tema 3.a. rrcc. estat modern

BLOC I – Tema 3.A

HISTÒRIA D’ESPANYA

EL NAIXEMENT DE L’ESTAT

MODERN: RRCC

Edat moderna

Història Espanya

IES Ramon Llull (Palma)

Assumpció Granero Cueves

BLOC I. LES ARRELS HISTÒRIQUES

DE L’ESPANYA CONTEMPORÀNIA

Història Espanya



PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA TEMA 1.- Les arrels històriques (preromans i colonitzacions, Hispania romana)

EDAT MITJANA TEMA 2.- Al-Andalus i els regnes cristians

EDAT MODERNA TEMA 3.- El naixement de l’estat modern: RRCC

TEMA 4.- Auge i decadència de l’Imperi espanyol

TEMA 5.- L'Espanya del segle XVIII

ÍNDEX TEMES BLOC I

EDAT MODERNA

EDAT MODERNA

TEMA 3. El naixement de l’estat modern: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).

3.0.- Introducció. Pas de l’edat mitjana a l’edat moderna.

3.1.- La construcció de l’estat modern. La unió dinàstica: RRCC.

3.1.1.- L’expansió territorial: Les incorporacions de Granada, Canàries, Navarra i Itàlia. Política exterior.

3.1.2.- El sistema de govern de la monarquia dels Reis Catòlics: els diversos Consells i Corts.

3.2.- Política social i religiosa dels Reis Catòlics. Política interior.

3.2.1.- Uniformitat religiosa: La Inquisició, expulsió dels jueus i musulmans.

3.2.2.- Els nobles i la consolidació del mayorazgo a Castella.

3.2.3.- La Corona d’Aragó als segles XIV i XV: Compromís de Caspe i Guerra Civil Catalana.

3.3.- Descobriment i conquesta d’Amèrica. Causes i conseqüències generals.

TEMA 3. EL NAIXEMENT DE

L’ESTAT MODERN

ÍNDEX TEMA 3 (BLOC)

INTRODUCCIÓ: UNIÓ DINÀSTICA I MONARQUIA

AUTORITÀRIA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).

Al segle XV, una sèrie de fets van transformar la vida europea i van afavorir el trànsit de l’edat

mitjana a l’edat moderna.

Es va anar configurant el naixement del capitalisme

comercial: la recuperació econòmica afavoreix un augment

de la població artesanal i la circulació de la moneda.

A la península Ibèrica, els Reis Catòlics conquisten el

regne nassarita de Granada i unifiquen gran part

dels territoris sota la seva corona (Navarra).

Els monarques es beneficien de l’ascens econòmic de la

burgesia i, amb el seu suport, s’imposen sobre la noblesa.

Consoliden (afermen) el seu poder mitjançant la creació

d’institucions de govern (impartir justícia, entre d’altres).


L’ESTAT MODERN

TEMES DEL TEMA 3

Edat moderna:

- La unió dinàstica

- Reforç de l’autoritarisme (monarquia autoritària)

en temps dels RRCC

- L’expansió territorial

- Política exterior dels Reis Catòlics

- Política interior dels Reis Catòlics

- Conquesta i colonització d’Amèrica

EDAT MODERNA

TEMA 3. El naixement de l’estat modern

- Els Reis Catòlics (1474/79-1516).

TEMA 4. Auge i decadència de l’Imperi espanyol

Segle XVI. Auge de l’imperi hispànic - Carles I i V (1517-56).

- Felip II (1556-1598).

Segle XVII. El declivi de l’imperi hispànic, els Àustries

menors - Felip III (1598-1621).

- Felip IV (1621-65).

- Carles II (1665-1700).

TEMA 5. Espanya del s. XVIII i el reformisme borbònic - Felip V (1700-1746).

- Ferran VI (1746-59).

- Carles III (1759-88).


L’ESTAT MODERN

ÍNDEX TEMES EDAT MODERNA BLOC I

Aquest matrimoni posa les bases de la unió dinàstica del regne

de Castella i la Corona d’Aragó. Isabel tenia 18 anys i Ferran 17.

3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN.

LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).

El 19 d’octubre de 1469 es

casen Isabel (futura reina de

Castella) i Ferran (futur rei

d’Aragó), per ser fill de Joan

II d’Aragó.

Com la majoria de matrimonis de l’època va ser un matrimoni

purament polític, però apuntava a qualque cosa més, donat que

Ferran seria segur rei d’Aragó i Isabel tenia possibilitats de

ser reina de Castella, per ser germanastra d’Enric IV

Trastàmara l’Impotent (1425-1474), rei de Castella, i filla de

Joan II de Castella.



ARBRE GENEALÒGIC



Enric IV tenia una filla, Joana, però circulava per palau que no era filla seva, sinó d’un conseller

de palau anomenat don Beltrán de la Cueva, per això, a la filla li deien Joana la “Beltraneja”.

L’any 1474 mor Enric IV (es creu que sense descendència) i es

corona reina de Castella Isabel I, en Segòvia. Aquest fet va

suposar que esclatés una guerra amb doble caràcter de guerra civil

i guerra internacional. La civil entre els partidaris de què la

successora fos Joana i els que preferien que la successora fos

Isabel (germana del rei); la internacional, Portugal-Castella

(donen suport a Joana) front a Castella-Aragó (recolzen a Isabel).

ARBRE GENEALÒGIC

Si Joana era la filla legítima d’Enric hauria de regnar, però no

estava massa clar.



L’any 1479, el Tractat d’Alcaçovas posà fi a la doble guerra i

confirmà la corona d’Isabel, en guanyar aquesta la guerra. Així,

des de 1474 fou la reina de Castella. Aquell mateix any, 1479, va

morir Joan II, rei d’Aragó, i Ferran és coronat rei de la Corona

aragonesa com Ferran II d’Aragó.



Suposa el matrimoni dels Reis Catòlics la unió de Castella i Aragó?

Va suposar l’aparició d’Espanya?

Segons la historiografia més tradicional i “espanyolista”, el

matrimoni dels Reis Catòlics suposa la formació d’una unitat

política superior que és Espanya.

Segons la historiografia “catalanista” no suposa la unió dels

dos regnes ni l’aparició d’Espanya.

Cap de les dues versions encerta plenament. Però si que, a partir

d’aquest matrimoni (unió dinàstica), els 2 regnes més extensos

del moment, tingueren coses en comú i d’altres no.

Compartiran 3 elements en comú:

a.- Mateixa monarquia.

b.- Mateixa política exterior.

c.- Un institució en comú molt important: Inquisició espanyola.

Unión Dinástica.

Tot i que Castella i Aragó mantingueren les seves institucions de govern, les seves lleis i la seva

moneda, però amb una evident supremacia castellana; de manera que hi ha elements comuns i

diferenciadors molt importants, cosa que ens du a concloure que no es pot afirmar ni una cosa ni

l’altra. Recordem que, en aquest moment, regnen els Trastàmara.

Matrimoni Isabel I de Castella i Ferran II Aragó (1469): UNIÓ DINÀSTICA = PERSONAL.

COL·LABORACIÓ, els dos regnes peninsulars l’establiren, però es mantenen INDEPENDENTS.

MANTENEN

INJSTITUCIONS,

LLEIS, MONEDA I

ORGANITZACIÓ

TERRITORIAL

POLÍTICA

EXTERIOR

COMÚ, GOVERN

COMPARTIT



Per arribar a entendre-ho, la concòrdia de Segòvia, de 1475, va establir les normes per a la governació del regne: el

matrimoni de Ferran i Isabel no suposà la creació d’un Estat unificat, sinó la unió dinàstica d’un conjunt de

territoris ben diferenciats que passaren a estar governats per un matrimoni ben avingut.



Isabel i Ferran havien signat uns acords

matrimonials on deixaren pal·les les bases

del seu govern conjunt: Isabel seria sobirana

en Castella i Ferran el seu consort, mentre que

Ferran seria sobirà en Aragó i Isabel assumiria

el paper de consort. A la vegada, amb dos

serien conjuntament sobirans i

compartirien la presa de decisions i la

direcció efectiva dels assumptes de cada

regne. Els dos regnes mantindrien, a més, les

seves pròpies lleis i costums, la seva

moneda, llengua i, fins i tot, duanes per al

tràfic de mercaderies. També, es reunirien per

separat les Corts de cada regne i s’hauria de

legislar de forma individual per a cada

territori.

En resum, la unió dinàstica significava una mena d’aliança entre dos Estats que es donarien suport mútuament

en tot allò que fos necessari, però que no s’anaven a fondre en una mateixa estructura estatal. Cal desterrar la

idea que els Reis Catòlics fundaren la unitat nacional en Espanya, perquè la unió fou merament personal i les

Corones continuaren essent independents. Quan Isabel mor el 1504, Ferran no serà més que rei d’Aragó i governà

Castella, un temps, com a regent i, en nom de Castella, conquistarà el regne de Navarra, en 1512, que es declararà

annexada a Castella en 1515.

a.- Una mateixa monarquia. Els Reis Catòlics varen

ser els primers que inauguraren la monarquia

autoritària*.



* Monarquia autoritària: Els reis

s’imposen als nobles, a les Corts

castellanes i als municipis, i consoliden el

seu poder gràcies a un exèrcit permanent

(pagat per la monarquia), a una burocràcia

centralitzada i a un servei diplomàtic. Si

es compara als Reis Catòlics amb els reis

anteriors, tingueren molt més poder.

Ferran II

Isabel I

A partir del successor dels Reis Catòlics,

Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, els reis

es titulen reis d’Espanya. També els Reis

Catòlics regnaren conjuntament sota el lema:

“tanto monta, monta tanto, Isabel como

Fernando”, que volia dir que prenien decisions

conjuntes tant per Castella com per Aragó.

57

RETRAT DE CARLES V A

MÜHLBERG

(1548)

TICIÀ VECELLIO

MUSEU DEL PRADO.

MADRID

a

b.- Una mateixa política exterior. És herència de la política aragonesa, la política exterior que

sempre havia dut a terme Aragó, que consistia en l’enfrontament amb França pels territoris

fronterers del Rosselló i la Cerdanya i, també, l’enfrontament contra Itàlia pels territoris de

Sardenya, Sicília i Nàpols.



b.- Una mateixa política exterior. No n’hi ha distinció, la política exterior dels Reis Catòlics (i

dels Àustries, després) serà comú als dos regnes i cercava 3 objectius clars:

b.1.- Acabar amb la reconquesta per això s’incorpora Granada.

b.2.- Intent d’unió peninsular, per això integraren Navarra i intentaren la unió amb Portugal mitjançant la

política matrimonial (Isabel primer i, després, Maria amb Manuel el Afortunado de Portugal).

b.3.- Conquesta dels territoris italians i aïllament de França (volia aïllar-la internacionalment) per mitjà de

bones relacions amb les monarquies que tenien rivalitats amb França, i feren servir, també, la política

matrimonial, és per això que casaren a Joana amb Felip el Bell, hereu d’Àustria (dinastia dels Habsburg) i els

Països Baixos; i Catalina d’Aragó es casà amb Enric VIII, rei d’Anglaterra.





Joana La Boja Felip el Bell

b.- Una mateixa política exterior. Dins la POLÍTICA EXTERIOR convé destacar la política

matrimonial d’enllaços dissenyada pels reis per al seus fills, amb la finalitat d’aconseguir els

objectius anteriors i, sobretot, d’aïllar França. Els Reis Catòlics tingueren un fill i quatre filles:

Isabel, Joan, Joana, Maria i Catalina.



b.- Una mateixa política exterior. Política matrimonial d’enllaços.



Àvila. "Sepulcre de l’Infant Don Juan, fill dels

Reis Catòlics. Monestir de Sant Tomàs”.

Joan, el segon fill i hereu de les

corones espanyoles, estava molt

malalt, però així i tot el varen

casar amb Margalida d’Àustria,

germana de Felip el Bell, i filla de

l’emperador Maximilià i Maria de

Borgonya.




Manuel el

Afortunado

A Isabel, la filla gran, la casaren amb el príncep portuguès don Alfonso i en enviudar, amb el

seu hereu, don Manuel el Afortunado. Quan Joan va morir la corona passava a mans d’Isabel,

però aquesta morí al part, després de donar a llum al seu fill Miquel, hereu de totes les corones

peninsulars (les tres, Castella, Aragó i Portugal). El problema va ser que va morir abans de tenir 2

anys, de manera que l’intent d’unió amb Portugal va quedar frustrat. Després Manuel el

Afortunado va casar amb Maria (4a filla dels Reis Catòlics) i el seu successor va heretar la

corona de Portugal. Amb la mort de tots els anteriors (Joan, Isabel i Miquel), les corones

espanyoles passaven a Joana, de manera que es produí la unió amb l’imperi d’Àustria.

Maria, 4ª filla

Isabel 1ª filla dels

Reis Catòlics




Joana la Boja Felip el Bell

Joana la Boja, abans de què es casessin Manuel de Portugal i Maria, ja estava casada amb Felip

el Bell, l’hereu de l’Imperi Austrohongarès (dinastia dels Habsburg) i els Països Baixos, el fill de

l’emperador alemany Maximilià d’Àustria; i és per això que educaren al fill de Joana i Felip el

Bell, Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, per heretar els territoris peninsulars i dels Habsburg

(austríacs, alemanys…).




Joana la Boja casada amb

Felip el Bell.

ARBRE GENEALÒGIC

L’EMPERADOR MAXIMILIÀ I, MARIA DE

BORGONYA I LA SEVA FAMÍLIA




Joana la Boja Felip el Bell



Catalina d’Aragó es casà amb Enric VIII, rei d’Anglaterra. Catalina, abans, havia estat casada

amb el germà del rei Enric VIII, Artur, però quan aquest morí es casà amb el rei Enric VIII, que

va tenir sis matrimonis.




Enric VIII amb Catalina D’Aragó va tenir una filla, anomenada Maria, que va ser reina com

Maria Tudor i va perseguir a tots els protestants, d’aquí que l’anomenessin Bloody Mary.

Catalina d’Aragó Maria Tudor, la sanguinària


http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d6/Catherine_aragon.jpg



Catalina d’Aragó




Retrat d’Enric VIII d’Anglaterra Hans Holbein El Jove

(vers. 1537), Oli sobre taula (28 x 20 cm)

Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid

Catalina d’Aragó


b.- Una mateixa política exterior.



Enric era molt faldiller i va demanar al Papa

el divorci de na Catalina per poder casar-se

amb una altra, però Ferran el Catòlic li va dir

al Papa que, si li concedia, atacaria Roma, així

que el divorci li fou denegat. Degut a això,

Enric separà l’Església d’Anglaterra i així

sorgí l’anglicanisme. Es posà ell mateix com

a cap de l’anglicanisme i es va auto concedir

el divorci. A les seves dones, normalment, per

poder casar-se amb altres dones, les acusava

de traïció i les matava, cosa que no va fer

amb Catalina.



És més, Enric VIII va deixar conservar, a Catalina, el títol de reina ja separats.


En conclusió, Portugal, l’Imperi hispà i Anglaterra rodejaren amb els seus descendents

(“vástagos”) al regne francès. El disseny de Ferran no podia ser més perfecte.




MATRIMONIS

ENLLAÇOS MATRIMONIALS

C.- Una institució en comú molt important: Inquisició espanyola.



Inicialment, tan sols Aragó posseïa la Inquisició, però

amb el temps també s’instaurà a Castella. La inquisició

era una institució que podia actuar, indistintament, tant

a Castella com a Aragó.

Des del punt de vista institucional, les dues corones

continuaven tenint les seves pròpies institucions de

Govern, les lleis, la moneda, etc., no s’unificaren, sinó

que cada govern conservà la seva pròpia personalitat.

Només tingueren una institució comuna: La Inquisició.

LA MONARQUIA AUTORITÀRIA

DELS REIS CATÒLICS

Monarquia autoritària.

Unió dinàstica.

Expansió territorial.

Creació de l’Estat autoritari.

Verge dels Reis Catòlics (1490)

Oli sobre taula. Anònim, pintor flamenc?

Museu del Prado

La Verge amb el Nen en braços, al centre, asseguda en el

tron. Dempeus dos sants, sant Tomàs, du una església

(esquerra), i sant Domingo (dreta), darrere el tron àngels

músics. De genolls varis personatges reials: reina Isabel

(dreta), l’infanta Isabel i suposadament un retrat de Pere

Màrtir d’Angleria; el rei Ferran (esquerre), el príncep Joan

i l’inquisidor general, fra Tomàs de Torquemada. Un

paisatge s’entreveu per la finestra (primeres influències

renaixentistes a l’hora de representar la profunditat).

Destaca el retrat fidel (tret habitual en la pintura

flamenca). Taula que va estar en el monestir de Sant

Tomàs d’Àvila i es desconeix el comitent.

../../../../../../Profesor/Escritorio/4ºesotema1/Entrada Tema1.flp

La península estava constituïda per 4 regnes cristians: Castella (posició clau), Aragó, Navarra i

Portugal; i 1 regne musulmà: Granada.

3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: LES INCORPORACIONS DE

GRANADA, CANÀRIES, NAVARRA I ITÀLIA

RESUM: DIFERÈNCIES ENTRE LA

CORONA DE CASTELLA i LA D’ARAGÓ

• Tot i que els Reis Catòlics governaren en règim d’igualtat en tots els seus territoris, existien diferències entre la Corona de Castella i la d’Aragó

CASTELLA ARAGÓ

Gran extensió territorial, riquesa econòmica i

població.

Menor extensió territorial, riquesa econòmica i

població.

Organització comercial potent i en creixement,

basada en gran mida en l’exportació de llana.

El comerç català arrastrava una profunda crisi des del

període anterior.

Era un estat unit:

govern únic per a tot el territori,

unes Corts,

una moneda

sense duanes internes

Tres regnes : ARAGÓ, CATALUNYA, VALÈNCIA

amb:

institucions pròpies

Corts distintes

duanes internes

La monarquia castellana no estava sotmesa al

control de les Corts. “El rei a Castella comanda

molt”(decicionisme transcendentalista).

En la corona aragonesa el concepte feudal de pacte impedia

que el rei modifiqués la legislació sense el consentiment de

les Corts. “A la corona d’Aragó els estaments feudals

comanden molt, el rei no tant” (normativisme historicista).

La monarquia dels Reis Catòlics es basà en la primacia de Castella sobre Aragó, degut a la seva major

potència i dinamisme.



La política exterior d’aliances amb Portugal, Anglaterra, Països Baixos i el Papat amb la finalitat

d’aïllar França va tenir com a conseqüència, no tan sols els enllaços matrimonials programats, sinó...



... com a conseqüència, no tan sols els enllaços matrimonials

programats, sinó... també, l’annexió de diferents i variats territoris.

L’any 1492: Conquesta de Granada.

L’any 1492: Descobriment d’Amèrica.

L’any 1493: Recuperació del Rosselló i la Cerdanya, pel Tractat de Barcelona (tot

i que només fins l’any 1658 que es perdran al Tractat dels Pirineus).

L’any 1496: Conquesta de les Illes Canàries.

L’any 1512- 1515: Annexió de Navarra i bases per a l’annexió de Portugal.

Segles XVI-XVII: Campanyes del sud d’Itàlia (Gonzalo Fernández de Còrdova).

3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ GRANADA

Granada: La conquesta de Granada (1482-1492)

acabà el 2 de gener de 1492 amb la rendició del rei

Boabdil, que lliurà les claus de la ciutat als Reis

Catòlics i posà fi a la guerra amb el regne nassarita.

Granada: La conquesta havia estat qualificada

de croada pel papa Sixt IV i va ser un

magnífic laboratori militar, un camp de

proves per al nou exèrcit dels Reis Catòlics i

per a les guerres italianes, les primeres on

s’utilitza artilleria.


EDAT MODERNA

Granada: El granadins conserven la seva religió, llibertat, propietats, armes i dret

tradicional, però la tolerància va durar poc, donat que en 1499 el cardenal Cisneros acabà

amb ella, al mateix temps que s’implantava la ja creada, des de 1478, Inquisició.


3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ CANÀRIES

Canàries: La conquesta de les Canàries era una aspiració dels comerciants andalusos. La seva

ocupació va finalitzar l’any 1496 amb la conquesta de Tenerife.

3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ CANÀRIES

3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ ÀFRICA

Nord d’Àfrica. Després de la conquesta de

Granada, entre 1497 i 1510, els castellans

realitzen expedicions en el nord d’Àfrica.

Continua l’esperit de croada contra a

l’infidel, després de la derrota de Boabdil.

Nord d’Àfrica. Aquestes expedicions ocuparen ports i bases estratègiques per a la pirateria nord

africana: Melilla (1497), el peñón de Vélez de la Gomera, Orà (Algèria, 1509), Bugia (Algèria,

1510) i Trípoli (Líbia).


Nord d’Àfrica. El segle XV és el de la expansió de Portugal i Castilla per la costa africana i

illes. Al darrere d’aquesta expansió i la que vindrà, després, estan els avanços i innovacions que

permetran solcar l’Oceà Atlàntic; en cartografia (portolans), els instruments de navegació com

l’astrolabi i la brúixola; i un tipus d’embarcació que serà decisiu: la caravel·la.


L’objectiu que es

perseguia era la

recerca d’or, sucre,

esclaus, recursos

pesquers i, sobretot,

la ruta cap a les Índies,

que era l’objectiu del

principal tràfic a llarga

distància de l’època:

les espècies.

3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: ÀFRICA / AMÈRICA

Recuperació del Rosselló i la

Cerdanya: Ferran el Catòlic,

l’any 1493, mitjançant el Tractat

de Barcelona, recuperà el Rosselló

i Cerdanya, territoris catalans que

havia cedit els seu pare, Joan II

d’Aragó, al rei de França.

3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ FRANÇA

Posteriorment, es va organitzar un exèrcit

poderós que va vèncer els francesos i va

permetre consolidar el domini de la

Corona d’Aragó sobre Nàpols (1505).

3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ FRANÇA

Itàlia: Itàlia estava formada per molts estats petits, en general rics i cultes, però febles

militarment, tot i que contaven amb una hàbil diplomàcia.

3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ ITÀLIA

Els conflictes s’iniciaren per les aspiracions del rei de

França, Carles VIII, per dominar Nàpols.

Itàlia: Des de la península, es van enviar tropes dirigides per Gonzalo Fernández de Còrdova,

més conegut amb el sobrenom del Gran Capità, que aprofitarà l’experiència de la guerra amb

Granada. Tot d’una va esclatar el conflicte entre els dos països ocupants (França i Espanya); tot

i la superioritat militar dels francesos, el Gran Capità els va derrotar en Ceriñola i Garellano

(1503). Des de llavors, els Tràstamara recuperen Nàpols i incorporaren la meitat sud d’Itàlia

(segles XVI-XVII).


Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità

Itàlia: Així, en temps dels Reis Catòlics, Espanya amplià els

seus territoris italians fins al sud de Roma, gràcies a les

grans victòries dels terços.


Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità

Itàlia: Els terços dominaren Europa durant 150 anys fins 1643. A partir d’aquest moment, Ferran

cerca l’equilibri: França al nord d’Itàlia controla Milà i Venècia, en el centre els Estats Pontificis

i Aragó al sud, controla Nàpols i les illes de Sicília i Sardenya.


Manuel el Afortunado

Maria, 4ª filla

Isabel 1ª filla dels

Reis Catòlics

3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ PORTUGAL

Portugal: S’establiren les bases per a l’annexió de Portugal. Política exterior d’aliances amb

Portugal, Anglaterra, Països Baixos i el Papat per aïllar França.

Navarra: La població navarresa estava dividida entre els partidaris de la incorporació a

França i els partidaris a la incorporació als territoris hispans. L’any 1512, les tropes castellanes

dirigides pel regent de Castella, Ferran el Catòlic, ocupen Navarra, i Ferran incorporà Navarra

a Castella, annexió que fou confirmada per les Corts de Burgos l’any 1515.

3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ NAVARRA

Control dels territoris peninsulars

Control del Nord d’Àfrica

Recuperació territoris italians

Expansió Atlàntica

Política d’aliances

Granada Navarra

Melilla Orà Alger Bugia

Sicília Nàpols Sardenya

Canàries Amèrica

Portugal Anglaterra Àustria

Expansió territorial



Els Reis Catòlics inauguraren a Espanya una nova manera de govern que rep el nom de monarquia

autoritària, en la que els monarques anaren aconseguit cada vegada més poder, s’imposen als nobles,

les Corts castellanes i els municipis (aconseguiren molt més poder que els reis de l’edat mitjana).

3.1.2.- SISTEMA DE GOVERN DE LA MONARQUIA DELS RRCC:

DIVERSOS CONSELLS I CORTS

A) Instruments de la monarquia autoritària:

1.- Exèrcit permanent i professional. Des de la conquesta

de Granada els Reis Catòlics foren els primers en

comptar amb un exèrcit permanent que, a les seves

ordres, el podran fer servir de forma immediata, i no

dependre dels exèrcits de l’edat mitjana, formats per

lligams de vassallatge feudals.

2.- Un sistema burocràtic. Augmentaren el cos de

funcionaris que els ajudaven a governar.

3.- Comencen amb el sistema diplomàtic espanyol,

establint relacions diplomàtiques amb els principals

regnes europeus i creant les primeres ambaixades (la

primera a Roma, on hi havia el papa).



B) Reforçament de l’autoritarisme dels Reis Catòlics:

1.- Les lleis de Toro de 1505. “Mayorazgo”.

2.- Sentència arbitral de Guadalupe, al 1486.

3.- “Maestrazgos” de les ordres militars.

4.- El patronat regi (1478, “regalias”).

5.- A Castella el corregidor.

6.- L’any 1476, creen la “Santa Hermandad”.

7.- Creació de les Cancelleries (alts tribunals de justícia).

8.- Regulació de la Hisenda reial.

9.- Creen Inquisició espanyola pels “delictes” contra la religió.

10.- Creació del sistema de Consells o sistema polisinodial:




1.- Les lleis de Toro de 1505. La noblesa castellana renuncià a

la seva intervenció política en els assumptes del regne a

canvi de la concessió per part del rei del “mayorazgo”. La

noblesa castellana quedava sotmesa als reis.



2.- Sentència arbitral de Guadalupe, al 1486, Ferran el Catòlic posà fi al problema de les

remences catalanes. Amb aquesta sentència, Ferran el Catòlic va acabar amb la guerra que

enfrontava als camperols contra la noblesa catalana. Ferran va suprimir els Mals Usos feudals

catalans, significà la demostració del creixent poder de la monarquia, que és capaç de posar-se al

costat dels camperols (els donà la raó) i no de la noblesa: Suprimí els “sis mal usos” catalans.


3.- Incorporació a la corona dels “maestrazgos” de les ordres

militars. A partir d’ara la corona disposarà dels grans

recursos que tenien les quatre ordres militars (Santiago,

Calatrava, Alcàntara i Montesa), en nomenar gran Maestre a

Ferran. Reforma de les ordes religioses realitzada i

controlada pel cardenal Cisneros.



5.- A Castella crearen la figura del corregidor,

funcionari que supervisava les tasques dels

batles en els municipis castellans.

D’aquesta manera, ampliant les

competències dels corregidors

l’administració local quedava controlada

(delegats dels reis en les ciutats castellanes).

4.- Aconseguiren del papa el patronat regi (1478, “regalias”):

A partir d’aquell moment són els Reis Catòlics i no el

Papa, qui elegeix els bisbes de les Seus episcopals

vacants. D’aquesta manera, els Reis Catòlics tindran

controlada l’Església i podran nomenaran els bisbes que

desenvoluparan l’ofici d’inquisidors.

EL CARDENAL CISNEROS


6.- L’any 1476, creen la “Santa Hermandad”, un cos de policia

que s’encarregava de les qüestions d’ordre públic. Constituïren

un exèrcit permanent que tenia com a nucli les Guàrdies

Reials, les milícies urbanes i la Santa Hermandad.



La creació d’un exèrcit permanent era necessària per als plans

d’expansió territorial dels monarques i, així, poder comptar amb una

força fidel que els permetés imposar-se a la resta de forces (noblesa,

clergat i ciutats).

És permanent perquè no es dissoldrà entre campanya i campanya,

com els exèrcits medievals.

És professional perquè els soldats reben una paga per lluitar.

És d’infanteria i està guarit (“pertrechado”) per armes de foc.


7.- Creació de les Cancelleries per a l’administració de

justícia (alts tribunals de justícia). A Valladolid la

Reial Chancilleria i una segona a Granada (1505).

8.- Regulació de la Hisenda reial; revisió de les

“mercedes” (gràcies o favors) atorgades als nobles per

Enric IV.



Es tractava de recuperar les

terres i senyorius usurpades

per la noblesa a la Corona

amb anterioritat, fer-se amb

les rendes de les Ordes

Militars, i imposar nous

impostos (alcabalas).


9.- Creen la Inquisició espanyola pels “delictes” contra la religió, que podia actuar indistintament

als dos regnes hispànics, depenia directament dels reis. En ocasions, els Reis Catòlics

utilitzaren la Inquisició amb fins polítics.



10.- Creació del sistema de Consells.



C) Sistema de Consells o sistema polisinodial:

Els Reis Catòlics crearen una nova administració: Els sistema de Consells o polisinodial. Serà el

sistema típic dels Reis Catòlics i de tots els Àustries, per tant, es denomina règim polisinodial a

l’organització política de les monarquies autoritàries i absolutes dels regnes d’Espanya durant

l’Antic Règim i la història moderna fins a principis del segle XIX, un sistema basat en els

Consells. Entre les funcions d’aquests sínodes o consells cal destacar que són òrgans consultius de

caràcter permanent que assessoren i auxilien al monarca i col·laboren amb ell en les tasques de

govern i administració del regne. El mecanisme de funcionament bàsic era l’elevació d’una

consulta al monarca, qui resolia segons el seu parer. Aquestes funcions, en la baixa edat mitjana

foren realitzades per la Curia Regia, però des de finals del XIV seran desenvolupades pels Consells.

Hi havia dos tipus de consells: 1.- Consells territorials. 2.- Consells generals.



C) Sistema de Consells o sistema polisinodial:

2.- Consells generals o de

competència en tota la monarquia: Tractaven aspectes que afectaven a la

totalitat dels territoris. Consell de les

Ordres militars, de la Inquisició, de les

Croades i el de la “Santa Hermandad”.

Els Àustries, durant els segle XVI,

afegiren el d’Hisenda, el de guerra, i el

Consell d’Estat (òrgan suprem

d’assessorament de la monarquia).

1.- Consells de govern territorials: Preparaven la feina dels diferents

territoris. Primer n’hi ha havia tan sols

tres: el de Castella, Aragó i Navarra.

Llevat del de Castella no van tenir moltes

competències degut a l’existència de

virreis en cada regne. Els seus successors

n’afegiren d’altres: Consell de les Índies,

Consell d’Itàlia, Consell de Flandes i el

de Portugal.



Les Corts les convoca i presideix el rei, a la ciutat

designada per aquest. Estan formades pels

estaments o braços, que són 3: Nobiliari,

eclesiàstic i representants de les ciutats.

Els Reis Catòlics, com és propi de les monarquies

autoritàries, les convocaven en poques ocasions,

ja que concentren el poder i no els interessa saber el

que pensen els altres estaments, per això de cada

vegada es van convocant menys. Sobretot a

Castella van perdre protagonisme i gairebé

només es reunien quan els monarques necessitaven

recursos financers o quan havien de confirmar al

nou rei.

El duc de Lerma (1603)

Peter Paulus Rubens

Museu del Prado



El funcionament del sistema necessita d’un altra figura

important la dels secretaris. Era l’entorn més proper al

monarca, assistien al rei en la direcció dels assumptes

públics i en la gestió diària de l’imperi. Tot aquest complex

entramat institucional depenia directament del monarca.

La consolidació del poder dels reis es va afermar durant

els regnats de Carles I, sobretot, de Felip II. Per contra, els

Àustries del segle XVII mostraren un evident desinterès

per les qüestions polítiques i van delegar les

responsabilitats de govern en els vàlids.

La figura del vàlid va més enllà que la del secretari, en

introduir l’aspecte de confiança i, fins i tot, d’amistat

personal amb el monarca. Els vàlids pertanyien normalment

a l’aristocràcia, cosa que va facilitar l’apropament entre la

monarquia i la noblesa; és més, a causa de les ambicions de

poder, els vàlids crearen una xarxa de clientela

composada per familiars i amics, mitjançant els seu

nomenament en llocs importants de l’administració, que

afavorí la corrupció, com va ocórrer amb el duc de Lerma,

a qui Felip III va retirar la seva confiança en 1618.

El comte-duc d’Olivares (1634)

Diego Rodríguez de Silva y Velázquez

Museu del Prado



Altre element que va determinar la incapacitat

dels “Consells” és que no van aconseguir

integrar els territoris de la monarquia.

Idiomes, lleis, costums i sistemes polítics i

socials continuaren intactes en cada territori,

tan sols la defensa a ultrança del

catolicisme donava el punt d’uniformitat.

Projectes de centralització política com la

"Unió d’Armes" (1624-26) del comte - duc

d’Olivares, vàlid de Felip IV, amb la creació

d’un exèrcit de 140.000 reserves reclutats en els

diferents territoris per contribuir a la defensa de

la monarquia hispànica, varen produir tensions

del model fins arribar a la crisi de 1640, amb la

separació definitiva de Portugal i

transitòriament de Catalunya (fins 1652). Amb

el canvi de dinastia, en 1700, la casa de Borbó es

replantejarà tot el sistema polisinodial,

disminuint el paper dels consells a excepció del

de Castella.

VIRREIS

Els RRCC crearen -o modificaren substancialment- una sèrie d’organismes que els van

permetre controlar el poder polític i concentrar-lo en les seves mans.

Reforma de l’Estat

ADMINISTRACIÓ

CENTRAL

CONSELLS AUDIÈNCIES CORTS

ADMINISTRACIÓ

LOCAL

CORREGIDORS

ADMINISTRACIÓ

TERRITORIAL

Organismes

especialitzats en

determinats temes.

El més important

és el Consell Reial.

Integrats per

buròcrates.

Alts tribunals

encarregats

d’allò civil i també

de temes criminals.

Existiren dos:

Valladolid i

Granada.

Delegats del Rei a les

ciutats que supervisen

l’actuació dels regidors i

implanten les normes reials.

Delegats del Rei en

aquells territoris on no

està present el sobirà.

Aragó, Nàpols, etc.

REIS

Estat autoritari

3.2.- POLÍTICA SOCIAL I RELIGIOSA DELS REIS CATÒLICS.

POLÍTICA INTERIOR. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA:

LA INQUISICIÓ, EXPULSIÓ DELS JUEUS I MUSULMANS

Els Reis Catòlics varen practicar un fort un

uniformisme religiós rebutjant les religions no

cristianes, que es va plasmar en els següents fets:

expulsió de les minories religioses, dels jueus

en 1492, conquesta de Granada nassarita i

baptismes obligatoris de musulmans (passen a ser

moriscos) i creació del Tribunal de la Santa

Inquisició en Castella.

3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: LA INQUISICIÓ

Auto de fe de la Inquisició (1812-1819)

Francisco de Goya y Lucientes

Oli sobre taula (46 x 73 cm). Romanticisme

Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Madrid

3.2.- POLÍTICA INTERIOR. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA:


Inquisició o el tribunal del Sant Ofici (1478-1834): Era un tribunal eclesiàstic que velava per

l’ortodòxia religiosa, havia estat creat per l’autoritat pontifícia del segle XIII per jutjar i reprimir

uns determinats “delictes” contra la religió (a la costa de Sant Domingo de Palma, actual plaça

Major, era la "casa negra", on es va ubicar la seu de la Inquisició fins 1823, essent abolida aquesta en

1820, al segle XIX tombaren el convent), bàsicament perseguia tres delictes:

L’heretgia: desviacions del dogma oficial catòlic, exemple, el protestantisme.

La bruixeria o superstició: màgia negra - les bruixes - normalment dones; actes considerats

delictius contra la fe cristiana.

Perseguien els jueus falsos conversos: jueus que s’havien convertit al catolicisme però que

practicaven d’amagats la religió d’Israel (el judaisme).



Inquisició o el tribunal del Sant Ofici (1478-1834):

Inicialment, tan sols Aragó posseïa la Inquisició, havia estat introduïda l’any 1242, per Jaume I. A

Castella no existia, dels delictes contra la religió s’encarregaven els tribunals ordinaris.

L’any 1478 els Reis Catòlics la van introduir

i reforçar a Castella, i, després, la varen

difondre a la resta del territori, a partir d’ara

rep el nom d’Inquisició espanyola. Aquesta

presentava dues novetats:

La Inquisició espanyola està sota la

jurisdicció dels Reis, depenia directament

dels monarques i no del Papa (es va

independitzar de la Santa Sede, ara comanden

els Reis). El primer Inquisidor general fou

Torquemada.

La Inquisició podia actuar, indistintament,

en els dos regnes, tant a Castella com a

Aragó, o en qualsevol dels territoris de la

Corona.



Inquisició o el tribunal del Sant Ofici. (1478-1834):

Així és com la Inquisició, tribunal secular finançat i

dirigit per la monarquia, va aconseguir la unitat

religiosa que els Reis Catòlics consideraven

amenaçada per l’heretgia i, també, per la gran massa

de jueus convertits. La tortura i les execucions es

varen fer habituals, mitjançant la cremada del

condemnat en una foguera situada a un lloc ple de gent

(a Palma, cremaven a la plaça Gomila).

Creada per Gregori IX (1233) per a la creuada contra Albigenses.

Tribunal religiós contra les heretgies i delictes contra la fe.

Introduïda en Aragó per Jaime I.

Utilitzada pels Reis Catòlics per a la unitat religiosa.

Bruixeria, blasfèmia, adulteri, bigàmia…

No estava subjecta als furs dels distints regnes.

Confiada als dominics: Tomás de Torquemada.

Abolida por Josep Bonaparte i Corts de Cadis.

Restablerta per Ferran VII.

Supressió definitiva 1834.

Inquisició o el tribunal del Sant Ofici (1478-1834):





Expulsió dels jueus. Amb la fervent fe catòlica, l’any

1492, es va decretar l’expulsió dels jueus que es varen

negar a la conversió a cristianisme. L’expulsió dels

jueus es va iniciar al 1482 a Andalusia, tot i que no va

ser aprovada tota l’expulsió fins el 31 de marc de 1492.

3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: EXPULSIÓ DELS JUEUS

Expulsió dels jueus. Foren expulsats del regne de Castella uns 150.000 i de la Corona d’Aragó uns

30.000. Els jueus expulsats reben el nom de sefardis o sefardites (en jueu espanyol). Els jueus

conversos tenien distints noms, com marranos (a Castella) o xuetes (a Mallorca).


Expulsió dels jueus. L’expulsió dels jueus afectà a l’economia i a la cultura, ja que eren un

col·lectiu de petits artesans i comerciants, econòmica i culturalment ben posicionat, es tractava

d’un grup intel·lectualment més preparat que la mitjana de la resta de la població. La seva

expulsió degué influir molt en aquest dos aspectes.

3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: EXPULSIÓ DE MUSULMANS

Musulmans. Els musulmans del regne de

Granada, després de la conquesta, quedaren

a Espanya en territori cristià i eren anomenats

mudèjars. Aquests conservaren la seva

religió, costums, vestits,...

Però les autoritats espanyoles tenien por de què els

col·lectiu musulmà pogués actuar com a cinquena

columna (expressió que significa ajudar als de

fora) a favor d’una hipotètica invasió musulmana

i, també, a causa de l’integrisme cristià imperant,

el cardenal Cisneros, que era la mà dreta del Reis

Catòlics, l’any 1502, va fer un decret que els hi

donava un termini de 60 anys per abandonar la

seva religió, els seus vestits i costums i convertir-

se al cristianisme.


Musulmans. Molts es batejaren (aquests

reben el nom de moriscs).

Els moriscs causaren problemes durant el

segle XVI, l’any 1568, haurà una gran revolta

d’aquest col·lectiu, l’anomenada revolta de

les "Alpujarras" (en temps de Felip II).

3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: CONVERSIÓ A MORISCOS


Musulmans. Finalment foren expulsats, l’any 1609, per un

decret de Felip III.

3.2.2.- ELS NOBLES I LA CONSOLIDACIÓ DEL MAYORAZGO A CASTELLA

Els Reis Catòlics varen tenir més poders, i per això es parla dels primers monarques autoritaris de la

història d’Espanya. Aconseguiren deixar fora del poder a la noblesa. Hi ha dos moments, en especial,

on els Reis Catòlics varen augmentar el seu poder:

Mayorazgo: Institució de dret civil - privat per la que tot el patrimoni i

títols de la noblesa passava íntegrament a l’hereu (el fill mascle major).

1.- L’any 1486 es va produir la sentència

arbitral de Guadalupe. Ferran el Catòlic

va posar fi al problema de la “remensa”

catalana (es va posar a favor dels pagesos

i en contra de la noblesa).

2.- L’any 1505 van aparèixer les

Lleis de Toro, molt importants, ja que

Ferran el Catòlic les va pactar amb la

noblesa castellana i va concedir “el

mayorazgo a canvi de la seva no

intromissió en la política”.

2.- A la noblesa tot passava de pares a fills…, però a partir d’aquesta

llei s’eliminaren les legítimes (els segons fills i les filles podien

demanar la legítima del béns), d’aquesta manera la noblesa assegurava

que el patrimoni familiar no disminuís mai.


El mayorazgo estava prohibit a Castella, però era una aspiració prioritària de la noblesa

castellana, perquè volien evitar la pèrdua patrimonial que suposaven les herències, les donacions i

les vendes, és a dir, pretenia preservar íntegrament el seu patrimoni. Finalment, la noblesa aconseguí

el mayorazgo amb les lleis de Toro del 1505, la monarquia li va concedir, però hagué de renunciar

a la seva participació política en els assumptes del regne. El mayorazgo, en concret, suposa 3

coses:

Tot el patrimoni i títols de la noblesa passava, de manera

obligatòria, íntegrament a l’hereu (el fill mascle gran, si no hi ha

mascles a la filla major).

La desaparició de les legítimes, la resta de germans no podien

reclamar aquesta part de l’herència que els tocava des de l’època

romana, així el patrimoni no minvava després de cada herència.

Amb el Mayorazgo, les propietats de la noblesa no poden sortir,

perquè suposà la prohibició legal de les vendes i donacions del

patrimoni nobiliari.


D’aquesta manera, el patrimoni dels títols nobiliaris (de la noblesa) no podia minvar mai però sí

podia augmentar mitjançant noves adquisicions, matrimonis pupila,... El mayorazgo suposà la

preeminència econòmica de la noblesa a Castella fins a la seva prohibició a principis del segle

XIX, però suposà, també, un major reforç del autoritarisme en temps dels Reis Catòlics, perquè

la monarquia catòlica assegurava els seu poder polític.

3.2.3.- LA CORONA D’ARAGÓ ALS SEGLES XIV I XV:

COMPROMÍS DE CASPE I GUERRA CIVIL CATALANA

Durant els segles XIV i XV van haver-hi molts de conflictes socials:

1.- La Revolta Forana de Mallorca (1451-53): Volien major representativitat en

les institucions del regne.

2.- El Problema de la “remensa” de Catalunya (1460). El feudalisme era més fort

a Catalunya, on existien unes prestacions que havien de complir els pagesos amb

uns senyors que no existien a la resta d’Espanya, els anomenats mals usos (eren 6).

Per aquest motiu varen haver moltes lluites fins que el rei Ferran El Catòlic abolí

els mal usos, l’any 1468, mitjançant la sentència arbitrària de Guadalupe, així

acabà el problema.



Compromís de Caspe (1412)

Fou una reunió dels representants de la

corona d’Aragó per elegir la successió

de Martí l’Humà. Les condicions per

elegir al successor eren que fos de

descendència reial, que no fos un

monjo i que fos familiar de Martí

l’Humà.

Finalment, s’elegí a Ferran I

d’Antequera (1380 / 1412-

1416), aquí comença la dinastia

Trastàmara a Aragó; també

fou anomenat Ferran el Just i

Ferran l’Honest.



Ferran I fou infant de Castella, rei d’Aragó, València,

Mallorca, Sicília, Sardenya i Còrsega; duc d’Atenes i

Neopàtria; comte de Barcelona, Rosselló i Cerdanya; i regent

de Castella.

Fill de Leonor d’Aragó, germana de Martí l’Humà, net de

Pere IV el Cerimoniós per via materna i d’Enric II de

Castella per via paterna.

ARBRE GENEALÒGIC

3.2.3.- LA CORONA D’ARAGÓ

ALS SEGLES XIV I XV:

COMPROMÍS DE CASPE I

GUERRA CIVIL CATALANA



Guerra Civil Catalana

Va ser un enfrontament entre la biga (rics de la ciutat) i la busca (classes populars). El fracàs de la

busca, amb la consegüent pèrdua de suport popular, i les pugnes entre Joan II i el seu fill Carles de

Viana, van facilitar la recuperació del poder per part de la biga. D’aquesta manera, el 1462, en

esclatar la guerra civil, els bigaires van recuperar el poder.

En acabar el conflicte (1472), la Capitulació de

Pedralbes no va castigar als instigadors per tal de tenir

una pau perdurable, amb la qual cosa la biga va

continuar al govern municipal. No seria fins el regnat

de Ferran el Catòlic quan s’iniciés la necessària

reforma del Consell de Cent de Barcelona.

EDAT MODERNA

TEMA 3. El naixement de l’estat modern: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).

3.0.- Introducció. Pas de l’edat mitjana a l’edat moderna.

3.1.- La construcció de l’estat modern. La unió dinàstica: RRCC.

3.1.1.- L’expansió territorial: Les incorporacions de Granada, Canàries, Navarra i Itàlia. Política exterior.

3.1.2.- El sistema de govern de la monarquia dels Reis Catòlics: els diversos Consells i Corts.

3.2.- Política social i religiosa dels Reis Catòlics. Política interior.

3.2.1.- Uniformitat religiosa: La Inquisició, expulsió dels jueus i musulmans.

3.2.2.- Els nobles i la consolidació del mayorazgo a Castella.

3.2.3.- La Corona d’Aragó als segles XIV i XV: Compromís de Caspe i Guerra Civil Catalana.

3.3.- Descobriment i conquesta d’Amèrica. Causes i conseqüències generals.


L’ESTAT MODERN

ÍNDEX TEMA 3 (BLOC)

HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC I – Tema 3.B Edat moderna

EL DESCOBRIMENT

D’AMÈRICA Història Espanya



tema 3.a. rrcc. estat modern

Education