Revista de la universitat pública de Tarragona / Març 2006 nº6

Oberts al món

UN INFORME EUROPEU RECONEIX LA INNOVACIÓ A LA URV I L’IMPACTE AL TERRITORI

Estudiants internacionalsa les aules

CÀTEDRES UNIVERSITAT-EMPRESA AMB DOW I ENRESA

SUMARI

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / SUMARI 3

PÀGINA 5 LA NOTÍCIA

LA INNOVACIÓ I L’IMPACTE DE LA URV SÓN POSITIUS

L’Associació Europea d’Universitats (EUA) ha fet una avaluació institucional global favorable de la URV. Se-gons l’informe, la URV està en una situació excel·lent per desenvolupar les línies estratègiques definides.

PÀGINA 13 LA RECERCA

ESTUDI ANTROPOLÒGIC SOBRE EL BARÇA

El llibre Futbol, metàfora d’una guerra freda. Estudi an-tropològic del Barça és el primer estudi antropològic seriós fet per entendre què és el Barça i recull la tesi doc-toral que Jordi Salvador va defensar al Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la URV.

PÀGINA 6 LA FORMACIÓ

EL CAMPUS EXTENS ARRIBA A LES COMARQUES DE L’EBRE

La Universitat Rovira i Virgili tindrà centres del Campus Ex-tens a les poblacions d’Amposta, la Sénia, la Fatarella, Móra d’Ebre i Salou. Aquests centres, denominats antenes del co-neixement, apropen la universitat al territori.

PÀGINA 8 LA FORMACIÓ

LA URV IMPARTIRÀ 21 MÀSTERS OFICIALS EL CURS 2006-07

La URV oferirà 21 màsters oficials adaptats al model europeu de Bolonya i participa en cinc màsters més coordinats per al-tres universitats. Aquests màsters tenen un doble objectiu, d’especialització professionalitzadora i d’inici en la recerca.

PÀGINES 14 I 15 UNIVERSITAT-EMPRESA

CÀTEDRES AMB DOW I ENRESA

La URV amplia la seva relació amb les empreses i ha constituït amb DOW una càtedra de sostenibilitat i amb En-resa, una sobre el risc industrial. Tre-ballaran en els àmbits de la formació, la recerca, la transferència i la divul-gació.

PÀGINA 10 LA FORMACIÓ

DISSET ESTUDIANTS XINESOS A LES AULES

Els disset estudiants de la universitat xinesa de Dalian han co-mençat enguany un curs de llengua i cultura hispànica i són resultat d’un esforç d’internacionalització a través de progra-mes de mobilitat com l’Erasmus.

PÀGINA 17 LA URV A FONS

XIII JORNADES DE GERÈNCIA UNIVERSITÀRIATres-cents representants dels equips que gestionen l’economia de les universitats de tot l’Estat es van reunir a Tarragona el 27 i 28 d’octubre en les XIII Jornades de Gerència Universitària, organitzades per la URV amb el suport de la Con-ferència de Rectors d’Universitats Espanyoles.

PÀGINES 34 I 35 EL PERSONATGE

OBRIR MÉS LA UNIVERSITAT A LA SOCIETAT

Cristóbal Richart, catedràtic de Medici-na de la URV i professor distingit des del 2003, considera que la formació mèdica s’ha d’adequar a les necessitats reals de la societat i dels estudiants, i que cal mi-llorar la relació Universitat-empresa.

4 5

ment de proximitat a través del que anomenem antenes del coneixement, espais de la Universitat a les ciutats importants del territori que no tenen centres o instal·lacions universitàries. Hem co-mençat amb Salou, Móra d’Ebre, Amposta, la Sé-nia i la Fatarella, i continuarem buscant la nostra presència a les ciutats que són cap de comarca o les que estratègicament ens interessi. Les antenes facilitaran l’accés a la informació, el contacte amb la Universitat i la formació al llarg de la vida.És clar que una universitat repartida pel territo-ri té dificultats per configurar una identitat comu-na i condicionats importants des de la perspectiva de les infraestructures, però genera el gran avan-tatge de la proximitat, de la facilitat del contac-te entre universitaris i la resta de ciutadans. És un model que ens està donant molt bons resultats des la perspectiva d’aconseguir una bona interre-lació entre la Universitat i la societat.Encara no és un model acabat, especialment per-què falten actuacions importants que per dife-rents raons encara no s’han pogut dur a terme, com la construcció de les noves facultats de Lle-tres, i Educació i Psicologia, que esperem que es puguin materialitzar en un termini raonable. És, en definitiva, un model consolidat que ens dóna una personalitat singular i ens ajuda a acomplir millor la nostra missió.

Lluís Arola i Ferrer, rector de la URV

Universitat i territori

ROVIRA I VIRGILIRevista de la universitat pública de Tarragona

Número 6

Març 2006

ROVIRA VIRGILI ÉS UNA PUBLICACIÓ DE DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA. SI LA VOLEU REBRE, ENVIEU LES VOSTRES DADES PER CORREU ELECTRÒNIC A: REVISTA@URV.NET, PER FAX AL 977 55 82 58 O BÉ ENS TRUQUEU AL TELÈFON 977 55 80 06

EDITAVicerectorat d’Innovació, Transferència i Societat

DIRECCIÓJosep M. Ariascapgc@urv.net

REDACCIÓBerta Ramos, Ignasi Soler, Cinta S.BellmuntGabinet de Comunicació i Relacions Externesrevista@urv.netC/ de l’Escorxador, s/n. 43003 TarragonaTel 977 558006 –Fax 977 558258

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTICServei Lingüístic de la URV

FOTOGRAFIARamon Torrents

MAQUETACIÓMedigrup Digital S.A.

PUBLICITAT I DISTRIBUCIÓ Jordi Garciasecgc@urv.netTel 977 558006

IMPRESSIÓNuer TradeDipòsit legal: B - 48078 - 2004

Hi ha molts aspectes que determinen la perso-nalitat d’una universitat. Un de significatiu és la implantació física. Des del període fundacional, la URV va optar pel model d’universitat urbana, una decisió que ens ha permès construir l’actual universitat distribuïda pel territori en el qual té competència com a universitat pública de re-ferència: les comarques tarragonines i les Terres de l’Ebre.Dels centres inicials que hi ha a Tarragona i Reus hem passat a un model de campus urbans que està en fase avançada de consolidació. A Ta-rragona concentrarem l’activitat universitària al campus Centre i al campus Sescelades; a Reus, al campus Bellissens; a Tortosa, al campus de les Terres de l’Ebre, i a Vila-seca, al campus especia-litzat en Turisme. Algunes activitats es mante-nen fora dels campus, com el Rectorat, a la Part Alta de Tarragona; el Centre de Formació Per-manent, en un edifici emblemàtic de Reus, i les instal·lacions de Constantí i Falset, específiques de la Facultat d’Enologia. Malgrat això, la con-centració en campus ens ha permès superar les dificultats de la universitat distribuïda i, en canvi, amb la presència física en ciutats importants del nostre territori, hem pogut exercir millor la nostra activitat per les facilitats que la proximitat de les instal·lacions universitàries dóna als ciutadans.Estem avançant més en aquesta direcció, ara amb la creació del Campus Extens, un instru-

OPINIÓ

OPINIÓ / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

4 5

AVALUACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ EUROPEA D’UNIVERSITATS

’Associació Europea d’Universitats (EUA) ha fet una avaluació institucional global de la URV. L’informe final constata que la URV està en una situació excel·lent

per desenvolupar les línies estratègiques defi-nides. Conclou que la dinàmica d’innovació i d’impacte territorial estan ben desenvolupats, que la internacionalització no està prou avança-da, que hi ha marge per millorar la intensitat investigadora i que, en algunes àrees, encara s’observa distanciament entre els plans estratè-gics i l’acció concreta. També considera que la Universitat hauria de plantejar-se com a objec-tiu estratègic crear una identitat comuna entre els seus membres. L’objectiu d’aquest programa d’avaluació insti-tucional és enfortir la cultura de qualitat entre els membres de l’EUA, a la qual pertany la URV; disseminar les bones pràctiques en gestió es-tratègica, donar suport a l’aprenentatge mutu i acompanyar les universitats en la gestió del canvi.D’acord amb el mètode de l’EUA, el Comi-tè d’Avaluació Externa estava format per pro-fessionals universitaris: Jarmo Visakorpi, antic rector de la Universitat de Tampere (Finlàn-dia) i antic president del Consell Finlandès d’Avaluació de l’Educació Superior; Maria He-lena Nazaré, rectora de la Universitat d’Aveiro (Portugal); Edward Jezierski, vicerector de Docència de la Universitat Tècnica de Lodz

(Polònia), i Nina Arnhold, coordinadora de pro-grames de l’EUA. El Comitè va fer dues visites a la URV i ha avaluat la gestió estratègica, la política, l’organització i seguiment d’activitats, i la ges-tió de la qualitat. L’informe final s’ha basat en la diagnosi del Comitè d’Avaluació Institucional, format per dotze membres de la URV, i del Co-mitè propi de l’EUA.L’avaluació institucional es pot consultar a www.urv.net.

EXAMEN DE QUALITAT PER AL SISTEMA CATALÀL’Associació Europea d’Universitats, amb seu a Bèlgica, ha completat deu edicions del progra-ma d’avaluació institucional i ha realitzat fins ara 110 avaluacions a universitats de 35 paï-sos d’Europa, Amèrica del Sud i Àfrica. La Uni-versitat considera l’avaluació externa de l’EUA una aportació molt útil per millorar la quali-tat global de la institució. Ara s’haurà de posar en relació amb el Pla Estratègic de la Univer-sitat, redactat el 1998. A Catalunya han estat avaluades cinc universitats de forma voluntària en aquesta edició del programa de l’EUA. A més de la URV, són la UPC, la UOC, la UdL i la UAB. Ha estat una iniciativa del Departament d’Universitats de la Generalitat, que s’ha fet cà-rrec de les despeses del procés.

LA FORMACIÓ

La Innovació i l’impacte de la URV són positius

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA FORMACIÓ

L

6 7 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / EL PERSONATGE

El Campus Extens arriba a les comarques de l’Ebre

XXX

LA FORMACIÓ / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

La Universitat Rovira i Virgili tin-drà centres del Campus Extens a les poblacions d’Amposta, la Sé-nia, la Fatarella, Móra d’Ebre i Salou. Per posar en marxa aques-ta iniciativa el rector, Lluís Arola, va signar el 13 de gener els con-venis amb els alcaldes Joan Maria Roig, d’Amposta; Víctor Pla, de la Sénia, i Josep Suñé, de la Fatare-lla, i al juliol de 2005 ja ho havia

fet amb Esteve Ferran, de Salou, i Josep Soler, de Móra d’Ebre. Aquests centres, denominats an-tenes del coneixement, són un instrument per apropar el co-neixement al territori amb l’objectiu de contribuir al progrés de les comarques del sud de Ca-talunya. Es tracta d’acostar els

serveis universitaris a les perso-nes, captar les necessitats del te-rritori i donar-hi respostes. Aquestes cinc antenes del co-neixement començaran a funcio-nar progressivament i en forma de prova pilot durant el present quadrimestre, i estaran a ple ren-diment a partir del curs vinent.

Cada antena del coneixement tindrà un responsable, un pro-fessional integrat en el seu terri-tori i coneixedor del teixit social i econòmic. Estarà equipada amb un espai d’atenció al pú-blic amb personal tècnic, i dispo-sarà d’una zona de treball amb ordinadors connectats a Inter-net i a la intranet de la URV, a més d’una aula i auditori per po-der organitzar conferències, xe-rrades, cursos, etc., espais que poden ser compartits amb altres usos. Obrirà mitja jornada de tar-des amb possibilitat d’extensió als matins de dissabte. Els ajun-taments hi aporten els locals i el personal tècnic i la Universitat, el responsable i les despeses de funcionament.

Es tracta d’acostar els serveis universitaris a les persones

Un espai de col·laboració dels ajuntaments amb la URV

6 7 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / EL PERSONATGE

8 9 LA FORMACIÓ / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

El filòsof Josep M. Terricabras inaugura el cursUNA LLIÇÓ DEL FILÒSOF JOSEP M. TERRICABRAS, TITULADA “ÉS ÚTIL LA UNIVERSITAT?”, VA OBRIR OFICIALMENT EL NOU PERÍODE ACADÈMIC AL PARANIMF DE LA URV. HI VAN SER PRESENTS EL CONSELLER D’UNIVERSITATS, CARLES SOLÀ, I EL RECTOR, LLUÍS AROLA, QUE VA CENTRAR EL SEU DISCURS EN EL POSICIONAMENT DE LA URV EN L’ESPAI EUROPEU D’EDUCACIÓ SUPERIOR. TAMBÉ EREN A LA TAULA PRESIDENCIAL L’ALCALDE DE TARRAGONA, JOAN MIQUEL NADAL, I ÀNGEL CUNILLERA, PRESIDENT DEL CONSELL SOCIAL.

Josep M. Terricabras, catedràtic de Filosofia, director de la càtedra Ferrater Mora de Pen-sament Contemporani de la Universitat de Girona i membre de l’Institut d’Estudis Cata-lans, va proposar un exercici de reflexió partint d’aquesta pregunta trampa, és útil la Universi-tat?, sobre els conceptes d’utilitat, de sentit i de servei, aplicats a la Universitat, que sovint es confonen i són diferents.En el discurs d’inauguració del curs acadèmic, el rector, Lluís Arola, va desenvolupar les prioritats del nou període: l’adaptació a l’espai europeu d’educació superior —argument principal del curs—, les infraestructures encara per construir, la política científica i els futurs parcs tecnològics. També es va referir al tram final del seu segon i últim mandat, fins al mes de maig del 2006.

L’acte d’inauguració del campus el va presi-dir el rector de la URV, Lluís Arola, acompanyat pel conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Carles Solà; l’alcalde de Tor-tosa, Joan Sabaté; el president del Consell So-cial de la URV, Àngel Cunillera, i el director del campus de les Terres de l’Ebre de la URV, Azael Fabregat. En acabar l’acte acadèmic, va actuar el grup de música tradicional Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries. Federico Mayor Zaragoza (Barcelona, 1934), és

doctor en Farmàcia per la Universitat Complu-tense de Madrid, va ser catedràtic de Bioquími-ca de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Granada i també el rector. Ha estat direc-tor general de la UNESCO i ara presideix la Fun-dació Cultura de Pau a l’Estat. Al desembre del 2002, la presidència danesa de la Unió Europea li va encomanar la presidència de l’European Research Council Expert Group (ERCEG), fo-cus de debat per a l’economia basada en el co-neixement que ha de liderar Europa l’any 2010.

En l’acte també es van lliurar els reconeixements al personal acadèmic que ha complert 25 anys de dedicació a la Universitat, a les persones que es jubilen i els premis extraordinaris de final d’estudis i de doctorat als millors alumnes.

Federico Mayor Zaragoza obre el curs a les Terres de l’EbreEL PROFESSOR MAYOR ZARAGOZA, UNIT ESTRETAMENT A TORTOSA PER LLI-GAMS FAMILIARS, VA PRONUNCIAR LA PRIMERA LLIÇÓ INAUGURAL DE CURS DEL CAMPUS DE LES TERRES DE L’EBRE AMB LA CONFERÈNCIA “ELS OBJECTIUS DEL MIL·LENNI” A L’AUDITORI FELIP PEDRELL DE LA CIUTAT.

8 9

La Generalitat ha aprovat íntegra-ment la proposta de programes ofi-cials de postgrau de la URV per al curs 2006-07. Aquests programes inclouen 21 màsters oficials adaptats al model europeu de Bolonya coor-dinats per la Universitat, que també participa en cinc màsters més coor-dinats per altres universitats. En to-tal, la Generalitat ha aprovat 156

CONTACTE ENTRE LA RECERCA I EL SECTOR EMPRESARIAL QUÍMIC

La URV impartirà 21 màsters oficials pel curs 2006-07

LA RECERCA

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA RECERCA

màsters oficials de les universitats ca-talanes i la URV hi participa en 26, dels quals 15 són interuniversitaris. Un cop aquesta proposta sigui vali-dada pel Ministeri d’Educació i Cièn-cia i publicada al BOE, la URV haurà entrat de ple en el nou sistema de postgrau harmonitzat amb Europa, del qual aquest curs imparteix 13 màsters propis com a prova pilot.

En el nou sistema acadèmic, els màsters de postgrau tenen un doble objectiu, d’especialització professio-nalitzadora i d’inici en la recerca. En aquest últim sentit substitueixen els cursos de doctorat de l’actual siste-ma. La formació de postgrau és un objectiu estratègic per a la URV; així doncs, en el futur ampliarà aques-ta oferta .

En aquest moment de transició en-tre els dos sistemes acadèmics, l’actual i l’europeu, la Universitat ha aprovat 27 programes de docto-rat per al bienni 2006-08. D’aquests n’hi ha una dotzena que ja s’han or-ganitzat com a programes de màs-ter oficial. En la mesura que aquests màsters s’activin com a tals ja no s’impartiran com a doctorats. Entre els 27 programes de doctorat n’hi han cinc de nous, en Comunicació, en Didàctica de l’Educació Física i Esport, en Comunicació, Art i Edu-cació, en Patologia Vascular i Me-tabolisme i en Psiquiatria Genètica i Ambiental. La meitat d’aquests doc-torats estan coordinats per la URV

Els programes de doctorat i el 65% són interuniversitaris. Set-ze dels doctorats de la URV tenen la menció de qualitat de l’Agència es-tatal de qualitat i acreditació univer-sitària (ANECA).

10 11 LA FORMACIÓ / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

Els alumnes xinesos, que s’allotgen en cases particulars, han fet els dos primers anys d’estudis allà i cursen a la facultat de lletres el tercer any de la llicenciatura en estudis hispànics. A la urv fan un curs de llengua i cultura hispànica, que ha estat específicament dissenyat per a ells i inclou la llengua i la literatura castellanes, la història, la història de l’art, la geografia, la política i la societat dels països on es parla l’espanyol. Quan tornin a la xina completaran la llicenciatura amb el quart curs.La URV ha signat convenis de col·laboració amb les universitats xineses de Dalian, Shen-zhen i Xiangtan. Al juliol les professores de Filologies Romàniques Esther Forgas i Sa-

Disset estudiants xinesos a les aulesELS DISSET ESTUDIANTS DE LA UNIVERSITAT XINESA DE DALIAN QUE ENGUANY HAN COMENÇAT A LA URV UN CURS DE LLENGUA I CULTURA HISPÀNICA SÓN EL RESULTAT D’UN NOU ESFORÇ D’INTERNACIONALITZACIÓ QUE S’AFEGEIX ALS QUE A TRAVÉS DE PROGRAMES DE MOBILITAT COM L’ERASMUS JA OMPLEN LES NOSTRES AULES D’ALUMNES D’ALTRES PAÏSOS.

ra Pujol van visitar la Xina i van ser a Beijing, Dalian, Tianjim i Shenzhem, on es van entre-vistar amb responsables de cinc universitats de diverses zones del país.Arran de la creixent projecció exterior de la societat i economia xineses, els estudis hispà-nics estan en expansió. En aquest sentit, els alumnes hi han mostrat interès per les opor-tunitats de feina en l’àmbit diplomàtic i en la docència, però sobretot en els camps em-presarial, comercial i turístic. Els estudiants xinesos i els del programa Erasmus van ser objecte d’una festa de benvinguda amb un programa d’activitats que es va fer al setem-bre passat a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències Jurídiques.

INTERNACIONALITZACIÓ DE LA URV

La URV té convenis amb les universitats xineses de Dalian, Shenzhen i Xiangtan

Els estudis hispànics estan en expansió per la creixent projecció exterior de la Xina

10 11

EVALUEN LA RELACIÓ ENTRE EL NODRIMENT INFANTIL I L’OBESITAT POSTERIOR

Investigadors de pediatria d’Europa i Amèrica es reuneixen a TarragonaEL CONSORCI INTERNACIONAL DE RECERCA EARNEST, QUE INVESTIGA SOBRE LA RELACIÓ ENTRE LA NUTRICIÓ INTRAUTERINA I ELS PRIMERS ANYS DE VIDA, I EL METABOLISME I LA SALUT EN L’EDAT ADULTA, ES VA REUNIR PER PRIMER COP A TARRAGONA ELS DIES 14 I 15 D’OCTUBRE. LA UNITAT DE PEDIATRIA DE LA URV, DIRIGIDA PER RICARDO CLOSA I JOAQUIM ESCRIBANO, HI VA PARTICIPAR.

La hipòtesi que els nutrients que l’ésser humà assimila durant el des-envolupament intrauterí i en la pri-mera etapa de la vida programen el seu metabolisme és cada cop més acceptada per la comunitat cientí-fica. Per això s’ha constituït l’Early Nutricion Programming for Adult Health (EARNEST), un consorci for-mat per quaranta grups de set-ze països d’Europa i Amèrica que ja feien recerca de diferents aspec-tes del tema. Ara investigaran con-juntament aquesta hipòtesi i les conseqüències que pot tenir a llarg termini per a les persones en qüe-stions com l’obesitat, les malalties cardiovasculars, la diabetis o la hi-pertensió.Aquest gran grup ha rebut 14 milio-ns d’euros d’un programa de la Unió Europea per dur a terme un projecte de recerca entre 2005 i 2010. Estu-diarà la programació nutricional pre-coç, utilitzant mètodes que integrin coneixements provinents d’assajos clínics controlats, estudis prospec-tius observacionals i estudis animals,

cel·lulars i molecu-lars. El projecte in-clou altres aspectes com estudis sobre les actituds, els cos-tums i els aspectes econòmics que pu-guin influir sobre la programació precoç.La Unitat de Re-cerca en Pediatria de la URV, que di-rigeixen els profes-sors Ricardo Closa,

de l’Hospital Universitari Joan XXIII, i Joaquim Escribano, de l’Hospital Universitari de Sant Joan, repre-senta l’Estat espanyol en un grup d’investigadors d’altres quatre països europeus (Alemanya, Bèlgica, Itàlia i Polònia), denominat Childhood Obe-sity Programme (CHOP). Desenvo-lupen el projecte Obesitat infantil: programació primera per a la nutri-ció infantil, subvencionat per la Unió Europea.El projecte pretén validar la hi-pòtesi primària que el factor que causa més risc d’obesitat en eta-pes posteriors és, possiblement, el contingut proteic més gran de les fórmules infantils de lactància ar-tificial, comparat amb el de la llet materna.

També s’avalua la relació entre els diferents tipus de nodriment infan-til dels països participants, uns mar-cadors antropomètrics precoços (als dos anys) i el desenvolupament d’obesitat posterior; la composi-ció corporal, la despesa energèti-ca, l’activitat física i el metabolisme proteic. Les conclusions del projecte es di-fondran àmpliament promocionant els beneficis de la lactància materna i concretant mesures preventives per modificar la composició i l’aplicació de les dietes infantils, amb l’objectiu de millorar la salut de la població.Fins ara s’han completat tres de les cinc fases del projecte. Per dur-lo a terme en els cinc països participants, es van escollir un total de 1.250 na-dons normals nodrits amb llet ar-tificial i 400 nodrits amb llet de la mare; d’aquests, el grup de recerca de la URV ha seguit 325 de lactàn-cia artificial i 90 de lactància ma-terna, provinents la major part dels hospitals Joan XXIII i Sant Joan.S’ha estudiat l’evolució dels nens, i en l’actualitat la investigació es tro-ba en la quarta fase, d’anàlisi i in-terpretació de dades, i difusió i explotació. La cinquena i última consisteix a fer el seguiment de la població infantil fins als vuit anys.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA RECERCA

La URV participa en un consorci interna-cional que investiga les conseqüències de la nutrició intrauterina per a les perso-nes adultes

12 13 LA RECERCA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

Es tracta d’un projecte d’investigació finançat pel Fons d’Investigacions Sanitàries de l’Institut de Salut Carlos III (Minis-teri de Sanitat i Consum), del qual el professor Miró és l’investigador principal. El document es va pre-sentar el 23 de desembre a Reus, en el marc d’una reunió de treba-ll d’experts estatals al Centre de For-mació Permanent de la Fundació URV d’aquesta ciutat.L’estudi va començar a principi del 2003 i es va acabar al novembre del 2005. S’hi van entrevistat indi-vidualment 600 persones residents a la província de Tarragona d’una edat igual o superior als 65 anys; el grup es va seleccionar aleatòriament a partir d’un mostreig estratificat per sexe i edat.

La informació recollida indica que, efectivament, el dolor és un proble-ma greu de salut en aquest grup de població. A la feina es considera dolor crònic, seguint els criteris de la International Association for the Study of Pain, aquell que perdura

més de sis mesos. En el moment de l’entrevista, el 74% de la mostra informava que patia algun tipus de dolor. I en el mateix interval de temps, un per-centatge considerable d’aquestes persones grans, un 69% reconeixien que tenien problemes per contro-lar el dolor, no tenien prou recursos mèdics i reclamaven més atenció per als seus problemes de salut, en general, i per al seu dolor en parti-cular.Resumint les conclusions, el dolor crònic és un problema habitual en la població envellida, que augmenta amb l’edat però que s’estabilitza en els més grans, persones amb més de 85 anys. Les zones més afecta-des són les articulacions, l’esquena, les cames i els peus, depenent de l’edat.Aquesta malaltia afecta molt signifi-cativament la qualitat de vida de les persones, tant físicament com psí-quicament; és una causa molt im-portant de discapacitat, o dificulta la persona per fer les activitats bàsi-ques de la vida diària (pujar o baixar escales, menjar, vestir-se) i instru-mentals (tenir cura de la casa, fer

servir mitjans de transport, fer ges-tions econòmiques). També és una causa bàsica de l’estat d’ànim: els qui pateixen de dolor crònic tenen una puntuació més alta en l’escala geriàtrica de la depressió. Les persones amb més risc de te-nir dolor crònic i discapacitat són les dones amb un nivell socioeconò-mic baix i més grans. A més de ser el col·lectiu més vulnerable, també és el que disposa de menys recur-sos per afrontar el problema, per la qual cosa creix en la mesura que la usuària no té a l’abast els recursos necessaris per controlar el dolor.

EL 74 % DE LA MOSTRA PATIA ALGUN TIPUS DE DOLOR

Primer estudi epidemiològic a l’Estat sobre el dolor crònic en la gent granLa URV presenta els resultats del primer estudi específic sobre l’experiència de les persones grans amb dolor crònic, que ha fet un equip interdisciplinari de recerca de la URV, coordinat pel professor de Psicologia Jordi Miró.

El dolor crònic afecta molt sig-nificativament la qualitat de vida de les persones,tant físicamentcom psíquicament

Les persones amb més risc de patir dolor crònic i discapacitat són les dones amb un nivell socioeconòmic baix i més grans

12 13 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA RECERCA

Aquest és el primer estudi antro-pològic seriós fet per entendre què és el Barça. El futbol s’ha con-vertit en les darreres dècades un espectacle total. A més d’un es-pectacle plàsticament bonic i una vàlvula d’escapament dels proble-mes quotidians, s’ha convertit en una expressió complexa i ambigua d’identitat col·lectiva.L’obra ha estat publicada dins la col·lecció La Mirada Social (núm. 70). En l’acte de presentació van intervenir Albert Vicens, vicepre-sident del FC Barcelona; Albert

Pèlach, director general del Grup Enciclopèdia Catalana; Jordi Por-ta, president d’Òmnium Cultural; Miquel de Moragas, director del Centre d’Estudis Olímpic; Josep M. Solé i Sabaté, catedràtic d’Història Contemporània de la UAB; Jordi Basté, cap d’esports de RAC1, i el mateix autor.Juntament amb vuit o deu equips més d’arreu del món, el Barça ha traspassat els límits d’un club de futbol per esdevenir un em-blema col·lectiu, que condensa i representa tot un conglomerat simbòlic, un marc que reclama-va l’atenció d’una mirada an-tropològica. Jordi Salvador s’ha submergit en la litúrgia civil dels partits del Barça i, entre molts al-tres fenòmens, ha comprovat que els crits de suport a l’equip o con-tra l’àrbitre, tenen molts accents: catalans de tot arreu, murcians, andalusos, gallecs i, sovint, lla-

tinoamericans, magribins, japo-nesos... Ser culé no resol el problema de la immigració que pateix el país, però crea unes complicitats socials que aplanen el camí. Ara bé: com s’interrelaciona aquest fet amb el catalanisme inherent al club? És factible ser del Barça i no sen-tir una intensa pulsió antimadri-dista? I aquest sentiment, quina base històrica té i quina de mite? Aquest són alguns dels interro-gants oberts amb l’estudi.

HA TRASPASSAT ELS LÍMITS D’UN CLUB ESDEVENINT UN EMBLEMA COL.LECTIU

Estudi antropològicsobre el BarçaEL LLIBRE FUTBOL, METÀFORA D’UNA GUERRA FREDA. ESTUDI ANTROPOLÒGIC DEL BARÇA RECULL LA TESI DOCTORAL QUE HA FET JORDI SALVADOR AL DEPARTAMENT D’ANTROPOLOGIA, FILOSOFIA I TREBALL SOCIAL DE LA URV, I QUE VA DEFENSAR ARA FA UN ANY. PUBLICAT PER L’EDITORIAL PROA, ES VA PRESENTAR EL 13 DE DESEMBRE A LA SALA DE PREMSA DE L’ESTADI DEL FUTBOL CLUB BARCELONA.

Es publica el primer estudi antropològic seriós fet per entendre què és el Barça

És factible ser del Barça i no sentir una intensa pulsió antimadri-dista?

14 15

ORGANITZARÀ CONGRESSOS I SEMINARIS CIENTÍFICS

L’EMPRESA DOW CHEMICAL IBÉRICA COL·LABORA AMB LA URV PER POSAR EN MARXA LA CÀTEDRA DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE, QUE TÉ COM A FINALITAT DIFONDRE EL CONCEPTE DE SOSTENIBILITAT.

er desenvolupar la missió de la nova es-tructura, les activitats s’articularan al voltant de quatre àmbits principals: for-mació, recerca, transferència i divulgació.

En les activitats de formació, destaca la introduc-ció del concepte de desenvolupament sostenible als estudiants d’ESO, batxillerat i universitaris. Es donarà suport a l’oferta de formació permanent i de postgrau relacionada amb el desenvolupa-ment sostenible, i s’implantaran activitats que en facilitin l’aprenentatge entre la població. La càtedra ajudarà fer recerca en desenvo-lupament i enginyeria sostenibles a la URV i col·laborarà en la difusió de resultats a través de congressos i seminaris científics. En transferèn-cia de tecnologia, fomentarà l’elaboració de guies per gestionar problemes de desenvolupament

sostenible a les empreses, facilitarà orientació a professionals i empreses sobre l’accés a recur-sos d’informació en aquests temes, i col·laborarà amb les administracions locals i catalana per in-corporar pràctiques de desenvolupament sosteni-ble, com les contingudes en l’agenda 21.El professor de Geografia Josep Oliveras és el di-rector de la càtedra. A la constitució va assistir-hi el conseller de Medi Ambient de la Generali-tat, Salvador Milà, i van signar el conveni el rec-tor, Lluís Arola, i Anton Valero, president i director general de Dow Chemical Ibérica, empresa que aportarà 100.000 dòlars anuals per aquestes ac-tivitats.

UNIVERSITAT - EMPRESA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

UNIVERSITAT-EMPRESA

La càtedra URV-DOW contribuirà a investigar i divulgar la sostenibilitat

Destaca la introducció del concepte de desen-volupament sostenible als estudiants d’ESO, batxillerat i universitaris

El professor de Geogra-fia Josep Oliveras és el director de la càtedra

P

14 15 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / UNIVERSITAT - EMPRESA

xxx

eix arran d’una llarga col·laboració entre totes dues parts i de la impor-tància de la seguretat industrial en les societats avançades i en el con-

text territorial de Tarragona. La seguretat és clau per a la competitivitat i sostenibilitat in-dustrial, i la socialització de la cultura del risc esdevé imprescindible. El concepte de seguretat industrial s’entén de forma àmplia, ja que inclou tant la planifica-ció i gestió de la seguretat en els sectors in-dustrials potencialment amb més risc (químic o nuclear) com aspectes socioeconòmics, te-rritorials i de comunicació relacionats. En for-mació treballarà tant a nivell de batxillerat i universitat com en el suport a la formació permanent i de postgrau per als professio-nals. Pel que fa a la recerca, donarà suport als

projectes de seguretat industrial i col·laborarà en la difusió de resultats. Respecte a la trans-ferència, fomentarà l’elaboració de guies per gestionar problemes de seguretat a les em-preses, que tindran un servei d’orientació so-bre recursos en temes de seguretat industrial. També col·laborarà amb les administracions per fomentar pràctiques de seguretat indus-trial. En divulgació, es vol crear una estratè-gia de comunicació científica sobre seguretat industrial, elaborar materials específics i tam-bé una web.El director de la càtedra és el professor d’Enginyeria Química Josep Renau. El presi-dent d’Enresa, José Alejandro Pina, i el rector de la URV, Lluís Arola, van signar el conve-ni de constitució de la càtedra, a les activi-tats de la qual l’empresa aportarà 36.000 € anuals.

Enresa i la Universitat treballen plegats per la seguretat industrial

N La càtedra col·laborarà amb les administra-cions per fomentar pràctiques de seguretat industrial

El programa inclou la formació, recerca i transferència i el director és el professor d’Enginyeria Química Josep Renau

16 17

Torna el punt de Trobada Universitat-empresa

a URV va organitzar el 19 i 20 d’octubre el II Fòrum de l’Ocupació Universitària, centrat enguany en la Fi-ra d’Empreses i Entitats. Aquesta és la

segona edició del Fòrum, nascut el curs pass-at amb l’objectiu de facilitar la inserció labo-ral dels titulats. El Fòrum serveix per posar en contacte els universitaris amb els ocupadors de l’entorn de la URV, i per facilitar als alumnes les eines i actituds necessàries per afrontar en les millors condicions el repte de buscar feina en un mercat de treball cada dia més competitiu. Durant els dos dies del Fòrum, que es van fer al campus Sescelades, els universitaris van re-bre de les empreses i entitats informació sobre les competències professionals més aprecia-des i els perfils professionals més sol·licitats en el mercat de treball, els processos de selec-ció oberts per cada empresa i els mecanismes de selecció més habituals. També van poder conèixer les entitats que donen suport a la re-cerca de feina i a l’autoocupació i els serveis que ofereixen. Les empreses i entitats participants van conèixer la realitat universitària de primera mà, comprovant les motivacions i expectatives dels universitaris, explicant els programes de pràcti-ques, recollint currículums, fent entrevistes de

treball, etc. També es van fer presentacions ins-titucionals. La primera edició del Fòrum, al novembre del 2004, va ser un èxit. La Fira es va revelar força interessant per a estudiants de totes les titula-cions, ja que hi participen grans empreses que demanen perfils professionals i disciplines aca-dèmiques diverses.

UNA PARTICIPACIÓ MOLT REPRESENTATIVALes empreses participants en la segona edició del Fòrum van ser The Colomer Group, TQ Tec-nol, Repsol Ypf, PortAventura, Mapfre, Leroy Merlin, La Caixa, Grupo Castilla, Grupo Brisa-sol, Frape Behr, Dow Chemical Ibérica, Col·lectiu d’Empresaris del Moble de la Sénia, CEPTA, Club de Feina Cepta-job, Carrefour, Caixa Tarra-gona, Best Hotels, BBVA, Basf, Banesto, Asso-ciació Nuclear Ascó-Vandellòs II, ASM Dimatec Ingeniería, Applus+ IDIADA, Altran España. Aquestes empreses i institucions van assegu-rar un ampli espectre d’ofertes d’ocupació, que permet conèixer el mercat laboral als alumnes de totes les especialitats. Paral·lelament a la Fira d’Empreses, la URV ha posat en marxa les jor-nades d’orientació professional, que tenen lloc a cada centre al llarg del curs.

UNIVERSITAT - EMPRESA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

II FÒRUM DE L’OCUPACIÓ UNIVERSITÀRIA

L

16 17 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA URV A FONS

s tracta d’un sector que té 126.000 treballadors i mou 6,5 milions d’euros a l’any. Format per 71 unitats autò-

nomes que presten un servei comú al conjunt de l’Estat espanyol, prin-cipalment amb finançament públic, fa front al gran repte d’una pro-funda reconversió per homologar-se amb la resta d’Europa abans del 2010. Els problemes de gestió de les uni-versitats són equiparables als de poques empreses, per volum i per estructura. De fa temps que la da-vallada demogràfica les ha situat en un entorn molt competitiu per mantenir el nombre d’alumnes i el corresponent finançament públic. Alhora, els resultats de la recerca i la transferència a l’economia real són factors determinants per mi-llorar el finançament i la competiti-

OBSTACLES I OPORTUNITATS PER A LES UNIVERSITATS EUROPEES

XIII Jornades de Gerència Universitària a la URV

vitat de cada universitat. I tot això s’ha de fer en un entorn cada cop més tecnològic. Per tant, la ges-tió de recursos econòmics i mate-rials és crucial per als resultats i, el més important, per als recursos hu-mans, el primer factor diferencial, que no es poden improvisar i tenen una mobilitat limitada.

OBSTACLES I OPORTUNITATSUn nou factor ha alterat radical-ment aquest panorama. És el pro-cés d’adaptació a l’espai europeu d’educació superior. Això supo-sa canviar les formes de treballar de tothom, posant l’alumne en el centre del procés i impulsant un aprenentatge actiu aprofitant les noves tecnologies, entre altres. Els 300 assistents a les Jornades van discutir els reptes i les oportu-nitats que suposa aquest procés a

TRES-CENTS REPRESENTANTS DELS EQUIPS DE GESTORS ECONÒMICS DE LES UNIVERSITATS DE TOT L’ESTAT ES VAN REUNIR A TARRAGONA EL 27 I 28 D’OCTUBRE EN LES XXIII JORNADES DE GERÈNCIA UNIVERSITÀRIA, ORGANITZADES PER LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI AMB EL SUPORT DE LA CONFERÈNCIA DE RECTORS D’UNIVERSITATS ESPANYOLES, PER DISCUTIR ELS PROBLEMES QUE ELS PLANTEJA EL PROCÉS DE CONVERGÈNCIA UNIVERSITÀRIA EUROPEA RESULTANT DE LA DECLARACIÓ DE BOLONYA.

partir de l’exposició de Guy Haug, expert europeu en polítiques uni-versitàries. El primer dia el debat es va centrar en els factors jurí-dics i el paper dels recursos hu-mans. El segon es va dedicar a les reflexions de Carlo Salerno, de la Universitat de Twente (Holanda), sobre obstacles i oportunitats del procés de Bolonya, i es va discu-tir sobre les noves eines tecnolò-giques per gestionar els processos de formació i de la universitat en general. Tot plegat és un procés impa-rable en què la discussió públi-ca està centrada en els aspectes acadèmics, però té grans impli-cacions econòmiques i de gestió en un sector amb un paper de-terminant per al desenvolupa-ment econòmic i social del país com són les universitats.

E

El sector té 126.000 treballa-dors i mou 6,5 milions d’euros a l’any

La recerca i la transferència són determinants per millorar el finançament

18 19 LA URV A FONS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

EL DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA I LA URV SIGNEN UN CONVENI MARC

EL DEPARTAMENT DE BENESTAR SOCIAL DE LA GENERALITAT I LA UNIVERSITAT S’HAN COMPROMÈS A COL·LABORAR EN ACTIVITATS DE FORMACIÓ CONTINUADA, INSERCIÓ LABORAL, PRÀCTIQUES EN LES EMPRESES I ESTUDIS TÈCNICS.LA CONSELLERA ANNA SIMÓ I EL RECTOR, LLUÍS AROLA, VAN SIGNAR EL CONVENI EL 30 DE NOVEMBRE AL RECTORAT. AQUEST ACORD GENERAL TÉ UNA DURADA DE TRES ANYS, PRORROGABLES AUTOMÀTICAMENT PER PERÍODES ANYALS.

LES DELEGACIONS DELS GOVERNS ESTATAL I CATALÀ I LA URV COL·LABOREN EN EL DRET AMBIENTAL

La URV i la Universitat de la Corun-ya han acordat desenvolupar en co-mú els procediments metodològics i les eines informàtiques que serveixin d’estàndard de guia, i orientin i faci-litin la planificació, el desenvolupa-

ment i la gestió de la docència. Els treballs de totes dues universitats se centraran en tres àmbits: planifi-cació i disseny, desenvolupament i programació, i avaluació i estandar-dització.

La URV té un pla d’estudis en Dret que pot conduir a una especialitza-ció en dret ambiental. A més, im-parteix un graduat superior en Dret Ambiental i un màster en la matèria,

i el grup de recerca en Medi Ambient està format per un nombrós grup de professors i investigadors. En els acords s’estipula que les ad-ministracions facilitaran al perso-

nal implicat la participació en les activitats de docència i recerca que proposi la Universitat, les quals es podran fer als espais d’aquestes ins-titucions.

LA UNIVERSITAT DE LA CORUNYA I LA URV TREBALLENJUNTES PER LA CONVERGÈNCIA EUROPEA

LES DELEGACIONS A TARRAGONA DE LES ADMINISTRACIONS ESPANYOLA I CATALANA I LA UNIVERSITAT VAN SUBSCRIURE AL NOVEMBRE PASSAT CONVENIS PER COL·LABORAR EN L’ÀMBIT DELS ESTUDIS DE DRET AMBIENTAL. AJUNTAMENTS I ALTRES ENTITATS VAN ACORDAT TAMBÉ TREBALLAR AMB LA UNIVERSITAT EN AQUESTA ÀREA D’INTERÈS COMÚ.

El Departament i la URV ja col·laboren en diferents projec-tes, com el Pla de desenvolupa-ment comunitari per al barri de Sant Salvador de Tarragona, i en

l’elaboració d’estudis per desen-volupar el Pla territorial de Be-nestar de les Terres de l’Ebre. El Departament també col·labora en el postgrau de Gestió Global de la

Immigració que imparteix la URV.Cada col·laboració concreta en el futur, en els àmbits d’interès co-mú, requerirà un conveni espe-cífic.

ELS RECTORS DE LES UNIVERSITATS DE LA CORUNYA I URV, JOSÉ MARÍA BARJA I LLUÍS AROLA, VAN SIGNAR UN CONVENI EL 20 DE DESEMBRE AL RECTORAT PER ELABORAR UN MODEL D’HARMONITZACIÓ DE LA DOCÈNCIA ORIENTAT A LA CONVERGÈNCIA EUROPEA.

18 19 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA URV A FONS

La Universitat Rovira i Virgili es va adherir al desembre passat a la Magna Charta Universitatum. Aquesta declaració (1988) és l’origen del camí iniciat cap a l’espai europeu d’educació superior comú (EEES). Estableix el paper de les universitats, dipositàries de la tradició de l’humanisme europeu, en un món que es transforma i s’internacionalitza. Ja l’han signat més de 500 universitats d’arreu del món.El rector, Lluís Arola, en representació de la URV, va signar la Magna Charta Universitatum en un acte que va tenir lloc a l’Aula Magna de la Universitat de Bolonya. Se celebrava el dis-setè aniversari de la redacció del document, i van susbcriure’l un total de 26 universitats d’Europa, Àfrica i Amèrica del Sud. En la sessió de Consell de Govern de 8 de ju-liol passat, la URV va acordar sol·licitar a l’Observatori de la Magna Charta l’adhesió a la declaració, que es va materialitzar al setembre. El text va néixer el 18 de setembre de 1988, durant la trobada d’universitats amb motiu del IX Centenari de la Universitat de Bolonya, la més antiga d’Europa. Es va redactar qua-tre anys abans de la supressió definitiva de les fronteres intercomunitàries i amb la perspec-tiva d’una àmplia col·laboració entre tots els pobles europeus.El preàmbul afirma que el futur de la huma-nitat depèn en gran manera del desenvolupa-

ment cultural, científic i tècnic que es forja a les universitats, que s’han de difondre els co-neixements al conjunt de la societat, que s’ha de formar permanentment, i que l’educació ha d’inculcar a les futures generacions el res-pecte per la vida i per l’equilibri del medi na-tural. Entre els principis fonamentals fixats, decla-ra que la Universitat, en el si de societats di-ferents, és una institució autònoma que produeix i transmet cultura de manera críti-ca, i per tant ha de tenir independència moral i científica respecte a qualsevol poder polític, econòmic i ideològic.

LA URV, ADHERIDA A LA MAGNA CHARTA UNIVERSITATUM

La URV va tornar a concedir durant l’acte d’inauguració de curs les medalles i distincio-ns al personal jubilat i a les persones que fa 25 anys que hi presten serveis . Els guardo-

nats en el primer apartat van ser Roger Bernat, de la Facultat de Medicina; Francisco Gar-cía, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria, i Adolfo Rolán, de l’Escola Tècnica Superior

d’Enginyeria Química. Pel que fa als mem-bres de la comunitat amb 25 anys de ser-vei, la menció va ser per a Xavier Farriol, de l’Escola Tècnica Supe-rior d’Enginyeria Quí-mica; Francisco García, de l’Escola Tècnica Su-perior d’Enginyeria; Montserrat Palau, de la Facultat de Lletres; Antoni Romeu, de la Facultat de Química, i Juan José Sirvent, de la Facultat de Medicina.

MEDALLES I DISTINCIONS DE LA UNIVERSITAT

20 21

El centre va obrir oficialment el curs el 18 de novembre, coincidint amb el 17è aniversari de l’inici d’estudis d’Enologia

a Tarragona. Josep de Haro, vocal de l’Associació Espanyola de les Ciències Sensorials i adjunt del Ser-vei d’Otorinolaringologia de

l’Hospital Mu-nicipal de Bar-celona, va pronunciar la conferència inaugural, “Quan va baixar l’home dels arbres?”. A continua-ció es van pre-

sentar els nous vins elaborats pels estudiants de la Facultat, en el decurs dels estudis, al ce-ller experimental del Mas dels Frares. La collita d’enguany ha estat molt bona, amb una producció de 12.000 litres, i l’escassetat de pluges registrades prop de la verema va permetre collir el raïm amb una qualitat excel·lent. El cen-tre ha participat en la fira de vins de Salou i en el concurs de vins de la DO Tarragona, on va ob-tenir el premi criança 2002. Els vins i els escumosos es venen a El Celler del Port, a Tarragona, i a Vinum Selecció, a Reus.

COMENÇA A TREBALLAR EL CONSELL ASSESSOR DE LA FACULTAT

Av. de la Universitat, 1 – 43204 Reus, Campus BellisensTel.: 902 33 78 78 / 977 75 98 01 http://www.fcee.urv.net a/e: secemp@urv.net

a Facultat de Ciències Econòmiques i Em-presarials ha constituït el Consell Assessor, format per onze personalitats externes: Xa-vier Artal (Cambra de Comerç de Tarrago-

na), Francesc Cabré (Cambra de Reus), Mercedes de Pablo (Port Aventura), Jordi Domingo (ASESA), Valentí Faura (Cambra de Tortosa), Rafael Jené (Caixa Tarragona), Empar Martínez (“La Caixa”), Josep Morató (Redessa), Marcel·lí Morera (Cam-bra de Valls), José Julio Moya (Grup ASM) i Antoni Pont (Grup Borges). Aquest ens ha d’aconsellar els responsables del centre sobre l’adequació dels plans d’estudis dels seus ensenyaments a la realitat laboral i sobre les habilitats que el món professional exigeix als joves titulats. D’altra banda, Marc Gené, pilot de fórmula-1 de Ferrari, va ser l’encarregat de l’obertura oficial de curs, que es va fer al mes d’octubre passat en un acte organitzat conjuntament per la Facultat i

l’Associació d’Antics Alumnes del centre.Marc Gené, en paral·lel a la seva carrera esportiva que va començar amb tretze anys, va estudiar la llicencia-tura en Economia i va treballar durant dos anys com a auditor de l’empresa Price Waterhouse Coopers.

FACULTAT DE CIÈNCIES D’ECONÒMIQUES I EMPRESARIALS

INAUGURACIÓ DE CURS I PRESENTACIÓ DELS NOUS VINS

C/Marcel.lí Domingo, s/n Tarragona, Campus SesceladesTel.: 902 337878/977 558600 http:/www.urv.net/centres/Enologia a/e: secenol@urv.net

FACULTAT D’ENOLOGIA

EL CAMPUS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

L

20 21

Més d’una vintena de pòsters dels alumnes del programa de doctorat en Enginyeria Química es va exposar al novembre passat al vestíbul comú de les escoles ETSE i ETSEQ, durant les quartes jornades organitzades pel Departa-ment d’Enginyeria Química i el Departament d’Enginyeria Mecànica (campus Sescelades).Els doctorands mostren la recerca que han fet o estan fent als alumnes nous que enguany s’incorporen a aquests estudis de tercer cicle, i un comitè format per professors investigadors i profes-sionals de la indústria valoren els pòsters realitzats.D’altra banda, en el doctorat en Enginyeria Química s’organitzen els Seminaris Interdisciplinars. Al des-embre Angélica Hidalgo-Vivas va impartir Hydrotrea-ting in Refining-Refinery Catalyst and Technology Research at Haldor Topsoe A/S, de Dinamarca. El programa de doctorat es titula Enginyeria Quími-ca i de Processos i la ponent pertany a Haldor Top-soe A/S. Les sessions van adreçades als doctorands del programa, però també estan oberts a les perso-

nes interessades. Per a més informació, consulteu http://www.etseq.urv.es/DEQ/Doctorat/seminars/programme/december/2_12_05/programme_02_12_05.htm.En el curs passat es van impartir 34 seminaris, que van anar a càrrec d’universitats, instituts i indústries d’onze països. Aquest programa de Doctorat està organitzat pels departaments d’Enginyeria Química i Enginyeria Me-cànica de la URV.

INAUGURACIÓ DE CURS

Av. dels Països Catalans, 26 – 43007 Tarragona, Campus SesceladesTel.: 902 33 78 78 / 977 55 97 00 http:// www.etse.urv.net A/e: secetse@urv.net

ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIA

PÒSTERS DE DOCTORAT I SEMINARIS A ENGINYERIA QUÍMICA

Av. dels Països Catalans, 26 – 43007 Tarragona, Campus SesceladesTel.: 902 33 78 78 / 977 55 97 00 http:// www.etseq.urv.net A/e: secetseq@urv.net

ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIA QUÍMICA

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / EL CAMPUS

L’ETSE va inaugurar el curs 2005-06 a l’octubre amb la lliçó de Crisanto Plaza, con-seller de la Comissió del Mer-cat de les Telecomunicacions, titulada “El desarrollo de las telecomunicaciones en Espa-ña y su posición en Europa”. Crisanto Plaza és llicenciat en Ciències Econòmiques, estadís-tic facultatiu i becari de l’ Escola Nacional d’Estadística i Admi-nistració Econòmica (ENSAE, París) i té el curs de Direcció d’Empreses de l’IESE (PADE). Ha estat cap d’Anàlisi de Conjun-tura Econòmica de l’Institut Na-cional d’Estadística, subdirector

general de Preus i Rendes i di-rector general de Política Econò-mica del Ministeri d’Economia. A Telefónica ha completat una llarga etapa en alts carrècs, re-lacionats amb l’estratègia i la previsió. També ha estat mem-bre de consells d’administració d’empreses de diferents sec-tors, com Secoinsa (electrònica), Astican y Barreras (drassanes), Unicon (construcció) i Cam-bio16 (publicacions). Va ser l’economista responsable del primer informe econòmic sobre l’Estat espanyol encarregat pel Comitè Econòmic i Social de la Unió Europea el 1987.

22 23

EL REGNE UNIT BUSCA BUSCA TITULATS EN INFERMERIA A TARRAGONA

Av. de Roma, 17 – 43005 Tarragona, Campus CentreTel.: 977 25 01 25 http:// www.urv.net/centres/infermeria A/e: secinf@urv.net

’ambaixada britànica a l’Estat espanyol va pre-sentar a l’Escola Uni-versitària d’Infermeria

de Tarragona l’oferta laboral d’aquell país per als professio-nals i estudiants d’Infermeria. Hi van assistir una trentena de professionals i estudiants d’últim curs. Des del 2001 hi ha un con-veni entre els ministres de Sani-tat de l’Estat i del Regne Unit per facilitar la contractació de met-ges i infermers espanyols per part del Servei Nacional de Salut anglès. Fins ara més de mil pro-fessionals han estat contractats, i les necessitats del Regne Unit

van augmentant per l’expansió del seu sistema de salut públic. D’altra banda, l’Escola i la se-va professora i llevadora, Ma-ría Jesús Montes, van intervenir al desembre passat en el progra-ma televisiu Campus 33, del Ca-nal 33, en un capítol dedicat al naixement dels fills i els diferents tipus de parts. A l’Estat espanyol, més del 90% dels parts es fan segons el model medicalitzat, és a dir, a l’hospital, i d’aquests, un 30% són cesàries. Alhora, també s’observa una tendència a tornar als parts naturals. Campus 33 és una coproducció de Televisió de Catalunya i l’Institut Joan Lluís

Vives, amb el suport del de la Generalitat i del Govern balear.

ESCOLA UNIVERSITÀRIA D’INFERMERIA

INAUGURACIÓ DE CURS

Plaça Imperial Tàrraco, 1 – 43005 Tarragona, Campus CentreTel.: 902 33 78 78 / 977 55 95 98 http://www.urv.net/lletres/ A/e: secllet1@urv.net

l professor xinès Liu Yon-gxin, de la Universitat de Dalian, va pronunciar al mes de setembre passat

la lliçó inaugural, titulada “Fun-damentos filosóficos de Confu-cio”. A continuació el grup Hot Trio, format per John Style (pia-no), Xavier Pié (saxo) i Quim Solé (bateria) va oferir un concert. En-guany la Facultat de Lletres ha re-forçat les relacions amb la Xina, ja que rep disset alumnes provinents de la mateixa Universitat de Da-lian, els quals fan un curs de llen-gua i cultura hispànica (vegeu-ne més informació a la pàgina 10). El 2002 el professor de la Universitat

de Pequín i president de la Socie-tat d’Estudis Hispànics de la Xina, Zhao Zenjiang, va visitar i va impar-tir conferències al centre, que va

organitzar durant el curs 2002-03 un curs d’introducció a la cultura xinesa, tan rica com desconeguda a Catalunya.

FACULTAT DE LLETRES

EL CAMPUS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

E

L

22 23

CONSTITUÏT EL CONSELL ASSESSOR

C/ Sant Llorenç, 21 – 43201 Reus, Campus Vapor NouTel.: 902 33 78 78 / 977 75 93 45 http://www.urv.net/centres/fmcs/index.html A/e: secmed@urv.net

El Consell Assessor de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut es va constituir amb divuit

membres, que han de participar en l’orientació docent i inves-tigadora del centre. El formen Ramon Gomis (Hospital Clínic i Provincial de Barcelona), Josep M. Solé (Col·legi de Metges), Felip In-fiesta (Hospital Universitari Joan XXIII-ICS), Lluís Miquel Pérez (al-calde de Reus), Lluís Nualart (Grup Sagessa), Daniel Jiménez (Col·legi de Fisioterapeutes), Yolanda Salas (Associació de Dietistes i Nutricio-nistes), Agustí Roque (AIABE-CA), Amèlia Besora (Associació de

Veïns del barri Pelai) i vuit represen-tants de la Facultat. D’altra banda, l’encarregada d’obrir oficialment el curs el passat mes d’octubre va ser Pilar Cervera, directora del Cen-tre d’Ensenyament Superior de Nu-trició i Dietètica (CESNID), adscrit a la UB. Va parlar sobre “Evolució de

la formació en matèria de nutrició i dietètica a Espanya”. Durant la ma-teixa jornada els alumnes van re-bre els premis Sant Lluc 2005 i es van fer dues exposicions fotogràfi-ques i de pòsters de recerca, a més de la presentació de les Jornades d’Estimulació Sensorial.

FACULTAT DE MEDICINA I CIÈNCIES DE LA SALUT

INAUGURACIÓ DE CURS

Ctra. de Valls, s/n – 43007 Tarragona, Campus SesceladesTel.: 902 33 78 78 / 977 55 80 98 http://www.fcep.urv.net A/e: secedu1@urv.net

La Facultat de Cièn-cies de l’Educació i Psi-cologia va celebrar l’acte d’inauguració del curs aca-

dèmic 2005-06 a finals de setem-bre. Després de les paraules de la degana de la Facultat, la Dra. Vic-tòria Camps, catedràtica d’Ètica i vicepresidenta del Consell Audio-visual de Catalunya, va impartir la lliçó inaugural titulada “El ci-visme: una ètica de mínims”. Va plantejar la necessitat i la dificultat d’educar en el civisme, i va convi-dar a reflexionar amb idees com les democràcies lliberals en les quals vi-vim actualment, per si mateixes, no produeixen civisme ni “formes

ciutadanes”; hem consolidat la lli-bertat, però no la concòrdia; cal ensenyar la responsabilitat i la con-vivència; el comportament cívic és una obligació, i cal forçar des de la infància emocions socials...

Després de la conferència in-augural, els alumnes de segon curs de l’ensenyament de Mestre Educació Musical van interpretar diferents peces musicals i, tot se-guit, es va oferir un aperitiu per

FACULTAT DE CIÈNCIES DE L’EDUCACIÓ I PSICOLOGIA

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / EL CAMPUS

L

E

24

ARNAU DE VILANOVA, MILLOR ESTUDIANT DE TURISME DE LA URV

C/Joanot Martorell, 15, Vila-seca, Campus Vila-secaTel: 977 395709 http:/www.euto.urv.net a/e: euto@urv.net

ESCOLA UNIVERSITÀRIA DE TURISME I OCI

rnau Vilanova va re-bre el passat mes de desembre el I Pre-mi Port Aventura al

millor expedient acadèmic de l’Escola Universitària de Turis-me i Oci de la URV. Els altres quatre finalistes del guardó van ser Laura Gamboa, Eloy Capde-vila, Agnès Martí i Elizabeth Re-calde. El guanyador va obtenir un premi en metàl·lic de 2.000 , que destinarà a seguir el progra-ma de màster en Direcció i Pla-nificació del Turisme i de l’Oci. Mercedes de Pablo, directora ge-neral de Port Aventura, va pro-nunciar la conferència “Turismo

y ocio: cuestión de actitudes”. A l’acte van assistir Josep Graset, president del Patronat Munici-pal de Turisme de Vila-seca; Àngel Cunillera, president del Conse-ll Social de la Universitat; Anto-ni González Senmartí, vicerector de Campus i Relacions Institucio-nals, i Salvador Anton, director de l’EUTO. D’altra banda, la lliçó in-augural del curs la va pronunciar a l’octubre passat Josep Huguet, conseller de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat, que va parlar sobre “Coneixement, tec-nologia i intel·ligència turística a Catalunya; nous plantejaments per a un nou escenari”.

INAUGURACIÓ CURS

Av. de Catalunya, 35 – 43002 Tarragona, Campus CentreTel.: 902 33 78 78 / 977 55 83 82 http://www.fcj.urv.net A/e: secjur@urv.net

oan Aregio, president de la Diputació, va pro-nunciar al mes d’octubre passat la lliçó inaugu-

ral parlant sobre el municipa-lisme del segle xxi. L’acte es va convertir en un reconeixement al món local, als municipis que han

col·laborat amb el centre des de la seva fundació. El conferen-ciant és també regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de Tarragona i membre del Consell Assessor de la Facultat de Ciències Jurídiques. L’acompanyaven el president del Consell Assessor de la Facultat,

Josep Gomis; el degà, Santia-go Castellà, i el rector de la URV, Lluís Arola.Després de la conferència, els alcaldes dels ajuntaments col·laboradors van rebre un di-ploma de reconeixement.

FACULTAT DE CIÈNCIES JURÍDIQUES

EL CAMPUS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

A

J

24

INAUGURACIÓ CURS

Av. de la Universitat, 1- 43204 Reus, Campus BellissensTel.: 902 337878/977 759878 a/e: etsa@urv.net

ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ARQUITECTURA (ETSA)

’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ETSA) va inaugurar el curs acadè-mic 2005-06, el primer

des de la creació, amb la lliçó de Jaume Sanmartí, director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), que pertany a la UPC i va parlar sobre “La forma-ció de l’arquitecte/a i el model d’escola”. L’ETSA ha començat el primer curs d’Arquitectura amb una seixantena d’alumnes ocupant provisionalment part de les instal·lacions de la Facul-tat d’Econòmiques i Ciències Empresarials, mentre es cons-

trueix l’edifici propi de l’Escola al mateix campus Bellissens de

Reus. L’arquitecte i professor Jo-sep Bertran dirigeix l’ETSA.L

26 27

ROSA CABALLOL SUBSTITUEIX ANTONI PIGRAU COM A SECRETÀRIA GENERALEl rector, Lluís Arola, va destituir el Antoni Pigrau, a petició pròpia, com a secretari general de la Universitat i va nomenar Rosa Caballol en el seu lloc. La professora segueix assumint la direcció de les relacions internacionals.El catedràtic de Dret Internacional Públic Antoni Pigrau era secretari general de la Universitat des del juny de 2002. Però des d’abril de 1997 era mem-bre de l’equip de govern, primer com a vicerector d’Estudiants i Cooperació Exterior i de 1998 a 2002 com a vicerector d’Estudiants.Rosa Caballol, que ja formava part de l’equip com a delegada del rector per a les Relacions Internacionals des del 2002, assumeix ara la nova responsa-bilitat de secretària general. És catedràtica de Química Física.

DIA: 7

MES: SETEMBRE

URV

DIA A DIA

DIA A DIA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

RECULL DE NOTÍCIES

I SEMINARI D’INNOVACIÓ DOCENT EN CIÈNCIES JURÍDIQUES150 docents de 32 universitats de tot l’Estat es van aplegar en aquest Seminari, a la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV, per treballar per la qualitat en la docència en el futur espai europeu. La iniciativa va ser molt ben rebuda pels professors, que es tornaran a trobar d’aquí a dos anys a la Universitat de Màlaga.

La conferència inaugural la va pronunciar el catedràtic de Didàctica i Or-ganització Educativa de la Universitat de Barcelona, Francesc Imbernon, titulada “El profesorado universitario. Estrategias de enseñanza en la edu-cación superior”.

DIA : 16

MES : SETEMBRE

FACULTAT DE CIÈN-

CIES JURÍDIQUES

PARTICIPACIÓ AL SALÓ DE L’AERONÀUTICA I DE L’ESPAILa URV i el Centre adscrit d’Estudis Superiors de l’Aviació (CESDA), van participar conjuntament en el Saló, que va tenir lloc a la plaça Fòrum de Barcelona, per donar a conèixer l’oferta formativa en el camp de l’aviació i la Universitat.El Saló s’emmarcava en la Setmana Aeronàutica i de l’Espai a Barcelona (24 setembre-3 d’octubre), que promou l’Ajuntament d’aquesta ciutat i compta amb el suport de les principals empreses del sector, de la Generali-tat de Catalunya i el Govern espanyol.

DIA: 28

MES: SETEMBRE

URV I CESDA

LA JORNADA CATALANA DE SUPERCOMPUTACIÓEl Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA) va organitzar al Paranimf de la URV la setena edició de la Jornada Catalana de Supercomputació, que s’ocupa de l’e-ciència, de les e-infraestructures i el nou servei Eduroam, per facilitar la mobilitat de professors i estudiants.S’hi van presentar ponències relacionades amb la biomedicina i les ciències de la salut, la bioinformàtica i la química teòrica.

DIA: 5

MES: OCTUBRE

CESCA I URV

26 27

CONGRÉS NOVA RECERCA SOBRE TRADUCCIÓ I INTERPRETACIÓEn el Congrés internacional Nova Recerca sobre Traducció i Interpretació hi van participar alumnes llicenciats i que fan recerca. La reunió estava organitzada pel grup de recerca d’Estudis Interculturals de la URV i va tenir lloc a l’Hotel Ciutat de Tarragona.Els ponents van ser Reinhard Schäler, fundador i director del Localisation Research Centre, de la Universitat de Limerick, i José Lambert, del CETRA de la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica). La trobada forma part del programa de doctorat Traducció i Estudis In-terculturals, programada amb el suport de CETRA i l’European Society for Translation Studies i amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona.

DIA: 8

MES: OCTUBRE

FACULTAT DE

LLETRES

JORNADES SOBRE JOVES I VIOLÈNCIAA les jornades es van estudiar les manifestacions agressives a l’escola i a la família, i van tenir lloc a l’Aula Magna de la Facultat de Lletres, organitzades pel GRÈC XARXA, associació lligada al grup de recerca Gènere, Raça, Ètnia i Classe de la URV. Les classes les va impartir el professor de la Universitat d’Alcalá d’Henares Iñaki Piñuel i l’Associació ADHARA contra la violència familiar. Tenien el su-port de l’Institut Català de la Dona i hi col·laboraven la secció sindical de CCOO i l’Aula de Cinema de la Universitat.

DIA: 20 I 21

MES: OCTUBRE

FACULTAT DE

LLETRES

III CONGRÉS DE DRET CIVIL CATALÀAquesta edició es va centrar en els patrimonis fiduciaris i el trust prenent com a punt de partida el capítol 4 del títol i dels anteriors treballs preparatoris del llibre 5è del Codi Civil de Catalunya, titulat “Patrimonis fiduciaris” i pretenia introduir a Catalunya una regulació completa dels patrimonis fiduciaris.Es va dur a terme a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències Jurídiques i va ser dirigit pel professor Sergio Nasarre, del Departament de Dret Privat, Processal i Financer de la URV. A més, va rebre la col·laboració els col·legis d’advocats de Tarragona i Reus, els registradors de Catalunya, el col·legi de Notaris de Catalunya, la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona i la Generalitat.

DIA: 20 I 21

MES: OCTUBRE

FACULTAT DE CIÈN-

CIES JURÍDIQUES

DIA A DIA

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / DIA A DIA

NOVA WEB INSTITUCIONALLa Universitat va transformar la seva presència a Internet amb una nova web institucional, reestructurant-ne els continguts per facilitar la navegació i amb un disseny més actual. Al mateix temps es va activar la intranet, per a ús intern quotidià dels universitaris.L’objectiu del canvi era projectar millor les activitats i serveis (docèn-cia, recerca, transferència i relació amb el territori) a tothom, estudiants estrangers i d’altres universitats, antics alumnes de la URV, professors de se-cundària i altres etapes, empreses, altres universitats i centres d’investigació, institucions, proveïdors i públic en general.

DIA: 28

MES: OCTUBRE

URV

28 29

JORNADES SOBRE COOPERACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT,La seu administrativa del campus de les Terres de l’Ebre de la URV va aco-llir aquestes jornades que responien a la voluntat de difondre la cultura de la cooperació i crear espais de diàleg i aprofundiment sobre la solidaritat in-ternacional. Hi van assistir més de 50 persones, molts estudiants universi-

taris. Les organitzava la Secretaria General de Joventut i rebien el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupa-ment i la Diputació de Tarragona. També hi van participar representants de d’altres en-titats com el Fons Català de Cooperació, In-termón Oxfam, Metges sense Fronteres , Entrepobles, Creu Roja, Ayuda en Acción, Enginyeria Sense Fronteres, UNESCO de Ca-talunya i Educació sense Fronteres.

DIA: 21 AL 25

MES: NOVEMBRE

CAMPUS TERRES DE

L’EBRE

DIA A DIA

TALLER SOBRE DEMOGRAFIA DE L’EMPRESA I LOCALITZACIÓ INDUSTRIALQuaranta investigadors de tot el món van participar al Taller sobre Demo-grafia de l’Empresa i Localització Industrial per debatre els factors que expli-quen l’entrada i la sortida d’empreses en un territori i quin és l’efecte a llarg termini de les noves empreses sobre el conjunt de l’ocupació. Estava organitzat pel grup de recerca d’Indústria i Territori, del Departa-ment d’Economia de la Universitat, amb la participació d’investigadors d’universitats i instituts de Catalunya, Espanya, Estònia, Itàlia, Alemanya, Àustria i Holanda, i de bancs nacionals com el de Polònia.

DIA: 16 AL 18

MES: NOVEMBRE

FACULTAT DE CIÈN-

CIES ECONÒMIQUES I

EMPRESARIALS

XIV SETMANA PSICOLÒGICASota el títol “Has buscat la clau?”, els alumnes del centre, amb el suport del comitè científic, format per professors, i el Departament de Psicologia, van organitzar una nova edició de la Setmana Psicològica amb conferències i tallers per mostrar totes les cares d’aquesta ciència, d’acord amb les seves preferències i com a complement de les matèries de l’ensenyament de Psi-cologia. La conferència inaugural, “Els aprenentatges fonamentals a l’educació bàsi-ca”, la va pronunciar Cèsar Coll, catedràtic de la UB i membre del Departa-ment de Psicologia Evolutiva.

DIA: 21 AL 24

MES: NOVEMBRE

FACULTAT DE CIÈN-

CIES DE L’EDUCACIÓ I

PSICOLOGIA

4S JORNADES DE PÒSTERS DEDOCTORAT A ENGINYERIA QUÍMICAMés d’una vintena de pòsters dels alumnes del programa de doctorat en Enginyeria Química es van exposar al vestíbul comú de les escoles ETSE i ET-SEQ en una jornada organitzada pel Departament d’Enginyeria Química i el Departament d’Enginyeria Mecànica Els doctorands van mostrar la recerca que han fet o estan fent als alumnes nous que enguany s’incorporen a aquests estudis de tercer cicle, i un comi-tè format per professors investigadors i professionals de la indústria van va-lorar els pòsters elaborats.

DIA: 25

MES: NOVEMBRE

ESCOLA TÈC-

NICA SUPERIOR

D’ENGINYERIA

QUÍMICA

DIA A DIA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

28 29

100 ANYS DEL NAIXEMENT DE SEVERO OCHOA El professor José Luis Paternaín, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, pronuncià una conferència sobre l’investigador bioquímic i pre-mi Nobel Severo Ochoa coincidint amb el centenari del científic. L’acte esta-va organitzat per la Unitat de Bioquímica, del Departament de Bioquímica i Biotecnologia, i era obert a tothom.Severo Ochoa és el científic espanyol més universal, juntament amb Ramón y Cajal. És el bioquímic més conegut i que ha tingut més influència en el desenvolupament de la ciència a l’Estat espanyol en els últims anys.

DIA: 25

MES: NOVEMBRE

FACULTAT DE MEDI-

CINA I CIÈNCIES DE

LA SALUT

DIA A DIA

I JORNADA D’ESTIMULACIÓ SENSORIALEls estudiants de Fisioteràpia de l’Associació d’Estudiants de Ciències de la Salut de la URV van organitzar la I Jornada d’Estimulació Sensorial a La Pal-ma de Reus.Amb les activitats previstes es volia donar a conèixer la fisioteràpia i els àm-bits d’actuació. Així, van promoure l’estimulació dels sentit, a través de tècniques emprades en fisioteràpia i a través d’arts, com música, dansa, pintura o les videoprojeccions, i tallers diversos, espectacles i concerts.

DIA: 28

MES: NOVEMBRE

FACULTAT DE MEDI-

CINA I CIÈNCIES DE

LA SALUT

I TROBADA DE PROFESSORS DE COMPTABILITAT DE LES UNIVERSITATS DE LLEIDA, GIRONA I TARRAGONA

DIA: 28

MES: NOVEMBRE

FACULTAT DE CIÈN-

CIES ECONÒMIQUES I

EMPRESARIALS

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / DIA A DIA

XII SIMPOSI D’ECONOMIAEl Simposi es va centrar en balances fiscals i finançament de les autono-mies, i Martí Carnicer, secretari general d’Economia i Finances de la Genera-litat, va pronunciar la lliçó inaugural.El Simposi estava organitzat per la Facultat de Ciències Econòmiques i Em-presarials, el Departament d’Economia i el Departament de Dret Privat, Dret Financer i Tributari de la URV amb la col·laboració de la Caixa i la Diputació de Tarragona.

DIA: 30

MES: NOVEMBRE

FACULTAT DE CIÈN-

CIES ECONÒMIQUES I

EMPRESARIALS

CONCERT DE NADAL DE L’ORQUESTRA XVI-XXI

L’Orquestra XVI-XXI de la URV va oferir pel concert de Nadal Beethoven i el destí humà: la Cinquena simfonia, una de les peces més significatives de l’obra de l’autor, a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències Jurídiques. Diri-gida per Markus Schikora, la formació orquestral va néixer en el curs 1999-2000. En aquest concert va col·laborar Patri Martínez (timbals).

DIA: 14

MES: DESEMBRE

URV

Una vintena de professors de Comptabilitat de les universitats Rovira i Virgi-li, Lleida i Girona van dur a terme la primera trobada d’aquest col·lectiu per tractar sobre la comptabilitat en cadascuna de les tres universitats, la pos-sibilitat d’impartir un postgrau conjunt i altres activitats que es puguin des-envolupar de forma comuna.

30 31 GENT DE CASA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

NOVES PERSPECTIVES DE LA RESPON-SABILITAT PER DANYS AL MEDI AM-BIENTAquest taller sobre Noves Perspectives de la Responsabilitat per Danys al Medi Ambient es va impartir a la Facultat de Ciències Jurídiques, organitzat pel grup de recerca en Medi Ambient i va reunir investigadors de tot l’Estat espanyol. Una de les especialitzacions de la Facultat és la docència i recerca sobre el dret del medi ambient.El grup de recerca en Dret del Medi Ambient pertany al Departament de Dret Públic, i els professors responsables del seminari eren Joan Baucells i Antoni Pigrau.

DIA:18

MES: GENER

FACULTAT DE CIÈN-

CIES JURÍDIQUES

DIA A DIA

IV CURS D’ÒPERA OBERTAVan començar les retransmissions de les representacions del IV Curs Òpera Oberta del curs 2005-06, per als alumnes de la URV. L’11 de gener es va projectar Wozzeck, d’Alban Berg, des del gran Teatre del Liceu de Barcelona al Paranimf de la Universitat. Més endavant, el 21 de febrer es va po-der veure Otel·lo, de Giuseppe Verdi; el 26 d’abril s’oferirà Di tote Stadt, d’Erich Wolfgang Korngold des del mateix Gran Teatre del Liceu de Barcelo-na, i el 23 de maig, Don Giovanni, de Wolfgang Amadeus Mozart, des del Teatro Real de Madrid.Es tracta d’un programa docent sobre el gènere operístic que es fa amb el Liceu de Barcelona virtualment, que ofereix quatre obres i que té el valor de tres crèdits acadèmics de lliure elecció per als estudiants. Dirigeix l’activitat el professor de Pedagogia Enrique Fuentes (enrique.fuentes@urv.net). Al programa Òpera Oberta, que ha tingut molta acceptació, participen uni-versitats catalanes, de l’Estat i de l’estranger.

DIA: 12

MES: GENER

FACULTAT DE CIÈN-

CIES DE L’EDUCACIÓ I

PSICOLOGIA

II JORNADA D’ECONOMIA DE LA SALUT I GESTIÓ DE LES INSTITUCIONS SANI-TÀRIESAquesta Jornada, dedicada específicament a la població, el finançament i la utilització dels serveis sanitaris, va reunir investigadors i professionals que fan recerca en aquesta àrea a la sala de graus de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials.L’organitzava el grup SAGESSA i la mateixa Facultat, amb la col·laboració dels hospitals Joan XXIII i Santa Tecla de Tarragona, de Salut Mental Pere Mata de Reus i el Pius Hospital de Valls.

DIA: 25

MES: GENER

FACULTAT DE CIÈN-

CIES ECONÒMIQUES I

EMPRESARIALS

LA URV CAP A L’EEES AL CAMPUS DE LES TERRES DE L’EBRELa jornada estava dedicada al procés de construcció de l’espai europeu d’educació superior, que implica canvis en els processos formatius dels nivells universitari i preuniversitari. Hi va assistir el professorat del campus de les Terres de l’Ebre i els equips directius del centres de primària i secundària del territori. Es va realitzar a l’Aula Magna de l’edifici Betània.

DIA: 26

MES: GENER

CAMPUS TERRES DE

L’EBRE

30 31

GENT DE CASA

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / GENT DE CASA

Ricard Monclús i Araceli Rodríguez, premi Vicens VivesVICENT FERRERES, CATEDRÀTIC DE PEDAGOGIA DE LA URV, VA MORIR L’11 DE JUNY A BARCELONA. EL DIA 17 ES VA CELEBRAR UN ACTE RELIGIÓS EN EL SEU RECORD A L’ESGLÉSIA DE SAN FRUCTUÓS DE TARRAGONA I EL DEPARTAMENT DE PEDAGOGIA I LA FACULTAT DE CIÈNCIES DE L’EDUCACIÓ I PSICOLOGIA TENEN PREVIST ORGANITZAR UN ACTE EN LA SEVA MEMÒRIA EL CURS VINENT.

Els professors Ricard Monclús i Araceli Rodríguez, del Departa-ment de Gestió d’Empreses, van rebre la distinció a la qualitat do-cent que cada any atorga la Ge-neralitat. El lliurament el va fer el conseller d’Universitats, Carles So-là, durant la inauguració de curs del sistema universitari català, que va tenir lloc a la Universitat de Gi-rona.Aquests docents són els au-tors del projecte d’innovació en l’assignatura Sistemes Comptables Informatitzats, premiat per la Ge-neralitat en la modalitat col·lectiva del premi Vicens Vives. El guardó està dotat amb 20.000 euros en les dues modalitats, indi-vidual i col·lectiva. El Consell Exe-cutiu de la Generalitat va aprovar els premis en la sessió del 20 de setembre. Monclús i Rodríguez ja van rebre un premi del Conse-ll Social de la URV a la qualitat per aquest projecte docent. Aquest va ser un dels tres premiats pel Con-sell al juny passat i com a tal, can-didat al premi Vicens Vives.S’ha valorat la innovació en la metodologia docent en l’assignatura Sistemes Compta-bles Informatitzats, especial-ment per la flexibilització dels continguts, la introducció de tu-torials i l’aplicació d’un model d’aprenentatge basat en la resolu-ció de problemes. La URV ha rebut aquest premi de la Generalitat en quatre edicio-ns anteriors: la Facultat de Medi-cina i Ciències de la Salut, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Quí-

mica, l’àrea de Dret Penal de la Fa-cultat de Ciències Jurídiques i el grup de docència de Física del De-partament de Química Física i In-orgànica.

Antoni Labad i Rosa Solà , premi del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya Els catedràtics de la URV Antoni Labad i Rosa Solà van ser distingits amb el Premi a l’Excel·lència Professional 2005 en el decurs de la trobada organitzada pel Consell dels Col·legis de Metges que va tenir lloc a Sant Feliu de Guíxols el 26 de novembre.Es tracta del reconeixement dels col·legis de metges a la tasca dels seus companys de professió en

els àmbits de la medicina assis-tencial, de la recerca biomèdi-ca, de l’educació mèdica i de les humanitats mèdiques. El lliura-ment de premis es va dur a terme a l’Auditori Municipal de la pobla-ció.Els premis van reconèixer els mèrits d’Antoni Labad, catedrà-tic de Psiquiatria de la URV i vocal del Consell Assessor de Salut Men-tal i Addiccions del CatSalut, amb el Premi a l’Excel·lència Professio-nal en Medicina Assistencial dins de l’àmbit de salut mental – socio-sanitària. A Rosa Solà, catedràtica de Me-dicina i vicerectora d’Investigació i Institucions Sanitàries de la URV, li van concedir el Premi a l’Excel·lència Professional en l’àmbit d’Educació Mèdica.

32 GENT DE CASA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA 33 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / EL PERSONATGE

DUES ALUMNES DE LA URV, LES MILLORS ESPORTISTES CATALANES EN PÀDEL I EN ESCACS

Els alumnes Lorena Morales i Francisco Ruiz, premi internacional en el CIA-2005El projecte de fi de carrera dels alumnes Lorena Morales i Francisco Ruiz, d’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes, que desenvolupa un sis-tema per millorar la cerca i gestió d’informació per Internet, va ser guardonat com la millor innovació en el 9th International Workshop on Cooperative Information Agents.Aquest seminari internacional es va fer a Koblenz (Alemanya), a mitjans de setembre. El Grup de re-cerca de Sistemes Multi-Agent de la URV (GruSMA) hi va presentar el treball de fi de carrera dels dos estudiants sota el títol “An agent-based knowledge acquisition platform”. Lorena Morales i Francisco Ruiz van redactar el projecte, que van anomenar “Sistema multi-agen-te para la construcción semi-automática de on-tologías a partir de la web” i estava codirigit pels professors David Sánchez i Antonio Moreno.El sistema ajuda a buscar i gestionar informació per Internet. En els cercadors habituals, com Go-ogle, Yahoo o Altavista, l’usuari introdueix una ca-dena de caràcters i el sistema li ofereix una llista, habitualment molt llarga, de pàgines on apareix

aquella cadena. Per exemple, posant “càncer”, el Google dóna més de 300 milions de resultats. El treball va ser escollit com un dels tres finalis-tes al CIA System Innovation Award, premi interna-cional als sistemes software innovadors basats en agents intel·ligents que s’atorga dins el Workshop CIA-2005. El jurat va decidir concedir-li l’Special Prize to the Best Innovation/Effort Relation.

Marisol Araya, de l’IES Torreforta, va guanyar el pri-mer premi de l’àrea de Geografia amb el treball “Tarra-gona, ciudad pesquera”. En l’àrea d’Història i Història de l’Art, l’estudiant guanyador va ser Oleguer Domè-nech, del Col·legi La Salle de Reus, que va presentar el treball “Epistolari d’un soldat. Recull de cartes marca-

des per una guerra”. També es van concedir dues men-cions especials: a Balbina Mateo, del Col·legi La Salle de Reus, pel treball “Els Munts. Testimoni de l’esplendor de l’Imperi romà”, i a Joana Badia, de l’Institut Martí i Fran-quès, pel treball “L’Assemblea de Catalunya a les comar-ques de Tarragona”.

Premis de recerca de secundària de Geografia i d’Història MARISOL ARAYA, AURA SARÍ, OLEGUER DOMÈNECH, BALBINA MATEO I JOANA BADIA SÓN ELS ALUMNES GUANYADORS DELS II PREMIS DE RECERCA DE SECUNDÀRIA DE GEOGRAFIA, D’HISTÒRIA I D’HISTÒRIA DE L’ART CONVOCATS PER LA UNIVERSITAT. VAN REBRE ELS PREMIS EL 6 D’OCTUBRE EN UN ACTE CELEBRAT A LA FACULTAT DE LLETRES.

32 GENT DE CASA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA 33 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / EL PERSONATGE

Obrir més la Universitat a la societat

CRISTÓBAL RICHART

LA FORMACIÓ MÈDICA S’HA D’ADEQUAR A LES NECESSITATS REALS DE LA SOCIETAT I DELS ESTUDIANTS. AIXÒ ÉS EL QUE PENSA CRISTÓBAL RICHART, CATEDRÀTIC DE MEDICINA DE LA URV I PROFESSOR DISTINGIT DES DEL 2003, QUE HO CONSIDERA UN REPTE DELS POLÍTICS PERÒ TAMBÉ DELS PROFESSIONALS IMPLICATS AL QUAL POT CONTRIBUIR POSITIVAMENT L’ESFORÇ EN LA CONVERGÈNCIA AMB L’ESPAI EUROPEU D’EDUCACIÓ SUPERIOR. LA MILLORA DE LA RELACIÓ UNIVERSITAT-EMPRESA ÉS UN ALTRE PAS QUE CREU IMPRESCINDIBLE.

Ha canviat l’actitud dels alumnes?El problema dels alumnes és que s’ho plantegen com una cursa de tanques que volen fer en el mínim de temps. No volen fer més pràcti-ques de les necessàries perquè no tenen temps per estudiar. El siste-

ma de pràctiques i la metodologia els permet estar en contacte amb els pacients i amb tots els profes-sionals de l’assistència sanitària, i ho haurien d’aprofitar. El seu pro-blema és que tenen una càrrega teòrica brutal i un horitzó laboral immediat complicat. No es pot es-

tudiar dotze anys i després haver d’anar fer guàrdies o a l’atur.

Com veu la configuració de l’espai europeu d’educació supe-rior?Va canviant però no sóc gaire op-timista perquè tot va molt a poc a

Cal una reforma que permeti potenciar especialitats amb més sortida professional.

CURRÍCULUM

Cristóbal Richart Jurado va néixer a Alacant el 1948 i es va llicenciat en Medicina per la Universitat de València l’any 1971. Del 1972 al 1976 va rebre formació com a especialista en Medicina Interna pel progra-ma MIR a l’Hospital General de la Vall d’Hebron. El 1978 va obtenir el doctorat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha desenvolupat activitats en tots els nivells, com a facultatiu especialis-ta d’hospital i com a professor universitari. L’any 1984 va començar la seva vinculació a Tarragona com a cap del Servei de Medicina Inter-na de l’Hospital Universitari Joan XXIII i professor titular de la Divisió VII de la Universitat de Barcelona. Des del 1995 és catedràtic d’universitat de l’àrea de Medicina del Departament de Medicina i Cirurgia de la Universitat Rovira i Virgili. La seva vida professional ha estat i és la de-dicació exclusiva a l’Hospital Universitari, de manera que ha integrat l’assistència clínica dels malalts amb les tasques de docència i recerca. Ha realitzat més 275 publicacions científiques, 135 de les quals són ar-ticles originals en revistes internacionals indexades. A la Universitat Au-tònoma de Barcelona va investigar en el camp de la immunologia, en les àrees de diabetis, marcadors tumorals i malalties autoimmunes. A la Universitat Rovira i Virgili ha dirigit com a investigador principal 24 projectes finançats per organismes oficials en tres línies: metabolis-me, lesions hepàtiques per alcohol i malaltia per VIH (virus de la im-munodeficiència humana). Va crear la Unitat d’Investigació sobre Alcohol i Malalties Metabòliques el 1987 i és director científic del grup d’investigació de Medicina Interna de l’Hospital Universitari Joan XXIII, i també assessor i avaluador d’agències estatals i de la Comunitat Euro-pea en docència i recerca. Per la seva trajectòria, l’any 2003 va ser no-menat professor distingit per la Universitat Rovira i Virgili.

34 EL PERSONATGE / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

La URV s’ha obert bastant a la so-cietat i això facilita que després aquesta hi col·labori més. La Uni-versitat fins no fa gaire era molt distant i potser s’havia magnificat, i ara la percepció social ha canviat. Integritat, transparència i eficièn-cia han de ser tres de les carac-terístiques que la societat ha de percebre de la Universitat. Fins fa poc era una mena de torre d’ivori intocable plena de savis.

Com valora la relació Univer-sitat-empresa?Encara no és sòlida. El que fins ara han buscat les empreses no ha comportat una implicació real en processos de recerca. Han estat in-teressos puntuals i molt pràctics. I jo penso que aquesta dinàmica l’ha de trencar la Universitat per crear una relació de confiança. Ella ha d’anar a les empreses per fer-los conèixer totes les possibilitats amb projectes concrets. La Uni-versitat en general encara és una gran desconeguda per a molts empresaris.

Projectes com els parcs tec-nològics poden facilitar aquesta aproximació?Poden ser un camí. El cas del Tec-noparc de Reus és un projecte amb moltes possibilitats. I l’Institut Pere Virgili també pot ser una eina magnífica.

Com ha viscut l’evolució de la URV?Penso que ha estat satisfactòria per a tothom. Ha fet un desenvo-lupament molt ràpid. Jo, que ve-nia d’una universitat gran com

l’Autònoma de Barcelona, he anat veient com era un error la visió pre-potent que des d’allí es tenia res-pecte a les petites. En un principi quan anàvem a Madrid ens pre-guntaven què era això de la Rovira i Virgili i ara s’ha assolit un prestigi i reconeixement notables. Per mi és un exemple per a altres universitats del mateix nivell. La mida no impor-ta, sinó definir bé les àrees de treba-ll per concentrar-hi l’energia. I tota aquesta transformació també ha es-tat molt bona per al territori, sobre-tot per a les ciutats de Tarragona i Reus. La gent reconeix la URV com la seva universitat per la seva tasca educativa, investigadora i social.

Quina és la medicina del futur?L’important de la medicina no és cu-rar sinó prevenir. I en aquest sentit, per exemple, s’ha aconseguit impli-car més l’Institut Català de la Salut en la recerca dels hospitals universi-tats de la URV. Això permetrà treure més profit dels recursos humans i econòmics.

poc. Necessitem un sistema edu-catiu més àgil, fins i tot en les plantilles de professors. A la URV s’està fent un esforç en aquest sentit. S’ha de decidir la base de formació de l’alumne de Medici-na i que a partir d’aquí es pugui dedicar a la recerca o a una espe-cialitat quirúrgica. Trobem algu-nes especialitats que són obsoletes i mouen interessos, els polítics del Ministeri d’Educació i Cièn-cia són molt refractaris a reduir-les i els mateixos professors volen que la seva assignatura sigui la mi-llor, la més àmplia. Després encara els queda el reciclatge del MIR. Cal una reforma que permeti poten-ciar especialitats amb més sortida professional. I això vol dir que els polítics han d’actuar a llarg termini i no només pensant en l’endemà.

El professor té temps de fer recerca?Depèn del professor. En tota la meva vida he comptat amb els dits d’una mà professionals que siguin bons metges, que vegin els malal-ts, que sàpiguen diagnosticar, que siguin bons docents i que a més siguin capaços de captar recursos i muntar un equip d’investigadors. S’ha d’aprofitar el millor de ca-dascú perquè tenir totes les virtu-ts alhora és molt difícil. La recerca cada cop és més complicada per-què exigeix molt de temps per captar recursos i per relacionar-te amb altres investigadors.

La dimensió de la URV és sufi-cient per competir en recerca?Cal assumir projectes de recerca possibles. La URV i els nostres hos-pitals universitaris n’estan fent de primera línia en alguns camps. El que passa és que els centres de poder de les administracions es-tan vinculats als grans hospitals, els quals volen captar tots els re-cursos i evitar que s’atomitzin. La distribució ara és més seriosa per-què té en compte l’esforç real d’investigació de tothom. Cal va-lorar persones, recursos i produc-ció final.

Creu satisfactòria la relació Universitat-societat?Està millorant però s’ha d’avançar.

La Universitatha d’anar ales empresesamb projectes

La dimensió de la URV és suficient per competir en recerca