapagaran, Bizkaia), que han pro-porcionado interesantes pautas de interpretación sobrelos hornos, sistema de trabajo y metales obtenidos.

En cualquier caso, todo parece confirmar la ideade su escaso nivel técnico, su variabilidad en la dispo-sición y dimensiones del horno –quizá porque puedenestar dando cuenta de un tipo de trabajo que se desa-rrolla a lo largo de más de ocho o nueve siglos -, laprecaria calidad del producto obtenido –que exigiríaarduas tareas de forja- y la limitada productividad delas unidades de trabajo.

A pesar de la baja rentabilidad del sistema en térmi-nos modernos, la producción en estos lugares siguiósiendo importante y continuó siendo un recurso acepta-ble durante la progresiva generalización de los mecanis-mos hidráulicos para el beneficio y fabricación de hierro.

2. LAS FERRERÍAS HIDRÁULICAS

Aparición y difusión de las ferrerías hidráulicas

La aplicación de la fuerza hidráulica al laboreo ymanipulación del hierro ha constituido la primera granrevolución técnica abordada por esta industria entrefines de la Edad Media y la Moderna. Su gran aporta-ción en los primeros momentos fue el uso de la ruedahidráulica vertical, convenientemente acoplada a uneje, para accionar el martillo o mazo que se destinabaa las labores de extracción de impurezas y afinamiento.

Probablemente se trataba de una aplicación técni-ca importada, aunque aún se desconocen con precisiónsus cauces y pasos evolutivos originales. Fue entre lossiglos XI y XII cuando se desarrolló en el Occidenteeuropeo la aplicación del sistema hidráulico –experi-mentado ya en molienda de granos- a diversos procesos(molienda de cal, batanes, caña de azúcar, etc. ), y sudifusión parece encontrarse asociada a órdenes religio-sas y conventos. En el caso de Gipuzkoa es probableque se encuentre ligado a sus relaciones con el Reinode Navarra, asiento de francos y monjes, a través delCamino de Santiago (DIEZ DE SALAZAR, 1983).

Aunque algunos consideran que el privilegio que elrey Sancho IV otorgó a la villa de Segura en 1290 yamenciona la existencia de ferrerías hidráulicas, la referen-cia más clara y fehaciente es de 1335: en unas ordenan-zas de esta misma villa se señala “...por razón e maneraque habemos ferrería masuqueras e otras de maço deagua e de omes nos e otros en Necaburu e en Legazpia een otros lugares...”. Pocos años antes el mismo monarca,Alfonso XI, rubricaba el Fuero de Ferrerías (1328), unordenamiento especial para las de Oiartzun y zonas cir-cundantes. El documento prueba sobradamente tanto suexistencia como su probable preexistencia al ordenar que“...los dichos ferreros, para façer las casas e ferrerías emolinos o ruedas [...]se aprovechen[...] en las devisas y

73

LA INDUSTRIADEL HIERRO

Page 74: Versión en PDF para imprimir

en las aguas [...] segun usaron de lo façer en tienpo de losreyes onde nos venimos”.

Por tanto, entre fines del siglo XIII y principios delXIV el nuevo sistema se introducirá y experimentarácon éxito en Gipuzkoa, en dos extremos de su territo-rio, por lo demás relacionados con buenos veneros–Zerain, Zegama y Mutiloa para el primero y Arditurriy Peñas de Aia para el segundo-. Son además puntosinmediatos a las vías de penetración más claras desdela órbita navarra –el paso de San Adrián y el valle delBidasoa, respectivamente -.

A partir de estos lugares la aplicación hidráulicase debió difundir a los otros valles del territorio, consi-guiendo poco a poco desplazar el viejo sistema, aun-que como señalara Garibay, existieron zonas mediana-mente permeables al proceso que, en áreas marginales(Zerain, Zegama) o en determinados procesos (acerode Mondragón), siguieron utilizando residualmente la“fuerça de braços”. Parece que el abandono de lasagorrolak debió ser progresivo y la conquista de lasriberas de los ríos un proceso lento y paulatino, cuyaculminación se alcanzaría en torno al siglo XVI. Y esque las nuevas condiciones de la instalación y la apli-cación de nuevas experiencias y conocimientos técni-cos exigían construcciones complejas y costosas, nosiempre al alcance de los particulares. De hecho, estasinstalaciones parecen hallarse en relación al interés delos titulares de casas solariegas, las gentes enriquecidasen el comercio o los concejos municipales; es decir,los grupos sociales cuyos recursos permitían abordar eldesembolso inicial de la construcción.

Elementos constitutivos de la ferrería hidráulica

Esencialmente una ferrería cuenta con presa oazud -para captar agua-, canal -para conducirla-, ante-para o depósito, túnel hidráulico -donde se sitúan lasruedas- y el taller ferrón, propiamente dicho. Esta ins-talación básica se completa con otros elementos comoel horno o zona de tostado y calcinación previa de lavena, la explanada y quizá ligeras tejavanas en las quese almacena y trocea el mineral, etc.

El interior de la ferrería presenta una peculiarorganización del espacio. Allí mazo y hogar se sitúanenfrentados. El hogar, un horno bajo, por lo general sintiro de ninguna clase, se adosa al muro bergamazo.Esta construcción divide el taller en dos espacios y per-mite que tras él se sitúen los mecanismos de insuflaraire, impidiendo que el fuego se propague hacia losfuelles. Las carboneras y almacenes se comunican conel taller a través de dos o tres huecos. Con frecuenciase abren hacia el exterior mediante portillos y huecosen altura que, aprovechando el desnivel de la ladera osencillas pasarelas permiten descargar el materialdesde la zona superior.

El trabajo en una ferrería hidráulica

El proceso de trabajo ha sido objeto de variosestudios, y contamos con testimonios de historiadores

y viajeros a lo largo de los siglos XVI al XVIII, querecogieron las prácticas y labores básicas para obtenerhierro a partir del mineral. Comparando esos testimo-nios parece que pocas variaciones se produjeron en elprocedimiento, que esencialmente permaneció inalte-rable durante toda la fase de desarrollo, esplendor ydeclive de las ferrerías.

Las materias primas básicas son carbón vegetal ymineral de hierro. El primero se obtiene con facilidaden los montes, gracias a personas que destinan su pro-ducción a surtir a las ferrerías, su principal mercado.Por su lado, el mineral de hierro presenta distintas cla-ses de mena, pero abundan sobre todo los carbonatos.Por ello y probablemente en mayor proporción que enBizkaia –con mayor presencia de hematites roja ycampanil-, fue necesario someter el mineral a un pro-ceso de tostación o calcinación previa, directamenteen horneras o en hornos de cuba, tipo caleros –conser-va restos de uno la Ferrería de Olaberria (Oiartzun).Esa combustión no sólo mejoraba la calidad de lamena, sino que facilitaba también un segundo trocea-do, reduciendo convenientemente las masas que ibana usarse en la fundición.

El horno interior de la ferrería se cargaba alternati-vamente con capas de carbón y mineral desmenuzado,al que se prendía fuego y se le insuflaba progresiva-mente aire desde los fuelles. Cuando la masa de hierroempezaba a ofrecer un estado pastoso, se removía y siera necesario, se le extraían por sangrado las impure-zas o escoria a través de un agujero. Extrayendo estamasa con largas varas se situaba bajo el mazo, quegolpeando contra el yunque permitía la compactaciónde las partículas de hierro y carbón, a la par que dis-persaba y extraía las impurezas.

El resultado de estas tareas es la obtención de hie-rro metálico en bruto que se conoce con el nombre de“tocho”. A partir de él se consiguen elementos semi-manufacturados, como barras, fleje, palanquilla, etc.,que a su vez utilizarán después los herreros.

El proceso de trabajo de la ferrería está siendoobjeto de investigación experimental en los últimosaños, destacando en el País Vasco los estudios llevadosa cabo por el grupo Arkeolan, en los cuales ya se hanalcanzado los primeros éxitos, aprovechando las insta-laciones de la reconstruida ferrería de Agorregi en Aia.

Precisamente la especialización en el procesoparece haber sido la base de la primera gran divisiónefectuada en este sector. Al dedicarse unas preferente-mente a la tarea que hemos descrito, la manipulacióndel mineral para obtener metal, se dio en llamarlasFerrerías Mayores, para diferenciarlas de las Menores,aquellas que con el producto de las anteriores procedí-an a la manipulación y afinado de los elementos, apartir de los cuales forjarán útiles concretos como cla-vazón, azadas, rejas de arado, layas, etc.

Otro aspecto importante son los periodos de traba-jo de la ferrería. Su dependencia de la energía hidráuli-ca instituyó un sistema de explotación temporal, quedependía del caudal de los ríos y estacionalidad de laslluvias. Habitualmente, se trabajaba de octubre a junio,con variaciones según la sequedad anual del otoño o la

74

Page 75: Versión en PDF para imprimir

primavera. En cualquier caso, los meses de forzosainactividad se dedicaban a las reparaciones necesariasen presas, calces, edificios o maquinaria, y especial-mente a conseguir ventajosos tratos y acumular mate-rias primas al pie de la instalación.

Los oficios y operarios.- El número de operariosque se atribuye a las ferrerías difiere según los autores,y se habla desde sólo cinco o seis, a cantidades tandispares como las de treinta o incluso cien. Cifras tandiferentes se explican si contabilizamos sólo las perso-nas dedicadas al laboreo directo o fundición o si con-sideramos también las empleadas indirectamente.Porque el trabajo de las ferrerías provocó una especia-lización laboral, donde además del personal ferrón, sedesarrollaron oficios de diversa índole, desde los rela-cionados con el aprovisionamiento de materias -carbo-neros, mineros, carreteros-, a la manufactura -gremiosde armeros, cuchilleros, caldereros, herreros, etc.- y lacomercialización del producto -renteros, contadores,transporte por tierra y mar, comerciantes, etc.-.

En lineas generales son tres las labores fundamen-tales desarrolladas en las ferrerías a las que correspon-den los distintos operarios: el jefe y laminador, elencargado de la fundición (habitualmente dos parapoder turnarse) y el aprendiz-auxiliar, que socorre y seforma progresivamente en estas tareas. Así, aunque elnúmero básico sea de unos cuatro o cinco operarios,en función de cada lugar y ferrería y de su capacidad(si combina por ejemplo las especialidades de mayor ymenor), pueden aumentarse a voluntad la cifra de ope-rarios sobre este modelo básico.

La estacionalidad del trabajo debió permitir alprincipio una cierta capacidad de “pluriempleo”,aspecto que irá desapareciendo a medida que se vayanespecializando las tareas y aumentando la productivi-dad de los ingenios. Progresivamente se irá desarrollan-do un sistema regular de arrendamientos de los locales,pasivo que el sector nobiliario más acomodado habíaheredado de las primeras fases de instalación de estaindustria. A través de sus administradores y, más ade-lante, contratando con particulares interesados, laexplotación de las ferrerías dió lugar a verdaderasempresas ferronas, vinculadas a un maestro laminador,que ejerce el papel de jefe de la explotación, pudiendoextender su negocio hasta dos o incluso tres ferrerías.

3. PATRIMONIO FERRÓN

En la actualidad quedan numerosos restos deferrerías hidráulicas dispersos por todo el territorio gui-puzcoano, aunque es cierto que su temprana implanta-ción -como sucede en el Goiherri-, las especiales con-diciones de los recursos hídricos -como en el valle delUrola-, la facilidad de aprovisionamiento o la proximi-dad de materias primas -minas o montes-, dan prefe-rencia a algunos parajes sobre otros. Sin embargo, aestos condicionantes iniciales vendrán a sumarse otroshechos que explican la situación de este patrimonio enla actualidad. Así, no pocas veces la reutilización delenclave por otras industrias –como las papeleras en el

caso de ferrerías de Ibarra o Andoain-, hicieron desa-parecer sus instalaciones, en beneficio de nuevos pro-cesos industriales.

En cuanto a su número, en la primera mitad delsiglo XVII López de Isasti ofrece un primer recuento de118 ferrerías en activo –80 mayores y 38 menores- queya a mediados del XVIII se habían reducido a 58 y delas que cien años más tarde sólo sobrevivían 4. Elinmovilismo provocó su decadencia y su progresivocierre. La competencia de los altos hornos, tecnologíatradicional en Europa central y Gran Bretaña, se refor-zó con la irrupción en el mercado del acero sueco,que puso en evidencia la baja competitividad de lasferrerías del Cantábrico.

Lógicamente el abandono de las instalacionesgeneró su deterioro y desaparición, a pesar de lo cualpueden rastrearse numerosos vestigios de esta impor-tante actividad en todo el territorio. De hecho, elinventario realizado en la década de los 90 por elGobierno Vasco, recoge 62 emplazamientos con restosferrones de cierta entidad en Gipuzkoa, mientras queBizkaia reúne 60 y en Alava tan solo se cuentan 9,aunque la mayor parte de estos enclaves se encuentranen proceso de ruina .

Excepcional es el conjunto Ferromolinero deAgorregi en Aia, en el que la reconstrucción realizadapor la Diputación Foral permite en la actualidad acer-carnos a uno de los más singulares ejemplos de inge-niería hidráulica puesta al servicio de la industria tradi-cional del país. Aunque su actividad se documenta yaen el siglo XVI, el complejo que hoy podemos visitardata de 1754 cuando su propietario, Joaquín deLardizabal, encarga nuevos planos a Francisco deIbero. Este ingeniero guipuzcoano diseñó de una inge-niosa solución para aprovechar al máximo los recursoshídricos, creando hasta cinco captaciones de agua enlas regatas del entorno para alimentar los diversoscanales de la ferrería. La silueta escalonada deAgorregi –dos anteparas superpuestas-, dibuja las líne-as básicas de aprovechamiento: el primer depósitoaccionaba la rueda de los fuelles, y el agua se recupe-raba en el segundo para mover el martillo e inclusoactivar el molino que se construyó adosado a él.Además se levantó a sus pies un segundo molino querecogía todo el agua sobrante de las tareas ferrona ymolinera y volvía a ponerla en uso, antes de devolver-la al arroyo.

Aunque existen otros casos de anteparas escalona-das en Bizkaia, y también son frecuentes los de moli-nos asociados, Agorregi cuenta además con una firmade prestigio -un miembro de la familia de los Ibero,competentes técnicos ilustrados- y con un enclave pai-sajístico de excepcional calidad ambiental, al que seañaden la recuperación y reconstrucción rigurosas desus elementos mecánicos.

Dentro de estos tratamientos institucionales debemencionarse el caso de la cuenca alta del Urola,donde la actuación llevada a cabo por PatricioEcheverría sobre las ruinas de Mirandaola en los años50, ha promovido una creciente inquietud por la histo-ria y la suerte de este patrimonio. Todo ello cuaja en

75

Page 76: Versión en PDF para imprimir

nuestros días en las actividades de la FundaciónLenbur, que recupera y divulga este pasado ligado alhierro (Olazarra, Elorregi, Brinkola, Olaberri, etc.). Dehecho, la riqueza singular de restos en la cuenca delUrola, representa un hito destacable, ya que unos 26enclaves pueden ponerse en relación con esta activi-dad, nueve de ellos en el municipio de Azpeitia, cuyazona de Urrestilla presenta una inusual concentraciónde elementos. Cabe también destacar el taller deAltzolaras goikoa (Zestoa), dependiente del palacio delmismo nombre. Bien conservado en alzados, mantienerestos de uno de los ejes en el túnel y la estructura enobra de la guzuraska.

Es interesante el caso de la Ferrería de Olaberría,en Oiartzun, que combinaba funciones de ferreríamayor y menor a ambos lados del túnel, y donde lainvestigación ha podido determinar la presencia deuna aize-arka o trompa para la alimentación de aire.Conserva casi el único ejemplo identificable de hornode calcinación.

Con frecuencia los ingenios del Deba, debido a suintensa industrialización contemporánea, se han perdi-do, cediendo sus emplazamientos y aprovechamientosa las actuales empresas, con lo que la nómina se havisto irreversiblemente mutilada. Esto da una impresiónde pobreza que en absoluto refleja la realidad históricade la zona, una de las más intensamente dedicadas ala metalurgia, aunque sólo ejemplares como Olazar deEskoriatza presenten una fisonomía reconocible, debi-do a la presencia del potente túnel hidráulico conbóveda de cañón interna, que fue reaprovechado pos-teriormente para una serrería y central eléctrica.Igualmente sucede con Aurtenola en Mendaro, junto ala casa torre del mismo nombre.

Existe por lo demás buen número de elementosinteresantes donde la presencia del túnel, sobre todo,delata enclaves que han perdido buena parte de suidentidad como ferrerías: Yarza o Igartza en Beasain,Sarikola en Orio, Aranzate y Urdanibia en Irun,Ameraun en Andoain, Arrabiola en Segura y un largoetcétera, hasta completar las cifras antes expresadas, sibien no siempre el grado de conservación y expresivi-dad de los restos será lo bastante elocuente.

4. LAS RENTERIAS DE HIERRO

La importancia que la minería y metalurgia del hie-rro cobraron en todo el territorio vasco durante la EdadModerna, explica la creación y distribución geográficade las renterías o casas-lonja. Estas fueron los puntos dealmacenaje y comercialización donde se hacían efecti-vos los pagos de las rentas reales. En ellas se desarrolla-ron las instalaciones e instrumentos necesarios para car-gar y descargar, pesar y almacenar, tanto el mineral enbruto como el hierro elaborado y semielaborado,.

Debido a la naturaleza de su función -cobrar losderechos sobre el hierro- se distribuyeron por todo elterritorio guipuzcoano, tanto en puertos marítimoscomo fluviales desde Hondarribia y Errenteria, hastaAlzola en Elgoibar, pasando por Donostia-San

Sebastián, Hernani, Arrazubia en Aia o Bedua enZestoa, situados sobre otros tantos puntos de penetra-ción y extracción de los productos desde el interior dela Provincia al mar.

El caso de Bedua, es uno de los que mejor conoce-mos. El linaje de Bedua venía disfrutando del privilegiode cobro de los derechos reales sobre el comercio yextracción de hierro desde fines de la Edad Media.Constituía el punto de arribada desde la ría del Urola,para tomar los caminos que remontaban el valle y alcan-zaban ferrerías y pueblos del interior. En la orilla ligera-mente acondicionada se procedía a la descarga delmineral importado desde Bizkaia, y también se almace-naban los productos que comercializaban los ferronesdel entorno. Aunque el entorno se ha ido transformando,existe todavía la casa-palacio que a fines del siglo XVIIconstruyeron los dueños del solar para alojar a su admi-nistrador. Es un edificio de filiación clasicista y marcadovolumen cúbico en el que destaca su loggia o triple arca-da superior, orientada hacia la explanada donde antañose llevaba cuenta del hierro en bruto y manufacturadoque entraba o salía por este puerto fluvial.

5. LOS INTENTOS DE RENOVACIÓN

Como consecuencia del atraso tecnológico de lasferrerías y de la crisis de fines del siglo XVIII, algunasinstalaciones ensayaron la transformación de sus primi-tivas estructuras para conseguir mejorar el proceso pro-ductivo mediante un ingenio dedicado al laminado,estirado y adelgazamiento del hierro y otros metalescon cilindros accionados hidráulicamente, conocidosgenéricamente como fanderías.

Paralelamente, la Real Sociedad Bascongada deAmigos del País buscará soluciones al sector tradicio-nal del hierro fuente de riqueza secular en el territorio.Sus estudios, informes y proyectos tuvieron resultados,en general, poco halagüeños y no obtuvieron el respal-do social y económico apetecidos. Aunque acertaronen el diagnóstico –el retraso tecnológico- las medidascorrectoras propuestas –como la creación de una aso-ciación de ferrones “para perfeccionar la fundición ylaboreo del hierro”, o la promoción de nuevas fábricasal estilo de las suecas- tropezaron con las reticenciasde los ferrones y operarios tradicionales. Igualmente,sus propias inciativas, como las experiencias de labrade acero de Aramburu en Arrasate-Mondragón oZavalo en Bergara, la botonería de esta última villa oel intento de creación de una fábrica de hojalata yalambres, languidecieron sin remedio al faltarles elapoyo directo de sus entusiastas colaboradores.

Y es que, como no se llevaban a efecto renovacio-nes técnicas completas, por la desconfianza del sector yla resistencia a abandonar viejos sistemas, la competen-cia de las importaciones foráneas seguía siendo un esco-llo, en ocasiones insalvable. Sí consiguieron la aproba-ción de algunas medidas proteccionistas, orientadas apaliar la concurrencia de géneros extranjeros en susmercados naturales (la península y las posesiones ultra-marinas) en el último tercio del siglo XVIII, pero llegaron

76

Page 77: Versión en PDF para imprimir

tarde, pues como ellos mismos habían observado ya en1768 “un quintal de quinquillería que nos traygan equi-libra con cincuenta y uno que estragimos nosotros ynuestra extracción queda en cero”. Varios aspectos lojustifican: los altos costos por unidad de producto -enhierro y carbón vegetal- y la baja productividad -acen-tuada por la estacionalidad del trabajo-. Así, si la crea-ción de fábricas de nuevo cuño era complicada, difun-dir el uso del carbón de piedra -de una calidad pocorentable en las minas autóctonas- resultaba aún másdifícil, a pesar de que las sociedad diseñó programas deaprovechamiento e incentivos en la economía de mate-rias primas, que no encontraron el respaldo adecuado.

Por todo ello, la implantación de las fanderías nodeja de ser el primer paso y el más relevante de reo-rientación del sector hacia fórmulas más acordes a losnuevos tiempos. La primera, no sólo en el País Vascosino en el Estado, fue la Fandería de Rentería.Aprovechando la infraestructura de la ferrería deGabiriola o Renteriola, su propietario, el Marqués deIranda, comenzó la nueva etapa en 1771. Se dotó deuna maquinaria entonces novedosa que cortaba mecá-nicamente el hierro, previamente recalentado en hor-nos de reverbero y con carbón mineral, y por medio deuna serie de cilindros estirar, ensanchar y adelgazarloconvenientemente. Así, las labores de forja y manipula-do se acortaban notablemente y no dependían sólo dela destreza y capacidad de los operarios. Se orientó a lamanufactura de herraje, clavo, varillas y flejes.

A pesar de la importancia que podía haber llega-do a tener la incorporación de esta nueva tecnología,la Guerra de la Convención y las destrucciones sufri-das en la Fandería, impidieron que irradiase la renova-ción hacia otros lugares. Superados los conflictos béli-cos, el enclave se destinó a la elaboración de harinasindustriales con el nuevo sistema austrohúngaro.

También de iniciativa nobiliaria partirá la instala-ción del segundo ingenio, la Fandería de Iraeta(Zestoa) del Duque de Granada de Ega, construidaaprovechando la Ferrería de Iraeta hacia 1774.Producirá frascos de hierro para transportar el azogueo mercurio que se obtenía en las minas americanas, ysegún la noticia aportada por Madoz a mediados delXIX ocupaba a cincuenta operarios.

Precisamente el desarrollado número de emplea-dos motivó la creación de una colonia o barrio resi-dencial, el ejemplo más temprano en Gipuzkoa. Unconjunto de 14 casas alineadas a ambos lados de unasola calle, presididas por la destacada casa del admi-nistrador y la ermita, serán el paradigma del origen dela colonia industrial en el territorio. Los inmuebles sepresentan como unidades adosadas por los laterales,con la planta inferior destinada a dependencias decarácter agropecuario (cuadras) y un piso principalpara vivienda. Los operarios accedían al disfrute deestos alojamientos a través de un contrato de alquiler,que proporcionaba también parcelas de terreno culti-vable individuales, en la vega del barrio, donde obte-ner unos recursos complementarios.

La Fandería de Iraeta sufrió en 1844 una grantransformación a raíz de la suspensión del contrato de

suministro al Estado. Se constituyó entonces como JoséArambarri y Cía, que amplió la oferta de la fundiciónmecanizada dedicándose a la manufactura de hoja delata, a imitación de los procesos de Inglaterra, Bélgicao Francia. Convertida desde 1855 en Fábrica de Hierrode Vera-Iraeta, ampliaría su actividad entrando en laexplotación de minas de Vera de Bidasoa.Posteriormente, sus instalaciones serían aprovechadaspor las primeras cementeras naturales del Bajo Urola.

Un tercer y último proyecto lo constituye laFandería de Oñati, instalada también aprovechandouna ferrería, la de Zubillaga, que fuera propiedad delConde de Oñate, y bajo el impulso de la familiaGomendio. Nacida poco después de la Guerra de laConvención, sufriría en sus inicios las dificultades deri-vadas de las contiendas bélicas (guerra napoleónica yprimera carlistada), lo que no hizo sino reducir susexpectativas de futuro. Como en las ocasiones prece-dentes, vivió una regular vida productiva, hasta que sedesarrolló en la zona la metalurgia contemporánea.

Un caso interesante es también el de la Fábrica deAnclas, en Hernani. En 1750 y gracias a la mediacióndel Marqués de la Ensenada, las ferrerías de Fagollaga,Pikoaga y Ereñozu se comprometían a suministrar con-juntamente anclas y anclotes para la Real Armada.Leves variaciones en los talleres tradicionales y unlugar de entrega y control del asiento, fueron las úni-cas inversiones necesarias para respaldar esta actividaden Hernani, por lo que no supusieron ni renovación delas técnicas, ni de los equipamientos. Como los desca-labros sufridos por la corona española arrastraron ensu caída a las contratas dependientes, como ésta delaprovisionamiento de anclas, a mediados del siglo XIXestas ferrerías habían concluido su actividad.

6. EL TRABAJO ARTESANAL DEL HIERRO YLAS ORGANIZACIONES GREMIALES

Sin duda, la importancia metalúrgica de Gipuzkoaestá en la génesis de no pocos oficios especializadosen la manipulación y manufactura de objetos férricos oaleaciones del mismo que han sido la base del desa-rrollo posterior del territorio. Por ello, al hablar del hie-rro en Gipuzkoa es obligado abordar el tema de lafabricación de armas, “objetos de defensa y ofensa”.La abundancia y calidad de la materia prima -obtenidaen en el propio territorio- y la destreza y experienciaen su manipulación, justifica la importancia que elsector cobró progresivamente y su reconocimiento entodo el Estado. De esta forma, la proliferación de talle-res y artesanos atrajo a estos lugares los primeros gran-des contratos de suministro a la Corona, lo que traeríacomo consecuencia la aparición de las Reales Fábricasde Armas. Repasemos sus hitos más importantes.

Ya en el siglo XV el área guipuzcoana, y en con-creto los talleres y grupos gremiales del bajo valle delDeba, reciben los primeros encargos. La demanda cre-ciente de la corona, empeñada en el mantenimiento ydefensa de un gran imperio europeo y ultramarino,

77

Page 78: Versión en PDF para imprimir

aconsejó la organización regular del sistema de asien-tos, dando lugar a la aparición de las Reales Fábricas.Estas no eran un lugar o construcción concreta, sinouna organización gremial jerárquica y especializadaque se desarrollaría entre los siglos XVI al XVIII.

Sus antecedentes se hallan en la fabricación dearmas blancas, que además se simultaneó durante todoel periodo junto a la de armas de fuego. Picas, pave-sas, lanzas, corazas, capacetes, celadas y todo tipo deelementos de armadura se fabricaban por todo el terri-torio en pequeñas fraguas, al lado de trabajos de espa-dería, cuchillería, tijerería, etc. En esta actividad, eldestacado papel que jugó el Deba sólo se vió parcial-mente ensombrecido por la Real Fábrica de ArmasBlancas de Tolosa, creada en 1616, tras el cierre de lade Eugi (Navarra). Esta organización concentró losesfuerzos de un buen número de artesanos del entornoque conseguían así un contrato fijo con el Estado paracanalizar sus productos. A pesar de ello, el Deba man-tuvo una presencia efectiva en armas blancas, y conti-nuó fabricando morriones, corseletes, tachuelas, bayo-netas, picas, etc. Además, las armas cortas y menoresseguían estando representadas y destaca en este aspec-to la bien organizada cofradía de cuchilleros deBergara, dotados de ordenanzas ya desde 1535.

Sin embargo, será la fabricación de las armas defuego a partir de las primeras décadas del siglo XVI, laque caracterizará la fuerte personalidad al área orientaldel territorio. La aparición del arcabuz constituyó elrevulsivo específico que impulsó su desarrollo y en con-creto, su presencia regular en los municipios de Ermua,Eibar, Elgoibar, Soraluze y Bergara. La consolidaciónvendría ratificada con la creación de las mencionadasReales Fábricas en 1573, cuya demanda provocaría laexpansión de los asociados hacia otros municipios.

Se organizaban por el sistema de asientos: esdecir, contratos directos de suministro con los repre-sentantes de la monarquía, donde se especificaba eltipo, número y características del arma. La corona seencargaba de asegurar el aprovisionamiento de mate-rias primas, controlaba todo el proceso y contaba conun conjunto de veedores y examinadores que proba-ban los componentes y, una vez aprobados, se encar-gaban de almacenarlos para su posterior expedición.La sede de estas operaciones se fijó en Placencia-Soraluze, donde se localizaron los probaderos yAlmacenes, conocidos bajo el nombre de Errege-etxe.

Los diputados gremiales concertaban los pedidos ydistribuían entre los artesanos su ejecución, controlandoplazos de entrega, calidad y pagos. Porque el arma defuego no era un producto elaborado de principio a finen uno sólo de los talleres dedicados a este ramo. Cadapieza era labor de cuatro gremios diferenciados, repre-sentados en casi todos los municipios de la comarca yzonas inmediatas (como el alto Ibaizabal en Bizkaia).Sus funciones estaban claramente definidas: cañonistas(encargados de elaborar el cañón del arma), llaveros(para las “llaves”, mecanismo que permite el disparo),aparejeros (montaje y ensamblaje de las piezas de losanteriores), y cajeros (que dan el acabado final).

Coyunturalmente las Reales Fábricas sufrieron alti-

bajos en su producción y, tras el esplendor del sigloXVI, el XVII representó una profunda crisis de la queno se saldría hasta el XVIII, una nueva fase de bonanzaque se cerró con las destrucciones causadas por laGuerra de la Convención. Desaparecido el sistema deReales Fábricas, muchos operarios especializados emi-graron hacia otras áreas (Zaragoza, Trubia, Sevilla...) yotros buscaron sin descanso la reactivación del siste-ma. La preponderancia de Soraluze se vería cuestiona-da, en especial por Eibar, donde sus emprendedoresartesanos establecieron a lo largo del siglo XIX los cau-ces de renovación necesarios que auspiciarían el desa-rrollo de la moderna industria del sector.

Junto a la actividad de los armeros, martinetes, fra-guas y herrerías siguieron surtiendo a lo largo de todoel periodo las más diversas necesidades de la vida coti-diana, tanto para el mercado interior como para elultramarino. Layas, azadas, rejas de arado, palas,picos, azadones, guadañas, sartenes, rejería, calderos,clavazón, herraduras, y toda clase de utensilios se pro-ducían bien a título particular o bien organizadosexpresamente en gremios, extendiéndose por todaGipuzkoa, pues casi cada pueblo o comunidad conta-ba con al menos un taller de este tipo.

Su trabajo se hallaba regulado por el uso y cos-tumbre de los gremios especializados, y estructuradopor el organigrama de maestro, oficiales y aprendices.El primero era habitualmente el propietario de la ofici-na o taller o bien el arrendatario del mismo, individuocuya habilidad y conocimiento eran el garante delnegocio. Para llevar a cabo su tarea contaba con elconcurso de operarios especializados, los oficiales,cuya experiencia ya estaba probada y trabajaban poruna soldada concreta más el “placeraje”, una especiede prima de productividad. El último escalón lo ocupa-ban los aprendices, quienes servían a un maestro porun mínimo de tres años, a cambio de comida, aloja-miento y vestido. Tras el periodo de aprendizaje, y pre-vio examen del gremio o maestro, podían alcanzar lacategoría de oficiales y contratar su tarea a jornal.

II. LA INDUSTRIA DEL HIERROCONTEMPORÁNEA

7. 1862: EL PRIMER HORNO ALTO DEGIPUZKOA

A mediados del siglo XIX, Gipuzkoa conoció unaprofunda renovación en su estructura productiva. Pocoa poco las prácticas artesanales irán cedíendo irreversi-blemente ante el avance de nuevos modos de produc-ción asociados a equipamientos técnicos y mecánicostotalmente nuevos. En este despertar a la RevoluciónIndustrial dos sectores actuaron de motor en la trans-formación: el textil y el papelero. Porque tendremosque esperar todavía algunos años para que el ramo delhierro, actividad esencial en el tejido industrial guipuz-coano, alcance la modernidad.

78

Page 79: Versión en PDF para imprimir

Al iniciarse la obtención de hierro a gran escala,con la instalación de nuevos hornos para fundir elmineral y la fabricación de acero al crisol, se produciráun gran avance en la industria siderúrgica, avance alque Gipuzkoa dio la espalda en un primer momento,aferrándose como hemos visto a la secular manufactu-ra ferrona. Esta circunstancia se debió, sobre todo, a lacompetencia que en este ramo de industria suponía lavecina Bizkaia y sus áreas de influencia. A estas defi-ciencias se sumaba la carencia de materias primas decalidad suficiente: una buena ganga mineral y carbónde piedra de calidad.

Pero ya en 1860 la defensa de las tradicionalesferrerías era un disparate y la realidad mostraba laincapacidad de estos centros frente a los que acogíangrandes hornos altos entre sus instalaciones. Existíanen zonas inmediatas experiencias sin demasiado éxito,como la excepcional instalación de dos hornos altosen las Reales Fábricas de Liérganes (Cantabria) en1628, o la del primer horno de carbón vegetal deSagardelos (Lugo) en 1797 o, poco más tarde, la delhorno de coque de Trubia (Oviedo), y sólo en 1822Ramón de Mazarredo encargó a un técnico francés “lainstalación de un horno alto, forjas y elementos nece-sarios para poder obtener metal de primera y segundafusión” (IBAÑEZ, SANTANA, ZABALA, 1988)

Pero será en la década siguiente cuando se inicielentamente y sin retorno la recuperación de la siderur-gia a nivel estatal. Ya en 1832 se obtenía hierro enaltos hornos en Málaga y pronto ciudades comoOviedo, Sevilla o Santander harán lo propio. Pero, sinduda, el territorio que liderará en adelante esta renova-ción será Bizkaia, desde que en 1848 se encendiera enBilbao la llama del horno alto en la fábrica de SantaAna de Bolueta. Este hecho, que a nivel estatal podríainterpretarse como un dato más, no hacía sino subra-yar el notable retraso existente entre la siderurgia euro-pea y las técnicas locales, máxime si tenemos en cuen-ta que durante varios siglos se había considerado a lafranja costera cantábrica la “fábrica de hierro” deEspaña y su imperio.

El caso de Gipuzkoa, directamente comprometidaen la manipulación y en menor escala en la producciónde hierro en bruto, se retrasará aún dos décadas. Así, elprimer horno alto nace de la estrecha vinculación entrela tradicional manufactura ferrona y el surgimiento deuna moderna industria del hierro. En Beasain, DomingoGoitia y Martin Usabiaga, propietarios de las ferrerías deYurre y Yarza, respectivamente, junto a José FranciscoArana, dueño del solar donde se instalaron, se asociaronpara crear la “Fábrica de Hierros de San Martin deUrbieta” (1860) ante la caducidad y falta de competen-cia de sus ya vetustos centros de trabajo.

Durante los dos primeros años de singladura,mientras se llevaban a cabo las tareas necesarias parainstalar el gran crisol, la producción se obtenía en hor-nos de pudelar y laminación por cilindros. El hierroprocedía todavía de las ferrerías del entorno. Pero elobjetivo de estos empresarios era fundir el mineral ensu fábrica a través de hornos altos. La inauguración delprimero de ellos, todavía al carbón vegetal, tuvo lugar

en 1862 y en 1865 se obtuvo la primera colada en unasegunda unidad de similares características.

Desde aquellos de Liérganes de 1628 a éste de1862 habían pasado doscientos treinta y cuatro años;sin duda tarde, pero desde este momento la siderurgiamoderna toma el relevo a las ferrerías tradicionales enGipuzkoa. Razones como calidad superior a menorcoste estaban en la base de este cambio. Aunqueambas modalidades convivirán aún varios años, cadavez será más fácil encontrar afirmaciones como lapublicada en la Estadística Minera de 1867 en la quese señalaba:

“será muy difícil que [las ferrerías] puedan subsistirmás tiempo, por muchas razones y principalmente por-que en ésta [San Martín de Urbieta] se gasta 120% decarbón vegetal y 150% de hulla por 100 de hierro dulce;y en aquellas nunca baja del 300% el consumo de com-bustible vegetal”.

En 1870 sólo esta fábrica elaboraba 42.000 quin-tales de hierro, frente a los 7.120 producidos por las14 ferrerías que todavía funcionaban en el territorio(LEGORBURU FAUS, 1996).

8. EL TRIUNFO DE LOS TRANSFORMADOSMETÁLICOS

En Gipuzkoa las condiciones geográficas, un nivelinsuficiente de materias primas, y ausencia de acumu-lación de capitales –como los que obtuvo Bizkaia dela masiva exportación de mineral-, hacen que sumodelo de industrialización tienda hacia el mundo delos transformados. Multiplicidad de sectores, máximoaprovechamiento de sus recursos naturales y, siempre,la presencia de la figura del pequeño y medianoempresario que, con parcos medios económicos y par-tiendo a menudo de actividades artesanales, decideensayar y arriesgarse en nuevos negocios industrialesde cierta envergadura, serán sus rasgos sobresalientes.

Aprovechando sus escasos yacimientos de hierro,siguiendo la antigua tradición férrica, explotando losrecursos hídricos a su alcance e importando de hierroen bruto y carbón mineral, se irá desarrollando sobrenuevas premisas la industria metalúrgica contemporá-nea, orientada con preferencia hacía la elaboración deamplias gamas de útiles y herramientas. No resultaextraño que se reafirme el sector, máxime si tenemosen cuenta los ya comentados intentos de renovaciónauspiciados por la Real Sociedad Bascongada deAmigos del País y la vocación armera del Deba Mediocon Plasencia, Eibar, Elgoibar, Ermua y Bergara a lacabeza. A estos municipios se sumará la villa deArrasate-Mondragón en un intento tardío por erigirseen centro de la armería guipuzcoana.

El traslado de las aduanas del Ebro al mar y a Irun(1841), la ley de O’Donnell que facilitaba la libreventa de armas en la península (1860), la adopción denuevas tecnologías, la apertura de los mercadosextranjeros, americanos y europeos principalmente, yla desaparición del rígido sistema gremial, harán posi-

79

Page 80: Versión en PDF para imprimir

ble que la industria de los transformados metálicosalcance, a partir de la segunda década del siglo XIX, suépoca de esplendor.

El avance que inaugura el horno alto de Beasainen 1862 será el detonante de una serie de síntomas deevolución en el sector. Apenas un año antes, se habíafundado en Arrasate-Mondragón, la empresa“Vergarajauregui, Resusta y Cía” que con el transcursode los años se integraría en una de las más importantesdel territorio: la “Unión Cerrajera de Mondragon”; laconcentración de esfuerzos en sociedades limitadas,donde dos o más empresarios unen sus recursos, seráotra de las piedras de toque hacia la modernidad.

En los años siguientes los talleres y las fábricas deproductos metalúrgicos proliferan, crecen y se renue-van. La producción de armas aumenta, y lo mismoocurre con otros productos como clavos, tornillos,puntas de París, herramientas, etc. Esto trae consigouna mayor demanda de materias primas y es así comonacen las grandes fundiciones.

Es el caso de S.A. Aurrera de Eibar, fundada en1883. Surge de la iniciativa de un grupo de industrialeseibarreses, que elaboraran hierro colado en dos cubilo-tes para abastecer al corolario de pequeños fabricantesde armas de la localidad, hasta ahora a expensas delas importaciones francesas y belgas. Caso similar es elde Romualdo García en 1877 quien fundará San Pedrode Elgoibar, dedicándola a la fabricación de hierros alcarbón vegetal. Este grupo se verá progresivamentereforzado con la aparición de otras como las deMolinao en Pasaia, Fundición Fossey en Lasarte o laReal Compañía Asturiana de Minas, que creó enErrenteria una fundición de plomo con la galena pro-cedente principalmente de la mina San Narciso deIrun, o aquellas que formarán parte consustancial deempresas integrales como sucede en Cerrajera, laC.A.F., o Patricio Echeverria.

Un rasgo común a todas ellas va a ser su escasovolumen y capacidad de productiva en términos genera-les, a pesar de lo cual ocuparán un elevado número deoperarios y registrarán las inversiones de capital más altasdel panorama industrial guipuzcoano, exceptuados algu-nos gigantes capitalizados como los del sector papelero.Según la Estadística Industrial de 1915 apenas una dece-na de establecimientos metalúrgicos superan los cienempleados, proliferando aquellos que no llegan a losdiez obreros contratados. (LUENGO TEIXIDOR, 1990)

Nombre de la Empresa Nº ObrerosSociedad Española de Construcciones

Metálicas (Beasain) 960Unión Cerrajera de Mondragón (Arrasate) 870Orbea (Mallabia) 347Garate, Anítua y Cía (Eibar) 304Unión Cerrajera (Bergara) 201Fábrica de Cañones (Placencia) 188Trocaola, Aranzabal y Cía (Eibar) 143Aizmendi (Eibar) 126Fábrica de Plomo de Capuchinos (Rentería) 114Fundiciones Molinao (Pasajes) 104

Diversificación y distribución geográfica

En la nueva etapa la fabricación de armas exigediversificar la producción, al tiempo que empiezan adibujarse distintas especialidades a nivel comarcal, eincluso municipal o local. En 1859 comienzan a asociar-se entre sí los maestros pertenecientes a los desaparecidosgremios. Ocho llaveros de Eibar forman sociedad parafabricar llaves de fusil, pistola y revólver. Lo mismo suce-de en Soraluze-Placencia, donde se funda en 1862 laempresa “Euskalduna”, de la que en sólo una década deactividad saldrán más de 70.000 armas. Para entonces,los eibarreses hermanos Orbea (1859) ya habían transfor-mado su molino de Urkizu en una pequeña nave de ela-boración de carabinas. Estos, con una gran visión de futu-ro, introducen pronto novedades técnicas en el procesode elaboración, tales como el pulimento mecánico,niquelado por galvanoplastia y, lo que es más importante,la aplicación de la energía eléctrica, hecho en el cualdebe considerárseles pioneros en Gipuzkoa (1890).

Con el uso de esta energía, la fabricación de armasalcanzará un desarrollo sin precedentes. Junto a Orbea,Larrañaga y Joaristi, principales fabricantes, aparecennombres como los de Victor Sarasqueta, Arizmendi,Trocaola, Aguirre, Zamacola y Cía, Crucelegui, Anitua,Beristain, etc. El personal vinculado a la armería supo-ne ya en 1906 el 54% del censo laboral de Eibar, el50% en Soraluze-Placencia, donde la antiguaEuskalduna, ahora S.A Placencia de las Armas, da tra-bajo a 180 operarios y por último el 11% en Elgoibar(AGIRRE KEREXETA, 1987). Eibar es reconocida porentonces como el centro armero peninsular.

Pero la excesiva dependencia de los mercadosexteriores iba a provocar una crisis de gravedad hacia1914, aunque la neutralidad de España en el conflicto–Primera Guerra Mundial- permitió una ficticia recupe-ración durante la contienda, que se verá abortadacuando tras el armisticio se restablezcan los centrosproductores europeos. La época dorada de la armeríamoderna es, por lo tanto, la comprendida entre 1900 y1917. A partir de entonces, y fundamentalmente desdemediados de la década de los veinte, habría de impo-nerse el recurso a la diversificación productiva.

Se inicia de esta manera la fabricación de bicicle-tas (G.A.C. en 1925; Orbea en 1929), la de máquinasde coser (Alfa en 1927), máquina herramienta (Parabány Cía, Orbea y Larrañaga, Juan Esperanza, Cruz,Ochoa y Cía, Estarta y Ecenarro, en 1924), aparatoseléctricos (Anitua e Hijos, Solac), etc. tornillería,Aguinaga, Lete, Egaña y Madina; aparatos eléctricos,Hormaechea; utensilios domésticos, Elma; forja yestampación, Garaciaga; máquina-herramienta, Arriolay Cía, Forjas de Elgoibar, Alcorta, Unzueta y Cía,Mugarza, Ugarte y Cía, Crucelegui Hnos; cerrajería, LaIndustrial Mondragonesa y Metalurgica Cerrajera; ferre-tería, Roneo y Altuna y Garay.

Atrás queda la exclusividad armera que habíaconstituido la seña de identidad del bajo Deba y sedibuja uno de los comportamientos tipo de su tejidoindustrial: ampliar y reorientar el producto hacia mer-cados más novedosos o nacientes.

80

Page 81: Versión en PDF para imprimir

En el área de Donostia-San Sebastián nos encon-tramos con Talleres Urcola (1917), dedicados a lafabricación de material ferroviario y a la forja, yHerederos de Ramón Mugica que también construíanmaterial de transporte en general y ferroviario en parti-cular. En Urretxu la empresa Honorio Alberdi S. A seempleaba en la elaboración de muelles de acero.Asociados a los grandes astilleros surgen sociedadesmetalúrgicas como Fundiciones Luzuriaga en Pasaia yBalenciaga en Zumaia. En Azkoitia, Acerías y Forjas deAzkoitia S.A, cuyo origen se remonta a 1515 y a laferrería Zubillaga de Oñati, elaborará todo tipo deherramientas forjadas. En Tolosa Fundiciones Telleria(1842) que fabricaba hierro colado o Voith, casa dedistribución de turbinas eléctricas, y, por último, enLazcano Forjas Hijos de A. Albisu, fundada en 1848.

Es verdad que todavía el peso radica en la armería;la fabricación de armas y su industria auxiliar supone amediados de los años veinte el 80% del sector transfor-mador, pero aparece ya de manera incipiente la elabo-ración de accesorios de automóvil, equipamientos eléc-tricos, aparatos domésticos, y el mundo ligado a laferretería, tornillería, cerrajería y máquina herramienta.Estas nuevas orientaciones pluralizadoras serán la solu-ción al colapso definitivo de la industria armera.

Su evolución genérica, como tantos otros órdenesde la vida cotidiana, se vió truncada por la Guerra Civil,y no tanto por los desastres originados por la contiendacomo por las consecuencias que a nivel material, mer-cantil y humano tuvo la misma. Sin duda, en no pocoscasos se quebró la regular presencia y relevo generacio-nal al frente de los negocios y trabajos, como conse-cuencia de la actitud del franquismo frente a otras ideo-logías (nacionalismo vasco, liberalismo, comunismo,republicanismo... etc.) que descabezó en ocasiones ladirección de las empresas o mutiló su natural expresiónante el temor a las depuraciones. Por otro lado, el aisla-miento internacional y el bloqueo económico generó unferoz estrangulamiento en las primeras décadas del régi-men para el desarrollo industrial. Estrangulamiento quecapearon como pudieron las fábricas integrales –a lalarga beneficiadas por la reserva del mercado nacionalpara colocar sus productos-, al que sobrevivieron condificultad algunas de las pequeñas empresas y del quenacerían en años posteriores sectores nuevos para cubrirla demanda de lo que hasta entonces había podidoimportarse sin dificultad.

Tanto es así que, a pesar de la destrucción, laescasez de materias primas y la depuración, a media-dos de los años 50 el sector siderometalúrgico vuelvea retomar la cabeza en la industria guipuzcoana y aúnsin ser hegemónico, su ritmo de desarrollo se convierteen el pulso económico del territorio y refleja comoningún otro la crisis petrolera de la década de los 70,la reestructuración de fines de los 80 y su apuesta porlas nuevas tecnologías, diversificación y versatilidad enel fin de siglo.

La nómina de empresas en estos años es numero-sa, pero sin duda las tres empresas más emblemáticasdel sector por su dilatada trayectoria industrial y elpeso adquirido en los balances económicos del territo-

rio, han sido Patricio Echeverria en Legazpi, la C.A.Fen Beasain y Unión Cerrajera en Arrasate-Mondragón.

9. PATRICIO ECHEVERRIA S.A

El legazpiarra Patricio Echeverria se inició comotrabajador metalúrgico en pequeñas forjas de su entor-no, donde pronto se hizo maestro de un oficio queensayaría a gran escala a partir de 1908. Fue este añocuando fundó su propia fábrica de herramientas bajola denominación de Segura, Echeverria y Cía. En ellase elaboraban herramientas de uso agrícola, principal-mente, y todo tipo de útiles para trabajos de minería,carpintería y cantería. Un catálogo amplio que abarca-ba desde azadas, azadones, guadañas, rastrillos y hor-quillas, hasta picos, mazas, palancas, cuñas y bujar-das, enseres de forja en general.

Pedro Segura, Romualdo Echeverria y PrudenciaGuereta, junto a Patricio Echeverria serán los fundado-res de la empresa. En pocos años la vieron consolidar-se, aprovechando la buena coyuntura económica quepara la industria de los países neutrales propició laPrimera Guerra Mundial. Al finalizar el conflicto béli-co, Don Patricio se situó en solitario al frente del nego-cio, que pasó a convertirse en una sociedad regularcolectiva. Años más tarde, en 1938, alcanzaría ya elrango de sociedad anónima, bajo la razón socialPatricio Echeverria S.A.

Patricio Echeverria nació con vocación de empre-sa integral, asumiendo el proceso completo de fabrica-ción, desde la fundición hasta la elaboración de todosy cada uno de los componentes de las herramientas.Para ello contó, desde bien pronto, con un horno eléc-trico en su nave de fundición, cuya primera colada deacero se llevó a cabo en la primavera de 1931.Disponía de grandes trenes de laminación, modernasprensas y martillos en el pabellón de forja, una renova-da calderería, un taller de acabado, tratamientos térmi-cos e incluso su propia central eléctrica y laboratorio.

Y todo para la consecución de una marca de pres-tigio, “Bellota”, nombre comercial que con el tiempollegó a ser sinónimo de calidad en el ámbito de laherramienta agrícola, en mercados nacionales e inter-nacionales. Curiosamente, aunque la empresa usótempranamente esta marca, no fue en origen de supropiedad, siendo adquirida por la firma guipuzcoanaa la casa inglesa Henry Taylor instalada en Sheffield(HERRERAS, ZALDUA 1997).

El negocio fue creciendo y expandiéndose másallá del estricto marco de Legazpi. En 1940 abrieronuna nueva sucursal de fabricación de limas enIdiazabal, tres décadas más tarde una de mangos enOlloki (Navarra), en 1978 cruzaron el Atlántico e inau-guraron una sede en Venezuela, en 1987 en Colombiay, finalmente, en 1992 en México.

Atrás quedaba el pequeño taller adscrito al valledel Urola y nacía un complejo industrial para el queera necesario una nueva y más compleja organización.Al inicio de la década de los noventa se separaron lasdiferentes actividades industriales en distintas empre-

81

Page 82: Versión en PDF para imprimir

sas. La Corporación Patricio Echeverría S.A se dividióen las sociedades Patricio Echeverria Aceros S.A,Patricio Echeverria Forja S.A, Bellota Herramientas S.Ae Inversiones P.E.S.A. En 1993 se creó definitivamenteEl Grupo Siderúrgico Vasco, del que la corporaciónposee el 17% de su capital social (HERRERAS, ZAL-DUA, 1997).

De la exigua plantilla de los primeros años, entorno a una docena de empleados, Patricio Echeverriapasó a dar ocupación a más de tres mil trabajadores,absorbiendo el 85% de la población activa de Legazpi.De hecho, este núcleo del valle del Urola debe muchode su actual configuración urbanística a este giganteindustrial. Sólo las instalaciones fabriles se extienden alo largo de más de dos kilómetros y a su amparo sehan construido numerosos grupos de viviendas desdelos años 40. Al barrio de San Ignacio, con más de 100casas, le siguieron el de Arantzazu y San José. La polí-tica asistencial de la empresa se extendió también alámbito de la docencia, patrocinando la construcciónde centros escolares, como el colegio del Buen Pastorpara niños y el de Santa Teresa para niñas. El asilo deSanta Cruz, para ancianos y enfermos, centros médicoscomo el dispensario antituberculoso y para las enfer-medades del torax, o el economato, son otros tantosejemplos de la prolífica obra social de PatricioEcheverría y de la impronta física que de ella ha que-dado en el municipio.

10. CONSTRUCCIONES Y AUXILIAR DEFERROCARRILES.

Si Patricio Echeverria fue significado motor del creci-miento de Legazpi, la Compañía Auxiliar de Ferrocarrileshizo lo propio en el cercano municipio de Beasain. Elorigen de esta empresa se remonta al año 1860, a la yamencionada Fábrica de Hierros de San Martin deUrbieta. En sus dos primeros años de singladura tan sólocontaba con hornos de pudelar y laminación por cilin-dros, pero en 1862 y 1865 levantaron sus propios altoshornos al carbón vegetal, como ya señalábamos.

Su prometedor futuro se truncó con el estallido dela Segunda Guerra Carlista, y no será hasta después dela contienda que se vuelva a poner en marcha laempresa, ahora bajo la denominación de Goitia y Cía.El panorama de la metalurgia había cambiado ostensi-blemente para entonces: se imponía la adopción de loshornos de coque y de los convertidores Bessemer,ampliamente difundidos en la vecina Bizkaia. Nopudiendo competir en este ámbito, Francisco de Goitiareorientó la producción de su negocio, viajando aLondres desde donde importó las patentes necesariaspara la elaboración de hojalata, convirtiéndose en laprimera de su género en el Estado.

El 16 de Abril de 1892 se constituyó una nuevasociedad La Maquinista Guipuzcoana, para elaborartodo tipo de maquinaria y material móvil de ferrocarril,además de construcciones metálicas para edificios,puentes y obras de todo género. Esta empresa contaba

con talleres de fundición, afinación y reverbero, calde-rería, forja y ajuste. El departamento de montaje devagones tenía a su vez las secciones de carpintería,pintura, decoración y dibujo. Eran tan grandes lasdimensiones y tan complejo el espacio industrial, quepara favorecer la comunicación de los múltiples pabe-llones se impuso la creación de una tupida red detransporte interior. Y es que a estas instalaciones sesumaban una sala de turbinas, los almacenes, las ofici-nas y la residencia del director y de los obreros.

Vagones y piezas de ferrocarril serán, sin duda, suproducción principal y para acaparar y competir conventaja en esta línea de mercado, crean una nuevarazón social: la Sociedad Española de ConstruccionesMetálicas que nace en Bilbao en marzo de 1901 y quealgunos meses después iniciará la construcción de unvasto complejo fabril, la Fábrica de Vagones de Beasain,en el solar de la vieja fábrica de San Martín. El 1 defebrero de 1905 se hacía entrega del primer pedido yapenas tres años más tarde daba ocupación a una plan-tilla de casi 900 obreros. (LEGORBURU FAUS, 1996).

Al igual que sucedió con Patricio Echeverria, losmejores años fueron los que propició la neutralidaddurante la Primera Guerra Mundial. Tal fue la demandade sus productos que derivó en problemas por la faltade capacidad para cumplir con los compromisosadquiridos y por tanto asumir las penalizaciones quede ello se pudieran derivar. Este comprometido trancesólo se pudo solventar con el arriendo, en 1917, de lafábrica de vagones por parte de la Compañía Auxiliarde Ferrocarriles, S.A., entidad constituida el 4 demarzo de ese año, con un capital inicial de 3.000.000de pesetas. Este periodo transitorio durará hasta 1925,año en el que se hace definitivamente con la propie-dad de la antigua Fábrica de Vagones de Beasain. Lanueva empresa declaraba tener por objeto “la cons-trucción, compra, venta y alquiler de vagones y decuantos elementos materiales puedan servir para lostransportes y para la explotación de caminos de hierroy tranvías”.

Las instalaciones que encontró la recién creadaC.A.F. habían quedado ya obsoletas, con equipamien-tos mecánicos desfasados. Había que aumentar la pro-ductividad reduciendo al máximo los costes. Se empe-zó por modernizar el taller de fundición, se redujo elconsumo de combustible, se incorporó un hornoSiemens Martin, y por último se llevó a cabo un rea-juste de plantilla.

La década de los veinte se caracteriza como unperiodo de gran crecimiento, motivado por la deman-da creciente tanto del mercado interior como del exte-rior. Se fabrican en Beasain todo tipo de materialmóvil, locomotoras eléctricas, coches automotores ytranvías, que permiten equipar a la red de ferrocarrilesestatales, siempre al amparo de las fuertes medidasproteccionistas imperantes. Este crecimiento sostenidoposibilita la mejora de las instalaciones existentes en lafabricación de bandajes para ruedas de ferrocarril,construyendo además nuevos talleres para la forja ylaminación de ruedas mono-blocs.

Pero entre 1931 y 1936 la demanda de vagones se

82

Page 83: Versión en PDF para imprimir

redujo drásticamente. Ante estas adversidades del mer-cado, no quedó otra solución que ampliar o, más bien,diversificar su producción. Y es así como se inauguróuna línea de fabricación de maquinaria agrícola y decomponentes para automóviles. Además, y como con-secuencia de la saturación del mercado nacional, dacomienzo una fase de exportaciones hacia Sudamérica-Argentina y Uruguay- y Próximo Oriente, haciendoincursiones incluso en plazas belgas y francesas.

Al aislamiento internacional propiciado por laGuerra Civil le siguieron las dificultades de la recons-trucción tras la contienda. Con la década de los 50llegó el periodo de liberalización y desarrollo, quecontinuaría en los años 60 y 70 y que trajo consigo lamodernización absoluta de la planta de Beasain. En1971 se crea la firma Construcciones y Auxiliar deFerrocarriles o, lo que es lo mismo, la culminación deuna trayectoria de concentración empresarial. Bajo elanagrama de C.A.F. que se mantiene desde 1917 hastala fecha, coches, vagones y locomotoras recorren loscaminos de hierro de todo el mundo.

11. UNION CERRAJERA DE MONDRAGON

El tercer gran emporio siderometalúrgico es UniónCerrajera, máximo exponente de este ramo de industriaen la comarca del alto Deba. Tuvo su origen en un mo-desto taller que fundaron en 1869 las familias Vergara-jauregui y Resusta, tras adquirir al conde de Monterrónla ferrería de Olazarra en el barrio de Zaldibar. En pocosaños, el éxito de esta iniciativa se vería confirmado conla absorción de la fábrica de Aretxabaleta Hijos de Eche-verría y Cía (1890) y, lo que es más importante, con lainstalación de un horno alto en Bergara (1901).

Pero en este mismo año de 1901 se funda LaCerrajera Guipuzcoana, también en Arrasate-Mondragón, y pronto comienza a rivalizar con suhomónima Vergarajauregui, Resusta y Cía en el ámbitode la ferretería. Esta situación de competencia a nivelde igualdad, además de la mutua conveniencia decomplementarse para reforzar la producción y moderarlos costes, propicia la fusión de ambas empresas enuna única sociedad: Unión Cerrajera (1906).

Una y otra aportaron terrenos e instalaciones enArrasate-Mondragón, Bergara y Aretxabaleta. Nacía asíuna empresa excesivamente atomizada que hubo queracionalizar potenciando dos focos exclusivamente: elde Zaldibar y Altos Hornos de Bergara. A los primitivoscrisoles al carbón vegetal le siguieron tres hornosSiemens Martin -1906, 1912, 1914-, encargados detransformar el lingote en acero, acero que posterior-mente trabajaban los talleres de Arrasate-Mondragón yAretxabaleta.

Desde entonces contó el valle del Deba con unaempresa integral que, partiendo del mineral, dominabatodo el proceso de fabricación, con una amplia gamaproductiva que abarcaba desde la cerrajería hasta estu-fas, planchas de ropa o soportes galvanizados, pasandopor los tirafondos y tornillos para ferrocarriles, piezasde arado, etc. Los elevados costes en la producción del

lingote y la mayor competitividad de los fabricados enlas siderurgias vizcaínas, disuadieron muy temprana-mente a los responsables de Cerrajera de prolongar estafase del proceso que, en definitiva, planteaba mayoresinconvenientes que ventajas. Así, a partir de 1928 ellingote llegaría procedente de Altos Hornos de Vizcaya.

Abandonada la fabricación del lingote, desapare-cieron primero los hornos altos y desde 1962 tambiénlos Siemens, sustituidos por nuevos hornos eléctricos.El antiguo centro productivo, a un lado de la carreteraMadrid-Irun, con sus oficinas, capilla, escuelas y casaspara obreros, se destinó exclusivamente a laminación.

12. EL LEGADO MATERIAL

Si echamos un vistazo a la nómina de empresasque van mencionadas en relación con la metalurgiaguipuzcoana, rápidamente tomará cuerpo la imagen deuna seriación de naves como su representación plásticamás genérica. La nave, un espacio de planta rectangu-lar y tejado a doble vertiente, es una de las grandesaportaciones de la industria a la historia de la arquitec-tura. Desechados los espacios artesanales, poco versáti-les e incapaces de acoger las nuevas maquinarias, eltrabajo del hierro pronto planteó la exigencia de conte-nedores amplios y holgados. En el desarrollo de estanueva dimensión espacial y estructural vino además ainfluir el propio material de fabricación: si las primerasnaves se ejecutaron con técnicas tradicionales -maderapara los forjados y piedra para los cerramientos-, enpocas décadas el progreso metalúrgico permitió hacerdel hierro su componente básico.

Gracias al hierro, las luces entre pilares y elemen-tos portantes se ampliaron, las cerchas que distribuíanlas cargas del tejado mostraban nuevas y cada vez másatrevidas soluciones, los muros se descargaron de supesadez y acabaron por convertirse en ligeros cerra-mientos en los que la estructura metálica confería soli-dez, distribuyendo huecos con mayor comodidad yversatilidad, y favoreciendo la apertura de mayoresvanos de iluminación. Exploradas las capacidades delhierro, en época inmediatamente posterior, la generali-zación del hormigón armado daría una nueva dimen-sión funcional y estética a los edificios.

En uno u otro material, la nave ha sido siempre lasolución preferida por la industria del hierro. Dehecho, el recurso a la fórmula de fábrica de pisos esta-ba por lo general descartada, desde el momento enque tanto la maquinaria como la materia prima supo-nen un peso excepcional que generaría cargas excesi-vas para el inmueble -con el consiguiente encareci-miento del proyecto-, y mayores dificultades en eltransporte interno -que en las naves se realiza siemprea pie llano-. Así, la fábrica de pisos u otros modelosserán siempre soluciones específicas para determina-dos sectores de manipulación.

No fue sin embargo una transformación construc-tiva radical. Si repasamos los principales elementosque conocemos, podremos contrastar las ideas quehemos apuntado con la realidad práctica que les fue

83

Page 84: Versión en PDF para imprimir

dando cuerpo. Tendremos así los primeros ejemplosque, como la fábrica de Vergarajaúregui, Resusta y Cíade Aretxabaleta, fueron construidos con arreglo amodelos tradicionales. En ésta la fabricación se locali-zaba en sendas alas alargadas de dos pisos, flanquean-do la construcción central, más destacada, donde seubicaban oficinas, servicios generales y la casa deladministrador. Materiales tradicionales, madera y pie-dra, son los elementos básicos del inmueble. Dehecho, salvo por su desarrollada planta y la presenciadel salto de agua original en la zona trasera, bienpudiera camuflarse como una casa o residencia deltipo ecléctico neoregionalista, tan del gusto de losarquitectos de fines del ochocientos. En esta mismalínea debieran inscribirse los pabellones de la desapa-recida fábrica de La Cerrajera Guipuzcoana enArrasate-Mondragón. Allí, la piedra adquiría una fuertepresencia, y técnica y material podían confundirse conla construcción fabril tradicional de épocas pasadas.

Será la creación de los grandes complejos y suprogresivo desarrollo quienes alumbrarán tanto unanueva estructura como un nuevo lenguaje formal. Unode los casos más interesantes lo constituye sin duda laCAF de Beasain. Esta empresa cuenta con un ampliorepertorio de naves, combinando las de planta única -como la antigua calderería- con la seriación, de la queresulta un buen ejemplo el taller de montaje. Estecuenta con siete crujías de desarrollo u otros tantosmódulos de naves adosados, que cubren una superficiede 155 x 100 m. Igualmente, resulta magnífico el casodel taller de fundición y modelos, con un programa decubierta aún más desarrollado para cada uno de losmódulos que lo componen y que completa su ilumina-ción con el rasgado acristalado del tímpano de facha-da. En todos los casos, uno de sus factores singulareses precisamente la silueta quebrada de sus cubiertas,que presta cierta unidad al conjunto y, aunque tam-bién presenta casos de simple tejado a doble vertiente,destacan los linternones corridos, los faldones quebra-dos del taller de montaje o el shed, donde se desarro-llan lucernarios longitudinales.

Pero además de estos aspectos, de carácter funcio-nal, las notas de identidad estética del complejo no sedespreciaron. El revestimiento de las naves optó por elrecurso a la alternancia cromática del ladrillo macizo,enmarcando accesos y vanos sobre paramentos lisos,que en origen iban totalmente encalados. El juego dehorizontales y verticales de las fachadas además seresalta con bandas lisas o quebradas que recorren elespacio delimitando volúmenes. Destacan especial-mente las cartelas identificativas originales de lospabellones y espacios, de clara inspiración modernista,donde se combinan el anagrama de empresa, el nom-bre o dedicación de la nave y una letra capital de grantamaño para codificarlos (E para el mecánico, F para elmontaje, L para la fundición, etc).

Apunta además CAF otra de las notas de identidadde estos grandes complejos siderúrgicos: la organiza-ción interna. El recinto fabril se concebirá como unespacio industrial zonificado, en el que se disponen lomás racionalmente posible las líneas básicas de circu-

lación de operarios y materiales, que en el caso deCAF viene reforzado por la presencia inexcusable desu vía férrea interna.

En este mismo lenguaje racional hablan los pabe-llones de Patricio Echeverria, antaño también comuni-cados por vías. El conjunto se ha ido formando comouna sucesión de agregados a lo largo de la carretera deacceso al municipio de Legazpi y en ambos lados delvial. En la actualidad, como conjunto patrimonialindustrial, conserva elementos de las más diversas cro-nologías, desde la primera década de este siglo hastanuestros días (HERRERAS y ZALDUA, 1997). De suprimera fase existen algunos restos, muy remodelados,y fotografías que permiten entroncar su estilo funcionalcon los ritmos decorativos que ya hemos visto para laCAF, como las bandas y pilastras que compartimenta-ban fachadas, el uso de los frontones escalonadoscomo pantalla, el resalte de los huecos, o la ilumina-ción escalonada frontal que parece haber caracteriza-do estos primeros pabellones.

Más tarde las necesidades de crecimiento dePatricio alterarían el programa decorativo y se optaría,de acuerdo a las nuevas tendencias, por un lenguajemucho más simple, en el que priman ladrillo, hormi-gón y hierro, combinándose de diversas maneras encerramientos, enmarques, pilares, cerchas o forjados.

Por otro lado, en el actual pabellón de oficinas sedestaca ya la preferencia por los cerramientos de ladrillocara vista, rasgados con vanos regulares y enmarcadoscon arcos. Delimita con pantalla el gran ingreso princi-pal y se corona con triple hueco de ventanas, ocupandolos espacios libres la razón social y la marca de empre-sa. El otro extremo de las últimas fórmulas constructivaslo representaría la actual fundición, donde el gran con-tenedor de estructura metálica y hormigón se cierra demanera simple con chapas y elementos ondulados, quelo ponen directamente en relación con la construcciónindustrial del último cuarto del siglo XX.

Entroncando con esta misma concentración, ten-dríamos ejemplos como los de UCEM de Arrasate-Mondragón o los de la misma empresa en Bergara.Recientemente hemos asistido a la demolición de losequipamientos con casi un siglo de existencia deArrasate-Mondragón, que reunían inmuebles y solucio-nes de diferentes épocas. Afortunadamente, el legadomaterial de Bergara ha corrido mejor suerte, aunqueha desaparecido buena parte del pabellón de lamina-ción, donde una estructura de pilares de celosía yjácenas remachadas soportaban las grúas transversalesy las cerchas de pendolón. En él se optó por un“fachadismo” o disfraz en lenguaje racionalista -juegode horizontales y verticales, bicromatismo, uso deenmarques y bandas, escalonamiento de pantallasreforzando líneas, recurso inevitable al reloj- y donde,en definitiva, el gran tren de laminación y los hornosde recalentamiento, eran la razón de ser de dichoespacio. Sin embargo, conservamos tanto la nave dealmacenaje, acertadamente reaprovechada para unpolideportivo -dando cuenta de la habitual versatilidadde los espacios fabriles-, como del interesantísimotaller de laminación de chapa, construido en 1926.

84

Page 85: Versión en PDF para imprimir

En este último se concibe el espacio como uncuerpo único, limpio y sin estorbos, lo que era condi-ción indispensable para desarrollar su función. Su alar-gada planta rectangular, se cubre a doble vertiente conun resaltado linternón corrido, que facilita la ventila-ción. Las fachadas de los lados cortos se escalonan poreste motivo pronunciadamente, semejando una iglesiagótica, de nave central notablemente estrecha. En ellase rasgan totalmente los muros, facilitado por el recur-so estructural al hormigón armado, y los huecos seacristalan. En los laterales la solución se repite, enmar-cando en dos registros superpuestos los amplísimosvanos, a los que se añade un ritmo estético con la pre-sencia de una pronunciada guardamalleta o alerillo demadera, dibujando un arco de remate.

Esa preferencia por la presencia de la luz naturalen el espacio de trabajo vendrá también bien expresa-da en el pabellón de oficinas y almacén de Elma enArrasate-Mondragón, que data de 1924. Se trata de unpotente bloque rectangular, resuelto en dos cuerpos:uno apaisado y una torre cuadrangular ocupando elángulo y sobresaliente. Las fachadas se rasgan porcompleto, de arriba a abajo, hasta alcanzar la primeraplanta; son grandes ventanales tripartitos, enmarcadosentre pilastras decoradas con placas recortadas de esti-lo barroco. Todo el conjunto se corona con una desa-rrollada cornisa que se adelanta y corona en barandalmacizo moldurado, del que sobresalen rítmicamentepinaculillos escalonados, reservando un espacio o car-tel a la identificación de empresa. Sin duda, esta enor-me mole de hormigón relata ya la nueva gama deposibilidades que se abrían con el uso de hormigónarmado, cuyos resistentes forjados permitían la articu-lación de fábricas de pisos para esta vertiente indus-trial, en especial la que se dedicaba al trabajo demanipulación y ajuste.

Para terminar con este breve repaso a algunos delos elementos más sobresalientes, podemos reflexionarsobre la fórmula utilizada por los armeros en la zonadel bajo Deba. Como ya hemos visto, fue la tradición yla concentración de operarios en esos municipios, loque originó la aparición de las primeras fábricas en lasegunda mitad del XIX. Como procedían de un sistemade fabricación disperso, en base a pequeñas unidades,y se trataba de un trabajo de precisión, los primerosejemplos como el primitivo taller de los Orbea fueronsimples navecitas, de pequeñas dimensiones, a menudoconstruidas con los materiales y técnicas tradicionales.

Sin embargo, la proliferación y el éxito de estosarmeros, sobre todo en las primeras décadas del sigloXX, dio lugar a la expansión de las firmas, y con ellasllegaron la necesidad de nuevos espacios y las amplia-ciones. En esta segunda fase, los ejemplos más rele-vantes se van a resolver en lenguaje racionalista, rápi-damente derivando hacia el funcionalismo, desnudo ya menudo impersonal. El primer condicionante con elque tropezaron fue la falta de espacios libres, pues laconcentración urbana, en especial en Eibar, era tantomás problemática cuanto que se producía en el estre-cho fondo del valle fluvial. Por este motivo la opciónelegida fue la fábrica de pisos, que permitía rentabili-

zar la inversión del suelo adquirido duplicando, tripli-cando y hasta cuadruplicando la capacidad con lasimple superposición de plantas. Además, contabancon la ventaja de que el material manipulado era depequeñas dimensiones y de un menor peso.

Se desarrollarán así talleres que, a medida quecreció la urbe, se integran perfectamente en la misma,camuflándose como una casa de pisos más, en la quesólo la compartimentación de sus cristales y las dimen-siones de sus huecos -por lo general de mayor tamaño,seriados o rasgando la fachada de una lado a otro-,permiten distinguirlos. Recercados los vanos con ban-das, internamente se recurre a los forjados de hormi-gón, y se disponen convenientemente huecos de esca-leras, ascensores y montacargas, consiguiendo que lafábrica se camufle sin dificultad en la trama urbana.Paralelamente, en los espacios intermedios entre muni-cipios, se crean poco a poco otras empresas, estas convoluntad de agrupación, y no pocas veces ligadas a laaparición de nuevos sectores de empleo del materialmetálico, como las primeras máquinas de coser (ALFA,Singer) que abrirían el campo al exitoso desarrollo dela industria del pequeño electrodoméstico.

De hecho, la progresiva mejora del nivel de vidadesde principios de la década de los sesenta del sigloXX, vino acompañada de la aparición y generalizaciónde este sector de los transformados, cada vez máspotente y presente en el cómputo global metalúrgico deGipuzkoa, y de su mano aparecieron conjuntos fabrilescompactos, a medio camino entre la fórmula del BajoDeba y los grandes complejos que hemos descrito másarriba. Su desarrollo en décadas posteriores explica suprogresiva implantación en modernos polígonos indus-triales, donde actividades metalúrgicas se camuflan per-fectamente con los mas diversos ramos industriales, pri-mando la concentración de las diversas empresas enanónimas series de pabellones donde se usa ahora elmetal acompañado de modernos materiales plásticos.

Sin ningún género de duda, la historia del desarro-llo metalúrgico se ha convertido en una de las clavessingulares para conocer la historia del territorio gui-puzcoano y explicar su presente y sobre su paisajetodavía se aprecian las huellas de esa evolución.Donde antes hubo ferrería se asentará más tarde latímida expresión de su particular revolución industrial–los primeros talleres y altos hornos-, para dar paso ala empresa que protagoniza el tirón a principios desiglo, que pelea y se transforma en los difíciles añoscentrales del siglo y tras culminar su desarrollo entorno a la década de los 80, cede ahora el puesto a lapresencia del polígono industrial. Una síntesis depasos que bien vale para varios parajes guipuzcoanosy que explica, mejor que ninguna otra, la actual indus-tria metalúrgica: variada, moderna, flexible y versátilante el mercado, capitalizada y eficaz. Su legadomaterial, aunque con notables ausencias, relata tam-bién ese proceso nacido al calor de sencillos hornosde piedra, alimentado con carbón vegetal y forjadocon sudor y “fuerza de brazos”.

85

Page 86: Versión en PDF para imprimir

Ilustraciones

1. Colada de fundición. GSB Acero,Bergara.2. Planta alzado y sección del fue-lle de tabla reconstruido en la ferre-ría de Agorregi, Aia. Del libro: Tra-tado de Metalurgia.3. Plano de la Real Fábrica de An-clas de Fagollaga. Hernani. Instala-ciones ejecutadas con arreglo aplanos de José Lizardi (1750).4. GSB Acero, Legazpi, forja degran tonelaje.5. Remolcador oceánico para elmar del Norte de los astilleros Ba-lenziaga de Zumaia.6. Vista general de la ferrería de Ur-danibia, Irún.7. Armadura. Marquesado de Fal-ces.8. En el siglo XVIII algunas ferreríasguipuzcoanas centraron su activi-dad en el forjado de anclas para elabastecimiento de los arsenales rea-les.9. Mineral de hierro. Detalle deveta de mineral del coto de Aizpea.Zerain.10. Fusil, siglo XIX, Museo de Ar-mas de Eibar.11. Azadas en la factoría de PatricioEcheverría de Legazpi.12. Ferrería de Agorregi. Sección dela antepara baja.13. Hogar de la ferrería Mirandao-la, Legazpi.14. El bosque autóctono ha sidofuente de materia prima para el car-boneo. 15. En nuestros montes existen nu-merosos restos de escoriales quedelatan la existencia de antiguas fe-rrerías de monte. Escorias de la hai-zeola Salobieta, Legazpi.16. El acarreo de carbón fue tareaprimordial en la elaboración delhierro artesanal.17. Alzado de la ferrería de Agorre-gi. Aia. Fachada Este.18. Escorias. Ferrería Zaralain. Le-gazpi.19. Restos de una presa de madera,factura habitual de los primerosazudes. Ferrería Goizarin, Artikutza.20. Horno de haizeola, o ferreríade monte, según Manuel de Labor-de del libro Ferrerías en Legazpi.21. Mineral de hierro.22. Detalle de veta de mineral delcoto de Aizpea (Zerain).

23. Rueda hidráulica vertical delmazo de la ferrería de Agorregi. Aia.24. Vista de Segura, un centro fe-rrón, con el Txindoki al fondo.25. Recreación de las labores deafinado y adelgazamiento del hie-rro en la Ferrería de Mirandaola.Legazpi.26. Bocamina en Arditurri, Oiar-tzun.27. Ruedas hidraúlicas según Villa-real de Berriz (1730, Libro Segundode El tratado de Metalurgia de lasComisiones [Segundas] de la RealSociedad Bascongada de Amigosdel País).28. Prueba evidente de la gran im-portancia de la actividad ferrona enel territorio, son las innumerablespresas, que como esta de la ferreríaBarrenola Behekoa de Azpeitia, ja-lonan sus ríos.29. Galería de mina en Zerain.30. Restos de instalaciones del cotominero de Arditurri, Oiartzun.31. Las vetas de mineral de hierroen Gipuzkoa se presentan de ma-nera más abundante en forma decarbonatos.32. Pico y azada, ilustraciones dellibro De Re Metallica, GeorgiusAgricola 1556.33. Escoria de hierro de haizeola,Legazpi.34. Plano de la Real Fabrica de An-clas de Fagollaga. Hernani. Instala-ciones ejecutadas con arreglo aplanos de José Lizardi (1750).35. Proyecto de investigación expe-rimental desarrollado por Arkeolany la Diputación Foral de Gipuzkoaen la Ferrería de Agorregi sobre elmodo de obtención del hierro, se-gún el procedimiento de las ferre-rías que perduró hasta el siglo XIX.36. Ensayo científico del proyectode investigación.37. Ferrería de Mirandaola.38. Recreación tradicional desarro-llada en el interior de la Ferrería deMirandaola. Legazpi. Para la difu-sión del patrimonio ferrón.39. Agoa y mineral del ensayo cien-tífico llevado a cabo en Agorregi.40. Túnel de la ferrería Makubar.Urrestilla.41. Buena parte de la producciónmanufacturera de las ferrerías seplasmó en útiles tan imprescindi-bles como los clavos. 42. Alzados de la Ferrería de Ago-

rregi, reconstruida por la Diputa-ción Foral de Gipuzkoa en el Par-que Natural de Pagoeta. Aia. Sec-ción de la torre y nave.43. Ferrería de Agorregi. Sección dela antepara baja.44. Impactante imagen de la infra-estructura hidráulica de la Ferreríade Agorregi, ejemplo singular de unelemento con doble antepara, obradesarrollada bajo la dirección deFrancisco de Ibero (1754).45. Ferrería de Agorregi46. Recreación del milagro de lacruz de Mirandaola, sucedido el 3de Mayo de 1580.47. Presa de arco-gravedad en Ardi-turri, Oiartzun.48. Las duras condiciones de traba-jo en la ferrería obligaban a losoperarios a vestir largas túnicas u“obreras” para protegerse del calory las chispas y cubrir sus cabezascon amplios sombreros.49. Vista general de la ferrería deUrdanibia, Irún.50. Casa palacio de Igartza, en Bea-sain, un importante solar propietariode la ferrería y molino inmediatos.51. Ferrería de Olaberria, Legazpi,interior del túnel hidráulico. 52. Zumaia. Las bocas de las ríasfueron el vehículo de intercambio enel flujo de mercancías que originó ellaboreo y exportación de hierro.53. Casa-torre de Egurbiola, Azkoi-tia.54. Buena parte del mineral guipuz-coano se transportaba vía fluvial.55. El río se convirtió en factor in-dispensable de producción férrica:era fuente de energía para las insta-laciones y se hallaba estrechamen-te vinculado a la comunicación ytransporte.56. Rentería de Bedua, sobre la ríadel Urola: maqueta de recreaciónde las instalaciones en el siglo XVII.57. Estado actual de la casa-lonjade Bedua, Zestoa.58. En la orilla se descargaba el mi-neral.59. Los carros remontaban el valle yalcanzaban las ferrerías del interior.60. Proceso de afinamiento de hie-rro dulce según la Enciclopedia.61. Marqués de Peñaflorida, impul-sor de la Real Sociedad Basconga-da, que mostró especial interés porla industria ferrona tradicional y sureconversión.

86

Page 87: Versión en PDF para imprimir

62. Martillo de forja de la Ferreríade Mirandaola.63. Planta, alzado y sección delfuelle de tabla reconstruido en laferrería de Agorregi, Aia. Del libro:Tratado de Metalurgia.64. Cepo para lobos.65. Alzado del Palacio de Lili. Zes-toa.66. Cuña para rasgar troncos.67. Hacha.68. Colonia obrera de la Fanderíade Iraeta en Zestoa (1774).69. Operarios en un taller de anclas.70. Las anclas presentan diversasformas. Las que tienen 3 ó 4 brazosreciben el nombre de rezones.71. Los contratos con la Corona,como el de surtir a la Armada de an-clas y anclotes, aseguraba en oca-siones la pervivencia de un métodoque estaba llamado a desaparecer,puesto que las innovaciones técni-cas de otras latitudes desplazabanprogresivamente del mercado com-petitivo a los productos ferrones. 72. En el siglo XVIII algunas ferreríasguipuzcoanas centraron su actividaden el forjado de anclas para el abas-tecimiento de los arsenales reales.73. El trabajo de los herreros alcan-zó cotas de alta especialización,con multitud de productos manu-facturados que cubrían las más di-versas demandas: armas, armadu-ras, cuchillos, clavazón, bisagras,cerrajería... En la ilustración un vas-co del XVI con lanza y casco, (gra-bado de G. Usnaglio 1566).74. Lanza, siglo XV.75. Llave-pistola del siglo XVI, Mu-seo de Armas de Eibar.76. Enganche de ballesta del siglo XV.77. Casco de principios del sigloXVII.78. Puerta de forja, siglo XVI.79. Armadura. Marquesado de Fal-ces.80. Fusil, siglo XIX, Museo de Ar-mas de Eibar.81. Fusil de pistón del siglo XIX,utilizado en las guerras carlistas.82. La especialización armera hasido una de las señas de identidaddel territorio, en especial ha marca-do el pasado y la evolución de lacuenca del Deba.83. Pistola de chispa, siglo XVIII.84. Fraguas y herrerías surtieron lasnecesidades cotidianas: layas, aza-das, rejas de arado, palas, picos,

azadones, guadañas, sartenes, cal-deros, herraduras... salieron de sustalleres para cubrir el mercado lo-cal y ultramarino.85. Hacha de carnicero.86. Trinchante de cantería.87. Azada.88. Tijeras para esquilar ovejas.89. Lauortza, especie de arado paratrabajar la tierra.90. Layas.91. Sección de horno alto.92. Horno de calcinación de mi-neral de Irusta, barrio de Meaka.93. Azadas en la factoría de PatricioEcheverria de Legazpi.94. Txondorra de carboneros enOiartzun, al fondo Peñas de Aia.95. Hayas trasmochas, huellas deluso intensivo de los bosques para laobtención de carbón vegetal.96. Colada de fundición. GSB Ace-ro, Bergara.97. La actividad tradicional del car-boneo, fue relegada progresiva-mente hasta desaparecer de la in-dustria siderúrgica al aplicarse latécnica del horno alto, que obteníaun mayor y mejor rendimiento concarbones minerales.98. Marca de fabricante en un tor-no paralelo de 1920-1930.99. La Cerrajera Guipuzcoana esuna de las fábricas originales quedarán lugar en 1906 a la Unión Ce-rrajera, empresa integral emblemá-tica del sector.100. La armería ha seguido siendouno de los principales baluartes dela industria metalúrgica en Gipuz-koa a lo largo de los siglos XIX yXX. Estuche con pistolas de duelosiglo XIX.101. Clavos forjados.102. Fundido de lingotillo, AltosHornos de Bergara.103. Herramientas de forja.104. Marcas de fabricantes de ar-mas, Eibar.105. Trabajo de forja en PatricioEcheverría. Legazpi.106. Maseras de mineral en el Car-gadero de Mollarri. Zarautz.107. Revólver damasquinado conincrustaciones de oro. Eibar.108. Hornos de calcinación de mi-neral en Aizpea. Zerain.109. Acería, fundición de lingote.110. Restos de la plataforma de cargadel Cargadero de Mollari. Zarautz.111. Marcas de fabricantes de ar-

mas de Eibar.112. Perforado y calibrado de ca-ñones. Víctor Sarasqueta. Eibar.113. Bicicleta GAC.114. Taller de bicicletas en Eibar.115. Pistola Llama, Eibar.116. Máquina de coser Alfa.117. Museo de Máquina Herra-mienta en Elgoibar.118. Pabellón de laminado de cha-pa de UCEM en Bergara.119. Forja manual en GSB Acero,Legazpi.120. GSB Acero, Legazpi, forja degran tonelaje.121. Fundición, forja, manufacturay ajuste mecánico son realidadessiempre presentes en la industriadel hierro guipuzcoana.122. Altos Hornos de Bergara, hor-no eléctrico.123. Construcción y Auxiliar de Fe-rrocarriles, CAF, de Beasain.124. Altos Hornos de Bergara.125. GSB, forja de gran tonelaje.126. Altos Hornos de Bergara, fun-dido de lingotillo.127. Forjado de herramientas, pale-tas de albañilería.128. Patricio Echeverría en Legazpinace con vocación de empresa in-tegral en 1908 y asume todo el pro-ceso de fabricación de sus herra-mientas, desde la materia prima ala expedición.129. Forjado de pico.130. Cartel publicitario de produc-tos de la factoría de Patricio Eche-verría.131. Taller de forja.132. Producto forjado.133. Colada de fundición.134. El trabajo de forja de útilesagrarios constituye una de las gran-des líneas de producción de la em-presa Patricio Echeverría. Guadañas.135. Línea de producción en la CAF.136. La moderna y avanzada plan-ta de CAF en Beasain tiene unagran presencia no sólo en el muni-cipio sino en toda la comarca.137. Ruedas a la salida de la forja.138. Taller de ruedas.139. Mecanizado de ruedas.140. Recocido de tocho para ruedas.141. Proceso de fabricación de lasruedas monoblock en la CAF. Bea-sain.142. Manufacturas de UCEM. Arra-sate-Mondragón. Bombonas de bu-tano.

87

Page 88: Versión en PDF para imprimir

143. Tornillería de ferrocarril.144. Bombines para cerraduras.145. Producto de cerrajería.146. CAF de Beasain, pabellonesde montaje.147. Patricio Echeverría, Legazpi.148. Instalaciones de Unión Cerra-jera, Bergara.149. Unión Cerrajera.150. GSB Acero, Legazpi.151. GSB Acero, Legazpi.152. Sacacorchos.153. Autobús clase Century de lafirma Irizar, Ormaiztegi.154. Remolcador oceánico para elmar del Norte de los astilleros Ba-lenziaga de Zumaia.155. Lavadora Fagor.156. Máquina-Herramienta. Máqui-na rectificadora de turbinas para laindustria aeronaútica. Danobat, El-goibar.157. Escultura de Eduardo Chilli-da, en Chillida Leku, Hernani.158. CAF de Beasain, línea de aca-bado de los vagones para el Metrode Washington.159. Hogar de ferrería, Agorregi.Ensayo científico desarrollado porArkeolan y la Diputación Foral deGipuzkoa sobre las condiciones deobtención de hierro, que se utiliza-ron hasta el siglo XIX en las ferre-rías guipuzcoanas.

ICONOGRAFIA

PROCEDENCIADE LAS ILUSTRACIONES:

Ayuntamiento de Eibar: 104, 111,112, 113, 114, 116.

CAF: 135.

De Re Metallica, Georgius Agrico-la: 32, 55, 58, 59.

Diputación Foral de Gipuzkoa: 12,17, 42, 43, 65.

Ferrerías en Legazpi, Caja AhorrosProvincial de Gipuzkoa, 1980. Se-gún Manuel Laborde: 20.

Otero, Xabi: 5, 7, 8, 10, 16, 54, 60,64, 66, 67, 69, 70, 71, 72, 73, 74,75, 76, 77, 78, 79, 80, 81, 82, 83,84, 85, 86, 87, 88, 89, 90, 91, 100,107, 152, 153, 154, 155, 156, 157,158.

Tratado de Metalurgia, DiputaciónForal de Gipuzkoa, 2000. Merce-des Urteaga: 2, 63.

Villarreal de Berriz: 27.

Yaniz, Santi: 1, 3, 4, 6, 9, 11, 13, 14,15, 18, 19, 21, 22, 23, 24, 25, 26,28, 29, 30, 31, 33, 34, 35, 36, 37,38, 39, 40, 41, 44, 45, 46, 47, 48,49, 50, 51, 52, 53, 56, 57, 62, 68,92, 93, 94, 95, 96, 97, 98, 99, 101,102, 103, 105, 106, 108, 109, 110,117, 118, 119, 120, 121, 122, 123,124, 125, 126, 127, 128, 129, 131,132, 133, 134, 136, 137, 138, 139,140, 141, 142, 143, 144, 145, 146,147, 148, 149, 150, 151, 159.

PROCEDENCIA DE LOSOBJETOS FOTOGRAFIADOS:

Astilleros Balenziaga, Zumaia: 155.

Ayuntamiento de Eibar: 75, 80, 81,83, 100, 107, 115.

Chillida Leku, Hernani: 158.

Diputación Foral de Gipuzkoa: 12,17, 42, 43, 61, 64, 65, 66, 67, 84,85, 86, 87, 88, 89, (Descriptionsdes Arts et Métiers, faites ou ap-prouveès par messieurs de l’Acadè-mie Royale des Sciences: 8, 16, 60,69. 70, 71, 72, 82), (Voyages Meta-llurgiques, M.G. Jars, de l’Acadè-mie Royale des Sciences: 91).

Leizaola, Fermín: 73.

Museo de la Máquina Herramienta,Elgoibar: 98, 99, 101, 103, 117.

Museo San Telmo: 77, 78, 79.

Sociedad de Ciencias Aranzadi: 74,76.

88

Page 89: Versión en PDF para imprimir

I. L’INDUSTRIETRADITIONNELLE DU FER

1. LES FORGES DE MONTAGNE

Les installations primitives qu’on utilisait auMoyen Âge pour transformer en métal le minerai de ferau Pays basque sont connues sous le nom d’haizeolakou agorrolak. On les dénomme couramment aussi for-ges de montagnes, car elles occupaient normalementces lieux, où l’approvisionnement en matières premiè-res indispensables –charbon de bois et minerai - étaitgaranti et favorisait la rentabilité de l’exploitation.

L’état de la recherche au Pays basque sur ces pre-miers moments est peu avancé à ce jour. On connaîtde longue date la présence d’imposants tas de scoriesen montagne et sur leurs marges, habituellementdénommés zepadis, qui sont attribués à ce genre deprocédés. Garibay en son temps, Isasti ultérieurement,indiquent qu’on a affaire à des vestiges antérieurs à laméthode hydraulique: “En des temps lointains, il y eutdes forges dans les montagnes du Guipúzcoa, où l’ontravaillait le fer à la main sans le génie de l’eau”

Toutefois, rares sont les données claires et fiablesdont nous disposons pour mieux en connaître la natureexacte. Comme il a été souligné par ailleurs (IBARRA,1989), la description de leurs éléments essentiels esttrès similaire –bas-fours alimentés en air à la main–,mais leur caractérisation varie –allant des fours cons-truits, dont les dimensions et l’aspect sont très varia-bles, à de simples trous à même le sol, dûment scellés.Ils ont rarement fait l’objet d’analyses archéologiques,comme celles effectuées sur les zepadis d’Oiola(Trapagaran, Biscaye), qui ont fourni d’intéressantsmodèles d’interprétation sur les fours, les système detravail et les métaux obtenus.

Quoi qu’il en soit, tout paraît confirmer la thèsede leur faible niveau technique, leur variabilité dans ladisposition et les dimensions du four –peut-être pourrendre compte de la mise à jour d’un type de travailqui se développe sur plus de huit ou neuf siècles -, laqualité précaire du produit obtenu –qui devait exigerdes tâches ardues de forge- et la productivité limitéedes unités de travail.

Malgré la faible rentabilité du système en termes

modernes, la production en ces lieux continua d’êtreimportante et se pérennisa comme une ressourceacceptable alors que les mécanismes hydrauliques segénéralisaient progressivement pour le bénéfice et lafabrication de fer.

2. LES FORGES HYDRAULIQUES

Apparition et diffusion des forges hydrauliques

L’application de la force hydraulique au travail et àla manipulation du fer représente la première granderévolution technique abordée par cette industrie entrela fin du Moyen Âge et l’ère moderne. Sa grande contri-bution dans les premiers moments fut l’usage de la rouehydraulique verticale, dûment accouplée à un axe,pour actionner le marteau ou chasse que l’on destinaitaux tâches d’extraction d’impuretés et d’affinement.

Il est probable qu’il s’agissait d’une applicationtechnique importée, quoique l’on méconnaisse avecprécision ses canaux et balbutiements originels. C’estentre le XIe et le XIIe siècle que se développe àl’Occident de l’Europe le système hydraulique –expéri-menté dans le broyage du grain – appliqué à différentsprocédés d’élaboration (broyage de chaux, foulon,canne à sucre, etc. ), et sa diffusion semble devoir êtreassociée à des ordres religieux et des monastères. Dansle cas du Guipúzcoa, il est probable qu’il nous faillel’associer à ses relations avec le Royaume de Navarre,établissement de francs et de moines, sur le chemin deSt-Jacques (DIEZ DE SALAZAR, 1983).

Même si d’aucuns considèrent parfois que le pri-vilège que le roi Sancho IV octroya à la ville de Seguraen 1290 mentionne déjà l’existence de forges hydrauli-ques, la référence la plus claire et digne de foi est de1335: dans des ordonnances de cette même ville onsignale que “...por razón e manera que habemos ferre-ría masuqueras e otras de maço de agua e de omesnos e otros en Necaburu e en Legazpia e en otroslugares...”1. Quelques années plus tôt, le monarque enpersonne, Alphonse XI, apposa son paraphe sous le

89

L’INDUSTRIE DU FER

1 ...pour raison et forme que nous avons des forges à main etautres à marteau à eau appartenant à des hommes à nous et autresà Necaburu et à Legazpia, et autres lieux...

Page 90: Versión en PDF para imprimir

Fuero de Ferrerías (1328), un régime spécial pour lesforges d’Oiartzun et des environs. Le document fait lapreuve, si besoin en était, tant leur existence que leurprobable préexistence, ordonnant que “...los dichosferreros, para façer las casas e ferrerías e molinos oruedas [...]se aprovechen[...] en las devisas y en lasaguas [...] segun usaron de lo façer en tienpo de losreyes onde nos venimos”2.

Autrement dit, entre la fin du XIIIe siècle et l’aubedu XIVe, le nouveau système sera introduit et expéri-menté avec succès au Guipúzcoa, aux deux extrémitésde son territoire, par ailleurs en relation avec de bonsfilons –Zerain, Zegama et Mutiloa, pour le premier, etArditurri et Peñas de Aia, pour le second. Il s’agit là depoints de contact des voies de pénétration les plus évi-dentes si l’on se place dans l’orbite navarraise –le pas-sage de San Adrián, pour le premier, et la vallée de laBidassoa, pour le second.

A partir de ces lieux, l’application hydraulique sediffusa probablement dans les autres vallées du territoi-re, parvenant peu à peu à déplacer le vieux systèmemême s’il existera, ainsi que le signalera Garibay, deszones moyennement perméables au procédé. Celles-ci,dans des zones de marge (Zerain, Zegama) ou pourcertaines élaborations (acier de Mondragón), continuè-rent d’employer de manière résiduelle la “fuerça debraços”. Il semblerait que l’abandon des agorrolak fûtprogressif et la conquête des berges des rivières unprocessus lent, dont l’aboutissement allait être atteintvers le XVIe siècle. Les nouvelles conditions de l’insta-llation et l’application de nouvelles expériences et con-naissances techniques exigeaient des constructionscomplexes et onéreuses. Or, ces dernières n’étaient pastoujours à portée des particuliers. De fait, ces installa-tions paraissent en rapport avec l’intérêt des maîtres degentilhommières, enrichis dans le négoce ou les con-seils municipaux; c’est-à-dire, les groupes sociaux dontles ressources permettaient d’aborder le déboursementinitial de la construction.

Eléments constitutifs de la forge hydraulique

Pour l’essentiel, une forge se compose alors d’uneretenue ou barrage –pour capter l’eau -, d’un canal–pour la conduire -, d’un bassin, d’un tunnel hydrauli-que –où se situent les roues - et l’atelier forgeron, àproprement parler. Cette installation élémentaire estcomplétée d’autres éléments comme le four ou zonede grillage et de calcination préparatoire du minerai, leterre-plein et peut-être de légers auvents où l’on entre-pose et l’on met en pièces le minerai, etc.

L’intérieur de la forge présente une organisationparticulière de l’espace. Marteau et foyer s’y font face.Le foyer, un bas-four, en général dénué de tirage d’au-cune sorte, est adossé au mur bergamasque. Cetteconstruction sépare l’atelier en deux espaces et permet

derrière de situer les mécanismes servant à insuffler del’air, empêchant ainsi au feu de se propager vers lessoufflets. Les réserves à charbon et magasins sont reliésà l’atelier à travers deux ou trois trous. Ils s’ouvrent fré-quemment vers l’extérieur par des hublots et des trouspercés en hauteur, qui, exploitant le dénivellement dela pente ou de simples passerelles, permettent dedécharger le matériau depuis la partie supérieure.

Le travail dans une forge hydraulique

Le processus de travail a fait l’objet d’études diver-ses, et nous disposons de témoignages d’historiens etde voyageurs tout au long du XVIe au XVIIIe siècles, quirecueillirent les pratiques et les travaux de base pourobtenir le fer à partir du minerai. A comparer cestémoignages, il semble que peu de variations se soientproduites dans le procédé, que celui-ci dans son essen-ce soit demeuré inaltéré durant toute la phase de déve-loppement, de splendeur et de déclin des forges.

Les matières premières de base sont le charbon debois et le minerai de fer. Le premier est obtenu sans dif-ficultés dans la montagne, grâce à des personnes quidestinent leur production à fournir les forges, leur prin-cipal marché. Par ailleurs, le fer présente différentes sor-tes de minerai, mais on voit surtout abonder les carbo-nates. C’est aussi pourquoi, probablement en plus forteproportion qu’en Biscaye –où l’on trouve une plus gran-de présence d’hématites de couleur rouge et bronze -, ilfut nécessaire de soumettre le minerai à un processusde grillage ou calcination préalable, directement sur lasole ou dans des fours à benne, type fours à chaux–dont la Forge d’Olaberria (Oiartzun) conserve les res-tes d’un exemplaire. Cette combustion non seulementaméliorait la qualité du minerai, mais facilitait aussi unsecond émiettement, en réduisant comme il convenaitles masses qu’on allait utiliser dans la fonderie.

Le four intérieur de la forge était chargé alternati-vement en couches de charbon et de minerai émietté,que l’on enflammait et auquel on insufflait progressive-ment de l’air depuis les soufflets. Quand la masse defer commençait à offrir un état pâteux, on remuait et lecas échéant, par une ouverture pratiquée dans le troude coulée on en retirait les impuretés ou le laitier.Extrayant cette masse avec de longues perches, on lasituait sous le marteau, qui frappant contre l’enclume,permettait le compactage des particules de fer et decharbon, en même temps que l’on dispersait et qu’onextrayait les impuretés.

Le résultat en était l’obtention de fer métalliquebrut, que l’on connaissait mieux sous le nom de“tocho”. A partir de celui-ci, on obtenait des élémentssemi-manufacturés, comme les barres, feuillard, billet-te, etc., que les forgerons allaient utiliser à leur tour.

Le processus du travail de forge a fait l’objet derecherche expérimentale ces dernières années. Il fautmentionner notamment au Pays basque les étudesmenées par le groupe Arkeolan, dont les premierssuccès ont été obtenus, en exploitant les installationsde la forge restaurée d’Agorregi à Aia.

La spécialisation au niveau du processus paraît

90

2 ...les dits forgerons, pour faire les maisons et forges et mou-lins ou roues [...] exploitent [...] sur les terrains et les eaux [...]comme ils avaint coutume de le faire aux temps des rois dont nousdescendons”.

Page 91: Versión en PDF para imprimir

avoir été précisément à la base de la première grandedivision effectuée dans ce secteur. Certaines des forgesse dédiant en priorité au labeur que nous avons décrit,la manipulation du minéral, pour en retirer le métal,on leur donna le nom de Forges Majeures, pour les dif-férencier des Forges Mineures, autrement dit celles qui,exploitant le produit des premières, procédaient à lamanipulation et l’affinement des éléments, à partir des-quels on forgeait des outils concrets: clous, houes, socsde charrue, bêches, etc.

Un autre aspect important qui retient l’attentionest celui des périodes de travail de la forge. La dépen-dance de l’énergie hydraulique institua un systèmed’exploitation temporaire, qui dépendait du débit desrivières et de la saisonnalité des pluies. Ordinairement,on travaillait d’octobre à juin, avec des variations sui-vant la sécheresse annuelle de l’automne ou du prin-temps. En tout état de cause, les mois d’inactivité for-cée étaient consacrés aux réparations nécessaires surles barrages, acérures, bâtiments ou machines, et spé-cialement à obtenir des marchés avantageux et à accu-muler de la matière première à pied d’oeuvre.

Métiers et compagnons.- Le nombre de compag-nons qu’on attribue aux forges diffère selon les auteurs,et l’on évoque des chiffres qui vont de seulement cinqou six à des nombres aussi disparates que trente, voirecent. Des chiffres aussi différents s’expliquent si l’on necomptabilise que les personnes dédiées au travaildirect ou de fonderie ou si nous considérons égale-ment les personnes ayant un emploi indirect. Car letravail des forges provoqua une spécialisation destâches. Ce qui donna lieu en dehors du personnel deforge, au développement de métiers divers, qui vont deceux en rapport avec l’approvisionnement en matièrespremières -charbonniers, mineurs, charrons-, à lamanufacture –corporations d’armuriers, couteliers,chaudronniers, forgerons, etc.- et la commercialisationdu produit -enchérisseurs, mandataires, transport parterre et par mer, commerçants, etc.-.

A grands traits, trois sont les tâches fondamentalesmises en oeuvre dans les forges auxquelles correspon-dent les différents compagnons: le chef et lamineur, leresponsable de la fonderie (habituellement au nombrede deux afin de pouvoir se relayer) et l’apprenti outâcheron, qui aide et se forme progressivement dansces tâches. Ainsi, quoique le nombre de base soit dequatre ou cinq compagnons, le nombre peut augmen-ter à volonté à partir de ce modèle de base en fonctionde chaque lieu et forge et de sa capacité (si elle combi-ne par exemple les spécialités de majeure et mineure).

La saisonnalité du travail dut permettre au départune certaine capacité de “cumul d’emploi”. Cet aspects’estompera, à mesure de la spécialisation des tâcheset de l’augmentation de la productivité des procédés.On verra se développer progressivement un systèmerégulier de mise en bail des locaux, passif que le sec-teur nobiliaire le plus aisé financièrement avait héritédes premières phases d’installation de cette industrie. Atravers ses administrateurs et, plus tard, sous-traitantavec des particuliers intéressés, l’exploitation des for-ges donna lieu à de véritables entreprises de forge,

soumises à un maître lamineur, lequel exerce le rôle dechef de l’exploitation. Il lui arrivait que son affaire s’é-tendît à deux ou même trois forges.

3. PATRIMOINE FORGERON

Nombreux sont encore les restes de forges hydrau-liques épars à travers tout le territoire guipúzcoan,même s’il est vrai que leur implantation précoce–comme par exemple dans la région du Goiherri-, sedoit aux conditions spéciales des ressources hydriques-comme dans la vallée de l’Urola-, à la facilité desapprovisionnements ou à la proximité de matières pre-mières -mines ou montagnes-, ce qui fit élire de préfé-rence certains sites par rapport à d’autres. Cependant,à ces contraintes initiales se joindront d’autres faits quiexpliquent la situation de ce patrimoine à l’heureactuelle. Aussi bien, il n’a pas été rare de voir le siteréutilisé par d’autres industries –comme les papeteriesdans le cas des forges d’Ibarra ou Andoain-, qui en ontfait disparaître les installations, au profit de nouveauxprocédés industriels.

Pour ce qui concerne leur nombre, dans la premiè-re moitié du XVIIe siècle López de Isasti offre un pre-mier recensement de 118 forges en fonctionnement –80majeures et 38 mineures. Un chiffre qui se réduit à 58 àla moitié du XVIIIe siècle, pour fondre par la suite puis-que seules 4 survivaient cent ans plus tard. L’immo-bilisme provoqua leur décadence et leur fermeture pro-gressive. La concurrence des hauts fourneaux, technolo-gie traditionnelle en Europe centrale et en Grande-Bretagne, se renforça avec l’irruption sur le marché del’acier suédois, qui mit en évidence la faible compétiti-vité des forges sur les bords du golfe de Gascogne.

Et ce qui devait alors advenir arriva, l’abandon desinstallations entraîna leur détérioration et disparition,même si l’on peut encore rencontrer de nombreux ves-tiges de cette importante activité sur tout le territoire.De fait, l’inventaire dressé dans les années 90 par leGouvernement basque recense 62 emplacements derestes de forges d’une certaine entité en Guipúzcoa,pour 60 en Biscaye et seulement 9 en Alava. Encoreque la majeure partie de ces sites soit pratiquement enl’état de ruines.

L’ensemble Ferromolinero de Agorregi à Aia à cetitre est exceptionnel. La reconstruction réalisée par laDiputación Foral permet à ce jour de nous dévoilerl’un des plus singuliers exemples d’ingénierie hydrauli-que mise au service de l’industrie traditionnelle dupays. Bien que son activité soit documentée dans lesarchives du XVIe siècle, le complexe que nous pouvonsvisiter aujourd’hui date de 1754 quand son propriétai-re, Joaquín de Lardizabal, chargea Francisco de Iberode dresser de nouveaux plans. Cet ingénieur guipúzco-an conçut une solution ingénieuse pour exploiter aumaximum les ressources hydriques, créant jusqu’à cinqcaptages d’eau dans les rigoles des environs pour ali-menter les divers canaux de la forge. La silhouette engradins d’Agorregi –deux bassins superposés-, dessineles lignes de base de l’aménagement: le premier réser-

91

Page 92: Versión en PDF para imprimir

voir actionne la roue des soufflets, et l’eau est récupé-rée dans le second pour déplacer le marteau, ainsi quepour activer le moulin qui fut construit, adossé au pre-mier. De plus, à ses pieds fut bâti un second moulinqui recueillait toute l’eau déversée provenant destâches métallurgique et meunière et la remettait en cir-culation, avant de la rejeter dans le ruisseau.

Bien qu’il existe d’autres cas de réservoirs en gra-dins en Biscaye, et si l’on trouve tout aussi fréquem-ment ceux de moulins associés, Agorregi a d’autresatouts: une signature prestigieuse -un membre de lafamille des Ibero, techniciens compétents de l’époquedes lumières – ainsi qu’un site paysager d’une excep-tionnelle qualité environnementale, à quoi on ajouterala restauration et la reconstruction rigoureuses de seséléments mécaniques.

Au nombre de ces initiatives institutionnelles, onne peut omettre de mentionner le cas du bassin supé-rieur de l’Urola. L’action, menée à bien par PatricioEcheverría sur les ruines de Mirandaola dans les anné-es 50, entraîna une curiosité croissante pour l’histoireet le sort réservé à ce patrimoine. Un tel souci trouveson prolongement de nos jours dans les activités de laFondation Lenbur, qui se charge de sauvegarder etdivulguer ce passé lié au fer (Olazarra, Elorregi,Brinkola, Olaberri, etc.). De fait, la richesse singulièreen vestiges dans le bassin de l’Urola, représente un faitmarquant, dans la mesure où ce sont quelque 26 sitesqui peuvent être mis en relation avec cette activité.Neuf sur la seule commune d’Azpeitia, dont la zoned’Urrestilla présente une inhabituelle concentrationd’éléments. Il convient aussi de mentionner l’atelierd’Altzolaras goikoa (Zestoa), dépendant du palais dumême nom. Bien conservé en levées, celui-ci conservedes restes de l’un des axes dans le tunnel et la structu-re en ouvrage de maçonnerie de la guzuraska.

Tout aussi intéressant est le cas de la Forge deOlaberría, à Oiartzun, qui combinait des fonctions deforge majeure et mineure sur l’un et l’autre côtés dutunnel. L’investigation a pu y déterminer la présenced’une aize-arka ou trompe pour l’alimentation d’air.On y conserve pratiquement le seul exemple identifia-ble de four de calcination.

Les ingénieux systèmes de la vallée du Deba ontfréquemment disparu, sous l’effet de l’industrialisationcontemporaine intense. Ils ont été perdus, cédant leursemplacements et aménagements aux entreprises actue-lles. De là que leur liste s’en est vu irrémédiablementmutilée. Ce qui donne une impression de pauvreté quine reflète absolument pas la réalité historique de larégion, l’une des plus intensément dédiées à la méta-llurgie, même si seuls des exemplaires comme Olazarà Eskoriatza présentent une physionomie reconnaissa-ble, due à la présence du puissant tunnel hydrauliquerévélant une voûte à berceau interne, dont il fut tiréparti par la suite pour une scierie et une centrale élec-trique. Il en va de même pour Aurtenola à Mendaro,près de la maison-tour du même nom.

Il existe par ailleurs bon nombre d’éléments inté-ressants où la présence du tunnel, surtout, révèle dessites qui ont perdu une bonne part de leur identité en

tant que forges: tel est le cas de Yarza ou d’Igartza àBeasain, Sarikola à Orio, Arantzate et Urdanibia àIrun, Ameraun à Berastegi, Arrabiola à Segura et ainside suite, pour atteindre les chiffres susmentionnés,quoique l’on regrettera un degré de conservation etd’expressivité des vestiges qui ne sera pas toujours for-cément ce que l’on serait en droit d’en attendre.

4. LES HALLES AU FER

L’importance qu l’Âge prendront l’extraction et lamétallurgie du fer, sur tout le territoire basque durantl’ge Moderne, explique la création et distribution géo-graphique des halles ou maisons de négoce. Ces der-nières furent lieux d’entreposage et de commercialisa-tion où se réalisaient les paiements des droits royaux.On y mettait à disposition les installations et les instru-ments nécessaires pour charger et décharger, peser etstocker, tant le minerai à l’état brut que le fer élaboréet semi-élaboré.

Compte tenu de la nature de leur fonction -recouvrer les droits sur le fer – ces maisons se distri-buèrent sur tout le territoire guipuzcoan, tant dans lesports maritimes que fluviaux de Fontarabie etErrenteria, jusque Alzola à Elgoibar, en passant parDonostia-San Sebastián, Hernani, Arrazubia à Aia ouBedua à Zestoa. Elles étaient situées sur autant depoints de pénétration et d’extraction des produits, del’intérieur de la province jusqu’à la mer.

Le cas de Bedua est l’un des mieux connus. Le lig-nage de Bedua jouissait du privilège de recouvrementdes droits royaux sur le commerce et l’extraction de ferdepuis la fin du Moyen Âge. Il constituait le point d’ac-costage depuis la rivière Urola, pour prendre les che-mins qui remontaient la vallée et rejoignaient forges etvillages de l’intérieur. Sur la berge légèrement aména-gée, on déchargeait le minerai importé de Biscaye, etl’on entreposait les produits que commercialisaient lesforges des environs. Bien que l’environnement se soittransformé depuis lors, la demeure seigneuriale quebâtirent les maîtres des lieux à la fin du XVIIe sièclepour loger l’administrateur existe toujours. Il s’agit d’unbâtiment de filiation classiciste, au volume cubiquemarqué, dont on remarque la loggia ou triple arcadesupérieure, orientée vers le terre-plein où jadis ontenait les livres de comptes du fer brut et manufacturéqui entrait ou sortait par ce port fluvial.

5. LES TENTATIVES DE RÉNOVATION

Certains installations, suite au retard technologi-que des forges et à la crise de la fin du XVIIIe, tentè-rent de transformer leurs structures primitives. Il leurfallait améliorer le processus de production par un pro-cédé dédié au laminage, à l’étirage et à l’amincisse-ment du fer et d’autres métaux. On procédait aumoyen de cylindres actionnés par des systèmes hydrau-liques, connus généralement sous le nom de fanderías.

Parallèlement, la Real Sociedad Bascongada de

92

Page 93: Versión en PDF para imprimir

Amigos del País3 se mit en quête de solutions pour lesecteur traditionnel du fer, source séculaire de richessedans le territoire. Ses études, rapports et projets recuei-llirent un accueil plutôt mitigé, en général, et les résul-tats ne furent pas au rendez-vous au plan économiqueet social. Quoique que le diagnostic fût correct, leretard technologique – les mesures correctives proposé-es – notamment la création d’une association de forge-rons “pour perfectionner la fonderie et le travail du fer”,ou la promotion de nouvelles fabriques dans le styledes fabriques suédoises – se heurtèrent de plein fouetaux réticences des forgerons et des ouvriers tradition-nels. Par ailleurs, les propres initiatives de ces derniers,comme les expériences de travail de l’acier d’Aramburuà Arrasate-Mondragón ou Zavalo à Bergara, la fabriquede boutons de cette dernière localité ou la tentative decréer une fabrique de fer blanc et de fil de fer, dépéri-rent inexorablement quand leur vint à manquer l’appuidirect de leurs enthousiastes collaborateurs.

Or, comme on se refusait à mettre en pratique desrénovations techniques complètes, en raison de laméfiance du secteur et la résistance de celui-ci à aban-donner les vieux systèmes, la concurrence des impor-tations étrangères continuait d’être un écueil, en certai-nes occasions insurmontable. En revanche, ils obtin-rent l’approbation de quelques mesures protectionnis-tes, visant à pallier la concurrence des produits étran-gers sur leurs marchés naturels (la péninsule et les pos-sessions d’outre-mer) dans le dernier tiers du XVIIIe siè-cle, mais ces mesures arrivaient bien tard, dans lamesure où comme eux mêmes l’avaient observé en1768 “un quintal de quinquillería que nos trayganequilibra con cincuenta y uno que estragimos nosotrosy nuestra extracción queda en cero”4. Plusieurs aspectsle justifient: des coûts élevés par unité de produit -enfer et charbon de bois - et une faible productivité -accentuée par la propre saisonnalité du travail. Dansces conditions, si la création de fabriques modernesétait compliquée, diffuser l’usage du charbon de terre–d’une qualité peu rentable dans les mines autochto-nes– se révélait plus difficile encore, bien que laSociété savante élaborât des programmes d’exploita-tion et d’incitation à l’économie des matières premiè-res, qui ne rencontrèrent pas l’écho qu’ils méritaient.

Pour toutes ces raisons, l’implantation des fanderí-as (fonderies) est tout au plus un premier pas timide,certes, mais significatif de réorientation du secteur versdes formules plus en consonance avec les temps nou-veaux. Pionnière en ce sens, non seulement au Paysbasque mais dans l’ensemble de l’Etat espagnol, fut laFandería de Rentería. Profitant de l’infrastructure de laforge de Gabiriola ou Renteriola, son propriétaire, leMarquis de Iranda, initia la nouvelle étape en 1771. Illa dota d’une machine innovante pour l’époque quicoupait mécaniquement le fer, auparavant réchauffédans des fours à réverbère avec du charbon minéral,

afin, au moyen d’une série de cylindres, de l’étirer, l’é-largir et l’amincir selon les besoins. Les travaux deforge et de manipulation en étaient notablement écour-tés et ne dépendaient pas seulement de l’habileté et lacapacité des compagnons. Il s’orienta vers la manufac-ture de ferrures, clous, tiges et feuillards.

Malgré l’importance que put arriver à prendre l’a-doption de cette nouvelle technologie, la Guerre de laConvention et les destructions subies dans la Fandería,empêchèrent l’irradiation de la rénovation vers d’autreslieux. Les conflits apaisés, le site fut destiné à l’élabora-tion de farines industrielles fabriquées suivant le nou-veau système austro-hongrois.

L’initiative nobiliaire fut également à l’origine del’installation de la seconde invention, la Fandería deIraeta (Zestoa) du Duc de Granada de Ega, construite entirant parti de la Forge d’Iraeta vers 1774. Ce site produi-ra des récipients en fer pour transporter le vif-argent oule mercure que l’on rapportait alors des mines américai-nes. Selon un écho rapporté par Madoz au milieu duXIXe siècle, il employait cinquante compagnons.

Le grand nombre d’employés est ce qui fut précisé-ment à l’origine de la création d’une colonie ou quar-tier résidentiel, le plus ancien dont on se souvienne auGuipúzcoa. Un ensemble de 14 maisons alignées depart et d’autre d’une rue unique, dominées par lademeure en bonne place de l’administrateur et l’ermita-ge, qui seront l’exemple de l’origine de la colonieindustrielle dans le territoire. Les immeubles se présen-tent comme des unités mitoyennes unies par les côtés,le rez-de-chaussée étant destiné à des dépendances decaractère agricole (étables) et l’étage principal au loge-ment. Les ouvriers accédaient à la jouissance de ceslogements à travers un bail, lequel leur donnait égale-ment droit à travailler des parcelles individuelles deterrain cultivable, dans la partie fertile de l’endroit, dontils tiraient de chiches ressources complémentaires.

La Fandería de Iraeta subit en 1844 une profondetransformation suite à la suspension du contrat de four-niture à l’Etat espagnol. Elle se constitua alors en socié-té José Arambarri y Cía. Celle-ci, à l’image des procé-dés à l’oeuvre en Angleterre, en Belgique et en France,élargit le marché de la fonderie usinée dédiant sa fabri-que à la manufacture de fer blanc. Convertie depuis1855 en Fábrica de Hierro de Vera-Iraeta, elle n’allaitpas tarder à augmenter son activité en devenant partieprenante de l’exploitation des mines de Vera deBidasoa. Plus tard, ses installations seraient utiliséespar les premières cimenteries naturelle du Bajo Urola.

Un troisième et dernier projet est la Fandería deOñati, qui elle aussi tire parti d’une forge, celle deZubillaga, que fut propriété du Comte de Oñate, etsous la férule de la famille Gomendio. Née peu aprèsla Guerre de la Convention, elle devait subir à sesdébuts les difficultés découlant des conflits qui n’a-llaient pas tarder à éclater (guerre napoléonienne etpremière guerre carliste). Ce qui ne fit qu’amenuiserses perspectives d’avenir. Comme dans les occasionssusmentionnées, elle vécut une vie productive réguliè-re, jusqu’à ce que se développât la métallurgie con-temporaine dans la région.

93

3 Société savante influencée par les penseurs du siècle deslumières.

4 Un quintal de quincaille qu’ils nous apportent équilibrie cin-quante et un que nous extrayons et notre extraction équivaut à zéro.

Page 94: Versión en PDF para imprimir

Un autre cas intéressant est celui de la Fábrica deAnclas, à Hernani. En 1750 et grâce à la médiation duMarquis de la Ensenada, les forges de Fagollaga,Pikoaga et Ereñotzu s’engageaient à fournir conjointe-ment ancres et grappins pour la Flotte royale. De légè-res variations dans les ateliers traditionnels et un lieude livraison et de contrôle de l’annotation furent lesseuls investissements nécessaires pour renforcer cetteactivité à Hernani. Il n’y eut pas même à renouvelerles techniques, ou les équipements. Les revers subispar la couronne espagnole entraînèrent dans leur chuteles entreprises traitantes, comme celle d’approvisionne-ment en ancres. Au milieu du XIXe siècle, ces forgesavaient cessé leur activité.

6. LE TRAVAIL ARTISANAL DU FER ET LESORGANISATIONS DE MÉTIERS

L’importance de la métallurgie au Guipúzcoa tientà la genèse de nombre de métiers spécialisés dans lamanipulation et la manufacture d’objets ferreux ou d’a-lliages du fer qui ont été à la base du développementpostérieur du territoire. Parler à ce propos du fer auGuipúzcoa oblige à aborder le thème de la fabricationdes armes, “objets de défense et d’offense”.L’abondance et la qualité de la matière première -obte-nue dans le propre territoire- l’habileté et l’expériencedans leur manipulation, justifie l’importance et lareconnaissance dont le secteur ne tarda pas à bénéfi-cier dans toute l’Espagne. La prolifération des atelierset des artisans allait attirer en ces lieux les premiersgrands contrats de fourniture pour la Couronne, ce quiallait avoir pour conséquence l’apparition des RealesFábricas de Armas. Nous allons en passer en revue lesmoments les plus importants.

Il faut remonter au XVe siècle pour voir le paysguipuzcoan, et notamment les ateliers et corporationsde la basse vallée du Deba, recevoir leurs premièrescommandes. La demande croissante de la couronne,embarquée dans le maintien à tout prix et la défensed’un grand empire européen et en outre-mer, conseillal’organisation régulière du système des annotations,donnant lieu à l’apparition des fabriques royales. Cesdernières n’étaient pas un lieu ou une constructionconcrète, mais une organisation de métiers hiérarchi-sée et spécialisée qui connaîtrait son plein essor duXVIe au XVIIIe siècles.

Les antécédents en sont à rechercher du côté de lafabrication d’armes blanches, qui se combina de surcroîtpendant toute la période avec celle des armes à feu.Piques, pavois, lances, cuirasses, cabassets, salades ettous types d’éléments d’armure étaient fabriqués à tra-vers tout le territoire dans de petites forges, qui s’adon-naient aussi à l’armurerie, la coutellerie, au travail desciseaux, etc. Dans ce métier, le rôle prépondérant quejoua la région du Deba ne se vit partiellement assombrique par la Real Fábrica de Armas Blancas (Usine royaledes armes blanches) de Tolosa, créée en 1616, au lende-main de la fermeture de la fabrique d’Eugi (Navarre).

Cette organisation monopolisa les efforts de nombred’artisans des environs. Ces derniers obtenaient ainsi uncontrat fixe avec la Couronne, qui leur permettait d’é-couler leurs produits. La région du Deba conserva néan-moins une présence effective en matière d’armes blan-ches, et continua de fabriquer morions, corselets, clous,baïonnettes, piques, etc. De plus, les armes courtes etmineures continuaient d’être représentées. Il convient àcet égard de souligner la place de la confrérie bien orga-nisée des couteliers de Bergara, reconnue par desordonnances qui remontent à 1535.

Toutefois, la fabrication des armes à feu, à partirdes premières décennies du XVIe siècle, est ce qui mar-quera la forte personnalité des marches orientales duterritoire. L’apparition de l’arquebuse donna l’impul-sion définitive à leur développement et en particulierleur présence, dont on retrouve invariablement la tracesur les communes d’Ermua, Eibar, Elgoibar, Soraluze etBergara. La consolidation en sera confirmée par la cré-ation des Fabriques royales auxquelles on a fait allu-sion, en 1573, dont la demande allait provoquer l’ex-pansion des associés vers d’autres communes.

Ceux-ci s’organisaient selon le système des annota-tions: c’est-à-dire, des contrats directs de fourniture avecles représentants de la Couronne, où il était spécifié letype, le numéro et les caractéristiques de l’arme. La cou-ronne, se chargeant pour sa part d’assurer l’approvision-nement en matières premières, contrôlait tout le proces-sus et disposait d’un ensemble d’agents voyers et exami-nateurs qui en vérifiaient les composants. Et une foisapprouvés, ceux-ci se chargeaient de les entreposer envue de leur ultérieure expédition. Le siège de ces opéra-tions fut fixé à Placencia-Soraluze, où se trouvaient dessalles de tir pour tester les armes et des magasins, con-nus sous le nom de Errege-etxe (Maison Royale).

Les mandataires des corporations convenaient descommandes et en distribuaient l’exécution entre lesartisans. Ils contrôlaient les délais de livraison, qualitéet paiements. Car l’arme à feu n’était pas un produitélaboré de bout en bout dans un seul des ateliersdédiés à cette branche. Chaque pièce en était confiéeà quatre corporations différentes, représentées danspratiquement toutes les communes du pays et deszones limitrophes (comme le haut Ibaizabal enBiscaye). Leurs fonctions étaient clairement délimitées:cañonistas (chargés d’élaborer le canon de l’arme), lla-veros (pour les “llaves” ou platines, mécanisme quiautorise le tir), aparejeros (montage et assemblage despièces des éléments précédents), et cajeros (qui sechargeaient de la finition définitive).

La conjoncture toutefois était incertaine. Les fabri-ques royales avaient des hauts et des bas dans leur pro-duction et, après la splendeur du XVIe, le XVIIe sièclereprésenta une profonde crise dont elles ne sortiraientpas jusqu’au XVIIIe, une nouvelle phase de prospéritéqui prit fin avec les destructions causées par la Guerrede la Convention. La disparition du système des fabri-ques royales vit de nombreux ouvriers spécialisés con-traints à émigrer sous d’autres cieux (Saragosse, Trubia,Séville...) tandis que d’autres cherchèrent inlassable-ment à réactiver le système. La prépondérance de

94

Page 95: Versión en PDF para imprimir

Soraluze allait être remise en cause, en particulier parEibar, dont les entreprenants artisans établirent aucours du XIXe siècle les canaux de rénovation nécessai-res, posant les jalons pour le développement de ce quiallait être l’industrie moderne du secteur.

Aux côtés des armuriers et de leur activité, marti-nets, forges et ateliers continuèrent de fournir duranttoute cette période les plus divers besoins de la vie quo-tidienne, tant pour le marché intérieur que pour l’outre-mer. Bêches, houes, socs de charrue, pelles, piques, pio-ches, faux, poêles, ferronnerie, chaudrons, clous, ferru-res, et toutes sortes d’ustensiles étaient produits, soit àtitre particulier, soit organisés expressément en métiers.Ceux-ci allaient s’étendre dans tout le Guipúzcoa, dansla mesure où pratiquement chaque village ou commu-nauté disposait au minimum d’un atelier de ce type.

Le travail était régulé par les us et coutumes desmétiers spécialisés, et structuré par l’organigramme demaître, compagnons et apprentis. Le premier étaithabituellement soit le patron de l’officine ou atelier,soit son locataire. Il s’agissait d’une personne dontl’habileté et la connaissance étaient le garant de l’affai-re. Dans sa tâche, il pouvait compter sur le concoursd’ouvriers spécialisés, compagnons, dont l’expériencen’était plus à démontrer, qui travaillaient pour unesolde déterminée, à quoi il fallait ajouter le “placera-je”, sorte de prime de productivité. Le dernier échelonétait occupé par les apprentis, lesquels servaient unmaître pendant au minimum trois ans, logés, blanchis,nourris. Au terme de leur période d’apprentissage, etd’un examen que lui faisait subir la corporation ou lemaître, ils pouvaient aspirer à la catégorie de compag-non et vendre leur force contre un salaire journalier.

II. L’INDUSTRIE DU FER DEL’ÈRE CONTEMPORAINE

7. 1862: LE PREMIER HAUT FOURNEAU DUGIPUZKOA

Le Guipúzcoa, au milieu du XIXe siècle, connut unprofond renouvellement de sa structure de production.Peu à peu les pratiques artisanales allaient céder sousles coups de boutoir des nouveaux modes de produc-tion associés à des équipements techniques et mécani-ques entièrement nouveaux. En cette aube de laRévolution industrielle, deux secteurs servirent de rôlemoteur à la transformation: le textile et les papeteries.Et nous devrons patienter encore quelques années pourque la branche du fer, activité essentielle pour le tissuindustriel guipuzcoan, accède à la modernité.

Lorsque commence l’obtention de fer à grandeéchelle, il se produira un progrès considérable dans l’in-dustrie sidérurgique avec l’installation de nouveaux fourspour fondre le minerai et la fabrication d’acier au creu-set. Le Guipúzcoa y tournera le dos dans un premiertemps, pour s’accrocher obstinément comme on l’a vu àla séculaire manufacture forgeronne. Cette circonstance

était due, surtout, à la concurrence que supposait pourcette branche de l’industrie la Biscaye voisine et seszones d’ influence. A ces déficiences s’ajoutait la carenceen matières premières de qualité suffisante: une bonnegangue de minerai et un charbon de terre de qualité.

Mais on était en 1860, et défendre les forges tradi-tionnelles était absurde. La réalité se chargeait de montrerl’incapacité de ces centres de production face à ceux quiaccueillaient de grands hauts fourneaux parmi leurs insta-llations. Dans les zones limitrophes, on avait l’exempled’expériences peu couronnées de succès, comme l’ex-ceptionnelle installation de deux hauts fourneaux dans lesFabriques royales de Liérganes (Cantabria) en 1628. Oucelle du premier four à charbon de bois de Sagardelos(Lugo) en 1797. Ou, un peu plus tard, du four à coke deTrubia (Oviedo). Et ce n’est qu’en 1822 que Ramón deMazarredo confia à un technicien français “l’installationd’un haut fourneau, de forges et autres éléments nécessai-res de manière à obtenir un métal de première et secondefusion” (IBAÑEZ, SANTANA, ZABALA, 1988)

Mais ce sera dans la décennie suivante que débu-tera lentement mais sans retour à la reprise de la sidé-rurgie au niveau de l’ensemble du pays. En 1832, onobtenait déjà du fer dans des hauts fourneaux à Malagaet des villes comme Oviedo, Séville ou Santander netarderont pas à suivre son exemple. Mais le territoirequi prendra ultérieurement la tête de cette rénovationsera la Biscaye, à compter du jour où en 1848 s’allume-ra à Bilbao la flamme du haut fourneau sur l’usine deSanta Ana de Bolueta. Ce fait, qui au niveau du payseût pu avoir presque valeur anecdotique, suffisait en soià souligner le notable retard existant entre la sidérurgieeuropéenne et les techniques locales, a fortiori sachantque durant plusieurs siècles la frange du golfe deGascogne avait été considérée comme la “fabrique àfer” de l’Espagne et de son empire.

Le cas du Guipúzcoa, directement engagé dans lamanipulation et à une moindre échelle dans la produc-tion de fer brut, tardera encore deux décennies. Le pre-mier haut fourneau naît ainsi du lien étroit entre la tradi-tionnelle manufacture forgeronne et le surgissementd’une moderne industrie du fer. A Beasain, DomingoGoitia et Martin Usabiaga, propriétaires le premier desforges de Yurre et le second de Yarza, s’associent à JoséFrancisco Arana, propriétaire du terrain sur lequel ilss’installent, pour créer la “Fábrica de Hierros de SanMartin de Urbieta” (1860), tirant la leçon de la carenceet du manque de compétitivité de leurs centres de travail.

Durant les deux premières années de fonctionne-ment, alors que l’on procédait aux travaux nécessairespour installer le grand creuset, la production sortait defours puddler et de laminoirs à cylindres. Le fer provenaitencore des forges des environs. Mais l’objectif de cesentrepreneurs était de fondre le minerai dans leur usine àtravers des hauts fourneaux. L’inauguration du premierd’entre eux, au charbon de bois, se produit en 1862.Mais il fallut attendre 1865 pour voir la première couléesortir d’une seconde unité aux caractéristiques similaires.

Des temps héroïques de Liérganes de 1628 à ceuxde 1862, il était passé deux cent trente quatre ans; ilétait tard certes, mais à compter de ce jour la sidérur-

95

Page 96: Versión en PDF para imprimir

gie moderne allait prendre la relève des forges tradi-tionnelles au Guipúzcoa. Des raisons comme une qua-lité supérieure à un moindre coût étaient à la base dece changement. Même si les deux modalités cohabi-tent plusieurs années encore, il va être de plus en plusfacile de trouver des affirmations du genre de cellepubliée dans la Statistique Minière de 1867 danslaquelle on signalait:

“il sera très difficile que [les forges] puissent tenirplus longtemps, pour maintes raisons dont la principaleest que cette dernière [San Martín de Urbieta] consom-me 120% de charbon de bois et 150% de houille pour100 de fer doux; et que dans les premières la consom-mation de charbon de bois ne descend jamais au des-sous de 300%”.

En 1870 cette fabrique élaborait à elle seule42.000 quintaux de fer, contre les 7.120 produits parles 14 forges encore en fonctionnement dans le territoi-re (LEGORBURU FAUS, 1996).

8. LE TRIOMPHE DES PRODUITSMÉTALLIQUES TRANSFORMÉS

Au Guipúzcoa les conditions géographiques, unniveau insuffisant de matières, et une absence d’accu-mulation de capitaux – comme ceux que retira laBiscaye de l’exportation massive de minerai –, font quece modèle d’industrialisation s’oriente vers le mondedes produits transformés. Multiplicité de secteurs,exploitation maximum de ses ressources naturelles et,dans tous les cas, présence de la figure du petit etmoyen entrepreneur qui, partant avec de chichesmoyens économiques et fréquemment d’activités arti-sanales, décide se lancer et de prendre des risquesdans de nouvelles affaires industrielles d’une certaineenvergure, en seront les traits les plus remarquables.

Tirant parti de ses rares gisements de fer, suivantl’ancienne tradition du fer, exploitant les ressourceshydriques à sa portée et important le fer à l’état brut etle charbon minéral, l’industrie métallurgique contem-poraine va se développer. Elle le fera sur de nouvellesprémices, pour s’orienter de préférence vers l’élabora-tion de larges gammes d’outils et d’instruments. Il n’estdonc pas étrange que le secteur reprenne de lavigueur. On s’en étonnera d’autant moins si l’on tientcompte des tentatives de rénovations évoquées plushaut sous les auspices de la la Real SociedadBascongada de Amigos del País ainsi que de la voca-tion armurière du Moyen Deba avec les petites cités dePlasencia, Eibar, Elgoibar, Ermua et Bergara à la tête.La ville d’Arrasate-Mondragón les rejoindra non sanss’efforcer, quoique tardivement, de devenir le pôle deréférence de l’industrie armurière du Guipúzcoa.

Le transfert des douanes de l’Ebre à la mer et àIrun (1841), la loi de O’Donnell qui facilitait la ventelibre des armes dans la péninsule (1860), l’adoption denouvelles technologies, l’ouverture des marchés étran-gers, américains et européens principalement, et la dis-parition du système rigide des corporations, permet-

tront que l’industrie des produits métalliques transfor-més atteigne son époque de splendeur, à partir de laseconde décennie du XIXe siècle.

Le progrès qu’inaugure le haut fourneau de Beasainen 1862 sera le déclic d’une série de symptômes d’évo-lution dans le secteur. A peine un an auparavant, avaitété fondée à Arrasate-Mondragón, l’entreprise“Vergarajauregui, Resusta y Cía” qui, au fil des ans, allaits’intégrer dans l’une des plus importantes du territoire: la“Unión Cerrajera de Mondragon”; la concentration d’ef-forts en sociétés limitées, dans lesquelles deux chefsd’entreprise ou plus unissent leurs ressources, sera uneautre pierre de touche sur le chemin de la modernité.

Dans les années qui suivent, ateliers et fabriquesde produits métallurgiques ne cessent de proliférer,croître et se rénover. La production d’armes augmente.Il en est de même d’autres produits comme les clous,les vis, les pointes de Paris, les outils, etc. Ce quidonne lieu à une demande plus importante en matiè-res premières et à la naissance des grandes fonderies.

Tel est le cas de S.A. Aurrera d’Eibar, fondée en1883. Celle-ci surgit de l’initiative d’un groupe d’in-dustriels d’Eibar, qui élaborent du fer coulé dans deuxcubilots pour ravitailler les petits fabricants d’armes dela localité, jusque là dépendants des importationsfrançaises et belges. Un cas similaire est celui deRomualdo García en 1877 qui fondera San Pedro deElgoibar, la dédiant à la fabrication de fers au charbonde bois. Ce groupe se verra progressivement renforcépar l’apparition d’autres fabriques. Il y aura celle deMolinao à Pasaia, Fundición Fossey à Lasarte ou laReal Compañía Asturiana de Minas, qui crée àErrenteria une fonderie de plomb à partir de la galèneprovenant principalement de la mine San Narcisod’Irun, ou celles-là qui feront partie consubstantielled’entreprises intégrales comme à la Cerrajera, la C.A.F.,ou chez Patricio Echeverria.

Un trait commun à toutes ces entreprises sera leurfaible volume et capacité de productivité en termesgénéraux. Ce qui ne les empêchera pas d’employer unnombre élevé d’ouvriers et d’enregistrer les investisse-ments en capital les plus élevés de l’industrie duGuipúzcoa, si l’on excepte quelques géants capitaliséstels ceux du secteur papetier. Selon la statistique indus-trielle de 1915, à peine une dizaine d’établissementsmétallurgiques dépassent les cent employés, alors queprolifèrent ceux qui n’arrivent pas à dix ouvriersembauchés. (LUENGO TEIXIDOR, 1990)

Nom de l’Entreprise Nbre OuvriersSociedad Española de Construcciones

Metálicas (Beasain) 960Unión Cerrajera de Mondragón (Arrasate) 870Orbea (Mallabia) 347Garate, Anítua y Cía (Eibar) 304Unión Cerrajera (Bergara) 201Fábrica de Cañones (Placencia) 188Trocaola, Aranzabal y Cía (Eibar) 143Aizmendi (Eibar) 126Fábrica de Plomo de Capuchinos (Rentería) 114Fundiciones Molinao (Pasajes) 104

96

Page 97: Versión en PDF para imprimir

Diversification et répartition géographique

Dans la nouvelle étape, la fabrication d’armesexige de diversifier la production. On voit simultané-ment commencer à se dessiner différentes spécialitésau niveau des pays, pour ne pas dire au niveau muni-cipal ou local. En 1859 commencent à s’associer entreeux les maîtres appartenant aux corporations dispa-rues. Huit spécialistes d’Eibar forment une société pourfabriquer clefs à fusil, pistolet et revolver. Il en va demême à Soraluze-Placencia, où se fonde en 1862 l’en-treprise “Euskalduna”, de laquelle en seulement dixans d’activité sortiront plus de 70.000 armes. A l’épo-que, les frères Orbea (1859) d’Eibar avaient transforméleur moulin d’Urkizu en un petit hall de fabrication decarabines. Avec un sens certain de l’avenir, ils introdui-sent sans retard des nouveautés techniques dans leprocessus de fabrication, tels le polissage mécanique,nickelage par galvanoplastie et, plus important, l’appli-cation de l’énergie électrique. Ce qui oblige à les con-sidérer comme des pionniers au Guipúzcoa (1890).

Avec l’usage de cette énergie, la fabrication desarmes atteindra un développement sans précédent. Acôté d’Orbea, Larrañaga et Joaristi, principaux fabri-cants, apparaissent des noms comme ceux de VictorSarasqueta, Arizmendi, Trocaola, Aguirre, Zamacola yCía, Crucelegui, Anitua, Beristain, etc. Le personnel liéau secteur armurier en 1906 représente 54% du recen-sement des travailleurs d’Eibar, 50% à Soraluze-Placen-cia, où l’ancienne Euskalduna, désormais S.A Placenciade las Armas, donne du travail à 180 ouvriers et enfin11% à Elgoibar (AGIRRE KEREXETA, 1987). Eibar estalors le pôle armurier péninsulaire par excellence.

Mais la dépendance excessive des marchés exté-rieurs allait provoquer une grave crise vers 1914, bienque la neutralité de l’Espagne dans le conflit –PremièreGuerre mondiale– permit une reprise factice le tempsde la guerre, qui se verra avortée après l’armistice avecle retour au premier plan des centres de productioneuropéens. L’âge d’or de l’armurerie moderne est, parconséquent, celui qui va de 1900 à 1917. A compterde cette date, et fondamentalement depuis le milieudes années vingt, on verra s’imposer le recours à ladiversification productive.

C’est ainsi que l’on voit s’initier la fabrication debicyclettes (G.A.C. en 1925; Orbea en 1929), machinesà coudre (Alfa en 1927), machine-outil (Parabán y Cía,Orbea y Larrañaga, Juan Esperanza, Cruz, Ochoa y Cía,Estarta y Ecenarro, en 1924), appareils électriques (Ani-tua e Hijos, Solac), etc. visserie, Aguinaga, Lete, Egañaet Madina; appareils électriques, Hormaechea; ustensi-les ménagers, Elma; forge et estampage, Garaciaga; outi-llages, Arriola y Cía, Forjas de Elgoibar, Alcorta,Unzueta y Cía, Mugarza, Ugarte y Cía, CruceleguiHnos; serrurerie, La Industrial Mondragonesa et Metalur-gica Cerrajera; quincaillerie, Roneo et Altuna y Garay.

Le temps est passé de l’exclusivité armurière quiavait constitué le signe d’identité du bas Deba. On voitalors se dessiner l’un des comportements type de sontissu industriel: élargir et réorienter le produit vers desmarchés plus innovants ou émergents.

Dans la région Donostia-San Sebastián, nousavons les Talleres Urcola (1917), dédiés à la fabrica-tion de matériel ferroviaire et à la forge, et Herederosde Ramón Mugica qui construisaient également dumatériel de transport en général et ferroviaire en parti-culier. A Urretxu, l’entreprise Honorio Alberdi S. A s’é-tait spécialisée dans l’élaboration de ressorts en acier.Associés aux grands chantiers navals surgissent dessociétés métallurgiques comme Fundiciones Luzuriagaà Pasaia et Balenciaga à Zumaia. A Azkoitia, Acerías yForjas de Azkoitia S.A, dont l’origine remonte à 1515,c’est-à-dire à la forge Zubillaga d’Oñati, élaborera toustypes d’outillages forgés. A Tolosa Fundiciones Telleria(1842) qui fabriquait du fer moulé ou Voith, maison dedistribution de turbines électriques, et, enfin, àLazcano, Forjas Hijos de A. Albisu, fondée en 1848.

La plus grosse part revient toujours à l’industriearmurière; la fabrication des armes et son industrieauxiliaire à la moitié des années vingt pèse en effetpour 80% du secteur de transformation, mais on voitpoindre l’élaboration d’accessoires automobiles, d’é-quipements électriques, d’appareils ménagers et lemonde lié à la forge, la visserie, serrurerie et machine-outil. Ces nouvelles orientations sous le signe de lapluralisation seront la solution à l’effondrement défini-tif de l’industrie armurière.

Son évolution générique, comme tant d’autresordres de la vie quotidienne, est coupée net par la gue-rre civile. Non tant d’ailleurs par les désastres entraînéspar la guerre elle-même que par les conséquencessubies au plan matériel, commercial et humain. Sansaucun doute, la présence régulière et la relève généra-tionnelle à la tête des affaires et des métiers se trouvainterrompue dans plus d’un cas. Il faut y voir la consé-quence de l’attitude du franquisme vis à vis d’autres idé-ologies (nationalisme basque, libéralisme, communisme,républicanisme... etc.) qui décapita parfois la directiondes entreprises ou en mutila l’expression naturelle,devant la crainte des épurations. Par ailleurs, l’isolementinternational et le blocus économique généra un féroceétranglement dans les premières décennies du régimepour le développement industriel. Etranglement que sur-montèrent tant bien que mal les usines intégrales –à lalongue avantagées par la réserve représentée par le mar-ché national pour placer leurs produits-, auquel survécu-rent non sans difficulté certaines des petites entrepriseset dont naîtraient dans les années suivantes de nouveauxsecteurs visant à couvrir la demande, pour ce qui jusquelà avait pu être importé sans difficulté.

D’autant que malgré les destructions, la raréfac-tion des matières premières et l’épuration, au milieudes années 50 le secteur métallurgique reprend la têtede l’industrie du Guipúzcoa. Et même sans être hégé-monique, son rythme de développement se convertiten pouls économique du territoire et renvoie, commenul autre, la crise pétrolière des années 70, la restruc-turation de la fin des années 80 et le pari sur les nou-velles technologies, la diversification et l’adaptabilitéde la fin du siècle.

Le nombre des entreprises en ces années est nom-breux, mais à coup sûr les trois entreprises les plus

97

Page 98: Versión en PDF para imprimir

98

emblématiques du secteur si l’on tient compte de leurlongue trajectoire industrielle et du poids qu’elles ontacquis dans les bilans économiques du territoire, ontété Patricio Echeverria à Legazpi, la C.A.F à Beasain etUnión Cerrajera à Arrasate-Mondragón.

9. PATRICIO ECHEVERRIA S.A

Originaire de Legazpia, Patricio Echeverria fait sesarmes comme ouvrier métallurgique dans de petitesforges de son pays, où il ne tarde pas à devenir maîtredans un métier qu’il testera à grande échelle à partir de1908. Cette année-là est celle qui le voit fonder sa pro-pre fabrique d’outillages sous la dénomination Segura,Echeverria y Cía. On y élaborait des outillages à usageagricole, principalement, et tous types d’outils pour lestravaux des mines, des menuiseries et des carrières. Unlarge catalogue qui va des houes, pioches, faux, râteauxet fourches, jusqu’aux piques, masses, leviers, coins etbouchardes, déclinant toutes sortes d’outils de forge engénéral.

Pedro Segura, Romualdo Echeverria et PrudenciaGuereta, associés à Patricio Echeverria, seront les fon-dateurs de l’entreprise. En quelques années, ils voientcelle-ci se consolider, grâce à la bonne conjonctureéconomique qu’apportera la Première Guerre mondialepour les pays neutres. A la fin de la guerre, Don Patricioprend seul les rênes de l’affaire, laquelle devient alorsune société en nom collectif. Des années plus tard, en1938, elle prendra le rang de société anonyme, sous laraison sociale Patricio Echeverria S.A.

Patricio Echeverria naissait avec pour vocation dedevenir une entreprise intégrale, assumant le processuscomplet de fabrication, de la fonderie à l’élaboration detous les composants des outillages. Pour ce faire, elledisposa bientôt d’un four électrique dans son hall defonderie, dont la première coulée d’acier se produisit auprintemps de 1931. Elle était équipée de grands trainsde laminage, modernes, de presses et marteaux dans lepavillon de forge, d’une chaudronnerie rénovée, d’unatelier de finition, de traitements thermiques et même desa propre centrale électrique et son laboratoire.

L’aboutissement allait en être l’obtention d’unemarque de prestige, “Bellota”, nom commercial qui,avec le temps, finirait par devenir synonyme de qualitédans le domaine de l’outillage agricole, sur les marchésnationaux et internationaux. Curieusement, si l’entrepri-se utilisa cette marque très tôt, à l’origine elle ne luiappartenait pas, puisqu’elle fut acquise par la firme duGuipúzcoa à la maison anglaise Henry Taylor installéeà Sheffield (HERRERAS, ZALDUA 1997).

Le négoce ne tarda pas à prospérer; il s’étenditmême largement au-delà du strict cadre de Legazpi. En1940 ils ouvrirent une nouvelle succursale de fabrica-tion de limes à Idiazabal, trois décennies plus tard unede manches à Olloki (Navarre), pour traverser l’atlanti-que en 1978 et inaugurer un siège au Venezuela, enColombie en 1987 et, finalement au Mexique, en 1992.

Le petit atelier de la vallée de l’Urola, relégué dansl’histoire, faisait place à un complexe industriel oblige-

ant à une organisation nouvelle et plus complexe. Audébut des années 90, les différentes activités industrie-lles allaient se diviser à leur tour en différentes unités.La Corporación Patricio Echeverría S.A se scindait entreles sociétés Patricio Echeverria Aceros S.A, PatricioEcheverria Forja S.A, Bellota Herramientas S.A etInversiones P.E.S.A. En 1993 se créait définitivement ElGrupo Siderúrgico Vasco, dont la corporation détient17% du capital social (HERRERAS, ZALDUA, 1997).

Du maigre personnel des premières années, toutau plus une douzaine d’employés, Patricio Echeverriapasse à plus de trois mille travailleurs. Le groupe absor-be 85% de la population active de Legazpi. De fait,cette industrie de la vallée de l’Urola doit une bonnepart de son actuelle configuration urbanistique à cegéant industriel. Les seules installations manufacturièress’étendent sur plus de deux kilomètres; et de nombreuxgroupes de logements ont été construits à son instiga-tion depuis les années 40. Le quartier de San Ignacio,plus de 100 maisons, est bientôt suivi de la construc-tion de celui d’Arantzazu et San José. La politique d’o-euvres sociales de l’entreprise gagne également ledomaine de l’éducation. Elle patronne la constructiond’établissements scolaires, comme le collège du BuenPastor pour les garçons et celui de Santa Teresa pour lesfilles. L’asile de Santa Cruz, pour les vieux et les mala-des, des centres médicaux comme le dispensaire antitu-berculeux et pour les maladies du thorax, ou l’écono-mat, sont autant d’exemples de l’oeuvre sociale dePatricio Echeverría et de l’empreinte physique dont legroupe a marqué la commune.

10. CONSTRUCCIONES Y AUXILIAR DEFERROCARRILES.

Si Patricio Echeverria fut un moteur significatif de lacroissance de Legazpi, la Compañía Auxiliar deFerrocarriles ne fut pas en reste sur la commune voisinede Beasain. L’origine de cette entreprise remonte à 1860,avec la fameuse Fábrica de Hierros de San Martin deUrbieta dont on a déjà parlé. Dans ses deux premièresannées de fonctionnement, elle disposait uniquement defours puddleur et à laminage par cylindres, mais en 1862et 1865 on voyait se dresser ses propres hauts fourneauxà charbon de bois, comme il a été indiqué.

Cet avenir prometteur fut étouffé dans l’oeuf quandéclata la seconde guerre carliste, et il faudra attendre lelendemain de la guerre pour voir l’entreprise se remet-tre en marche, cette fois sous la dénomination deGoitia y Cía. Le panorama de la métallurgie aura chan-gé du tout au tout pour alors: l’adoption des fours àcoke et des convertisseurs Bessemer, largement diffusésdans la Biscaye limitrophe s’impose partout. A défautde pouvoir être compétitif dans ce domaine, Franciscode Goitia réoriente la production de son affaire. Il sedéplace à Londres d’où il importe les brevets nécessai-res à l’élaboration de fer-blanc, ce qui en fera la pre-mière du genre en Espagne.

Le 16 avril 1892 une nouvelle société se constituesous le nom de La Maquinista Guipuzcoana. Elle va

Page 99: Versión en PDF para imprimir

99

élaborer toutes sortes de machines et de matérielmobile de chemin de fer. Mais également des cons-tructions métalliques pour bâtiments, ponts et ouvragesen tous genres. Cette entreprise dispose d’ateliers defonderie, affinement et réverbère, de chaudronnerie,forge et réglage. Le département de montage dewagons se divisait à son tour en sections de menuise-rie, peinture, décoration et dessin. Les dimensions del’espace industriel sont si grandes et si complexes qu’ilfaut rapidement recourir, pour favoriser la communica-tion des multiples pavillons, à la création d’un réseauserré de transport intérieur. A ces installations s’ajoutepar ailleurs une salle de turbines, les magasins, lesbureaux et le domicile du directeur et des ouvriers.

Wagons et pièces de chemin de fer en seront, sansconteste, la production principale. Pour accaparer etêtre avantageusement compétitif dans cette ligne demarché, ils créent une nouvelle raison sociale: laSociedad Española de Construcciones Metálicas quinaît à Bilbao en mars 1901 pour initier, quelques moisplus tard, la construction d’un vaste complexe manu-facturier, la Fábrica de Vagones de Beasain, sur les fri-ches de l’ancienne fabrique de San Martín. La premiè-re commande est livrée le 1er février 1905. A peinetrois ans plus tard, on y emploie près de 900 ouvriers.(LEGORBURU FAUS, 1996).

Comme pour Patricio Echeverria, les meilleuresannées seront celles que valut la neutralité pendant laPremière Guerre mondiale. La demande pour ses pro-duits sera telle qu’elle entraînera des problèmes en rai-son du manque de capacité à faire face à ses engage-ments et, de ce fait, à assumer les pénalisations sus-ceptibles d’en découler. Ce moment délicat ne pourraêtre réglé que par le louage, en 1917, de la fabriquede wagons de la part de la Compañía Auxiliar deFerrocarriles, S.A., entité constituée le 4 mars de cetteannée, avec un capital initial de 3.000.000 de pesetas.Cette période transitoire durera jusqu’en 1925, annéequi la voit s’approprier définitivement de l’ancienneFábrica de Vagones de Beasain. La nouvelle entreprisedéclarait avoir pour objet “la construction, achat, venteet louage de wagons et de tous éléments matériels sus-ceptibles de servir pour les transports et l’exploitationdes chemins de fer et de tramways”.

Les installations que trouve la jeune C.A.F. étaientdevenues obsolètes, ses équipements mécaniques dép-hasés. Il fallait augmenter la productivité en réduisantles coûts au maximum. On commence par moderniserl’atelier de fonderie, en réduisant la consommation decombustible, on intègre un four Siemens Martin, enfinon réduit le personnel.

Les années 20 se caractérisent comme une pério-de de forte croissance, motivée par la demande crois-sante tant du marché intérieur que du marché exté-rieur. A Beasain on fabrique tous types de matérielmobile, locomotives électriques, véhicules automo-teurs et tramways, qui permettent d’équiper le réseaudes chemins de fer espagnols, toujours sous couvertdes fortes mesures protectionnistes à l’ordre du jour.Cette croissance soutenue permet l’amélioration desinstallations existantes dans la fabrication de bandages

pour roues de chemin de fer. On bâtit par ailleurs denouveaux ateliers pour la forge et la lamination deroues monoblocs.

Mais entre 1931 et 1936, la demande en wagonsfléchit de manière drastique. Devant ces adversités dumarché, il ne reste d’autre solution que soit d’en élargirsoit, plutôt, d’en diversifier la production. Ce qui con-duit à inaugurer une ligne de fabrication de machinesagricoles et de composants pour l’automobile. De plus,conséquence de la saturation du marché national, unephase d’exportations commence vers l’Amérique du Sud-Argentine et Uruguay- et le Proche Orient. On tentemême des incursions sur les places belges et françaises.

A l’isolement international provoqué par la guerrecivile suivent les difficultés de la reconstruction au len-demain du conflit. Avec les années 50 vient le tempsde la libéralisation et du développement, qui continue-ra dans les années 60 et 70, apportant pour corollairela modernisation complète du site de Beasain. En 1971est créée la firme Construcciones y Auxiliar deFerrocarriles ou, ce qui revient au même, l’aboutisse-ment d’une trajectoire de concentration d’entreprise.Sous l’anagramme C.A.F. qui se maintient de 1917 àce jour, ses voitures, wagons et locomotives parcourentles chemins de fer du monde entier.

11. UNION CERRAJERA DE MONDRAGON

Le troisième haut-lieu de la sidérurgie est UniónCerrajera, fleuron de cette branche d’industrie dans lepays du haut Deba. Ses origines remontent à unmodeste atelier que fondèrent en 1869 les famillesVergarajauregui et Resusta, lesquelles achetèrent aucomte de Monterrón la forge d’Olazarra dans le hame-au de Zaldibar. En quelques années, le succès allaitêtre au rendez-vous. Il sera confirmé par l’absorptionde l’usine d’Aretxabaleta Hijos de Echeverría y Cía(1890) et, plus important, avec l’installation d’un hautfourneau à Bergara (1901).

Mais cette même année 1901 est fondée LaCerrajera Guipuzcoana, également à Arrasate-Mondragón, qui ne va pas tarder à commencer à seposer en rivale de son homonyme Vergarajauregui,Resusta y Cía dans le domaine de la forge. Cette situationde concurrence sur un pied d’égalité, outre la mutuelleconvenance de se compléter pour renforcer la produc-tion et réduire les coûts, favorise la fusion des deux entre-prises en une société unique: Unión Cerrajera (1906).

L’une et l’autre apportent terrains et installations àArrasate-Mondragón, Bergara et Aretxabaleta. On voitnaître ainsi une entreprise excessivement atomisée qu’ilfallut rationaliser en renforçant deux sites exclusivement:celui de Zaldibar et Altos Hornos de Bergara. Aux creu-sets primitifs au charbon de bois suivront trois foursSiemens Martin -1906, 1912, 1914-, chargés de transfor-mer le lingot en acier. Un acier que travaillent par lasuite les ateliers d’Arrasate-Mondragón et Aretxabaleta.

Depuis lors, la vallée du Deba compte une entre-prise intégrale qui, partant du minerai, maîtrise tout leprocessus de fabrication, avec une large gamme de

Page 100: Versión en PDF para imprimir

production qui couvre un éventail allant de la serrure-rie jusqu’aux poêles, fers à repasser les vêtements ousupports galvanisés, en passant par les tire-fonds et vispour chemins de fer, outils aratoires, etc. Les coûts éle-vés de production du lingot et la compétitivité plusvive des produits fabriqués dans les sidérurgies deBiscaye, dissuadent très tôt les responsables deCerrajera de prolonger cette phase du processus qui,en définitive, présentait plus d’inconvénients que d’a-vantages. Ainsi, à partir de 1928 le lingot proviendrades hauts fourneaux de Altos Hornos de Vizcaya.

La fabrication du lingot ayant été abandonnée, leshauts fourneaux disparaissent les premiers puis à partirde 1962 également les fours Siemens, qui vont être rem-placés par de nouveaux fours électriques. L’ancien sitede production, sur le bord de la route Madrid-Irun, avecses bureaux, sa chapelle, ses écoles et maisons pourouvriers, était exclusivement destiné à la lamination.

12. LE LEGS MATÉRIEL

Si l’on jette un coup d’oeil sur la liste d’entreprisessusmentionnées en relation avec la métallurgie duGuipúzcoa, on voit prendre forme rapidement l’imaged’une disposition de halls en série comme leur repré-sentation plastique la plus générique. La hall, un espa-ce en plan rectangulaire et toit à double pente, estl’une des contributions majeures de l’industrie à l’his-toire de l’architecture. Ayant rejeté les espaces artisa-naux, peu adaptables et inaptes à accueillir les nouve-lles machines, le travail du fer mit sur la table l’exigen-ce de sites vastes et commodes. Dans le développe-ment de cette nouvelle dimension spatiale et structure-lle, le propre matériau de construction en vint à jouerun rôle de premier plan: si les premiers halls furentexécutés à partir des techniques traditionnelles –boispour les planchers, pierre pour les fermetures–, enquelques décennies le progrès de la métallurgie a faitque le fer en devienne l’élément de base.

Grâce au fer, les travées entre piliers et élémentsportants allaient s’élargir, les fermes qui distribuaient lescharges du toit montraient des solutions nouvelles, tou-jours plus audacieuses. Les murs se déchargeant de leurpesanteur finirent par se convertir en de légères fermetu-res auxquelles la structure métallique venait conférer dela solidité, distribuant des creux avec une plus grandecommodité et souplesse, tout en favorisant l’ouverturede plus grands jours d’éclairage. Ayant exploré les capa-cités du fer, à une époque immédiatement postérieure,la généralisation du béton armé va donner une nouvelledimension fonctionnelle et estéthique aux bâtiments.

Dans l’un ou l’autre matériau, le hall a toujours étéla solution préférée de l’industrie du fer. De fait, lerecours à la formule d’usine à étages était généralementécartée, dès l’instant où tant les machines que la matiè-re première supposent un poids exceptionnel générantdes charges excessives pour l’immeuble – d’où l’enché-rissement consécutif du projet–, et de plus grosses diffi-cultés au plan du transport interne –qui dans les halls seréalise toujours de plain-pied. Ainsi, l’usine à étages ou

autres modèles seront toujours des solutions spécifiquespour des secteurs bien particuliers de manipulation.

Ce ne fut pas néanmoins une transformation radi-cale du point de vue de la construction. Si l’on passeen revue les principaux éléments que nous connais-sons, nous pourrons comparer les idées que nousavons pointées à la réalité pratique qui leur donnacorps. Nous aurons ainsi les premiers exemples qui, àl’instar de la fabrique de Vergarajaúregui, Resusta yCía d’Aretxabaleta, furent bâtis conformément à desmodèles traditionnels. Ici, la fabrication est localiséedans deux ailes allongées sur deux étages, flanquant laconstruction centrale, plus en valeur, où sont logésbureaux, services généraux et logement de l’adminis-trateur. Les matériaux traditionnels, le bois et la pierre,sont les éléments de base de l’immeuble. De fait, sil’on ne prêtait pas attention à son vaste rez-de-chaus-sée et à la présence de la chute d’eau originelle sur l’a-rrière, on pourrait y voir une maison ou demeure detype éclectique néo-régionaliste, tellement au goût desarchitectes de la fin du XVIIIe. Dans cette même lignedevraient s’inscrire les pavillons de la fabrique à cejour disparue de La Cerrajera Guipuzcoana à Arrasate-Mondragón. En ce lieu, la pierre acquérait une forteprésence. Technique comme matériau pouvaient seconfondre avec la construction manufacturière tradi-tionnelle d’époques révolues.

La création des grands complexes et leur dévelop-pement progressif vont éclairer tant une nouvelle struc-ture qu’une nouvelle forme de langage. L’un des cas lesplus intéressants sans conteste est celui que nous offrela CAF de Beasain. Cette entreprise dispose d’un largerépertoire de halls, combinant ceux à un seul étage–comme l’ancienne chaudronnerie- avec la dispositionen série, dont l’atelier de montage se révèle un bonexemple. Ce dernier compte sept espaces de dévelop-pement ou autant de modules de halls jumeaux, quicouvrent une surface de 155 x 100 m. Tout aussi remar-quable est le cas de l’atelier de fonderie et modèles,avec un programme de toiture encore plus développépour chacun des modules qui le composent et quicomplète son éclairage par la déchirure vitrée du tym-pan de façade. Dans tous les cas, l’un de ses facteurssinguliers est précisément la silhouette brisée de ses toi-tures, qui donne une certaine unité à l’ensemble. Etbien qu’il présente aussi des cas de toit simple à doublepan, on remarque également les lanternons allongés,les pans brisés de l’atelier de montage ou le shed, oùsont mis en valeur des lanterneaux longitudinaux.

Mais outre ces aspects, au caractère fonctionnel,les notes d’identité esthétique du complexe sont loind’avoir été dédaignées. Le revêtement des halls optapour le recours à l’alternance chromatique de la briquepleine, encadrant accès et travées sur parements lisses,à l’origine totalement badigeonnés de chaux. Le jeu delignes horizontales et verticales des façades est mis envaleur par des bandes lisses ou brisées qui parcourentl’espace en délimitant des volumes. On remarque toutspécialement les cartouches d’identification d’originedes pavillons et espaces, d’une claire inspiration moder-niste, où se combinent l’anagramme de l’entreprise, le

100

Page 101: Versión en PDF para imprimir

nom ou la destination du hall et une lettre capitale degrande dimension pour les coder (E pour l’atelier demécanique, F pour le montage, L pour la fonderie, etc).

CAF pointe par ailleurs un autre des signes identi-taires de ces grands complexes sidérurgiques: l’organi-sation en interne. L’enceinte manufacturière seraconçue comme un espace industriel zoné, dans lequelsont disposés le plus rationnellement du monde les lig-nes de base de circulation des ouvriers et des maté-riels, qui dans le cas de la CAF est renforcé par la pré-sence indéfectible de sa voie ferrée intérieure.

Les pavillons de Patricio Echeverria, jadis eux aussireliés par voies ferrés, parlent le même langage ration-nel. Formé peu à peu comme une succession d’agré-gats, l’ensemble longe la route d’accès menant à lacommune de Legazpi, des deux côtés de l’axe de circu-lation. Il conserve présentement, en tant qu’ensemblepatrimonial industriel, des éléments des plus diverseschronologies, depuis la première décennie de ce sièclejusque nos jours (HERRERAS y ZALDUA, 1997). De sapremière phase, il persiste encore quelques restes, trèsremodelés, et des photographies permettant de faire lelien entre son style fonctionnel et les rythmes décoratifsque nous avons vus pour la CAF, comme les bandes etpilastres qui compartimentaient les façades, l’usage desfrontons échelonnés en guise d’écran, le redan descreux, ou l’éclairage échelonné de la façade qui sembleavoir caractérisé ces premiers pavillons.

Plus tard, les besoins de croissance de Patricioallaient altérer le programme décoratif et l’on allaitopter, conformément aux nouvelles tendances, pour unlangage beaucoup plus simple, dans lequel primeraientla brique, le béton et le fer, combinés de diversesmanières sur les fermetures, encadrements, piliers, fer-mes ou planchers.

Par ailleurs, on remarque sur l’actuel pavillon debureaux la préférence pour les fermetures en brique àparement, découpées de travées régulières et encadréesd’arcs. L’écran en délimite la grande entrée et l’on a uncouronnement à triple ouverture de fenêtres, les espa-ces libres étant occupés par la raison sociale et l’enseig-ne de l’entreprise. L’autre extrême des dernières formu-les constructives allait être représenté par l’actuelle fon-derie, où le grand hall à structure métallique et bétonest fermé simplement au moyen de tôles et d’élémentsondulés, qui le mettent directement en relation avec laconstruction industrielle du dernier quart du XXe siècle.

Rejoignant cette même concentration, nous pou-rrions citer des exemples comme ceux d’UCEM àArrasate-Mondragón ou, également ceux de la mêmeentreprise, à Bergara. Nous avons assisté récemment àla démolition des équipements ayant presque un siècled’existence de Arrasate-Mondragón, qui réunissaientimmeubles et solutions de différentes époques. Par bon-heur, le legs matériel de Bergara a connu un meilleursort, bien qu’ait disparu une bonne partie du pavillonde lamination, où une structure de piliers à treillis et depoutres rivetées supportaient les grues transversales etles fermes à poinçon. Dans ce cas, l’option retenue futcelle d’un parti pris de mise en valeur de la façade ouhabillage en langage rationaliste –jeu de lignes horizon-

tales et verticales, bi-chromatisme, emploi d’encadre-ments et de bandes, échelonnement d’écrans renforçantdes lignes, recours inévitable à l’horloge - et où, endéfinitive, le grand train de laminage et les fours àréchauffer, étaient la raison d’être de cet espace.Cependant, nous conservons aussi bien le hall de stoc-kage, opportunément réaménagé en salle omnisports –ce qui prouve bien l’habituelle convertibilité des espa-ces manufacturiers-, que celui du très remarquable ate-lier de laminage de tôle, construit en 1926.

Dans ce dernier, l’espace est conçu comme uncorps unique, propre et sans obstacles, condition indis-pensable pour en développer la fonction. Son planallongé rectangulaire est recouvert d’un double lanter-neau saillant et allongé, qui en facilite la ventilation.Les façades des côtés courts sont échelonnés pour cemotif sous une forme prononcée, rappelant une églisegothique, à nef centrale notablement étroite. On youvre totalement les murs, ce qui est facilité par lerecours structurel au béton armé, et les ouvertures ensont vitrées. La solution se répète sur les côtés latéraux,encadrant sur deux registres superposés les très amplestravées, auxquelles est ajouté un rythme esthétique parla présence d’un garde-verre prononcé ou d’un petitlarmier en bois, dessinant un arc de couronnement.

Cette préférence pour la présence de la lumièrenaturelle dans l’espace de travail sera également bienexprimée dans le pavillon administratif et de magasinde la société Elma à Arrasate-Mondragón, qui date de1924. Il s’agit d’un puissant bloc rectangulaire, résoluen deux corps: l’un rectangulaire et une tour quadran-gulaire occupant l’angle et saillant. Les façades s’ouv-rent complètement, de haut en bas, jusqu’à atteindre lepremier étage; il s’agit de grandes ouvertures en troisparties, s’inscrivant entre des pilastres décorés de pla-ques découpées de style baroque. L’ensemble est entiè-rement couronné par une corniche développée qui s’a-vance et termine en tablette pleine à moulures, surmon-tée à intervalles réguliers de petits pinacles en échelons,réservant un espace ou cartouche à l’identificationd’entreprise. A vrai dire, cette énorme masse bétonrévèle déjà le nouvel éventail de possibilités qui s’ouv-raient avec l’emploi du béton armé, dont les planchersrésistants allaient permettre la conception d’usines àétages pour ce secteur industriel, en particulier celuiqui se dédiait au travail de manipulation et de réglage.

Pour en terminer de ce bref passage en revue decertains des éléments les plus remarquables, nous pou-vons réfléchir sur la formule utilisée par les armuriersdans la zone du bas Deba. Comme on l’a vu, ce fut latradition et la concentration d’ouvriers dans ces com-munes, qui fut à l’origine de l’apparition des premièresfabriques dans la seconde moitié du XIXe siècle.Comme elles provenaient d’un système éclaté de fabri-cation, basé sur de petites unités, et qu’il s’agissait d’untravail de précision, les premiers exemples tel l’atelierprimitif des Orbea furent ceux de simples petits halls,aux petites dimensions, souvent bâtis à l’aide de maté-riaux et de techniques traditionnels.

Toutefois, la prolifération et le succès de ces armu-riers, surtout dans les premières décennies du XXe siè-

101

Page 102: Versión en PDF para imprimir

cle, donnera lieu à l’expansion des compagnies, et avecelles au besoin de nouveaux espaces et aux extensions.Dans cette seconde phase, les exemples les plus remar-quables vont se résoudre en termes rationalistes, pouraller rapidement vers le fonctionnalisme, à l’état nu etfréquemment impersonnel. La première contrainte àlaquelle ils on se heurtera sera le manque d’espaceslibres: la concentration urbaine, notamment à Eibar, estd’autant plus problématique que la production se con-centre dans le fond encaissé de la vallée fluviale.L’option choisie pour cette raison sera l’usine à étages,qui permet de rentabiliser l’investissement du terrainacquis en doublant, triplant et même quadruplant lacapacité par la simple superposition d’étages. De plus,elle compte un avantage, que le matériau manipulé estde faibles dimensions et de poids inférieur.

Les ateliers se développent de la sorte, à mesureque la ville grandit. Ils s’y intègrent parfaitement, secamouflant comme un immeuble à étages parmi d’au-tres, dont seul la compartimentation des vitres et lasdimensions de ses ouvertures –en général de plus gran-de taille, en série ou découpant la façade d’un côté àl’autre -, permettent de les distinguer. Les travées sontentourées de bandes. A l’intérieur on a recours auxplanchers en béton, et l’on dispose comme il se doitles creux d’escaliers, d’ascenseurs et de monte-charge,en parvenant à faire en sorte que l’usine se fonde sansdifficulté dans le tissu urbain. De façon parallèle, dansles espaces intermédiaires entre les communes, se cré-ent peu à peu d’autres entreprises. Celles-ci, qui seregroupent volontairement, sont le plus souvent liées àl’apparition de nouveaux secteurs d’emploi du matérielmétallique, comme les premières machines à coudre(ALFA, Singer) qui vont ouvrir la voie à l’avènement etau succès de l’industrie du petit électroménager.

De fait, la progressive amélioration du niveau devie au XXe siècle depuis les débuts des années soixan-

te, s’est accompagnée de l’apparition et la généralisa-tion de ce secteur des produits de transformation,pesant proportionnellement toujours plus et étant plusprésent dans le total du secteur métallurgique auGuipúzcoa. A travers lui on voit apparaître des ensem-bles manufacturiers compacts, a mi-chemin entre laformule du bas Deba et les grands complexes quedécrits ci-dessus. Son développement dans les décen-nies postérieures explique son implantation progressivedans de modernes zones industrielles, où les activitésmétallurgiques se fondent parfaitement au milieu desbranches industrielles les plus diverses, tout en voyantprimer la concentration des diverses entreprises dansdes séries de pavillons anonymes où l’on utilise lemétal accompagné de matières plastiques modernes.

Sans l’ombre d’un doute, l’histoire du développe-ment métallurgique s’est converti en l’une des clés sin-gulières pour connaître l’histoire du territoire guipuz-coan et en expliquer le présent. Sur son paysage il esttoujours loisible d’apprécier les empreintes de cetteévolution. Là où l’on avait auparavant une forge s’éta-blira plus tard la timide expression de sa révolutionindustrielle particulière –les premiers ateliers et hautsfourneaux -, pour laisser la place à l’entreprise qui vajouer un rôle décisif au début du siècle, se battant et setransformant dans les difficiles années charnières dusiècle pour atteindre son apogée dans les années 80,avant de céder à son tour devant l’irruption de la zoneindustrielle actuelle. Une synthèse de changements quivaut également pour bien des contrées du Guipúzcoaet qui explique, mieux qu’aucune autre, l’actuelle phy-sionomie de l’industrie métallurgique: variée, moderne,flexible et souple devant le marché, capitalisée et effi-cace. Son legs matériel, quoique avec de notablesabsences, narre également ce processus né au chaudde simples fours de pierre, alimenté au charbon debois et forgé dans la sueur et “à la force des bras”.

102

LÉGENDES DE PHOTOS

1. Coulées de fonderie. GSB Acero,Bergara.2. Vue en élévation et en coupe dusoufflet de table reconstruit à la forgede Agorregi, Aia. De l’ouvrage: Trata-do de Metalurgia.3. Plan de la Real Fabrica de Anclasde Fagollaga (Hernani). Installationsexécutées conformément aux plansde José Lizardi.4. GSB Acero, Legazpi, forge de grostonnage.5. Remorqueur de haute mer pour lamer du Nord des chantiers Balenzia-ga de Zumaia.6. Vue générale de la forge Urdani-bia, Irún.7. Armature. Marquisat de Falces.8. Au XVIIIe certaines forges du Gi-puzkoa axèrent leur activité sur leforgeage des ancres destinées à l’ap-

provisionnement des arsenaux ro-yaux.9. Minerai de fer. Détail de veine deminerai du site d’Aizpea (Zerain).10. Fusil, XIXe siècle, Musée d’Armesd’Eibar.11. Houes dans l’usine Patricio Eche-verria de Legazpi.12. Forge d’Agorregi. Vue en coupedu bassin inférieur de retenue.13. Foyer de la forge Mirandaola, Le-gazpi.14. La forêt autochtone a été sourcede matière première pour la carboni-sation.15. Dans nos montagnes, on trouveencore de nombreux restes de tas descories qui signalent l’existence d’an-ciennes forges de montagne. Scoriesde la haizeola Salobieta, Legazpi.16. Le charriage de charbon fut unetâche primordiale dans l’élaborationdu fer artisanal.

17. Vue en plan de la forge d’Ago-rregi (Aia) Façade Est.18. Scories. Forge Zaralain. Legazpi.19. Restes d’un barrage en bois, factu-re habituelle des premiers bassins deretenue. Forge Goizarin, Artikutza.20. Four haizeola, ou forge de mon-tagne, selon Manuel de Laborde, deson Livre Ferrerías en Legazpi.21. Minerai de fer.22. Détail de veine de minerai dusite d’Aizpea (Zerain).23. Roue hydraulique verticale dumarteau de la forge de Agorregi (Aia)24. Vue de Segura, centre du fer,avec le Txindoki à l’arrière-plan25. Reconstitution des travaux d’affi-nage et de dégrossissage du fer dansla forge de Mirandaola (Legazpi).26. Entrée de mine à Arditurri, Oiart-zun.27. Roues hydrauliques d’après Villa-real de Berriz (1730, Livre second du

Page 103: Versión en PDF para imprimir

Tratado de Metalurgia de las Comi-siones [Segundas] de la Real Socie-dad Bascongada de Amigos del País).28. Preuve patente de la grande im-portance prise par l’activité de laforge sur le territoire. Nombreuxsont les barrages, comme celui de laforge Barrenola Behekoa à Azpeitia,qui en jalonnent les rivières.29. Galerie de mine à Zerain.30. Restes d’installations du sited’Arditurri à Oiartzun.31. Les veines de minerai de fer auGipuzkoa se présentent de manièreplus abondante sous forme de car-bonates.32. Pic et houe, illustrations de l’ou-vrage De Re Metallica, GeorgiusAgricola 1556.33. Scorie de fer de haizeola, à Le-gazpi.34. Plan de la Real Fábrica de An-clas de Fagollaga (Hernani). Insta-llations exécutées conformémentaux plans de José Lizardi.35. Projet de recherche expérimenta-le développé par Arkeolan et la Dé-putation forale de Gipuzkoa à la For-ge de Agorregi sur le mode d’obten-tion du fer, selon le procédé des for-ges qui perdura jusqu’au XIXe siècle.36. Essai scientifique du projet derecherche.37. Forge de Mirandaola.38. Reconstitution traditionnelle àl’intérieur de la Forge de Mirandao-la (Legazpi) pour la diffusion du pa-trimoine métallurgique.39. Agoa et minerai de l’essai scien-tifique entrepris à Agorregi.40. Tunnel de la forge Makubar.Urrestilla.41. Une bonne part de la produc-tion manufacturière des forges étaitdestinée à des outils aussi indispen-sables que les clous.42. Vues en élévation de la forge deAgorregi, reconstruite par la Dépu-tation forale de Gipuzkoa dans leParc naturel de Pagoeta (Aia). Vueen coupe de la tour et de la halle.43. Forge d’Agorregi. Vue en coupedu bassin inférieur de retenue.44. Image frappante de l’infrastruc-ture hydraulique de la Forge d’Ago-rregi, exemple d’un élément avecdouble bassin, ouvrage construitsous la direction de Francisco deIbero (1754).45. Forge d’Agorregi46. Reconstitution du miracle de lacroix de Mirandaola, survenu le 3mai 1580.47. Barrage-poids à Arditurri, Oiar-tzun.

48. Les pénibles conditions de travaildans la forge obligeaient les ouvriersà porter de longues tuniques dites“ouvrières” pour se protéger de lachaleur et des étincelles et se couvrirla tête de vastes chapeaux.49. Vue générale de la forge Urda-rribia, Irún.50. Demeure seigneuriale d’Igartza,à Beasain, un important domainepropriétaire de la forge et du moulindes environs immédiats.51. Forge d’Olaberria, Legazpi, in-térieur du tunnel hydraulique.52. Zumaia. Les embouchures descours d’eau furent le véhicule d’é-change dans le flux de marchandi-ses à l’origine du travail et de l’ex-portation du fer.53. Maison-tour d’Egurbiola, Azkoitia.54. Une bonne part du minerai gui-puzcoan était charrié par la voie flu-viale55. La rivière s’est muée en facteurindispensable de production de fer:source d’énergie pour les installa-tions, elle était aussi étroitement liéeà la communication et au transport.56. Maison de négoce de Bedua,sur la rivière Urola: maquette de re-constitution des installations auXVIIe siècle.57. Etat actuel de la maison de né-goce de Bedua, à Zestoa.58. Le minerai se déchargeait sur laberge.59. Les chariots remontaient la va-llée et touchaient les forges de l’in-térieur.60. Processus d’affinage de fer douxselon l’Encyclopédie.61. Le Marquis de Peñaflorida, ins-pirateur de la Real Sociedad Bas-congada, qui afficha un intérêt par-ticulier pour l’industrie traditionne-lle du fer et sa reconversion.62. Marteau de forge de la Forge deMirandaola.63. Vue en élévation et en coupe dusoufflet de table reconstruit à la for-ge de Agorregi, Aia. De l’ouvrage:Tratado de Metalurgia.64. Piège à loups.65. Vue en élévation du Palais deLili (Zestoa).66. Coin pour couper des troncs.67. Hache.68. Colonie ouvrière de la FanderíaIraeta à Zestoa (1774).69. Ouvriers dans un atelier d’ancres.70. Les ancres présentent des for-mes diverses. Les ancres à 3 ou 4bras reçoivent le nom de hérissons.71. Les contrats avec la Couronne,notamment d’approvisionnement

de la Flotte de guerre en ancres etgrappins, assuraient par intermitten-ce la pérennité d’une méthode ap-pelée à disparaître, dans la mesureoù les innovations techniques d’au-tres latitudes mettaient progressive-ment les produits de forge hors jeudu marché compétitif.72. Au XVIIIe certaines forges du Gi-puzkoa axèrent leur activité sur le for-geage des ancres destinées à l’appro-visionnement des arsenaux royaux.73. Le travail des forgerons parvint àde hauts niveaux de spécialisation,avec une foule de produits manu-facturés qui couvraient les plus di-verses demandes: armes, armures,couteaux, clous, charnières, serru-rerie… Sur l’illustration, un basquedu XVIe portant lance et casque(gravure de G. Usnaglio 1566).74. Lance, XVe s.75. Platine-pistolet du XVIe siècle,Musée d’Armes d’Eibar.76. Cliquet d’arbalète du XVe siècle.77. Casque des débuts du XVIIe siècle.78. Porte de forge, XVIe siècle.79. Armature. Marquisat de Falces.80. Fusil, XIXe siècle, Musée d’Ar-mes d’Eibar.81. Fusil à pompe du XIXe siècle,utilisé dans les guerres carlistes.82. La spécialisation armurière a étél’un des signes d’identité du territoi-re, notamment elle a marqué le pas-sé et l’évolution du bassin du Deba.83. Pistolet à pierre, XVIIIe siècle.84. Forges et maréchaux-ferrants pour-voyaient aux besoins quotidiens: bê-ches, houes, socs, pelles, pics, pioches,faux, poêles, chaudrons, fers à che-vaux… sortaient de leurs ateliers pourfournir le marché local et d’outre-mer.85. Hache de boucher.86. Outil pour la taille de pierre decarrière.87. Houe.88. Ciseaux pour tondre les moutons.89. Lauortza, sorte de charrue pourtravailler la terre.89. Bêches.91. Vue en coupe de haut fourneau92. Four de calcination de mineraid’Irusta, hameau de Meaka.93. Houes dans l’usine Patricio Eche-verria de Legazpi.94.Txondorra de charbonniers à Oiar-tzun, à l’arrière-plan Peñas de Aia.95. Hêtres écimés, traces de l’ex-ploitation intensive des forêts pourl’obtention de charbon végétal.96. Coulées de fonderie. GSB Ace-ro, Bergara.97. L’activité traditionnelle de car-bonisation fut progressivement relé-

103

Page 104: Versión en PDF para imprimir

guée jusqu’à disparaître de l’indus-trie sidérurgique lorsque s’appliquala technique du haut fourneau, le-quel obtenait un rendement supé-rieur à partir de charbon minéral.98. Marque de fabricant sur un tourparallèle de 1920-1930.99. La Cerrajera Guipuzcoana estl’une des fabriques originaires ayantdonné lieu en 1906 à la Unión Ce-rrajera, entreprise globale emblé-matique du secteur.100. L’armurerie a continué d’êtrel’un des principaux piliers de l’in-dustrie métallurgique au Gipuzkoatout au long des XIXe et XXe siècles.Etui avec pistolet de duel du XIXe s.101. Clous forgés.102. Coulée de lingotins, Altos Ho-nos de Bergara.103. Outils de forge.104. Marques de fabricants d’ar-mes, Eibar.105. Travail de forge chez PatricioEcheverría (Legazpi).106. Amas de minerai sur le quai dechargement de Mollarri (Zarautz).107. Revolver damasquiné portantdes incrustations d’or. Eibar.108. Fours de calcination de mine-rai à Aizpea (Zerain).109. Aciérie, coulage de lingot.110. Vestiges de la plate-forme decharge du quai de chargement deMollarri (Zarautz).111. Marques de fabricants d’armesd’Eibar.112. Perforation et calibrage de ca-nons. Víctor Sarasqueta. Eibar.113. Bicyclette GAC.114. Atelier de bicyclettes à Eibar.115. Pistolet Llama, Eibar.116. Machine à coudre Alfa.117. Musée de machine-outil à El-goibar.118. Halle de laminage de tôle del’usine de UCEM à Bergara.119. Forge manuelle, GSB Acero,Legazpi.120. GSB Acero, Legazpi, forge degros tonnage.121. Fonderie, forge, manufactureet ajustage mécanique sont des réa-lités omniprésentes dans l’industriedu fer du Gipuzkoa.122. Altos Hornos de Bergara, fourélectrique.123. Construcción y Auxiliar de Fe-rrocarriles, CAF, à Beasain.124. Altos Hornos de Bergara.125. GSB, forge de grand tonnage.126. Altos Hornos de Bergara, fontede lingotin.127. Forgeage d’outils, truelles demaçon.

128. Patricio Echaverría à Legazpivoit le jour avec une claire vocationd’entreprise intégrale en 1908 et as-sume l’ensemble du processus defabrication de ses outils, de la ma-tière première à l’expédition.129. Forgeage de pioche.130. Affiche publicitaire de produitsde l’usine Patricio Echeverría.131. Atelier de forge.132. Produit forgé.133. Coulée de fonderie.134. Le travail de forge d’outilsagraires constitue l’une des grandeslignes de production de l’entreprisePatricio Echeverría. Faux.135. Ligne de production à la CAF.136. L’usine de la CAF de Beasain,moderne et de conception avancée,dont la présence se fait fortementsentir non seulement dans la com-mune mais dans toute la région.137. Roues à la sortie de la forge.138. Atelier de roues.139. Usinage de roues.140. Recuit de fonte préaffinée pourroues.141. Processus de fabrication desroues monoblock à la CAF (Beasain).142. Manufacture UCEM (Arrasate-Mondragon). Bouteilles de butane.143.Vis et boulons de chemin de fer.144. Cylindres pour serrures.145. Produit de serrurerie.146. CAF de Beasain, halls de mon-tage.147. Usine Patricio Echaverría, Le-gazpi.148. Installations de la Unión Ce-rrajera, Bergara.149. Unión Cerrajera.150. GSB Acero, Legazpi.151. GSB Acero, Legazpi.152. Tire-bouchons.153. Bus classe Centruy de la firmeIrizar, Ormaiztegi.154. Remorqueur de haute merpour la mer du Nord des chantiersBalenciaga de Zumaia.155. Lave-linge Fagor.156. Machine-outil. Machine recti-fieuse de turbines pour l’industrieaéronautique. Danobat. Elgoibar.157. Sculpture d’Eduardo Chillida àl’espace d’exposition Chillida Leku,Hernani.158. CAF de Beasain, ligne de fini-tion des wagons pour le métro deWashington.159. Foyer de forge, Agorregi. Essaiscientifique entrepris par Arkeolan etla Députation forale de Gipuzkoasur les conditions d’obtention du fer,qui furent utilisées jusqu’au XIXe siè-cle dans les forges du Gipuzkoa.

ICONOGRAPHIEPROVENANCE DES ILLUSTRATIONS:CAF: 135.De Re Metallica, Georgius Agrico-la: 32, 55, 58, 59.Eibarko Udala: 104, 111, 112, 113,114, 116.Ferrerías en Legazpi, Caja AhorrosProvincial de Gipuzkoa, 1980. Se-gún Manuel Laborde: 20.Gipuzkoako Foru Aldundia: 12, 17,42, 43, 65.Otero, Xabi: 5, 7, 8, 10, 16, 54, 60,64, 66, 67, 69, 70, 71, 72, 73, 74,75, 76, 77, 78, 79, 80, 81, 82, 83,84, 85, 86, 87, 88, 89, 90, 91, 100,107, 152, 153, 154, 155, 156, 157,158.Tratado de Metalurgia, GipuzkoakoForu Aldundia, 2000. Mercedes Ur-teaga: 2, 63.Villarreal de Berriz: 27.Yaniz, Santi: 1, 3, 4, 6, 9, 11, 13, 14,15, 18, 19, 21, 22, 23, 24, 25, 26,28, 29, 30, 31, 33, 34, 35, 36, 37,38, 39, 40, 41, 44, 45, 46, 47, 48,49, 50, 51, 52, 53, 56, 57, 62, 68,92, 93, 94, 95, 96, 97, 98, 99, 101,102, 103, 105, 106, 108, 109, 110,117, 118, 119, 120, 121, 122, 123,124, 125, 126, 127, 128, 129, 131,132, 133, 134, 136, 137, 138, 139,140, 141, 142, 143, 144, 145, 146,147, 148, 149, 150, 151, 159.

PROVENANCE DES OBJETSPHOTOGRAPHIÉS:Aranzadi Zientzi Elkartea: 74, 76.Astilleros Balenziaga, Zumaia: 155.Chillida Leku, Hernani: 158.Eibarko Udala: 75, 80, 81, 83, 100,107, 115.

Erreminta Makinaren Museoa, El-goibar: 98, 99, 101, 103, 117.Gipuzkoako Foru Aldundia: 12, 17,42, 43, 61, 64, 65, 66, 67, 84, 85,86, 87, 88, 89, (Descriptions desArts et Métiers, faites ou approu-veès par messieurs de l’AcadèmieRoyale des Sciences: 8, 16, 60, 69.70, 71, 72, 82), (Voyages Metallur-giques, M.G. Jars, de l’AcadèmieRoyale des Sciences: 91).Leizaola, Fermín: 73.San Telmo Museoa: 77, 78, 79.

104

Page 105: Versión en PDF para imprimir

I. THE TRADITIONAL IRONINDUSTRY

1. THE MOUNTAIN FORGES

The early installations used to transform iron orein the Basque Country during the Middle Ages wereknown as haizeolak or agorrolak in Basque or ferreríasin Spanish. They are also frequently referred to as“mountain forges”, because they were normally loca-ted in the hills, where there was a ready supply of theindispensable raw materials, charcoal and iron ore.

There has been little research into these earlyBasque ironworks, although the existence of large slagheaps in the hills and outlying areas has long beenknown of. These are commonly called zepadis, andare attributed to the iron-working processes. Garibay,and more recently Isasti, have suggested that they maymark the remains of works predating the water-powe-red smithies: “At some point there were smithies in themountains of Gipuzkoa, where they worked the ironwith their hands and not with water-driven devices”.

We have little clear and reliable information,however, on what exactly these smithies were like. Asother authors have pointed out (IBARRA, 1989), theiressential components were very similar—simple fireswith hand-powered bellows—but the characterisationvaries; ranging from furnaces of very varied size andappearance to simple covered pits in the ground.There has been little or no archaeological analysis ofthese sites of the kind carried out in the zepadis ofOiola (Trapagaran, Bizkaia), which has given us inte-resting guidelines for interpreting the furnaces, the sys-tem of work and the metals obtained.

In any case, the little information we do haveappears to confirm a low degree of technical advance,furnaces of very different layouts and sizes—whichmay be due to the fact that the studies cover opera-tions spanning eight or nine centuries—poor quality ofthe product obtained—necessitating laborious forgingwork—and limited productivity.

Despite the restricted profitability of the system inmodern terms, these installations continued to producea significant output and the system was still widely used

even during the gradual spread of new water-poweredmechanisms for iron dressing and manufacture.

2. WATER-POWERED FORGES

Emergence and spread of water-powered forges

The introduction of water to power iron workingand processing operations between the end of theMiddle Ages and the beginning of the Modern Eramarked the first great technical revolution in theindustry. Initially, a vertical water-wheel, coupled upto a shaft, was used to drive the hammer used for bea-ting out impurities and refining the ore.

The technique was most probably imported, alt-hough we do not know precisely how it was introdu-ced. The hydraulic system was developed in WesternEurope between the eleventh and twelfth centuries—ithad already been tried out in grain mills—for a varietyof processes (for milling, lime, batt, sugar cane, etc.),and the technology appears to have been dissemina-ted by religious orders and through monasteries. It wasprobably introduced into Gipuzkoa thanks to the pro-vince’s relations with the Kingdom of Navarre, homeof Franks and monks, along the Way of Santiago (DIEZDE SALAZAR, 1983).

Although some writers consider that the privilegegranted by King Sancho IV to the town of Segura in1290 indicates that water-driven forges already exis-ted, the clearest and most reliable reference datesfrom 1335, when the bylaws for the town state“...since both here and in Necaburu and Legazpia andin other places, we have hammer smithies and othersusing water hammers and manpower...”. Some yearsearlier, King Alphonsus XI, signed the Forge Liberties(1328), a special set of laws for the forges of Oiartzunand surrounding areas. The document clearly provesthat such forges existed and had probably been therefor some time previously, stating: “...these smiths, tomake houses and forges and mills or wheels [...] makeuse [...] of the lands and the waters [...] as they usedto do in the time of the kings before us”.

Between the end of the thirteenth century and thebeginning of the fourteenth, therefore, the new system

105

THE IRON INDUSTRY

Page 106: Versión en PDF para imprimir

was successfully introduced in two ends of the provin-ce where there were good seams of iron ore: on theone hand Zerain, Zegama and Mutiloa, and on theother Arditurri and Peñas de Aia. These areas also laynear the clearest inroads of Navarrese influence; theSan Adrián pass and the Bidasoa valley, respectively.

We may safely assume that the use of water spre-ad from these regions to other valleys in the province,gradually displacing the old system, although—asGaribay mentions—some outlying areas (Zerain,Zegama) and certain processes (Mondragón steel),held out against change, continuing to use “arm-power”. The abandonment of the agorrolak appears tohave been progressive and the move to riverbanks aslow and gradual process, which was not to concludeuntil around the sixteenth century. These new condi-tions and the application of new experience and tech-nical knowledge required complex and costly cons-tructions, which not all individual smiths could afford.Indeed, the emergence of these installations seems tohave depended on the interest shown from the manorhouses, local councils and individuals who had madetheir money in trade; in other words from the socialgroups that could afford the initial outlay needed forthese constructions.

Constituent elements of the water-driven forge

Essentially a forge contains a dam or weir, to cap-ture the water; a channel or millrace, to channel it, amillpond, a water tunnel—where the wheels are loca-ted—and the iron workshop itself. In addition to thisbasic set-up, there were other elements such as thefurnace or area for preliminary roasting and calciningof the ore, the platform and perhaps small shedswhere the ore was stored and cut up, etc.

The internal layout of the forge was quite distinc-tive. The hammer and hearth stood opposite eachother. The hearth, an open furnace, which generallyhad no draught of any kind, was fitted into the ham-mer-wall. This construction divided the workshop intotwo spaces and acted as a fire wall, preventing the firefrom spreading to the bellows which were located onthe other side from the furnace. The charcoal and ironstores were linked to the workshop by two or threeholes. In many cases the stores were loaded throughhatches or simple apertures at a height, which tookadvantage of a natural slope, or along gangways.

Work in a water-driven forge

A number of studies have been conducted intothe working process of these forges, and there are alsoaccounts from historians and travellers from the sixte-enth to the eighteenth century, setting out the basicpractises and tasks involved in obtaining pig iron fromthe ore. A comparison of these accounts shows littlechange in the procedure during the development,high-point and decline of the forges.

The basic raw materials were charcoal and iron

ore. The charcoal was easy to get hold of in the hillsand mountains, and was supplied by specialized wor-kers, the “carboneros” whose main customers werethe forges. Various types of iron ore were available,but in all cases it contained a high carbonate content.As a result, and probably more so than in Bizkaia(where there were more red and bell hematites) theore had to toasted or calcinated first. This operationwas carried out directly in ovens or bucket furnaces,like limekilns, remains of which can still be seen atthe Olaberria forge in Oiartzun. This combustion pro-cess not only improved the quality of the ore, but alsomade it easier to further cut up the ore and thus redu-ce the mass to be used in the smelting process.

The inner furnace of the forge was charged withalternate layers of charcoal and shredded ore, whichwas then set alight, and the fire was kindled with airfrom the bellows. When the mass of iron began toturn to a paste, it was stirred and any impurities andslag were drawn off through a hole. The mass wasthen removed using long rods and placed under thehammer, where it was beaten on the anvil to compactthe particles of iron and charcoal and scatter andextract any remaining impurities.

The result was the raw iron known as “tocho”,which was used to make semi-manufactured elementssuch as ingots, hoops, billets, etc. These were thenworked into shape by the blacksmith.

In recent years, practical experiments have beenconducted to recreate the work in these forges. In theBasque Country, the research carried out by theArkeolan group has been particularly important, andhas yielded interesting results at the reconstructedAgorregi forge in Aia.

The first great division of the industry appears tohave developed as a result of specialisation: some for-ges devoted themselves to the work describedabove—working the ore to obtain metal—and wereknown as the Greater Forges [Ferrerías Mayores], asopposed to the Lesser Forges [Ferrerías Menores],which used the iron produced by the Greater Forges tomake tools such as nails, hoes, ploughshares, spades,and so on.

An important feature of these forges was that theywere operated on a seasonal basis. Because they usedwater-power, they were dependent on rainfall and theamount of water in the rivers. They generally workedfrom October to June, with some variations dependingon the autumn and spring rainfall. During the unpro-ductive months of summer, repairs were carried outon weirs, waterworks, buildings and machinery, anddeals were struck to build up a store of raw materialsor the winter months.

Occupations and operators.- Different writers givedifferent accounts of the numbers of workers emplo-yed at each forge, ranging from just five or six toexceptional numbers of thirty or even a hundred. Oneexplanation for this striking variation may be that whe-reas some writers only counted those working directlyin the smelting and forging operations, others includedindirectly employed workers. There was considerable

106

Page 107: Versión en PDF para imprimir

labour specialisation in the forges: as well as the iron-workers themselves, other tradesmen were requiredfor procuring the raw material (charcoal-makers,miners, cart-drivers); for manufacturing (armourers,cutlers, boilermakers, horse-shoers, etc.) and for mar-keting the products (journeymen, bookkeepers, tra-ders, people involved in transport over land and sea,etc.).

In general terms the basic work of the forge invol-ved three separate jobs, each performed by a differentperson: the manager and mill operator, the person incharge of smelting (two men generally worked inshifts) and the assistant or apprentice, who helped outand was gradually trained in to the job. Consequently,although the basic number of operators required mightbe only four or five, any number of additional workersmight be employed depending on the specific forgeand its capacity; for example, whether it combined thework of the greater and lesser forges.

Because of the seasonal nature of the work, itmust initially have been common for one individual toperform various jobs. However, as the work becamemore specialised and the productivity of the forgesincreased, this practise gradually disappeared. A regu-lar passive rental system for the premises—which thewealthier nobility had inherited from the early days ofthe industry—was gradually developed. Through theadministrators and, later, by contract with individuals,whole iron-working enterprises were to be built up,associated with a master mill operator, who ran theworks, and whose business might take in two or eventhree different forges.

3. IRON-WORKING HERITAGE

Remains of many water-driven forges can still befound scattered throughout Gipuzkoa, although factorssuch as early introduction of the process (as is thecase in Goiherri); local river conditions (as in thevalley of the Urola) and ease of provisioning or proxi-mity of raw materials (mines and hills) make themmore numerous in some locations than others. As wellas these early conditioning factors, however, there areother factors which explain the current distribution ofthe old forges. The re-use of the site by other indus-tries—such as the paper mills which took the place ofthe forges of Ibarra and Andoain—caused the disappe-arance of the original works and the emergence ofnew industrial processes.

During the first half of the seventeenth century,López de Isasti tallied 118 operating forges—80 ‘grea-ter’ and 38 ‘lesser’. By the mid eighteenth century thenumber had fallen to 58 while one hundred yearslater, only four survived. Their resistance to changewas the main cause of their decline and progressiveclosure. Competition from blast furnaces—a well-esta-blished technology in Central Europe and GreatBritain—and the introduction of Swedish steel ontothe market, highlighted the non-competitiveness of theold Cantabrian ferrerías.

Inevitably, after they were abandoned, the worksfell into disrepair and eventually disappeared, butthere are still many traces of this important activity tobe found throughout the province. Indeed, an inven-tory drawn up during the 1990s by the BasqueGovernment, indicated 62 sites with significantremains of forges in Gipuzkoa, as compared to 60 inBizkaia and just 9 in Alava, though most of the buil-dings are now in ruins.

An exceptional case is the Agorregi iron and grainmill complex in Aia, where thanks to rebuilding workfunded by the Provincial Government, we can nowsee first-hand one of the most striking examples ofhydraulic engineering placed at the service of traditio-nal industry in the country. Although there is docu-mentary evidence of activity here in the sixteenth cen-tury, the present complex dates from 1754 when itsowner, Joaquín de Lardizabal, commissioned newplans from Francisco de Ibero. This Gipuzkoan engine-er designed an ingenious arrangement to make maxi-mum use of the water resources, creating five differentcatchments from nearby water courses to feed the dif-ferent channels in the forge. The terraced silhouette ofAgorregi, with its two millponds, one above the other,shows the basic outline of hw the water was used: thefirst pond drove the wheel of the bellows, and thewater was then recovered in the second pool to movethe hammer and additionally, to drive the adjoininggrain mill. Below it stood a second grain mill, wherethe left-over water from the iron-working and millingoperations was again collected and re-used, beforebeing returned to the stream.

Although other examples of stepped mill-pondscan be found in Bizkaia, and there are also numerousexamples of ironworks with associated grain-mills,Agorregi has the additional distinction of having anillustrious designer—a member of the Ibero family,skilled enlightened technicians—as well as beingsituated against a backdrop of rare natural beauty. Italso, of course, has the advantage that its mechanicalparts have been lovingly restored and rebuilt.

In mentioning recent work on the iron-workingheritage of Gipuzkoa, we should not forget the upperbasin of the Urola river, where Patricio Echeverría’swork on the ruins of Mirandaola in the 1950s hasencouraged a growing interest in the history and fateof this heritage, channelled today in the activities ofthe Lenbur Foundation, which is working to restorethis legacy (in Olazarra, Elorregi, Brinkola, Olaberri,and other sites) and disseminate information on thesubject. Indeed, the Urola basin contains a rarewealth of remains, with no fewer than 26 iron-wor-king sites, nine of which are in the municipal area ofAzpeitia, and particularly in the Urrestilla district. Alsoworthy of mention is the workshop of AltzolarasGoikoa (Zestoa), linked to the manor house of thesame name, with its well-preserved elevations,remains of one of the shafts in the tunnel and thestructure of the guzuraska.

Another interesting example is the OlaberriaForge, in Oiartzun, where “greater” and “lesser” for-

107

Page 108: Versión en PDF para imprimir

ging activities were carried out on either side of thetunnel. Research here has revealed the existence of anaize-arka or pipe to provide air. The site is almost uni-que in containing the remains of a calcining kiln.

In the Deba area, many of the old works havedisappeared, due to the intense industrialisation ofrecent times, and the resulting use of the old sites fornew purposes. The result is a misleading impressionthat little iron-working was carried out in the area, butin fact it contained one of the most intensive metal-working industries in the province. Amongst the onlytraces left today are Olazar in Eskoriatza—where theimpressive vaulted water tunnel with its internal pipewas reused, first for a sawmill and later by a hydropower station—and Aurtenola in Mendaro, next to thetower house of the same name.

These are not the only cases were water tunnelsreveal the original function of sites that are otherwiseunrecognisable as forges. Other examples includeYarza or Igartza in Beasain, Sarikola in Orio,Arantzate and Urdanibia in Irun, Ameraun inBerastegi, Arrabiola in Segura and many others, alt-hough the state of conservation varies from case tocase.

4. THE IRON RENTERIAS

The increasing importance of iron mining andmetal-working throughout the Basque Country afterthe end of the Middle Ages explains the creation andgeographical distribution of the rent-houses (renteríasor casas-lonja). These were sites were the material wasstored and sold and where crown taxes were paid.Facilities and instruments were provided for loading,unloading, weighing and storing both the raw mineraland the processed and semi-processed iron.

Because of the function of these buildings—totake payment of duties on the iron—they were distri-buted throughout Gipuzkoa, at sea and river portsfrom Hondarribia and Errenteria in the east, to Alzolain Elgoibar in the west, by way of Donostia-SanSebastian, Hernani, Arrazubia in Aia and Bedua inZestoa, as well as at important mining and marketingsites from inland areas to the sea.

One of the renterías about which we have mostinformation is Bedua. The local nobility had enjoyedthe rights to charge the crown duties on iron tradingand mining since the Middle Ages. Bedua was a loa-ding point for the Urola estuary, from where the ironwas transported along the paths leading up the valleyto forges and inland towns. On the simple quayside,the ore imported from Bizkaia was unloaded and theproducts of local ironworks were stored. Although thesite has changed over the years, the large administra-tor’s house built by the owners in the late seventeenthcentury still stands. The building—cubic in shape—isin the classical style. The loggia or triple upper arcadefaces out onto the open area where the raw andmanufactured iron entering and leaving the river portwas tallied.

5. RENOVATION ATTEMPTS

With the increasing technological obsolescenceof the forges and the crisis in the industry in the lateeighteenth century, some owners tried to improve theproduction process at their works by introducing adevice for rolling, drawing and thinning the iron andother metals using water-powered cylinders, or fande-rías.

Around the same time, the Real SociedadBascongada de Amigos del País (Royal Basque Societyof Friends of the Country) was looking for new solu-tions for the traditional iron industry, which represen-ted an important source of wealth in the province. Ingeneral, though, their studies, reports and projectswere not encouraging and the Society did not obtainthe social and economic backing it would have liked.However accurate their diagnosis that the industry hadfallen behind in technological terms, the correctivemeasures the proposed—such as the creation of anassociation of ironmongers “to enhance the conditionand working of the iron”, and the promotion of newfactories on the Swedish model—met with the opposi-tion of ironmongers and traditional operators. TheSociety’s own initiatives, such as steel-working experi-ments of Aramburu in Arrasate-Mondragón andZavalo in Bergara, a button factory (also in Bergara)and an attempt to create a tin and wire factory, failedabjectly without the direct support of enthusiasticcollaborators.

And because complete technical innovationswere not introduced, as a result of the mistrust of theindustry and the resistance to abandon old systems,competition from foreign imports continued to be a—sometimes insurmountable—stumbling-block.Protectionist measures were passed in the last third ofthe eighteenth century, intended to relieve the impactof foreign products on the local ironmonger’s traditio-nal markets (the Iberian peninsula and Spain’s overse-as possessions), but they came too late; as the mem-bers of the Sociedad themselves had remarked in1768 “a quintal [a hundred pounds] of small hardwarethat they bring us is equivalent to fifty-one quintalsthat we mine and our extraction is left in naught”.There were various reasons for this lack of competiti-veness: the high unit cost of the product—in iron andcharcoal—and low productivity, accentuated by theseasonal nature of the work. As a result, the buildingof new factories was complicated, while encouragingof the use of local coal—whose poor quality made itscarcely profitable—was even more difficult, despitethe fact that the Society drew up exploitation pro-grammes and economic incentives for raw materials,which did not receive adequate backing.

As a result, the introduction of the fanderías mar-ked no more than the first and most important step inthe reorientation of the industry towards systemswhich were better suited to the new times. The first,not only in the Basque Country but in all of Spain,was the Rentería Fandería, built in 1771 by theMarquis of Iranda in the existing forge of Gabiriola or

108

Page 109: Versión en PDF para imprimir

Renteriola. He installed innovative machinery whichmechanically cut up the iron—which had first beenheated in coal-burning reverbatory furnaces—andthen used a series of cylinders to draw, widen or thinit as required. This considerably reduced the workinvolved in forging and processing and meant that theoutput no longer depended only on the skills andcapacity of the operators. The factory mainly producediron fittings, nails, rods and hoops

Introduction of this new technology might havehad an important impact had the War of theConvention and the resulting damage suffered by theFandería not prevented it spreading to other areas.After the war, the works were used to prepare indus-trial flour, using the new Austro-Hungarian system.

The second mill of this kind the Iraeta Fandería inZestoa, was founded by the Duke of Granada de Ega,and built on the site of the Iraeta Forge in or around1774. It manufactured iron flasks for transporting mer-cury from mines in Latin America, and according toMadoz’s account, by the mid nineteenth century, itwas employing fifty operators.

To house this large number of workers, a“colony” or residential district was built, the first of itskind in Gipuzkoa. The fourteen houses lining eitherside of a single street, presided over by the distinguis-hed administrator’s house and the chapel, were to actas a model for industrial housing developments in theprovince. The houses were built in terraces, with theground floor used for agricultural purposes (stables)and the dwelling area on the first floor. Workers rentedthese dwellings out under a contract which also gavethem individual plots of cultivable land in the adjoi-ning meadowlands, where they could grow someadditional food.

In 1844 the Iraeta Fandería was radically alteredwhen its contract to supply the state was suspended. Itwas re-founded as José Arambarri y Cía, and the pro-duct range was extended to include tin plate, in imita-tion of the processes used in England, Belgium andFrance. In 1855 it became the Vera-Iraeta IronFactory, and its activities were extended to includemining in Vera de Bidasoa. The works were later usedfor the first natural cement plants in the Lower Urolaarea.

The third and final project was the OñatiFandería, which was also housed in an existingforge—the Zubillaga forge. This was the property ofCount of Oñate, and run by the Gomendio family.Created shortly after the War of the Convention, thefactory suffered in successive conflicts (the PeninsularWars and the First War of Spanish Succession), but didnot lower its sights for the future. Like the other exam-ples, production at the plant changed over the yearsuntil the contemporary metal industry was developedin the area.

Another interesting case is the Anchor Factory inHernani. In 1750, thanks to the intervention of theMarquis of La Ensenada, the forges of Fagollaga,Pikoaga and Ereñotzu won a contract to supplyanchors for the Spanish Royal Navy. The only invest-

ment required was in making slight alterations to thetraditional workshops and providing a place for deli-veries and checking entries; no renovation of techni-ques or equipment was needed. The various setbackssuffered by the Spanish crown, however, brought andend to many of its private contracts, including the pro-visioning of anchors, and by the mid-nineteenth cen-tury the forges had been closed.

6. ARTISAN IRON WORKING AND THEGUILD ORGANISATIONS

Gipuzkoa’s important metallurgical industryundoubtedly lay behind the genesis of a large numberof specialist trades, involving processing and manufac-ture of pieces in iron or iron alloy, which were one ofthe foundations of the province’s subsequent develop-ment. Any treatise on iron-working in Gipuzkoa mustinclude its important arms industry which manufactu-red “defensive and offensive weapons”. The abundan-ce and quality of the raw material—obtained in theprovince itself—and local skill and experience inhandling it, were to lead to the progressive develop-ment of the industry and its fame throughout Spain.The proliferation of workshops and craftsmen earnedthe area the first large crown contracts, and one resultwas the emergence of the Reales Fábricas de Armas,or Royal Arms Commissioners.

Gipuzkoan workshops and guilds and especiallythose in the lower Deba valley received the first royalcontracts in the fifteenth century. The growing demandfrom the Spanish crown, keen to maintain and defendits great European and overseas empire, required regu-lated organisation of its contract system, and the resultwas the establishment of the Royal Commissioners’Offices. These were not specific places or buildings,but rather a hierarchical and specialised guild organi-sation developed between the sixteenth and eighte-enth centuries.

There were already historical precedents in themanufacture of conventional “bladed” weapons,which overlapped with the manufacture of firearms.Pikes, shields, lances, breastplates, helmets, salletsand other pieces of armour were manufacturedthroughout the province at small forges, alongsideswords, cutlery, scissors, etc. The important role pla-yed by the Deba valley in this activity was only par-tially overshadowed by the Royal WeaponsCommissioners of Tolosa, created in 1616, followingclosure of the one in Eugi (Navarra), which concentra-ted the work of a large number of craftsmen from thesurrounding area, who thus gained a fixed contractwith the state for their products. The Deba area nonet-heless maintained an effective presence in the field oftraditional weapons, and continued to make morrionhelmets, light armour, studs, bayonets, pikes, etc. Theyalso made short and light arms, and in this field thework of the well-organised guild of cutlers ofBergara—which had its own bylaws as early as

109

Page 110: Versión en PDF para imprimir

1535—was particularly important.However, it was the manufacture of firearms, from

the first decade of the sixteenth century on, that was tobe the most important feature of the east of the provin-ce. The appearance of the harquebus marked the tur-ning point and led to the development of the area andthe regulation of the industry in the towns of Ermua,Eibar, Elgoibar, Soraluze and Bergara. This process ofconsolidation was further strengthened with the crea-tion of the Royal Commissioners in 1573, and the sub-sequent expansion of the guild members to othermunicipalities in the area to meet the new demand.

The Reales Fábricas were organised on the basisof a system of asientos: direct supply contracts with themonarch’s representatives, which set out the type,number and characteristics of the weapons to bemade. The crown undertook to ensure the supply ofraw materials, thus controlling the entire process, andit had a set of overseers and examiners who tested themanufactured components and, when they had passedthem, took charge of storing them until they were des-patched. The headquarters for these operations was inPlacencia-Soraluze, where the testing-houses and sto-res—known as Errege-etxe—were located.

The guild deputies placed the orders and distribu-ted manufacture among the craftsmen, regulating deli-very times, quality and payments. The process ofmanufacturing firearms did not all take place in theone workshop. Each piece involved work by four diffe-rent guilds, each of which was represented in nearly allthe municipalities of the region and surrounding areas(such as the Upper Ibaizabal valley in Bizkaia). Theirfunctions were clearly defined: the barrel-makers werein charge of making the barrel of the gun; the cock-makers made the “cock”, the mechanism that allowedthe gun to be fired, the riggers assembled and fitted theparts and the case-makers gave the gun its final finish.

The output of the Royal Commissioners varied:after the glory days of the sixteenth century, in theseventeenth they were plunged into a deep crisiswhich would only end in the eighteenth century, witha new boom which was in turn brought to an end bythe destruction of the War of the Convention. With thedisappearance of the system of Reales Factorías, manyskilled workers moved to other areas (Zaragoza, Trubia,Seville, etc.) while others strove ceaselessly to try toreactivate the system. Sorlauze’s formerly predominantposition was challenged by Eibar, where throughoutthe nineteenth century local artisan entrepreneurs setthe way for the development of modern industry.

Together with the activity of the arms-manufactu-rers, throughout this period pile-hammers, smithiesand forges continued to cater to a wide range ofeveryday needs, both for the domestic and overseasmarkets. Spades, hoes, ploughshares, shovels, picks,grub hoes, scythes, frying pans, ornamental wroughtironwork, cauldrons, nails, horseshoes, and all typesof utensils were produced either by individuals or byspecially organised guilds, which operated throughoutGipuzkoa, and nearly every town or community con-tained at least one workshop of this type.

Their work was regulated by the rules and cus-toms of the trade guild, and workers were divided intomasters, skilled workmen and apprentices. The formernormally owned or rented the workshop and the suc-cess of the business depended on his knowledge andskill. In order to carry out the work he would have agroup of skilled workers with proven experience, whoearned a fixed wage and an additional “placeraje”, akind of productivity bonus. The bottom rung in theladder was occupied by the apprentices, who servedtheir masters for a minimum of three years, in exchan-ge for food, lodging and clothes. After their apprenti-ceship, and an exam organised by the guild or master,they were eligible for the category of skilled workerand could hire out their labour for a wage.

II. THE CONTEMPORARY IRONINDUSTRY

7. 1862: THE FIRST BLAST FURNACE INGIPUZKOA

In the mid-nineteenth century, the industrial struc-ture of Gipuzkoa was thoroughly altered. Artisan prac-tises gradually gave way to the advance of new pro-duction methods involving entirely new technical andmechanical equipment. Two industries were the maindriving forces in this early Industrial Revolution: textileand paper. It would still be some time before iron-working, an essential activity in the industrial fabric ofthe province, was to be modernised.

With the first large-scale iron mining, and the ins-tallation of new furnaces for smelting the ore and themanufacture of steel in crucibles, there was a greatmove forward in the iron and steel industry. Initially,Gipuzkoa turned its back on these advances, clingingfirmly, as we have seen, to traditional iron mongering.This was largely due to the competition in the industryfrom the neighbouring province of Bizkaia and itsareas of influence. In addition to these shortcomingsthere was a shortage of raw materials—iron ore andcoal—of sufficient quality.

But by 1860, any defence of the traditional forgeswas untenable and reality of the situation proved thatsuch works were unviable compared to more modernones containing large furnaces. Some experiments hadbeen carried out in nearby regions with little success,including the installation of two blast furnaces at theRoyal Commissioner’s site in Liérganes (Cantabria) in1628, the first charcoal furnace in Sagardelos (Lugo) in1797 and the coke furnace in Trubia (Oviedo) a fewyears later. It was not until 1822 that Ramón deMazarredo commissioned a French technician to ins-tall “ a blast furnace, forges and other elements neces-sary to obtain primary secondary smelted metal”(IBAÑEZ, SANTANA, ZABALA, 1988).

In the next decade, the iron and steel industry gra-dually began to catch up throughout Spain. In 1832 the

110

Page 111: Versión en PDF para imprimir

first iron was produced by the new blast furnaces inMalaga and soon cities such as Oviedo, Seville andSantander followed suit. Bizkaia, however, was to bethe unquestioned leader of this process from 1848,when the flame of the blast furnace in the Santa Anafactory in Bolueta was first lit. Even in a general Spanishcontext this event was relatively insignificant, but it ser-ves to highlight how far local techniques had fallenbehind the European iron and steel industry, especiallyif we remember that for several centuries theCantabrian coast had been considered the “iron fac-tory” of Spain and its empire.

Gipuzkoa, which was directly involved in the pro-cessing, and to a lesser extent in the production of rawiron, was to hold back for another two decades yet. Thefirst blast furnace was born out of the close ties betwe-en the traditional forge and the emergence of a moderniron industry. In 1860, Domingo Goitia and MartínUsabiaga, the owners of the Yurre and Yarza forges res-pectively, together with José Francisco Arana, owner ofthe land on which they stood in Beasain, went intopartnership to create the “Fábrica de Hierros de SanMartín de Urbieta” (1860), to try to tackle the obsoles-cence and non-competitiveness of their outdated works.

During the first two years of operation, while workwas being carried out to install the great crucible, theiron was produced in puddling furnaces and rolledusing cylinders. The iron still came from local forges.But what the two industrialists wanted to do was tosmelt the ore in their factory using blast furnaces. Theyinaugurated the first one—which still used charcoal—in1862 and in 1865 the first casting was made in asecond, similar, furnace.

Two hundred and thirty four years had passed sinceSpain’s first blast furnace had been built in Liérganes in1628. Introduction of this technology had come verylate to Gipuzkoa, but from this point on the modern ironand steel industry began to take over from traditionalforges. The reasons for the change included better qua-lity and lower costs. Although the two systems coexistedfor several years to come, remarks such as this one,published in Estadística Minera [Mining Statistics] in1867, were becoming increasingly common:

“it will be very difficult for [the forges] to survivemuch longer, for many reasons but principally becausethis furnace [San Martín de Urbieta] uses 120% charco-al and 150% white coal for every 100 of soft iron; whe-reas the amount of charcoal consumed by them [theforges] is never less than 300%”.

In 1870 this factory alone produced 42,000 quin-tals of iron (about 2000 tonnes), compared to a total of7,120 quintals (about 325 tonnes) produced by thefourteen forges still operating in the territory (LEGOR-BURU FAUS, 1996).

8. THE TRIUMPH OF METAL PROCESSING

In Guipuzkoa the combination of geographicalconditions, an insufficient level of raw materials, andthe absence of capital—such as that obtained in

Bizkaia from the mass exportation of ore—meant thatindustry in the province tended to concentrate on theprocessing of the metal. The main features of this newdevelopment were the large number of industries, themaximum use made of natural resources and theomnipresent figure of the small and medium industria-list who, with few economic resources and often star-ting from artisan methods, had decided to take theirchances and develop larger industrial businesses.

Taking advantage of the few iron deposits, follo-wing the old iron-making tradition, exploiting thewater resources available to them, and importingcrude iron and coal, the modern metallurgicalindustry was gradually built up, geared primarilytowards making a wide range of different tools. It ishardly surprising that the industry once more took off,especially in the light of the attempts at renovationundertaken by the Royal Basque Society of Friends ofthe Country and the arms industry of the Mid-Debaarea, led by with Placencia, Eibar, Elgoibar, Ermua andBergara. These towns were later joined by Arrasate-Mondragón in a late attempt to establish itself as thecentre of the Gipuzkoan arms industry,

The transfer of the customs posts from the Ebroriver to the sea and Irun (1841), the “O’Donnell Law”which aided the free sale of arms in the Iberian penin-sula (1860), the adoption of new technologies, theopening of foreign markets, mainly in the Americasand Europe, and the disappearance of the rigid guildsystem, all combined to make the second half of thenineteenth century a golden age for the metal proces-sing industry.

The progress marked by the blast furnace ofBeasain in 1862 was to be the starting point for aseries of developments in the industry. Just a yearbefore, “Vergarajauregui, Resusta and Cía” had beenfounded in Arrasate-Mondragón. This was to developinto one of the most important companies in the pro-vince, the “Union Cerrajera de Mondragón”. The joi-ning of forces with two or more industrialists forminglimited companies, was to be another of the touchsto-nes of this modernisation process.

The following years saw a proliferation of works-hops and factories manufacturing metal products.Arms production increased, and there was also a risein the manufacture of other products such as nails,screws, wire nails, tools, etc. This brought greaterdemand for raw materials and the result was the crea-tion of large foundries.

This is the case of S.A. Aurrera in Eibar, whichwas founded in 1883 at the initiative of a group ofindustrialists from the town, who prepared cast iron intwo cupolas to supply the array of small manufactu-rers of high-quality arms, who had previously beendependent on French and Belgian imports. A similarcase is that of Romualdo García who founded SanPedro de Elgoibar in 1877 to manufacture iron fromcharcoal. Their numbers gradually swelled with theappearance of other foundries such as Molinao inPasaia, Fundición Fossey in Lasarte and the RealCompañía Asturiana de Minas, which built a lead

111

Page 112: Versión en PDF para imprimir

foundry in Errenteria using the ore from the SanNarciso mine in Irun, as well as others which formeda constituent part of self-contained companies such asUnion Cerrajera, C.A.F., and Patricio Echeverría.

A common feature of all of these foundries wastheir low volume and production capacity in generalterms, but they nonetheless employed a large numberof operators and had the largest capital investments inGipuzkoan industry, if we exclude a handful of highly-capitalised giants like the paper industry. According tothe Industrial Census of 1915 only about ten metalenterprises had more than a hundred employees, andthere were a large number which had less than ten.(LUENGO TEIXIDOR, 1990)

Company Name WorkersSociedad Española de Construcciones

Metálicas (Beasain) 960Unión Cerrajera de Mondragón (Arrasate) 870Orbea (Mallabia) 347Garate, Anítua y Cía (Eibar) 304Unión Cerrajera (Bergara) 201Cannon Factory (Placencia) 188Trocaola, Aranzabal y Cía (Eibar) 143Aizmendi (Eibar) 126Lead Factory, Capuchinos (Rentería) 114Fundiciones Molinao (Pasajes) 104

Diversification and geographical distribution

During this new stage, arms manufacture requireddiversification of production, while at the same timedifferent specialities began to emerge at regional,municipal and even more local level. In 1859 themasters from the now extinct guilds began to bandtogether into associations. Eight cock-makers fromEibar formed a society for manufacturing cocks forrifles, pistols and revolvers. The same thing happenedin Soraluze-Placencia, where the “Euskalduna” com-pany was founded in 1862: in its first ten years, it wasto produce more than 70,000 guns. By this stage, theOrbea brothers (1859) from Eibar had already transfor-med their mill in Urkizu into a small factory formaking carbines. With a flair for anticipating futuredevelopments, they soon introduced technical innova-tions into the manufacturing process, such as mecha-nical polishing, nickel plating using electroplating,and, most importantly, electricity, a development inwhich they were pioneers in Gipuzkoa (1890).

With the introduction of this new source ofenergy, arms manufacture attained record levels. Inaddition to Orbea, Larrañaga and Joaristi, the mainmanufacturers, other new names appeared, such asVictor Sarasqueta, Arizmendi, Trocaola, Aguirre,Zamacola y Cía, Crucelegui, Anitua, Beristain, etc. By1906, the arms industry employed 54% of the work-force of Eibar, 50% in Soraluze-Placencia (where theformer Euskalduna, now renamed S.A. Placencia delas Armas, gave work to 180 operators), and 11% inElgoibar (AGIRRE KEREXETA, 1987). Eibar was by nowrecognised as the main arms manufacturing town on

the Iberian peninsula.Excessive dependency on foreign markets, howe-

ver, was to lead to a serious downturn in 1914,though Spain’s neutrality in First World War was tobring a temporary reprieve which came to an end afterthe armistice was signed in 1918 and the mainEuropean producers re-established themselves abroad.We can therefore consider that the golden age of themodern arms industry was between 1900 and 1917.From then on, and fundamentally from the mid-1920son, the industry was forced to diversify.

A range of new products were manufactured as aresult, including bicycles (G.A.C. in 1925; Orbea in1929), sewing machines (Alfa in 1927), machine tools(Parabán y Cía, Orbea y Larrañaga, Juan Esperanza,Cruz, Ochoa y Cía, Estarta and Ecenarro in 1924),electrical appliances (Anitua e Hijos, Solac), screws(Aguinaga, Lete, Egaña and Madina); electrical appa-ratuses (Hormaechea), domestic utensils (Elma), for-ging and stamping (Garaciaga), machine-tools (Arriolay Cía, Forjas de Elgoibar, Alcorta, Unzueta y Cía,Mugarza, Ugarte y Cía, Crucelegui Hnos), locks (LaIndustrial Mondragonesa and Metalurgica Cerrajera)and hardware (Roneo and Altuna y Garay).

The dominance of the arms industry, which hadbeen the main occupation of the Lower Deba area,was over and the result was a trend which to mark theindustrial fabric of the region: extension and reorienta-tion of production towards newer and more innovativemarkets.

In the Donostia-San Sebastian area there werecompanies such as Talleres Urcola (1917), manufactu-ring railway material and forging, and Herederos deRamón Mugica which also built transport material ingeneral and railway material in particular. In UrretxuHonorio Alberto S. A made steel springs. Metal workssprang up alongside the great shipyards such asFundiciones Luzuriaga in Pasaia and Balenciaga inZumaia. In Azkoitia, Acerías y Forjas de Azkoitia S.A,which dated back to 1515 and the Zubillaga forge inOñati, made all kinds of forged metal tools. Tolosawas home to Fundiciones Telleria (1842), whichmanufactured cast iron and Voith a distributor of elec-tric turbines, and, finally, Lazcano had Forjas Hijos deA. Albisu, founded in 1848.

Nonetheless, the most important single activitywas still arms manufacture. In the mid 1920s, themanufacture of arms and its auxiliary industriesaccounted for 80% of the processing industry, butother specialisations were emerging, such as automo-bile accessories, electrical equipment and domesticappliances, as well as hardware, nuts and bolts, locksand machine tools. this new diversification was tocushion the eventual collapse of the arms industry.

Like so many other areas of everyday life, howe-ver, industrial progress was cut short by the SpanishCivil War; not only by the direct devastation caused ofthe conflict itself but also by its indirect impact inmaterial, commercial and human terms. In many casesthe survival of businesses or the handover to a newgeneration was blocked by the Franco administration’s

112

Page 113: Versión en PDF para imprimir

to any ideology it considered to be a threat to the regi-me (Basque nationalism, liberalism, communism, repu-blicanism... etc.), leaving companies without managersor unwilling to take certain directions out of a fear ofpolitical purges. At the same time, international isola-tion and the economic blockade strangled industrialdevelopment during the first decade of the Franco regi-me. The large self-contained factories were in the bestposition to weather out this crisis and in the long run,some benefited by the protection their products enjo-yed on the Spanish domestic market. Smaller compa-nies, though, found it more difficult to ride out theyears of isolation, and over subsequent years newindustries were set up to meet the demand for productswhich had previously been imported.

As a result, despite destruction, scarcity of rawmaterials and political purges, by the mid-1950s, themetal industry once again stood at the head ofGipuzkoan industry and although not hegemonous, itspace of development a barometer of the province’seconomic health, reflecting better than any otherindustry developments such as the oil crisis of the1970s, the restructuring of the 1980s and the commit-ment to new technologies, diversification and versati-lity of the last years of the century.

The list of companies dating from these years islong, but unquestionably the three flagships of theindustry—for their long industrial career and their eco-nomic importance for the province—were PatricioEcheverría in Legazpi, C.A.F in Beasain and UnionCerrajera in Arrasate-Mondragón.

9. PATRICIO ECHEVERRÍA S.A

Patricio Echeverría, a native of Legazpi, began hisworking life as a metal worker in the small forges ofthe area. He soon became a master of the trade whichhe was later to practise on a much larger scale. In1908 he founded his own tools factory under thename of Segura, Echeverría y Cía. The firm chieflyproduced farm tools, as well as tools for mining, car-pentry and quarrying. The extensive product rangeincluded hoes, grub hoes, scythes, garden rakes andforks, picks, mallets, levers, wedges, granulating ham-mers, and forging utensils in general.

The founders of the company were Pedro Segura,Romualdo Echeverría, Prudencia Guereta, and, ofcourse, Patricio Echeverría himself. Business grewquickly, helped by the favourable economic situationof the industry in neutral countries during the FirstWorld War. After the war, Echeverría took the helm ofthe company on his own, and it became a regulatedcollective company. Eventually, in 1938, it became ajoint stock company, operating under the name ofPatricio Echeverría S.A.

From the beginning, Patricio Echeverría wasintended to be a self-contained business, carrying outthe entire manufacturing process, from conditioning tomanufacture of all the components of the tools. At avery early stage, the company acquired an electric fur-

nace and the first steel casting was made in spring1931. There were large rolling mills, modern pressesand hammers in the forging bay, a renovated boilershop, a finishing workshop, heat treatment and thefirm even had its own power generating station andlaboratory.

Using these resources, Patricio Echeverría produ-ced a its “Bellota” range: the brand was to become abyword for quality in agricultural tools, on bothdomestic and international markets. Surprisinglythough it may seem now, although the company usedthe brand from an stage in its development, it was notthe original owner, having acquired the name from theEnglish firm of Henry Taylor in Sheffield (HERRERAS,ZALDUA 1997).

The business grew and spread beyond the area ofLegazpi. In 1940 a new file-making plant was openedin Idiazabal, and thirty years later a handle-makingplant followed in Olloki (Navarra). In 1978 the firmcrossed the Atlantic to set up a factory in Venezuela,followed in 1987 by another in Colombia and one inMexico in 1992.

The days of the small workshop in the Urolavalley were long over and a new industrial complexhad been created which required a new and morecomplex organisation. At the beginning of the 1990sthe firm’s various industrial activities were split betwe-en different companies. The Corporación PatricioEcheverría S.A was divided into Patricio EcheverríaAceros S.A, Patricio Echeverría Forja S.A, BellotaHerramientas S.A and Inversiones P.E.S.A. In 1993 theSiderúrgico Vasco group was formed, in which thecorporation has a 17% shareholding (HERRERAS,ZALDUA, 1997).

From a workforce of around a dozen in its initialyears, Patricio Echeverría has grown to employ overthree thousand people, including 85% of the entireworkforce of Legazpi. Indeed, this nucleus in theUrola valley owes much of its present urban layout tothe industrial giant. The factory facilities alone stretchfor over two kilometres and numerous houses havegrown up around them since the 1940s. The district ofSan Ignacio, with more than a hundred homes, wasfollowed by Arantzazu and San José. The company’swelfare policy also extends to education, and it hashelped to finance the construction of a number ofschools, including the Buen Pastor school for boys andthe Santa Teresa school for girls. The Santa Cruz homefor the sick and elderly, medical centres such as thedispensary for fighting tuberculosis and for diseases ofthe thorax, and the cooperative store are other exam-ples of the prolific social work of Patricio Echeverríaand the impact the company has had on the town.

10. CONSTRUCCIONES Y AUXILIAR DEFERROCARRILES.

If Patricio Echeverría was the driving force inLegazpi, Compañía Auxiliar de Ferrocarriles was the

113

Page 114: Versión en PDF para imprimir

equivalent for the nearby town of Beasain. The com-pany’s origins date back to 1860 and the San Martinde Urbieta Iron Factory. During its first two years ofoperation, it only had two puddling furnaces and acylinder rolling mill but the first charcoal-burning blastfurnaces were added in 1862 and 1865.

The firm’s promising future was cut short by theoutbreak of the Second War of Spanish Succession,and it was not until after the end of the conflict thatthe company was re-launched under the name ofGoitia y Cía. Metallurgy had changed considerably inthe interim: coke furnaces and Bessemer converters—now in widespread use in the neighbouring provinceof Bizkaia—were the order of the day. Realising thathe was unable to compete in this arena, Francisco deGoitia reoriented production and travelled to Londonto import the patents he needed for manufacture tinplate. The plant he developed was the first of its kindin all Spain.

On 16 April 1892 a new company was formed,La Maquinista Guipuzcoana, to manufacture all kindsof railway machinery and rolling stock, as well asmetal constructions for buildings, bridges and worksof all kinds. This new company had workshops forcasting, trimming and reverberation, boilermaking,forging and fitting. The coach assembly departmenthad carpentry, paint, decoration and draughting shops.The facilities were so large and complex that an intri-cate internal transport network had to be built to com-municate all the different bays. As well as the produc-tion facilities, there was a turbine room, stores, officesand dwellings for the manager and workers.

Coaches and other rail parts formed the com-pany’s chief output and in order to corner the marketand compete at an advantage, a new company, theSociedad Española de Construcciones Metálicas, wasfounded in Bilbao in March 1901. A few months laterwork began on the building of a vast new manufactu-ring complex, the Beasain Coach Factory, on the siteof the old San Martín works. On 1 February 1905 thecompany delivered its first order and just three yearslater it was already employing nearly 900 workers.(LEGORBURU FAUS, 1996).

Like Patricio Echeverría, the firm benefited enor-mously from Spain’s neutrality during the First WorldWar. Indeed, demand was so great that it led to pro-blems when the firm was incapable of meeting all itsorders and had to face penalisations as a result. Thissituation was resolved in 1917 with the renting of thecoach factory by Compañía Auxiliar de Ferrocarriles,S.A., a firm which had been founded on 4 March ofthat year with an initial capital of three million pese-tas. This transitory period lasted until 1925, when itfinally took over the old Beasain Coach Factory. Theregistered activity of the new company was “the cons-truction, purchase, sale and rental of coaches and anyother materials that may serve for the transport andoperation of railways and tramways”.

The facilities taken over by the newly createdC.A.F. were essentially obsolete, with outmodedmechanical equipment. Productivity had to be increa-

sed and costs reduced to a minimum. The firm startedby modernising the casting workshop, reducing fuelconsumption, incorporating a Siemens Martin furnaceand finally downsizing the workforce.

The 1920s saw rapid growth, motivated by gro-wing demand from both domestic and foreign mar-kets. The factory at Beasain produced all types ofrolling stock: electric locomotives, railcars and trams,and catered to the state railway network, benefitingfrom the strong protectionist measures of the time.This sustained growth allowed the company to upgra-de its facilities for manufacturing tyres for rail wheels,building new workshops for forging and rolling mono-bloc wheels.

But between 1931 and 1936 demand for coachesfell dramatically. The company had no alternative butto diversify. The result was a new line for manufactu-ring agricultural machinery and automobile parts. Inaddition, because of the saturation of the Spanish mar-ket, C.A.F. began to export to South America—Argentina and Uruguay—and the Near East, as well asmaking inroads on the Belgian and French markets.

After the Spanish Civil War, the company facedthe problems of international isolation and the difficul-ties of post-war reconstruction. The 1950s saw newderegulation and development, which was to continuein the 1960s and 1970s. The result was the completemodernisation of the Beasain plant. In 1971 the firmConstrucciones y Auxiliar de Ferrocarriles was set up,the culmination of a long process of business concen-tration. Using its initials C.A.F.—which have beenmaintained from 1917 right down to the present day—its coaches, trucks and locomotives travel the railwaysof the world.

11. UNION CERRAJERA DE MONDRAGÓN

The third great iron and steel emporium wasUnion Cerrajera, the most important lockmaker in theUpper Deba region. It had its origins in a small works-hop founded in 1869 by the Vergarajauregui andResusta families, following acquisition by the Count ofMonterrón of the Olazar forge in the district ofZaldibar. In a few short years, the success of this ini-tiative was consolidated with the take-over of the fac-tory in Aretxabaleta Hijos de Echeverría y Cía (1890)and more importantly, with the installation of a blastfurnace in Bergara (1901).

In the same year, however, La CerrajeraGuipuzcoana, was founded, also in Arrasate-Mondragón, and it soon began to rivalVergarajauregui, Resusta and Cía in the field of hard-ware. The owners saw of the two competitors realisedthat they it was in their mutual interest to join forces,thus extending production and reducing overheads,and the companies merged in 1906 to form UniónCerrajera.

Between them, the original companies had landand facilities in Arrasate-Mondragón, Bergara andAretxabaleta. The new business was excessively frag-

114

Page 115: Versión en PDF para imprimir

mented and rationalisation was required, focusing onjust two sites: Zaldibar and Altos Hornos de Bergara.Three Siemens Martin furnaces were added to the pri-mitive charcoal crucibles in 1906, 1912 and 1914.These were used to transform the pig iron into steel,which was then worked in the workshops in Arrasate-Mondragón and Aretxabaleta.

The Deba valley now had a self-containedindustry performing the entire production process,with a wide product range covering everything fromlocks to stoves, clothes irons and galvanised braces,sleeper screws and bolts for railways, plough compo-nents, etc. The high costs of producing pig iron andthe more competitive prices of the iron manufacturedin Bizkaia dissuaded the management of Cerrajerafrom extending their work to include this process,which was considered to have more drawbacks thanadvantages. Consequently, from 1928 on, the com-pany bought in its pig iron from Altos Hornos deVizcaya.

With the abandonment of pig iron manufacture,the blast furnaces were removed. They were followedin 1962 by the Siemens furnaces, which were repla-ced by new electric ones. The former production cen-tre, on the side of the Madrid-Irun road, with its offi-ces, chapel, schools and houses for the workers, wasgiven over entirely to rolling operations.

12. THE MATERIAL INHERITANCE

If we cast any eye over the roll-call of metallurgi-cal companies in Gipuzkoa, we soon see realise thatthe most potent image of the industry is one of rows ofindustrial bays. The bay, a rectangular space with itstwin-sloped roof, was one of the industry’s great con-tributions to our architectural history. The original arti-san buildings had been abandoned as being not suffi-ciently versatile and incapable of housing the newmachinery, and the iron-working industry was in needlarger buildings. The very material that was manufac-tured was also to play a role in the development ofthese new structures: while the first bays were builtusing traditional techniques—wood for roofs andstone for the outer walls—after a few decades theindustry had progressed far enough the enable iron tobe used as the basic component in construction.

With the use of iron, the spans between pillarsand load-bearing elements could be widened, newarrangements were found for the trusses that distribu-ted the loads of the roof, weight was shed from thewalls until they eventually became light enclosures inwhich the metal structure provided the necessary soli-dity, allowing window openings to be arranged moreconveniently and with greater versatility and widenedto provide more light. After iron, the spread of reinfor-ced concrete gave a new functional and aestheticdimension to the buildings.

Whatever the material used, though, the bay hasalways been the most common arrangement in theiron industry. Multi-storey factories were generally not

favoured, as both the machinery and the raw materialwere so heavy that they would have created excessiveloads—with a consequent increase in building costs—and greater difficulties in internal transport than in thebays where everything was on the same level. Themulti-storey factory and other similar models wereonly used in response to the specific needs of certainindustries.

There was no radical overnight transformation inbuilding however. If we look at some of the mainexamples, we can see how these ideas gradually deve-loped over time. The first factories, like theVergarajaúregui, Resusta y Cía factory in Aretxabaleta,were built along traditional lines. Here, manufacturewas carried out in two long two-storey wings, flankingthe more prominent central building, which housedoffices, general services and the administrator’s house.Traditional materials—wood and stone—were thebasic elements used. Indeed, if it were not for the sizeof the building and the original mill fall at the back,the building might well be mistaken for a privatehouse or residence in the eclectic neo-regionaliststyle, so beloved of late nineteenth century architects.The La Cerrajera Guipuzcoana factory in Arrasate-Mondragón, which has since been demolished, wassimilar. It made extensive use of stone, and in both thetechniques and the materials used it might well betaken for one of the traditional factory buildings of for-mer times.

It was the creation and progressive enlargementof the large complexes, however, that was to lead tothe development of a new architectural structure anda new formal language. One of the most interestingexamples is the CAF plant in Beasain. The factory con-tains a wide range of bays, combining the single-sto-rey model—such as the old boilershop—with seriedbays, a good example of which can be seen in theassembly workshop. This has seven passageways withseven modules of terraced bays, covering a surfacearea of 155 x 100 metres. The foundry and modellingworkshop is also magnificent, with an even moredeveloped roof plan for each of the component modu-les. Additional light is provided by the large windowsin the tympanum of the facade. In all cases, one of thestriking features is precisely the serrated silhouette ofthe roof, which lends the entire building a certainunity, and although there are also cases of simple two-slope roofs, the most striking are the projecting lan-tern-shaped roofs, the serrated triangles of theassembly workshop and the shed, with its longitudinalskylights.

As well as these functional aspects, though, carehas also been taken over the aesthetic features of thearchitecture. In the bays, doors and windows on plainwalls, which were originally whitewashed all over, areframed by solid bricks in alternating colours. The playof horizontals and verticals in the facade is also high-lighted with plain stripes running across the space anddelimiting volumes. The original identifying signs forthe bays and other areas, with their clear Modernistinfluence, are particularly interesting: they combine

115

Page 116: Versión en PDF para imprimir

the company logo, the name or purpose of the bayand a large code letter in capitals (E for the mechani-cal area, F for assembly, L for foundry, etc).

CAF also contains another of the distinguishingfeatures of these large metalworking complexes: inter-nal organisation. The factory precinct was conceivedas a unified industrial space divided into zones, withthe basic routes for the movement of operators andmaterials arranged as rationally as possible. Inevitably,at CAF this organisation is further backed by the pre-sence of an internal railway system.

This same rational language was used in thePatricio Echeverría factory, whose separate pavilionswere also once connected by rail tracks. The complexhas grown up along either side of the road leadinginto Legazpi and now contains elements dating fromvery different periods, ranging from the first decade ofthe twentieth century to the present day (HERRERASand ZALDUA, 1997). Some remains can still be seenof the original plant, although these have been greatlyremodelled, and old photographs show links with thedecorative patterns of the CAF complex, such as thestripes and square columns dividing up the facades,the use of tiered ball-courts to act as screens, the high-lighting of openings, and the tiered lighting at the frontwhich seems to have been a feature of these earlypavilions.

Later on, the firm’s need to expand led to altera-tions in the decoration, and in line with the trends ofthe time, a much simpler language was adopted, witha predominance of brick, concrete and iron, combi-ned in different ways in walls, frames, pillars, trussesand roofs.

The present office building displays a preferencefor bare brick walls, cut with regular openings and fra-med with arches. The large main entrance is delimitedwith a screen and crowned with a triple window,while the empty spaces are filled with the company’sname and trademark. The other extreme in buildingformulas can be seen in the present foundry, wherethe great metal and concrete structure is enclosedsimply with plate and corrugated parts, linking itdirectly to the industrial building style of the last quar-ter of the twentieth century.

Other examples of this combination of styles canbe seen in UCEM in Arrasate-Mondragón and thesame company’s premises in Bergara. In Arrasate-Mondragón part of the plant which was nearly a cen-tury old, and which included buildings and arrange-ments from various different eras, was recently torndown. The material legacy in Bergara, fortunately, hasfared rather better although much of the rolling pavi-lion has gone, where a structure of latticework pillarsand riveted girders supported the transverse cranesand the crownpost trusses. Here a type of rational“facadism” or concealment was used, with horizontaland vertical play in two colours, with frames and stri-pes, tiered screens to reinforce the lines and the inevi-table clock, with the large rolling mill and the heatingfurnaces forming the most important feature in thespace. The storage bay has survived, however, and has

been intelligently converted into a sports complex,taking advantage of the versatility of the factory spa-ces, and so has the very interesting plate rollingworkshop, built in 1926.

The entire space is designed as a single uninte-rrupted body, as its functions required. The long rec-tangular floor is covered with a twin-sloped roof witha projecting skylight, which aids ventilation. As aresult, the shorter elevations are pronouncedly tiered,making them look like a Gothic church, with a parti-cularly narrow central nave. The use of reinforcedconcrete in the structure has made it possible to leavewide open glass sides. The arrangement is repeated inthe sides, where the particularly wide openings areframed in two superimposed registers, to which anaesthetic rhythm has been added by a pronouncedwooden valance or small eave, forming a crestingarch.

This preference for the presence of natural light inthe work area can also be seen in the Elma office andwarehouse building in Arrasate-Mondragón, datingfrom 1924. This is an imposing rectangular block, divi-ded into two bodies: one oblong in shape, with a pro-jecting quadrangular tower occupying the angle. Thefacades are completely open, from the top down tothe first floor, with large three-part windows, framedbetween square pillars decorated with trimmed platesin a Baroque style. The entire complex is crowned bya well-developed cornice projecting outwards, crow-ned by a solid moulded balustrade, from which smalltiered pinnacles stick out at regular intervals, with aspace for the company name. This enormous block isa clear example of the possibilities offered by the useof reinforced concrete, whose resistant frameworkallowed multi-storey factories to be built for thisindustry, especially in the specialist areas of proces-sing and adjustment.

We can complete this brief summary of some ofthe most outstanding architectural elements by lookingat the formulae used by the arms manufacturers of thelower Deba area. As we have seen, it was the traditionand the concentration of operators in those municipa-lities which led to the establishment of the first facto-ries in the second half of the nineteenth century. Sincethey came from a dispersed manufacturing system,based on small units, and because this was precisionwork, the first examples—such as the early Orbeaworkshop—were simple small bays, often built usingtraditional materials and techniques.

However, the proliferation and success of thesearms manufacturers, especially during the first decadeof the twentieth century, led to the expansion of thefirms and the need for new spaces to work in. In thissecond phase, the most important examples were builtin a rationalist style, which was rapidly tendingtowards functionalism: naked and often impersonal.The first conditioning factor they came up against wasa lack of available space to build on: the problem ofurban concentration, particularly in Eibar, was com-pounded even further by the narrow river valley. As aresult, they were forced to build multi-storey factories,

116

Page 117: Versión en PDF para imprimir

which allowed a better return on the investment inland, by doubling, trebling or even quadrupling thecapacity, depending on the number of floors. Thisindustry was also fortunate in that the material used inthe factories was small and light.

As a result, workshops were built that fitted inperfectly with the urban landscape, and can only bedistinguished from regular apartment blocks by theway the windows are grouped and by the size of theopenings, which were generally larger in size, runningeither in series or opening right across the facade fromone side to the other. Windows were framed with stri-pes while internally concrete structures were used andthe block was fitted with stairwells and lifts for goodsand people. As a result the factories fitted in well inthe urban landscape. around the same time, othercompanies were setting up in the areas between thetowns. They tended to huddle together and were oftenassociated to the new metal industries, such as thefirst sewing machines (ALFA, Singer) which were tolead the way in the successful development of thesmall domestic appliances industry.

Indeed, the gradual improvement in living condi-tions from the beginning of the 1960s saw the rapiddevelopment of this industry, which became an evermore important element in the overall metallurgicalpanorama of Gipuzkoa. New compact factory com-plexes were built to meet the demand, half-way bet-ween the style used in the Lower Deba and the larger

complexes we have described above. As the industrygrew over the following decades, these plants gra-dually moved to modern industrial estates, where themetalwork has fitted in perfectly alongside a widerange of different industries, and the various compa-nies are generally concentrated in anonymous seriesof pavilions, with metal now rubbing shoulders withmodern plastic materials.

The development of the metalworking industry inGipuzkoa is unquestionably one of the keys to unders-tanding the history of the province and to explainingits present, and many traces of that development canstill be seen in our landscape. On the site of an oldforge a quiet industrial revolution took place: first theworkshops and blast furnaces, and then the compa-nies that led the industrial drive of the early twentiethcentury, companies which struggled and were transfor-med in the difficult years of the mid-century, andwhich in the 1980s finally moved to the new indus-trial estates. This pattern of different stages can beapplied to many different sites in the province, and itgives provides a good explanation of the main featuresof the modern-day metallurgical industry: varied,modern, flexible and versatile, with a high level ofcapitalisation and efficiency. And although there arenotable exceptions, the material legacy too tells thehistory of the process, born in the heat of simple char-coal-burning stone furnaces, and forged with sweatand “armpower”.

117

Page 118: Versión en PDF para imprimir

PHOTO CAPTIONS

1. Foundry cast. GSB Acero, Bergara.2. Plan, elevation and section of thebench-bellows reconstructed in theAgorregi forge, Aia. From “Tratadode Metalurgia” (a Treatise on Meta-llurgy).3. Plan of the Royal Anchor Factoryat Fagollaga (Hernani). Installationsbuilt to plans by José Lizardi (1750).4. GSB Acero, Legazpi, large-ton-nage forging.5. Ocean tug for the North Sea builtby the Balenziaga shipyard in Zu-maia. 6. General view of the Urdanibiaforge, Irun.7. A striking picture of the hydraulicinstallations at the Agorregi forge, asingular example with a doublemillpond, built under the directionof Francisco de Ibero (1754).8. In the 18th century some foun-dries in Gipuzkoa focused their ac-tivities on forging anchors to supplyroyal dockyards.9. Iron ore. Detail of ore lode fromthe Aizpea mining area (Zerain).10. Nineteenth-century rifle. Mu-seum of Weaponry, Eibar.11. Hoes at the Patricio Echeverriafactory in Legazpi.12. Agorregi forge. Section of thelower millpond.13. Fire at the Mirandaola Forge,Legazpi.14. The deciduous forest has al-ways been a source of raw materialfor charcoal-making 15. The numerous remains of slagheaps in the hills of Gipuzkoa are alegacy of the old “mountain for-ges”. Slag from the Salobieta “hai-zeola” in Legazpi.16. Hauling the charcoal was oneof the most important tasks in earlyironworking.17. Elevation of the Agorregi forge(Aia). East face.18. Slag. Zaralain Forge, Legazpia.19. Remains of a wooden weir.Wood was commonly used to buildthe early weirs. Goizarin Forge, Ar-tikutza.20. The furnace of an “haizeola”, ormountain forge, by Manuel de La-borde in “Forges in Legazpi”.21. Iron ore.22. Detail of ore lode from the Aiz-pea mining area (Zerain).

23. Vertical waterwheel for drivingthe hammer at the Agorregi forge(Aia).24. View of Segura, an ironworkingcentre, with the Txindoki in thebackground.25. Recreation of the work of refi-ning and thinning the iron at theMirandaola Forge (Legazpi).26. Pithead in Arditurri, Oiartzun.27. Water wheels by Villareal deBerriz (1730, Second book of ThePractise of Metallurgy of the [Se-cond] Commissions of the RoyalBasque Society of Friends of theCountry).28. Clear proof of the importanceof the ironworking industry in Gi-puzkoa are the numerous weirsalong the province’s rivers, such asthis one at Barrenola Behekoa inAzpeitia.29. Mineshaft in Zerain.30. Remains of installations in themining area of Arditurri, Oiartzun.31. Lodes of iron ore in Gipuzkoaare generally found in the form ofcarbonates.32. Pick and hoe, illustrations fromthe book De Re Metallica, GeorgiusAgricola (1556).33. Iron slag from mountain forge,Legazpi.34. Plan of the Royal Anchor Fac-tory at Fagollaga (Hernani). Installa-tions built to plans by José Lizardi(1750).35. Experimental research projectconducted by Arkeolan and theProvincial Government of Gipuz-koa in the Agorregi forge on themeans of obtaining the iron usingthe procedure employed by the for-ges until the nineteenth century.36. Scientific test as part of the re-search project.37. Mirandaola Forge.38. Recreation of the traditionalwork in the interior of the Miranda-ola Forge (Legazpi), built to give in-formation on the ironworking heri-tage.39. Pig iron and ore from the scien-tific test conducted in Agorregi.40. Tunnel in the Makubar forge,Urrestilla.41. Much of the output of the forgesconsisted of such essential tools asnails. 42. Elevations of the Agorregi forge,reconstructed by the Provincial Go-

vernment of Gipuzkoa in the Natu-re Park of Pagoeta (Aia). Section ofthe tower and bay.43. Agorregi forge. Section of thelower millpond.44. A striking picture of the hydrau-lic installations at the Agorregi for-ge, a singular example with a dou-ble millpond, built under the direc-tion of Francisco de Ibero (1754).45. Agorregi forge46. Recreation of the Miracle of theCross at Mirandaola, an eventwhich occurred on 3 May 1580.47. Bow-shaped gravity-weir in Ar-diturri, Oiartzun.48. As a result of the harsh workingconditions in the forge, the opera-tors wore long tunics, known as“obreras” to protect themselvesfrom the heat and sparks, and cove-red their heads with broad hats.49. General view of the Urdanibiaforge, Irun.50. Manor house of Igartza, in Bea-sain, which owned the nearby forgeand mill51. Olaberria forge, Legazpi, inte-rior of the water tunnel. 52. Zumaia. Iron goods were ship-ped from the mouths of the river es-tuaries, creating an export trade.53. Egurbiola tower-house, Azkoitia.54. Much of the Gipuzkoan orewas transported by river.55. Rivers became a vital elementin iron production: they provided asource of energy for the facilitiesand formed an important commu-nication and transport route.56. Bedua rent-house, on the Urolariver estuary: model of the sevente-enth century works.57. Modern view of the Bedua rent-house, Zestoa.58. The ore was unloaded on the ri-ver bank.59. The carts ascended the valley toforges in the hinterland.60. Process of refining soft iron,from the Encyclopaedia.61. The Marquis of Peñaflorida, thedriving force behind the Royal Bas-que Society, who had a particularinterest in the traditional ironwor-king industry and ways of transfor-ming it.62. Forge-hammer from the Miran-daola Forge.63. Plan, elevation and section ofthe bench-bellows reconstructed in

118

Page 119: Versión en PDF para imprimir

the Agorregi forge, Aia. From “Tra-tado de Metalurgia” (a Treatise onMetallurgy)64. Wolf trap.65. Elevation of the Lili ManorHouse (Zestoa).66. Wedge for shaving logs.67. Axe.68. “Worker’s Colony” at the IraetaFandería in Zestoa (1774).69. Operators in an anchor-makingworkshop.70. Anchors come in various forms.Ones that have 3 or 4 arms are ca-lled grapnels.71. Crown contracts, such as thecontract to supply anchors for theNavy, sometimes ensured the survi-val of techniques that would other-wise have disappeared, since thetechnical innovations being develo-ped elsewhere were gradually pus-hing the forges’ goods off the com-petitive market. 72. In the 18th century some foun-dries in Gipuzkoa focused their ac-tivities on forging anchors to supplyroyal dockyards.73. The work of the forges attaineda high level of specialisation, with agreat number of manufactured pro-ducts covering a vast range of diffe-rent requirements: weaponry, ar-mour, knives, nails, hinges, locks,etc. The illustration shows a Basquefrom the sixteenth century with lan-ce and helmet, (engraving by G.Usnaglio 1566).74. Fifteenth century lance75. A sixteenth-century “key-gun”.Museum of Weaponry, Eibar.76. Fifteenth century cross-bowhook.77. Early seventeenth century hel-met.78. Wrought-iron gate, sixteenthcentury.79. Armour. Marquisate of Falces.80. Nineteenth-century rifle. Mu-seum of Weaponry, Eibar.81. Nineteenth-century piston-typerifle, used in the Carlist wars.82. Specialised weapons manufac-ture was one of the characteristicsof the province and particularlymarked the history and develop-ment of the Deba basin.83. Eighteenth-century “spark pis-tol”.84. Smithies and forges catered toeveryday needs: spades, hoes,

ploughshares, shovels, picks, grubhoes, scythes, frying pans, caul-drons, and horseshoes were all pro-duced in their workshops to caterto the local and overseas markets. 85. Meat cleaver.86. Quarrying tool.87. Hoe.88. Shears for shearing sheep.89. “Lauortza”, a type of instrumentfor ploughing the earth.90. Spades.91. Section of blast furnace.92. Furnace for calcining ore in theMeaka district of Irusta.93. Hoes at the Patricio Echeverriafactory in Legazpi.94. Charcoal-maker’s stack inOiartzun. In the background, thePeñas De Saia.95. Closely-pruned beech trees, asign of the intensive use of the wo-ods to obtain charcoal.96. Foundry cast. GSB Acero, Ber-gara.97. Traditional charcoal-makinggradually disappeared from the ironand steel industry with the intro-duction of blast furnaces, whichobtained greater and better yieldfrom coal.98. Manufacturer’s brand on a pa-rallel lathe from 1920-1930.99. La Cerrajera Guipuzcoana wasone of the original factories whichmerged in 1906 to form Unión Ce-rrajera, an emblematic company inthe industry.100. Arms manufacture continuedto be one of the mainstays of themetallurgical industry in Gipuzkoathroughout the nineteenth andtwentieth centuries. Case with ni-neteenth-century duelling pistols.101. Forged nails.102. Casting pig iron, Altos Hornosde Bergara.103. Forging tools.104. Brands of arms manufacturers,Eibar.105. Forging work at Patricio Eche-verria (Legazpi).106. Ore depots at the Mollarri lo-ading jetty (Zarautz).107. Damascene revolver inlaidwith gold, Eibar.108. Furnaces for calcining ore inAizpea (Zerain).109. Steel mill, casting the pig-iron.110. Remains of the loading plat-form at the Mollari loading jetty

(Zarautz).111. Brands of arms manufacturersfrom Eibar. 112. Boring and calibration of can-nons. Victor Sarasqueta. Eibar.113. GAC bicycle.114. Bicycle workshop in Eibar.115. Flame Gun, Eibar.116. Alfa sewing machine.117. Machine Tool Museum in El-goibar.118. Plate rolling shop at UCEM inBergara.119. Manual forging in GSB Acero,Legazpi.120. GSB Acero, Legazpi, large-tonnage forging.121. Smelting, forging, manufactu-re and machining are all essentialprocesses in the Gipuzkoan iron in-dustry.122. Altos Hornos de Bergara, Elec-tric furnace.123. Construcción y Auxiliar de Fe-rrocarriles (CAF) in Beasain. 124. Altos Hornos de Bergara. 125. GSB, large tonnage forging 126. Altos Hornos de Bergara, cas-ting the pig iron. 127. Forging of tools, mason’s pa-llets. 128. Patricio Echeverria in Legazpiwas founded as a self-containedcompany in 1908, undertaking theentire process of manufacture of to-ols, from raw material to despatch. 129. Forging a pick-axe. 130. Poster advertising productsfrom the Patricio Echeverria factory. 131. Forging workshop. 132. Forged product. 133. Foundry cast. 134. One of the most importantproduct ranges of Patricio Echeve-rria was farming tools. The pictureshows some scythes. 135. Production line at CAF. 136. CAF’s modern and advancedplant in Beasain has is importantnot only for the town but also forthe entire area. 137. Wheels leaving the forge. 138. Wheel shop. 139. Machining the wheels. 140. Annealing ingot for the whe-els. 141. Process of manufacturing mo-nobloc wheels at CAF (Beasain). 142. Products by UCEM (Arrasate-Mondragón). Butane bottles. 143. Railway bolts.

119

Page 120: Versión en PDF para imprimir

144. Cylinders for locks. 145. Locksmith’s products. 146. CAF in Beasain, assembly pa-vilions. 147. Patricio Echeverria, Legazpia. 148. Plant of Unión Cerrajera, Ber-gara. 149. Unión Cerrajera. 150. GSB Acero, Legazpia. 151. GSB Acero, Legazpia. 152. Corkscrew. 153. “Century” class bus from thefirm Irizar, Ormaiztegi. 154. Ocean tug for the North Seabuilt by the Balenziaga shipyard inZumaia. 155. Fagor washing machine. 156. Machine-Tool. Turbine grin-ding machine for the aeronauticsindustry. Danobat, Elgoibar. 157. Sculpture by Eduardo Chillida,in Chillida Leku , Hernani. 158. CAF in Beasain: finishing linefor carriages for the Washingtonsubway. 159. Forge hearth, Agorregi. Scien-tific test conducted by Arkeolanand the Provincial Government ofGipuzkoa on the means of obtai-ning iron used until the nineteenthcentury in Gipuzkoan forges

ICONOGRAPHY

SOURCE OF ILLUSTRATIONS:

CAF: 135.

De Re Metallica, Georgius Agrico-la: 32, 55, 58, 59.

Eibarko Udala: 104, 111, 112, 113,114, 116.

Ferrerías en Legazpi, Caja AhorrosProvincial de Gipuzkoa, 1980. Se-gún Manuel Laborde: 20.

Gipuzkoako Foru Aldundia: 12, 17,42, 43, 65.

Otero, Xabi: 5, 7, 8, 10, 16, 54, 60,64, 66, 67, 69, 70, 71, 72, 73, 74,75, 76, 77, 78, 79, 80, 81, 82, 83,84, 85, 86, 87, 88, 89, 90, 91, 100,107, 152, 153, 154, 155, 156, 157,158.

Tratado de Metalurgia, GipuzkoakoForu ALdundia, 2000. MercedesUrteaga: 2, 63.

Villarreal de Berriz: 27.

Yaniz, Santi: 1, 3, 4, 6, 9, 11, 13, 14,15, 18, 19, 21, 22, 23, 24, 25, 26,28, 29, 30, 31, 33, 34, 35, 36, 37,38, 39, 40, 41, 44, 45, 46, 47, 48,49, 50, 51, 52, 53, 56, 57, 62, 68,92, 93, 94, 95, 96, 97, 98, 99, 101,102, 103, 105, 106, 108, 109, 110,117, 118, 119, 120, 121, 122, 123,124, 125, 126, 127, 128, 129, 131,132, 133, 134, 136, 137, 138, 139,140, 141, 142, 143, 144, 145, 146,147, 148, 149, 150, 151, 159.

SOURCE OF PHOTOGRAPHEDOBJECTS:

Aranzadi Zientzi Elkartea: 74, 76.

Astilleros Balenziaga, Zumaia: 155.

Chillida Leku, Hernani: 158.

Eibarko Udala: 75, 80, 81, 83, 100,107, 115.

Erreminta Makinaren Museoa, El-goibar: 98, 99, 101, 103, 117.

Gipuzkoako Foru Aldundia: 12, 17,42, 43, 61, 64, 65, 66, 67, 84, 85,86, 87, 88, 89, (Descriptions desArts et Métiers, faites ou approu-veès par messieurs de l’AcadèmieRoyale des Sciences: 16, 60, 69.70, 71, 72, 82), (Voyages Metallur-giques, M.G. Jars, de l’AcadèmieRoyale des Sciences: 91).

Leizaola, Fermín: 73.

San Telmo Museoa: 77, 78, 79.

120