TEMA 11

EL POBLAMENT

Salvador Vila Esteve

Geografia i Història

2n d’ESO

TEMA 11. EL POBLAMENT.

1. Conceptes bàsics.

2. El procés d’urbanització i els plànols urbans.

3. El creixement urbà actual.

4. Les grans ciutats.

5. Problemes ambientals de les ciutats.

6. Les ciutats a Espanya i la Comunitat Valenciana.

1. Conceptes bàsics.

El poblament és la part de la geografia que estudia

l’estructura i forma en què els humans ocupem l’espai

El poblament pot ser rural , quan es tracta de nuclis xicotets (pobles

o llogarets) en què la major part de la població es dedica al sector

primari, o urbà, quan els assentaments són de major tamany (ciutats)

1. Conceptes bàsics.

Una ciutat és un nucli de poblament amb una quantitat important de població, una densitat

elevada i en què la majoria de la seua població es dedica als sectors secundari i terciari

Entre les funcions d’una ciutat podem destacar la residencial (lloc on viure) i

convivencial (on conviure amb la resta), la comercial, la financera, la industrial,

l’administrativa, la política, la cultural, la turística, la militar, la religiosa,...

1. Conceptes bàsics.

Anomenem urbanització al procés pel qual la població passa de ser majoritàriament

rural i viure en pobles a ser fonamentalment urbana i viure en ciutats

L’urbanisme és el conjunt de normes i disposicions relatives als edificis i espais urbans que,

tenint en compte les necessitats de la població, regulen el desenvolupament de les ciutats

Exercicis punt 1. Conceptes bàsics.1.- Digues quines són les funcions de les ciutats i posa un exemple concret de cadascuna

d’elles tret de la ciutat de València.

2.- A partir dels documents de baix, respon:

a) Tipus de cadascun.

b) Tema conjunt.

c) En quines zones del món hi ha un major percentatge de població urbana? Amb quins

percentatges? Quins països tenen un major percentatge de població urbana?

d) En quines zones del món hi ha un menor percentatge de població urbana? Amb quins

percentatges? Quins països tenen un menor percentatge de població urbana?

2. El procés d’urbanització i els plànols urbans.

Les ciutats antigues

(segle V a.C. –

segle V d.C.)

Els grecs són els primers en planificar el creixement de les

ciutats, tallant perpendicularment els carrers que es creuen

en forma de quadrícula i amb una àgora o plaça al centre

amb els edificis públics principals

Els romans parteixen de l’urbanisme grec i creen les seues

ciutats a partir de dos grans carrers (cardo i decumanus) que

es creuen en un fòrum on es situen els edificis més importants,

amb carrers paral·lels i perpendiculars als dos principals

que formen un plànol ortogonal en forma de quadrícula

BARCINO VALENTIA

2. El procés d’urbanització i els plànols urbans.

Les ciutats medievals (segle V – segle XV): en època medieval les ciutats

s’emmurallen i creixen de manera caòtica, amb carrers estrets i sinuosos,

sovint sense eixida, que conformen un plànol irregular

Les ciutats modernes (segles XVI-XVIII): les ciutats creixen, s’eixamplen les

muralles, creixen barris extramurs i s’intenten obrir places i pavimentar carrers

CARCASSONNE

2. El procés d’urbanització i els plànols urbans.

La ciutat

industrial

A partir del segle XIX, amb la Revolució Industrial, les ciutats

creixen molt amb les noves fàbriques i amb barris segregats

socialment: uns per a la burgesia i altres per als proletaris

Els nous barris, especialment els burgesos, es planifiquen,

normalment seguint un plànol ortogonal o en quadrícula,

amb carrers amplis i amb els serveis necessaris

2. El procés d’urbanització i els plànols urbans.

La ciutat postindustrial: des del 1960 les fàbriques se’n van fora de la ciutat i

aquestes es reserven per als serveis, al mateix temps que la ciutat creix sobre

els pobles del voltant i es requereixen millors vies i mitjans de transport

2. El procés d’urbanització i els plànols urbans.

Tipus de

plànols

Irregular: no té cap estructura ordenada, sinó carrers

estrets i sinuosos, sense cap planificació. És típic de

les ciutats medievals i el solem trobar als nuclis antics

Ortogonal: els carrers es tallen perpendicularment formant una

quadrícula. És típic de les ciutats gregues i romanes i del

creixement urbà de les ciutats dels segles XIX i XX

Radiocèntric: trama radial amb cercles concèntrics traçats a

partir del centre de la ciutat i amb radis que els uneixen entre

ells i amb el centre. És típic del creixement recent de les ciutats

CÓRDOBABARCELONA

AMSTERDAM

PARÍS

Exercicis punt 2. El procés d’urbanització i els plànols urbans.

1.- A partir del plànol de la ciutat de València, respon:

a) Quina part és la ciutat vella? De quina època històrica és? Per què?

b) On està situada l’expansió industrial del segle XIX? Quines característiques té?

c) Explica, posant exemples del plànol de València quan siga possible, les principals etapes del

procés d’urbanització.

Exercicis punt 2. El procés d’urbanització i els plànols urbans.

2.- A partir dels plànols de baix, digues de quin tipus és cadascun i les seues característiques.

3. El creixement urbà actual.En l’últim mig segle, les taxes d’urbanització al món han crescut

molt i la majoria de la població mundial ja viu en ciutats

3. El creixement urbà actual.

3. El creixement urbà actual.Aquest creixement s’ha degut a que les ciutats actuen com a

centre d’atracció (mes riquesa, treball i serveis) i es produeix

una emigració massiva dels pobles a les ciutats (èxode rural)

Així, les ciutats creixen sobre el territori dels voltants

formant diversos tipus d’aglomeracions urbanes

3. El creixement urbà actual.

Tipus d’aglome-

racions urbanes

Àrees metropolitanes: aglomeració urbana formada per una gran

ciutat que creix sobre els pobles i ciutats mitjanes que l’envolten

Conurbació: unió en el territori de dues o

més ciutats d’una importància semblant

Megalòpolis: unió de diverses conurbacions de grans

metròpolis, formant una immensa zona urbana de

molts quilòmetres i més de vint milions d’habitants

3. El creixement urbà actual.

Les ciutats tenen intercanvis de tot tipus (viatgers, informació, productes,...) i s’influeixen entre

elles, formant una xarxa urbana global interconnectada en què les grans ciutats tenen més o

menys importància depenent de la quantitat de funcions que tenen i la seua àrea d’influència

(jerarquia urbana)

3. El creixement urbà actual.

Segons la

importància

d’una ciutat en la

jerarquia urbana

distingim

Metròpolis globals: influeixen sobre tot el món (Nova York, Londres)

Metròpolis mundials: influeixen sobre gran part del món (París, Los Ángeles)

Metròpolis nacionals: influeixen en la resta del seu país (Madrid, Barcelona)

Centres regionals: influeixen sobre tota la seua regió (València)

Centres comarcals: influeixen sobre les xicotetes

ciutats i pobles del voltant (Alzira, Xàtiva)

Exercicis punt 3. El creixement urbà actual.1.- Indica a quin tipus d’aglomeració urbana pertany cada imatge i per què.

4. Les grans ciutats.Les grans ciutats actuals són enormes aglomeracions urbanes que no paren de créixer, amb

grans desigualtats internes (barris rics i pobres), alts nivells de desenvolupament (especialment

tecnològic) i que competeixen entre elles per tindre més poder econòmic i influència política

4. Les grans ciutats als països desenvolupats.Als països desenvolupats, en els últims anys, el creixement de les grans

ciutats és menor i creixen més les ciutats mitjanes dels seus voltants

Podem distingir

tres zones dins

d’elles

El centre històric o casc antic o el centre de negocis de la ciutat (CBD)

als països més nous, on es concentren els bancs i comerços principals

Una zona àmplia i molt edificada al voltant del centre

La perifèria amb una urbanització més difusa: pobles que s’integren

en la ciutat, urbanitzacions de rics i classes mitjanes, barris pobres,

polígons industrials, zones comercials i d’oci,...

4. Les grans ciutats als països desenvolupats.

Aquestes ciutats tenen un creixement planificat que té en compte la necessitat de bones

comunicacions i transports i d’un elevat nombre d’equipaments i infraestructures (aigua,

aliments, energia, hospitals, escoles, universitats, zones d’oci,...)

4. Les grans ciutats als països en vies de desenvolupament.

Les grans ciutats dels països en vies de desenvolupament són les que més

creixen actualment i en ells es troben la majoria de les grans ciutats

4. Les grans ciutats als països en vies de desenvolupament.

El fort creixement i la pobresa de gran part de la gent que arriba han provocat

un creixement sovint desordenat (urbanització espontània) amb barris amb

poques infraestructures i equipaments i una densitat molt elevada

En aquestes ciutats trobem enormes diferències socials entre els barris

rics i de negocis (minoria) i els immensos barris pobres sense serveis

4. Les grans ciutats als països en vies de desenvolupament.

No hi ha una bona xarxa urbana: hi ha alguna enorme

ciutat i pobles, amb poques ciutats mitjanes

Exercicis punt 4. Les grans ciutats.1.- A partir del mapa, respon:

a) Tipus.

b) Tema.

c) Ordena les principals ciutats del món indicant els habitants que té cadascuna i el país i

continent on està.

d) Com ha evolucionat la taxa d’urbanització? Per què?

e) Quines característiques tenen aquestes grans ciutats en l’actualitat?

f) Explica, en forma de redacció, les característiques de les grans ciutats en els països

desenvolupats i en els països en vies de desenvolupament.

5. Problemes ambientals de les ciutats.

Les ciutats, amb el seu creixement, acaben amb els paisatges naturals

(desforestació) i agraris del seu voltant i solen haver poques zones verdes

Consumeixen molt aigua i poden haver problemes d’abastament, siga per

escassetat o per la contaminació o salinització dels aqüífers (en els països

pobres el consum d’aigua contaminada provoca malalties greus)

Contaminació atmosfèrica elevada pel gran volum de vehicles i fàbriques

5. Problemes ambientals de les ciutats.

Forta contaminació acústica pels vehicles, fàbriques, obres, zones d’oci,...

Alt consum d’energia: cases, transport, fàbriques, enllumenat, climatització,...

Generació d’immenses quantitats de residus sòlids difícils de recollir, classificar, reciclar

o eliminar: cada vegada fan falta més abocadors i aquests estan més lluny de les ciutats

Exercicis punt 5. Problemes ambientals de les ciutats.

Segons dades de la Comissió Europea, la contaminació atmosfèrica provoca unes

370.000 morts prematures a la UE, 16.000 de les quals a Espanya. El trànsit és, segons

l'Agència Europea del Medi Ambient, la font més gran de contaminació a Europa.

La contaminació de l'aire urbà causa el triple de morts que els accidents de trànsit i

quasi 10 vegades més que els laborals.

Algunes mesures per a solucionar el problema són reduir la velocitat en les vies

pròximes a les ciutats, vigilar el bon estat de l'automòbil, apagar el motor quan estem

parats i fomentar la compra de vehicles de baix consum o els nous cotxes elèctrics.

La Vanguardia.es,

setembre de 2010.

1.- A partir del document, respon:

a) Tipus, data i lloc d’on s’ha tret el document..

b) Tema.

c) Quin és un dels principals problemes de les ciutats de la Unió Europea? Per què?

d) Quines són les causes d’eixe problema? Com es podria solucionar?

e) Sintetitza en un quadre resum els problemes mediambientals de les ciutats i les possibles

solucions que tu penses que es podrien aplicar a cadascun d’ells.

6. Les ciutats a Espanya i la Comunitat Valenciana.

El 80% dels espanyols i el 82% dels valencians vivim en ciutats

Els principals problemes de les nostres ciutats són la construcció i

manteniment d’equipaments, l’eliminació dels residus, la contami-

nació i l’excés de tràfic i la pressió de l’espai urbà sobre el rural

Per solucionar els problemes i planificar el creixement

els ajuntaments elaboren plans urbanísticsPGOU

Benifaió

6. Les ciutats a Espanya i la Comunitat Valenciana.

La xarxa urbana espanyola presenta una jerarquia de ciutats dividida en:

Dues grans metròpolis nacionals que influeixen

sobre tot l’estat (bicefàlia): Madrid i Barcelona

Una sèrie de metròpolis regionals que influeixen sobre les seues regions i que

tenen entre 500 000 i 1 500 000 habitants: València, Sevilla, Saragossa, Màlaga

Metròpolis subregionals que solen ser capitals de província i influeixen sobre

ella, tenint entre 50 000 i 200 000 habitants: Santander, Pamplona, Cadis,...

Capitals comarcals que influeixen sobre la seua comarca: Alzira, Requena,...

6. Les ciutats a Espanya i la Comunitat Valenciana.A Espanya aquestes ciutats formen una sèrie d’eixos de desenvolupament urbà entre els

quals cal destacar l’eix mediterrani (de la frontera amb França fins Múrcia, amb ciutats com

Barcelona i València), l’eix cantàbric (de la frontera amb França fins Astúries, amb Bilbao),

l’eix de l’Ebre (uneix els dos anteriors per la vall de l’Ebre, amb Saragossa), l’eix atlàntic

(costa gallega, amb Vigo i La Corunya) i l’eix andalús (amb Sevilla i Màlaga)

6. Les ciutats a Espanya i la Comunitat Valenciana.

A la Comunitat Valenciana la xarxa urbana està

dominada per València com a gran metròpoli

regional amb la seua àrea metropolitana,

seguida per la conurbació Alacant-Elx com a

metròpoli subregional i altres ciutats importants

com Alcoi, Xàtiva, Alzira, Castelló de la Plana,

Benidorm, Gandia,...

Les ciutats valencianes conformen dos

eixos importants: un eix litoral que travessa

tot el territori de Vinaròs a Torrevieja i un

eix interior que connecta València i Alacant

Exercicis punt 6. Les ciutats a Espanya i la Comunitat Valenciana.

1.- A partir del document, respon:

a) Tipus. b) Tema.

c) Quines són les metròpolis nacionals? Per què es diuen així?

d) Quines són les metròpolis regionals? Per què es diuen així?

e) Quines són les metròpolis subregionals? Per què es diuen així?

f) Posa exemples de centres subregionals del mapa i de centres comarcals que conegues.

g) Quins eixos urbans apareixen al mapa? Digues cinc ciutats de cadascun d’ells.

h) Quins són els principals problemes de les ciutats espanyoles? Què es fa per a intentar

solucionar-los?

Exercicis punt 6. Les ciutats a Espanya i la Comunitat Valenciana.

2.- A partir del document, respon:

a) Tipus.

b) Tema.

c) Quin és el principal centre urbà

valencià? Quin el segueix? Quins

altres centres són importants?

d) Quins dos eixos urbans destaquen?

Exercici de síntesi

1.- Vocabulari:

- Poblament:

- Ciutat:

- Urbanització:

- Urbanisme:

- Àrea metropolitana:

- Conurbació:

- Megalòpolis:

- Jerarquia urbana:

- CBD:

- Perifèria: