temps de franja 73 - ascuma.orgascuma.org/wordpress/wp-content/uploads/2009/11/... · temps de...

Any 9 • núm. 73 • La Franja, febrer de 2008

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Pai

satg

e de

ls M

oneg

res

Iglesias visita Calaceit i la SorolleraEl president aragonès es va comprometrea ajudar a eixir de l’aïllament a aquestesterres de frontera.

El Barçaanima aestudiarcatalàEls jugadorscatalanoparlantsdel F.C. Barcelonaencoratgen elsalumnes deFraga a estimarla seua llengua.

AN

TON

IO Á

NG

EL

Carme Riera a FragaL’escriptora mallorquina parla amb elsalumnes dels Instituts, Centre d’Adults ibiblioteques de la capital del Baix Cinca.

MONEGRESés el joc la solució?MONEGRESés el joc la solució?RICARD SOLANA

Lo Salt de la Portellada

Núm. 73. Febrer de 2008 TEMPS DE FRANJA2 EDITORIAL

ESTISORES Miguel Estaña

Ens cartegem?

En aquests darrers dies, els alcaldes de Fragai Almacelles s’han dedicat a «fer-se amics». Eld’Almacelles envia una carta dient que unaveïna de Fraga s’havia empadronat al seu muni-cipi perquè Fraga faci la baixa al padró. Finsaquí, tot normal. La peculiaritat de la carta ésque era bilingüe –això sí–, però llatí-català. Laresposta de l’alcalde fragatí, emparant-se en lallei 30/92 de procediment administratiu comú,és: Alcalde de AlmacellAs, en castellano, porfavor. Però la cosa no acaba aquí. L’alcaldecatalà –segons el de Fraga– li envia una carta,en la nostra llengua, dient que respecti el seutopònim –AlmacellEs– i que l’actitud del fraga-tí és negativa i de trencament. Potser sí…

Hi ha gent que diu que això són coses dels polí-tics, però cal constatar una cosa. Hi ha hagutfragatins que s’han dirigit al seu ajuntament encatalà i han tingut la mateixa resposta per partde l’alcaldia. Per tant, ja no són únicament cosesentre polítics. Ens afecta a tots. Realment elsescarafalls fets per l’alcalde Moret tenen una basea tenir en compte, a banda de la llei 30/92, i ésque el seu concepte de bilingüisme és obligarels catalanoparlants a fer doble feina –docu-ment en català i traducció obligada al castellà–.Ens fa un favor?

Però cal dir que aquesta postura del fragatí delPP la comparteix des de fa anys el president dela Comarca del Baix Cinca, del PSOE.

Per tant, que ens espera? Patir a l’ens comar-cal i patir a l’ajuntament de Fraga. I tot, perquèel govern autonòmic d’Iglesias no ha fet la feinapromesa per lustres en les dos legislatures ante-rior: una Llei de Llengües que obligue les admi-nistracions a atendre en els dos idiomes. Moretno és fons de qüestió… sols s’ho fa venir bé.

L’autoria dels fets

El nostre company del Centre d’Estudis Riba-gorçans, Òscar Jané, ha denunciat públicament unsfets que són preocupants. L’any 2003 va defendrela seva tesi doctoral –França i Catalunya al segleXVII. Identitats, contraidentitats i ideologies al’època moderna (1640-1700)– i al 2004 va penjar-la a la web universitària Tesis en Xarxa. A més el2006 l’editorial Afers va publicar-li. Tot un èxit.

Però ara esbrina que, en el XVI Premi PeriodísticRoger de Llúria –organitzat per la Conselleriad’Interior catalana i el Ministeri de Defensa–, unmilitar li ha copiat, l’ha presentat i ha guanyat elsegon premi de 500 euros.

Jané també ha pogut comprovar que no és l’únicafectat pel plagi. El mateix personatge va plagiaraltres treballs, d’autors diversos, penjats en unweb i els va presentar a diferents concursos.

Que la cultura de l’esforç personal es vegimenyspreada per plagis, violacions de drets d’au-tor i pràctiques poc ètiques, acaba sent una deci-sió personal. Però aquesta decisió ha de tenirconseqüències jurídiques quan parlem de delictescontra la propietat intel·lectual. Un web d’inter-net no pot ser un gran aparador de coneixementssense control ni blindatges –responsabilitat de laUniversitat Autònoma de Barcelona, de la qual Janéés professor.

I per altra banda, l’administració ha d’actuardavant un plagi i més, si qui el comet és reinci-dent, com Jané afirma.

Des de Temps de Franja, tot el nostre suport al’Òscar.

EDITA:

C/ Pla, 4, 44610 Calaceit, Tel. 978 85 15 21

Associació Cultural del MatarranyaConsells Locals de la FranjaInstitut d’Estudis del Baix Cinca-IEACentre d’Estudis Ribagorçans (CeRib)

DIRECTOR:Màrio [email protected]

GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ:Hipòlit Solé

CAP DE REDACCIÓ IMAQUETACIÓ GRÀFICA:Isabel Calaf • T. 661 470 [email protected]

COORDINACIÓ DE COMARQUES:Marta Canales

CONSELL DE REDACCIÓ:Antoni Bengochea, José MiguelGràcia, Artur Quintana, LluísRajadell i Carles Sancho (el Matarranya). Jaume Casas i Damià Torrent (elBaix Cinca). Carles Barrull, Glòria Francino iJosefina Motis (la Llitera i laRibagorça). Carme Messeguer (PPCC).

FOTOGRAFIA:Pep Labat, Sidrid Schmidt Von derTwer i Ricard Solana

OPINIÓ:Susanna Barquín, Esteve Betrià,Tomàs Bosque, Josep A. Carrégalo,Miquel Estaña, Quim Gibert, MarcMartí, Joaquim Montclús, FrancescRicart, Carles Sancho, Ramon Sistac,Natxo Sorolla, i Carles Terès.

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITAT: 978 85 15 21

IMPRESSIÓ i PRODUCCIÓ:Gràfiques del Matarranya, [email protected]

DIPÒSIT LEGAL: TE-88/2000ISSN: 1695-7709

EN VENDA A:Albelda Estanc ConchitaCalaceitPapereria AbàsEl TorricóLlibreria PilarínFragaLlibreria Badia i Llibreria CabreraGironaLlibreria Les VoltesLleidaLlibreria de la GeneralitatMequinensa Papereria GonzálezReusLlibreria GaudíSaidí Llibreria Panadés i Llibreria SorollaSaragossaPapelería Germinal. C/ Sepulcro, 21TamaritEstanc PatritoTortosaLlibreria El TempleVall-de-roures Llibreria Serret

Temps de Franja 73 8/2/08 18:11 Página 2

Núm. 73. Febrer de 2008TEMPS DE FRANJA 3

s u m a r i salutació del directorL’Expo de Saragossa, que per a mi ja tindria quelcom de posi-

tiu si una part dels «manyos» ens animéssem a parlar anglès ambels forasters després de llançar durant dècades milions d’eurosa les papereres de les acadèmies i les escoles d’idiomes, no semblaque vage a ser un lloc on els visitants podran conèixer la varia-

da i plural realitat cultural i lingüística aragonesa.Els organitzadors ja van començar vetant el nom de «xiscla» (gota en aragonès) per a la masco-

ta, malgrat haver rebut la majoria dels vots del públic, perquè els va parèixer un mot provincià,estrany per als estrangers i part dels nacionals, i damunt portava la maleïda «x» que tant els recor-dava a la CHA, nacionalisme, etc.

Ara fa poc, han presentat un «ambiciós» programa de Folklore Aragonès a la Expo, on estaranpresents els millors i més rancis i racials grups de jotes del contorno i en què el 15 d’agost seràel Dia de la Jota Aragonesa.

El mateix programador d’aquests actes ha rebutjat incloure a la secció de Teatre de la mostra l’obraL’aigua de Jesús Moncada (no es podria trobar títol més adient) perquè es representa en català.

Posats així, podien haver donat al recinte la forma d’una gran plaça del Pilar, amb les falsesbombes republicanes incloses, i que tota l’aigua de la fira fos prèviament beneïda per l’ Arque-bisbe de Saragossa i el Delegat del Govern a l’Aragó. Amén.

Màrio Sasot

CARTES CREUADES

cartes dels lectorsEditorial

Salutació del directorCartes dels lectors

El Matarranya

El Baix Cinca

EntrevistaJoan Rovira Marsal

La Llitera i la Ribagorça

Tema del mes

Aragó

Gent de Franja

Països Catalans

Opinió: De la transgressió al barco de rejilla

2

3

4

8

10

14

17

18

Fraga i la intolerància de l’alcaldeFelicito la iniciativa de l’alcalde d’Almace-

lles, Josep Ibarz, de dirigir-se en català, llenguapròpia de la Franja, a l’alcalde de Fraga, JoséLuis Moret. Això de retornar cartes i altres docu-ments, que també ho fa als fragatins que l’es-criuen en català, és un exemple més de la cata-lanofòbia del PP.

Tots els alcaldes fragatins que l’han precedithan estat persones sense prejudicis que, poc omolt, han procurat fomentar el bon veïnatge ila diversitat lingüística. Em fa vergonya tenird’alcalde un subjecte com aquest.

Agustí LahuertaFraga

Dos anys sense GalanVoldria felicitar Francesc Ricart per la seva

contribució a la tasca de mantenir viu el recorddel Josep durant aquests dos llargs anys a travésde comentaris i d’articles com el que es va publi-car a la secció «El tema del mes» del número71 (desembre de 2007) de Temps de Franja.Ara bé, solament caldria rectificar una informacióerrònia: la nova edició de Mort a l’Almodí quees va fer amb motiu de l’homenatge, va córrera càrrec íntegrament de l’Institut d’Estudis delBaix Cinca IEA i no de l’Ajuntament de Fraga.Gràcies.

Pep Labat

(Des)Anima NaturalisEl passat 27 de gener uns cent activistes

d’Anima Naturalis van protestar nus i amb tinta

roja (o similar), regalimant pels seus cossos, ales escales de la catedral de Barcelona. Es mani-festaven contra l’ús de pells d’animals en laconfecció d’abrics amb eslògans en anglès i encastellà. Tindria sentit que Rigoberta Menchúdeixés d’actuar a favor dels drets del poble maiai organitzés una associació en defensa del linxibèric, que probablement és molt necessària? Oque el Dalai Lama es desentengués del genoci-di que promou el govern xinès en el seu Tibetnatal i dediqués esforços a combatre la políticaassimilacionista turca sobre el Kurdistan, quetambé és una causa urgent? Em fa l’efecte queés tant o més bèstia, cruel i egoista ignorar la llen-gua pròpia d’un territori com l’ús industrial depells d’animals.

Quim GibertFraga

12

19

16

SUBSCRIU–T’HI

978 85 15 21tempsdefranja@

telefonica.net


Núm. 73. Febrer de 2008 TEMPS DE FRANJA4 EL MATARRANYAL’E

SM

OLE

T Això s’acaba?

La neboda d’una bonaamiga està fent un treball derecerca sobre la situació delcatalà al Matarranya. Ens hademanat l’opinió a diversespersones, la qual cosa m’hapermès cavil·lar sobre el tema.Les meues conclusions no sóngens optimistes. Malgrat elfet que hi ha l’índex més altde coneixement de la llenguade tot el domini lingüístic,també hi ha una suma defactors que faran capgirar lasituació en molt poc temps:– Baixa autoestima lingüística.– Al món de l’ensenyament,el català és pràcticamentinexistent. L’idioma de lectu-ra i escriptura (o sigui, decultura) és el castellà.– Desconnexió amb la llen-gua estàndard, la qual cosacomporta que tots els neolo-gismes arribin en castellà imoltes paraules vagin sentsubstituïdes per les equiva-lents en aquest idioma. Elcatalà normatiu no és reco-negut com a propi, fins i totprovoca rebuig.– Escassa població, fàcilmentabsorbible per la cultura delsnouvinguts, que o bé sóncastellanoparlants o bé se’lsintegra en castellà, negant-los-hi la possibilitat d’apren-dre la nostra llengua.

Espero de tot cor que elsaltres consultats, amb mésformació i perspectiva, haginestat menys pessimistes. Lasensació que m’ha quedat a miés que la generació de lesmeues filles potser serà lapenúltima que utilitzi la nostrallengua en aquest territori. Tantde bo ens l’haguessin «robat»els pèrfids catalans! Així elnostre govern la podria recla-mar amb la més gran vehemèn-cia sense por de perdre vots.

Carles Terès

Presentació del llibre Mont-roig.El patrimoni immaterial (la literatura oral)

Arnau Timoneda

La presentació a Mont-roigel 29 de desembre del llibrede José Antonio CarrégaloMont-roig. El patrimoni imma-terial (literatura oral) vaconvertir-se en tota una festaper a la població matarran-yenca. Hi va haver una granpresència de la música delfolklore popular: els Gaitersde Pena-roja, l’agrupació localLa Galdrufa i els Dolçainersdel Baix Aragó. Els primersferen una cercavila per anun-ciar els actes previstos a lapoblació, els mont-roginss’afegien a la festa i els delBaix Aragó van protagonitzarel concert final que tancava laconvocatòria en el recent inau-gurat Centre Cultural de la vila.«La música folklòrica al Ma-tarranya» va ser la conferènciaprogramada per a la presenta-ció a càrrec de la pedagogavall-de-rourana MargaritaCelma on exposà el seu treballen favor de la música tradi-cional des de les Corals delMatarranya i en el projecteeducatiu «Cantem junts» dut aterme per l’escola de Vall-de-roures. També la cultura popu-lar va estar present en el reci-tal poètic de José MiguelGràcia, president de l’Asso-ciació Cultural del Matarran-

fer un repàs a l’obra publica-da des de les col·leccionspromogudes per l’associació ivolgué commemorar el cente-nari de la creació de l’Institutd’Estudis Catalans. Desprésparlà Carles Sancho com aprologuista de l’obra agraïntl’esforç de l’autor per recupe-rar una part del nostre patri-moni cultural. En acabat JoséAntonio Carrégalo, explicà elsobjectius del seu treball, elminuciós i laboriós procés derecollida de més de 3000 mate-rials de literatura popular i llegíalguns textos de diferents gène-res recuperats: narracions,cançons, oracions, embarbus-saments, refranys… AurèliaLombarte, filla de la vila iveïna de Vall-de-roures, llegíun emotiu poema animant l’au-tor a seguir investigant sobreMont-roig i els mont-rogins ia utilitzar la llengua catalanacom a element essencial de lanostra cultura. La llarga jorna-da cultural acabà amb un sopara la Fonda Guadalupe. Unallarga i emotiva jornada perfestejar el naixement d’un noullibre matarranyenc, el segondedicat exclusivament a Mont-roig i també escrit per JoséAntonio Carrégalo.

ya, que llegí uns versos, prin-cipalment referits al Floro, aMont-roig i al Matarranya, delseu poemari encara inèdit dedi-cat al bandoler nascut a la Soro-llera a mitjans del segle XIX.Durant l’acte central de presen-tació del llibre, el president del’Associació Cultural Sucarratsi regidor de l’Ajuntament deMont-roig, Òscar Arrufat donàla benvingada als assistents ala fes t iva convoca tòr ia .Després el president de l’As-sociació Cultural del Mata-rranya José Miguel Gràciaprengué la paraula en nom del’entitat editora del volum i va

Gaiters de Pena-roja

UN CRIT AL VENT

Los Draps tornem a estudi, esta vegada amb la gravació delnostre segon treball, Un Crit al Vent. El disc inclourà un totalde 15 cançons amb les quals es donarà a conèixer la nova imat-ge, música i compromís social de la formació. Lletres reivindi-catives i música dura i agressiva tornaran a ser el plat fort delgrup del Matarranya.

Un cop comencem a treballar, anirem informant en esta planaweb (www.fotolog.com/los_draps) les aventures i desventuresque mos van succeint per l’estudi de Saragossa del senyorKaspas (El Corazón del Sapo-Visión Túnel). Si hi ha gent inte-ressada a presentar dissenys, s’obre el concurs de PORTADESdel treball Un Crit al Vent. Només cal que presenteu lo vostraproposta a [email protected]. El millor disseny serà selec-cionat com la nova portada del treball. I recordeu! Si guanyeu,rebreu un important premi drapaire! Animeu-vos-hi!


Núm. 73. Febrer de 2008TEMPS DE FRANJA 5EL MATARRANYA

Penyes i poblesL’alegria de les festes dels

pobles i del retorn a les vilesdels emigrats són un tòpic.Enguany los llibrets de festestambé en van plens a lesprimeres pàgines, reservadesa les salutacions de les auto-ritats. Però em cride mésl’atenció los fluxos de cotxesd’un poble a un altre buscantfesta. Los de la «serra» (i atítol informatiu per als del«xarco», Morella no és preci-sament costera) tots los anysseguim lo mateix recorregut.Comencem festes d’Arnes,que són supracomarcals;seguim amb les de Fondespa-tla, que arrepleguen tambégent d’arreu; les de Mont-roigs’han de partir el públic ambles de Vall-de-roures. Desprésarriben les de Torredarques,més casolanes, que algunavegada coincidixen amb lesd’Herbers; i acabem amb lesde Pena-roja. Hi ha pobles ambtradició penyera, i n’hi ha quefer-hi una cervesa és missióimpossible. Totes tancades, ot’esbarren amb males cares.Què hi farem! Com algunstenen les festes a final d’estiu,sempre es recorden d’esteminúcies a l’hora de convidarla penya i ajuden a mantindrel’”estima» entre pobles veïns,tradició universal on les hihaigue. Moltes vegades aldescans de l’orquestra se te fatard a la penya, i s’arribe ameitat de l’orquestra. Semprese’ls retrau als jóvens que«pugeu a les quinientes a laPlaça». I hi ha Comissions quediuen que no cal fer res per alsjóvens, que no fan festes, quenomés dormen. Mentre, gentde fora, es quedaven bocaba-dadats dels jóvens que fantrenets per la Plaça i ballenpassodobles, o simplement,que es quedaven al poble acelebrar les festes, que nomarxaven. Afortunadamentquan los jóvens realment no hiestan, se’ls reclame i se’lstrobe a faltar.

Natxo Sorolla

VIL

ES

I G

EN

TS

El diumenge 20 de gener,festivitat de Sant Sebastià, esvan atorgar els premis anualsconvocats per l’Ajuntamentde Pena-roja. El IV Concurs derelats curts Vila de Pena-roja-Maties Pallarés, en què s’hanpresentat 31 originals que handuplicat els de l’any passat,l’ha guanyat Jaume Calatayudamb narració escrita en catalài titulada Sota la llosa. Elsegon premi ha estat per aMaría Rosa Navarro amb Unviaje hacia mi interior. JaumeCalatayud, d’Altafulla, és unhabitual dels concursos lite-raris i ha aconseguit moltsguardons escrivint tant encatalà com en castellà. Laprimera convocatòria delConcurs de relats la va guan-yar Susana Antolí de Beseitque l’any passat precisamentva ser guardonada amb elGuillem Nicolau concedit pelGovern d’Aragó. També vaguanyar aquest mateix premi

Jaume Calatayud, premi de relats «Vila de Pena-roja»

Carles Sancho

pena-rogí Lluís Rajadell,periodista vall-de-rourenc del’Heraldo de Aragón.

En el IV Concurs de pintu-ra Desideri Lombarte, tambéhi ha hagut un importantaugment dels originals presen-tats. El premiat ha estat AngelGarcía Rueda amb el quadreBodegón de a lbañi l . Lacomposició Aragó trilingüedel escriptor i artista plàsticJosé Miguel Gràcia va estatseleccionada com a finalista.

En el I Concurs de grafitti,la novetat d’enguany enaquests premis, només es vapresentar un original que haestat guardonat i que correspona Albert Viñas.

Aquests concursos repre-senten una excel·lent iniciati-va municipal per a promocio-nar la creativitat artística iliterària dels participants quecada vegada milloren la quan-titat i la qualitat dels treballspresentats.

Vista de Pena-roja

El dissabte 19 de gener es vacelebrar a Calaceit la diada deSant Antoni. La jornada vatenir de nou un caire cultural ifestiu que s’havia anat perdenten el temps.

Els kintos/es i l’Ajuntament deCalaceit van organitzar una sèried’activitats on la protagonista

per excel·lència va ser la fogue-ra. Des de bon matí es vacomençar a amuntegar la llenyaal mig de la Bassa, un emplaça-ment cèntric que va facilitar laparticipació de tots els veïns, elsquals durant l’encesa de la fogue-ra van passar una agradablevetllada.

Abans, a la tarda, la nova regi-dora de Cultura de l’Ajuntament,Isabel Calaf, va organitzar alSaló de Plens de l’Ajuntament,una xarrada sobre La festa deSant Antoni al Matarranya acàrrec de Salvador Palomar,seguida de la projecció d’unvídeo documental LUG: Festade Sant Antoni Abad a lescomarques dels Ports i del Ma-tarranya de la Ioli Valsells i elMikel Morlas.

Per la nit, després de degustarun cremat amb pastes de la vila,van actuar al Poliesportiu elsgrups Matarraña in laif i Skan-dalo Publiko. Per a finalitzar, vahaver-hi rostida de xoricets.

El ressorgirment de la festaha estat possible gràcies a lacol·laboració de bona part delscomerços del poble.

De nou, Sant Antoni a CalaceitIrene Torà

LOR

ENA

AB

ÁS

Muntatge de la foguera a la Bassa de Calaceit


Núm. 73. Febrer de 2008 TEMPS DE FRANJA6 EL MATARRANYA

esglaons al passar d’Aragó aCatalunya» –expressà– i va dirnovament que aquesta legisla-tura serà la que aprovarà la tandesitjada Llei de Llengües.

Tant l’alcaldessa com el presi-dent van començar els seusdiscursos en català i este va serl’idioma utilitzat per Iglesiasper parlar amb els habitants dela vila, mentre realitzava visitesa la Casa de la Vila, les refor-mes fetes a la Iglésia i el projec-te de la Residència de la terce-ra edat, a punt de finalitzar.

Va concloure la visita passe-jant pels carrers del poble, elpresident aragonès, abans demarxar, va adquirir el compro-mís públic de restaurar el teatrede la localitat «per fer de Cala-ceit una digna capital culturaldel Matarranya».

Per la tarda, el president va

Marcel·lí Iglesias visita Calaceit i la Sorollera

Irene Torà

El president de la Comuni-tat d’Aragó, Marcel·lí Iglesias,va visitar el passat 23 de generels pobles de Calaceit i la Soro-llera. acompanyat pel conse-ller de Presidència Javier Velas-co i d’altres càrrecs del Governd’Aragó i la Diputació de Terol

La primera etapa va ser aCalaceit, on arribava de mane-ra oficial per primera vegada entot el seu mandat. Va ser rebutper l’alcaldessa, Rosa Domè-nech i la resta de CorporacióMunicipal, així com pels presi-dents de totes les associacionslocals, els xiquets de l’escolai altre públic assistent.

Al Saló de Plens de l’Ajun-tament, l’alcaldessa li va donarla benvinguda i li va fer saberels projectes que aquesta joveCorporació té previstos en unfutur pròxim i li va demanar elseu suport per a dur-los a terme.Entre alguns d’aquests projec-tes està la realització del PlaGeneral d’Ordenació Urbanaper crear més sol, tant indus-trial com urbà, l’última fase deles obres dels carrers i la refor-ma de les oficines de l’Ajun-tament per a eliminar barreresarquitectòniques.

Iglesias va dir al poble deCalaceit que no volia que pelfet de ser un poble de fronteraes consideressin inferiors alseus veïns. «No vull buits ni

firmar al llibre d’Honor del’Ajuntament de la Sorollera,localitat on acudia també perprimera vegada. L’alcalde d’es-ta petita població de 127 habi-tantes, Antonio Arrufat, éstambé el president de la Dipu-tació de Terol. Iglesias va inau-gurar un edifici que acull unmultiservei rural que s’haimpulsat des de la provínciade Terol. Aquest edifici cons-ta d’una botiga, restaurant i unhostal d’allotjament rural quepodria en un futur crear nousllocs de treball.

Arrufat va donar a conèixera les autoritats visitants unprojecte per a construir dotzevivendes davant la demandaexistent a aquesta vila, la qual,després d’una greu situació dedespoblació, ha aconseguitduplicar el seu número d’ha-bitants gràcies a la creaciód’una Cooperativa Agrope-cuària i la construcció de l’as-secador de cuixots.

Iglesias anuncià en el trans-curs d’aquesta visita l’immi-nent inici de les obres de la N-232 fins al límit de la província.

El president de la Comuni-tat d’Aragó va acomiadar-sed’aquestes poblacions delMatarranya i el Baix Aragóamb el compromís d’aproxi-mar aquests pobles fronterersals centres de decisió arago-nesos.

L’A

RG

AD

ELL

Afició i oficiCom diu el filòsof Javier

Sádaba, «tot lo que s’escrius’inscriu en el marc de la cultu-ra, base de qualsevol relacióinteressant». Cert.

Ara fa un any ens va deixarun poeta i l’ ILC ha publicatrecentment Record de JordiSarsanedas que inclou una triade poemes, fotografies, biblio-grafia bàsica i uns dibuixos fetsper Maria Girona i A. Ràfols-Casamada. A les solapes delllibre hi ha fragments sobre elpensament del poeta que puccompartir plenament. AQui sóci per què escric (1994), comen-ta: «Penso que en escriure, heambicionat només l’estranyaeficàcia de les obres inútils delsartistes. Bé que després… hagiestat content de pensar quetambé contribuïa al tan necessariesforç d’afirmació cultural delnostre poble». I a l’entrevistaque li fa Marta Nadal el 1997Jordi Sarsanedas, l’escripturacom a multiplicacions de veri-tats, expressa: «Per a mi, escriu-re ha estat això, una manera deviure; per a la poesia molt clara-ment… Escriure és un acte enri-quidor en ell mateix; desprésd’escriure una cosa que trobosatisfactòria, em sembla que hecrescut uns quants centímetres».

No cal dir que els llibres sónconeixements acumulats en elcentre de la vida i pedres angu-lars per al desenvolupamentd’un país.

Mentrestant, en el CentreEspanyol de Drets Reprogràfics(CEDRO) es continuen pregun-tant quina ha de ser la compen-sació que autors i editors han derebre per la còpia privada de lesseues obres, amb l’entrada envigor de la reforma de la Lleide Propietat Intelectual. Elresultat final ha de valorar,sobretot, l’esforç de creació.

Juli Micolau

Moment de l’arribada del president Iglesias a la Plaça Major de Calaceit

CÈL

IA B

AD

ET

CÈL

IA B

AD

ET

Iglesias amb els xiquets de l’escola de Calaceit


Núm. 73. Febrer de 2008TEMPS DE FRANJA 7EL BAIX CINCA

Es presenta a Fraga la Plataforma Stop Gran Scala

Redacció

Durant els dies 17, 18 i 19 degener, el Palau Montcada deFraga va acollir les JornadesCulturals i Llibertàries, orga-nitzades per CNT, el Centred’Estudis Llibertaris José Albe-rola i Ecologistes en Acció. Laprojecció del documentalContracorriente de la produc-tora ASalto de Mata, que tractàel rerefons de la guerra de l’ai-gua i un debat sobre l’energianuclear van ser els precedentsal plat fort de les jornades: elprojecte Gran Scala als Mone-gres.

El dissabte 19 de gener, a latarda, es va fer la roda de prem-sa de presentació de la Plata-fo rma «STOP GRANSCALA», una plataformaciutadana que s’ha constituït aAragó , en con t r a de l ainstal·lació del projecte i querecull partits polítics, comIzquierda Unida, Els Verds iPartit Comunista; sindicats,com CNT i CGT; diverses asso-ciacions ecologistes, com SEU-Birdlife o Ecologistes en Acció,i altres col·lectius com la Plata-forma Docent d’Aragó, Mone-gres No Es Ven, i ciutadans atítol particular. El principalobjectiu de la plataforma,segons va explicar un dels seusportaveus, José Luis Martínez,en la presentació davant els

mitjans de comunicació que vatenir lloc al Palau Montcadade Fraga, «és fer tota la pres-sió possible per frenar unprojecte que és una bogeria,que planteja molts dubtes i quepot tenir afeccions de tota menaper a la nostra terra».

Els integrants de la platafor-ma s’oposen a la instal·laciód’aquest gran parc dedicat al’oci, per diverses raons decaràcter mediambiental, econò-mic, social, laboral, polític id’equilibri territorial. José LuisMartínez les va anar desgra-nant, una a una, destacant que«el model Las Vegas no és elque desitgem per al territori,ja que es basa en el malbara-tament de recursos i d’energia.No generarà riquesa, ja que elsllocs de treball que es creïn esbasen en salaris miserables isense cap garantia per als treba-lladors». També va exposarraons de caràcter ètic i social,«pel perill que suposa unprojecte que provocarà l’arri-bada del crim organitzat, asso-ciat a la prostitució, al tràficde blanques i al blanqueig dediners. Aquest model socialpreocupa les famílies delsMonegres. Per no parlar delpoder polític que tenen els casi-nos, un grup de pressió que potposar en perill la democràcia i

el seu marc jurídic a l’Aragó».També preocupa l’equilibriterritorial, «ja que focalitzartota la inversió en una comar-ca, suposarà un gran desequi-libri amb les altres».

L’oposició a GRAN SCALAes basarà en una recollida defirmes que s’iniciarà pròxima-ment i «a forçar el debat a totsels nivells, però sobretot a lescomarques, que són les mésdesinformades, i en una mobi-lització constant similar a laque hi va haver contra el trans-vasament de l’Ebre». José LuisMartínez va assegurar que«anem guanyant força, perquèen els sectors que recolzen elprojecte, hi ha persones que nohi estan d’acord. Anem a inci-dir en aquestes esquerdes i noanem a parar fins que es para-litzi el projecte, utilitzant totesles nostres armes, a Aragó, aMadrid i a Brussel·les». Una deles principals línies de pressióes dirigirà «als possibles inver-sors del projecte, els qualsintentarem convèncer perquèse’n vagin a invertir a un altrelloc, igual que ha passat aFrança, Itàlia, Emirats Àrabso Anglaterra. Aquest no és unprojecte nou, ni cap panacea,sinó que ve rebotat d’altrespaïsos que no l’han volgut enla seva terra».

José Luis Martínez va denun-ciar també la falta de trans-parència i l’obscurantisme queenvolta «un projecte gegantí,que rep tot el suport econòmicdel Govern d’Aragó, ja que esgastaran milions d’euros eninfraestructures sense capgarantia, i que provocarà que esvulneri la llei». Segons el porta-veu de la plataforma, «enaquest projecte hi ha moltsdiners en joc, i molts polítics enla seva recta final que potser esjuguen una bona jubilació».

Stop Gran Scala es presen-

tarà el pròxim 7 de febrer aSaragossa.

El complex tindrà una lleiespecífica i obligarà a retocarla del Joc

El Govern d’Aragó enviaràa les Corts un projecte de lleiespecífica per regular lainstal·lació de Gran Scala iproposarà una reforma de laLlei del Joc. Aquesta últimaserà l’única normativa vigentque serà modificada per faci-litar la implantació del projec-te. No obstant això, la Lleid’Urbanisme ja va ser refor-mada fa mes i mig amb undecret legislatiu que desprésva convalidar la Cambra i queen les pròximes setmanes seràtramitat com a llei.

Tècnics de diversos depar-taments del Govern portentemps treballant en la prepara-ció d’aquestes reformes. Decla-rarà la supramunicipalidad deGran Scala, amb la qual cosala DGA assumirà la gestióadministrativa del projecte.Aquesta fórmula també agili-ta els processos d’expropiacióde terrenys.

La reforma bàsica de la Lleidel Joc consistirà a modificarel precepte que limita el parcde casinos estables a un perprovíncia. A Osca opera el dePanticosa, i el projecte de GranScala inclou 32 hotels-casino.Queda per veure si el retocd’aquesta normativa incloumodificacions en el règimtributari del joc.

El fet que el govern d’Igle-sias estigui disposat a redis-senyar el marc jurídic autonò-mic, a mida dels interessos delgrup d’inversors, modificant oderogant la normativa vigent,basada en l’interès general i dela ciutadania, és una de les argu-mentacions que preocupa laPlataforma Stop Gran Scala.


Núm. 73. Febrer de 2008 TEMPS DE FRANJA8 EL BAIX CINCA

La mosca incoherent

Que aixequi la mà qui mais’hagi vist empipat per unamosca.

I és que n’hi ha que inten-ten enganxar-se al teu nas unavegada i una altra, encara quealtres escullin les més petitesi indefenses. Qui sap compensa una mosca?, si de caspensa en alguna cosa i no esmou per una mena d’instintiuressort antisistema.

De vegades, quan les veusagrupades, penses que sónéssers sociables i altruistes, peròpoc després observes com esdonen l’esquena, fins i tot estrepitgen unes i altres. Sovint,de manera imprevista, una aixe-ca el vol i les seves companyes,i les més entusiastes, surtendisparades, confuses, esglaia-des, esvalotades, enmig d’unremolí de tots els diables; peròa la mosca, a la gran MOSCA,ha de semblar-li que totessegueixen el seu vol i s’enva-neix, frega les seves ales satis-feta, convençuda dels seus dotsde guru redemptora.

M’afligeix pensar que lamosca és un ésser que viucontínuament amargat per laseva peculiar forma de vida,sempre a la defensiva i en llui-ta constant contra el món quel’envolta. Un ésser gris i pelut,en contínua recerca de l’afec-te dels altres. És probable queper moguda per la ràbia i la setde venjança, tendeixi a embru-tar els seus veïns, i nomésgaudeix de la vida quan hoemmerda tot.

No, no vull convertir-me enuna mosca per tractar d’en-tendre el seu comportament.Encara que, pensant-ho bé,crec poder afirmar que lamosca no és un ésser incohe-rent: el veritablement inco-herent és tractar de compren-dre-la i voler veure en ellaquelcom més enllà que unasimple i esgotadora mosca.

Silvestre Hernàndez

LO

CR

ES

OL

Segons va informar el diariSegre, una carta de l’Ajunta-ment d’Almacelles al de Fragas’ha convertit en objecte depolèmica lingüística entreaquests dos municipis.

El passat 14 de gener, elconsistori d’Almacelles vacomunicar la incorporació alseu padró municipal d’unaveïna procedent de la capitaldel Baix Cinca al consistorifragatí, perquè aquest poguéstramitar la baixa d’aquestadona en el seu registre d’habi-tants. Es tracta d’un tràmithabitual entre administracionslocals de tota Espanya, nomésque en aquest cas la missivaestava escr i ta en català .L’Ajuntament de Fraga la vatornar al remitent el 18 degener, juntament amb una breunota que feia referència a lanormativa estatal que exigeixals ens locals utilitzar en elsseus procediments adminis-tratius les llengües oficials decada comunitat autònoma.

La nota, firmada per l’alcal-de, José Luís Moret (PP) i diri-gida a l’Ajuntament de «Alma-cellas», únicament comunicaal consistori del Segrià la devo-lució de la carta «en l’aplicacióde l’article 36 de la llei 30/92de 26 de novembre». L’es-

mentat article estableix que, enles administracions locals, «l’úsde la llengua s’ajusta en el queestà previst a la legislacióautonòmica corresponent.

L’alcalde d’Almacelles,Josep Ibarz (CiU), va qualifi-car de «desmesurada» la

Fraga rebutja una carta de l’alcalded’Almacelles per estar escrita en catalàIbarz considera aquesta reacció «desmesurada» i Moret vol textos bilingües

Redacció

resposta del consistori deFraga. Ibarz va tornar a enviarahir mateix la notificació encatalà a l’ajuntament aragonès,juntament amb una carta enquè afirma que en els últimscinc anys «hem enviat dife-rents documents al seu consis-tori en català o bilingües i maihavíem tingut problemes».

Moret, per la seva part, vaexplicar que respecta el catalài va corroborar que és una llen-gua «d’ús comú» a Fraga. Noobstant, va indicar que en lescomunicacions amb l’ajunta-ment «sol·licitem als que esdirigeixen a nosaltres en catalàque també ens remetin el texttraduït al castellà en conside-ració amb els membres que noparlen el català».

José Luis Moret, alcalde de Fraga

JUGADORS DEL BARÇA ANIMEN ELS ESTUDIANTS DE CATALÀ DE L’IES «SENDER» DE FRAGA

El Departament de Català de l’IES «R. J. Sender» de Fragaha engegat una peculiar iniciativa amb l’objectiu de motivarl’alumnat a valorar l’estudi de l’assignatura de català. Per això,es van remetre una sèrie de cartes a tots els jugadors catalano-parlants del Futbol Club Barcelona explicant que a la Franjaaquesta assignatura s’imparteix de manera voluntària i que eraimportant que els alumnes prenguessin consciència de laimportància de l’aprenentatge d’aquesta llengua, no solamentper la seva dimensió utilitària, sinó també per raons socials iculturals, de fidelitat al nostre poble i als nostres avantpassats.A més, se’ls demanava que els adrecessin dedicatòries perso-nalitzades convidant els alumnes a tenir present l’assignaturade llengua catalana, ja que, tal com s’explicava a la carta envia-da pel professorat de català de l’IES «R. J. Sender», els juga-dors de futbol i les seves opinions marquen models a seguir enels adolescents. La resposta del conjunt dels jugadors va serimmediata. Xavi i Bojan van enviar cartes personalitzades ambfoto inclosa i la resta (Víctor Valdés, Jorquera, Crossas, Puyol,Xavi i Oleguer) van signar i escriure la dedicatòria sobre el pòsteroficial de la temporada 07-08. Els responsables de la iniciati-va estan estudiant ampliar la campanya a altres equips, disci-plines esportives i altres tipus d’activitats: teatre, cinema, músi-ca, etc.

Pep Labat


TEMPS DE FRANJA 9Núm. 73. Febrer de 2008 EL BAIX CINCA

ESTAMPES RIBERENQUES

Estampes Naturals:Accipiter gentiles

Francisco Copons

L’Accipiter gentiles –’duguet favat’en el català de Mequinensa,’astor’o ’falcó perdiguer’en el català general i azor en el castellàno menys general– és, amb diferència, l’ocell rapinyaire mésfreqüent entre totes les espècies de grans moixons que podemtrobar encara ara en els paisatges del terme del Poble. D’acordamb els coneguts investigadors naturalistes Adolfo Aragües i JavierLucientes (i em consta que, de moixons, tots dos en saben molt),l’azor és un rapinyaire prou escàs a l’Aragó. Per posar un casprou il·lustratiu a propòsit de la raresa d’aquesta espècie ornitò-loga a les nostres terres, l’amic saidinès Jaume Seuma –bonconeixedor de la natura dels Monegres i del Baix Cinca–, xifranomés en cinc les parelles que crien, ara per ara, als Monegres.

El discret seguiment que de les nombroses i diverses espèciesde moixons que des de fa bastants anys vaig fent al llarg i ampledel terme de Mequinensa em permet ara escriure que si bé fa unsdeu anys enrere eren tres les parelles de duguet favat que niavenal nostre terme ara, en els últims anys, ja en són quatre, per aorgull de tots nantres, les parelles d’aquest moixó que hi fan loniu. Crec que la nova parella observada de l’Accipiter gentilesés resultat o bé del creixement natural o bé ens ha arribat expul-

sada d’altres àrees més inhòspites que no pas la nostra, ja queles nostres terres de fora vila, així com finalitza la temporadade caça es queden solitàries i tranquil·les. Tenim grans àrees enel terme municipal idònies per a què crie el duguet favat –itambé per a l’altre rapinyaire ’favat’: l’Accipiter nisus, en castellàgeneral gavilán, ’esparver’ en català general i ’esparver favat’en el català de Mequinensa; però d’aqueixa espècie ornitòlogaja en parlarem un altre dia.

En el nostre terme tenim grans barrancs sense camins d’ac-cés ni terres de conreu, espais poblats de boscos de coníferes ambgrans pins, cosa que, en conjunt, fan que siguen el lloc ideal peral duguet favat. Pel que fa a l’alimentació no hi ha gaires proble-mes perquè encara que en el terme de Mequinensa el conill noés prou abundós, hi ha gran presència de perdius i turcatxos(Columna palumbus), base de l’alimentació d’aquest gran moixó,alimentació que amplia en època de cria amb la captura d’exem-plars jóvens d’ocells de dimensions mitjanes que troba als límitsdel bosc. Són moixons com ara el gatxo (Garrulus glandarius),la merla (Turdus merula), la putput (Upupa epops), la griva(Turdus viscivorus), el capcers gros (Lanius excubitor), etc. Enresum, els nostres boscos presenten, avui per avui, una bona saluti està en les nostres mans saber com tenir-ne cura i com conser-var-los.

En les àrees de què parlo, potser, la cosa més negativa i aterra-dora és la possibilitat d’un foc devastador, cosa que esperem queno passo tot i la persistent sequera que castiga des de fa massaanys les nostres terres.

Visita de l’autora de L’estiu de l’Anglès al Palau Moncada de Fraga

Carmen contra CarmenFelip Berenguer

La trobada de l’escriptoramallorquina Carme Riera ambles dones de l’Escola d’Adultsi diversos grups de lectura de lesbiblioteques de Fraga al PalauMoncada, dins de les activitatsque organitza el Projecte d’Ani-mació Cultural «Jesús Monca-da» es va convertir en un enci-sador i lúcid diàleg entre dues«Carmes» l’escriptora i la seuapresentadora i: conductora delcol·loqui, la professora CarmeMesseguer.

Amb les seues hàbils i prepa-rades preguntes envers l’obra il a t r a j ec tò r i a c rea t iva iintel·lectual de Carme Riera,Carme Messeguer va aconse-guir treure el costat més humài entranyable de l’escriptora i elstemes fluïen amb aparent desor-dre però amb permanent i crei-xent interès: el paper de lamaternitat en la vida de la invi-tada, els problemes que ha

tingut per a la (no) adaptació alcinema de les seues obres; anèc-dotes dels escriptors catalans ala Fira de Frankfurt, i sobretot,la llengua i la seua escriptura.«La meua llengua és el català iem costa expressar-me literà-riament en cap altra. Les traduc-

cions al castellà les faig jomateixa i, de vegades, he hagutde suprimir algunes descrip-cions d’atmosferes íntimes irelacionades amb la natura queles envoltava, perquè desco-neixia els terminis precisos eneixa llengua».

També explicà el seu canvi deregistre del seu mallorquí alcatalà estandar quan va anar aviure a Barcelona. «Les donesal mercat m’escoltaven com sifora un mono de fira».

Preguntada per una de lesassistents a l’acte sobre la formad’interessar els joves lectors enla poesia (ella és catedràticad’Universitat especialitzada enPoesia Contemporània) acon-sellà la lectura, inicialment depoetes més senzills i compren-sibles, posant com exemple aJaime Gil de Biedma o aJ.Agustin Goitisolo», i recitàde memòria alguns dels seusversos més coneguts.

Carme Riera va estar tambéel mateix dia a l’IES Sender, onparlà amb els alumnes deCatalà de Batxillerat d’aquestcentres i de l’IES Baix Cincasobre la seua obra L’estiu del’anglès.

Carme Riera durant la presentació al Palau Moncada

MÀ

RIO

SA

SOT


Núm. 73. Febrer de 2008 TEMPS DE FRANJA10 ENTREVISTA

Joan Rovira Marsal

«A la Llitera encara desconeixem bona part

Joan Rovira Marsal vanàixer a Barcelona però viuentre Lleida i el Torricó (laLlitera), població de la que ésoriginària part de la seuafamília. Els seus interessos ipassions l’han portat a espe-cialitzar-se en arqueologia,prehistòria i etnologia, campssobre els quals ha realitzatdiverses investigacions a laLlitera i que ha publicat ennombroses revistes acadèmi-ques i divulgatives. És, a més,un dels principals animadorsculturals de la comarca de laLlitera, tant com a membre del’equip de redacció de la revis-ta local Temps de Parlar, comamb la seua tasca com a orga-nitzador de rutes guiades pera conèixer la Llitera. Per totplegat va ser escollir per vota-ció popular ’Lliterà d’Honor’l’any 2005. Darrerament haestat coordinador d’una guia

sobre la Llitera (Prames,col·lecció Rutas CAI porAragón) editada el 2006, icoordina el volum sobre LaLlitera promogut per la Dipu-tació General d’Aragó dinsde la col·lecció «Territorio»,que s’editarà durant el 2008.

Pregunta. Et dediques desde fa molts anys a l’activismecultural però sense adscriure’ta cap col·lectiu ni associacióconcreta, no?

Resposta. És cert. Jo no heformat part de gaires col·lectiusperò he col·laborat amb quasitots els que hi ha hagut. Ja quanvan fer el Seminari de CulturaLliterana, l’any 1978, em vandemanar de fer-hi algunesconferències; quan va eixir larevista Desperta Ferro! hi vaigescriure articles sobre prehistò-ria i ceràmica tradicional; a larevista de Tamarit, La Voz de La

Litera, també hi vaig fer algu-nes col·laboracions. Peròsempre són cose s mo l tpuntuals, sobre història, o sobreetnologia… També a LaRambla d’Albelda i a Lo nostreLloc del Campell. Per un altrecostat, ací a la Llitera no hansorgit associacions ciutadanesde caire cultural amb voluntatde perdurar. No han tingutcontinuïtat.

P. El teu interès per l’estudide la prehistòria de la Lliterad’on prové?

R. Vaig estudiar arqueologiaa través d’uns cursos que feiael Museu Arqueològic deBarcelona. Allà vaig conèixerVicenç Baldellou, qui desprésva ser director del museu d’Os-ca, i que va ser qui va realitzarexcavacions al jaciment d’Ol-r iols . Durant la pr imeracampanya d’excavacions totl’equip es va a quedar a dormira casa dels meus iaios, ací alTorricó. És un jaciment moltimportant, de l’època del bron-ze, amb estrats d’ocupació iberai que acaba a l’època romana.

P. Pensava que els jacimentsmés importants de la comarcaeren els Castellassos i la Vispe-sa.

R. No, potser Olriols és mésimportant. Als Castellassos elque hi ha és una mica de tot,del bronze, ibèric, romà,musulmà i medieval cristià. Ésmolt rellevant per això, però nos’ha excavat. La Vispesa és unconjunt ibèric i romà importantpel seu bon estat de conserva-ció, i perquè hi va eixir unaestela, potser funerària, que ésel monument ibèric més impor-tant trobat al territori ilerget,una peça de primera magni-tud.

P. I què hauria de passar pera que totes aquestes coses espoguessen estudiar i fer públi-ques?

R. El que passa és que en els

darrers anys hi ha hagut uncanvi en el món de l’arqueolo-gia. Fa anys eren les universi-tats o els museus els que mostra-ven el seu interès per anar alsllocs a fer excavacions, que esfeien en caps de setmana, pervacances. Avui en dia si volemque es facen excavacions qui had’estirar del fil són los mateixosajuntaments, les institucionslocals o comarcals. Si hem d’es-perar que vinguen de fora no esfarà res mai.

P. Jo no sé si les institucionslocals ho tenen gaire clar, no?

R. Per desgràcia hi ha pocaconsciència. S’hauria de tindreen compte que tot això és tambépart de la història de la nostragent, que forma part del nostrepatrimoni material i cultural,que són coses relatives a la gentque va viure al nostre territorii que, vulguem o no, han tingutinfluència en la nostra manerade ser i de fer. I això no s’aca-ba d’assimilar.

P. Potser caldria alguna asso-ciació ciutadana que impulsésuna mica l’interès per estescoses?

R. Associacions? Molt bé,però… on són? Jo no en veigcap, ací, a la Llitera d’aquesttipus A més, al meu entendre,haurien de ser associacionsconnectades amb les institu-cions pertinents, amb la DGA,amb les universitats o amb quisigue, per tal de garantir que lescoses es faran bé. Jo veig moltpoc moviment en este sentit.Los ajuntaments, i ara també lamateixa Comarca, no s’inte-ressen gaire per estos temes

«A la Llitera no hansortit associacions culturals amb voluntatde perdurar»


Núm. 73. Febrer de 2008TEMPS DE FRANJA 11ENTREVISTA

perquè sempre tenen altresprioritats més urgents. Per unaltre costat, tenim dos Instituts[d’ensenyament secundari], iés una llàstima haver de dirque des d’allà tampoc no s’hafet gran cosa. En tots estos anysningú no s’ha interessat per lahistòria de la nostra comarca.Ni a Tamarit ni a Binèfar. Si desdels Instituts, que són centresde difusió de la cultura, tampocno s’hi interessen ni estimulenels alumnes… qui ho farà?

P. Ací a la Llitera, a vega-des, algunes publicacions hanvolgut recollir tradicions i histò-ries locals però escrites en unllenguatge atípic. Com ho veus?

R. Haig de dir que a jo tambéem va ocórrer això, quan afinals dels anys 70 ací al Torri-có féiem una revista que esdeia La Veu del Lloc, que laféiem tota ciclostilada com erapropi de l’època, on jo hi teniauna pàgina a cada número onescrivia coses d’història local.I la intentava escriure tal comparlem al Torricó, i bueno, vaigempesar així i… a poc a pocme’n vaig adonar que cadavegada era més incoherent, queanava en contra de tota lògi-ca… Sí que hi ha paraules d’acíque les pots escriure en castellài altres en català, però clar, loque no pots és ficar-hi mitgestintes, perquè et trobes que ja hiha unes normes i que tu te’nvols inventar unes altres. Alfinal vaig arribar a la conclusióque una cosa és la llenguanormativa i una altra cosa lallengua col·loquial. I quanescrius, sobretot d’història ocultura, ho has de fer amb rigor..

P. Actualment formes partde l’equip de redacció deTemps de Parlar, la revista queedita l’ajuntament del Torricó.Podries descriure-la?

R. A Temps de Parlar hi sócdes dels inicis, des del 1996. Laidea va eixir des de la regidoria

de Cultura de l’Ajuntament, i lamajor part de l’equip que la vamfundar encara hi som. La fementre 5 persones. Quan vacomençar era bimestral, peròdesprés la vam passar a trimes-tral perquè donava massa feina.La veritat és que n’estem proucontents, per a un lloc que noarriba als 1.500 habitants és unarevista prou digna. Tot i que noes pot acontentar tothom,evidentment. Inclou informaciósobre l’activitat de l’ajuntament,sobre el que fan les associacionslocals, la marxa del lloc, episo-dis d’història local i algunescol·laboracions externes.

P. Perdona, però tinc laimpressió que Temps de Parlarabans portava més articles encatalà que no pas ara. Ara hofeu quasi tot en castellà.

R. Sí, però no perquè no li’nvulguem posar, el que passa ésque normalment hi ha poquescol·laboracions externes, i aixòes nota. En la primera èpocateníem articles de gent queescrivia en català, com de laJúlia Laforga, o Montse Balles-ta… La revista va deixar moltclar des del primer dia que acíno s’admetien terceres vies,havien de ser en castellà o encatalà normatius. Inclús hi vahaver una col·laboració deFrancho Nagore en aragonèsnormatiu. Res de llengüesinventades. I és cert que això alprincipi mos va portar algunacomplicació amb alguns sectorsminoritaris però sorollosos,però ràpidament vam veure quela major part de la gent ho ente-nia perfectament.

P. Una de les activitats per lesque més se’t coneix a la Llite-ra és per les excursions guiadesque organitzes per la comarca.D’on va eixir la iniciativa?

R. Ara fa uns anys em vanvindre a veure els de l’AMPAde l’Institut de Tamarit per aveure si podíem fer una excur-

sió amb els nens per la comar-ca, i que jo els fes de guia. Lavam fer i vam disfrutar molt.Així que vam pensar que potseres podria fer el mateix amb lagent del lloc, i ara fa set anysvam començar… Fem dosexcursions cada any, temàti-ques, i anem a veure coses depatrimoni, de natura, gastro-nomia, etc.

P. Els assistents a les rutesguiades són només gent delTorricó?

R. La majoria. No diré quesiguen sempre els mateixos,però hi ha un nucli que sempreve. Alguna vegada hem arri-bat a ser 70 persones i hemhagut de llogar dos autocars.Normalment som una quaran-tena. I la gent ho aprecia molt,eh, després ho comenta i fapropaganda entre els seusamics i familiars.

P. Al teu entendre, quinessón les coses que no s’hauriende perdre els lectors de Tempsde Franja, si decideixen visi-tar la Llitera?

R. Mira, pel que fa al patri-moni natural, crec que cal veurelo barranc de Gavasa, on partde la flora que hi ha és gaire-bé d’alta muntanya, de bastantmés al nord; així com locongost de Camporrells, queés lo congost més meridionalde les serres exteriors prepiri-nenques. També és molt inte-ressant tota la serra de lesGesses, que està declarada zonaLIC per la Unió Europea.També els pobles de la part altai el mudèjar de Peralta.

P. Les Gesses… la gent quehi viu les odia perquè és la partmés pobra del terme.

R. Sí, però la flora, la vege-tació és molt interessant, éstotalment diferent del bosc típicde carrasques de la zona. Quasino hi ha terra, només hi hages… guixos, i les espèciesque s’hi han adaptat són real-ment curioses. I el més inte-ressant són les formacionsgeològiques que s’hi han origi-nat al damunt, sobretot a lazona del Campell, on hi ha unprocés de dissolució kàrsticaen diferents estadis, hi ha doli-nes que es comencen a formar,unes altres que ja estan fetes,unes que tenen un diàmetre detres metres, altres que són enor-mes, altres que ja s’han desplo-mat, i algunes amb galeriestransitables… I a les Gessestambé és interessant la llacunatemporal de l’estany de Queral-tó, al nord de Tamarit.

P. I quines altres coses reco-manaries?

R. Pel que fa a patrimoniarquitectònic i cultural, l’esglé-sia parroquial de Tamarit és Béhistòric artístic des de l’any 1931i és un monument prou relle-vant. També la parroquial dePeralta, inclosa dins el MudèjarAragonès, Patrimoni Mundial,una petita meravella per lesseves decoracions interiors enges. I també el santuari de SantJosep de Calassanç, a Peralta,que s’inicia com a construccióen el barroc però l’acaben alsegle XX amb un estil classi-cista, i on hi ha un museu quequasi ningú coneix però que ésmolt important, amb obres pictò-riques, orfebreria religiosa, etc.És petit però molt interessant. Amés enguany és un bon momentper a visitar-lo perquè escommemora el 450 aniversari dela mort del Sant.

Josep Espluga

«Vaig començar aesciure tal com parlem,però me’n vaig adonarque anava en contra de tota lògica»

t del nostre patrimoni natural i arqueològic»


Núm. 73. Febrer de 2008 TEMPS DE FRANJA12 LA RIBAGORÇA I LA LLITERA

1808. MontserratAquest any es commemora

el dos-cents aniversari de lafamosa Guerra del Francès o dela Independència. Es faran cele-bracions de tota mena: unes enun sentit patriòtic i, potser,bastant ranci i d’altres en unsentit més obert i lliberal. Facent anys l’historiador Santia-go Vidiella i el grup que publi-cava el Boletín de Historia yGeografía del Bajo Aragón hovan celebrar publicant unnúmero molt interessant i dedi-cat per complet a recopilarhistòries i notícies sobre aquestesdeveniment.

Algú, al veure el títol, hauràpogut pensar que els vaig aparlar sobre el monestir o sobrela Mare de Déu de Montserrat,però no és la meva intenció,sinó que els parlaré de Panta-leó Montserrat i Navarro,nascut a Maella l’any 1807 ique va morí l’any 1870.D’aquest aniversari ningú n’haparlat. Aquest personatge, entred’altres, l’any 1861 va sernomenat bisbe de Badajoz il’any 1864 de Barcelona. Vafer coses molt interessants, cominstituir les festes de la Mercèi la seva actitud respecte alcòlera de Barcelona del 1865fou premiada per l’ajuntamenti per l’estat.

La família Montserrat perve-nia de la Torre del Comte i eliaio del bisbe Pantaleó va llui-tar d’una manera heròica contraels francesos. Quan aquests vanentrar a la població, vilment, elvan assassinar juntament ambla seva dona.

La millor manera de comme-morar aquests fets, igual comvan fer Vidiella i els seus amics,és recopilar les històries quevan passar durant aquestaguerra. La periodista ConchaMontserrat, filla de la Torre,és actualment una de lesdescendents directes d’aques-ta família i crec que ens podriaexplicar coses molt sucoses.

Joaquim Montclús

DE

SP

ER

TA

FE

RR

O El Nadal a un poble de muntanyaGlòria Francino

Els pobles de muntanya al’hivern són plens de tran-quil·litat, de solitud, de fred ide l l um. Ben mi r a t , e l smoments de sol, que han estatnotables aquests dies, si n’ex-ceptuem un de neu i aigua, il’altre de pluja suau, permetengaudir del paisatge i dels llocsarrecerats, on els raigs de solacaronen la pell amb una tebiormolt saludable, que permet alspocs habitants dels pobles piri-nencs trobar-se una estona perfer petar la xerrada.

Això és el que passa a Sopei-ra com a qualsevol altre pobleque no arriba als setanta habi-tants. No obstant la poca pobla-ció, les feines quotidianescontinuen sense interrupcions:cuidar els animals, collir esca-rola i espinacs, fer el menjar,

plegar olives, repartir el correu,fer foc…

I enmig de tot això, arribenels dies de Nadal, en els quals,sovint, les cases s’omplen degent i regals. Aquest any elsReis d’Orient van arribar moltaviat a Sopeira, sembla que nohavien calculat ben bé el temps.Amb aquest motiu tot el poblees reuneix a una església nova,que serveix de local multiusos,on, a més a més de repartir elsregals els Reis, s’hi fa una obrade teatre; altres anys ha estatl’espectacle d’algun mag.

El dissabte 22 de desembreel grup Teatre de Butxaca varepresentar l’obra Vet aquí unavegada…, escrita per JaumeJovells i interpretada per JoanBesora, Carles Crespo i en elsefectes sonors, Jaume Barran-

co. Aquest espectacle farcit derondalles, contes i faulespresenta una escenografia i unariquesa de joguines, personat-ges i animalons que encisen axics i grans, tant pel seu formatcom pel seu contingut. Ja l’hi-vern passat ens van delectaramb uma botiga i un tribol dejoguines, recordant refranys,cançonetes i dites pròpies deNadal. Ho fa molt bé aquestgrup anomenat-se Teatre deButxaca rescatant la literaturapopular i oral que recordavenamb facilitat els nostres avant-passats; de la mateixa maneraque l’Artur Blasco amb el Grupd’Arcalís, recuperen cançonstradicionals d’arreu del Piri-neu i altres indrets, i desprésens poden oferir concerts comel d’aquest estiu, on tothom vaescoltar lletres i melodies ambdeler.

Transcorreguts els dies mésassenyalats, els pobles xics,que no tenen comerç, esconverteixen en un suspir depostal fotogràfica per als turis-tes que van de pas, i quan elsllums dels fanals s’encenen,els pobles de pedra i teula, comés el cas de Sopeira, amb lesseves ombres i siluetes, semprem’ha semblat un quadre deSeurat, on només queda mirarcap al cel negre on parpellegenels estels.

Representació del grup de Teatre la Baldufa

El passat diumenge, 27 degener, més de sis mil personesvan participar a Albelda en latradicional Festa del Tocino.L’èxit de l’esdeveniment vatornar a posar de manifest elmotiu pel qual va ser declaratd’interès turístic d’Aragó.

Enguany és la XXI edicióque aconsegueix congregarcada any milers de personesque vénen de València, Caste-lló, Barcelona, País Basc, Terolo Saragossa, a més de veïns de

tota la Franja, i un autobús dela Casa d’Aragó de Tolosa.

La «gran jornada gastronò-mica» es va iniciar a les vuit delmatí amb 80 litres de xocolatai més d’un miler de magdale-nes. Després va tenir lloc elritual de la matança de trentaporcs, plat fort de l’esdeveni-ment, amb el mondongo.Després es va començar a rostirla seva carn en unes grans grae-lles, al voltant de 120 quilosde costelles, 100 quilos de

cansalada viada i altres tantsde llom que es van menjar ambpa untat amb all i oli de la terra.

Els membres de la Penya vancuinar també 200 quilos decostella trossejada, 50 quilosde cigrons, 50 d’espinacs, 50 decebes, 400 de patates, 5 detomàquet, dues ampolles deconyac i 50 quilos de carnmagra.

La Fira d’Artesania vacompletar una altra ediciód’aquesta popular festa.

Més de 6.000 persones a la Festa del Tocino d’AlbeldaRedacció


TEMPS DE FRANJA 13Núm. 73. Febrer de 2008 LA LLITERA

TOT ENSENYANT LES DENTS

No, no em referisc al tema, tan absurdament polèmic, de l’ano-menada «memòria històrica». De la mateixa manera que la histò-ria ha de seguir el seu curs, la Història, com a ciència i com a expres-sió de la memòria col·lectiva, també; i tots plegats tenim nosolament el dret sinó també el deure de conèixer el nostre passat,per incòmode que ens puga resultar. No van per aquí les coses.Tampoc no voldria pas parlar, si més no ara, del terrorisme inter-nacional (conegut abusivament com a islàmic; en un intent de demo-nitzar una tercera part de la humanitat). Al marge que no m’em-passo la informació canònica sobre el tema (continuo pensant queel malvat Ben Laden és un mamarratxo; com va dir no recordoqui, es pareix massa a Fumanxú per a ser de veritat), al capdavallés un problema no tant d’una gran controvèrsia social com de poli-cia i, en última instància, de política internacional preventiva: enconseqüència, forma part d’un altre debat. Allò que m’interessaara és reflexionar sobre el caïnisme (i aviat canibalisme) quedomina la nostra vida pública, l’esperit constant de guerra civilverbal de què fa ostentació la nostra classe dirigent i que, de micaen mica, va amerant diverses capes de la societat.

No hi ha bons ni dolents, però potser sí que n’hi ha uns de mésbons que uns altres. O encara, amb més precisió, ho direm en nega-tiu: n’hi ha uns de més dolents, sense que això presupose pas labondat dels altres. I la dreta espanyola, d’ençà que es va forjar alsegle XIX amb la Guerra del Francès i el carlisme, ha estat i ésespecialment agressiva, violenta i, quan li ha convingut, sanguinà-ria. Per tradició. I les tradicions no s’han de deixar mai perdre.Però l’esquerra tampoc no li ha anat gaire a la saga. Actualment

Guerracivilisme

Ramon Sistac

no hi ha violència física –ep! a nivell polític–, o és molt residuala les Espanyes, perquè la sublimem mirant pel·lícules i serials, peròhi ha una escalada verbal que em preocupa enormement. I, sigao no conseqüència d’això, hi ha un retrocés de les llibertats públi-ques. Ara amb un govern progressista, es continua perseguintperiodistes, tancant periòdics, prohibint partits polítics i passant-se pel forro les decisions de parlaments legítimament constituïtsdesprés de molts esforços. I el que és més greu: tot plegat, seguintiniciatives del poder judicial. Clar, que a la resta d’Europa les cosesno semblen anar millor. I això sí que és nou. I terrible. Confessoque he sentit una gran vergonya aliena quan he vist l’espectaclepenós del parlament italià celebrant la caiguda de Prodi. O veientel xou mediàtic Sarkozy-Bruni, fet exclusivament amb la inten-ció d’amagar la situació socialment explosiva que viu França. Quanveiem les imatges horribles del que passa a Kenya i a Iraq… quinpaper de mitjancer pot jugar davant la resta del món la civilitza-da Europa, artífex de l’exportació al món del sistema democrà-tic?

Europa es polaritza perillosament. Com durant els anys 20 i 30,quan van aparèixer les dictadures. La qüestió és: caminem cap auna altra guerra civil? (una euroguerra civil?). La gent enteni-mentada diu que no; perquè, a diferència dels anys 30, ara no hiha gana i hi ha més cultura. Potser sí. És cert que, si la crisi noens peta als morros i la misèria continua lligada a la marginalitatextrema, la gent va més aviat farta, i això és el principal indica-dor d’estabilitat social. Ara, la cultura… més estudis sí que hi ha,però més cultura no. La bona literatura és cada cop més minoritària,els índexs de lectura baixen, el teatre malviu, el cinema de quali-tat –i, especialment l’europeu– es bat en retirada davant del deconsum, les arts plàstiques esdevenen cada vegada més arts deco-ratives. De la gastronomia no cal parlar: la majoria s’alimenta decarn picada de dubtosa procedència i, una selecta minoria, presu-meix de menjar insulses escumes de productes exòtics, amb nomsampul·losos increïblement llargs. Ja la pujarem dreta, la paret, ja!

La Diputació Provinciald’Osca, la Comarca de laLlitera i l’Ajuntament de SantEsteve col·laboren en novesactivitats de dinamització delstelecentres de la Llitera.Aquestes experiències, quetenen a Sant Esteve compoblació pilot, pretenen endin-sar als adults en l’ús de lesnoves tecnologies. Dillunspassat dia 21 van començarcursos gratuïts d’iniciació ala informàtica i a Internet i alcorreu electrònic. En concret,l’oferta formativa s’ha tancatamb dos grups de matí i tardaamb la participació de noupersones a cadascun d’ells. La

presència d’un agent TIC deproximitat a la Llitera s’haconcretat també amb una sèriede jornades de formació endiferents poblacions de laComarca que han comptatamb una elevada assistència.L’objectiu que es plantejaaquest projecte és el d’acon-seguir una dinamització delstelecentres que existeixen a laLlitera i afavorir la incorpo-ració de les noves tecnologiesde la informació i de la comu-nicació entre les personesadultes.

Tamarit i Sant Esteve tenenuna nova comunicació viàriarealitzada pel departament deCooperació i Obres de la Dipu-tació d’Osca, una inversió de247.687 euros. El traçat conviutravessa el Canal d’Aragó iCatalunya a través d’un pontque s’ha aixecat a deu metressobre el barranc. La carretera téel seu origen a la A-140 i fina-litza a la zona coneguda com a‘Olrriols’ per donar tambéservei al Polígon Industrial deTamarit i a l’abocador comar-cal, així com les concentracionsagropecuàries instal·lades enaquesta zona. Per a l’alcaldede Tamarit i diputat provincial,

Francisco Mateo, «aquesta obratrenca la barrera de comunica-ció interna entre els dos muni-cipis». Mateo es va referir a lesobres com «un altre nou avançen l’articulació del territori quefa que en el nostre dia a diasiga més fàcil la mobilitat entrepoblacions que compartimserveis». Per la seua banda,l’alcalde de Sant Esteve,Fernando Sabés, va ressaltar laimportància de la col·labora-ció que existeix entre el consis-tori i la Diputació Provincial,«sense la qual, ajuntamentscom el nostre no podrien desen-volupar infraestructuresd’aquesta envergadura».

Noves activitats als telecentresde la Llitera

Redacció

Fi de les obres del nou accésentre Tamarit i Sant Esteve

Redacció


Núm. 73. Febrer de 2008 TEMPS DE FRANJA14 TEMA DEL MES

nostres pagesos necessitavenper als seus conreus? Ara ja nocal que els nostres polítics s’es-mercin a completar els enda-rrerits regs de Monegres perquèl’aigua amb què han omplertels pantans i han inundat moltspobles del Pirineu la faranservir per regar nous camps degolf i abastir parcs temàticsfaraònics. Això sí, dins les fron-teres d’Aragó!

Quins seran els resultats detot plegat? Cap previsió defutur, irrecuperabilitat d’unesinversions que no crearanriquesa, que ompliran nomésalgunes butxaques d’especu-ladors, faran malbé el territorii no el vertebraran, no augmen-taran el nivell tecnològic nicrearan llocs de treball quali-ficats. També: pa per avui,pobresa per demà.

Algú dirà que els «pobres»inversors s’hi juguen moltsdiners. Però això és completa-ment fals. Els inversors s’hijugaran uns diners sempre iquan el govern –és a dir, nosal-tres amb els nostres impostos–els paguem les infraestructures,les carreteres, el subministra-ment d’aigua… I, quan el bene-fici no serà prou lucratiu, hodeixaran córrer i adéu.

No és això, companyes icompanys, no és això!

Que hi ha altres solucions,altres visions del creixement,de la vertebració del territo-ri… i altres maneres de gover-nar? Sens dubte.

Hauríem de tornar a cridar,i potser ho haurem de tornar aescriure en algun pamflet, allòde «la imaginació al poder».Patim uns governants amb lamatèria grisa tan grisa, que sónincapaços de pensar en un futura mig termini (sembla que aixòno dóna prou vots). Uns gover-nants que es diuen d’esquerrai no dubten a participar en elsprojectes més agressius pel

Des que fa unes setmanes esva despenjar la notícia que alsMonegres s’està projectant laconstrucció d’una macroinstal·lació destinada al joc,plena de parcs temàtics, d’ho-tels, de camps de golf, de casi-nos… i d’altres elements subse-güents i/o col·laterals, que nohe parat de donar-hi tombs imés tombs.

Crec que les autoritats queens governen, donen mostra depoca imaginació, de populismebarat, de cercar el vot fàcil, degovernar donant l’esquena a lacohesió del territori, de nobuscar amb les seves decisionsun futur sostenible i engresca-dor de debò, de no respectar nila conservació del medi, ni tansols les lleis que ells mateixoshan votat i decidit per equili-brar el territori.

Per què puc dir tot això?Veureu: el govern d’Aragó estàimpulsant o pretén impulsardos grans projectes, un al nordi ara un altre al bell mig delterritori. (Al sud, ja sabem que:«Teruel tampoco existe”).

– Al nord: ARAMON. I quèés això? Una societat de nego-ci de l’esquí, participadaàmpliament per la pròpia DGA.I, sota el paraigua que dóna laparticipació del govern, l’em-presa esta fent intervencions,

especialment a les muntanyesdels Pirineus, que comprome-ten la conservació del medi il’equilibri sostenible entre lautilització turística i les tasquestradicionals; la conservació delpaisatge i l’equilibri mediam-biental.

Hi ha hagut uns quantsexemples d’aquesta actuacióirresponsable a la zona d’Ana-yet, l’agressió salvatge a Espe-lunciecha, l’ampliació projec-tada de l’estació de Cerler capa la zona de Castanesa i Monta-nui, etc…

Qu ins r èd i t s dónaARAMON? Una especulacióurbanística salvatge que estàtransformant el Pirineu sensetenir en compte ni els pronòs-tics de canvi climàtic, ni laviabilitat de les inversions enun futur a mig termini.

Quins són els resultats? Capprevisió de futur, irrecupera-bilitat d’unes inversions queno crearan riquesa, que ompli-ran només algunes butxaquesd’especuladors, faran malbé elterritori i no el vertebraran,transformaran l’economia deles valls pirinenques en unaeconomia exclusivament deserveis que acabarà liquidant laramaderia i l’economia tradi-cional; es carregaran la rique-sa paisatgística i la biodiversi-

Reflexions entorn de Gran ScalaJosep San Martín Boncompte

tat d’aquelles valls: pa per avui,pobresa per demà.

– Als Monegres: GRANSCALA. I això que serà? Unenorme malbaratament derecursos, una especulaciósalvatge apadrinada i beneïdapel propi govern que estàdisposat fins i tot a canviar leslleis que ell mateix ha aprovat–la llei del joc, la de l’aigua…–.Així faran legal allò que ésencara una entelèquia, unafal·làcia. És a dir, si no ho és,no us preocupeu, ho faremlegal canviant les lleis quecalgui. Bonic menyspreu pera la democràcia: construir lademocràcia a mida d’uns inte-ressos econòmics privats!

Arribat aquí no em puc estarde dir el que em comentavauna bona amis t a t : «Sóncapaços de fer una llei percanviar la realitat del país a tocde decret, i han estat inca-paços, en trenta anys, de feruna llei que reconegui unarealitat palpable com és la lleide llengües». Han estat capaçosd’incomplir un mandat consti-tucional i han relegat els dretsd’una part de ciutadans i ciuta-danes, que encara no hem vistreconeguts els nostres dretslingüístics. Però ara podenconvertir-se en especuladorslegislatius i afavorir foscosinteressos econòmics; això sí,sota la capa ensucrada d’unpopulisme barat.

I tot això enganyant a la gent,manipulant l’opinió pública iamb els mitjans de comunica-ció que controlen com a aliatsimprescindibles. Haurem derecordar ara la gran batallacontra el transvasament del’Ebre que van encapçalar elsgovernants actuals perquèhavia de servir per a crearcamps de golf i parcs temàticsal Llevant? On han quedat elsraonaments que ens impedientransvasar una aigua que els

Presentació del Projecte Gran Scala


Núm. 73. Febrer de 2008TEMPS DE FRANJA 15TEMA DEL MES

territori i més alienants per a laseva gent. Uns governants queno s’avergonyeixen, fins i tot,d’afavorir interessos econò-mics obscurs i fàcilment mafio-sos.

Escolteu polítics que gover-neu Aragó:

M’agradaria donar-vos algu-nes idees que tal vegada consi-derareu políticament incorrec-tes, però segur que portarienmolta més riquesa, molta mésvertebració del territori, moltmés respecte al medi i a la gentque hi vivim, que les fantasia-des que ens voleu encolomar.

– Que us semblaria la cons-trucció d’una línia ferroviàriaque connectés Fraga i comar-ca amb Lleida on les previsionsapunten a una àmplia xarxa derodalies, a un eix transversalferroviari, a l’alta velocitat, a unaeroport…? Com ens aniria anivell de mobilitat sostenible?Com els aniria als nostres page-sos i industrials tenir a l’abastel tren per fer arribar les merca-deries directament des de casaa la xarxa Europea?

– I si potenciàveu el centre,en construcció, d’Alta Resolu-ció –que ningú sap exactamentquè vol dir– enllaçant-lo ambl’Hospital Arnau de Vilanovade Lleida i no pas amb Barbas-tre, que ens queda molt méslluny?

– I si recolzàveu la proximi-tat de les obres d’art situades alMuseu Diocesà de Lleida –quetants disbarats us han fet dir agairebé tots els polítics arago-nesos– perquè nosaltres prefe-rim tenir-les a prop, en un llocon les han mimat, i desitgemveure-les amb facilitat, abansque les regaleu a una entelèquiade museu situat a Barbastre?

– I si potenciàveu l’ús delsol i el vent –que aquí dels dosen som autosuficients– com afonts d’energies renovables,segures, netes…?

– I si acabàveu els recs deMonegres enlloc d’especularamb l’aigua i el territori?

– I si donàveu un impuls a laindústria arrelada al territorique creï llocs de treball quali-ficats i faciliti que els nostres

joves s’emmirallin amb elsjoves emprenedors d’Europa,preocupats per la qualitat d’untreball creatiu, innovador, ambprojecció de futur i no pas ambels «chicanos», treballadorsexplotats, servils, gens quali-ficats, culturalment empobrits,que poblen els hotels i casinosde «Las Vegas”?

– I si apostàveu per potenciarla realitat cultural i lingüísticad’aquestes terres de La Franjai les connectàveu amb el refe-rent històric que sempre haestat Lleida, que s’està verte-brant com un pol importantcom a contrapès de Barcelonadins les terres de cultura cata-lana?

– I si us atrevíeu a pensarper vosaltres mateixos, polí-tics i polítiques d’Aragó, i usoblidàveu d’una vegada deconservar el lloc de privilegique us atorga la disciplina dePartit i gosàveu plantar cara auns dirigents mancats de totsentit comú? (Perquè em negoa pensar que entre tots els polí-tics aragonesos no n’hi hagicap més que els d’IU i elsd’ALCIVI a Fraga, que tinguinuna mica de sentit comú perveure el despropòsit on ensduen aquestes propostes delgovern).

Penseu en el futur, polítics!Penseu-hi perquè les genera-cions futures us jutjaran i uspassaran comptes. Però lesgeneracions actuals no ensquedarem amb els braçoscreuats mentre veiem comdestrosseu el nostre futur i el deles generacions que ens segui-ran.

La PLATAFORMA CÍVICA PER LA UNITAT DELMUSEU DE LLEIDA, formada per associacions i entitatsculturals de Ponent, davant la carta remesa a les parròquies delBisbat de Lleida, per part de l’administrador apostòlic de Llei-da, Xavier Salinas, el passat 20 de desembre, i altres declara-cions fetes a diferents mitjans de comunicació, manifestem:

• Que el no compliment dels decrets i mandats del Vaticà noestà vinculat a l’existència del Consorci del Museu i, en concret,a la seva composició amb institucions públiques i civils –inclòsel Bisbat–, «topant» amb el dret civil i, concretament, amb laLlei de Patrimoni Cultural Català. Ben al contrari: el dret civilés el competencial i potestatiu en tot aquest assumpte i és eldret canònic el que hi està sotmès.

No calen «esforços» per executar els decrets eclesiàstics. Elque s’haurà d’acatar és una sentència de la jurisdicció civil, l’úni-ca vàlida.

• Que el Consorci no ha «impedit» el compliment de lavoluntat de Roma, sinó que tenint l’obligació d’acatar la lega-litat vigent i de vetllar pels interessos de Lleida, no podrà maiaccedir a les pretensions d’altres que menyscaben una soluciójusta i uns arguments ferms i legítims.

• Que titllar el litigi patrimonial d’«herència» amb una «dinà-mica en marxa» és una vergonya. L’administrador del Bisbatde Lleida ha de ser responsable i compromès amb el seu propibisbat, incloent la seva gent, el seu patrimoni, les seves causesi les seves lluites, encara que entrin en conflicte amb els seuspropis interessos. Si no és així, la renúncia al seu càrrec coma responsable del Bisbat de Lleida hauria de ser immediata.

• Com a societat civil, ens sentim dolguts i preocupats perl’actitud ambigua de l’actual administrador apostòlic. D’unabanda li recordem que, per al responsable del Bisbat de Llei-da, «església» hauria de ser la diòcesi lleidatana, no la jerar-quia vaticana. I d’altra banda, volem deixar constància que la«voluntat del Bisbat» és la del seu responsable, enfrontadaamb la voluntat de l’església o de la diòcesi lleidatana, amb unesreivindicacions fermes i justes.

Lleida, 21 de gener de 2008

PPLLAATTAAFFOORRMMAA CCÍÍVVIICCAA PPEERR LLAA UUNNIITTAATT DDEELL MMUUSSEEUU DDEE LLLLEEIIDDAA

Amics del Museu de Lleida –Amics de la Seu Vella deLleida – Ateneu Popular dePonent – Casal Jaume I deFraga (ACPV) – Centre Excur-sionista de Lleida – EsglésiaPlural – Grup Cultural Garri-gues – Patronat del Corpus de Lleida – Òmnium Culturaldel Segrià – Orfeó Lleidatà –Res Non Verba – Tradicions i Costums – Unesco Lleida


Núm. 73. Febrer de 2008 TEMPS DE FRANJA16 LA RIBAGORÇA

La trufa és un preciat i miste-riós fong. Abans es buscavasilvestre pels boscos però araes conrea i és una alternativaseriosa a l’agricultura tradi-cional. L’anomenat «or negre»s’utilitza com a condimentgastronòmic de primer nivell.Aragó és una comunitat punte-ra en la producció de trufa,juntament amb Sòria, Caste-lló, València i Catalunya. ASarrión (Terol) se celebra cadaany en la primera quinzena dedesembre la Fira Internacionalde la Trufa, que marca l’inicide la campanya recol·lectora.En aquesta Fira hi ha exposi-tors, degustacions i demostra-cions de recol·lecció ambgossos i senglars així comconcursos culinaris. Altre llocde referència és l'Estació deMora de Rubielos, on hi hamercat els dissabtes. La loca-litat oscense de Graus comptaamb el mercat més antic d’Es-panya, que funciona des delsanys 60. El bar de l’Hotel Llei-da és, la nit dels dilluns, puntde trobada dels buscadors icompradors. Realitzen les tran-saccions de forma ritual,

discreta i gairebé oculta per ala resta. L’Associació de Trufi-cultors i Recol·lectors de Trufad’Aragó, amb seu en Graus,compta amb 220 productors.La mitjana per soci oscil·laentre una i tres hectàrees dedi-cades al cultiu. L’Associaciótreballa per a aconseguir laDenominació d’Origen i lacertificació de Trufa del Mercatde Graus, que englobaria lesrecol·lectades a la zona i lesque es venen a la capital riba-gorzana encara que estiguinagafades en altres províncies.També s’intenta crear una llon-ja setmanal a Graus. Aixímateix, dintre dels efectes dela Expo 2008, està projectaten aquesta localitat un Centred’Investigació i Promoció de laTruficultura i la Micologia.

La collita d’aquesta campan-ya, del 15 de novembre al 15de març, serà «limitada» perl’escassesa de pluges, sobretotal setembre i octubre. Tot fapensar que serà pitjor que la del’any passat, que va ser bastantbona i amb exemplars grans.La quantitat disminuirà pel queés possible que augmenten els

Graus, centre del mercat de la trufa Es treballa en la D.O., una llonja i un centre d’investigació

Javier Ortega

preus i arriben fins als mileuros el quilo. Els agricultorsconfien cada vegada més enles plantacions destinades ala trufa. A la provincai deTerol, per exemple, es conre-en ja gairebé 4.000 hectàreesde trufa negra, la mitat deltotal nacional. A Osca hi haunes 600 hectàrees, la majo-ria a la Ribargorça. És lacomarca amb més hectàrees imés socis, que marca la pauta.La majoria, 450 hectàrees,corresponen a plantacions

joves d’uns tres anys, la restasón de més de sis anys. Latrufa ha deixat de ser unproducte lliure i ara es conreaen determinats espais ambplantacions de roures, alzines,castanys. Els agricultors apos-ten cada vegada més per dedi-car part de les seues terres a lat ru f a . Reben a judes de lGovern d’Aragó, destinadesa la planta i el tancament, deles Diputacions, per al tanca-ment i el reg, i del Ministerid’Agricultura.

REUNIÓ DEL CONSELL CONSULTIU D’ALCALDESDE LA COMARCA DE LA LLITERA A TAMARIT

Els 14 alcaldes de la Llitera es va reunir a Tamarit de Llite-ra per a analitzar la situació actual de la Comarca per abordarla proposta de pressupostos comarcals que s’hauran d’aprovaren les pròximes setmanes.

Un aspecte va quedar clar a la trobada, és que l’equip deGovern de la comarca acceptarà propostes de millora delspressupostos, si és que es produeixen en els pròxims dies, toti que aquests ja estan ratificats per la Comissió d’Hisenda, queés l’òrgan que els ha de dictaminar abans de portar-se a ple.La pròrroga actual dels pressupostos de 2007 no es vol allar-gar massa ja que es considera que no és bona per a a l’Insti-tució.

Redacció

Reunió dels Consells d’Alcalde de la Llitera

Paisatge de la Ribagorça


Núm. 73. Febrer de 2008TEMPS DE FRANJA 17PAÏSOS CATALANS

Pecats de refranyer

Esteve Betrià

Avui voldria esplaiar-me a partir d’algunes parèmies, benvives al País Valencià però prou ignorades nord enllà de la ribe-ra de l’Ebre, com ara la que diu –i que més d’una vegada haviasentit en boca de Ramon Barnils, periodista valencià nascut aSant Cugat del Vallès– que ’Dels pecats del piu, Nostre Senyorse’n (en)riu’, proverbi que les xiques valencianes més desper-tes completen afegint-hi: ’I els de la figa, ni se’ls mira’.

No cal dir que aquest refrany no el trobem en cap dels recullsparemiològics catalans a l’abast, ni tan sols en un amb un títoltan ambiciós i de publicació recent (1999) com és Tots elsrefranys catalans d’Anna Parés. N’és excepció l’obra de MariaConca Els refranys catalans (s’havia de notar la valencianitatde l’autora) i l’extensa obra de Sebastià Farnés Paremiologia cata-lana comparada, encara que en aquest últim cas amb una erra-ta (tipogràfica?) que fa incomprensible la parèmia: ’De pecat depi, Déu se’n riu’(vol. VI, p. 970). Sebastià Farnés el pren de l’obrad’Estanislau Alberola i Manuel Peris Refraner valencià. Col·leccióde refrans populars editada el 1928 a València amb pròleg i correc-ció del pare Lluís Fullana Mira (potser la ’correcció’ del pareFullana estiga en l’origen de l’aparent errata tipogràfica que faque ’piu’ es convertisca en ’pi’).

La gola és un altre dels pecats que sembla que comptar ambcerta llicència de Nostre Senyor, si més nom en terres valencianes,si hem de fer cas del refrany ’Els pecats de la gola, Déu els perdo-

na’. Aquest proverbi el trobem citat –ara sí– tant en el recull d’An-na Parés (p. 415 –IX, 1339–) com en el de Sebastià Farnés (vol.VI, p. 978), encara que sembla que les primeres documentacionsd’aquest proverbi es localitzen en obres d’autors valencians: CarlesRos (1733), Joaquim Martí Gadea (1891) i Constantí Llombarti Josep Escrig (1887-1891). I en la del tortosí Ramon Vergés iPaulí, que en el seua coneguda obra Espurnes de la llar. Costumsi tradicions tortosines (1909) escriu: «A diná feyen arrós á lamarinesca en unes cassoles com á baciols. Minjeu que el pecatde gola Deu lo perdona.» Ja se sap que els tortosins, tot i la darre-ra batalla de l’Ebre, encara són mig valencians. I, si parlo de lavalencianitat tortosina no és tan sols pensant en el bisbat derto-sense, que també.

Malgrat que no es puga dir que un servidor tinga una acura-da formació religiosa, vull dir catòlica, he estat batejat, he fet laprimera comunió –i combregat més d’una vegada, encara quefa tant de temps que ni se’n recorda la tieta–, he rebut la confir-mació de mans del senyor bisbe, vaig fer d’escolanet un parelld’anys, i he assistit als funerals catòlics dels pares, parents i algunsamics. I no m’he casat per l’Església perquè encara sóc fadrí(tornís, per ser més exacte, que diuen al Poble), però mai no sesap. Tot plegat em fa pensar que és més que possible que en algunsmoments de la vida haja sabut quins eren, segons l’Església catò-lica, els pecats, tant els capitals com els venials. Però ara ja nosé del cert si els pecats del piu –i els de la figa– o els de la golasón d’un tipus o d’un altre. Tampoc no em preocupa gaire, perno dir gens. A més de la meua escassa memòria per certs concep-tes, mai no vaig veure clar, ni de xiquet, per què la luxúria –xalaramb carn vivent– o la gola –xalar amb carn cuita o adobada–fos pecar, és a dir cometre una falta contra la llei divina. Potserés que la gent de l’Ebre som mig valencians, o que els valen-cians encara són prou patxets.

El passat 15 de desembre,dins de la Jornada celebrada aCalaceit del «Català a l’En-senyament sense la llei de llen-gües?: Franja 2008/2009»,Joan Pere Le Bihan, director dela Xarxa d’escoles catalanesLa Bressola de Perpinyà i Cata-lunya Nord, va oferir una de lesexperiències més interessantsdins del panorama d’ensenyaren català sense el suport d’unadequat marc legal.

La Bressola va néixer al1976 en unes condicions moltdifícils, animada per la convic-ció en la difusió de la llenguaautòctona i la il·lusió en elprojecte de recuperar el catalàen una zona on s’havia perdutla seua transmissió familiar.

Als inicis, sense cap subven-ció pública, es va haver definançar amb les aportacionsdels fundadors i amb els dinersobtinguts de la venda de sama-rretes o d’altres productes enaplecs populars o de recitals deconeguts cantautors. La lluitaha estat llarga, entre manifes-tacions pels seus drets, unadivisió interna de l’any 1981i una vaga de fam de 1982quan el Consell General es vanegar a revisar la subvencióque tenia concedida. Pocdesprés l’escola ha anat crei-xent, variant la recepció desubvencions en funció delcolor dels governs francesos,fins el 1995, un any clau en quèes firma un conveni amb l’Es-

tat francès, el qual accepta elcatalà com a llengua vehiculari es compromet a fer-se càrrecdels sous dels mestres desprésde cinc anys de funcionamentde cada Bressola.

Ara mateix la xarxa disposade vuit centres: set escoles iun centre de Secundària, i ésuna escola reconeguda, que repl’important suport dels Amicsde la Bressola i les aportacionseconòmiques de diverses insti-tucions oficials com la Gene-ralitat de Catalunya, diputa-cions i ajuntaments de l’àmbitcatalanoparlant, i el Departa-ment francès dels PirineusOrientals i de la regió del Llen-guadoc-Rosselló. Fruit d’estafase d’expansió és l’augment

de matrícula i la recent cercade mestres per a les seues esco-les maternals i primàries aixícom professors de secundàriade diverses matèries, motivatsper la immersió lingüística enc a t a l à ( p e r c o n t a c t a r :http://www.bressola.cat).

Si busquem comparacions,la situació a les aules i alscarrers de la Franja és moltdiferent en el moment actual ala de la Catalunya Nord. Però,posant-mos pessimistes, noresulta difícil imaginar-se unfutur en què algun grup ambimaginació i ganes de lluitahaurà de començar des de zeroi des de fora del sistema pública recuperar l’idioma autòctonperdut.

CRÒNIQUES TAGARINES

La Bressola de la Catalunya Nord: un model pedagògic en català

M.D. Gimeno


Núm. 73. Febrer de 2008 TEMPS DE FRANJA18 PAÏSOS CATALANS

Una de les marques que en diuen indelebles que portem algunsés la marca de ser de poble. Fent broma, quan s’escau, ho dic: «sócde poble». I vull que siga una cosa positiva, com una reivindicaciód’una mena de no sé quina puresa d’origen. Pensant sobre aques-ta «qualitat» de ser de poble, i d’un poble de la Franja, he entès perquèem ballen pel cap imatges com les fogueres de Sant Antoni, en elmeu cas, pels carrers de Fraga, amb un fred que pelava literalment,en plena setmana dels barbuts –aleshores no coneixia la referènciatan popular del calendari català. Aquella nit esdevenia màgica: lesbrases, el fum i les menges que et donaven a tastar conformavenper unes hores com un quadre irreal, vist des d’ara; tothom compar-tia el que tenia amb tothom i els més petits potser aprofitàvem perfer el bateig de vi, del vi novell, el de casa, que picava al gargan-xó, acompanyant unes patates humils i talls de llonganissa del toci-no acabat de passar per la solemnitat del mondongo.

Ara, de més gran, m’atrauen els Tres Tombsque se celebren a Igua-lada, al poble que em toca de viure, al voltant de la festa de Sant Anto-ni, organitzats pel Gremi dels Traginers. Els Tres Tombs són sobre-tot la desfilada d’una corrua sense fi de carros i de cavalls vingutsd’arreu del Principat. I no us explico els actes que s’organitzen duranttota la setmana i els cerimonials que els acompanyen, entre els quals,val a dir, n’hi ha que són ben carrinclons. Què voleu que us diga, emtorna a eixir allò de poble que conviu amb mi i m’agrada.

Vull creure que això de Sant Antoni em serveix per unir els dospobles, Igualada i Fraga, els quals, per cert, coincideixen també enel patró del santoral: Sant Bartomeu; tot i que em temo que a Fraga

els puga sonar a música celestial i perdoneu tanta lletania religio-sa, venint de qui ve. Com que això de creure, creure en els lligamsde Fraga i Igualada, és lliure i no fan pagar, acabo creient que el dospobles sempre han anat de la mà, que sempre hi ha hagut lligams ialeshores és quan agafa tota la força els versos del poeta BartomeuRosselló-Pòrcel: «Camins d’Igualada,/ camins de Fraga,/ les espe-rances!».

Quan he escrit pagar, fa dues ratlles més amunt, m’he adonat dela idea subjacent en tot el que he escrit: jo tenia al cap dir la meuasobre la cosa dels Monegres, això de Gran Scala i el tinglado monu-mental que, diuen, s’hi ha de muntar. Reconec que la notícia em vaprovocar astorament i em va posar alerta. ¿Què pot suposar una cosatan megamegamolt com diuen que faran en un lloc com és el deldesert dels Monegres? Serà la revolució!, des de l’Aragó, representantsde l’Administració diuen que tot ha de canviar, que serà la pana-cea!(sinònim de «l’hostia»). A un li costa entendre com es potcanviar tant, sobretot perquè jo era dels qui havíem cregut i espe-rat canvis en la direcció de la cançó del Bob Dylan i ara tinc la sensa-ció que m’estan parlant de sopars de duro i no acabo de veure onserà el progrés. I, en canvi, la notícia des del principi m’ha engegattotes les alarmes vitals en pensar com pot afectar la Franja i, mésconcretament, els pobles del Baix Cinca, que compartim bona partdels Monegres, i que seríem dels grans beneficiaris, diuen, (damni-ficats, en dic jo) per la gran moguda en tots els ordres (del món neoli-beral, torno a dir jo) que suposarà i els beneficis que hi comportarà.I jo que continuo amb la mosca al nas i només faig que pensar encom ha d’afectar una allau de gent forastera en el nostre «context»que avui és tan dèbil i vostès ja m’entenen. Ara recordo un mail quevaig escriure els primers dies de l’anunci de La Vegas 2, ara GranScala: Caldrà estar amatents a l’«evento» sobretot pel que pot supo-sar d’ingerència perniciosa en el nostre àmbit… Tot i l’impacte econò-mic i la salivera que deuen fer els qui remenen els diners.

Pobres dels nostres pobles! Pobre Sant Antoni!

Sant Antoni dels Monegres(mos aide!)Francesc Ricart

SOM D’EIXE MÓN

Perpinyà ha agafat el relleu aLleida com a Capital de laCultura Catalana. L’eix temàticde la nova culturalitat serà la paui el pacifisme, a partir de la figu-ra de l’Abat Oliba (abat deRipoll i Cuixà, 1008), creadorde les assemblees de «Pau iTreva», i es resseguiran lesaportacions de personatgesemblemàtics de la Catalunyamés septentrional fins arribar aintel·lectuals contemporaniscom Walter Benjamin o PauCasals. A més, hi ha previstesfins a 600 activitats entrecol·loquis, exposicions, concertsi espectacles.

L’agenda cultural s’articularàal voltant de tres fites, com seranla cerimònia d’obertura per lafesta dels Reis; la festa major

Perpinyà, capital de la cultura catalana 2008Carme Messeguer

per Sant Joan, coincidint ambl’arrencada de la Flama delCanigó; i la clausura durant laNit literària de Santa Llúcia.Entre els col·loquis que tindranlloc destaquem «Perpinyà, 1000anys de cultura de la pau”; «Pau,pacifisme i pacificació» sobreels conflictes a Irlanda, PaísBasc i Palestina; i «L’(a)fron-tera)». Les exposicions abastentots els camps de la creació, desde la pintura al còmic o la foto-grafia, amb figures lligades aaquest territori, com Maillol,Capa o Dalí o Capdeville; laretrospectiva «1000 anys d’arta la Catalunya del Nord”; i «Eldiscòbol de Pascal Comelade»,en què el músic galàctic expli-ca els seus viatges i col·labora-cions amb altres artistes a través

de 60 objectes i les caràtulesdels seus discos. Perpinyàacollirà també de manera espe-cial la diada de Sant Jordi, lajornada «Recercat» o el «Diainternacional de les llengüesmaternes» que promou la Unes-co.

La designació d’una Capitalde la Cultura Catalana és impul-sada per l’entitat homònima(www.ccc.cat) des de 1998 iavalada pel parlament de Cata-lunya (2004) amb l’objectiu decontribuir a ampliar la difusió dela llengua catalana, fomentar lacohesió dels territoris de cultu-ra catalana i promocionar elmunicipi designat. Fins ara hohan estat Banyoles (2004),Esparraguera (2005), Amposta(2006) i Lleida (2007); Figue-

res ho serà l’any vinent. De fet,qualsevol ciutat de més de tresmil habitants pot presentar laseua candidatura. L’entitat estàtreballant també en la candida-tura de Tarragona com a Capi-tal de la Cultura Europea 2016,en l’elecció de les set merave-lles de Catalunya i`en la dels 50personatges que més han influïten la cultura europea.


Núm. 73. Febrer de 2008TEMPS DE FRANJA 19OPINIÓ

De la transgressió al barco de rejillaFrancesc Ricart

Elogi de la transgressió.Identitat nacional i desraó d’es-tat. Àngel Velasco i QuimGibert (eds)

Quim Gibe r t , RamonCamats, Albert Berrio, EugeniCasanova i Josep Sort. LaBusca edicions.

Heus ací l’últim treball eixitd’un equip ben decidit, elformat per Àngel Velasco iQuim Gibert, amb elements tanvaluosos per a la causa de lacatalanitat com ho són elscol·laboradors d’aquest llibre.Dic un equip decidit, és a dir,amb decisió i amb una direccióclara: ajudar el lector a dispo-sar d’elements per viure la cata-lanitat amb convicció. Escriu-re això ja entenc que suposaacceptar que la catalanitat ésuna condició (viure’n la condi-c ió) que suposa esforç icomporta un cert risc; i aques-ta colla ens ofereixen tot derecursos per assolir la condiciói fer-ho amb certa confortabili-tat.

Què hi trobareu en aquestllibre marcat per la transgressió,un concepte amb un atractiuinqüestionable? Hi ha refle-xions, estudis, propostes, ungavadal de material per a trans-gredir…

El coordinador del llibreÀngel Velasco en el pròleg ensexplica que l’obra recull lesponències que es van presentara Sueca (Ribera Baixa) laprimavera del 2006 en unesaltres Jornades de Psicologia iidentitat nacional. I ens avisa iens remarca que tot allò queacumula l’obra es fa a partird’una situació «d’aculturaciópolítica i desmemoritzacióprogressiva» que afecta bonapart dels Països Catalans.

Quim Gibert, a De quèparlem quan parlem d’identi-tats i desraó d’estat, ens presen-ta una allau d’arguments queajuden a entendre com les iden-

titats estatals són més fortes ique els estats vénen a justificarqualsevol política, o més bendit, que qualsevol políticatindrà components identitarisconvenients per a l’estat;portant la reflexió a les políti-ques lingüístiques a l’Estatespanyol, des de l’òptica indis-cutible (per a ells) de la nacióestat, Gibert hi diu: «Aixòexplica que a la Franja dePonent i a la Catalunya Nord,sigui vist (l’aplicació de polí-tiques lingüístiques) com unamanera innecessària de compli-car-se l’existència. I, sobretot,de córrer el ris de despertar enels franjatins i nord-catalans laseva catalanitat».

Si hem de triar una cita trans-gressora en el treball de QuimGibert, us apunto aquesta:«Quan l’autoritat competentactua de forma incompetent,transgredir és un recurs acon-sellable per a qüestionar elsmenyspreus que neixen de lesdesigualtats».

Identitat i revolta, de RamonCamats , professor de laUniversitat de Lleida, ensil·lustra de com la revolta haestat una de les fórmules quehan tingut les col·lectivitats queprenen consciència per superardesigualtats. Albert Camus iNietzsche li serveixen de fona-ment per als seus arguments.M’ha semblat molt interessantla reflexió al voltant de la revol-ta i el ressentiment; de la revol-ta diu Camats: L’esperit derevolta neix de la consciènciade la desigualtat que homamaga sota el nom fal·laciós de«diferència». Després fa servirJohn Rawls, filòsof americà,per muntar l’argumentaciósobre la justícia i l’equitat quehan de presidir les relacions deles col·lectivitats i acaba ambreflexions i fent pensament enrelació sobre els drets de l’in-dividu i els drets dels pobles.

Albert Berrio aporta el

treball: Identitat lingüística idesraó d’estat; Berrio és profes-sor de secundària i autor d’unllibre que ha tingut un bon reco-rregut: Contra el liberalisme iel cofoisme lingüístic. Fa refle-xions sobre els discursos sobreel català que s’han fet els últimstemps: la compatibilitat entredues llengües nacionals a Cata-lunya, l’eficàcia del terme ’llen-gua pròpia’, el cofoisme i elliberalisme lingüístic… Tambéhi apunto una proposta deBerrio que em pareix clara icontundent: «Advoquemperquè al costat per la preocu-pació ecològica hi hagi unapreocupació democràtica del’ordenament lingüístic. Iaquesta preocupació democrà-tica ha de ser radical i intransi-gent (…). Es tracta d’aconse-guir que totes i cadascuna de lesllengües del món tinguin unterritori on gaudeixin de totsels privilegis de les llengüesnacionals».

Eugeni Casanova encapça-la el treball amb aquesta «trans-gressió» històrica: «Cianur diari«sin que se note el cuidado:Trenta anys de destrucció«democràtica» de la llenguacatalana». Aquest professor dela Universitat de Lleida, origi-nari de Fraga, és autor del llibreViatge a les entranyes de lallengua (2003), una obra que vaser un cop de puny a la comu-nitat catalana benpensant-benestant. Ens presenta unmostrari de materials delsmitjans de comunicació que ensenvolten, embolcallen i ensabonyeguen per fer-nos veurecom en som i n’estem, de subor-dinats i de xuclats, i a punt deser directament digerits pelsaltres, per l’Estat espanyol, vaja:«El poder espanyol treballa desde sempre per esborrar Cata-lunya i els Països Catalans delmapa i ara té, per fi la victòriaa l’abast gràcies als mitjans i ales vies de comunicació. I no

cediran ni un mil·límetre fins aaconseguir l’objectiu».

El llibre acaba amb l’aporta-ció de Josep Sort (de la Unive-sitat Ramon Llull) que explicael cas del Quebec i com ens potservir de referència als catalans.No, és clar, no hi ha cap situa-ció igual, com tampoc no hi hahistòries iguals i traspassablesi, tanmateix, convé conèixer,estudiar i vigilar processos quecondue ixen cap a f i t e ssemblants. El treball Sobre lavariable identitat d’un poble: elcas del Quebec, a les conclu-sions, diu que «malauradament,en el cas català, no podem sertan optimistes com en el casquebequès (..) encara molta gentno té clar quin és el mapa de lanació: per descomptat encarasom pocs –però cada vegadamés– que considerem que lanostra nació com la formadapels 12 o 13 milions d’habi-tants que vivim a cavall de lafranja oriental de la PenínsulaIbèrica i de l’arxipèlag de lesBalears i les Pitiüses.”

Per poc que m’ho deixopassar: aneu al final, a les planesque clouen el llibre (Annex:Lobby per la independència:David venç Goliat) i entendreuaixò de la rejilla que he apun-tat al títol d’aquesta ressenyaperquè els papers de David iGoliat segur que ja els heurepartit. Aneu-hi!


Any 9 • núm. 73 • La Franja, febrer de 2008

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Pai

satg

e de

ls M

oneg

res

Iglesias visita Calaceit i la SorolleraEl president aragonès es va comprometrea ajudar a eixir de l’aïllament a aquestesterres de frontera.

El Barçaanima aestudiarcatalàEls jugadorscatalanoparlantsdel F.C. Barcelonaencoratgen elsalumnes deFraga a estimarla seua llengua.

AN

TON

IO Á

NG

EL

Carme Riera a FragaL’escriptora mallorquina parla amb elsalumnes dels Instituts, Centre d’Adults ibiblioteques de la capital del Baix Cinca.

MONEGRESés el joc la solució?MONEGRESés el joc la solució?RICARD SOLANA

Lo Salt de la Portellada

temps de franja 73 - ascuma.orgascuma.org/wordpress/wp-content/uploads/2009/11/... · temps de...

Documents