EL MERCUR

EL MERCURI

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ....................................................................................3

2. ASPECTES BÀSICS..............................................................................3

3. USOS..................................................................................................4

4. PRECAUCIONS DE SEGURETAT...........................................................5

4.1. Incidents que impliquen nens d’edat escolar.......................6

5. OBTENCIÓ..........................................................................................7

5.1. Almadén...............................................................................8

6. COMPOSTOS ON ES TROBA EL MERCURI...........................................9

7. CONCLUSIONS....................................................................................9

8. BIBLIOGRAFIA..................................................................................10

2

Sergi Azagra Cabrerizo

Grup 11

Tecnologia Industrial

Professor: Carles Planuch

EL MERCURI

1. INTRODUCCIÓ

El mercuri és un dels elements més importants que apareixen a la taula periòdica. En

aquest treball vull aprofundir en aquest material i coneixen les propietats, els usos , la

forma d’obtenir-lo o on es troba. Per saber totes aquestes

coses primer s’han de saber alguns aspectes previs sobre

aquest material, quin aspecte té o com es comporta

aquest material a la natura. Amb aquest treball pretenc

tenir totals coneixements sobre aquest material en

concret. Personalment trobo el mercuri un element curós,

ja que el seu estat que no és ni sòlid ni líquid sempre ha

comportat certa curiositat a tothom. Aquest fet és el que

3

EL MERCURIm’ha portat a escollir aquest material i a tenir curiositat per saber-ne més sobre el

mercuri.

2. ASPECTES BÀSICS

El mercuri o argent viu és un element químic de nombre atòmic 80. El seu nom i

abreviatura (Hg) procedeix de hidrargirio, terme que ja no s’utilitza, aquest nom

procedeix del llatí, hidrargirium i de hydrargyrus, que al seu torn prové del grec

hydrargyros (hydros = aigua i argyros=plata).

És un metall pesat platejat que a temperatura ambient és un

líquid inodor d'un color blanc d'argent, per la qual cosa, i també

a causa de la seva mobilitat, és anomenat argent viu.. És un

mal conductor de la calor comparada amb altres metalls, encara

que no és mal conductor de l'electricitat. S’alia fàcilment amb

molts altres metalls com l'or o la plata produint amalgames,

excepte amb el ferro. És insoluble en aigua i soluble en àcid

nítric. Quan augmenta la seva temperatura produeix vapors

tòxics i corrosius, més pesats que l'aire. És nociu per inhalació,

ingestió i contacte. Producte molt irritant per a la pell, ulls i vies respiratòries. És

incompatible amb l'àcid nítric concentrat, l'acetilè, l'amoníac, el clor i els metalls.

El mercuri en el seu estat més conegut és bivalent, això és, s'associa amb només dos

àtoms, no obstant això, al 2007 s'ha descobert que a temperatures molt baixes, de

l'ordre de -260 °C, existeix en estat tetravalent podent associar-se amb quatre àtoms i

obtenint de tal manera un grau d'oxidació addicional, a aquesta forma la hi denomina

tetrafluorur de mercuri (HgF4).

Fou conegut des de l'antigor —un vas ple d'aquest metall fou trobat en una tomba de

Kurna (Egipte), tot i que els fenicis ja l'empraven el 700 aC per a purificar l'or—. El

mercuri és constituït per una mescla isotòpica de set isòtops estables; hom n'ha pogut

preparar tretze isòtops radioactius. No és un element

gaire abundant, bé que és molt disseminat; n'hi ha en estat natiu, en forma de glòbuls

brillants, a la muntanya Avala (Iugoslàvia).

4

EL MERCURIAltres sinònims de Mercuri, són; Mercuri elemental, Mercuri metàl·lic, Mercuri metall,

Plata liquida i Argent viu . Per als estudiosos de l'alquímia era el metall essencial del

qual derivava la resta i a l'Orient es creia que servia per perllongar la vida.

3. USOS

El seu ús més antic va anar en alquimia per a ser ingerit: el primer emperador xinès,

per superstició i ignorància, ho usava com medicina però això solament va deteriorar la

seva salut fisica i mental en lloc de millorar-la. Es creia tal cosa per que era una

substància liquida però alhora metàl·lica (com ferro colat) d'impactant composició,

d'aquí les seves atribucions màgiques. És una substància que no conté cap part mística

com es creia antany, sinó que conté -per contra- propietats verinoses i destructives no

creadores de bona salut en cap aspecte.

Després ja es va usar per a la confecció de miralls, que

encara avui en dia s'aplica. S'utilitza també en

instruments de mesurament principalment

termòmetres (encara que l'ús de galisté és cada

vegada més freqüent) i tensiómetres, endolls,

rectificadors elèctrics, interruptors, llums fluorescents i

com catalitzador.

Altres usos del mercuri, es dirigeixen a la indústria

d'explosius, i també ha estat notable el seu ús pels dentistes com compost principal en

els empasts de queixals, però que ha estat substituït fa poc de temps (en els països

més desenvolupats), pel bismut de propietats semblants, lleugerament menys tòxic.

Altre ús del mercuri és en el denominat llum de vapor de mercuri com font de llum

ultraviolada o esterilizador d'aigua, així com la il·luminació de carrers i autopistes. El

vapor de mercuri s'utilitza també en els motors de turbines, reemplaçant al vapor

d'aigua de les calderes.

També ha tingut usos en medicina a través de mercoquinol (oxiquinolinsulfonat de

mercuri)i de l'hidrargirol (parafeniltoniat o parafenolsulfonat de mercuri), aquest últim

com antisèptic, igual que un altre molts com l'hidrargol, l'hidrargiroseptol, el iodur

mercúric, el cloroiodur mercúric, el mercuriol, etc.

5

EL MERCURI

4. PRECAUCIONS DE SEGURETAT

Es transporta en estat líquid, codi del A.D.R.: 8,66,c. Emmagatzemar en àrees fredes,

seques, ben ventilades, allunyades de la radiació solar i de fonts de calor i ignició;

allunyat d'àcid nítric concentrat, acetilè, amoníac i clor. Ha d'emmagatzemar-se en

recipients irrompibles de materials resistents a la corrosió i que siguen compatibles. Els

contenidors han de tancar-se hermèticament. Es poden emprar contenidors d'acer, acer

inoxidable, ferro, plàstics, vidre, porcellana. Han d'evitar-se els contenidors de plom,

alumini, coure, estany i zinc.

En l'etiquetatge han d'incorporar-se les frases R: R 23 ("Tòxic per inhalació") i R 33

("Perill d'efectes acumulatius"). També han d'incorporar-se les frases S: S 1/2

("Conservi's tancat amb clau i mantingui's fora de l'abast dels nens"), S 7 ("Mantingui's

el recipient ben tancat") i S 45 ("En cas d'accident o malestar, acudeixi immediatament

al metge (si és possible, mostri-li l'etiqueta)").

Els efectes immediats que pot produir per inhalació són: coissor de gola, mal de cap,

nàusees, perduda de la gana i debilitat muscular. Per contacte amb ulls i pell:

enrogiment, irritació. Per ingestió: vòmits, diarrea, pèrdua de la gana i debilitat

muscular.

L'exposició prolongada o repetida pot provocar: lesions en ronyons, cervell i sistema

nerviós.

En cas d'accident els primers auxilis a proporcionar són:

En cas d'inhalació: traslladar la víctima a l'aire fresc. Buscar atenció mèdica.

En cas de contacte amb la pell: llevar la roba contaminada. Rentar l'àrea

afectada amb aigua i sabó. Buscar atenció mèdica.

En cas de contacte amb els ulls: rentar els ulls immediatament amb aigua.

Buscar atenció mèdica.

En cas d'ingestió: esbandir la boca amb aigua. Buscar atenció mèdica.

Les malalties o lesions associades al mercuri s'anomenen: hidrargirisme o

mercurialisme e hidrargiria.

6

EL MERCURI

4.1. Incidents que impliquen a nens d'edat escolar

En anys recents, el nombre d'informes de vessaments i contaminació de mercuri

metàl·lic implicant a nens d’edat escolar ha anat en augment:

A l'agost de 1994, més de 500 alumnes en Belle Glade, La Florida, van resultar

contaminats amb mercuri metàl·lic després que tres nens van trobar 4 tarros (un

total de 55 lliures) de mercuri metàl·lic en una camioneta abandonada. L'equip local

de materials rebutjats perillosos va descontaminar als nens (els van treure la roba

contaminada i els van rentar el mercuri metàl·lic de la seva pell). Més de 20 famílies

van haver de ser evacuades mentre descontaminaven les seves llars.

Al novembre de 1994, estudiantes de la Universitat

Atlàntica de La Florida en Boca Ratolí, La Florida, van

treure mercuri metàl·lic d'un dels laboratoris de

l'escola. Estudiants internats en el dormitori van ser

evacuats i allotjats en un hotel local, mentre es

desconatminava el doritori.

Al juny de 1996, mercuri metàl·lic va ser tret d'una

escola secundària a San José, Missouri, i usat dintre i fora de l'escola per un grup

d'adolescents. Aproximadament 200 nens van ser examinats per a determinar

exposició a mercuri metàl·lic; un nen va ser hospitalitzat i altres cinc van rebre

tractament com pacients externs per a eliminar el mercuri dels seus sistemes; 20

altres nens tenien nivells de mercuri lleument elevats. Dues llars i un automòbil van

requerir descontaminació extensa.

A l'octubre de 1996, una escola preparatòria en Oskaloosa, Kansas i una llar de

convalescents en el comtat de Johnson, Kansas, van ser contaminats amb mercuri 7

EL MERCURImetàl·lic; 52 estudiants i un nombre desconegut de residents de la llar van ser

examinats. Sota recomanacions de la ATSDR, l'escola es va tancar per una setmana,

fins que els nivells interns d'aire fossin segurs. Un mes més tard, una mostra va

revelar un augment en les concentracions de mercuri en l'aire. L'escola es va tornar

a avaluar i es va fer una neteja addicional, com va ser recomanat per la ATSDR.

Al novembre de 1996, la ATSDR altra vegada va ajudar a funcionaris de la salut de

l'estat i a la EPA amb l'avaluació de contaminació en una escola preparatòria i en

una llar en Dallas, Pensilvana, prop de Wilkes-Embarri. Quatre àrees en l'escola

tenien nivells de contaminació de mercuri metàl·lic i van requerir neteja.

Al març de 1997, un estudiant de secundària en camí a l'escola va trobar mercuri

metàl·lic en el carrer front de la seva casa en el comtat de Montgomery, Pensilvana.

L'estudiant es va dur el mercuri metàl·lic a l'escola i ho va compartir amb tres o

quatre companys. També al març de 1997, un

termòmetre trencat va ser descobert després de classe en el pis d'un estable en el bany

dels nois. Es va confirmar que faltava un termòmetre de l'inventari del departament de

ciència. Es va trobar a l'escola lliure de contaminació, amb l'excepció d'un laboratori de

ciència i de la catifa en un saló. Dues llars van requerir descontaminació.

5. OBTENCIÓ

El tipus més important del mercuri és el cinabri. En l'època del Virreinat del Perú, la

mina més important de mercuri va ser la mina Santa Bàrbara en Huancavelica.

El mercuri es prepara per torració del cinabri, a una temperatura d'uns 600º C. El

mercuri es volatilitza i els seus vapors són conduïts a dispositius de condensació

hermèticament tancats, on el mercuri es condensa i es recull en estat líquid. Altre

mètode per a purificar aquest metall, és tractar-lo amb àcid nítric diluït, el qual oxida els

altres metalls, deixant lliure el mercuri, que finalment es renta amb aigua, s'asseca i es

destil·la al buit.

Altre mètode de purificació consisteix a

fer passar pel mercuri calent un corrent

d'aire que produïx l'oxidació de les

impureses, les quals se separen per

filtració a través de pells o papers

especials.8

EL MERCURIEntre els països que produïxen major quantitat es troben Espanya, Itàlia, la Unión

Soviètica i Xina.

Els jaciments més importants es troben en Almadén (Ciudad Real), Califòrnia (EEUU),

Munti Amiata (Itàlia) u Isttria (Iugoslàvia).

Els jaciments de cinabri més importants estan en contacte amb masses eruptives i

terrenys sedimentaris.

5.1 Almadén

Almadén té el jaciment de mercuri més important del món tant pel tonatge de les seves

riqueses com per la riquesa del mineral.

L'aparició d'aquestes mines es va deure als efectes produïts pel curs d'aigües termals

alcalines portadores de sulfur de mercuri (SHg) que es va dissoldre en les roques per

l'acció d'hidrocarburs o bé per corrents de refredament.

El cinabri es va posar en les fractures obertes en les quarsites per on exhalaven gasos i

aigua a elevada temperatura. Les parts del jaciment on no es troba aquest mineral

estan formades per pissarres. La producció de cinabri ascendeix a 1500 t. a l'any i situa

a Espanya en el segon lloc mundial, precedida per la antiga URSS

El període anual d'extracció és de 6 a 8 mesos, temps en el qual se satura el mercat

interior i exterior i

varia d'acord amb la demanda mundial i la pugna en preus amb la resta de països

productors.

Els torns de treball són de 6 hores a causa de la toxicitat del mercuri, que és envasat en

flascons de ferro i transportat a través de l'estació de ferrocarril d’Almadenejos. A

l'actualitat les mines són propietat de l'estat i

depenen de la Direcció general de Patrimoni,

pertanyent al Ministeri d'Hisenda. Fins a 1981 va ser

un organisme autònom del Ministeri d'Economia i

9

EL MERCURIHisenda i a partir de la llei 38/1981 de 19 d'octubre es va convertir en societat anònima

estatal.

La comercialització del mercuri es realitza en uns recipients de ferro, cridats flascons,

que contenen 34,5 Kg d'aquest metall i que representa la unitat de cotització. Més del

90% del cinabri extret en Almadén es dirigeix a l'exportació, que representa el 14,5%

del còmput total de minerals exportats a Espanya, antecedit per les de ferro, coure i

zinc. Els principals receptors són la URSS, que rep el 34,5%, EUA, els països de la CEE i

Japó.

Una campanya de falsa informació sobre la presumpta toxicitat del mercuri ha fet que

en els últims anys la venda de mercuri hagi descendit a quantitats mínimes, pel que la

producció de les mines està pràcticament paralitzada, existeixen estoc de mineral per a

poder conservar l'estoc estratègic de mercuri quan una partida del mateix es ven.

6. COMPOSTOS ON ES TROBA EL MERCURI

Les sals més importants són:

Fulminat (Hg(CNO) 2): usat com detonant. És molt corrosiu i altament verinós.

Clorur de mercuri (I) (Hg2Cl2): compost blanc, poc soluble en aigua. S'ha usat com

purgant, antihelmíntic i diurétic, i el Clorur de mercuri (II), gran corrosiu, emprat com

desinfectant. Va ser el primer remei eficaç contra la sífilis.

Sulfur de mercuri o Cinabri (HgS): mineral de color vermell

púrpura, translúcid, utilitzat en instrumental científic,

aparells elèctrics, ortodòncia, etc.

Timerosal (COO-Na+(C6H4)(S-Hg-C2H6)): usat com agent

bacteriostátic anàleg al merthiolat.

10

EL MERCURI Mercuri vermell. Probablement usat en la fabricació de bombes brutes.

7. CONCLUSIONS

Després de recollir informació sobre el mercuri i poder conèixer la seva historia,

composició, etc. Hem d’arribar a la clara conclusió de que és un material molt útil, més

si s’obté aquí a Espanya, i es pot utilitzar per a fer moltes coses. Ara ja no tant però

durant molt temps ens va permetre saber la temperatura dels llocs. Tot i aquestes

avantatges, en tota la informació recopilada sempre hi apareix el perill i la toxicitat del

mercuri. Aquest és un element mol perillós i per tractar-lo se n’ha de tenir cura i

coneixements. Ja hem vist accidents, i les seves conseqüències, en l’apartat d’accidents

escolars. Així hem d’aprendre que el mercuri té molts beneficis sempre que s’utilitzi

amb cap.

8. BIBLIOGRAFIA

Webs:

http://es.wikipedia.org/wiki/Mercurio_(elemento)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Mercuri_(element)

http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0122869

http://www.atsdr.cdc.gov/es/alerts/es_970626.html

11

EL MERCURI

12