TEMPS D’HORTA Núm. 53 – 1r semestre de 2013

TEMPS DE…

CELEBRACIÓ

TEMPS D’HORTA

2

Aquest any l’Associació de Veïns d’Horta fa 40 anys. Quaranta

anys de lluites i reivindicacions per a la millora de la qualitat de

vida al barri. Ja hem començat les celebracions (trobareu un article

sobre la inauguració de l’exposició del 40è aniversari a la revista) i

de cara al setembre farem un acte per a tot el barri. Una matinal

d’animació amb esmorzar popular el dissabte 7 de setembre a les

11 del matí a la plaça de les Masies. Us esperem a tots i totes per

tal de celebrar amb nosaltres aquesta efemèride que tanta il·lusió

ens fa.

Han estat quaranta anys de reivindicacions i lluites veïnals; el

perllongament de la línia 5 del metro fins a Vall d’Hebron, la

reivindicació per no perdre parades d’autobús en la fusió del 112 i

el 185, l’arranjament Plaça Bacardí i construcció Plaça de les

Masies, la prolongació de les línies d’autobús 45, NH i 71 i el canvi

de recorregut del 73 i la reivindicació d’una Biblioteca, un

ambulatori, un casal per a la gent gran i un casal per a joves entre

d’altres.

Sense la col·laboració de tots els socis i sòcies que ha tingut

l’Associació al llarg d’aquests 40 anys, aquest aniversari no hauria

estat possible.

Publicació de l’Associació de Veïns d’Horta c/La Plana núm. 10 1r 2a

08032-BCN · Tel. 93 407 20 22 · horta@horta.jazztel.es

Aquesta publicació respecta la llibertat d’expressió sense subscriure, però, necessàriament, el contingut dels articles.

Col·laboren en aquest exemplar:

Maria Rosa Graell – Sebastià Gómez Víctor Valls – Joan Termes

Coordinació i maqueta: Eulàlia Poblet

Institucions que col·laboren: Districte d’Horta-Guinardó

TEMPS D’HORTA

3

Aprofitant que estem a la commemoració del nostre quaranta aniversari, voldria fer un breu resum

de la nostra lluita en pro d'un transport públic de més qualitat al nostre barri d'Horta.

Recordaran els nostres conveïns quan la plaça Eivissa,

allà pels anys 70, era el principi i final de tot el transport

públic que teníem al barri, i la resta del barri quedava

desatès, fins que vam aconseguir que l'autobús 45

pugés pel carrer Campoamor, finalitzant allà el

recorregut. I pel camí de l'església, carrer Jerez i

Avinguda de l'Estatut, Lisboa i Tajo, continués el seu

recorregut habitual.

També cal recordar que quan l'autobús 85 d’AUTOSA,

va deixar de prestar servei entre la plaça Eivissa i la

plaça de la Bonanova, fos substituït per una línia més

curta a càrrec de TMB amb el núm. 185, que donaria

servei per la part interior de l'eixample d'Horta,

anomenat de Can Quintana, unint l'estació de metro

recent inaugurada de Canyelles amb la plaça Eivissa i

el CAP d'Horta. Temps després es va lluitar per aconseguir la seva prolongació fins a la Vall

d'Hebron, i després de dures negociacions es va dur a terme.

Actualment aquesta línia es vol integrar amb la 112,

unificant els dos recorreguts, que en part es solapen al

carrer Lisboa, etc. En principi això no hauria de

comportar massa problemes, excepte el de reduir la

mida dels cotxes del 185, per poder circular pels

carrers tan estrets del barri de Sant Genís, això si,

augmentant la freqüència per mantenir la capacitat de

transport. La intenció de TMB era la de reduir l’itinerari

pels nostres carrers de Can Quintana, al que la nostra Associació es va oposar i mitjançant el

suport de tots els veïns afectats, hem acceptat una solució consensuada que esperem sigui

40 ANYS DE LLUITA PEL TRANSPORT PÚBLIC

TEMPS D’HORTA

4

d'aplicació immediata. Amb això aconseguirem una connexió directa amb el barri de Sant Genís,

en horari regular, els set dies de la setmana, incloent els festius, vella reivindicació dels seus

veïns.

Podríem parlar del metro, que en quant a l'accessibilitat era inexistent, però amb peticions i

interpel·lacions al Districte, i amb insistència per part de la nostra Vocalia per tal d’aconseguir un

barri sense barreres, es va aconseguir la instal·lació d’una escala mecànica a la sortida del carrer

Lisboa a l'estació d'Horta, que fou avantsala de la instal·lació d'ascensors d’accés al vestíbul i

andanes. I no voldria deixar en l'oblit, al parlar

d'ascensors, que la instal·lació de l'ascensor del

Passatge de Tossa amb el CAP d'Horta que ens uneix

amb el mirador d'Horta ja al barri del Carmel, va ser i

és una millora d'accessibilitat molt important en el

nostre barri, batent rècords d'utilització per part del

veïns d'ambdós barris.

Això, i moltes altres coses mes, em vénen a la memòria de la lluita de l'Associació de Veïns

d'Horta en pro de millores de connectivitat, transport i accessibilitat al nostre barri, fruit del treball

dels membres de les seves diferents Juntes i de tots els veïns que sense el seu suport no

s'haguessin aconseguit.

Que tinguem un feliç aniversari i en pugem celebrar més.

JOAN TERMES I ROIG

TEMPS D’HORTA

5

A finals del mes d'Abril, els veïns i veïnes, les associacions i les entitats d'Horta ens vam

assabentar d'una trista i greu noticia. El govern del Districte havia iniciat el procés per

privatitzar totalment la gestió del Centre Cívic, el Matas i Ramis.

La privatització s'estava fent d'amagat a les persones usuàries i veïnes d'Horta. Sense cap

procés participatiu ni informatiu, sense cap diàleg previ amb ningú i sense que el Consell

del Centre Cívic fos coneixedor. La transparència de qui governa i la participació

ciutadana, no estaven aquesta vegada al "full de ruta" de la Francina Vila, Regidora

d'Horta-Guinardó.

La Indignació, al no ser ni consultats ni informats és el sentiment comú entre les persones

i entitats d'Horta. Van ser molts anys de lluita veïnal i de reclamacions fins que es va

aconseguir que, el llegat de la família Matas i Ramis, passés a ser un equipament públic

per a ús de les persones; el nostre petit Centre Cívic.

Creiem que hi ha millors maneres de fer política i de tractar els assumptes d'interès del

barri, amb diàleg i amb transparència, garantint la qualitat de la gestió dels equipaments

públics. Per això vam organitzar-nos com a Plataforma associativa i veïnal, reclamant la

participació ciutadana en tot allò que afecta al Centre Cívic del barri d'Horta.

Es va presentar un manifest on demanàvem al govern del districte :

Que anul·lés la totalitat del procés de privatització iniciat.

Que donés explicacions públiques de les seves intencions.

Que obrís un procés participatiu on es pogués definir quin model de gestió necessita el Centre Cívic Matas i Ramis.

Privatització de la gestió del Centre Cívic Matas i Ramis

No volem cap procés sense la participació de la ciutadania d'Horta

TEMPS D’HORTA

6

Tot seguit, al fer públic el manifest, van començar els contactes de la Plataforma “Salvem

el Matas” amb diversos tècnics i membres del Govern d'Horta-Guinardó. Les dues

primeres reunions no van ser gens satisfactòries. El gerent del districte entenia que era un

procés transparent i legal, doncs havia estat publicat al butlletí oficial de la província – que

com tothom sap, cap de nosaltres se'n va al llit sense haver llegit el BOP del dia !! – i que

la privatització total de la gestió del Centre Cívic era només una qüestió tècnica, sense

efectes vers la ciutadania.

Doncs resulta que ni la transparència es mesura per la quantitat d'avisos al BOP, ni la

privatització de la gestió d'equipaments públics és simplement una qüestió tècnica. Així ho

va entendre la plataforma, que mentrestant seguíem sumant adhesions d'entitats del barri

i suports d'altres organitzacions de la ciutat. Per avançar vam demanar un altre

interlocutor per a la següent reunió.

A la darrera reunió – fins al moment d'escriure aquestes línies – va assistir la Regidora

Vila. Després de moltes i intenses argumentacions, la plataforma “Salvem el Matas” va fer

entendre al govern que havia pres decisions equivocades i que calia rectificar-les.

D'aquesta reunió destaquem:

Que el procés de privatització es suspèn temporalment.

Que existeix el compromís del districte d'oferir ara la plaça de direcció del Centre Cívic, dins d'un procés de selecció interna.

Que totes les parts creiem que s'ha de reforçar el paper de control que exerceix el Consell de l'equipament sobre la gestió del Centre Cívic.

Arribem a mitjans de maig amb dubtes sobre el futur del Matas i Ramis, però amb un fort

consens entre moltes entitats i veïns i veïnes d'Horta. No volem que ningú , sense diàleg

previ, s'atorgui el poder de decisió sobre el nostre Centre Cívic. Esperem que qui ara ens

governa hagi pres bona nota. Potser - quan aquest escrit sigui publicat - ja està aquest

assumpte en camí d'una solució acordada, basada en el respecte i la participació del

moviment associatiu i veïnal d'Horta.

O potser no ?

Victor Valls AVV Horta

Plataforma Salvem el Matas

TEMPS D’HORTA

7

En data 23 de desembre ens va deixar el nostre company Gregori. Ell i la seva dona

Anna van ser uns dels pioners de l’Associació de Veïns. Volem transcriure l’escrit que

es va llegir en l’homenatge que se li va fer el dia 2 de març.

L’Associació de Veïns no podia deixar d’estar present en aquest homenatge al

nostre amic i company Gregori, que durant aquests anys sempre ha participat en

les lluites veïnals: l’escola Mare Nostrum, el Parc de l’Amistat, el legat del Matas i

Ramis, els terrenys per la zona esportiva, Martí Codolar, la prolongació de

l’autobús 45, la Biblioteca de Can Mariner i tantes altres reivindicacions.

Procurant aconseguir sempre una millor qualitat de vida pels veïns. Col·laborant

en la Festa Major amb els cremats de les havaneres. Sempre a punt per fer el

servei que fos necessari pel bé de tothom.

El teu exemple ens ha de donar forces per seguir endavant amb totes les fites

que ens falten per assolir per a la millora del barri d’Horta.

Al llarg de la vida hi ha persones que deixen petjada, i tu Gregori, has estat una

d’elles. Et recordarem sempre.

Rebi la seva família el nostre condol més sincer.

Mª Rosa Graell

ELS QUE ENS VAN DEIXANT...

TEMPS D’HORTA

8

Si s'acompleixen les últimes dates que ens han dit, l'acabament de les obres serà a finals de

juny, i donat que ja hem explicat altres vegades les característiques de les obres i el projecte,

el que sí que voldríem fer és indicar alguns problemes que s'han pogut solucionar dialogant

amb els responsables de les obres.

- Des del primer moment vàrem tenir el compromís de que les obres es realitzarien dins

els horaris de dilluns a dissabte de 8h a 22h. Només en alguns moments justificats ho

varen trencar, com els acabaments de pilars.

- A conseqüència de les obres, s'han assecat alguns pous de les cases veïnes i s'ha

provocat l’aparició d’algunes esquerdes de les quals, malgrat la nostra insistència, no

hem aconseguit que l'Ajuntament o l'empresa constructora se'n facin càrrec.

- El segon desviament de la circulació de la Av. de l'Estatut pel carrer Jerez, que havia

de durar uns sis mesos, s'havia de fer abans de la seva reurbanització, recordem com

eren les voreres i lo perillós que podia ser per els vianants. Però amb aquesta

argumentació, els responsables de les obres varen accedir a invertir l'ordre i arreglar

primer el carrer per, posteriorment, urbanitzar l'avinguda.

- Al inici de la reurbanització del carrer Jerez, volien tallar el carrer Fontanet i desviar

tota la circulació pel passatge de la Plana. També aquí vàrem fer veure als

responsables de l'obra que no es podia carregar de tanta circulació un carrer que en

OBRES DE L'AVINGUDA DE L'ESTATUT

TEMPS D’HORTA

9

prou feines té amplada per a que hi passi una furgoneta, i es va tallar el passatge,

desviant tota la circulació per Fontanet.

- De la urbanització del carrer Jerez, tenim molts problemes encara sense solucionar, i

que estem constantment recordant a l’Ajuntament perquè es solucionin l'abans

possible, ja que des del mes de novembre diuen que s’arreglarà però no hi ha manera

de que ho solucionin:

Façanes i accés a botigues que, degut al canvi en la alçada de la vorera, ara

incompleixen les normatives municipals d'accés a discapacitats.

Defectes estètics en la col·locació de les rajoles com diferencies de color (quan

encara no s'ha inaugurat oficialment) o terminacions defectuoses.

L'entrada d'una casa que es converteix en un bon bassal quan plou.

Els accessos al parc de l'Amistat, un sense acabar i l'altre amb una inclinació

que no acompleix les normatives.

Altres defectes estan solucionats o en vies de solució:

Un tros de vorera entre el carrer Coïmbra i el transformador elèctric, que

després de treure per part d'Endesa el transformador, l'Ajuntament no acaba

d'arreglar (avui mentre escric sembla que han reprès les feines) i que ocasiona

força molèsties als vianants.

La barana entre el numero 24 de Jerez i el parc, la varen arreglar amb unes

“xapuces” estèticament horribles, però sobretot molt perilloses. Ens va costar

força denúncies a tothom (districte, guàrdia urbana, obres ...), per

aconseguir (fa pocs dies) que la canviessin per una de nova.

- També hem tingut força polèmica amb els carrils de circulació de l'Av. de l'Estatut, ja

que nosaltres el que no volíem és que es convertís en un carrer d'alta velocitat. Després

de vàries reunions draconianes, els carrils seran dos de circulació general i un carril

bici de baixada i un carril bus i dos de circulació de pujada. Amb el compromís també

de que els 5 semàfors que hi haurà no facilitaran la conducció ràpida. Més endavant el

carril bici tindrà continuïtat cap al Pg. Maragall i cap a les Rondes.

Per descomptat seguirem reclamant tot el que falta arreglar, i que el que queda per fer es faci

correctament, i després entre tots haurem de vigilar la conservació d'aquest magnífic parc.

COMISIO D'URBANISME - Sebas

TEMPS D’HORTA

10

Divendres vàrem inaugurar l’exposició, en motiu del 40è aniversari de l’Associació,

40 anys... 40 fotos a la Biblioteca Horta- Can Mariner.

Desprès de la benvinguda de la

vicepresidenta, Mª Rosa Graell, vàrem

tenir l’honor de poder comptar amb

Marius Serra, que a través d’una mena

de joc de les 8 diferències, va comparar

la situació social de fa quaranta anys

amb la d’avui en dia en clau d’humor.

També, com hagués fet Huertas

Claverías si hagués pogut estar aquí, va

fer una reflexió sobre el fet que, en els

seus inicis, les associacions de veïns van ser un punt de trobada entre els veïns

que ja hi eren i els que van arribar en les

migracions dels anys 60. Actualment,

sembla que això sigui més difícil, ja que

rarament s’hi troben persones

nouvingudes. Per acabar, l’actual president

de l’Associació de Veïns va agrair a tots els

assistents la seva presència i els va

convidar a participar de l’exposició.

A continuació teniu una petitíssima

mostra de les fotografies exposades.

40 anys... 40 fotos

TEMPS D’HORTA

11

TEMPS D’HORTA

12

Expliquen d'una vegada, que havia un carrer molt important, on va començar un pla de

desenvolupament de tal magnitud que es va convertir en el mes comercial del seu entorn,

amb l'únic problema que comptava amb un únic centre comercial, EL GRAN I LLIURE, on

es podia comprar tots els articles que l'amo considerava convenients per als seus clients.

Amb el pas dels anys, els clients cansats de comprar sempre les mateixes coses, van decidir

donar-li un altre enfocament al comerç del carrer, i van acordar reconvertir aquest carrer

donant una modernitat més cosmopolita, canviant l'establiment únic, en una sèrie de petites

botigues amb més varietat de productes.

A partir d'aquí, van començar a obrir botigues (unes disset) que amb més o menys fortuna,

va dependre el seu èxit ,de la professionalitat dels seus empresaris i dependents, com de la

seva experiència en el ram.

Entre les disset botigues va començar a distingir-se una, que per la qualitat dels seus

productes i el bon tracte dispensat als clients, va créixer en importància econòmica, sent una

de les que mes contribuïa al manteniment del carrer,

A això contribuí indubtablement, la laboriositat, professionalitat i sentit de responsabilitat del

dependent, un treballador que va començar a treballar des dels primers dies de l'obertura. El

veia com gràcies al seu treball la botiga prosperava i engrandia, però no veia que el seu sou

creixés de la mateixa manera, i cada vegada que plantejava una reivindicació a l'amo, aquest

li contestava que no el podia atendre, atès que si els seus beneficis milloraven dia a dia , bona

part d'ells els dedicava al manteniment del carrer i a invertir en el negoci.

Cansat d'esperar que s'atenguessin les seves reivindicacions, va decidir que ell tan be podria

crear la seva botiga, ja que experiència no li faltava i més, si la botiga havia prosperat, era

gracies al seu treball,a mes que per sentit de responsabilitat, moltes vegades havia de prendre

decisions en pro de la bona marxa del negoci, fins i tot a descrèdit de l'amo. Però això no

podia continuar eternament, així que va decidir comunicar-li al propietari la seva intenció de

independitzar-se i muntar una botiga al mateix carrer o en un altra, amb el mateix producte

que tan bé sàvia vendre,

. En exposar-li al propietari la presumpsió de marxar per independitzar-se i convertir-se en

competidor, aquest va reaccionar intentant convèncer-lo perquè no marxés, dient que aquests

moments no eren propicis per a una separació, o que el carrer podria perdre interès

comercial, si la seva botiga perdia prestigi amb la marxa del seu empleat més competent, etc

etc.

Total, que després de moltes negociacions l'empresari es va avenir a la liquidació de la

quitança, i li va dir que, com els seus diners ho tenia en inversions, no li podia pagar en

metàl·lic i podia escollir del l'aparador el gènere (era una sabateria) que li agradés.

CONTE: EL DEPENDENT INDEPENDENT

TEMPS D’HORTA

13

De totes les sabates, de diferents models i marques, escollí una caixa que fins ara no havia

reparat en ella, que era a la part inferior de l'aparador, segurament la hauria posat allí l'amo,

tot esperant buidar el seu contingut, que deurien de ser els últims models arribats del

fabricant. Li va demanar a l'amo la caixa i se la va emportar a casa, pensant que aquest seria

el seu primer gènere per a la seva nova botiga.

En arribar a casa va obrir la caixa i va veure que estava buida, així que va anar a queixar-se

l'amo i aquest li va dir ... tu vas escollir aquesta caixa entre totes les sabates de l'aparador,

pensant que contenia els últims models, així que si està buida és el teu problema.

Doncs bé, li va contestar el dependent, doni'm les referències dels models que jo ja procuraré

posar-me en contacte amb el fabricant per fer la comanda, El fabricant el tens davant, no et

vaig dir que els diners que em donava la botiga ho tenia invertit, així que els vaig invertir en

les fabriques de sabates i ara controlo la seva producció i distribució per evitar les

competències.

Llavors no em queda mes remei, va dir el dependent, que sortir a l'estranger buscar altres

fabricants, i així començar el meu negoci, I amb quins diners comptes? li va respondre l'amo,

amb un crèdit que vaig a demanar al banc, Ni ho somiïs, no et concediran cap crèdit, perquè

com et vaig dir, les meves inversions estan també en els bancs als quals també controlo, i tot

t'ho dec a tu, que et vaig tenir treballant des del principi sense donar-te cap participació en el

negoci, fent-me cada vegada mes ric i poderós, i el més important, assegurar-me tenir totes

les competències sota el meu control, controlant el carrer mes comercial i evitar que

dependents siguin independents fora del meu control

I així acaba el conte, on la frustració del dependent que volia ser independent, va portar a

buscar-se aliats, rivals poderosos del seu antic amo, i aconseguir almenys una certa

independència, depenent d'un nou propietari amb el que almenys ser soci a parts iguals, i qui

sap, potser troba un bon dependent ..

Joan Termes i Roig

Maig 2013

TEMPS D’HORTA

14

Per fi han començat les obres per a la

reparació del campanar que estaven

pendents des del mes de juliol. Aquest

endarreriment ha estat per les vàries

gestions que han hagut de fer els veïns,

entre elles, posar-se d’acord amb La Caixa

per tal de repartir la despesa de les obres.

També varen consultar amb Patrimoni i el

Districte per si hi havia possibilitat de

subvenció, però varen respondre que no

podien assumir-ho. D’altra banda, han

hagut d’esperar bastant per al permís

d’obres.

Els veïns tenen present que aquesta

vegada assumeixen la reparació, però ja han dit que només són sis veïns

i la despesa que comporta el funcionament del rellotge i la seva

conservació, que és molt costosa, fan que no sàpiguen si en un futur

podran assumir-ho.

Tenint en compte això, esperem que no es torni a espatllar i que aquesta

reparació duri per tal que puguem gaudir del nostre antic i estimat

campanar d’Horta.

Mª Rosa Graell

EL CAMPANAR

C/Baixada del mercat nº 2, al costat del Milar 08032 Barcelona Tl. 93.429.21.11 OBERT TOTS ELS DIES DE L’ANY DE 9.00-22.00

TEMPS D’HORTA

15

El setembre començarà el curs de Pilates (Recuperació postural), per a millorar la postura, potenciar la flexibilitat, la mobilitat i la força, augmentar la consciència corporal i equilibrar la postura. El mètode Pilates estimula la: - Concentració - Control - Respiració - Precisió - Equilibri - Fluïdesa de moviments Els grups son dimarts i Dijous al mati i al vespre Par consultar horaris trucar: 659 790 957

Lidia Blanch

PILATES

TEMPS D’HORTA

16

El preu de la quota anual és de 15 euros