temps de franja 50 - ascuma.org · 2009-11-09 · temps de franja núm. 50. novembre de 2005 3 s u...

Any 6 • núm. 50 • La Franja, novembre de 2005

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Correllengua al Baix CincaEnguany la flama de la llengua catalanaha arribat a Fraga i altres llocs de lacomarca

Toni Llerdaen el recordCarles Terèsrecorda fets del’adolescènciade l’alcalde deQueretes, mortel passat agost

Jose

p G

alan

en

l’act

e de

con

stitu

ció

d’In

icia

tiva

Cul

tura

l de

la F

ranj

a (S

aidí

, 27

de m

arç

de 2

004)

Jornades a BenascEscriptors i activistes culturals de les tresllengües que conviuen a l’Aragó van parlardel seu futur

RIC

AR

D S

OLA

NA

Mort d’unlluitador

Mort d’unlluitadorJo

sep

Gal

an (

19

48

-20

05

)

Núm. 50. Novembre de 2005 TEMPS DE FRANJA2 EDITORIAL

EDITA:

C/ Pla, 4, 44610 Calaceit, Tel. 978 85 15 21

Associació Cultural del MatarranyaConsells Locals de la FranjaInstitut d’Estudis del Baix Cinca-IEACentre d’Estudis Ribagorçans (CeRib)

DIRECTOR:Màrio Sasot

CAP DE REDACCIÓ:Josep Galan

GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ:Hipòlit Solé

REDACCIÓ:Antoni Bengochea, Lluís Rajadell,Carles Sancho i Pasqual Vidal(el Matarranya). Marta Canales, Jaume Casas i Josep Labat (el Baix Cinca). Anna Enjuanes i Aleix Castellnou(la Llitera i la Ribagorça). Carme Messeguer (PPCC).

OPINIÓ:Susanna Barquín, Esteve Betrià,Tomàs Bosque, Josep A. Carrégalo,Miquel Estaña, Joaquim Montclús,Josep Puche, Francesc Ricart,Francesc Serès, Carles Sancho,Ramon Sistac i Carles Terès.

CORREU ELECTRÒNIC:[email protected]

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITAT: 978 85 15 21

MAQUETACIÓ:Isabel Calaf • [email protected]

IMPRESSIÓ i PRODUCCIÓ:Gràfiques del Matarranya, [email protected]

DIPÒSIT LEGAL: TE-88/2000ISSN: 1695-7709

EN VENDA A:Albelda Estanc ConchitaCalaceitPapereria AbàsEl TorricóLlibreria PilarínFragaLlibreria Badia, Llibreria CabreraGironaLlibreria Les VoltesLleidaLlibreria de la GeneralitatMequinensa Papereria GonzálezReusLlibreria GaudíSaidí Llibreria PanadésSaragossaLibrería CàlamoPza. San Francisco, 4TamaritEstanc PatritoTortosaLlibreria El TempleVall-de-roures Llibreria Serret

Les Jornades Literàries a Benasc «Aragó i lesseues tres llengües», celebrades a la vila de Benascdel 16 al 18 de setembre, van ser organitzades pelsassessors i tècnics de Cultura del Govern, Ramóni José Luis Acín amb la millor voluntat d’afavo-rir una trobada entre escriptors i activistes cultu-rals de les tres llengües parlades a l’Aragó de caraa una possible i futura convivència… coofical?Malgrat l’aspecte positiu de conèixer-se i posaren comú les idees entre gent que es manegue encultures i llengües diferents, no van acabar d’acon-tentar, molt ens temem, ni als uns, als escriptorsen castellà, ni als altres, als que ho fan en aragonèso en català. Més que d’«encontre» en algunsmoments hauríem de parlar de «desencontre».Tanmateix ens vam conèixer. Nosaltres ja enconeixíem bastants dels castellans –si més nopel nom i l’obra–, però ben pocs dels aragone-sos. I aquests darrers, mutatis mutandis, es troba-ven en la mateixa situació. Els castellans ensdesconeixien gairebé del tot, tant als catalanscom als aragonesos, i a més, no tenien dificul-tats en situar-nos dins el seu imaginari aragonèso espanyol. Resultat: els castellans van haver detrencar, encara que només fos per uns moments,els esquemes, i els catalans i aragonesos vamanar una mica més enllà de la simpatia mútua quegenera el fet d’haver de patir, si fa o no fa, lesmateixes misèries. Amb això ja n’hi ha prou pera declarar un cert èxit de la trobada i a esperarque en edicions properes, amb menys improvi-sació, se n’assolisquen més bons resultats.

De cara a millorar els resultats i les relacions entreels organitzadors i les entitats participants en possi-bles noves edicions de les Jornades, fem ací algu-nes suggerències per a aconseguir-ho.

Quant a allotjament i la sala de conferències lescondicions van ser correctes, encara que algunscompanys trobaren en la distribució entre hotels deuna o tres estrelles la diferent consideració que es

té a l’Aragó al castellà en front de les altres llengües.Les trobades literàries en bars eren una bona idea, perallò de la tertúlia de cafè tradicional, però no es vasaber trobar la infraestructura adequada en els locals.Tot plegat podria haver anat acompanyat, si més no,d’una exposició de llibres dels autors convidats.

Quant a les llengües vehiculars, el programa deles Jornades hauria d’haver estat en aragonès,castellà i català i no només en castellà. O, si mésno, s’hauria d’haver declarat expressis verbis queles llengües vehiculars –i ja no dic oficials– de latrobada eren l’aragonès, el castellà i el català, sensehaver d’esperar que es fes una proposta en aquestsentit per part d’algú del públic i que aquesta fosacceptada pels participants, tot i que no va faltaralgú que, en un primer moment, es va despenjar amballò de «¿Tú no eres español? [doncs, parlacastellà!]». El trilingüisme, un cop acceptat, vafuncionar sense cap problema..

Sobre els conferenciants invitats, especialmentels que procedien de la Universitat de Saragossa,van mostrar sota una pretesa actitud neutra, untarannà obertament en contra de qualsevol acció enfavor d’una millora de la situació de l’aragonès idel català. Des de qui no s’estava de dir que unallengua en situació tan precària com l’aragonès noés normalitzable, o a qui recomanava –sense queli caigués la cara de vergonya– que traduir desd’Aragó sí, però no de les llengües minoritàries del’Aragó, (independentment de la qualitat o l’in-terès dels escrits) sinó només de les dels immigrants.Per a escoltar això, evidentment, no calia anar aBenasc. Si no hi ha rigor científic o profunditat ales exposicions, almenys calia esperar un mínim desensibilitat (i no només sentimental o paternalista)enfront de les llengües minoritzades.

Tant les vetllades literàries com los fallits«vermuts literaris», solucionats els problemes«ambientals», podien ser una bona ocasió per aque hi participés la població de Benasc en general.

Després de Benasc

Avant, JosepEn algun moment, ja fa temps, Josep va voler

saber més sobre la llengua que parlava a casa, alcarrer, i va engegar el camí d’una vida que va dedi-car a Fraga, al Baix Cinca i a la Franja. En va tenirmoltes més, de vides. Igualada, Montbui, elsalumnes, les inquietuds de sindicalista. I, esclar,la família i els amics.

En aquesta hora en què només queden les parau-les, pareixen sobreres altres que no siguen elsrecords d’aquesta personalitat apassionada, tossu-da i amable que va treballar durant més de vintanys per la seua terra i la seua gent.

Temps de Franja, la transformació de l’Insti-tut d’Estudis Fragatins en Institut d’Estudis delBaix Cinca, la creació de la Iniciativa Cultural dela Franja són realitats que porten el nom i elcognom d’un Josep Galan que ha estat company

i amic. Els reculls de refranys i de motades, decançons, jotes, una novel·la, els estudis sobre la parlade Fraga són obres que ens deixa.

La música, la literatura popular, la poesia, elscontes, els assaigs i les novel·les d’autors dels nostrespobles no són pròpiament obres seues, però tothom,d’una manera o altra, li deu que això haja estatpossible. I és que, per damunt de tot, Josep ens llegala virtut de no defallir, de seguir, sempre avant,perquè mai no n’hi havia prou. No n’hi ha mai prou,Josep, és veritat, sempre hi ha alguna cosa més perfer. I aquest és el nostre homenatge, el millor que etpodem oferir, seguir la tasca de construir la Franja.

La mort no és res de nou a la vida, ja ho sabem,però a vegades, com ara, arriba amb massa urgèn-cies.

Avant, amic.

Temps de Franja 50 5/11/05 17:40 Página 2

Núm. 50. Novembre de 2005TEMPS DE FRANJA 3

s u m a r i salutació del directorJosep Galan s’ha sumat a la llista (redéu què llarga ens sembla!)

de persones notables de la Franja desaparegudes en aquestsdarrers mesos. Just quan aquest número estava enllestit per aimprimir. En el proper donarem complit compte dels homenat-ges rebuts, de la seua trajectòria i la seua personalitat. Però avui

volem parlar del seu paper cabdal en la gestació, posada en marxa i manteniment, durant cincanys, d’aquesta revista.

Seua va ser la idea de crear-la, seu pla de viabilitat organitzativa i econòmica i seus els ànimsi l’entusiasme per a incorporar a la redacció, o com a suscriptors de TdF, noves gents i nous col·lectius.

La darrera volta en què ens vam veure a casa seua, a Fraga, aquest mes d’agost, em va mostrartot cofoi les cinc col·leccions enquadernades dels primers quaranta números de TdF i estava ansiósperquè sortís, al novembre, el número 50 per a fer enquadernar el cinquè tom. Mai podria imagi-nar, en aquells moments, malgrat el seu incert malestar, que d’eix número en seria el trist prota-gonista.

Adéu, Josep, ha estat un orgull i un plaer treballar amb tu malgrat totes les neures i dificultats.«You’ll never walk alone».

Màrio Sasot

CARTES CREUADES

cartes dels lectorsEditorial

Salutació del director

Cartes dels lectors

El Matarranya

El Baix Cinca

EntrevistaMargarita Celma, presidenta de

l’Associació Corals del Matarranya

La Llitera i la Ribagorça

Tema del mes:Toni Llerda:

quatre records iniciàtics

Aragó

Gent de Franja

Països Catalans

OpinióEls homenets de Flores (i II)

2

3

3

4

8

10

12

16

17

18

19

Enhorabona per l’exposició de la Llengua Catalana a l’Aragó!

Enhorabona pl treball tan ben fet sobre lanostra terra. Em va agradar moltissim la classi-ficació dels temes exposats, la manera tan clarai amena i, com em vaig trobar a l’acte del dia28 a l’Institut d’Estudis Catalans, també em vaagradar l’explicació. No és estrany que estiguipremiada.

No es pot negar que Pepa Nogués és del Mata-tarranya on heu mantingut molt més la identi-tat. Si parla un de la Llitera o la Ribagorça nol’identifico, però als del Matarranya, al moment.Sóc de la Llitera on van venir moltes famíliesemigrants de Fontdespatla, Pena-roja, Mont-roig… i es van anar creant vincles familiars i deveïnatge molt interessants. De fet, tinc uns nebotsque es diuen Motis PALLARÈS i un altre casatamb una CELMA. És per destacar que gran partd’aquestes famílies van venir amb una situacióeconòmica força apurada. Van ser molt mésemprenedors i arriscats que la gent del poble, elsprimers en fer granges més grans i rentables, enampliar les finques, en plantar fruiters, i actual-ment estan economicament millor situats. A lacomarca he fet viatges, excursions i amistatstambé interessants.

Els discursos, dels que coneixem per la revis-ta TdF, van dir el que esperavem. H. Moret moltbé pel pentinat, no li havía vist la cueta. Em vasemblar veure les faccions del Sr. Josep Galanamb el seu «bigotillo» que em recorda al llume-ro del meu poble quan hi havia les clauetes quees fèien girar i la pera a la capçalera del llit, però

me l’imaginva un home molt corpulent, per aixòno n’estic segura. R. Sistac és molt més contun-dent en els escrits, però està molt millor al natual,és guapíííssim, una barreja entre R. Gere i Enri-que Iglesias…, de veritat que em va semblarmolt guapo, atractiu i ben plantat, ja era fan delsseus escrits sempre posats entre «la llengua i lesdents», ara, fan per partida doble. De fet, nos’ha de fixar com ens movem a les butaques, hiha gent que no podem estar molt temps amb lamateixa posició ni davant de la millor pel·lícu-la. Del seu discurs, sí que la identitat és un termetotalment abstracte, però el terme Franja, perso-nalment, l’entenc com molt concret, una franjade terreny estret i llarg de transició entre Aragó,on perteneixem administrativament, i Catalun-ya on hem estat més oberts al comerç, relació,emigració… amb parla catalana, encara quetambé hen tingut prous problemes amb la nostrapeculiaritat mal acceptada en els anys que ladiversitat no era coneguda ni de paraula. Aques-ta transició esborra totalment la sensació defrontera, que no té per què existir, entre lescomunitats. Aquest terme, el de frontera, nomésl’utilitzen els grupets que neguen la catalanitat,la seva frontera és mental.

Amb això, i amb l’Església i els seus museus,han de ser molt més contundets i clars els quepoden fer sentir la seva paraula públicament, sino, estem a les mans de postures dictatorials id’interessos econòmics.

Els saluda a tots molt atentament,

Josefina Motis

15


Núm. 50. Novembre de 2005 TEMPS DE FRANJA4 EL MATARRANYA

FracturatsSegons els nostres partits

majoritaris, una llei que reco-nega uns drets bàsics pot causarfractura social. Diuen els quen’entenen –els departaments defilologia de totes les universi-tats del món– que ací, en aques-ta part de l’Aragó, es parlacatalà. I des de l’edat mitjana.El fet que durant unes poquesgeneracions, per interessos avuiclarament rebutjats, s’haja anatrepetint als franjolins que ells nosaben parlar bé, que xapurregen,no ha canviat la realitat. A laFranja, la immensa majoria dela població es continua comu-nicant en català. Si hi ha algu-na fractura social és que aques-ta realitat no estiga reconegudai protegida pel govern corres-ponent. Però es veu que no, queels únics que podem estar frac-turats, mutilats i menyspreatssom els que, al contrari que a laresta d’Aragó, hem mantingutel patrimoni de la llengua delsavantpassats.

Mentrestant els «facaos»continuen tirant llenya al foc.Menteixen, intoxiquen la gentde bona fe que encara se’ls creu.Estaria bé que digueren quin ésel seu objectiu real: suprimiruna llengua que no és «lacomún de todos los españoles».Si més no, no enganyarienningú. Però alguns partits els fancas i branden l’espantall de la«fractura social». Tots sabemque la seua por és exclusiva-ment perdre vots. Perquè,desenganyem-nos, l’anticata-lanisme continua sent un senti-ment massa extès per aquestesEspanyes de les quals Aragón’és un «baluarte». I que unsaragonesos parlon català secu-larment els deu paréixer unaparadoxa inadmissible, un fet,vés per on, contra natura.

Carles Terès

L’E

SM

OLE

T

La setmana del 17 al 24 dejuliol, s’ha celebrat el 9è Fest-cat. Escola d’Estiu de JocsTradicionals a Horta de SantJoan. Els seus coordinadors:Antoni Costes, Pere Lavega iBiel Pubill van preparar unprograma molt suggerent, variati didàctic per l’alumnat: joc inatura a la Via Verda, la male-ta dels jocs, jugar al carrer, jocsi intercultura, fotografia i imat-

ge en els jocs, jocs de taula,jocs i noves tecnologies…

Any rere any la presència dela comarca del Matarranya enel Festcat ha estat important idestacada. La vetllada musicalal restaurat i magnífic conventde Sant Salvador va córrer acàrrec, enguany, d’un extraor-dinari grup vinculat a Torre-darques i al Matarranya: Túrnez& Sesé que van presentar elseu nou treball L’arbre de l’es-perança amb poemes musicatsde Carner i Espriu i també vaninterpretar cançons del seuprimer CD ’Quedarà la parau-la’ dedicat al poeta penarrogíDesideri Lombarte. Professorsi a lumna t van have r dedesplaçar-se a Vall-de-rouresperquè una sessió de treball la

van desenvolupar en el marcincomparable del conjuntmedieval format pel castell il’església. Allà van conèixer ijugar a antics jocs medievalscom el de la pilota i el del trin-quet tan tradicionals a lesnostres viles. Només hem delamentar la poca col·laboracióque hi va haver per part del’ajuntament per facilitar l’ac-tivitat organitzada.

La Festcat és un escola deformació que té la seu a Hortade Sant Joan però que pervoluntat pròpia vol tenir mésressò a la nostra comarca tanten activitats –s’han celebratsessions a Calaceit, Queretes,Arenys i Lledó altres anys–com en formació de l’alumnatde les nostres viles.

La Junta Aragonesista consi-dera que tot el riu Matarranyacal que siga declarat Lloc d’Im-portància Comunitària (LIC)dins de la Xarxa Natura 2000,incloent el tram on s’haviaprojectat la presa de la Freix-neda-laTorre del Comte.

Fins ara, la proposta de LICexcloïa el tram del riu afectatper aqueixa obra, però endescartar-se’n la construcció,«ja no hi ha raó perquè ara nosiga protegit tot el curs fluvialdel Matarranya», ha afirmat ladiputada de CHA a les Corts,Yolanda Echeverría. En quali-ta t de por taveu de MediAmbient, acaba de registrar unaproposició no de llei instant elGovern de l’Aragó a «realit-zar les gestions necessàriesperquè siga declarat LIC el curscomprès entre el barranc deSegarra, en el terme municipalde Vall-de-roures, i el pont del’A-231 sobre el riu Matarran-ya, a la Torre del Comte, que

estava afectat pel projecte depresa de la Freixneda-la Torredel Comte».

Segons Echeverría, el cas delMatarranya és molt paregut, sino idèntic, al del riu Ara, eltram del qual afectat pel projec-te de l’embassament de Jáno-vas havia estat exclòs de ladeclaració LIC malgrat que perdamunt i per davall de la presaes fruïa d’aquesta figura deprotecció (LIC Vall de Broto iLIC Riu Ara). «El Govern del’Aragón, un cop descartatJánovas, ha aprovat recentmentde sol·licitar que també aqueixtram siga LIC i que, així, tot elriu ho siga, i això mateix dema-nem per al riu Matarranya,perquè tot el seu curs fluvialsiga tractat de la mateixaforma», ha afirmat la diputadaaragonesista.

Ha estat el passat mes dejuliol quan la Secretaria Gene-ral per a la Prevenció de laContaminació i del canvi

Climàtic, a la vista de l’infor-me emès per la Direcció Gene-ral de Qualitat i EvaluacióAmbiental, ha formulat decla-ració d’impacte ambiental sobrel’evaluació del «Projecte dePresa de la Freixneda-la Torredel Comte en el riu Matarran-ya», concloent que no eraconveniente la realitzación del’esmentat projecte.

El riu Matarranya és un delsecosistemes fluvials de règimmediterrani més ben conser-vats d’Europa i, segons elsexperts, resulta impossible detrobar un altre riu mediterrania la península Ibèrica amb el seugrau de biodiversitat. «I és queper raons geogràfiques, histò-riques i ecològiques presentauna inusual riquesa biològica,que el fa especialment singulartant per la seua fauna com pelsvalors de densitat i biomassadels organismes aquàtics, moltelevats i poc comuns», ha expli-cat Echeverría.

Fescat 05 a Horta de Sant JoanCarles Sancho

La CHA demana que tot el riu Matarranya

siga Lloc d’Importància ComunitàriaNota de Premsa

CA

RLE

S SA

NC

HO


Núm. 50. Novembre de 2005TEMPS DE FRANJA 5EL MATARRANYA

Esquitxades de forats

Amb la variant d’Alcanyíses dona una situació paregu-da a la que pateix la millorade la N-232 entre l’enllaç deRàfels i la província de Caste-lló. De la circumval·lació dela capital del Baix Aragó se’nparla des de fa prop de vintanys. Les primeres ratlles dela reforma de la carretera deMont-roig deuen de ser enca-ra més antigues. Però el casés que ni en un ni en l’altreprojecte s’han posat lesmàquines a treballar. Elsalcanyissans pateixen lesconseqüències de la mancade voluntat política per aresoldre este problema. Dirque la demora no és altra cosaque la tramitació habitual dequalsevol projecte és l’excu-sa del mal pagador. No, aquíla raó de el retard no és altraque la passivitat dels nostresgovernants. S’anuncia un plaespecial del Govern per a laprovíncia. La variant d’Al-canyís no hi hauria de figurar,perquè la seua execució noté res d’especial. Al contrari,és una actuació ordinària,quasi prosaica, i que ja hauriad’estar feta i refeta. Per aevidenciar-ho només calrepassar les rebentades queesquitxen totes les travessiesde la ciutat per la sobreex-plotació que provoca un tràfictotalment desbordat.

Parlant d’una altra cosa.S’acaba de crear una acadè-mia de la llengua aragonesaque té entre els seus objectiusl’estudi de les variants lingüís-tiques que es parlen a Aragó,un treball que ja està fet i, amés, molt bé. Si no que hopregunten a Francho Nagore,pel que fa a l’aragonès, i aArtur Quintana pel que fa alcatalà. Fer un altra cosa ésperdre el temps.

Lluís Rajadelll

VIL

ES

I G

EN

TS La música del Matarranya

desembarcà amb èxit a BarcelonaCarles Sancho

La XXVI Trobada Coral dela Mercè d’enguany, organitza-da per la Federació Catalanad’Entitats Corals de la demar-cació del Barcelonès, va convi-dar el Cor de Cambra de Beseiti el Cor Albada. El marc de l’ac-te, l’entranyable plaça del Rei,va quedar petita la tarda del diamés gran de les festes barcelo-nines, malgrat la coincidènciahorària amb la popular i multi-tudinària cavalcada de la Mercè.Els del Matarranya van ser quivan encetar la jornada musicalamb un públic entusiasta quecomptava amb molta presènciade gent originària de les nostresterres. Margarita Celma, la seuadirectora, en començar va expli-car que en el concert nomésinterpretarien músiques popu-lars del Matarranya. Així inicia-ren l’actuació amb la tradicio-nal albada Baixeu les casquetes,seguiren Sant Josep se fa vellet,la jota La balladora, Sant Josepse’n va a segar, la popularcomposició a tota l’àrea de lallengua catalana Ton pare no ténas i el divertit i desenfadat ballrecollit a Mont-roig Lo moixóde Montpeller que estrenarenen aquest concert. El primer iúltim tema interpretats per lacoral van ser acompanyats pels

gaiters de Calaceit. Algunesd’aquestes composicions hanesta t harmoni tzades permusicòlegs de gran prestiginacional: Agustí Cohí, BaltasarBibiloni, Manel Oltra, JesúsMar ía Mune ta i TomásAragüés. També interpretarendos poemes de l’escriptor pe-narrogí Desideri Lombartemusicats per la seua directora:Elles i Riu, riu la perdiu. Enacabar l’actuació del cor deBeseit continuaren la segonapart del concert el Cor Albadauna gran agrupació coral barce-lonina molt jove que finalitzàl’extraordinària actuació a laplaça del Rei.

Al dia següent, diumenge 25,

el Cor de Cambra de Beseittingué una nova actuació a laCapella de l’Esperança a Barce-lona on interpretaren, aquestavegada, tot el seu variat reper-tori: Los Músics de Said –músi-ca antiga medieval i del renai-xement– i Cor de Cambra–música de cor i cançons popu-lars del Matarranya–. Una altraactuació memorable on el públicacabà cantant entusiasmat elpopular Baixeu les casquetesacompanyant la coral beseitana.

Un bon premi i un reconei-xement per a una agrupaciócoral que ha sabut sacrificar-sei treballar de valent per acon-seguir ser la principal referèn-cia musical al Matarranya.

Actuació de la coral de Beseit a la plaça del Rei de Barcelona

MARIBEL SANCHO, ANTIGA COL·LABORADORA DE TEMPS DE FRANJA, PREMIADAL’Instituto de Ciencias de la Información de Saragossa ha atorgat un dels premis Aragón de la

Comunicación 2005, en la categoria de premsa, a la periodista Maribel Sancho Timoneda, nascu-da i resident a la Vall del Tormo, que va estudiar Ciències de la Informació a la Universitat deBarcelona. Breu col·laboradora a la revista Temps de Franja en els seus inicis. Però on es va formarcom a periodista, recent acabats els estudis, va ser al grup de mitjans de comunicació –premsa,ràdio i televisió– de La Comarca d’Alcanyís entre 1996 i 2000. Empresa on va iniciar-se prime-rament com a col·laboradora i, finalment, com a redactora. Més tard va passar al Diario de Teruel.Actualment és la periodista responsable de la delegació del Baix Aragó a Alcanyís. També hacol·laborat a Matarranyadigital.com. Els premis Aragón Comunicación es donen com a reco-neixement als treballadors dels mitjans amb una trajectòria professional destacada i meritòria enel camp de la comunicació aragonesa. El premi li va ser lliurat pel president de les Corts d’Ara-gó al Palau de l’Aljaferia a Saragossa el 28 de juny, acte al qual també hi van assistir el Presi-dent de la Diputació Provincial i l’alcalde d’Alcanyís.

Maribel Sancho també col·labora intensament en la vida cultural de la seua vila i és, des de fados anys, la presidenta de l’Associació Cultural de la Vall del Tormo, que enguany fa vint-i-cincanys, i que des que la dirigeix les activitats a la vila s’han incrementat notablement.


Núm. 50. Novembre de 2005 TEMPS DE FRANJA6 EL MATARRANYA

«Ton pare ja no està aquí.L’han traslladat. Igual pot estara Terol que a Saragossa quepodrint terra». Va ser la cínicaresposta que el director de lapresó d’Alcanyís va donar aMaria Mir, quan un dia denovembre de 1947 va anar avisitar son pare, José Mir, un veíde la Ginebrosa (Baix Aragó)detingut un mes abans per supo-sades complicitats amb elmaquis. Per desgràcia la opciómés tràgica era també l’únicacerta. Va passar el mateix ambaltres sis persones –hómens idones– de la comarca que esta-ven empresonades a la capitaldel Baix Aragó per presumptessimpaties amb la guerrilla anti-franquista.

Eren els temps de la repres-sió més implacable contra elmaquis, dirigida amb mà deferro pel general Pizarro i queincloïa tortures, execucionsextrajudicials sota el pretextd’inexistents intents de fuga idesaparicions, com és el casdels set afusellats en el trajec-te de carretera que va d’Alca-nyís a Morella –en algun puntde l’actual N-232– i desprésenterrats al cementiri vell deMont-roig. Els familiars

La fossa comuna de Mont-roig, un compte pendent de la guerra bruta contra els maquis

Lluís Rajadell

d’aquells hómens i dones, queen la major part dels casos nohavien comès altre ‘delicte’queser d’esquerres o tindre parentsa la guerrilla, volen aclarir allòque va passar fa seixanta anysi recuperar els cadàvers delsseus parents per enterrar-los alsseus pobles.

Marina Boj, que tenie 24 anysquan sa mare va ser detinguda,empresonada i executada sensedonar cap explicació als seusfamiliars, és una de les perso-nes embarcades en el projected’exhumar les restes dels desa-pareguts de la Ginebrosa

Marina explica que recuperarles restes de sa mare i son oncle,executats i enterrats a la vega-da, seria un consol per a ella.«És un assumpte pendent des defa seixanta anys». Esta il·lusiós’ha convertit en quasi obses-sió. «És la cosa que més desit-jo en esta vida: recuperar elscossos de ma mare i mon tio ienterrar-los al meu poble –laGinebrosa–», afegeix.

Records amargs

Maria Mir recorda, per laseua part, que sa mare va iniciargestions, per recuperar les restes

del seu marit desaparegut, ambel primer govern socialistadesprés de la Transició. Però lamanca d’informacions fide-dignes va endarrerir la investi-gació fins avui. I els contra-t emps d ’es t a penosainvestigació encara no hanacabat. Maria explica que unveí de Mont-roig que va presen-ciar els enterraments dels setdesaparegut li va indicar ambprecisió el lloc del cementirion està la fossa comuna. Peròsense saber per quina raó, «esteinformador va cambiar d’acti-tud d’un dia per altre i se n’hafet enrere». Però els obstaclesno desanimen ni la Marina nila Maria. Han aconseguit elrecolzament d’un metge foren-se de València que pot localit-zar amb precisió l’existènciad’una fossa comuna abans defer l’excavació. A més, esteespecialista faria les provesd’ADN si foren necessàries peridentificar els cadàvers. Hanrebut igualment recolzamentdel Grupo de Estudios Masinos(GEMA). Un dels seus diri-gents, Javier Díaz, mostra elseu suport a les peticions deles dos famílies i demana unamajor compromís de les Admi-nistracions en resoldre elscomptes pendents del fraquis-me.

L’Ajuntament de Montroigno amaga les seues reticènciesdavant del projecte de desen-terrar els cadàvers. L’alcalde,Andrés Cros (PP), demane que,abans d’excavar, es precise ellloc concret on estan els cossos.«No podem eixecar migcementeri sense saber on estàla fossa», assenyala.

Històries paral·leles

Les històries que conten laMarina i la Maria sobre elmartiri que van patir els seus

parents a mans de la GuàrdiaCivil són esgarrifadores. Mariarecorda que poc abans de ladesaparició de son pare va anara veure’l a la presó d’Alcan-yís. Gràcies a la intercessió d’unguàrdia que la coneixia igualcom a son pare –conegut pertota la contornada pel seu oficide paleta– pare i filla van poderentrevistar-se. «No podíemparlar cap dels dos, nomésploràvem. Li vaig veure la caraamoratada i no li quedava niuna dent sana de tants cops quehavia rebut. El van torturarsense compassió. Tot allò vaser molt injust», recorda la donaemocionada. Ara no desitjavenjança, només que les restesde son pare «puguen ser ente-rrades a la Ginebrosa per poderportar a la seua tomba un ramde flors quan vulga».

En el cas de Marina Boj, elcalvari va començar amb el tele-grama que va rebre a Barcelo-na, on treballava al novembre de1947. «Marina, ven ensegui-da», deia. Encara va arribar atemps de veure a sa mare, Jose-fa Bayod, que, escoltada per dosguàrdies civils, anava des de lapresó fins a la caserna local. Esvan abraçar i aquell és el darrerrecord que guarda de sa mare,a qui no va tornar a veure maimés. Com al cas de José Mir, ladesaparició va estar disfressadad’una enganyosa sortida de lapresó, una macabra tapadoraper a set execucions extrajudi-cials. A la Marina li van contarque els presos van celebrar lavespra de la seua execució unimminent alliberació que maino va arribar. En el seu cas s’afe-geix un altra desgràcia familiarenmarcada en les boires de larepressió franquista, la desapa-rició d’un germà que es va incor-porar a la guerrilla i del qui nosap on va morir ni en quinescircumstàncies.

ELEN

A P

ÉREZ

BER

IAIN

-HER

ALD

O D

E A

RA

GÓ

N

Maria Mir, a l’esquera i Marina Boj, filles de dos desapareguts pressumpta-ment enterrats en una fosa comuna de Mont-roig


Núm. 50. Novembre de 2005TEMPS DE FRANJA 7EL MATARRANYA

En el magnífic claustre de laseu de l’Institut d’EstudisCatalans a Barcelona ha estatallotjada, entre el 13 a 30 desetembre, tot coincidint ambles festes de la Mercè, l’ex-posició presentada per l’As-

sociació Cultural del Mata-rranya «La llengua catalana al’Aragó», organitzada per lapresidència de l’IEC querecordem va ser inauguradaaquest estiu durant la Troba-da Cultural del Matarranya a

Massalió. A part dels panellsinformatius organitzats pertemes: el territori catalano-parlant d’Aragó, la llengua, laliteratura popular, la literatu-ra d’autor, la cançó, el movi-ment associatiu, l’ensenya-ment i els usos lingüístics, hihavia una petita exposició d’uncentenar de llibres i CDs publi-cats a la Franja o sobre la Fran-ja, principalment editats perles actives associacions icentres culturals del territori.Completava la mostra un àudioamb una petita selecció detextos de literatura oral reco-pilats al Molinar i BllatColrat!, mostres de literaturapopular i d’autor i cançonsinterpretades per cantautorsfranjolins.

Com a acte de presentació del’exposició l’IEC va organit-zar, el dia 28 de setembre, a la

sala Pere Corominas, un actepresidit per Salvador Alegret,vicepresident de l’IEC, on vanintervenir l’escriptor i editormequinensà Hèctor Moret coma representant d’IniciativaCultural de la Franja que vapresentar la recent creada enti-tat coordinadora de les diferentsassociacions i centres culturalsde la Franja i Ramon Sistacoriginari de la Llitera, professorde Diactologia de la Universi-tat de Lleida i membre de l’IECque parlà sobre «la Franja capal futur: llengua i identitat».Dissertà en la seua intervenciósobre tres conceptes forçacontrovertits en el nostre terri-tori: franja, llengua i identitat.

Al final de la convocatòria esva fer una visita a l’exposiciódirigida i comentada per laresponsable de la mateixa PepaNogués.

Detall de l’exposició al claustre de l’Institut d’Estudis Catalans

CA

RLE

S SA

NC

HO

L’exposició «La llengua catalana a l’Aragó» a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans a Barcelona

Carles Sancho

Lluís Rajadell, escriptor i periodista de Vall-de-roures,guanya el primer premi de RELATS CURTS MATIESPALLARÈS 2005 (segona edició), de la vila de Pena-roja deTastavins amb l’obra Lo caferet.

La guanyadora del segon premi ha estat, Maria Isabel CiracLacueva amb el relat Olvídate de mi.

El Jurat ha destacat l’alta qualitat d’un gran nombre delstreballs presentats.

El lliurament dels premis ha tingut lloc a la Sala Polivalentde Pena-roja el diumenge dia 30 d’octubre, dins dels actes deles II JORNADES CULTURALS I LITERÀRIES de la Comar-ca del Matarranya.

José Miguel Gràcia

LLUÍS RAJADELL GUANYA EL PREMI MATIES PALLARÈS


Núm. 50. Novembre de 2005 TEMPS DE FRANJA8 EL BAIX CINCA

Serveis de voluntariat lingüís-tic de ambdues universitats.

Acontinuació, la compa-nyiaTrémolo ens va presentar elseu muntatge L’últim negocide Pasqual Puigdevall o l’en-gany de la marquesa, un espec-tacle d’arrel medieval on s’uti-litzen recursos de la commediadell’arte i de la tradició jogla-resca catalana. Personatgescom el Pasqual, la mentideraRosalinda, el vell marquès, imolts altres de procedènciesvariades i dialectologia varia-da, ens van fer passar una bonaestona a petits i grans, arran-cant-nos rialles de principi afi.

Després de l’animació, a lesset de la tarda, vam fer unsenzill acte d’homenatge a la

Durant el mes de setembrel’edició d’enguany del Corre-llengua ha arribat al BaixCinca. El dissabte 17 de setem-bre, al Casal Jaume I de Fraga,vam començar amb els dife-rents actes a les cinc de latarda. El programa locald’aquesta edició incloïa l’arri-bada de la Flama de la Llen-gua, amb la posterior cerca-vi la per l ’avinguda ReisCatòlics, carrer on és el Casal;lectura del Manifest 2005, i lapresentació d’una exposiciófotogràfica Instantànies cedi-da per la Universitat de Llei-da i la Universitat Rovira iVirgili, que recollia les obrespresentades al concurs foto-lingüístic «La llengua catala-na i la nit», organitzat pels

figura del gran escriptor JesúsMoncada, amb una lecturapública de fragments de la sevaobra. Aquesta programaciód’actes va acabar amb unapicadeta per als participants.En el cas de Fraga, cal desta-car la coorganització en elsactes de la Delegació de Cultu-ra de l’ajuntament de Fraga,de la Comarca del Baix Cincai de l’Institut d’Estudis del BaixCinca.

El dijous 29 de setembre, laFlama de la Llengua va arribara Saidí. A les cinc de la tardava començar la cercavila des dela plaça de l’Ajuntament i finsal Cine, on es va fer la lecturadel Manifest, amb la partici-pació d’un centenar de perso-nes. El plat fort del programadel Correllengua va ser laprojecció de la darrera pel·lícu-la d’animació de la Fox,Robots. Després de la pel·lícu-la, tots vam gaudir d’una xoco-latada per a petits i grans. Enaquest cas, com a organitza-ció, voldríem agrair la compli-citat de la Margarita Sorolla,professora de català a l’escolade Saidí, i de totes les inte-grants de la Comissió de Cultu-ra de l’ajuntament de Saidí,per explicar-nos el secret del’excel·lent berenar.

Però el Correllengua no haestat sols al Baix Cinca. Defet, l’estrena de l’edició 2005va ser a Benavarri (Ribagorça)el passat dissabte 10 de setem-bre. Amb la col·laboració dela Regidoria de cultura del’ajuntament de Benavarri i delCentre d’Estudis Ribagorçans,vam aconseguir que l’arribadade la Flama a la plaça Majorcontinués amb una cercavila il’animació infantil Contes pera la Pau, de la companyiaMicro Troupe. I per acabar una

bona jornada per la llengua, hovan endolcir amb xocolata icoca.

A la comarca del Matarran-ya hem fet Correllengua a tresmunicipis. En dos d’ells, aFavara (divendres 30 de setem-bre) i a Nonasp (divendres 7d’octubre) es va portar l’ani-mació Contes per a la Pau deMicro Troupe a les escoles deprimària, dintre de l’horariescolar. En el cas de Maella(dimarts 4 d’octubre) es vaorganitzar també aquest espec-tacle, però a la plaça Saragos-sa, a partir de dos quarts de sis.En tots tres casos, hem fet unavaloració positiva, la qual cosaha estat possible gràcies a laimplicació dels diferents Regi-dors de cultura: Miguel Angel,Agustina i Eva, i als diferentsclaustres i, en concret, al profes-sorat de català.

La nostra Flama també hapassat per alguns del pobles dela comarca la Llitera. Enconcret, el divendres 14 d’oc-tubre vam estar a Albelda i alCampell, i el dissabte 15 d’oc-tubre al Torricó i a Castellon-roi. A les poblacions del dia 14,Albelda i el Campell, la cerca-vila amb la Flama, la lecturadel Manifest i l’animació infan-til Contes per a la Pau de MicroTroupe, van ser els elementscomuns. Tots aquests els acteses van fer a les dues escoles deprimària. És per això que volemdestacar la feina de la Rosa Poloi de l’Alba Garreta (professo-res de català d’Albelda i delCampell, respectivament) itambé de les Regidories decultura dels dos municipis.

Però el Correllengua encarano ha acabat. La Llitera i elMatarranya són les properesdestinacios. Que cremi laFlama!

La flama del Correllengua arribà al Baix Cinca

Marta Canales. Acció Cultural del País Valencià-Franja


Núm. 50. Novembre de 2005TEMPS DE FRANJA 9EL BAIX CINCA

ESTAMPES RIBERENQUES

El dia que Lil·liput va deixar de ser vulnerable

Quim Gibert

Sa majestat sublimíssima de Lil·liput insta l’Home-munta-nya a jurar i subscriure solemnement vuit articles d’obligatcompliment. El quart especifica que quan Lemuel Gulliver passe-gi per les calçades de la metròpoli «posarà la màxima atenció ano aixafar els cossos de cap dels nostres estimats súbdits, cavallso carruatges…». A més d’un conte infantil, Gulliver a Lil·liput(Edicions Bromera) és una reflexió sobre la crueltat i la bana-lització de la natura humana. El nostre protagonista és un metgede vaixell. Ben mirat, és ben poc realista pensar que, sense enso-pegar ni engegar-ho tot a rodar, un gegant pugui conviure en unailla de gent diminuta. La qüestió és que l’estada de Gulliver al’Imperi de Lil·liput acaba com el rosari de l’aurora.

No només les donetes i els homenets imaginats per JonathanSwift necessiten viure psicològicament tranquils en el seu hàbi-tat. També la resta d’éssers vius. Les comunitats que resolen lesseves necessitats perviuen, perquè no disposar d’una infraes-tructura de capacitats proporcional al de les necessitats, generavulnerabilitat. Tant és així que saber que pots ser fàcilment feriti, fins i tot, desaparèixer genera molt malestar.

No és la primera vegada que el patiment ha fet escriure pilonsde pàgines. Francesc Torralba Rosselló, doctor en filosofia iteologia, se sent membre d’una identitat col·lectiva fràgil i

amenaçada «que es veu, directament o indirectament, agredidaper agents externs». Amb Identitats vulnerables. Estratègiescontra l’homogeneïtzació (Tàndem edicions), premi d’assaigLlorer 2004, Francesc Torralba constata els estralls que compor-ta el neoliberalisme globalitzat i l’homogeneïtzació cultural:«si hi ha identitats vulnerables és, en part, perquè hi ha identi-tats hegemòniques que s’estenen i colonitzen espais i àmbits que,de fet, no els pertanyen». No obstant això, són moltes les donesi els homes de pobles vulnerables que no tenen cap mena de cons-ciència de problema. Qui no percep cap mal en la seva natura,tampoc se sent agredit ni reacciona davant l’hegemonisme. Peraixò Francesc Torralba ens assenyala que «només es pot auto-determinar el que té un autos, el qui és un subjecte conscient».No oblidem que quan una nació deixa de ser un subjecte de drets,passa a ser un objecte.

Entre les múltiples reflexions que conté Identitats vulnerables.Estratègies contra l’homogeneïtzació, l’autor és partidari de lacreació de comissions per la veritat i la reconciliació: «és un deuremoral que la identitat hegemònica reconegui el dolor que ha causata la identitat vulnerable i que vetlli per reparar-lo (…) és unaexigència que restableixi la salut de la identitat malferida». I ésque oblidar el dolor de la víctima és una manera de menyspre-ar-la. (Paral·lelament, Torralba és del parer que a les identitatscol·lectives vulnerables els convé unir-se i forjar un mercatcomú, a partir del qual consensuar estratègies polítiques i econò-miques: «si les identitats vulnerables lluiten aïlladament, difí-cilment assoliran els seus objectius». )

Torralba afirma taxativament que un poble és lliure quan ésl’executor del seu propi destí. Per qui encara no ho sàpiga, elnostre destí ara per ara s’escriu des d’una meseta.

E l pa s sa t 24 desetembre, la promociódel 1979-1980 delCol·legi Santa Annade Fraga es va retrobara les aules on vandeixar els somnis del’adolescència. Enca-ra hi eren, intactes, ales cadires, a les taules,en l’olor del gimnàs ien les mirades. Peraixò, durant el soparque es va celebrar elmateix dia, 40 donesvan tornar a tenircatorze anys i treshores.

25 anys desprésSusanna Barquín


Núm. 50. Novembre de 2005 TEMPS DE FRANJA1010 ENTREVISTA

Margarita Celma Tafallava nàixer a Vall-de-roures.Estudià primària a la seuavila i batxillerat a l’institutd’Alcanyís, estudis que alter-nava amb la formació musi-cal al conservatori, més tard,Magisteri a Terol. Llicencia-da en Pedagogia, finalitzà lacarrera de música al Conser-vatori de Terol. Des del 1997func ionàr ia de l cos demestres, treballa al CEIPVicente Ferrer Ramos deVall-de-roures com a mestraen l’especialitat de música.Actualment continua la sevaformació amb estudis deMusicologia a la universitatde la Rioja. És presidenta del’Associació Corals del Mata-rranya i directora del Cor deCambra de Beseit i la CoralThymiaterion de Calaceit.Coautora del projecte didàc-tic Aula Abierta Matarranya-

Margarita Celma, presidenta de l’Associació Corals del Matarranya

Mesquí i d’altres que estanpròxims a la seua publicació.

Pregunta . Quan vaucomençar a moure el panoramamusical-coral al Matarranya?

Resposta. L’any 1994 vaigcomençar a dirigir el Cor deCambra de Beseit i el 1997 laCoral Thymiaterion de Cala-ceit. La història coral a laComarca del Matarranya ésbastant recent, pot tenir unsvint anys amb l’aparició de laCoral de Calaceit i després dela de Vall-de-roures. Poste-riorment es va crear la deBeseit. Durant molts anys laCoral de Calaceit i Beseit forenels dos únics grups corals queresistien a la nostra comarca,però en aquells moments notenien relació entre ells. Llavorsvam pensar que l’unió era l’úni-ca manera de tirar endavant,tant per estes corals que ja

funcionaven com per a associartotes aquelles que ben seguranirien eixint i ja començavena sonar per algunes escoles demúsica de Queretes i Valljun-quera. Era un projecte apas-sionant i molt important per ala nostra gent: un projecte devida per al Ma-tarranya.

P. Com es va estendre aquestprojecte musical?

R. En principi vam ser tresdirectors de cor els que vamimpulsar la creació de l’Asso-ciació Corals del Matarranya:Beatriz Barceló de Calaceit,Francisco José Celma i jomateixa. Inicialment eren cincles corals associades, que senseperdre mai la autonomia i indi-vidualitat, ja treballaven en unprojecte coral comú: la CoralThymiaterion de Calaceit, laCoral de Beseit, la Coral Fran-cisco Turull de Queretes, laCoral San Miguel de Valljun-quera i el grup Kinessis deCalaceit. Més tard va nàixerla Coral de la Freixneda i,recentment, el cor infantilXiquets del Matarranya, queté components de diferentspobles del Matarranya i de laveïna comarca de la Terra Alta,amb qui sempre ens agradamantenir unes bones relacions.Vull animar a tots els cors atirar endavant, que continuïngaudint i buscant la màximaqualitat en el seu treball musi-cal.

P. L’existència de diversesagrupacions corals van ferpossible i necessari l’organit-zació de les Trobades de Coralsdel Matarranya. Quan vaniniciar-se?

R. L’any 2000 vamcomençar a veure clar que hihavia d’haver més relació entreles corals existents, perquè elmón coral continuara al Ma-tarranya. Així que el castell deVall-de-roures va ser seu de la

primera Trobada de Cant Coralde la Comarca del Matarranya.Va ser molt emocionant i vamnotar que la Trobada era unaprojecció cap a l’exterior quefeia falta i per tant s’havia decontinuar. Hi havia molt senti-ment de terra i de comarca alsaló de les Corts. A esteConcert van actuar les coralsThymiaterion de Calaceit, Corde Cambra de Beseit, CorFrancisco Turull de Queretes,Cor San Miguel de Valljun-quera i el grup Kinessis deCalaceit. A partir de la segonaTrobada a Calaceit , vaminstaurar la concessió d’unpremi a un compositor quehaguera escrit per al món coral.E l p r emi r ep e l nom de’Menció honorífica Miguel deAguilar’ en record al polifo-nista nascut a Vall-de-rourescap al 1610. Tots els compo-sitors premiats ens han harmo-nitzat o recreat cançons per acor populars del Matarranya odel territori aragonès de parlacatalana, que hem anat inte-grant dins del nostre reperto-ri. Estem profundament agraïtsa tots estos savis que tant enshan ajudat amb este projecte:Manel Oltra, Jesús MaríaMuneta, José Peris Lacasa,Agustí Cohí i Grau i a TomásAragüés que enguany a laFreixneda, on es fa este any latrobada, rebrà l’esmentadamenció.

P. Quines activitats musicalsfeu des de l’Associació Coralsdel Matarranya?

R. Fem t robades deconvivència i treball coral enun alberg de la DiputacióProvincial de Terol a Alcaláde la Selva on ens visiten gransespecialistes musicals, cursetsde cant, conferències, portemdirectors invitats, investiguemel folklore popular i tradicio-nal en llengua catalana, fem

«Les Trobades de Corals han ajudat a projectar


Núm. 50. Novembre de 2005TEMPS DE FRANJA 11ENTREVISTA

projectar el Matarranya a l’exterior»concerts tots junts, participemals concerts d’orgue que orga-nitza la Comarca del Matar-ranya, promocionem els corsassociats, fem intercanvis ambaltres cors i sessions de treball,fomentem la creació de novescorals i la relació amb altrescors i associacions coralsd’Aragó, Catalunya i de la restade l’estat o internacional siconvinguera.

P. Una de les vostres activi-tats és recuperar la músicatradicional i popular del Mata-rranya. Penseu editar un CDamb composicions en català?

R. Sí, i esperem que en sigamés d’un. Actualment estemenregistrant un CD totes lesCorals del Matarranya. Inclou-rem totes les cançons que alllarg d’estos anys hem anantrecuperant i aprenen. També hiha gaiters i tabalers que ensacompanyen a diverses peces,com per exemple a les aubadeso folies de ronda… Enguanyhem fet la primera sessió i espe-rem tenir-lo enllestit dins d’unany i mig aproximadament. Deben segur que serà tot un èxit.

P. Un dels grups corals mésdestacats i que té més eixidesal Matarranya i fora del Mata-rranya és el Cor de Cambra deBeseit que tu dirigeixes. Potsparlar-nos sobre el repertori,els projectes… del grup?

R. És una coral que es prenel treball molt seriosament. Elsseus membres són molt respon-sables i professionals. Des desempre hem treballat reperto-ri en llengua catalana i semprehem fet harmonitzacions i recu-peracions de cançons del Ma-tarranya i també de poemes deDesideri Lombarte. Un d’es-tos poemes ja està enregistratal CD «Una roella al cor», dedi-cat a l’escriptor pena-rogí.Cantem en moltes altres llen-gües i podem trobar un reper-

tori molt variat que abasta totesles èpoques, estils i composi-tors. Cada concert pot ser unmón diferent, tot depèn deltipus d’acte que s’estiga orga-nitzant.

P. Qui són Los Músics deSaid que apareixen en el vostreprograma?

R. És un espectacle musicaldins del Cor de Cambra deBeseit. S’interpreta música anti-ga i del renaixement. Els cantai-res portem vestits d’època,ballem danses, cantem a cape-lla i també ens acompanyemamb instruments musicals endirecte. Hem actuat a firesmedievals i del renaixement ihem fet obres teatralitzades alcastell de Vall-de-roures ambgrups de teatre. Pot ser unespectacle de carrer o de palau.

P. Però, a més, la MargaritaCelma és mestra de música ala seua vila, parlem de les acti-vitats docents al CEIP de Vall-de-roures. Com introdueixesla nostra llengua dins de la teuaassignatura?

R. He procura t fe r-hosempre en els territoris de parlacatalana on he treballat perquèla llengua catalana és la nostrallengua materna i per tantforma part de la nostra cultu-ra i representa un dels elementsmés importants dels nostresarrels. En primer lloc és fona-mental que s’accepte la deno-minació de la nostra parla coma llengua catalana i junt ambaixò l ’acceptació de lesnormes, la manera d’escriurei de llegir d’esta llengua. Costamolt que els claustres, la comu-nitat educativa, el Governd’Aragó i l’estat reconeguen lanostra llengua catalana comuna realitat que existeix. S’ac-cepta millor fora de les fron-teres d’Espanya. S’ha de tindreel valor suficient per a deno-minar cada cosa pel seu nom.

Hi ha molta gent que encara ésxenòfoba respecte a la nostrallengua i cultura i en ple segleXXI, crec que això hauria d’ha-ver desaparegut. Però encaraes pot rectificar.

En la meua assignatura, lamúsica, introdueixo cançonspopulars del Matarranya enllengua catalana, l’alumnatinvestiga i recull cançons queencara guarda la memòria de lagent de més edat i un cop elsxiquets les han recopilades lescantem i les acompanyem ambinstruments. Generalment elsagrada molt perquè ells són elsprotagonistes de la pròpiarecerca i es relacionen en gentde més edat, de la que podenaprendre molt. Quan a inicia-tives podem dir que enguanyhem presentat des de l’escolaun projecte d’innovació i inves-tigació educativa i musicalanomenat «Cantemos juntos.Cantem junts» que té com aobjectiu recuperar el nostrefolklore i tradicions en llenguacatalana propis de la zona il’enregistrament d’un CD perpart dels xiquets. Fa uns anys,també dins d’un programa d’in-vestigació vam crear unes fitxesdidàctiques del Matarranya idel Mesquí de geografia, histò-ria i natura. Es va respectar latoponímia catalana i un dels

apartats de les fitxes es titula-va «No amagos la llengua»amb activitats didàctiques moltmotivadores per a l’alumnatper fomentar l’ús i coneixe-ment de la llengua catalana.

P. Creus que hi hauria d’ha-ver altres assignatures en catalàa l’ensenyament en els territorisaragoneses de parla catalana?

R. Evidentment que sí. El queno és normal és el fet que totesles assignatures, menys l’opta-tiva d’una sessió setmanal decatalà, siguen en castellà en unterritori on el català és la llen-gua materna de més del 90%de la població. Una llenguasempre és una riquesa. S’hau-ria de tenir més respecte i consi-deració per la llengua i, per tant,pels propis parlants. Desitjo quela Llei de Llengües arribeprompte a l’Aragó, que la defen-se com a patrimoni col·lectiu, demanera digna, sense interferèn-cies externes, sense mitgestintes, pensant en els seusparlants; perquè siga justa ambla història d’Aragó i de l’extensterritori de parla catalana.

El dia 6 de desembre a les6 de la tarda es farà la VITrobada Coral del Ma-tarranya a la Freixneda. Hiesteu tots convidats!

Carles Sancho

Classes de cant coral al Matarranya


Núm. 50. Novembre de 2005 TEMPS DE FRANJA1212 LA LLITERA

Jaume Martín i Puchol

Recentment la Repúblicade Txèquia va fer un acteprotocol·lari a Barcelona ambmotiu d’inaugurar oficialmentel consolat honorari i el nome-nament del seu cònsol, JaumeMartín i Puchol. Aquest advo-cat, economista i màster enadministració d’empreses,descendent de la comarca delMatarranya, ha destacat tambécom a activista en la defensade la llengua i la cultura a laFranja de Ponent. En un actemolt emotiu, el nou cònsolrecordà el caràcter «valent iassenyat» del poble xec, comes va demostrar a la Primaverade Praga, i a la separació d’Es-lovàquia «sense cap trauma».

Des del final del segle XIXi primera meitat del segle XX,el creixent interès dels txecsper Catalunya i els catalans vapropic iar l ’apar ic ió denombroses traduccions d’au-tors com Jacint VerdaguerVíctor Balaguer, Bonaventu-ra Carles Aribau, Narcís Oller,Àngel Guimerà, JoaquimRuyra, etc. Escriptors txecsvan participar en el I CongrésInternacional de la LlenguaCatalana, celebrat el 1906 aBarcelona.

Durant l’època comunistaa Txecoslovàquia es vanseguir fent algunes traduc-cions d’autors catalans i esvan mantenir contactes ambmembres de l’oposició alfranquismo. El qui va serministre de Treball del governde Negrín i després secretarigeneral i president del PSUC,Josep Moix i Regàs, va passarpart del seu exili a Praga, onva morir l’any 1973. L’es-criptora Teresa Pàmies, tambéexiliada, l’any 1947 es vainstal·lar a Praga i durantdotze anys va ser la redacto-ra de les emissions en castellài català de Ràdio Praga.

Joaquim Montclús

DE

SP

ER

TA

FE

RR

O Seleccionades les obres que participaran en la fase concurs de la 7a Mostra de Teatre de la Llitera

Anna Enjuanes

Els vuit grups que partici-paran a la fase concurs de lasetena Mostra de Teatre de laLlitera que tindrà lloc a Biné-far i Tamarit de Llitera del 11al 20 de novembre han estatseleccionades. Un jurat formatper les professores de les esco-les de teatre de Lleida i Sara-gossa, Montse García i Mari-sa Nolla acompanyades delconseller delegat de Cultura dela Comarca de Llitera, JosepAnton Chauvell, van ésser elsencarregats de seleccionar lesvuit millors obres d’un totalde vint-i-quatre que van ésserpresentades.

El jurat va decidir per unani-mitat en atenció als criteris decoherencia i cohesió interpre-tativa grupal, posada en esce-na, tècnica i quali tat elssegüents grups de teatre: LaPortaza Teatro de Alfajarín,amb la proposta El sueño debarataria; Teatre per emportarde Tarragona amb Tu vida en65 minutos; Eter Teatro de

Terrassa representat Nave-gants; La companyia Diasde-pán de Mataró amb Desnudos;Teatre Inestable de Ponent iTeatre Arca d’Almacelles ambl’obra Cansalada Cancel·lada;Trotamundos del Cinca Mediode Monzón amb Hombres;Companyia La Jaja de Barce-lona amb Hotel Anjou; i teatrode Robres d’Osca amb El flori-do pensil.

«El nivell de totes les obrespresentades ha estat moltimportant i per al jurat no haestat senzill per poder escollirles vuit companyies seleccio-nades S’ha d’agrair l’esforçque han fet les dues professo-res de teatre de Lleida i Sara-gossa per participar com a juraten la selecció de les obres perla fase concurs de la Mostra»,explicar el conseller delegat deCultura de la Comarca de laLlitera, Josep Anton Chauvell.

Els grups escollits per parti-cipar a la Mostra de Teatrerebran una subvenció de 600

euros per l’actuació i a mésoptaran als següents premisque seran atorgats per un jurattècnic: millor grup qualificat(1000 euros), millor muntatgeescènic (600 euros), premiespecial del públic (300 eurosi trofeu), millor direcció (120euros), millor actor principal(120 euros), millor actriu prin-cipal (120 euros), millor actorde repartiment (80 euros) imillor actriz de repartiment (80euros). Cada grup podrà bene-ficar-se de més d’un guardo.Així, cada companyia rebrauna subvenció de 600 eurosper participar en la setenaMostra de Teatre.

Aquestes companyies esta-ran acompanyades de trespropostes més que no partici-paran a la fase concurs. El dia11 de novembre al cinemaPaseo de Tamarit de Lliteraobrirar el certamen la compan-yia La Baldufa, amb l’espec-tacle Catacrack; la cloendatindrà lloc al Teatro de la Feriade Binéfar amb l’obra La Rato-nera; i el dia 19 a la tarda elgrup de teatre de l’APA delcol·legi Virgen del Romeralactuarà al Teatro de la Feria deBinéfar amb l’obra que portarper títol Unas brujitas muytraviesas per al mes petits.

El jurat seleccionador de les obres


Núm. 50. Novembre de 2005TEMPS DE FRANJA 13LA RIBAGORÇA

TOT ENSENYANT LES DENTS

En les societats capitalistes –i en les altres previsiblement també–les persones viuen obsessionades per la idea d’«èxit» o de «fracàs».En comptes de lluitar per «realitzar-se», com dèiem als anys setan-ta sota l’influx dels corrents orientalitzants, els individus malden per«triomfar en la vida», un concepte difús que ningú no m’ha acabatd’explicar mai, però que sospito que no té gaire relació amb els «trum-fos» de la botifarra o el guinyot. Pel contrari, la societat és immi-sericorde amb els anomenats «fracassats», que veuran el seu comp-te corrent (si encara en tenien) malbaratat i en mans del psiquiatreargentí de torn. «Fracassar», més que una categoria, és una etique-ta que et pot tocar a la rifa i que et pot desmuntar la personalitat, lafamília, l’argenda i el reconeixement social.

Comprovem a més que, allò que és aplicable a les persones, tambého és a les societats, les cultures, les llengües. Hi ha llengües, perexemple, que pareix que totes els hi ponen. N’hi ha d’altres, però,que van a espentes i redolons tot caient en un pou sense fons, com

Peix o carn?

Ramon Sistac

l’aragonès o l’occità. Així el francès, l’antiga llengua internacionalde la cultura, està més demodé que un iogurt de pot de vidre.

El grau de vitalitat i, doncs, de perspectiva d’èxit d’una llenguapresenta símptomes fàcilment llegibles. Si una llengua manté la seuacapacitat de creació, d’adaptació i d’innovació voldrà dir que va bé.I viceversa. Que de la tonyina enllaunada en diguem «atun», o quede la coca de tomata redona i amb formatge en diguem «pizza» voldir que no anem bé.

La llengua no ha estat prou forta per assumir uns nous concep-tes de manera genuïna. Però els meus amics andorrans es lamentenque la canalla d’aqueix principat ja no sap què és una borda (cons-trucció ramadera de muntanya) i es pensen que es un restaurant,perquè molts restaurants andorrans es diuen «la Borda de Tal» o «laBorda de Qual». Doncs bé, a mi em pareix extraordinari. Les bordesja no fan cap funció, perquè pràcticament s’ha abandonat la rama-deria, però, com a mínim, hem salvat la paraula, amb el significatara de «restaurant típic de muntanya».

Recentment he trobat un restaurant, al carrer de Casp de Barce-lona, amb el nom de «La Borda de Casp": Ni la decoració, ni laubicació ni la carta tenen res a veure amb la muntanya o amb elPirineu. Dubto que tinguen la més repunyetera idea del significatde «borda». I confesso que m’he sentit una mica violent de dema-nar-hi un besuc.

El dia tres de setembre es vacelebrar la XXVII RomeriaComarcal de la Ribagorça aSopeira dedicada a la Mare deDéu.

Van ser els sacerdots de l’Al-ta Ribagorça els que el 13 d’oc-tubre de l’any 1979 van inau-gurar aquesta romeria quetambé es va fer al poble deSopeira. Des d’allavors aquestfet s’ha convertit en una tradi-ció; un any se celebra a unpoble de muntanya, l’altre, a undel pla. A més a més de lespoblacions de la Ribagorça,s’hi han afegit pobles de laLlitera, el Baix Cinca i de Llei-da ciutat. Hi havia gent de mésd’una trentena de pobles i lapresència de vint-i-cinc imat-ges de les Verges, patrones deles distintes poblacions.

Aquell dissabte van arribar aSopeira unes mil cinc-centeso mil tres-centes persones,depén de les fonts, la qual cosasuposa una bona organitzacióper a un poble xic, ja sigui l’es-pai dels aparcaments, ja siguil’habilitació de bancs i cadi-

res per a tanta gent, així comla carpa on es van celebrar elsactes.

Els actes van consistir enuna processó, des de la PlaçaAlta Ribagorça, passant perdavant del Monestir d’Alaófins arribar a la carpa, on lagent acompanyava les imat-ges de les Verges dels seupobles, després el Bisbe deBarbastre-Montsó D. AlfonsoMilián va concelebrar la litúr-gia amb quinze sacerdots. Lesofrenes li donen un toc de colora la missa, perquè són unamostra dels productes típicsde les contrades. A la tarda unsenzill festival amb cançonsva cloure la diada.

Tant la disposició de l’Ajun-tament, amb l’Alcalde JoséMaria Ariño, que va agrair lapresència dels assistents i vadeclarar que som a una comar-ca aragonesa de parla catala-na, com la del Mossen de laParròquia, Ángel Noguero, queva coordinar els actes religio-sos, i va triar lectura i algunespregàries en català, com la

col·laboració de tot el poblevan fer que la romeria acabéssent un èxit.

I per acabar afegir també queel paisatge natural amb l’Oba-ga de fons, les aigües delcontraembassament del riuNoguera Ribagorçana, lesoliveres del Camp i sobretot lapresència de l’església romà-nica del Monestir d’Alaó vandonar el toc estètic a aquestacelebració que reuneix a ungrup de cristians i amics que esretroben una vegada a l’any.

Primera trobada comarcaldel jovent de la Ribagorça

El 8 d’octubre, es va organit-zar una trobada del jovent de laRibagorça. Hi podien assistirdes d’adolescents de dotze anysfins els joves de trenta-quatre.

Una seixantena de personesde diverses edats van assistirals actes, un esmorzar de cocai xocolata a Sopeira, on vanvisitar el Monesitr d’Alaó, i vanfer uma passejada fins el pontromànic, per visitar a la CentralHidroelèctrica d’Escales. Vanpoder contemplar tota la sevamaquinària, que és dins de laroca, i que actualment es contro-la via telemàtica. És uma de lescentrals més antigues del riuNoguera Ribagorçana, lescomportes de la qual són situa-des on començava el famósEstret o Congost d’Escales.

El dinar comunitari es va feral poliesportiu d’Areny. A latarda van visitar el Centre d’In-terpretació de la Ribagorça, idesprés els més joves vandisfrutar diferents activitatslúdiques. A les nou el grup dejazz dels germans Lleida deGraus va tancar els actes ambuna música i una veu, dignes demés espectadors a l’acte.

XXVII Romeria Comarcal de la RibagorçaGlòria Francino


Núm. 50. Novembre de 2005 TEMPS DE FRANJA1414 LA RIBAGORÇA

Jornades literàries a BenascGlòria Francino

Quan arribarà el dia en quèla pluralitat lingüística a Aragósigui normalitzada de formalegal?

Sembla que les JornadesLiteràries a Benasc on es vaparlar de i en les tres llengüesd’Aragó, durant el cap desetmana del 16 al 18 de setem-bre, tenien la intenció de tornara tractar aquest tema i el desigd’una resposta positiva a l’in-terrogant plantejat en aquestarticle. Les Jornades van serinaugurades pel vice-consellerd’Educació, Cultura i Esportde la DGA, Juan José Vázquezi per l’alcalde de Benasc,J.Ignacio Badia.

Hi van participar personalitatsdel món universitari i cultural deSaragossa, principalment, A laprimera taula redona del diven-dres hi van intervenir: la DraM. Antonia Martín Zorraquino,la qual va dir que davant la situa-ció lingüística aragonesa prefe-ria aplicar un model similar alnavarrès abans que que el model

català; la Sra Pilar GarcíaMouton, que treballa al CSIC,va relacionar Aragó amb l’Eu-ropa plurilingüe i va afirmarque les issoglosses no saben defronteres i sí de trets lingüís-tics; i el Dr. Ángel López vadestacar la importancia de ladifusió de les tres llengües parla-des a Aragó als mitjans decomunicació perquè arribin atothom A la sessió matinal deldissabte hi van participar LidioNieto, del CSIC, el qual va feruna exposició de l’edició delstextos de llengües minoritàriesi de les dificultats econòmiquesque això comporta; el Dr FidelCorcuera va comentar les rela-ciones que hi ha entre Aragó iFrança; i el Dr. J. Francisco Valva mostrar la situació de latraducció a Aragó, al seu parerla Casa del Traductor de Tara-zona no està preparada per fertraduccions de les llengüesautòctones d’Aragó.

A la tarda la informació trac-tava sobre els canals de difusió

de la literatura i els escriptorsa Aragó. Fèlix Romeo, críticliterari de l’ABC i de L’Heral-do de Aragón, considera que aAragó encara hi ha massa tute-la respecte a certs escriptors;Mercedes Corral, Directora dela Casa del Traductor de Tara-zona, va afirmar que aquestainstitució es una finestra ober-ta a Europa; l’editor JoaquínCasanova, President de l’As-sociació d’Editors, va afegirque el llibre té una funció civi-litzadora.

Pel que fa la la vida asso-ciativa i de contacte amb elmón de la creació literària vanser Carmen Castán, represen-t an t de l ’Assoc i ac ió deGuayente i profesora de patuésa la Vall de Benasc, la qual vafer un repàs dels que han escriten patués; el Dr Artur Quinta-na, representant d’IniciativaCultural de la Franja i l’edicióen català, va recordar els inicisdels escriptors en aquesta llen-gua i la manca de més publi-cacions; Chusé Inazio Nava-rro, President del Consello d’aFabla Aragonesa, va parlardels pioners com FranchoNagore i Ànchel Conte finsescriptors més recents i vademanar un «aragonès estàn-dar» en el qual totes les

variants aragoneses s’hipuguin veure reflectides.

Totes aquestes exposicionso ponències van obrir uncol·loqui final per part delsassistents i es van poder sentirtotes les llengües parlades aAragó, ara bé al tríptic de difu-sió d’aquestes Jornades nomésn’hi apareixia una.

També es van veure dina-mitzades aquestes Jornadasper les Nits Literàries, fenttertúlies a locals públics deBenasc, amb escriptors comCarmen Castán, José AntonioSaura, Francesc Serès, HéctorMoret, germans Acín, JuanBolea i d’altres contertulians,van donar un toc polèmic idivertit a la trobada.

Els assistents van podergaudir d’un paisatge esplèn-did tot passejant des de Benascfins Ancils, sentir el fredprimerenc que anunciava uncanvi d’estació i degustar lagastronomia de la comarca.

El dissabte a la tarda de màdel Dr. Ángel López es varedactar un document com aconclusió d’aquestes Jorna-des, on es reivindicava la situa-ció plurilingüe d’Aragó i laimportància que aquest fet hade tenir dins la legislació delGovern d’Aragó.

Una de les Nits Literàries a Benasc

Una de les sessions a les Jornades literàries de Benasc


Núm. 50. Novembre de 2005TEMPS DE FRANJA 15TEMA DEL MES

Toni Llerda: quatre records iniciàtics Carles Terès

El darrer Temps de Franjaja va dedicar un espai a la desa-parició d’en Toni Llerda, peròvaig quedar-me amb la neces-sitat d’esbossar quatre pinze-llades sobre certs aspectespersonals, records antics delsnostres anys d’adolescència.

La meua relació amb en Tonis’inicià quan m’acabava elstretze anys, amb la mòmia delGeneralíssim encara frescapurgant els seus crims al Vallede los Caídos. Vaig tenir la sort,malgrat ser un any massa jove,d’ingressar a la penya d’enToni, «La Barraca». M’inspi-rava respecte: el veia moltadult, molt seriós i responsable.Tanmateix, vam acabar sentbons amics. Ja se sap que a lescolles es constitueixen grupsd’afinitat, i el nostre va ser uncuriós tercet format per en Toni,en Juan Manuel «el Madrilen-yo» i jo. Guardo encara lescartes d’aleshores: càustiquesi brillants les d’en Juan Manuel,una crònica detallada dels fetsdel poble i del país les d’enToni. Van ser quatre anys enque compartirem moltes coses.Les festes d’agost –vi, corre-

bous, balls a les fosques, cigar-retes i converses «trascenden-tals»–, les excursions al Port,les visites als poblats ibèrics…L’enumeració no s’acabariamai. Van ser els anys inicià-tics, quan va prendre forma lameua percepció del món. EnToni, company de colla i amic,va ensenyar-me a valorar lescoses del poble: els seus racons,el seu paisatge, la seua cultu-ra. Anys més tard –qui m’hohavia de dir!– tornaria a lacomarca per quedar-m’hi. Aixòja és una altra història. Peròsempre que el vaig necessitarva estar al meu costat.

EpílegÉs diumenge a la nit. Tornem

de Queretes, d’estar-nos amb laMercè, l’Andreu, l’Albert i enPrudencio. Al fons de la Vall deLluna, sento la mort d’en Tonicom una bufetada a la vida, aallò que hauria de ser la vida deles persones: dignitat, solida-ritat, felicitat. Remuntem elsrevolts absurds amb una marxaben curta. Tot és molt negrerera els vidres entelats. I moltfred.

HOMENATGE PER SANT JOAN

En la reunió que vam mantindre a Queretes el dissabte 15d’octubre gent de la Junta d’ASCUMA amb la dona de l’An-toni Llerda va sorgir la proposta de fer-li un homenatge recor-datori entorn a la diada de Sant Joan, festes de Queretes, elsdies 23 i 24 de juny. Es pretén contar amb la col·laboració del’Ajuntament de Queretes, l’Associació de Jóvens, l’Asso-ciació Musical Francisco Turull, la Penya del Barça de Quere-tes, la Penya Taurina, etc. entitats on l’Antoni Llerda va ésserun membre actiu.

El dia 23 es preveu fer un acte musical amb la banda queva fundar ell i el dia 24 es presentaria un llibre que s’estàcomençant a elaborar amb la recopilació dels articles que alllarg de la seua vida Llerda va escriure a diferents revistescom Andalán, Sorolla’t, La Gaceta del Matarraña, La Comar-ca, etc.

Aquestes jornades es complementarien amb un seguit dexerrades o taules rodones a l’entorn de la seua trajectòria vitali cultural i amb un recital poètic del Duo Recapte.

Cèlia Badet

Beseit, agost 79, al recital d’en Tomàs Bosque

Penya Galera, estiu del 79. Juan Manuel, Carles i Toni


Núm. 50. Novembre de 2005 TEMPS DE FRANJA16 ARAGÓ

El Departament d’Educació,Cultura i Esports acaba de publi-car un fulletó de caràcter divul-gatiu Un nombre para ti. Unnombre ta tu. Un nom per a tuperquè els aragonesos sapiguemquins noms tradicionals podemposar als fills i que no només hopodem fer en castellà, sinótambé en les altres dues llengüespròpies del nostre país: enaragonés i en català, sense aver-gonyir-nos-en i també sense

problemes, que ja han passataquells temps malfadats quan,en posar jo al meu fill el nomde Marc, des del Consolat emvan enviar una carta dient-meque «su hijo deberá llamarseMarcos». Aquest fulletó s’in-clou dins de la campanya infor-mativa del Govern de cara aquè els ciutadans prenguenconsciència de la pluralitatlingüística de l’Aragó. Com diuEva Almunia en el text de

Els nostres noms propisJúlia Llambert

IV edició del festival Internacional MoncayoTrobada munticultural al Monestir de Veruela

Ansel Markaris

presentació –i no tradueixo–«Som una comunitat trilingüeon conviuen tres llengües, l’ara-gonès, el castellà i el català, iproposem un projecte deconvergència cultural i lingüís-tica capaç de reforçar la nostraidentitat de poble amb voluntatferma d’avançar cap al reco-neixement ple dels drets lingüís-tics de tots el ciutadans i ciuta-danes del nostre territori». Enaqueixa mateixa presentació laconsellera insisteix en el valorsimbòlic que en aquest procéstenen els noms.

El fulletó ofereix a cada pàgi-na una selecció de noms tradi-cionals –Pere, Maria, Joan,Antònia…– a tres columnes,una per a cada llengua, i ambtipografía diferent per a distin-guir-les més bé. En total sónuns 350 noms per a cada llen-gua, si fa o no fa. A la colum-na en castellà se n’hi sol donar,a més, una breu explicació delsignificat. Entre els noms feme-nins n’hi ha bastants d’especí-ficament aragonesos, quasi

exclusivament noms de Marede Déus trobades, procedentsde qualsevol dels diferentsdominis lingüístics, i així Alodiaho és de l’aragonès i Ovarra delcatalà, per exemple. De mascu-lins n’hi ha ben pocs d’especí-fics d’una o altra llengua; encatalà només hi he sabut trobarIsarn i Mir. En aragonès tampocn’hi ha gaires més: Artal, Ibón,Belián….. La coordinació del’obra i la selecció dels noms haanat a càrrec de Maria delCarme Alcover, que n’ha redac-tat també les versions castella-nes i catalanes, així com lesetimologies. La versió arago-nesa ha estat feta per JesúsVázquez Obrador. Dibuixos deDaniel Sesé i disseny i produc-ció gràfica de Terès-Antolín. Elvolumet fa realment goig i espe-rem que se’n faça una bonadistribució. I ara ja ho sabeu: sivoleu anomenar el vostre fillGuillem ho podeu ben fer, iningú ja no us obligarà a posar-li Guillermo –ni Marcos,evidentment.

S’ha celebrat enguany el IVFestival Internacional de PoesiaMoncayo organitzat per Olifan-te Ediciones de Poesia ambTrinidad Ruiz i Marcelo Reyescom responsables d’aquestacita literària i cultural. De l’1al 3 de setembre s’han celebratdiferents actes en els pobles deTrasmoz, Tarazona i Novallas;amb l’acte principal, i de cloen-da, en el Monestir de Veruela.Els poetes convidats a recitarels seus propis poemes hanestat Leopoldo Alas, Isla Corre-yero, Rosario de la Varga,Emilio Pedro Gómez, OctavioGómez Milián, Ángel Guinda,

Âlime Hüma, Ginés Liebana,Marià López, Nina Malinovs-ki, Luigi Maráez, Miguel ÁngelMarín Uriol, Carlos Marzal,César Antonio Molina, NancyMorejón, Kepa Murúa, Rosa-na Popelca, Miriam Reyes,Paolo Ruffilli, José Rui Teixei-ra, Antonio Sagredo, JoaquínSánchez Vallés, Pedro Sena-Lino, Malina Tomova, AnabelTorres, Kirmen Uribe, ChuseRaúl Usón i Xavier Vilareyo.

Les l lengües empradesaquest any han estat castellà,català, italià, basc, gallec,búlgar, àrab, danès, portuguès,aragonès i asturià. Una rica

varietat de composicions que lamajoria de vegades eren traduï-des al castellà, després de serrecitades en la llengua origi-nal, per fer-les mes entenedo-res al nombrós públic assistent

Aquest any com a represen-tant de la Franja, en MariàLópez Lacasa, va llegir algunspoemes del seu darrer volumElements i també de Lo poblei les circumstàncies.

Aquest cop, a més a més, s’hafet un homenatge especial aMiguel de Cervantes amb laedició per part de AlbertoBlecua d’una selecció, forçaamplia, de l’obra poètica de

Cervantes, llibre editat perOlifante. Una part del recitalde poesia va consistir en lalectura d’un mateix sonet traduïta totes les llengües a dalt esmen-tades afegint-se l’anglès.

Voldria destacar de les actua-cions no literàries, la de trape-zista Emma Luna, una conjun-ció de força, delicadesa i poesiaen moviment força expressiva.

Com a colofó de l’acte, vahaver-hi l’actuació especial delfamós cantant Paco Ibáñez, queens va recordar les seuesversions més conegudes delspoetes clàssics així com de lapoesia compromesa.


Núm. 50. Novembre de 2005TEMPS DE FRANJA 17GENT DE FRANJA

GALERIA DE PERSONATGES

Més que enlloc

Esteve Betrià

Ja fa una colla d’anys que se sent una afirmació, al meu enten-dre fal·laç –si es vol, involuntàriament fal·laç– que ve a dir, sifa no fa, que la Franja és el fragment territorial del dominilingüístic català on més es parla la llengua catalana. Mai no hellegit ni sentit que ningú l’haja desmentida de manera pública.Potser no s’ha desmentit, ni tan sols matisat, perquè es tracta d’unasentència certa; per comprovar-ho només cal visitar el territorii escoltar els seus habitants conversant entre ells: gairebé sempreho faran en la varietat local del català occidental pròpia de la loca-litat de la Franja que s’haja triat per visitar. Això sí, més en unespoblacions que no pas en unes altres; tot s’ha de dir.

Ara bé, perquè es puga entendre per què he gosat qualificarde fal·laç la idea que la Franja té el liderat de l’ús oral del català,convé tenir presents dues característiques d’aquest territori: laprimera passa per recordar que la Franja en el seu conjunt ha estattradicionalment un lloc d’emigració, cosa que fa que, fins ara,gairebé tots els seus habitants hagen estat indígenes, és a dir cata-lanoparlants; i la segona, i clarament particular de la Franja, afir-ma que per considerar que una població administrativamentaragonesa pertany a aquest territori la majoria dels seus habi-tants han d’emprar el català com a llengua de comunicació oral.

Ara bé, si en la localitat administrativament aragonesa del costat–poseu-li el Mas de les Mates, Torrocella, Vallobar, Binèfar, Grauso Campo–, la immensa majoria dels seus habitants empren qual-sevol altra varietat romànica que no sia la catalana serà perquèno formen part de la Franja. Tant és que, tret de la llengua, elshabitants d’aqueixes poblacions tinguen els mateixos compor-taments, usos i costums que els seus veïns catalanoparlants. Sino s’hi parla català, aquestes viles no poden formar part de laFranja. Tampoc serveix per donar carta de pertinença a la Fran-ja el fet que, per posar un cas, a Alcanyís, Binèfar o Montsóvisquen molts aragonesos nascuts, nodrits e fets en poblacionscatalanoparlants veïnes i que sovint, en l’àmbit familiar si mésno, empren el català.

Doncs bé, si aquest principi lingüísticoidentitari s’apliqués ala resta dels Països Catalans ens trobaríem amb la sorpresa quebarris o ciutats de, posem per cas, l’àrea metropolitana de Barce-lona serien excloses de Catalunya atès que la gran majoria dellurs habitants no són catalanoparlants habituals; o que la ciutatd’Alacant, per posar un altre cas encara més clar, no seria consi-derada una població del País Valencià atès que el percentatgede catalanoparlants que hi viuen és segurament inferior al quepodem trobar a Alcanyís o a Binèfar. No cal dir que si s’adap-tés el principi definitori de la Franja –si ets administrativamentaragonès i parlés català ets franjolí–, a la realitat de la Valld’Aran o a la de diferntss comarques de l’interior valencià, enstrobaríem que aquests territoris no formen part, respectivament,ni de Catalunya ni del País Valencià.

En fi, entenc que tot això es pot resumir anotant allò quediuen de saber triar el joc, les regles del joc i, a sobre, marcarles cartes.

Cèsar Bernús, alcade d’Arenys de Lledó, enòleg i propietari del Celler d’Algars

«El secret d’un bon vi està a la maduresa del raïm»Màrio Sasot

Cèsar Bernús, nascut aArenys de Lledó fa 38 anys iactual batlle d’aquesta locali-tat, és un exemple de gent dela nostra franja, format fora deles nostres terres i que desprésha retornat amb la seua expe-riència i iniciativa per a posaren peu un projecte en el seu llocd’origen.

Després d’estudiar l’EGB aArenys, Cèsar va a anar acursar durant cinc anys laFormació Professional a l’Es-cola d’Enologia de Falset, onhi havia de director Josep LluísPérez, actual propietari delceller Mas Martinet. «Ell me vafer veure la importància deagafar el raïm en el punt adientde maduració, quelcom mésdecisiu que la mateixa varietat»

CRÒNIQUES TAGARINES

—ens explica. Acabada la seua formació

com enòleg va estar treballantdurant deu anys a les bodeguesde Bàrbara Forés, de Gandesa,i després d’adquirir prou expe-riència en altres empreses, deci-dí que era el moment de tornara la hisenda familiar, on té 9hectàrees de vinya en produc-ció i dos en planter, per a posaren pràctica els seu coneixe-ments i il·lusions professionals.

Així, l’any 2.004 tragué lesprimeres 20.000 ampolles delvi blanc jove «Vall d’Algars»i 2.500 de rosat del mateixnom. També té previst treure2.500 ampolles d’un blanc debarrica, marca «Plans d’Al-gars», 4.000 d’un negre decriança del mateix nom, i 1.400

d’un negre de criança mésmadurat que sortirà amb lamarca «Racons d’Algars».

Però Cèsar Bernús s’ha dedi-cat a tasques comunitàries enbenefici del seu poble. Des deprincipis dels 90 és regidord’Arenys i en porta 6 com aalcalde socialista d’aquestalocalitat.

D’aquesta faceta n’està orgu-llós d’haver contribuït a millo-rar les infrastructures del seupoble, com el nou dipòsit del’aigua i la televisió per cableterrestre que arriba a tots losveïns. Quant a la futura Llei deLlengües pensa que «aquestalegislatura entrarà a les corts,però em temo que sortirà d’allíuna mica descafeïnada».


Núm. 50. Novembre de 2005 TEMPS DE FRANJA1818 PAÏSOS CATALANS

Un altre curs ja ha començat i ja veieu com ha estat (passeu-me el rodolí): res no passa o passa com sempre.

Tant de bo que es comence a complir allò que diu l’editorialde l’ultim TdeF: el futur o és temps de conflicte o és temps deFranja. Doncs, m’agrada; vaja que m’agradaria que per aqueststossals, hortes i monts hi hagués conflicte i hi hagués franja, al’engròs i a la menuda, però que tot se somoga poc o molt peranar eixint de l’ermot i no cal dir en la direcció de millorar lescondicions de les persones i els drets, que dit per algú que haestat ministre d’agricultura, segons la cita de l’editorial, deu volerdir que sap de quins drets necessiten les persones de la Franja.

Perquè no em digueu que la darreria de l’estiu i aquest inicide tardor no anem servits de repeticions, d’omissions i d’inèr-cies (penseu-hi); tan ben servits que per una vegada parlar deltemps i de la pluja (beneita i beneïda) s’erigeix en la conversaamb més valor i menys retòrica enmig del que trobem a plaça.

Inevitablement, aquella primera idea d’alguna manera enso-pega amb la que manifesta el director amb signatura i retrat: unaidea de lament, després de les baixes tan importants en el mónfranjolí, i de preocupació davant la necessària renovació gene-racional en el món associatiu.

Però, pensant-ho més bé, potser és la mateixa idea –coherèn-cia de la línia editorial!– i allò que diu de renovar el personalen el món associatiu vol dir que cal comptar amb gent jove capaçde gestionar el conflicte (i de provocar-lo si convé, diu aquest

servidor de vostès) per generar noves condicions i, al capdavall,una Franja diferent, protagonista del seu temps. O siga que méso menys rodó. I no hi faig ironia perquè una cosa o altra ha(-urà) de passar perquè milloren les condicions i pugem al tren delsnous temps sense perdre punt i això vol dir, entre d’altres coses,és clar, però i principalment, que passa per la incorporació deles noves generacions a engegar (i generar) trens nous mogutsper les energies més renovades.

I no serà fàcil sobretot si fem cas del panorama –desolador?–del jovent i dels seus interessos, si més no els més vistents. Aques-tes setmanes, al diari Avui, hi apareixien dos reportatges que parla-ven del distanciament dels joves de tot allò que sona a política,en aquest cas tota la remoguda de l’Estatut de Catalunya. Certa-ment, la gent jove no viu els millors moments, la qual cosa és d’unaretòrica que tomba, ja ho sé, perquè si ara no és el seu temps…sona a allò tan castís de «avui no es fia en aquest local, demà sí».

Tot caldrà per superar els efectes de les omissions, inèrcies iles repeticions seculars. Mira, no sé com, però m’ha vingut a lamemòria l’últim capítol del programa Passatgers que va ferTV3 –i és curiós que ningú no n’haja parlat ací. Ho recordeu?L’últim viatge portava el protagonista (Matthew Tree) de Barce-lona a Madrid, passant per Lleida. Per primera vegada en totsels viatges, el programa fa nit i aprofita per desplaçar-se, tambéper primer camí, a una població sense tren: a Fraga. Aleshoresvaig trobar que era una metàfora genial, com diu la jovenalla; iara també ho dic perquè m’ajuda a entendre i a explicar una micaallò que volia dir arran de les editorials i les bones intencionsque he anat repetint: hem de recuperar tant de temps perdut, tantstrens que han passat de llarg, però tants, que ens hem de calçarben calçats per progressar i eixir de l’ermot.

Mentre –retòrica amunt, retòrica avall–, benvinguda la plujaals nostres pobles i a veure si un dia aprèn de ploure i el bon orat-ge ajuda també a fer una Franja desitjable.

Retòriques (o notan retòriques)

Francesc Ricart

SOM D’EIXE MÓN

El passat 15 de setembre,l’organisme que registra elsdominis de primer nivell ainternet (ICANN), va donarllum verda a l’ús del domini.cat a la xarxa.

El reconeixement de la comu-nitat cultural catalana a internetha estat el feliç resultat de lacampanya que l’associaciópuntCAT, integrada per més de90 entitats, va encetar en cons-tituir-se al novembre de 2001.L’associació va presentar lacandidatura per a obtenir eldomini .cat en el marc delprocés de sol·licitud de nousdominis per a comunitats defi-n ides que va convoca rl’ICANN l’any 2004 i quesegueix un procediment força

Domini català a la xarxaCarme Messeguer

exigent. L’ICANN va avaluarpositivament l’existència bendefinida de la comunitat lingüís-tica i cultural catalana, repre-sentada a través d’una entitatque aplegava un ampli suportd’arreu dels Països Catalans.De fet, l’associació puntCATha rebut el recolzament de més68.000 internautes, entitats iempreses que s’han adherit ala campanya de suport a lacandidatura, fet rellevant per afer entendre a l’ICANN que elcatalà és també una llenguaglobal.

Els dominis són part del’adreça d’internet. N’hi ha deprimer nivell, que poden serterritorials, si identifiquen lasituació geogràfica, o genèrics,

que indiquen el tipus de contin-gut de les pàgines (.com, .org,.net, .edu, entre d’altres). Elsdominis de segon nivell podenser qualsevol nom registrat peròsempre sota un domini deprimer nivell. Els dominis terri-torials tenen sempre dos caràc-ters (.uk,.it,.es) i coincideixensempre amb un estat. Per tant,amb l’admissió del domini .cat,de primer nivell, l’ICANN reco-neix per primer camí un domi-ni per a una comunitat lingüís-tica i cultural que no coincideixamb les fronteres d’un estat.

El domini .cat afavorirà laprojecció de la cultura catala-na al món, en permetre queentitats, persones o empresesque treballen per la llengua i la

cultura catalana arreu delplaneta es puguen registrar sotaun mateix domini. De la gestiódel domini .cat se n’encarregaràl ’ a s soc i ac ió p romo to rad’aquest domini, constituïdaen la Fundació puntCAT idesprés de superar una sèriede tràmits administratius quepermetran obrir el registreabans de final d’any. El camíper al reconeixement del domi-ni .cat és ja una altra història.


Núm. 50. Novembre de 2005TEMPS DE FRANJA 19OPINIÓ

Els homenets de Flores (i II)Alfons Maíllo

Els autors de la troballa(Peter Brown i el seu equip) esdefensen dient que és moltacasualitat que tots els vuit indi-vidus siguin nans, i que són elsadults més petits que mai s’hatrobat. Jacob contraataca afir-mant que les poblacions«pigmees» no són inhabitualsa la regió, i que poblacions detalla petita encara viuen a l’Oestde Papua, a les illes Andemani Nicobar, i a les Filipines. Peròque tots són Homo sapiens.Aquests pigmeus abans erenmolt comuns, però ara solqueden en bosses aïllades depoblació.

Amb Jacob hi ha altres paleo-antropòlegs, com l’australiàAlan Thorne, qui a més apor-t a l ’ exemp le d ’un a l t r emicrocèfal aparegut a Creta imolt semblant a la suposadadona de Flores.

Però de moment, la granmajoria d’investigadors, la planamajor d’especialistes en evolu-ció humana, defensen la novaespècie Homo floresiensis. Lapolèmica ara acaba de néixer.

Això recorda que, quan vanaparèixer els primers homes deNeandertal, es va dir que erenindividus patològics, subnor-mals contemporanis sense mésimportància. El temps es vaencarregar de donar-los la cate-goria d’espècie. Passarà elmateix amb els homenets deFlores? De moment, l’acidesade la polèmica s’expressa en lesparaules de Thorne: «Si –comel professor Jacob pensa– ésun cas de macrocefàlia, hi haun munt de gent de la meuaespecialitat que no sap reconèi-xer el tonto del poble quan enveu un». Cervellets adults tandiminuts són capaços de pensarcom nosaltres? Apesar de l’opi-nió contrària d’Eudald Carbo-nell, és possible que sí. L’ho-me més petit conegut es deiaGul Mohammed, i mesurava

sol 0,57 m. Tot i que era tanpetit, tenia un caparrot despro-porcionadament gran. Però finsi tot així, la seua talla era sol un60% de la dels homenets deFlores. El que està clar és queaquest ésser diminut (Moham-med) no era cap deficientmental.

«Hobbits» de llegendaPer acabar-ho d’amanir, a

Flores és comuna la llegendad’uns homenets molt petits ipeluts. Els diuen Ebu Gogo(literalment significa «l’àviaque menja de tot»). Els detallsanatòmics són fascinants.Aquests homenets diuen quemesuraven vora un metre, sonpanxuts i tenen les orelles lleu-gerament eixides. Tenen els ditsi els braços llargs (això coin-cideix amb les característiquesde l’Homo floresiensis). Sóncapaços de pujar a arbres prims.Diuen que caminen de formafeixuga i que parlen en unsmurmuris incomprensibles. Itambé que un Ebu Gogo potrepetir el que li diuen elshumans, com si fossin lloros.

«Els natius conten que elsEbu Gogo espletaven les colli-tes dels habitants de Flores, iells ho consentien. Fins quese’n van emportar –i es vanmenjar– un dels seus nadons.Els natius, enfadats, van perse-guir els minúsculs lladres finsel seu seu cau, una cova situa-da a un penya-segat al peu d’unvolcà. Els perseguidors els vandonar una paca d’herba seca,que els Ebu Gogo van accep-tar encantats. Uns dies després,els natius van tornar a la cova,aquesta vegada per «oferir-los»una paca d’herba seca que vanencendre i van escampar perla cova. Als Ebu Gogo, soca-rrats però no cremats, no elsva quedar més remei que sortirdisparats de la cova, i van servistos per darrera vegada diri-

gint-se cap a l’Oest, en direc-ció a la cova de Liang Bua» (ellloc on es va trobar l’Homofloresiensis).

Les dones Ebu Gogo tenene l s p i t s ex t r emadamen tpenjants, tan penjants que se’lspoden penjar dels muscles.Quan Richard Roberts vapreguntar als natius si s’haviencreuat sexualment amb els EbuGogo, ho van negar rotunda-ment. Però li van dir, proba-blement a tall de broma, que elsd’una aldea propera sí que hohavien fet, ja que les donestenen els pits molt grans.

El que es nega és que s’ha-gués vist mai els Ebu Gogoportant eines de cap tipus, adiferència amb l’Homo flore-siensis.

La llegenda dels Ebu Gogodetalla que aquests éssers vanser suplantats poc a poc pelsactuals pobladors quan vanarribar a Flores. De fet, s’afir-ma que encara hi havia EbuGogos quan els primers colo-nitzadors occidentals holande-sos, com a Van den Bergh– vandesembarcar a Flores fa uns300 anys. El darrer albiramentd’un Ebu Gogo –segons elsnatius– va ser ara fa uns centanys. Des de llavors, no se’lsha vist més.

De moment, ningú sap siaquestes creences no són mésque mites pareguts als d’altrespobles que tenen figures d’éssersdiminuts dins de la seua tradició

(elfos de la tradició germana,per exemple), o si són la memò-ria oral de l’Homo floresiensis.Si realment aquest es va extin-gir fa uns 13.000 anys, es creualtament improbable que esconservi una tradició oral tandetallada i concreta.

Quan fa deu anys Van denBergh va sentir per primeravegada aquestes històries sobreels Ebu Gogo –els detalls de lesquals no variaven excessiva-ment entre les diferents alde-es– va pensar que no serienmés que tradicions fantàsti-ques. L’assumpte va canviarquan es va trobar Homo flore-siensis.Fins el punt que ara elsseus descobridors es preguntensi aquests mites tenen una basereal. Els propers projectes delsinvestigadors van encaminatsa explorar la cova on es diuque es van amagar els EbuGogo després d’haver raptat elnadó. Si tan sols es trobés unpèl, es podria saber per ADNquin parentiu tenen amb nosal-tres, i amb els habitants actualsde Flores. De fet, a la cova deLiang Bua ja s’han trobat unesacumulacions de borrissol quepoden contenir ADN d’Homofloresiensis, i que estan sentanalitzades al laboratori. Ara,el més sorprenent de tot és queconsideren la possibilitat queencara quedi algun grupúsculEbu Gogo perdut en algun racóamagat dels espessos boscosde Flores!


Any 6 • núm. 50 • La Franja, novembre de 2005

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Correllengua al Baix CincaEnguany la flama de la llengua catalanaha arribat a Fraga i altres llocs de lacomarca

Toni Llerdaen el recordCarles Terèsrecorda fets del’adolescènciade l’alcalde deQueretes, mortel passat agost

Jose

p G

alan

en

l’act

e de

con

stitu

ció

d’In

icia

tiva

Cul

tura

l de

la F

ranj

a (S

aidí

, 27

de m

arç

de 2

004)

Jornades a BenascEscriptors i activistes culturals de les tresllengües que conviuen a l’Aragó van parlardel seu futur

RIC

AR

D S

OLA

NA

Mort d’unlluitador

Mort d’unlluitadorJo

sep

Gal

an (

19

48

-20

05

)

temps de franja 50 - ascuma.org · 2009-11-09 · temps de franja núm. 50. novembre de 2005 3 s u...

Documents