salut

JUEVES, 14 NOVIEMBRE 2013 M O N O G R Á F I C O E S P E C I A L LAVANGUARDIA 1

Cent mil professionalsCent mil professionalsvetllen per lavetllen per la

SALUT DELSSALUT DELSCIUTADANSCIUTADANS

SISTEMA SANITARICatalunya garanteixuna coberturasanitària de qualitata tota la poblacióPÀGINES 2 - 3

ESTAT DE SALUTVuit de cada deu catalansvaloren positivament la sevasalut, malgrat l'incrementde malalties cròniquesPÀGINA 4

RECOMANACIONSSeguir uns hàbits saludablesinflueix de forma positivaen el benestar i la qualitatde vida de la personaPÀGINA 5

NOUMODELEl nou Pla de Salut apostaper la coordinació, les novestecnologies i una majorimplicació del pacientPÀGINES 6 - 7

2 LAVANGUARDIA M O N O G R Á F I C O E S P E C I A L JUEVES, 14 NOVIEMBRE 2013

El sistema sanitari catalàcobertura de qualitat per a tota la població

Catalunya ofereixserveis d’atenció ala salut universalsen centres d’atencióprimària i enespecialitzats. Totsells estan finançatsamb fons públicsTEXT:MAR CLARAMONTE

A Catalunya, tots els ciu-tadans tenen garantidauna assistència sanitàriapública de qualitat que

cobreix totes les necessitats vinculades ambla salut: atenció hospitalària, sòcio-sanitària,primària i de salut mental. Per tal de poderaccedir a la xarxa pública de serveis, la perso-na usuària només cal que s’identifiqui ambla seva targeta sanitària individual (TSI).El sistema sanitari català és universal i es fi-

nança per mitjà dels impostos (i no de cotit-zacions a la seguretat social). Per respondreeficaçment a les necessitats dels ciutadans,el Govern de la Generalitat de Catalunyadestina prop del 40% del pressupost anualen salut. L’any 2014, aquesta quantitat seràde 8.276 milions d’euros i la despesa sani-tària pública per persona es va concretar en1.150 euros.Pel que fa a la gestió dels recursos, el De-

partament de Salut elabora les polítiques i laplanificació,mentre que el Servei Català de laSalut (CatSalut) s’encarrega de garantir quela prestació dels serveis de cobertura públicaarribi de forma efectiva i amb el màxim nivellde qualitat a la població. En aquest sentit,el CatSalut funciona com una asseguradorapública i contracte els serveis de diferentscentres i organismes de la xarxa pública quesón els que ofereixen assistència sanitària ala ciutadania. Per exemple, el CatSalut enca-rrega a consorcis i corporacions hospitalàriesd’arreu de Catalunya, i a altres empreses pú-bliques com l’Institut Català d’Oncologia i elBanc de Sang i Teixits.

ÀMPLIA XARXA DE CENTRESEl CatSalut té una estructura descentralitza-da en regions sanitàries i sectors, que d'acordamb la LOSC incorporen també la participa-ció del món local i dels agents socials en elsConsells de Salut, tot adaptant-se a les ne-cessitats de cada territori amb una estructuramés flexible i coordinada des de la Secretariade Participació Local i Social del Departa-ment de Salut.A diferència de les asseguradores privades,

en la cobertura pública no s’exclou a ningúdel dret d’accés, és a dir, en cap cas se li potnegar a una persona l’assistència sanitària,sigui quin sigui el seu estat de salut, risc ocost que suposa. El CatSalut té l’obligació dedonar una cobertura sanitària eficient i dequalitat a tota la població.La cartera de serveis que ofereix el CatSa-

lut inclou diverses línies assistencials, agru-pades en diferents tipus de centres

sanitaris:Atenció primària: és el pri-mer punt d'accés al sistemade salut i es presta principal-ment als centres d'atencióprimària (CAP) i consultorislocals (CL) en les àrees ru-rals. Els equips professionals

que hi treballen es dediquena l'atenció i la prevenció de pro-

blemes de salut, fan el seguiment deles malalties dels seus pacients, ofereixeneducació en hàbits saludables, promoció dela salut i orientació en l'assistència social.

També atenen urgències, en alguns casos les24 hores del dia. En aquest sentit, una àread’alguns grans CAP funciona com a CUAP(Centres d’urgències d’atenció primària), queassumeixen els casos urgents de baixa i mitjacomplexitat, contribuint d’aquesta manera adescongestionar els serveis d’urgències hos-pitalàries, sovint saturades per pacients queno requereixen ser atesos d’immediat. Caldir que, qualsevol ciutadà que ho considernecessari pot anar directament a urgències.Cada usuari té assignat uns professionals

de medicina i d'infermeria de referència en elseu centre de salut més proper, però que potsol·licitar canviar en la majoria dels casos. ACatalunya funcionen 367 CAP i cada habitantfa de mitjana 6,2 visites anuals al seu metgede capçalera, segons dades de 2012.Atenció especialitzada: s'hi accedeix quan

el pacient és derivat per part del metge que

l’ha atès al centre d'atenció primària o al ser-vei d'urgències hospitalàries (al qual el ciu-tadà pot accedir directament sempre que hoconsideri necessari). L’atenció especialitzadaes presta en diferents tipus d'equipaments,segons les necessitats de la persona assisti-da i les característiques de l'atenció reque-rida: hospitalària (CatSalut compta amb 64hospitals d’internament d’aguts i de dia; i125 de cada 1.000 persones van ser hos-pitalitzades durant el 2012); sociosanitària(formada per 96 centres que garanteixenuna atenció de qualitat a les persones grans,amb Alzheimer o altres demències, a lesque pateixen altres malalties neurològiquesque poden suposar discapacitat i a malaltsterminals); salut mental (una xarxa de 169centres amb un model integral d’atenció in-terdisciplinària), i drogodependències (amb59 centres).També són competència del CatSalut el

transport sanitari i prestacions complemen-tàries com les teràpies a domicili, el préstecde cadires de rodes i fèrules, i els serveis derehabilitació, entre altres.

EL SISTEMA SANITARIS CONSTA DE:

64 Hospitals d’aguts367 Centres d'atenció primària

(CAP)96 Centres sociosanitaris169 Centres de salut mental59 Centres d'atenció

a les drogodependències3.111 Oficines de farmàcia

INVERSIÓ REALITZADA:

4 de cada 10 euros del pressupostde la Generalitat es gasten en salut

1€ 1€ 1€ 1€ 1€

1€ 1€ 1€ 1€ 1€

ESPERANÇA DE VIDA

HOMES79,5 ANYS

(Només superada perSuècia i Itàlia)

DONES85,3 ANYS

(Només superada perPortugal, França i Espanya)

PERCEPCIÓ DE L'ESTAT DE SALUT DELS CATALANS

8 de cada 10 catalans declaren tenir un bon estat de salut

Declaren partir un problema de salut crònic:

3 de cada 10 homes 4 de cada 10 dones

HÀBITS QUE CAL MILLORAR:

1 de cada 3adultsencara fuma

1 de cada 5personessónsedentàries

La meitatde lapoblacióté un excèsde pes

18,5és la mitjanade receptes per

personai any

El CatSalut garanteixl'assistència sanitàriapública, universal iequitativaaCatalunya

6,2és lamitjana de visitesrealitzades pels catalansen un any al metge

del CAP

persones sónhospitalitzades

cada any

125de cada1.000

1.150€La despesa

sanitària públicaper persona


061 CatSalut Respon:un contacte immediat amb el ciutadà

El 061 CatSalutRespon funciona24 hores i els 365dies de l'any. Elciutadà s'hi potcomunicar pertelèfon, xat ocorreu electrònic

T otes aquelles persones quetinguin un problema de sa-lut, un dubte o necessitatd’informació sobre el sistema

sanitari són ateses ràpidament al 061 CatSa-lut Respon, que funciona les 24 hores els 365dies de l’any. A través d’una trucada de baixcost al 061, fent un xat o enviant un correuelectrònic, aquest servei permet contactaramb un equip de més de 200 professionalsde la salut, entre metges, infermers i tècnics.D’aquesta manera, el ciutadà es pot aproparal sistema sanitari públic d’una manera àgil,per resoldre dubtes urgents o simplementestar informat de la cura de la pròpia salut,sense necessitat de desplaçar-se. És el ques’anomena model d’atenció no presencial.L’eina que permet aquest acompanyament

és la Història Clínica Compartida de Catalun-ya (HC3), comuna a CAP, hospitals i al 061CatSalut Respon, des d’on es consulta i ac-tualitza cada atenció que es realitza.Els professionals del 061 escolten i analit-

zen les consultes (principalment telefòniques)que reben dels usuaris i donen resposta mit-

jançant el consell pertinent, adreçant-los alcentre de salut més adequat per resoldre elseu problema, o bé enviant-los unmetge a do-micili o una ambulància, segons la gravetat dela patologia que presenta la persona afectada.Entre els serveis que el 061 CatSalut Respon

posa a disposició dels ciutadans, destaquenl’atenció a la urgència sanitària i les consultesfora dels horaris dels Centres d’Atenció Pri-

mària, el seguiment de pacients crònics i elsconsells de salut, tant generals com adreçatsals viatgers.Només en cas que elmotiu de consulta sigui

una emergència on pot estar en risc la vidade la persona afectada (ferits greus o casosd’accident cardiovascular sobtat, per exem-ple), cal trucar al Sistema d’Emergències Mè-diques (SEM) al telèfon 112.

Els ciutadans de Catalunya valoren molt positivament el sistema sanitari cata-là, especialment l’atenció hospitalària, que puntuen amb un 8,5, segons el Plad’Enquestes de satisfacció del Servei Català de la Salut. També presenten un altnivell de satisfacció l’atenció sòcio-sanitària (amb un 8,2) i l’atenció primària i desalut mental, que reben una puntuació d’un 7,9 cadascuna

USUARIS SATISFETS

Atenció hospitalària

Atenció sòcio-sanitària

Atenció primària

Atenció en salut mental

8,5

8,2

7,9

7,9

CANAL SALUT

A la pàgina web http://canalsalut.gencat.cat, els usuaris hi troben unainformació completa i ben organit-zada per tenir cura de la seva salut,des de consells de vida saludable, anotícies d’actualitat o documentaciógeneral sobre el sistema sanitaricatalà, campanyes de prevenció ocom actuar en cas d’urgències. Amés, inclou un cercador de centresmèdics i farmàcies, diversos canalstemàtics (sobre malalties i trastornsconcrets, medicaments, donacionsi transplantaments...) i una oficinavirtual de tràmits que permetdemanar una cita mèdica, canviarde metge o sol·licitar una targetasanitària.Canal Salut també fomenta la in-

teracció dels ciutadans facilitant-losl’accés a les xarxes socials i al 061i amb un apartat específic destinata participació, que, entre altresserveis, permet conèixer millor elpaper d’òrgans com el Consell Con-sultiu de Pacients de Catalunya o elprograma Pacient Expert Catalunya.D’altra banda, el portal té una

versió per a professionals de lasalut, amb informació i recursosmés específics per dur a terme laseva tasca

La via on lineper tenir curade la salut

EL DR. MELCIOR MARTÍ, DEL CAPDOCTOR GUILLEM MASRIERA IGUARDIOLA DE VILASSAR DE MAR,ATÉN A UN DELS SEUS JOVES PACIENTS

ARXIU/JORD

IBARRERAS


E ls catalans i les catalanes fanuna valoració positiva del seuestat de salut: vuit de cadadeu el descriuen com a bo,

molt bo o excel·lent. L’augment de l’esperan-ça de vida registrat en les darreres dècadescorrobora aquesta percepció que queda re-collida en l’Informe de Salut de Catalunya,elaborat per l’Observatori del Sistema de Sa-lut de Catalunya. L’altra cara de la moneda,tanmateix, és l’increment del protagonismede les malalties cròniques –més habituals enels pacients d’edats més avançades–, unidesa altres problemes de salut associats als noushàbits de vida, com el sobrepès o l’obesitat.L’esperança de vida a Catalunya és similar a

la mitjana espanyola i superior a l’europea:85,3 anys per a les dones i 79,5 anys per alshomes. Les xifres consoliden un augment mo-derat i progressiu, així com les diferències en-tre ambdós sexes. Si el que s’analitza és l’espe-rança de vida en bona salut, però, els papers

els relacionats amb l’aparell locomotor –comel mal d’esquena, l’artrosi, l’artritis o el reu-matisme–, els circulatoris –hipertensió, co-lesterol, varius...– i la depressió o l’ansietat.El 80% de la mortalitat, de fet, és ocasionadaper aquest tipus de malalties, i se sap quel’atenció a la cronicitat consumeix més de lameitat dels recursos del sistema sanitari.Un altre dels principals problemes de salut

dels catalans és l’excés de pes: la meitat de lapoblació d’entre 18 i 74 anys n’és víctima, unadada preocupant perquè tant l’obesitat comel sobrepès tenen múltiples repercussions enl’estat de salut de les persones. Tot i afectarmés als homes que a les dones, la prevalençaaugmenta en tots dos sexes a mesura que elsgrups d’edat avancen, encara que les xifres re-ferents a la població més menuda són potserles més alarmants: el 34,4% dels infants d’en-tre 6 i 12 anys pateix excés de pes, amb lesconseqüències negatives que això comportaen l’adolescència i l’edat adulta.

VISITES HABITUALS ALMETGENou de cada deu ciutadans van visitar a un professional dela salut en el darrer any i en el 70% dels casos es tractavade serveis públics. La majoria de consultes –el 78%– van serde medicina general o de pediatria. El 17,3% de la pobla-ció, a més, va ser atesa per un professional d’infermeria

SERVEI D’URGÈNCIESTres de cada deu adults i quatre de cada deu infants vaconsultar un servei d’urgències. El 52,1% ho va fer en unhospital públic, el 33,3% en un centre d’atenció primàriao continuada i el 10,9% en un hospital privat. El 5,9%dels catalans va ser hospitalitzat com a mínim una nit

MEDICAMENTSEl 60,9% de la població de 15 anys i més va prendremedicaments durant els dos dies anteriors a l’estudi. Elsmés freqüents van ser les pastilles per alleujar el dolor i elsantiinflamatoris (28,2%) i els fàrmacs per a la hipertensió(18,4%), l’estómac (13,4%) i el colesterol (12,6%)

ÚS ELEVAT DELS SERVEIS SANITARIS

VIDA QUOTIDIANA

Gairebé un de cada 10 catalans enedat adulta –el 9,3%– es troba en si-tuació de dependència, un problemaque afecta sobretot als grups d’edatmés avançada: la meitat dels majorsde 74 anys depenen de l’ajut delsaltres per realitzar les activitats de lavida quotidiana, i fins a una quartapart requereix suport per dur a termefeines rutinàries de la llar, com fer elllit, rentar els plats, netejar o fer lacompra. El 14,8% de la població de15 anys i més, d’altra banda, pateixuna limitació greu o discapacitat quel’afecta de forma permanent

Dependènciai discapacitat

L’augment del’esperança devida a Catalunya,que supera lamitjana europea,ha incrementatla incidènciade les malaltiescròniquesTEXT: ANDREU MAS

Viure més anysamb millor salut

s’intercanvien i són ells els qui la mantenenfins a una edat més avançada: els 68,3 anys–pels 65,6 anys en el cas de les dones–. Els ho-mes, per tant, viuen menys, però solen fer-hoen millors condicions, mentre que les donesviuen durant més temps ambmala salut.

L’augment de l’esperança de vida ha fet queels problemes de salut crònics guanyin pro-tagonisme, fins al punt d’esdevenir un delsprincipals reptes de futur de l’atenció primà-ria. El 70% de la població catalana pateix, se-gons l’estudi, alguna malaltia o problema desalut permanent, entre els quals destaquen

LA DEPENDÈNCIA AFECTA AL 9% DELS CATALANS

L’obesitat i el sobrepèsafecten a la meitat dela població catalanad’entre 18 i 74 anys

ARXIU/JORD

IBARRERAS


L’Agència de Salut Pública de Catalunya vetlla perquè els ciutadans tinguinun entorn i una vida saludables. Quatre recomanacions per aconseguir-ho

TEXT: JÚLIA MARTÍNEZ

Femuna vidamés saludable

ALCOHOLISME

Prendre begudes alcohòliques pot ser agra-dable si es fa amb moderació, però fer-hoen excés pot ocasionar greus problemes desalut. Avui, l’alcohol és el tercer factor de riscper a la salut als països desenvolupats, se-gons l’OMS, i l’alcoholisme és la malaltia quemés inicis de tractament ocasiona (46% delscasos atesos) a la Xarxa d’Atenció a les Drogo-dependències de Catalunya.El consum d’alcohol de forma regular o in-

tensiva pot empitjorar la qualitat de vida jaque perjudica el fetge i el pàncrees, causagastritis i úlceres d’estómac, desnutrició i tras-torns al sistema nerviós. A més, pot augmen-

tar el risc de tenir lesions com a conseqüènciad’accidents i caigudes, agreujar problemes fí-sics, psíquics i socials, i perjudicar les relacionsfamiliars i laborals. A tots aquests problemes,cal sumar el cost econòmic que comporta: aEuropa, el consum d'alcohol s'estima en 600euros per persona i any.Lamillor manera per prevenir els problemes

relacionats amb l’alcohol és beure menys, osigui, disminuir la freqüència i la quantitatconsumida tot evitant les begudes de mésgraduació, i demanar ajuda al metge de fa-mília, que derivarà el pacient a la xarxa decentres especialitzats.

Beure amb moderació

TABAQUISME

Espais lliures de fumEl tabac és una droga legal, però tambéés una substància addictiva que té efectesestimulants sobre el sistema nerviós cen-tral de la persona fumadora i comportamolts riscos per a la salut. Segons dadesde l’Informe de Salut de Catalunya, el28,5% de la població major de 15 anys ésfumadora. Si bé hi ha més homes fuma-dors que dones, els percentatges són moltsimilars entre els joves de 15 a 24 anys.Deixar de fumar és probablement el més

important que una persona fumadora potfer per millorar la seva salut, independen-tment de l’edat o dels anys que fa quefuma.Alhora, cal evitar l’exposició dels infants

al fum del tabac fent que ningú fumi encap habitació de la llar i, si es fuma en unbalcó o terrassa, tancar la porta d’accés

a l’habitatge. Tampoc s’ha de fumar dinsdels vehicles, encara que els petits no hi si-guin, ni davant de nadons, i ventilar aque-lles estances on prèviament s’hi ha fumat.Algunes recomanacions per deixar de fumar:• Mentalitzar-se• Fixar un dia per deixar-ho• Deixar-ho totalment i de cop• Beure aigua i sucs de fruita rics en vita-mina C

• Moderar el consum d’alcohol, cafè i te• Menjar aliments rics en vitamina B (pa,arròs integral)

• Fer exercici físic de manera regular• Gaudir de les aficions• Aprendre a relaxar-se• Si cal, prendre algun fàrmac que ajudi asuperar al dependència al tabac (abans,però, consultar els professionals sanitaris).

VACUNACIÓ

Prevenir la gripA Catalunya, el 57,7% de la població demés de 60 anys es vacuna contra la gripde forma regular quan comença la tardor(el 53,8% dels homes i el 60,9% de lesdones), percentatge que arribar al 64,5%entre la població major de 65 anys.Es recomana la vacuna de la grip a aque-

lles persones majors de 60 anys i a les quees troben internades en residències gerià-triques, centres de malalties cròniques,mentals, etc.. També cal que es vacuninels adults i infants amb malalties pulmo-nars o cardiovasculars cròniques, incloent-hi l’asma, o que han estat sotmesos avigilància mèdica o hospitalització durantl’any anterior degut a malalties cròniques;

les persones amb obesitat mòrbida, i lesdones embarassades.La vacuna també està indicada per als

professionals de la salut i treballadorsd’institucions com residències geriàtriqueso centres de malalts crònics, ja que totsells estan en contacte amb pacients en si-tuació de risc.A més de la vacuna, hi ha un seguit de

mesures higièniques que ajuden a pre-venir la grip. Entre aquestes destaquen:tapar-se la boca en tossir o esternudar;rentar-se les mans amb freqüència ambaigua i sabó; ventilar els espais tancatsobrint les finestres i evitar el contacteamb les persones engripades.

LA PIRÀMIDE INDICA LESPROPORCIONS DELS DIFERENTS

ALIMENTS QUE CAL MENJAR A DIARI

FREDERICCAMALLONGA

ALIMENTACIÓ

Menjar sa, variat i equilibratAlimentar-se de manera variada i equilibra-da, amb l’aportació de l’energia i tots elsnutrients adequats a les necessitats de cadapersona –segons l’edat, el sexe, la talla il’activitat física que fa– és la base per a unbon estat de salut. Per aconseguir-ho, cadadia cal prendre de quatre a sis racions de fa-rinacis (pa, pasta, arròs, patata, llegums... ipreferentment integrals); cinc racions de frui-ta i verdura; dues o tres de làctics (llet, for-matge, iogurts), juntament amb fruits secs ioli d’oliva. A més, al llarg de la setmana calcombinar els diferents àpats per tal de men-jar entre tres i quatre vegades carn magra,

peix i ous. I ocasionalment –pel seu contin-gut en sucre, sal i greixos saturats– consu-mir embotits i carns grasses, patates xips isnacks, així com llaminadures, brioxeria, ga-letes, mantega, etc.Per beure la millor opció és l’aigua, i els

sucs i les begudes ensucrades s’han de con-sumir puntualment.Es important combinar una alimentació

saludable amb un estil de vida actiu, queinclogui activitats diàries com desplaçar-secaminant o en bicicleta, pujar escales, jugara pilota, ballar, practicar un esport..., i millorsi es fa en companyia i a l’aire lliure.


M illorar el serveial ciutadà ambl’ajuda de les novestecnologies i asse-

gurar la sostenibilitat del sistema català desalut per fer front a l’augment de la deman-da derivada del progressiu envelliment de lapoblació. Aquests són, a grans trets, els fona-ments del Pla de Salut de Catalunya 2011-2015, posat en marxa pel Govern català coma eina global de planificació i execució de lespolítiques de salut de la Generalitat.Amb un dels sistemes de salut més

avançats i eficients com a punt de partida, elpla situa més que mai el ciutadà en el centre,tant com a beneficiari últim del servei coma agent actiu del mateix. El pacient passa adesenvolupar un rol més important, essentmés responsable envers la seva salut i estantmés implicat en la bona utilització de la sa-nitat, fomentant que –amb la formació i leseines necessàries–, sigui una palanca per a latransformació del sistema. Tot seguit podemveure com es concreten aquests principis enl’experiència i el servei al ciutadà.

MILLORA DE LA RESOLUCIÓLa dermatologia és una disciplina mèdica onl’ús de les tecnologies de les telecomunica-cions i els dispositius multimèdia tenen unpaper cada vegada més actiu. També és unservei mèdic amb llargues llistes d'espera endeterminades regions sanitàries.A finals de 2011, l’Equip d’Atenció Primària

Manresa-2 va posar enmarxa una prova pilotde teledermatologia, que poc després es vaes estendre al conjunt del sector sanitari delBages, el Berguedà i el Solsonès. El sistemaés senzill: en el moment de derivar una con-sulta a l’especialista, el metge de capçalerarealitza una fotografia de les lesions dubto-ses que presenta el pacient i les envia junta-ment amb la història clínica informatitzada.En cas necessari, el dermatòleg que rep lesimatges recomana una visita presencial al’especialista o cirurgià, que es tramita desdel Centre d’Atenció Primària, i en cas con-trari especifica el tractament i seguiment arealitzar al CAP.Durant els nou primers mesos de 2012,

el 28% de les cinc mil visites del servei dedermatologia al Bages es van realitzar mit-jançant aquest sistema. El resultat: una re-ducció de les llistes d’espera de set mesos –almaig de 2011– a només deu dies.Aquest és un exemple de les iniciatives

impulsades arran del Pla de Salut ambl'objectiu de millorar la resolució de neces-sitats mèdiques oferint un millor servei alpacient i, alhora, augmentar l'eficiència delsistema. Aquesta mena d'actuacions permet

Noves eines pera una sanitat méseficaç i eficient

Les novestecnologies, unamajor implicaciódel pacient ila coordinacióde la políticasociosanitàriasón tres eixos delPla de Salut deCatalunya

TEXT: CHRISTIAN DE ANGELIS

reduir la despesa en l'anomenat terciarisme,que agrupa un conjunt de serveis altamentespecialitzats que es presten amb un altcomponent tecnològic i professionals moltexperts. Per la seva naturalesa i complexi-tat, el terciarisme té habitualment un costelevat i, alhora, agrupa procediments quees desenvolupen amb una baixa freqüència.Per aquests motius, el Pla de Salut aborda lanecessitat de concentrar certs procediments–els denominats terciaris, com per exemplel'angioplàstia coronària i cirurgia cardíaca pe-

driàtica– en centres o unitats de referència, iimpulsa alhora una planificació del terciaris-me que té en compte l'ordenació territorial,la planificació del catàleg de procediments iel monitoratge, i la prospecció de l’activitat.

TRACTAMENT DE LA CRONICITATLes malalties cròniques son el principal destídels recursos del sistema sanitari català i vanen augment juntament amb el progressiuenvelliment de la població. Aquestes malal-ties seran la primera causa de discapacitat aEuropa i actualment ja suposen el 75% de ladespesa sanitària.Aquest repte en la gestió sanitària s’aborda

en el Pla de la Salut a partir d’un enfocamentpoblacional en el qual les mesures són incre-mentals en funció de la situació i complexi-tat del tractament. En la base de la piràmide,formada per quatre estrats, hi ha la promo-ció i la prevenció dirigida a la població engeneral, mentre que en el segon nivell, for-mat per les persones afectades per malaltiescròniques de baixa complexitat o en situacióde risc, es promou l’autogestió i la convivèn-cia amb la malaltia. S'ha de tenir en compte,en aquest sentit, que vuit de cada deu pa-cients amb malalties cròniques són capaçosde cuidar-se la seva dolència sempre que

COORDINACIÓ PER MILLORAR EL SERVEI

L'atenció a domicili, mitjançant un plad’actuació i un treball conjunt sociali sanitari, de dos pacients de més de80 anys amb malalties cròniques ilimitacions per fer les activitats de lavida diària és una situació cada vegadamés habitual a casa nostra. Alhora, ésun exemple del nou enfocament del'atenció sociosanitària a Catalunya ambel que es busca donar un millor serveii aconseguir una major satisfacció perpart dels ciutadans.El treball integral i coordinat en el

sistema sanitari també és materialitzaen eines elementals com la història clí-

nica compartida. Gràcies a aquesta, elmetge de família del Centre d’AtencióPrimària, el personal d'urgències d'unhospital o un metge que visita a do-micili accedeixen de manera completaa les dades de cada ciutadà i a tota lainformació necessària per donar-li lamillor atenció.Un altre cas de coordinació es dóna

en les rutes assistencials posades enmarxa per a l'atenció de malalties crò-niques, entre altres. Aquestes perme-ten establir els protocols, les funcions ila capacitat de resolució de cada puntassistencial.

Unir treball social i sanitari

Sistemes com lateledermatologia hanpermès una reduccióde les llistes d'espera


s'engegui una estratègia eficient de fomentde l’autocura. A mesura que la complexitatde la malaltia crònica creix, canvien les ne-cessitats. Per un 15% dels pacients, situats enel tercer nivell de la piràmide de la cronicitat,cal establir rutes assistencials i trajectòriesclíniques transversals entre proveïdors de di-ferents àmbits assistencials. El grup de mésamunt de la piràmide, amb entre el 3% i el5% dels malalts, està format per pacients crò-nics d’alta complexitat clínica, amb diferentspatologies i demanda de serveis d’urgència

(d’elevat cost), que requereix un modeld’assistència adaptat al malalt.El Pla de Salut impulsa un nou abordatge

per als pacients crònics a partir d’un pro-grama específic de prevenció i atenció de lacronicitat que té com a objectiu millorar laqualitat de vida dels pacients situats en di-ferents segments de la piràmide. La fórmulabàsica del Programa de Prevenció i Atencióde Malalties Cròniques parteix i s'articula apartir de la integració, per primera vegada,dels serveis sanitaris i socials.El Programa, en fase progressiva de des-

plegament a tot Catalunya, potencia la vidaactiva i l’autonomia de la persona malalta ifomenta que aquesta i el seu entorn familiaridentifiquin símptomes, s'avancin a les crisi iplanifiquin les cures. A més de posar a l'abast

LA HISTÒRIA CLÍNICACOMPARTIDA FACILITA LA

INFORMACIÓ ENTRE FACULTATIUS,EVITA MALDECAPS AL CIUTADÀI DESPESES INNECESSÀRIES AL

SISTEMA SANITARI

DUES INFERMERES ATENENA UN PACIENT EN UNAUNITAT DE VIGILÀNCIAINTENSIVA (UVI)

del pacient els recursos que ofereixen els ser-veis sanitaris i socials, promou que aquest co-negui com evolucionarà la malaltia, què potesperar i com pot fer-hi front.El programa també impulsa la visió preven-

tiva i incorpora l’entorn familiar i social de lapersonamalalta en l’abordatge de la dolència.

LA IMPORTÀNCIA DEL CIUTADÀUn dels pilars del Pla de Salut del Governés la implicació plena del ciutadà per te-nir cura de la seva salut. I una de les einesper aconseguir-ho és el Programa PacientExpert, que potencia l’autocura, la cores-ponsabilitat i l’autonomia de les personesque tenen una malaltia crònica, així comcanvis d’hàbits que millorin la qualitat devida dels pacients. Això s'aconsegueix apartir dels coneixements i les experiènciesd'altres persones que pateixen el mateixproblema de salut, i que els comparteixenen nou trobades que tenen lloc durant dosmesos i mig. Un dels aspectes diferenciadorsdel programa és que el pacient expert con-dueix les sessions, i el professional sanitari(metge, infermera o treballador social) pas-sa a desenvolupar un paper d’observador,que pot actuar com a reconductor de lasessió només en cas que sigui necessari.La implicació dels ciutadans també

s'articula en la nova política de sanitat mit-jançant el Consell Consultiu de Pacients deCatalunya, un òrgan assessor representa-tiu de les associacions de pacients davantl’Administració catalana. La carpeta perso-nal de salut, un espai digital de consultapels ciutadans, és una altra de les eines perfomentar la implicació dels ciutadans en elsistema de salut.

El Programa PacientExpert permet queels malalts crònicsaprenguin d'altres

Les noves tecnologies aplicades al'atenció i el seguiment assistencialson eines de primera utilitat tantper a la millora de l'eficiència delsistema sanitari com per garantirl'autoregulació dels pacients. Unpacient de prop de 50 anys, profes-sional en actiu i molt enfeinat, cons-titueix un bon paradigma d'aquestarealitat: tot i la manca de temps i labaixa preocupació del ciutadà peranar al metge, rep anualment delseu CAP un avís al mòbil recordant-lique li toca fer-se el control anual.El missatge li recomana trucar perconcertar hora per l’extracció dela mostra de sang per fer-se unaanalítica i li dóna les instruccions iles dades per fer-ho correctament.Després de fer l'extracció de sang i elcontrol de la tensió arterial i el pes, isense necessitat de visitar al metge,rep un correu amb els resultats deles anàlisis i, només en cas necessari,amb la recomanació de visitar el seumetge de família.Els nous canals de comunicació tam-bé permeten als pacients contactaramb els professionals del seu centresanitari a fi de rebre informació iassessorament i, sovint, permetenorientar el ciutadà al CAP, hospitalario especialista que requereix, amb lacorresponent millora de l'atenció re-buda i evitant despeses innecesàriesal sistema

NOUS SERVEIS

Més canals decomunicació

salut

Documents