CURS 2012-2013 NÚM 8 II ÈPOCA ANY V

REVISTA DE L’INSTITUT D’ENSENYAMENT SECUNDARI PORRERES

POVIM N

Revista AnualNúm 8 - Any V

IES PORRERESCTRA. MONTUÏRI S/N 07260

PORREREST 971 168 590 – F 971 168 217

iesporreres@educacio.caib.es

CoordinadorBiel Vich

Comissió de la revistaRosa Vidal/Cristina Bauçà

Xisca Roig

Correcció lingüísticaC. Bauçà/M. Sampol (català)

Neus Oliver (anglès)Miquela Ollers (castellà)

MaquetacióBiel Vich

Il·lustracionsDepartament de Plàstica

Alumnes de Plàstica

FotografiesAlumnes i professors de l’IES

Fotos baixades d’internet

Professors col·laboradorsJoan Miralles, Neus Oliver, M.Antònia Mut, Margalida Sam-pol, Margalida Barceló, JoanaM. Tomàs, Miquela Ollers, An-tònia Mora, Víctor Palmero,Llorenç Vallespir, Joan No-guera, Consuelo Cubells, Mar-galida Mas, Rafel Juan,Margalida Adrover.

Imprimeix

EDICIONS TALAIOTS

C/ Castelló de la Plana 30 - Esc 8 -Àtic A 07181 - Palmanova (Calvià)

971751604 - 610272044

Aquesta és una revista in-dependent i plural. La sevaopinió s’expressa nomésper mitjà dels editorials.Els articles firmats expres-sen únicament l’opinió delsseus autors.

EditorialRETALLS, REFORMES I PROTESTES

SUMARIEDITORIAL 2

OPINIÓ 3

PORTADA 4

NOTÍCIES 7

ENTREVISTES 15

REPORTATGES 16

CULTURA 29

CREACIÓ 30

PALABRA POR ... 34

FLC 36

ESPORTS 37

ANUARI 2012-13 39

PASSATEMPS 49

HORÒSCOP 50

ARTS & CRAFTS 51

CONTRAPORTADA 52

Tal com titularem en l’editorialdel nostre bloc, el curs 2012-13s’ha vist marcat pels retalls i

pels anuncis de polèmiques reformesen el sistema d'educació pública. Totplegat ha donat lloc a una contundentresposta per part dels treballadors delsistema educatiu i, molt especial-ment, dels seus usuaris, en formad'un nombre mai vist d'accions reivin-dicatives.Tot això demostra lagran preocupació de lasocietat per la pèrdua dela qualitat educativa queimpliquen els retalls iper la creació d'un noumodel d'ensenyamenten què els valors cívics,ètics i humanístics, aixícom la nostra llengua,queden marginats. Esdiu que això es fa per donar als nos-tres joves la formació necessària perocupar el seu lloc en l'economia delsegle XXI. Es tracta, diuen, de formaruna mà d'obra políglota, eficient, pro-ductiva i competitiva (i nosaltres afe-giríem que dòcil, conformista,deshumanitzada i desarrelada), quesuposadament estarà més preparadaper fer front als reptes de la globalit-zació i del capitalisme salvatge ques'estan imposant.Deixant de banda l'empobriment hu-manístic i el desarrelament culturaldel nou sistema, hi ha dos factors, re-talls i formació d'una mà d'obra efi-cient, que es contradiuen en simateixos. El nou model educatiu eco-nomicista fracassarà si no es fa marxa

enrere en la política de retallades enensenyament. Només la reducció delnombre de professors, l'augment dela càrrega horària dels docents i deles ràtios d'alumnes per classe, la re-ducció o eliminació de professors desuport i classes de reforç, un sobtatcanvi de model lingüístic que impli-carà fer moltes matèries en anglèssense una transició o preparació prè-

via de docents i alum-nes, suposaraninevitablement o unaugment exponencialdel fracàs escolar o unadavallada substancialdel nivell acadèmic (iper tant menys eficièn-cia i competitivitat) ouna combinació d'amb-dues coses.I tot plegat en una unió

Europea on segons la OCDE en elspropers 50 anys el 35 % dels llocs defeina que es creïn exigiran un nivellde formació de grau o post grau uni-versitari i un 50 % un nivell de batxi-llerat o FP. En el futur aquells que esquedin en un nivell d'estudis bàsic(ESO o PQPI) o que abandonin el l'en-senyament sense cap títol només po-dran aspirar a un 15 % dels llocs defeina que es crein. L'actual percen-tatge de fracàs escolar i abandona-ment prematur d'estudis a l'estatespanyol és del 32 % i amb els retallsés previsible que augmenti. Quinfutur espera a la joventut del nostrepaís? Està justificada la preocupacióper aquestes polítiques? Sincera-ment, des de Povimon, creim que sí.

2 Curs 2012-2013

T

Opinió

S’HA DE CANVIAR LA LLEI DE L’AVORTAMENT?

Els alumnes d’ètica opinen en base al reportatge que han realitzat

3Curs 2012-2013

Samuel W. SansóJo abans de fer aquest treball, estava gairebé totalment a favor de l’avortament. Però a mesura que llegiai investigava sobre el tema, me vaig assebentar de la cruetatl que representa, i crec que el millor seriadonar el fill en adopció, així almenys podrà viure la seva vida. Perquè privar a una persona de la seva vidaabans de poder-la experimentar es un poc cruel. I els mètodes també ho són. Pensar que allò, per petitque sigui un dia seria com tu o jo, però el matem abans de que pugui néixer, i tastar la vida. Si el donés-sim en adopció, així almenys tindria una oportunitat de viure, i la mare s’estalviaria tots els riscs, tantmentals com físics. També es bastant dolorós per part de la mare... i el fill, que normalment ja sent eldolor quan es desenvolupa. Per això els mètodes com inserir urea al líquid on es troba el nadó es moltcruel, perquè el fetus es va movent violentament mentre el va cremant, per dins i per fora...

Laura RomeroJo estic a favor de l'avortament quan hi ha violaciói aquestes coses, però si és una persona que s'hi haquedat per fer-ho sense protecció, no, perquè ellsdos, saben que pot passar això,i s'haguessin pogutpreocupar abans, que no quan la criatura ja està endesenvolupament, perquè l’infant no en té la culpa.Si són menors, pens que hauria de ser amb l'auto-rització dels pares, o almenys d'un, si estan sepa-rats, perquè sempre és bo comptar amb l'ajuda delspares perquè ens poden ajudar encara que quansàpiguen la notícia no sabrien com reaccionar.

Xisca Mascaró i Aina EstranyDes del nostre punt de vista l'avortament és unacosa dolenta, però que a vegades s'ha de dur aterme per diferentes raons. Trobam que s'ha depoder avortar en cas de que el fetus tengui malfor-macions, en cas que la mare pugui patir un risc, deviolació o finalment quan una menor de 16 anys esquedi embarassada i no pugui mantenir el fill. Entots aquests casos trobam que si que es podriaavortar però no trobam just que hi hagi dones queavorten pel simple fet de que s'hagi produit un em-baràs imprevist.

Aina M. Juan i Llucia GarciaPersonalment pensam que l'avortament no s'ha de prohibir, ja que en alguns casos és necessari (violació,embaràs de menors..) i en altres comporta un canvi molt dràstic a la vida de la persona i ha de poder seruna elecció que la dona o la parella ha de prendre.Pensam que és una elecció que ha de prendre la persona que està embarassada i no l'Estat, no es potcontemplar des d’un únic aspecte moral, ja que les conseqüències físiques i pscicològiques les patiran lespersones que se n’hagin de fer càrrec.Tot i això, creim que l'avortament hauria de ser la darrera via a seguir ja que hi ha altres mesures pre-ventives que s'haurien de potenciar (preservatiu, píndola, DIU..) ja que avortar comporta un gran esgo-tament físic.Pels fets esmentats és una gran contradicció la ideologia de l'esglèsia que pensa que l'avortament és unassassinat, però a l'hora està en contra de tots els mètodes preventius.La nostra tesi és que el fet d'avortar depèn de les condicions en què haurà de viure la persona i la sevaparella i és una decisió personal.

Aina M. Rigo i Catalina EscalasTrobam que hauria de ser un dret per a la dona escollir si vol avortar sempre que estigui dins d’uns límitsde temps racionals però també s’ha de tenir en compte que en el cas de que si als 4 mesos, la mare estiguien perill o l’embrió patís malformacions s’hauria de poder avortar. Sabem que quan la gent parla de l’a-vortament pensen que és un delicte causat per la mare, però no s’aturen a pensar que per exemple, unaal·lota de 16 anys embarassada no pot fer-se càrrec de l’infant, ni econòmicament ni psicològicament. Amés, la màxima preocupació de les adolescents de setze anys és estudiar i tenir un bon futur universitari,encara què es poden trobar excepcions. A més, una dona que ha estat violada trobam que té en dret d’a-vortar ja que a més de patir psicològicament pel fet que l’hagin violada també patirà el mal de tenir unfill que no vol i d’una persona que ni coneix. Creiem que hi ha d’haver casos en els quals es pugui avortarja que és la dona la que s’ha d’afrontar a aquestes situacions tant dures que et posa la vida.En conclusió, pensam que una dona embarassada té tot el dret de decidir si ha d’avortar o no, ja quenomés és ella que sap si està capacitada físicament, econòmicament i psicològicament per criar un infant.És millor que un nin no neixi i que es mori dins la panxa que després, quan sigui gran, tingui una malavida, o pitjor encara, que l’abandonin només néixer.

Enguany es va homenatjar al poeta Antoni Vidal i Ferrando

DIADA DE SANT JORDI 2013

Portada

4 Curs 2012-2013

Els alumnes de 3r d’ESO van aprofitar la seva primera gran oportunitat per recaptar fons per al viatge d’estudis delproper curs i dedicaren gran part de la jornada a preparar les roses amb missatge i a repartir-les entre alumnes i pro-fessors.Pep CastellMarina NoejovichLa jornada escolar començà commoltes altres, una classe, duesclasses, ...Però a la cinquena ens varen duruna sorpresa : les esperadesroses amb les dedicatòries! aque-lles que tothom esta ansiós perllegir i per ensumar.A les 12:00h els nostres presen-tadors, na Joana Arbona de 2n Di en Mustapha Jarrab de 2n A, co-mençaren amb la història de SanJordi. Ens explicaren la relació deles roses i els llibres amb aquestacelebració que correspon ambl’antiga tradició de regalar rosesentre els enamorats i el dia del lli-

bre que coincideix amb la mort dedos grans escriptors: Shakespe-are i Cervantes.En primer lloc, la directora ens vafer un discurs, que ens va emo-cionar i motivar a tots i va donarpas al nostre estimat convidat,Antoni Vidal i Ferrando, que ensva agrair tota la feina i activitatsque férem de la seva obra. Elsalumnes de PQPI el varen obse-quiar amb uns quants productesde l’hort cultivat per ells i unarosa amb un missatge.Com ja vam anunciar en una en-trada al nostre blog el poeta An-toni Vidal Ferrando, natural deSantanyí, va ser elegit a principide curs com a escriptor de l'any

per la Comissió de NormalitzacióLingüística del nostre institut. Se-guirem amb la tradició inaugu-rada l'any passat en què vamcelebrar l'any Alcover.L'objectiu era donar a conèixer aalumnes i professors l'obra literà-ria d'escriptors de la nostra terraque s'expressen en la nosta llen-gua, el català.En aquest sentit, una de les acti-vitats més interessants desenvo-lupades per treballar l'obra delpoeta santanyiner ha estat l'ela-boració d'uns vídeos per part delsalumnes de 3r i 4t de diversifica-ció. En aquests treballs audiovi-suals es reciten o canten diversospoemes d'Antoni Vidal Ferrando,

Portada

5Curs 2012-2013

amb acompanyament musical delgrup Entreveus (que ha musicatdiversos poemes d'aquest autor)i d'imatges seleccionades i mun-tades pels nostres alumnes.Després de la xerrada del nostreconvidat, es llegiren els seus poe-mes en català i altres llengües. Esllegiren els poemes: “No teníemrellotge” en català i en cas-tellà,“Te n’has anat” en català i enalemany, “Ulls”en català i enàrab, “A la lluna al vespre” en ca-talà i en llatí, “Bob Dylan no to-carà l’harmònica” en català i ungrapat d’alumnes i la professoraFrancina Crespí al piano, recita-ren amb fons musical una cançóde Bob Dylan.A continuació, els alumnes de te-atre de 1r d’ESO, ens varen pre-parar una representació delpoema “A la lluna el vespre”, i elsde 2n d’ESO “No teníem rellotge”i un ramell de versos.Tot d’una en acabar les actua-cions dels alumnes de teatre, unsquants alumnes de 4t d’ESO can-taren el poema ''Bob Dylan maimés no tocarà l'harmònica'' queells mateixos havien musicat.Un dels moments més esperatsva ser el lliurament de premis delconcurs de poesia i narrativa. Elsguanyadors: Maria Sansó Feme-nias, Gabriel Rosselló Salleras, i

Joan Rosselló Bover, varen serdesvetllats per Antoni Vidal i Fe-rrando.El premi de poesia de primer cicleva ser per al poema titulat SANTJORDI que justament descriuamb molt d'encert el que repre-senta la diada de sant Jordi i queés obra de Maria Sansó Femeniasde 1r D.El premi de narrativa de primercicle va ser per a un somiadorque tant li és escriure prosa compoesia: Gabriel Rosselló Sallerastambé de 1r D.

Pel que fa al premi de poesia de2n cicle fou per un poema pro-fund sobre els sentits de l'exis-tència. El premi va ser per a unaalumna que no deixa mai de re-flexionar: Bianca Adriana Ionitade 4t B.I finalment, el guanyador de na-rrativa de 2n cicle, explica com lamelodia i la lletra d'una cançó elduu a reflexionar sobre la societatactual. Es tracta de Joan RossellóBover de 4t C.Just després,, els alumnes de 3rd’Expressió corporal ens van pre-parar una sorpresa en la qual ex-plicaven les festes de cada poble.Per acabar les actuacions i repre-sentacions la part més reivindica-tiva va córrer a càrrec d'unsalumnes de 4t que llegiren unmanifest a favor de la nostra llen-gua amb versos del nostre convi-dat.Finalment, uns quants alumnesde l’optativa de Botànica i el pro-fessor Rafel Nigorra, van sembrarl’arbre Antoni Vidal i Ferrando.Segurament, les roses que hemrebut, durant uns quants dies enarribar a casa nostra ens recorda-ran la història del valent cavallerque va arriscar la seva vida persalvar el seu poble i la bella prin-cesa i que, a punta de llança, vamatar el drac que es menjava lagent.

Un emocionat Antoni Vidal i Ferrando, ens va agrair tota la feina i activitatsque férem amb la seva obra.

Els alumnes recitaren poemes de Vidal i Ferrando en català i altres llengües.

Portada

6 Curs 2012-2013

Els alumnes de PQPI varen obsequiar a Antoni Vidal i Fe-rrando amb uns quants productes de l’hort cultivats perells i una rosa amb un missatge.

Uns quants alumnes de l’optativa de Botànica i el profes-sor Rafel Nigorra, van sembrar l’arbre de Vidal i Ferrando.

Uns quants alumnes de 4t d’ESO cantaren el poema ''BobDylan mai més no tocarà l'harmònica'' que ells mateixoshavien musicat.

Un dels moments més esperats va ser el lliurament depremis del concurs de poesia i narrativa. Els alumnes es-taven ansiosos per conèixer la identitat dels premiats.

Joan Rosselló premi de narrativa de 2n cicle, amb unauna reflexió sobre la societat actual a partir de la melodiai la lletra d'una cançó.

DOL A L'IES PORRERES PER LA MORT D'UNAANTIGA ALUMNA

L'IES PORRERESCONTINUA AMB EL PRO-

JECTE BIOSIRE

LA CONSULTA JOVE ESTORNA A ACTIVAR

RedaccióMarga Ferrer Frau, una jove de Montuïri de 19 anysque era exalumna del nostre centre, va morir elpassat 23 d'octubre en un accident de trànsit, des-prés que el cotxe en què viatjava sortís de la cal-çada i fes diverses voltes de campana en un tramde la carretera que uneix Manacor i Cales de Ma-llorca. Na Marga Ferrer va quedar atrapada a l'inte-rior del vehicle i tot i la ràpida arribada de lesAmbulàncies del 061, la Policia Local, els Bombersi la Guàrdia Civil, no es va poder fer res per salvarla seva vida. La comunitat educativa del nostre cen-tre va quedar consternada per aquesta desgràcia ila presència de pares, professors, alumnes i exa-lumnes en el funeral que va tenir lloc a Montuïri vaser massiva. Na Marga Ferrer va ser alumna delnostre centre durant cinc anys i havia titulat en ESOel curs 2010-11. Actualment cursava estudis deFormació professional. L'equip directiu, en repre-sentació de la comunitat educativa de l'IES Porre-res, expressà el seu condol a la família de na MargaFerrer.

Marga Ferrer Frau va patir un desgraciat accident de trànsit

Recollida d'oli de cuina usat Atendre la salut dels adolescents

Notícies

7Curs 2012-2013

CMALa Comissió de Medi Ambient, ha informat als nos-tres reporters que l'IES Porreres continuarà en elprojecte europeu BIOSIRE, basat en la recollidad'oli de cuina usat per transformar-lo en Biodiesel.Per poder participar es posarà a disposició de la fa-mília un recipient, d'1,5 litres de capacitat, i entenir-lo ple d'oli vegetal usat, l'alumne el durà alcentre i se li donarà un altre recipient net. El diad'entrega, al centre, dels recipients plens serà cadadilluns i dimarts a les 8:00 h.

RedaccióLa Conselleria de Salut i Consum, mitjançant laXarxa de centres d'Atenció Primària, segueix impul-sant el programa Consulta Jove per atendre les ne-cessitats de salut dels nostres adolescents.L'objectiu és millorar la salut i aclarir els dubtes re-lacionats amb la sanitat dels joves adolescents es-colaritzats en Instituts d'Educació Secundària.Es poden demanar dubtes sobre qualsevol temaque es pugui relacionar amb la salut. No només elsmalestars físics, sinó també els psíquics i emocio-nals, i també dubtes de sexualitat, consum de dro-gues, alimentació, situacions de violència,...Teniu present que sempre s'atenen les demandesdels joves en situació d'intimitat i confidencialitat.Es pot demanar cita de manera individual, per pa-relles o en petit grup.

Notícies

8 Curs 2012-2013

PARELLES LINGÜÍSTIQUES PER APRENDRE CATALÀ

HOMENATGE A CHARLES DICKENSAlumnes 4t PDC a ASLCharles Dickens (1812-1870) és un dels mes famo-sos novel·listes anglesos i un del més coneguts es-criptors de la literatura universal. Entre les sevesobres podem citar:OliverTwist, Els papers pòstumsdel Club Pickwick, David Copperfield, Un conte deNadal, Temps difícils i moltes més.Aquest any els alumnes de diversificació li hem vol-gut fer un petit homenatge coincidint amb els 200anys del seu naixement. Els curs passat algunsalumnes ja començaren a realitzar el treball quenosaltres acabarem: un llibreque servirà per fer lec-tura a l’aula. Es tracta de l’obra de Dickens Un contede Nadal (1843). Nosaltres l’hem llegit i vos convi-dem a fer-ho!.A més de conèixer una obra de la literatura univer-sal ens ha servit per lligar altres temes relacionatsamb el món de Nadal i la manera de celebrar-ho ono, a altres indrets. El final de la lectura quasi coin-cidirà amb el dia que també celebrarem el final dela UD “obrim un restaurant” i que serveix de fil ar-gumental del nostre treball.Moltes de les tradicions de les festes nadalenquesangleses (iniciades a l'època victoriana) es mante-nen actualment,com l'arbre de Nadal, les felicita-cions(amb motius de Sant Valentí: flors, papallonesi el pit-roig (símbol de l'eterna estimació),el púdingde panses i Sant Nicolau. L'arbre de Nadal va arri-bar a Anglaterra des d'Alemanya. Així es va comen-

La CNL també prepara l’homenatge a un escriptor i una pissarra d’errades

Organitzat per 4t PDC EN EL 200 ANIVERSARI DEL SEU NAIXEMENT

CNLLa CNL ha desenvolupat algunes activitats durantel curs. Així s’han posat en marxa les Parelles Lin-güístiques, l'homenatge a l'escriptor Antoni VidalFerrando i una pissarra on s’han anat apuntant leserrades més comunes que es solen fer.Les parelles lingüístiques són una manera oberta,informal i simpàtica de conèixer gent a l'institut i demillorar les pròpies habilitats lingüístiques. Permetestar en contacte amb un parlant nadiu de la llen-gua que vols aprendre, millorar o practicar, en si-tuacions de conversa reals. El programa de parelleslingüístiques està obert a tots els estudiants de l'IESPorreres, i també al personal d'administració i ser-veis i al personal docent del centre. Per apuntar-secal omplir una sol·licitud on s'indiqui si t'hi apuntescom a ensenyant (per ensenyar el català a un com-pany) o com a aprenent. Els participants hi dedica-ren una o de dues hores a la setmana durant tot elcurs.

çar a guarnir l'arbre amb espelmes. També d'a-questa època són els“crakers” (regals i caramels tí-pics del Nadal). Sabies que les xocolatines delcalendari que mengen per Nadal tenen un significatreligiós? Es tracta d’un compte enrere fins arribar aldia de Nadal que té el seu inici al segle XIX a l’Ale-manya protestant.. Abans els nins encenien una es-pelma el diumenge d’advent fins la nit de Nadal.Avui, s’ha popularitzat tant que es realitza a partirdel dia 1 de desembre fins al 24 i s’utilitza un calen-dari amb figures de xocolata. El primer calendari dexocolata es va realitzar als anys 20. Així el tempsd’espera de l’arribada del Nadal era més dolç.

Notícies

9Curs 2012-2013

alumnes elstocà jugar abàsquet, par-tidets curtsde 4x4 diri-gits pels pro-f e s s o r sd'educació física.Un altre taller molt “artístic” fou l'organitzat pel de-partament de Plàstica que elaboraren punts de lli-bre.El departament de ciències naturals féu un taller onels participants havien d'extreure l'ADN, primerd'un fetge i després el seu.El punt més solidari del matí el va protagonitzar eldepartament d'Orientació amb el taller de “SonrisaMédica”. Representants de l'organització venguerena mostrar quina era la finalitat de les seves actua-cions en els hospitals amb els nins i en feren unademostració.Endolcirem l'acomiadament amb una xocolatada al'hora del patí i les veus del professorat i dels alum-nes cantant la Nadala que Miquel Nigorra haviacompost per l'ocasió.

No va faltar, tampoc,l'arbre de Nadal ambdesitjos que es realitza anivell tutoria cada curs.Un dia ben entretinguten què va destacar laxocolata a càrrec de l'A-pima i les coques deNadal pro-viatge d'estu-dis fetes pels alumnesde 4t d’ESO. Uno bonaforma d’acabar el primertrimestre.

Cristina BauçàDia 21 de desembre po-sàrem punt i final a untrimestre ple de retroba-des, nous hàbits, novesamistats i adaptacions anous horaris. Volguéremdonar la benvinguda ales festes de Nadal ambun tallers organitzatsper cada un dels dife-rents departaments del'Institut.El departament de tec-nologia va fer un taller d'imants. Els participantstriaren un model, tallaren la fusta, la pintaren i peracabar aferraren l'imant a la part posterior.El departament de castellà féu un taller de dedica-tòries mentre que el de català el va fer de neulespel primer cicle ja que amb les alumnes de segoncicle miraren la pel·lícula L'habitació d'en Fermat.Els departament d'anglès van posar una pel·lículaen versió original, Nightmare before Christmas deTim Burton, mentre que el departament de CiènciesSocials va projectar Una noche en la ópera, en elprimer torn i La cena de los idiotas en el segon.El departament de matemàtiques organitzà un ta-ller de jocs de taula, que va agradar molt als alum-nes, i un de papiroflèxia.Ball de saló fou el taller que organitzaren els nos-

tres com-panys demúsica onparticiparenalumnes benexperts en eltema.A alguns a-

Donarem la benvinguda a les festes de Nadal amb un tallers organitzatsper cada un dels diferents departaments

ADÉU PRIMER TRIMESTRE, BENVINGUDESVACANCES DE NADAL!

Notícies

10 Curs 2012-2013

PER NADAL A L’INSTITUT OBRIM UN RESTAURANT

DIA DE LA PAU A L’IES PORRERESMaria Cristina Lliteras Allende, 3EEl passat dia 30 de gener, els alumnes de 3r de Di-versificació (com feim a cada data solidària elegida)treballàrem el tema del la Pau d’una forma creativai original. Aquest dia celebràrem el dia de la pau ide la no violència, perquè Gandhi morí el 30 degener del 1948.Nosaltres hem volgut tractar aquest tema a travésde una cançó: The Wall de Pink Floyd . Aquest anyenllaçàrem el dia de l’Holocaust i el de la Pau (27 i30 de gener). També fa 80 anys que Hitler va arri-bar al poder. Hi ha errors que no es poden repetir.Parlàrem d’Al Gore (premi Nobel de la Pau a 2007per fer unes conferències sobre canvi climàtic) i d’I-rina Saendler (proposada per aconseguir salvarmés de 2000 nins de l’extermini nazi). Enllaçàremtemes d’ecologia, història i mediambient.Finalment, creàrem la nostra pròpia versió del vi-deoclip i també vàrem fer un mur amb el colom dela pau fet amb tassons de plàstic.

Una tasca per treballar llengua, estètica, gastronomia, tradicions...

Els alumnes de 3r de PDC treballen el tema del la Pau de forma creativa

Alumnes de 3r de PDCEls alumnes de 3r de PDC a ASL aquest any tornà-rem a "Obrir un restaurant". És una tasca queferem servir per treballar la llengua, la literatura,l'estètica, la gastronomia, les tradicions... començà-rem el mes de setembre per acabar l'activitat lasetmana abans de les vacances de Nadal.Cada any els alumnes de diversificació curricular al'Àmbit Sociolingüístic " Obrim un restaurant". Hofeim en el marc de les festes de Nadal, desprésd'estudiar diferents aspectes cuturals, religiosos itradicionals. Comparam les diferències i similitutsamb altres cultures, els diferents costums, calen-daris... Però especialment treballam aspectes lin-güístics (catala-castellà) i de disseny (sí, dissenyd'interiors) relacionant tot el que sabem amb èpo-ques passades. Per exemple amb el que ens dóna aconèixer Leonardo Da Vinci... Ho saps? t'agradariasaber-ho?Cada anys afegim un tema nou d'estudi als treba-llats pels cursos anteriors i així els alumnes ens en-gresquem en una activitat que culmina amb l'estudide la gastronomia nadalenca i el "dinar de Nadal".No oblideu que per arribar a la "festa" s'ha de fertota la feina prèvia (vocabulari, lectura de textos, eltext instructiu, el narratiu, la descripció...Tampoc oblidam l'aplicació de les TIC ... heu depensar què podem desenvolupar una petita part deltreball a l'aula d'informàtica.

Alumnes de taller de teatre de 1rDia 5 de febrer aprofitant que és temps de Carna-val, els alumnes de taller de teatre de primer pre-paràrem una exhibició d'estàtues humanes. Durant

Els alumnes de taller de teatre muntàrem “una rambla” d'estàtues al pati

Vàrem anar al pati a practicar el que havíem après a classe

EXHIBICIÓ D’ESTATUES HUMANES

EL TEOREMA DE TALES AL PATI DE L'INSTITUT

la classe de teatre ens disfressàrem i maquillàremi a l'hora del pati muntàrem “una rambla” d'està-tues al pati.Hi va haver varietat: la núvia cadàver, dues pepesde porcellana, tres cuiners, tres xineses, dues cala-veres, el bé i el mal i dos cantants que en posar-losmonedes al capell cantaven i tocaven la guitarra. Elpúblic ens va donar monedes de xocolata, galetes ixiclets perquè ens moguéssim. Per vosaltres hemrecollit alguns testimonis del que va suposar l'ex-periència.“Una experiència única veure tot l'institut pendentde nosaltres, no m'esperava tanta gent”.“Fer de núvia cadàver va ser una experiència inobli-dable. Em va agradar que els meus amics em veies-sin actuar”.“Ens va encantar maquillar-nos i trobar els vestits iels complements, després de superar els primersnervis, cada vegada ens sentírem més tranquil.lesi va ser una experiència emocionant. Ens agradariafer coses semblants”.

Notícies

11Curs 2012-2013

Aquestes alumnes es van disfressar de tres xineses

Alumnes de 2n de Taller de MatemàtiquesDimecres 6 de febrer, els alumnes de segon d'ESOque fan taller de matemàtiques vàrem anar al patia practicar el que havíem après a classe. Agafàremmides de diversos elements del pati, com perexemple: l'ombra dels xiprers, de les faroles, de lescistelles de bàsquet … També vàrem prendre midesdel camp de futbol i del radi (o diàmetre) dels cer-

cles central i de penal.Per a què necessitàvem totes aquestes mides? Perpoder calcular l'altura del xiprer, de la farola i de lacistella de bàsquet, a les quals no hi podíem arribarper mesurar-les directament i que amb les midespreses abans i el Teorema de Tales, es poden calcu-lar. Aquestes mides ens serviran per trobar la sevaàrea, el perímetre i les àrees central i de penal.El teorema de Tales s'utilitza per calcular mesuresdesconegudes, i s'aplica a triangles semblants. Esdiu que dos triangles estan en posició de Tales sitenen un angle en comú Â, i els costats oposats a Âsón paral·lels. I si estan en posició de Tales podremassegurar que són semblants. Així, aquests dostriangles són semblants i compleixen les reglesanomenades anteriorment

50 ALUMNES DE L’INSTITUT PARTICIPEN ALES PROVES CANGUR

Joan Rosselló va quedar classificat entre els 20 primers de Balears

Una col·laboració amb el Fons Mallorquí de de Solidaritat i Cooperació

Notícies

12 Curs 2012-2013

Va ser un dia molt interessant i entretingut. Tothom se'nva anar molt content havent passat una bona estona fentmatemàtiques.

màtiques apreses a classe. Hi havia 30 preguntes iquasi no vam tenir temps d’acabar-les totes.Quan vam acabar, van dir el nom de l'institut guan-yador de la gimcana i vam tornar cap a l'IES Porre-res.

Alumnes de 4tEnguany, 50 alumnes de l'IES Porreres vam assistira les proves Cangur de matemàtiques. Quasi totsels alumnes de 4t opció B hi vam anar i en JoanRosselló Bover va quedar classificat entre els 20 pri-mers de Balears del seu nivell.El matí de dia 21 de març, vam agafar el bus i vamanar al poliesportiu Miquel Àngel Nadal a Manacor.Allà ens varen lliurar el full on anotar les respostesi vam entrar dins el pavelló per començar les pro-ves. Hi havia molts altres alumnes d'altres instituts.Va ser un dia molt interessant i entretingut. Tothomse'n va anar molt content havent passat una bonaestona fent matemàtiques.En acabar, vam sortir a fora a berenar. Després,vam tornar entrar al poliesportiu per realitzar unagimcana en grups (per instituts). Hi havia proble-mes molt interessants i molt bons, uns més difícilsi uns altres un poc menys, però tots molt entretin-guts. Enguany, no vam poder repetir el gran èxit del'any passat en la gimcana, però el més importantés participar.La prova durava 1 hora i 15 minuts. Va ser bastantdifícil i bàsicament eren problemes de lògica.Només en alguns casos havies d'usar eines mate-

BERENAR SOLIDARI 2013vien preparat i duit per vendre a alumnes, profes-sors i personal no docent.Enguany s'han notat una mica els efectes de la greucrisi econòmica que estem patint i la recaptació haestat un poc inferior a la d'anteriors ocasions. Labaixada en la participació es va notar en les com-pres dels alumnes que segurament minvaren de re-sultes de la notable reducció del poder adquisitiu deles famílies que fa que la majoria d'alumnes portinel berenar fet de casa. Tanmateix el mantenimentde la demanda dels professors i del personal no do-cent va permetre que la caiguda en la recaptaciófos mínima. En total es van ingressar 275 € mentreque el curs anterior es van recaptar 295 €.Segons ens ha fet saber, el Fons Mallorquí de de So-lidaritat i Cooperació ha destinat el donatiu de 295€de l’any passat a un projecte educatiu a la regió deNueva Segovia, situada a al nord de Nicaragua.Aquest suposa millorar les infraestructures de 9 es-coles rurals, l’adquisició de material educatiu i oferirformació o reciclatge a mestres de la zona, a mésde concedir 40 beques a estudiants de primària, se-cundària i formació professional.

RedaccióDimecres dia 27 de març, realitzàrem, com cadaany, el nostre ja clàssic BERENAR SOLIDARI en eltemps d'esplai.La comissió d'extraescolars i els professors col·labo-radors varen organitzar una mena de "xibiu" alporxo del pati i varen vendre els berenars que ha-

CMAEl passat 22 d'octubre va començarl'edició 2012-13 del concurs del"Grup més ecològic" de l'IES Porre-res. Com cada any, s’han valoraratels hàbits de cada grup-classe pelque fa a la recollida selectiva de re-sidus i al reciclatge, l'estalvi energè-tic, la neteja de l'aula i del centre,així com la promoció d'altres hàbitsrelacionats amb una forma de vidasostenible i respectuosa amb la na-tura.El concurs s’ha desenvolupat al llargde tot el curs. Hi ha hagut 3 voltes.La primera volta o campionat d’hi-vern de dia 22 d’octubre a dia 14 dedesembre. La segona volta o cam-pionat de primavera: de dia 17 dedesembre a dia 15 de març. I la tercera volta ocampionat d’estiu: de dia 18 de març a dia 7 dejuny. Cada avaluació s’ha proclamat un campió es-tacional perquè després de cada volta els marca-dors es tornaran a posar a zero per a la següent (unmateix grup no podia repetir campionat de volta).El grup més ecològic del curs 2012-2013 ha estat elgrup amb més punts sumant les tres voltes.El guanyador del primer trimestre va ser 3r d'ESOE, amb 291 punts, que quedà així proclamat campiód'hivern. Va ser un resultat ajustat i amb forta com-petència fins a la darrera jornada amb el 2n classi-ficat, que va ser 4t d'ESO D (282). El grupguanyador va rebre un diploma i una entrada per acada alumne per anar a patinar a la pista de gel si-tuada a plaça d'Espanya de Ciutat durant les vacan-

Notícies

13Curs 2012-2013

1r C i 4t D campions de primavera i estiu respectivament

3r ESO E EL GRUP MÉS ECOLÒGIC 2012-2013

ces de Nadal. El grup pitjor classificar fou 3rd'ESO C amb només 229 punts.Pel que fa a la segona volta, tot i que 3r d'ESO E vaser el grup amb més puntuació (323 punts), no op-tava al premi per ja haver-lo obtingut al primer tri-mestre. Així 1r d'ESO C va ser elegit campió deprimavera amb 317 punts, amb 1r d'ESO C com asegon classificat a 6 punts. El premi van ser entra-des per anar al cinema a veure la pel·lícula que vol-guessin, cortesia del diari ULTIMA HORA. 4t C vaser proclamat oficialment com el grup més brut icontaminant del 2n trimestre amb només 249punts.A la darrera volta, tot i que, una vegada més, 3r Eha resultat ser el grup amb més puntuació (323),el campió d’estiu ha estat 4t D, que amb 309 punts

s’ha imposat en una dura pugna algrup de PQPI, que fins a la darrerasetmana mantenia opcions tot i quefinalment només pogueren sumar-ne299. Tots els alumnes del grup guan-yador rebran una antrada per anar aveure una pel·lícula al multicinemade Manacor.El grup més ecològic del curs 2012-2013, ha estat el de 3r E, amb unapuntuació total de 937 punts. Ensegon lloc ha quedat 1r C, amb 893 ien tercer lloc, 4t D, amb 889. Elsalumnes del grup guanyador rebrancom a premi entrades per a l’Aqua-land de s’Arenal. Per acabar diremque el grup més brut i contaminantd’aquest curs ha estat el de 3r D,amb uns pobríssims 726 punts.1r d'ESO C va ser elegit campió de primavera amb 317 punts.

El campió d’hivern i el grup més ecològic d’aquest curs va ser 3r d'ESO E.

Notícies

14 Curs 2012-2013

Mika Obrador lidera un projecte de direcció per als propers 4 anys

L’EQUIP DIRECTIU RENOVA EL SEU MANDAT

Segueix l’actualitat de l’institut dia a dia on-line!

canvis tant de membres dels equips directius comd'equips directius sencers gairebé anualment. Lacontinuïtat i l'estabilitat en l'equip directiu es consi-dera un factor clau perquè un centre pugui millorari evolucionar, i ara na Miquela i el seu equip tenenl'oportunitat de poder-ho fer. Per aquest motiu, se-gons ens han contat, després de dos anys en la di-recció i veient que s'entenien molt bé, van decidircontinuar per tal de poder dur endavant alguns pro-jectes que teníen en ment. El fet que tot el profes-sorat que va contestar a l'enquesta de satisfaccióels animés a presentar projecte, els va acabar dedecidir. Evidentment també hi va haver determinatsaspectes que els feien tirar enrere, com podenésser la manca de recursos (tant humans com eco-nòmics), o els canvis constants en la normativa,entre d'altres; però finalment van pesar més els as-pectes positius. Quan ho van haver decidit, ho vancomunicar a la CCP i van demanar la col·laboracióde tot el professorat en l'elaboració del projecte pertal que tots se poguessin sentir part d'aquest. Elprojecte estratègic determina els objectius que esvolen aconseguir durant el període 2013-17. Per tald'assolir aquests objectius s’han marcat una sèried'actuacions, qui són els responsables de dur-les aterme, els indicadors que permetran avaluar-les i laseva temporització. Els objectius principals de l’e-quip directiu per als propers quatre cursos desta-cariem el de millorar els resultats acadèmics i elnivell educatiu dels alumnes i l'atenció a la diversi-tat, impulsar un pla de foment de la lectura, aplicarel programa de gestió de qualitat, potenciar l'ús deles TIC com a recurs didàctic, etc.

L’actual equip directiu està format per na Mika Obrador,en Joan Ramon Xamena, na Xisca Roig i en Joan Miralles.RedaccióTot sembla indicar que l'actual equip directiu, lideratper na Mika Obrador, renovarà el seu mandat elproper 1 de juliol. Aquesta renovació suposarà queel nostre centre serà dirigit per aquest equip direc-tiu pels propers quatre cursos. Tot i que el nomena-ment no es podrà confirmar fins que apareixi alBOIB, les probabilitats que això sigui així són moltaltes després que la comissió de selecció hagi ava-luat més que positivament, amb un 9,3, el projectede direcció presentat per na Miquela Obrador.Els motius que van portar a na Mika Obrador i alseu equip a presentar aquesta candidatura forendiversos, però sobretot, les ganes que el centreaconseguís estabilitat i una línia de feina definida.Des del curs 2005-2006 a aquest centre hi ha hagut

Mantín-te informat de tot elque passa a l’IES Porreres via

internet

LLEGEIX EL BLOG DE LA RE-VISTA POVIMON!

revistapovimon.blogspot.com

Des de l’ordinador de taula oportàtil, tablet, ipad, mòbil ...

Envia’ns articles, cartes, poemes, narra-cions, còmics, etc. a povimon@gmail.com

Entrevistes

15Curs 2012-2013

ENTREVISTA A MARGA ROTGER I RAZVAN IEREMI

Joan RossellóQuant de temps fa que ba-lleu?Marga: enguany fa 6 anys.Razvan: 4 anys.Quan de temps fa que balleujunts?M: Ballem junts des de fa quatreo cinc anys, des de què en Raz-van va començar ball.Per quantes escoles de ballheu passat?M: Hem passat per dues escolesde ball. A la primera hi vaig estarcinc anys i a la segona fa nomésnou mesos.Per què us vau canviar d'es-cola de ball?M: Perquè la professora no erasuficientment bona. Ja no enspodia ensenyar res nou. Ella nofeia ball perquè fos la seva passiói li encantàs, sinó perquè era laseva feina.Quina és la que us ha agradatmés?M: la segona, a la que estem ara,

perquè en nou mesos hem pujatdues categories, que és el mateixque havíem avançat amb l'altraescola en cinc anys.Què balleu?M: Hi ha dues modalitats:- Estàn-dard → vals anglès, tango, valsvianès, slow fox i quick step.- Lla-tins → samba, cha-cha, rumbabolero, pas doble i jive.On balleu?M: assajam quasi sempre a l'es-cola de ball.Quantes hores a la setmanapractiqueu?M: depèn bastant del dia i de lasetmana però normalment assa-jam els dimarts tres hores i mitja,els dimecres dues hores, els di-jous també dues hores i els di-vendres dues hores i mitja. Entotal són més o menys deu horesa la setmana més les competi-cions i els assajos extres dels dis-sabtes.Quins són els vostres ballspreferits? Quins són els mésfàcils? I els més difícils?M: el vals vienès i la samba.R: no n'hi ha quasi cap de fàcil, jaque per ballar-los tots hem depracticar bastant.M: el més difícilés el jive, ja que, apart de què ésel darrer que hem après, has debotar molt i és difícil aguantar totun ball només botant.On heu competit? És dfícil?M: per molts de poliesportius deMallorca, Barcelona, Madrid, Sa-ragossa... . Sí, és molt difícil, so-bretot a fora, ja que el nivell ésmolt més alt.A quina categoria esteu ac-tualment?M: ara estem a la categoria C dellatins i D d'estàndard a punt depujar a la C. El més que ve enacabar l'escola anirem a Barce-lona per pujar de categoria. Lescategories funcionen de la ma-nera següent: van de la G a la Ainternacional, de pitjor a millor →G, F, E, D, C, B, A,A internacional.

A qui admireu?M: als campions del món: Kris-tina Moshenska i Aniello Langela.Què us va fer entrar al móndel ball?M: una exhibició a Porreres. Lavaig anar a veure i me va agradarmolt com ballaven i aixì, i me vaigapuntar.Què és el que us agrada mésdel ball?M i R: la sensació de guanyar.Com són els vestits de ball?De què estan fets?M: són molt variats. N'hi ha deflecos, de faldes molt llargues,faldes curtes, grosses, petites,etc.Són cars els vestits?M: sí. Per exemple, els meus cos-ten més de 800€ i els nous cos-ten 1500€.Balleu múscia antiga o mo-derna?M: moderna normalment, peròpels balls estàndards antiga, jaque són balls més clàssics.Sou els millors del vostreclub?M: no! Els millors són els entre-nadors. Al meu club també hi hacampions d'Espanya i de Balearsde tots els deu balls, i són moltjoves. Van a cinquè de primària ila parella s'ha format enguany!Quins avantatges hi ha de ferball?M: et dóna molta forma física so-bretot, i també felicitat. T'ajudaamb el moviment del cos i asaber ballar bé.Feis comptes deixar-ho?M: no, per ara no. Més endavantpotser sí a causa dels estudis,però ara no.Us voleu dedicar al ball en sergrans?M: no. És una cosa que volemtenir com a hobby, no com a pro-fessió (encara que els bons ques'hi dediquen guanyin molts dedoblers).

Aquests alumnes de 4t practiquen junts el ball de saló

Reportatges

16 Curs 2011-2012

2012-13: UN CURS “EN PEU DE GUERRA”

Retalls i reformes sense consens crispen part de la comunitat educativa

Aquesta va ser la primera acció deprotesta que va dur a terme en aquestcurs

Aquest va ser un dels cartells amb elsque la plataforma Crida! donava su-port a la vaga general del 14N

RedaccióLES CAUSES

El present curs es va iniciar mar-cat pels retalls imposats pel mi-nistre Wert i que suposaren unaimportantíssima reducció delnombre de professors, l'augmentde la càrrega horària dels docents(dues hores lectives i una hora deguàrdia més) i de les ratios d'a-lumnes per classe (amb a la pos-sibilitat de grups de més de 30 i abatxillerat fins a 40). Al noste ins-titut hem pogut mantenir les rà-tios del curs passat a costa de lareducció o eliminació de profes-sors de suport, programes de re-forç per alumnes amb dificultats idels desdoblaments. També s’hade destacar l’eliminació del pro-grama PROA de classes de repàsgratuïtes els horabaixes peralumnes amb baix rendiment il’escandalos augment de l’IVAdels llibres de text i del materialescolar.Durant el curs s’han anat anun-ciant i aprovant una bateria dereformes que han incrementantla incertesa i el descontent.

Començant pel TIL, un sobtatcanvi de model lingüístic que abanda d’imposar 1/3 de les clas-ses en castellà, implicarà fer finsa dues matèries no lingüístiquesen anglès sense que docents ialumnes hi estiguin preparats.Això suposarà, o bé mantenir elnivell i augmentar el fracàs esco-lar o bé una davallada substancialdel nivell acadèmic per tal de re-duir el nombre de suspesos ipoder atendre als alumnes nou-vinguts o amb dificultats. I totplegat en l’improvable cas que elTIL es pugui aplicar per manca deprofessors amb el nivell exigitd’anglès (cap al nostre institut),amb la qual cosa els alumnes nonomés no aprendran anglès sinóque a més veuran baixar el seunivell de català.Les lleis de convivència al centresi d'ús de símbols estableixen unanormativa que elimina la llibertatde càtedra del professorat (ambsancions duríssimes per qui violiel que l'admnistració de torn en-tengui per neutralitat i objectivi-tat) i la llibertat d'expressió i eldret a manifestar discrepànciesd'alumnes i de professors.La cirereta que ho culmina tot ésl’anomenada llei Wert, que en elseu format inicial recentralitzal’ensenyament, fomenta l’educa-ció privada i concertada, potenciala religió catòlica i redueix la nos-tra llengua a una assignatura“maria”.Tot plegat, ha provocat unaonada de protestes a tot l’Estat ial nostre institut. En aquest re-portatge vos mostrarem les mésimportants d’aquest curs:

SUPRESSIÓ D’ACTIVITATSEXTRAESCOLARS A LA PGA

El claustre de professors va deci-dir suprimir gran part de les acti-vitats complementàries i extra-escolars per tres motius. En pri-mer lloc, per manca de temps perpreparar-les i desmotivació acausa de l'augment d'hores de

classe i guàrdies i d'alumnes (elque implica corregir més) combi-nada amb baixades notables delsou. En segon lloc, per solidaritatamb la situació econòmica demoltes famílies (per abaratir lesseves despeses educatives). Entercer lloc, per crear un impacteeconòmic negatiu que forci a lesempreses i institucions afectades(empreses de busos, agències deviatges, companyies de teatre,museus) a pressionar al governper aturar les retallades.Així s'eliminaren la major partd'excursions, la festa de les ver-ges, els tallers de Pasqua, l'ex-cursió i les activitats de fi de curs,etc. Només es salvaren els tallersde Nadal, les festes de Sant An-toni i Sant Jordi i el viatge de 4t.

VAGA D’ESTUDIANTS DEL’ONZE D’OCTUBRE

El Sindicat d'Estudiants dels Paï-sos Catalans (SEPC) va convocarpel dia 11 d'octubre, una vaga alscentres de Secundària de Ma-llorca en contra de les reformes iretallades aplicades a l'ensenya-ment. Segons marca la legislacióvigent, un grup d'alumnes de 3r,4t i PQPI van presentar la convo-catòria de vaga a la directiva i alsseus companys. La directiva vadur a terme una junta de dele-gats de 3r, 4t i PQPI (el únics ambdret a fer vaga) per comunicarl'existència d'aquesta convocatò-

Reportatges

17Curs 2012-2013

Les tancades del 28N impulsades per la Plataforma Crida van fer història.

ria i el procediment a seguir encas que els alumnes decidissintirar endavant amb aquesta ini-ciativa. Un cop fet això, l'equip di-rectiu va valorar que tots elstràmits legals s'haguessin dut aterme correctament i autoritzà lavaga. Es va informar a les famí-lies i se'ls feren arribar unes au-toritzacions per justificar lesfaltes d'assistència d'aquesta jor-nada. A més, també hi haviaprevista una manifestació a les12 del migdia de la plaça del Tubde Ciutat. Molts alumnes del nos-tre centre van expressar la sevavoluntat d'assistir a aquesta ma-nifestació i es va estudiar la pos-sibilitat que els interessatsllogassin un autobús per anar-hi.Finalment aquesta opció es vadescartar i es decidí usar elsbusos de línia regular que comu-niquen Montuïri, Vilafranca i Po-rreres amb Ciutat.El seguiment de la vaga fou mas-siu entre els alumnes de 3r, 4t iPQPI. De 167 alumnes de 3r i 4t,164 van fer vaga, en total un98,17 %. Pel que fa als alumnesde PQPI, 12 de 17 van secundarla vaga, en total un 75,58 %. Elalumnes de 1r i 2n d'ESO, queper normativa no poden fer vaga,van desenvolupar les classes ambnormalitat. La immensa majoria

dels alumnes anaren a classe, toti que l'assistència baixà lleugera-ment respecte a un dia normal.Hem pogut saber que almenysuna trentena d'alumnes van aga-far el bus de línia cap a Ciutat perassistir a la manifestació de laplaça del Tub.

VAGA GENERAL 14NEl 14 de novembre, l'IES Porreresva viure una jornada de vaga ge-neral que gairebé va paralitzartota l'activitat del centre. El ma-lestar de la comunitat educativadel nostre institut, per l'allau deretallades que la societat està pa-tint, es va fer notar.En els dies anteriors, l'equip di-rectiu va informar a pares i alum-nes de la convocatòria de vaga ide la normativa que l'afecta i queentre d'altres coses fixa els ser-veis mínims. Per tant, des del’IES Porreres, es va informar queno es podia garantir el normalfuncionament del centre, espe-cialment pel que feia a l’atencióde l'alumnat i al desenvolupa-ment normalitzat de les classes.També es va fer saber que laprestació del servei de transportno estava assegurada i que de-pendria de si els treballadors del'empresa de transport escolarfeien vaga o no.Per part del professorat, dels 51

professors del centre, 28 ferenvaga, el que suposa gairebé un60 % dels que tenen possibilitatde fer vaga (sense comptar elsserveis mínims, mitges jornadesque no tenien feina aquest dia,professors de baixa o permís...).Pel que fa a l'alumnat, de 405alumnes, 361 van fer vaga, elque suposa aproximadament un90%. Els 44 alumnes que assisti-ren al centre van repassar lesmatèries amb els professors queno van fer vaga. A les sessions enles que el professor exercia el seudret de vaga els alumnes s'agru-paren per realitzar activitats lúdi-ques dins l'aula de música.

TANCADA 28NLa jornada de protesta del 28Nimpulsada per la Plataforma Cridava fer història: 122 centres edu-catius participants de 38 munici-pis diferents i amb més de10.000 persones mobilitzades.Al nostre institut s'havia acordatcelebrar una tancada conjunta deles comunitats educatives delscentres públics del municipi dePorreres. La tancada es va dur aterme de 17:00 a 21:00 horesconvocada per les APIMAS del'IES Porreres i de l'Escola Nova.Durant aquest període de tempsunes 150 persones, sobretotpares, però també alumnes, mes-tres i professors passaren pelcentre per donar-hi suport. De les17 a les 19 hores es van dur aterme diferents tallers: elaboracióde pancartes i penjolls reivindica-tius, ball de bot, ritmes i percus-sió, etc.A les 19, i com a introducció a lataula rodona "quina educaciótenim? quina educació volem?",es va projectar "La cabina", unaparòdia del famós curtmetratge,realitzat per membres de la Pla-taforma Crida per criticar la situa-ció actual de l'ensenyament.Posteriorment es posà en marxala taula rodona o col·loqui, mode-rada per Biel Vich (professor degeografia, història i ètica de l'IESPorreres) a la qual participarenun representant de cada APIMA(Tomeu Garí i Catalina Rosselló),un professor i un mestre de cada

Reportatges

18 Curs 2012-2013

Una foto en perspectiva aèria del llaçhumà es va penjar a la nostra web.

La taula rodona "quina educació tenim, quina educació volem?"a la qual par-ticiparen un representant de cada APIMA, dos docents i dos alumnes.

(Margalida Barceló i FrancescaServera) i dos representant del'alumnat (Iria Mudarra i AinaRoig).Seguidament, es va iniciar elcol·loqui, que es va estructuraren tres blocs. En primer lloc es vaparlar del que s'ha perdut i decom ens afecten les retallades.Catalina Barceló parlà del que su-posa el fet de tenir dues horesmés de classe combinat amb unnotable augment del nombre d'a-lumnes per aula. Francesca Ser-vera va parlar dels problemesprovocats per la reducció del fi-nançament dels centres i de ladesmotivació dels docents. Elspares es queixaren de la pujadade l'IVA dels llibres de text i delmaterial escolar, de l'augment deles matricules universitàries com-binat amb la reducció de beques,de la reducció de reforços i su-ports, etc. Els alumnes es queixa-ren del fet d'haver de pagar lesfotocòpies, de fer menys exà-mens i amb més temari perquèels professors no ten temps percorregir i de l'estrés i mal humorde molts professors per la sobre-càrrega de feina o per haver devenir a fer feina malalts. El segonbloc va tractar de les perspectivesde futur i com veuen els tres es-taments de la comunitat educa-tiva els canvis immediatsproposats per les administracionscentral i autonòmica. Així, pares i

alumnes expressaren que la po-lèmica lingüística (lliure eleccióde llengua al primer cicle de pri-mària i decret de trilingüisme) noresponen a una demanda real dela societat, sinó a un intent d'a-rraconar la llengua catalana.També van expressar la seva pre-ocupació per la davallada del ni-vell educatiu o l'augment delpercentatge de fracàs escolar quesuposarà fer les classes en an-glès. Els professors i mestres esqueixaren també dels continuatscanvis de legislació cada vegadaque canvia el govern i exigiren unpacte educatiu entre tots els par-tits.Finalment, es va parlar del modeleducatiu que tots voldríem pelfutur i del que cal fer per millorarles coses. A partir de les idees re-collides en aquest col·loqui es vaprocedir a elaborar un manifestconjunt de la nostra comunitateducativa contra les retallades eneducació i a favor de l'ensenya-ment en general i del públic enparticular que es va aprovar perunanimitat de tots els presents.L'acte va concloure de forma fes-tiva: es van estendre i pemjar al’exterior del centre les pancartespreparades i es va dur a termeuna batukada reivindicativa.

13D ENLLAÇA'T PERL'EDUCACIÓ PÚBLICA

El 13 de desembre, es va viure a

tota Espanya una jornada de mo-bilització i protesta organitzadaper la CEAPA, els sindicats i laPlataforma per la Defensa de l’Es-cola Pública a l’àmbit de tot l’Es-tat espanyol en contra dels retallsen l'àmbit educatiu així com de laLOMQE i del que aquest avant-projecte de llei suposa per tot elsistema educatiu. A les illesaquesta convocatòria també varebre el suport de la Plataformade l'Embut: Crida!Segons els sindicats i la premsa,més d’un 80% dels centres edu-catius de les illes es van sumar ala iniciativa “Abraça i enllaça elteu centre". Moltes escoles i ins-tituts de bon dematí van abraçarel seu centre o es van enllaçar (aPalma, Manacor, Campanet, Só-ller, Alaró, Son Servera...) I forenmolts més els que realitzarenalgun tipus d’acte simbòlic enacabar la jornada escolar: cade-nes humanes, llaços humans ocacerolades.La comunitat educativa de l'IESPorreres va decidir participar enaquesta jornada en acabar la jor-nada escolar (per tant fora d'ho-rari lectiu) duent a terme un granllaç humà, en la confecció delqual participaran alumnes, pro-fessors i pares, molts d'ells lluintles famoses camisetes verdes dela Plataforma de l'Embut Crida!,en defensa d'una educació pú-

Reportatges

19Curs 2012-2013

L’APUNTBiel VichResulta sorprenent que davant lamagnitud i gravetat dels retallsen educació pública i l'eliminacióde drets que tant va costar acon-seguir el professorat hagi adoptatun postura tan "tímida". L'escàsseguiment de les darreres vaguesper part del professorat ens deixaclar que aquest col·lectiu ha per-dut el seu esperit de lluita i quela moral de resistència està mésbaixa que mai. La majoria esmostra contrari a la política edu-cativa actual, però això no es tra-dueix en grans manifestacions ovagues de seguiment massiu. Lescampanyes de protesta es donenper perdudes quan encara nis'han posat en marxa. Els do-cents es limiten, i cada vegadamenys, a posar-se les camisetesverdes i els llaços quatribarrats.Es tracta d'una forma de pro-testa, al meu parer, d'escassaefectivitat, i que, a més a més, tedata de caducitat: l'aparició alBOIB de les normatives que hoprohibiran. Les causes d'aquesttebi esperit combatiu poden serdiverses: el desprestigi dels sin-dicats, l'asfíxia econòmica des-prés de la reducció de més del20% del poder adquistiu dels do-cents, el cansament després detantes protestes sense cap recti-ficació, la desmoralització, uncreixent “seninfotisme”, actitudsindividualistes i insolidàries, ma-soquisme i, per suposat, un su-port ocult a la política de retallsmolt més gran del que es diu, ...Però, no tot està perdut, i encaraqueda algú que pensa que unaltre món és possible: el jovent.Per sort, els alumnes no han per-dut la il·lusió en el futu, i seguei-xen lluitant, cada vegada méssols i abandonats pels adults,però lluitant en definitiva, per unsdrets que, almenys ells, si quemereixerien no perdre. Certa-ment, allò de que més val morirde peu que viure de genolls, queha passat a millor vida entre elsadults, segueix viu entre la jo-ventut.

blica i de qualitat. Una fotografiaen perspectiva aèria del llaçhumà es va penjar a la pàginaweb del centre.

VAGUES 13M I 20MLes jornades de vaga de profes-sors i alumnes convocada pel 13i 20 de març de 2013, van tenirun seguiment molt desigual al'IES Porreres. Així, mentre que anivell del professorat el segui-ment de la convocatòria eraforça minso, entre l'alumnat nova passar el mateix i es va fregarel 100% de participació.Dels 52 professors que treballena l'IES Porreres només 20 van se-cundar la primera vaga i 9 la se-gona. El seguiment de la vaga vaquedar en un 41% de la plantilladia 13 i en 18% en el dia 20.Pel que fa als alumnes el segui-ment de la vaga fou massiu. Calrecordar que segons la normativavigent només els alumnes de 3r,4t i PQPI poden fer vaga i peraixò només disposam de dadesde participació d'aquests cursos.De 157 alumnes de 3r i 4t només5 es van presentar a classe, laqual cosa suposa que el 97% delsalumnes de 2n cicle d'ESO ferenvaga. Pel que fa a PQPI només unalumne va comparèixer a classe,i es pot dir que la vaga va tenirun seguiment del 94% el primerdia i del 100% el segon. A més amés, les associacions de pares deBalears havien donat suport a lavaga i expressat el seu desig demostrar el seu rebuig a la políticaeducativa del govern no portant aclasse als seus fills, alumnes de1r i 2n d'ESO (que no poden fer

vaga per llei). Això es va notar alnostre centre, perquè l'assistèn-cia a les aules de 1r i 2n va sermolt baixa: a la majoria d'aules elnombre d'alumnes no passavadel 50% el primer dia i 10-20%en el segon.La vaga l'havien convocada totsels sindicats de professors (STEI,ANPE, UGT i CCOO) per demanarla fi dels els retalls a la xarxa pú-blica d'ensenyament, així comper reclamar la retirada de tot unseguit de lleis i decrets impulsatspel Govern de les Illes Balears: eldecret de tractament integral dellengües (TIL), la llei de convivèn-cia als centres educatius i la lleide d'ús de símbols.El poc seguiment d’aquestes va-gues entre el professorat va serl’argument usat pel conseller d’E-ducació Bosch per justificar l’a-provació del decret TIL en els diesposteriors amb un: “me sent re-colzat pel professorat!”.

VAGA DEL 9MAquesta jornada de vaga convo-cada a nivell de tota Espanyaamb el suport de la CEAPA, elssindicats de professors i d’estu-diants demanava la retirada del’avantprojecte de la LOMQE (lleiWert) i dels retalls en educació.Una vegada més va tenir un se-guiment desigual a l'IES Porreres.Així, mentre que a nivell del pro-fessorat el seguiment de la con-vocatòria era decepcionantmentbaix (18 professors, un 33%),entre l'alumnat es va acostar uncop més al 100% de participació.Una setmana després l’avantpro-jecte era aprovat.

FESTA DE SANT ANTONI 2013

Ximbombes, gloses picants, dimonis, foguerons, torrades ...

Reportatges

20 Curs 2012-2013

Redacció/Alumnes 4t PDCEl passat dijous dia 17 de generel nostre centre va celebrar laseva tradicional festa de Sant An-toni, una activitat organitzada perla comissió d'extraescolars i ambel suport i participació de diver-sos departaments (català -lesgloses-, música -la batucada-,plàstica i castellà -les màscaresfetes l'any passat-, Educació Fí-sica-carreres de joies-...), l'A-PIMA, l'Ajuntament i totl'alumnat.No ha faltat res del que la tradicióimposa en aquest tipus de cele-bracions: ximbombes, gloses crí-tiques i picants, dimonis, fogueró,torrada, llonganissa i botifar-rons...Enguany es va decidir fer classefins a les 12:55 i desenvolupar lafesta a partir d'aquesta hora finsa les 14:00. La celebració va co-mençar com l'any passat, ambuna espectacular batucada fetapels alumnes pels passadissos iescales de l'institut, per cridar alsgrups a la festa i entrar en am-bient.Com és habitual, la nostra direc-tora, na Mika Obrador, va comen-çar el recital, amb la tradicionalglosa dedicada a l'alumnat.Seguidament, els alumnes de 1rde teatre obriren la cantada degloses amb una glosa dedicada alPresident del Govern de les IllesBalears i a algunes de les sevesdecisions polítiques:

On vols arribar Bauzá?què farem el curs que ve?

el teatre vols llevari el català també

tanmateix ningú podràdeixar-nos sense actuar

sortirem a defensarllengua i terra en català

Els diferents grups van anar reci-tant les seves gloses, com sem-pre plenes d'ironia, crítica àcida i

La celebració va començar amb una espectacular batucada feta pels alumnespels passadissos i escales de l'institut, per cridar als grups a la festa.

Qui va ser sant Antoni?Sant Antoni Abat o Antoni Abbàs(Egipte, 251-356) fou un monjocristià pioner de l'eremitisme. Ésconsiderat el patró de tots elsanimals domèstics, així com delstraginers.Va repartir els seus bens als 19anys i va anar a viure sol com aeremita a les rodalies del seu llocde naixement. La dieta dura i lesfeines que feia van minar la sevasalut, però va viure molts anys(suposadament fins els 105).El 285 es va retirar a les muntan-yes d'Egipte oriental en un castellabandonat on va viure 20 anys.

El 305 va tornar a la vida comu-nitària i es rodejà de deixebles.Va fundar diversos monestirs aEgipte.El 311 sota l'emperador Maximiàva intentar morir màrtir, però noho va aconseguir. Posteriormentvisqué la legalització del cristia-nisme per part de l’emperdorConstantí. Va anar a Alexandria,a oposar-se a la secta delsarrians. Fou convidat a Bizanciper l’emperador, però va tornar ales muntanyes on va morir el 17de gener del 356. Fou enterrat ensecret.

Reportatges

21Curs 2012-2013

Els alumnes de 1r de teatre obriren la cantada de gloses amb una glosa dedi-cada al President del Govern de les Illes.

La glosa del grup de 4t d'ESO-B va ser declarada com la millor del recital d'en-guany.

bon humor. No va faltar el méspobler dels porrerencs, en JoanBennàssar, amb la seva mestria al'hora d'interpretar el repertoritradicional amb la seva sempi-terna ximbomba.Enguany es va formar un "tribu-nal de jutges", encarregat de triarla millor glosa d'enguany. Aquesttribunal estava format per la di-rectora, un representant de l'A-PIMA, un professor (RafelNigorra), un representant delpersonal no docent (na Susanade consergeria) i dos exalumnesdel centre (Mateu Català i PauPalou). Aquest tribunal va decidirdeclarar aquesta glosa del grupde 4t d'ESO-B com la millor delrecital d'enguany:

Es nostro mestre de Pinaés un poc mal d'aguantar,

una feinada ens donàper poder guardar sa nina.

Per Nadal na Bel va caurei aquí encara no ha arribat,perquè està tota enguixadade s'òstia que s'ha pegat.

Després del recital es van dur aterme una nova activitat prepa-rada pel departament d'EducacióFísica, una activitat que enguany

s'ha estrenat als nostres sant An-tonis. Es tracta de les popularscarreres de joies, sempre asso-ciades a tot tipus de festes i cele-bracions. Els alumnes vanesprintar per diverses categoriesper fer-se amb les disputades"joies", que com és tradicional espenjaven d'una canya.Acabades les curses, es va posaren marxa la torrada. Els alumnesde 4t aprofitaren una de les sevesdarreres oportunitats per fercaixa pel viatge d'estudis venent

La llegenda de santAntoni Abat

Sant Antoni, segons la biografiacontada per sant Atanasi d'Ale-xandria, tenia 19 anys quan vasentir la crida de Déu: “Si vols serperfecte, vés, ven el que tens idóna-ho als pobres, i tindràs untresor al cel; després vine, se-gueix-me” (Mt 19:21).Així ho va fer i es va retirar a unacova de Tebes. El diable el vatemptar amb diverses visionsmortificants i pecaminoses, peròsant Antoni s'hi va resistir. Final-ment, una plèiade de dimonis elvan assaltar de nit i el van apa-llissar. La nit següent, els dimonisvan retornar, convertits en mos-teles, per reobrir-li les ferides.Déu va llançar un braç de llum ala cova que va atemorir els dia-bles, que no van tornar mai més.La proesa es va anar estenent ies van multiplicar els seus deixe-bles.La llegenda també explica queera un gran amic dels animals i,quan en veia un de ferit, el gua-ria. Així ho va fer amb un por-quet, que, per mostrar-li el seuagraïment, va decidir acompan-yar-lo la resta de la seva vida; ésper això que popularment se l'a-nomena sant Antoni del porqueti, també, sant Antoni dels ases.

Reportatges

22 Curs 2012-2013

Els alumnes van esprintar per diverses categories per fer-se amb les disputa-des "joies", que com és tradicional es penjaven d'una canya.

Els alumnes de 4t aprofitaren una de les seves oportuni-tats per fer caixa pel viatge d'estudis venent llangonisses,botifarrons, llom i salsitxes.

Encara quedava més per celebrar perquè l'APIMA i l'eqiupdirectiu va preparar un altre fogueró al centre pel diven-dres dia 18.

llonganisses, botifarrons, llom isalsitxes de pollastre a professo-rat, alumnes i personal no do-cent.El fogueró ja feia temps que cre-mava i el caliu estava a punt percomençar una suculenta torrada.Més d'un va dinar a l'institut do-nada l'hora que era.Encara quedava més per celebrarperquè l'APIMA i l'eqiup directiuva preparar un altre fogueró alcentre pel divendres dia 18 alvespre. L’objectiu era poder feruna celebració conjunta de tota lacomunitat educativa, inclosos elspares i obert a tothom que s’hivolgues afegir.El fogueró va ser amenitzat peruna actuació de la Batukada In-fernal, de la qual formen partmolts alumnes i exalumnes del’institut.

Com es celebra sant Antoni en altres llocs?La seva festa s'escau el 17 de gener, essent una celebració important en els països d'influència cristiana.Com a tradicional protector dels animals útils per a les feines del camp, se celebren en honor seu grannombre de festes populars relacionades amb ells, per tal d'obtenir la fertilitat dels animals i la seva pu-rificació. En el passat va ser una festa clau en moltes poblacions, essent la festa major d'hivern. Actual-ment, el seu arrelament és un fet, tot i que la desaparició dels animals de treball podia fer pensar enl'extinció de la festa.Als territoris de parla catalana, la devoció popular al sant es remunta al segle XII. Com a patró delsgremis de traginers: el sant beneeix les cavalleries i presideix les cavalcades, també anomenades Passa-des o Beneïdes. A les Balears i al País Valencià, així com al Matarranya, la festa també compta amb lapresència de grans fogueres, dimonis i d'un bon nombre de balls, cançons i tradicions gastronòmiques.També hi ha poblacions en què es representa la vida del sant i com els dimonis intentaren cremar-losense aconseguir-ho. A molts municipis de les comarques d'Els Ports i l'Alt Maestrat la festa se celebrahabitualment amb una foguera a la plaça major del poble. A Canals, al País Valencià, cremen la major fo-guera del món la vespra de la festivitat del Sant. A Mallorca es celebra a la majoria de pobles però on témés tradició és a Sa Pobla , Artà , Manacor...

Reportatges

23Curs 2012-2013

Com diu la sabiduria popular tots els camins porten a la ciutat eterna

DIARI DE VIATGE: UNES VACANCES A ROMA

Joana Aina MartorellAquest és el darrer any per moltsde nosaltres en aquest institut onhem fet grans amistats i hem vis-cut grans moments. Per això usvolem contar les nostres desven-tures per Roma, perquè conside-ram que és un viatge que no espot oblidar.Tot comença dins el bus ambcares d'emoció i moltes ganes,disposats a passar-ho bé, caresde son i cares incansables a puntde partir. Encara no hem arribat aRoma i ja n'hem fet de les nos-tres. Els aeroports tremolen enveure'ns passar. Algunes van decompres, altres dormen a les ca-dires i d'altres a fer de les sevesamb els carros d'equipatge.

Crec que les mestres feren bonafeina sols suportant-nos...

1r DIAEl primer dia és d'allò més ines-perat, cansats però amb ganesrecorrem mig Roma per anar a laFontana di Trevi sota el diluvi...Arribem a la fontana i tots que-dem bocabadats. No podem estargaire temps per la fontana degutal mal temps i ens disposem atornar a l'hotel més xops que resi amb les sabates plenes d'aigua.En arribar a l'hotel ja hi ha re-bombori per tot arreu; el passa-dís de les nines està ple deaixugadors i galletes “quely”, comés d'esperar una bona renyadarebrem... Ja ha arribat l'hora, totsa sopar, no queda res dins el plat,

xerrada per part dels mestres icap a l'hotel un altre cop. A l'hoteluns estan cansats i altres que en-cara no han acabat l'energia ambganes de bauxa, cada vespre,renou i crits per tot arreu.

2n DIACares de son però amb ganes deconèixer un poc més de Roma,agafem el bus cap a Ostia Antica,una autèntica ciutat romana. Ensdividim en dos grups, un en an-glès i l'altre en castellà. Aquellesrunes ens feren entendre un pocmés sobre la forma de vida de lespersones en aquells temps.Acabada la visita anem a dinar,algú ja en fa de les seves. Pelpoble d'Ostia, feim un amic, n'Os-tio, ja m'enteneu. Menjam unes

Reportatges

24 Curs 2012-2013

El segon dia visitarem Ostia, les ruines d’una autèntica ciutat romana de l’època imperial. La visita guiada a aquestjaciment ens feu aprendre un poc més sobre la forma de vida de les persones d’aquells temps.

Passejarem pel barri del Trastevere on ens donaren temps lliure, que dedicà-rem a les compres i el menjar. Sobretot el menjar, boníssim!

excel·lents pizzes i llavors, cap ales Catacumbes! Que ens donenuna impressió un poc... aterra-dora. A més d'un se'ns han posatels pèls de punta però, s'ha de dirque ens ho hem passat bastantbé.En tornar de les catacumbesanam a la piazza Navona, on hiha ambient de festa, màscares iteresetes i un bon grapat de tu-ristes fent-se fotos devora la im-pressionant font. Després derondinar una bona estona per la

plaça anem al Panteó. El panteóés d'allò més impactant, ara en-tenem els mestres d'història, quesempre ens han parlat entusias-mats d'aquest edifici.

3r DIAÉs prest, cares de son un altrecop, agafem el bus i anam a Tras-tevere. Trastevere és un barritípic italià replet detrattorias(llocs on menjar l'autèn-tica pasta italiana) i llocs per visi-tar, com ara, la capella de SantaCecília. A Trastevere tenim temps

lliure i com és d'esperar a nosal-tres sols ens importen les com-pres i el menjar. Sobretot elmenjar, que per cert, va ser bo-níssim.En haver dinat ens espera unabona caminada fins al Vaticà ongaudírem d'una llarga i impres-sionant visita. La plaça de SantPere és enorme i està repleta degent. Es veu que el Papa se n’haadonat de què hi anam i ha deci-dit dimitir... només havia passatun cop i fa un munt de segles!De tornada aprofitam per veureun espectacle digne d'admiració,els carnavals de la piazza di Pop-polo. Allà observarem entusias-mats uns focs impressionantspossiblement els millors que veu-rem en molt de temps.I el que us diré ara ja ho sabeu,sopar de pasta, hotel (coixos),trui i bauxa. Podem assegurarque els crits i renou no falten capvespre, els terres tremolen, elhall de l'hotel està ple d'alumnesemprant el wifi, gent que corred'habitació en habitació, resu-mint, professores que es dedi-quen a dir la paraula màgica:callau!

Reportatges

25Curs 2012-2013

Ferem una bona caminada fins al vaticà on gaudirem d'una impressionant vi-sita. La plaça de Sant Pere és enorme i està plena de gent.

El Colosseu és una de les coses que ens impressionà més de Roma i no sols elmonument, sinó tota la seva història.

4t DIAÉs un nou dia aquí a Roma itenim ganes de veure més coses.Berenar i una bona caminada capal Colosseu. El Colosseu és unade les coses que ens impressionamés de Roma i no sols el monu-ment, sinó tota la seva història.Més d'un ja ha pogut recrear lesseves pel·lícules de gladiadorspreferides. Aquest si és un lloc onhem deixat volar la imaginació.Un cop sortim del colosseu anema veure el Forum romà, bé, el queen queda.Ja acabada la visita al Forum ca-minem i caminem cap al barrijueu on dinàrem de pizza, compodeu preveure. Ens encanta co-nèixer nous llocs però més d'unestà cansat de caminar, per tant,les queixes no falten.Ara ja sí, és el darrer vespre aRoma i cal aprofitar-lo al cent percent així que decidim congelar-nos a l'Ice Club, un pub fet degel. Però el fred no és res compa-rat amb les nostres ganes de pas-sar-ho bé.

5è DIAD'aquest darrer dia ja no hi hagaire cosa per explicar. Dia lliure,compres de darrer moment itambé darreres rialles per Roma.No és fàcil marxar, el que fa mésmal és que dúim tant i tant detemps preparant aquest viatge

que ara, pensar que acabarà ensfa molt de mal. També, la mandrade tornar a agafar paper i bolígrafi continuar amb els exàmens.Aquí acaba tot el que us puc con-

tar de Roma. Potser sigui breuperò la quantitat d'aventures i deversions d'aquest viatge són in-terminables.Volem donar les gràcies a naNeus, a na Miquela, a n'Ana, a naMika i a na Margalida per haver-nos acompanyat i cuidat durantaquesta aventura. Gràcies!No vull exagerar però vull pun-tualitzar que aquest viatge ensmarcarà per sempre, sempre re-cordarem les rialles i els mo-ments que nosaltres, una collad'amics i estudiants de l'IES Po-rreres hem viscut aquí, a Roma,junts.El curs s'acaba i molts marxaremi ens separarem dels nostresamics, ens fa mal pensar que araja hem de començar a marcar no-saltres mateixos el nostre camí iprendre les nostres decisions.Aquest curs no durarà per sem-pre però el convertirem en un re-cord permanent.

Reportatges

26 Curs 2012-2013

L’AVORTAMENT: PROBLEMA ÈTIC I CÍVIC

Els alumnes de d’Ètica han investigat aquest tema per argumentar ifonamentar racionalment les seves opinions al respecte

Imatge d’un “escratxe” feminista contra Gallardón, el ministre del Partit Po-pular que promou la reforma de la llei de l’avortament.

Margalida Puigserver, JoanNigorra i alumnes de d’ètica

QUÈ ÉS L’AVORTAMENT?L’avortament és la interrupcióprovocada o espontània de l’em-baràs durant de gestació.L’avortament provocat pot tenirmolts motius diferents per pro-duir-se (embaràs no desitjat, vio-lacions, possibles riscs per lamare durant el part...).L’avortament provocat, en moltspaïsos, causa debats sobre laseva ètica ja que s’oposen lesmentalitats conservadores i reli-gioses, que hi estan totalment encontra, i les feministes, que hiestan a favor ja que creuen quela mare té dret a decidir. Tambées contraposen el dret del fetus aviure i el dret de la mare a poderdecidir si realment vol o no volser mare.A Occident (EUA, Canadà, Eu-ropa, Austràlia, Nova Zelanda, …)aquest dret el van aconseguir lesdones després de lluitar molt.Però, als països subdesenvolu-pats o amb governs sota profun-des influències religioses, encarano ha aconseguit legalitzar-se.

MARCS LEGALS DEL’AVORTAMENT A ESPANYA

L’ÈPOCA FRANQUISTA:Durant el franquisme l’avorta-ment estava prohibit en tots elscasos. Un dels motius era perquèl’Estat era confessional-catòlic, ila religió ho prohibeix. Però hihavia metges i curanders que horealitzaven a les seves pacientsde manera clandestina i il·legal.Per això, era habitual que elsavortaments que es practicavenes fessin en condicions mèdiquesadverses. Les dones s’havien desotmetre a pràctiques brutalscom beure grans quantitats d’al-cohol, prendre substàncies tòxi-ques, etc. Això ho feien sempreamb el temor de què les desco-brissin. En aquests casos erendutes davant els tribunals i con-demnades a la presó. Si es voliaavortar de manera legal, s’haviade fer a l’estranger (normalmenta Londres) i pagant, possibilitatnomés a l'abast de les classesaltes.LA REFORMA DELS ANYS 80:L'any 1985 el govern socialista deFelipe González va reformar la llei

de l’avortament i es va legalitzaren els següents casos:- Perill per a la salut de la mare.- En cas que l’embaràs es deguésa una violació demostrada abansde les 12 setmanes de gestació.- En cas de què el fetus presentésgreus tares físiques abans de les22 setmanes de gestació.LA LLEI ACTUAL:Segons la llei actual aprovada pelgovern socialista de J. L. Rodri-guez Zapatero el 2008, les donespoden avortar en qualsevol cassense haver d’al·legar motiussempre i quan sigui abans de les14 setmanes de gestació. En casque aquestes dones tenguinentre 16 i 17 anys podran avortarsempre que elles vulguin peròs’haurà d’informar almenys a undels seus pares o tutors, semprei quan això no suposi problemesfamiliars com maltractaments,abandonament ...Aquesta llei s’allarga fins a la set-mana 22 de la gestació si aquestembaràs suposa perill per a lamare o es demostra que el fetuspresenta greus problemes físics opsíquics. Després de la setmana22 només es podrà avortar encas de greu perill per a la salut dela mare o que el fetus presentianomalies incompatibles amb lavida.LA REFORMA QUE PLANTEJA

L’ACTUAL GOVERNL'actual govern popular de Ma-riano Rajoy impulsa per mitjà delseu ministre de justícia, AlbertoRuiz Gallardón, una reforma enprofunditat d'aquesta llei. La re-forma planteja que la donanomés pugui avortar en cas deviolació demostrada o en cas deque l’embaràs suposi un greu riscper a la seva salut. En cas que elfetus presenti malformacions oproblemes físics, no serà possiblefer-ho. A més les menors d'edatno podran avortar sense el per-

Reportatges

27Curs 2012-2013

mís dels seus pares en cas decomplir algunes de les dues con-dicions que permeten avortar.

EL DEBAT MORALEN CONTRA: L’ESGLÈSIA CATÒ-LICA I EL CONSERVADORISMEEl catolicisme i la ideologia con-servadora rebutgen l’avortamenten tots els casos, ja que ho con-sideren l’assassinat d’un ésser in-nocent i indefens. Creuen que vaen contra del dret sagrat a la vidade qualsevol ésser humà, tot ique encara no hagi nascut. Pertant, es considera que el fetus, jaés una forma de vida. Si avortem,aquest fetus mor, i, cometem unassassinat voluntari.A FAVOR: FEMINISME I PRO-GRESSISMELes feministes i els progressistesestan a favor de l’avortament entots els casos sempre i quanaquesta sigui la voluntat de lamare, perquè creuen que és undret indispensable per a totes lesdones poder decidir quan vols sermare i no haver de ser obligada atenir un fill que no desitges, jaque això consideren que és unainjustícia dirigida cap a les dones.L’ENQUESTA: QUE EN PENSALA GENT AQUÍ I ARA?Per conèixer l'opinió de la comu-nitat educativa de l’institut vamdur a terme una enquesta entreels alumnes de 4t i els seus fami-liars. 57 alumnes s’enquestaren asi mateixos i a 108 dels seus

pares. De fet, un dels principalsobjectius d'aquesta activitat eracomparar l'opinió dels diferentsgrups d'edat respecte a aquesttema. Tot i que per a l'enquestadel treball vam fer més pregun-tes, en aquest reportatge nomésvos en presentarem els resultatsde tres.A la primera pregunta, està vostèd'acord amb que es canvii la lleide l'avortament actualment envigor?, ja s'observen algunes di-ferències entre adolescents iadults. Una majoria del 41,7%dels adults es mostra contraria alcanvi de llei. Però si sumam elspartidaris de la reforma plante-jada per l'actual govern (26,8%)i els partidaris de restablir la lleidel 1985 (16,7%), superen alscontraris al canvi de llei, arribantal 43,5 % dels enquestats. S'hade dir que cap dels enquestats vamostrar la voluntat de prohibirtotalment l'avortament com de-fensa l'esglèsia catòlica. En canvi,entre els alumnes, la majoria depersones contràries al canvi dellei va ser molt més clara, assolintel 54,4%. Els partidaris de la re-forma de Gallardon baixen al22,8%, mentre que els defensorsde tornar a la llei de 1985 repre-senten un 15,8%. Tampoc hi hacap partidari de prohibir total-ment l'avortament. A la segonapregunta, creu que una menord'edat de 16 a 17 anys ha de po-

der avortar sense permís delspares?, novament trobam impor-tants discrepàncies entre adults iadolescents. Així, una majoria del45,4% dels adults es mostra con-traria a aquesta possibilitat. Un41,7% dels enquestats defensenla llei actual que dóna llibertat dedecissió, però amb l'obligaciód'informar als pares. Només un8,3 % dels adults considera quepodrien fer-ho sense necessitatd'informar als progenitors. Un50% doncs els considera capaci-tats per fer-ho. Pel que fa alsalumnes, només un 24,6%creuen que no estan capacitatsper prendre aquesta decissió. El45,6% creuen que han de teniraquesta llibertat, tot i que consi-deren imprescindible informar alsseus pares. El 24,6% creuen ques'hauria de poder avortar sensehaver d'informar a ningú.A la darrera pregunta, com quali-ficaria a nivell ètic l'acte d'avor-tar?, els resultats entreestudiants i adults són molt sem-blants. Així dels adults un 40,7%va contestar que és un mal que avoltes és necessari, mentre queun 37,1% ho considera un dretde les dones i un 11,1% un d'as-sassinat. Entre els adolescents un40,3% ho qualifica com a mal avegades necessari, un 38,6%com a dret de les dones i un12,3% com l'assassinat d'unapersona humana.

Una menor de 16 a 17 anys ha de poder avortar lliurement?

Reportatges

28 Curs 2012-2013

Margalida PuigserverLa meva opinió sobre l’avorta-ment és que és un dret indispen-sable per a les dones, i quehauria de ser un dels drets mésprotegits. Jo crec que tota donaha de tenir dret a avortar perquèpotser quan es queda embaras-sada no està psicològicamentpreparada per a ser mare i, això,la fa entrar en depressió o li pro-voca greus seqüeles psicològi-ques.A més, una dona ha de tenir dreta avortar en cas de que en lesecografies es demostri que elfetus pateix malformacions o ta-

Joan NigorraJo estic a favor de l’avortament jaque crec que les dones tenen dreta decidir si volen tenir el fill o no.Estic d’acord amb la llei que hi haen vigor, sobretot per les adoles-cents menors, perquè no fa faltaque demanin el permís als pares.Si ho demanen, poden tenir des-prés problemes familiars i inte-riors, i la nina pot tenir un malrecord i estar tota la vida ambaquestes discussions dins el cap.I no estic d’acord amb aquestareforma que es vol fer, ja quelleva molta llibertat a les perso-nes. Estem en una societat que faavenços i amb autonomia i lliber-tat suficient com per saber el quevolem fer. Per tant, si s’aprovaaquesta llei, és com fer un pasendarrere.

Però sí que crec que s’hauria de-demanar l’opinió al pare de lacriatura. Ja que ell tal vegada volfer-se responsable de l’infant ipot estar il·lusionat en tenir un fi-llet. Però, crec que en molts decasos, el pare no vol sabre res dela criatura i no tenir maldecaps.Per tant, una gran part de la de-cisió l’hauria de prendre la dona,però amb la influència del pare.Però, si és en cas de violació, ladecisió ha de ser exclusiva de ladona.Tenir un fill és una responsabilitatmolt grossa, s’ha de prendre ladecisió de manera responsable isegons la situació de cada partimplicada. No és com posar-seuna camiseta blanca o vermella,me’n vaig d’excursió o no,... had’esser una decisió més “profun-

da” i meditada. El pare o lamare si està en edat d’estudiar itenen el futur “programat”, que lateva parella quedi embarassada,trastoca els plans de futur. Pertant, cada cas és una situació di-ferent on s’han d’estudiar els prosi els contres i decidir el més boper a tots dos.Per a mi, a nivell ètic, és impor-tant i necessari l’avortament.Avui en dia, la gent és lliure detriar la seva religió. Si la seva re-ligió és partidària a no avortar,doncs que no avorti, però siaquesta persona creu que és mi-llor avortar tant pel seu bé, compel del seu fill, sí que ha d’avor-tar. Amés, molta gent avui en dia,no creu en les religions, i si hicreu no és molt fidel.

res físiques o psíquiques, i ésque, una vegada neixi aquest nin,la mare haurà de canviar total-ment el seu estil de vida per acuidar del seu fill que no es potvaler per ell mateix durant laresta dels seus dies. Aquest és unsacrifici que una dona hauria depoder triar si vol patir o no.També, en cas de violacions seriauna tortura psicològica per a lamare veure cada dia el nin fruitd’aquella violació que li recordaconstantment aquell moment.I no només pot suposar una cà-rrega per a la mare haver de tenirun fill que no desitja, això també

repercutirà sobre l’infant, que noes veurà estimat, i que, a lallarga, se n’adonarà de la faltad’afecte de la seva mare cap a ell.Finalment, també hi ha el motiude què una mare ha de podertriar si vol tenir el fill o no per unaqüestió d’igualtat de drets, ja queel pare pot elegir no ser-ho,abandonant la mare embaras-sada, però en canvi la mare, si téel fill, l’haurà de cuidar i sen’haurà de fer càrrec .Per tots aquests motius crec quel’avortament és un dret femeníque mai s’hauria de qüestionar,en cap cas.

Tomeu MascaróRespecte al que fa a l'avortament i a la seva normativa, jo pens que una persona ha de ser totalment lliurede prendre les seves pròpies decisions mentre que aquestes no afectin de forma negativa a algú altre.Des del punt de vista en què ho miris, és clar que avortar sembla un assassinat d'un ésser viu, però siens aturam a pensar, ningú recorda els moments en els quals érem un simple fetus o embrió, no tenimni el més simple record de què existíssim, al igual que quan ens morim, que ja no sentim cap mal, ja nosabem res més. Si notéssim algun tipus d'existència quan fóssim fetus o embrions, podríem tractar aquesttema com el d'un assassinat, perquè ja és lleva la vida a un simple ésser, però en aquest cas no és així,Per això, jo pens que no es pot qualificar com un assassinat l'acció d'avortar.De totes maneres, l'avortament no s'hauria d'agafar com un sistema, hauria de quedar com a darrer i ex-trem recurs a un embaràs, ja que pot crear greus problemes psíquics tant a la dona com al metge querealitza l’operació. La millor manera d'evitar recórrer al mètode d'avortament i llevar-se el gran problemadel damunt és la protecció, utilitzant mètodes anticonceptius. En conclusió, una dona ha de ser totalmentlliure i ha de tenir sempre el dret d'avortar sense que cap llei li prohibeixi o la castigui, però aquestmètode no s'ha de convertir en un sistema per no tenir fills, per la qual cosa la gent ha de ser responsableamb aquest tema. La millor solució és la prevenció, és a dir, en aquest cas, la protecció.

ELS ALUMNES OPINEN

Cultura

29Curs 2012-2013

L’alumnat de Català recopila llegendes antigues i modernes

RESPECTE A LES ÒLIBES (MONTUÏRI)

LLEGENDA SOBRE SANTA BÀRBARA (VILAFRANCA)

LLEGENDES DELS NOSTRES POBLESEls alumnes de Català de 2n d’ESO del nostre institut feren un treball d'investigació consis-tent a cercar llegendes antigues o modernes relacionades amb els seus respectius pobles.A partir d’aquestes han realitzat alguns murals exposant el que han descobert als seus com-panys. Vos oferim una selecció de les més interessants:

Albert Barceló Díaz, 2n DBàrbara era la filla d’un ric pagàanomenat Diòscor. Aquest voliapreservar-la del contacte amb elmón i la va tancar en una torre.Bàrbara va fer-se cristiana en se-cret i va consagrar la seva virgini-tat a Déu, per la qual cosa varefusar el matrimoni que li vaproposar el seu pare.Mentre el seu pare era de viatge,va fer obrir tres finestres a latorre, com a símbol de la Santís-sima Trinitat. En assabentar-se elpare que era cristiana, va volermatar-la, brandant una espasa,però la torre s’obrí i Bàrbara foumiraculosament transportada finsa una muntanya.Dos pastors que hi tenien elsseus ramats la van veure i quanDiòscor, que la perseguia, va de-manar si l’havien vista, un pastorva dir que no, l’altre, però va

trair-la i a l’instant va quedar pe-trificat, i el ser bestiar va conver-tir-se en llagostes.Santa Bàrbara és la patrona deVilafranca i, per això, l’escut deVilafranca té una torre dibuixada,en referència a Santa Bàrbara.Les festes de Santa Bàrbara sónde les més sentides pels vilafran-quers i es celebren a principis dedesembre. La festa sol començarpreparant una gran bunyoladaper a tot el poble i després amb latronada de Santa Bàrbara, unamena de batucada on els tamborssimulen el so de trons i llamps (acàrreg de la Vilatukada jove).També és fa una missa major ondestada el tradicional ball de l'o-ferta. Tot seguit es fa el ball decavallets, recuperat fa uns anysdesprés de dècades d'oblit i peracabar la bunyolada a la plaçamajor, sempre acompanyadaamb vi de mistela.

Santa Bàrbara és la patrona de Vila-franca i, per això, l’escut de la Vila téuna torre dibuixada, en referència ala Santa. Les festes de Santa Bàrbarasón de les més sentides pels vilafran-quers i es celebren a principis de de-sembre.

Maria Francisca MárquezAmengual 2n CAquest fet li va ocórrer a l’amo enBiel Nofre.Durant la guerra civil molts d’ho-mes no hi volien prendre part i elque feien era amagar-se durantel dia i sortir durant les nits perpoder veure la família, menjar isaber noves de com anava laguerra.A l’amo en Biel el que li va succeirva ser que, durant una d’aquellesnits que sortia per anar a cercarqueviures, havia de passar perdevora del pou del Clot del Di-moni. Ell anava caminant pel migdels sementers cercant el camímés recte i curt per anar a casaseva i mentre ho feia una òliba li

va prendre la boina i la s’emportàmés enrere, ell va tornà enrere,va agafà la boina i seguí el seucamí endavant. L’òliba li tornàprendre la boina i la tornà portarun tros lluny. Això succeir tres ve-gades consecutives fins que l’amoen Biel pensà que el millor era se-guir un altre camí.Al cap de dos vespres ell va saberque la nit en la que l’òliba no elva deixar passar i continuar elseu camí, al voltant del pou delClot del Dimoni, havien assassi-nat tres homes i els havien tiratdins el pou.Per això la gent de Montuïri queconeix la llegenda sap que en tro-bar una òliba han de tornar en-rere si ella es posa davant.

Creació

30 Curs 2012-2013

UN CRIT A UN CEL TENYIT DE SANG

Guanyador del Concurs de Narrativa de 1r cicle d'ESO, Sant Jordi 2013

Gabriel RossellóLa vida i el temps, una gran lluita constant dins elmeu cos que ja quasi no es mou així com ho feia.Els anys em van passant factura, i la tristor debilitala meva voluntat. Cada dia he d’utilitzar totes lesmeves energies tan sols per respirar. El passatm'asfixia i elpresent em dua l'agonia, peròel pitjor de totés el futur, elfutur emmanca. El queem va passar,no, el que vaigfer... per a miaquelles imat-ges eren totesvermelles, justd'aquell horri-ble color quedes de llavorstant odio.Aquells recordsem torturaven iem podrien l'à-nima. Avui endia encara noentenc el per-què havia depassar això, iavui en dia en-cara no m'atre-veixo a tornar aveure a algú.La ràbia s'haviaapoderat demi, i en aquellfred hivern, ala fi, va passar.El que estavaclar era que totallò havia estatun error. Laguerra m'haviacanviat i elsmeus instintsassassins eren més forts que mai. El meu egoismeera immens, doncs després de tot el que havia fet,no em penedia de res. Jo volia entristir, i ho parei-xia, ja que el meu plor era interminable, però en elfons, n'estava orgullós. La consciència només om-plia una fina capa que tanca-

va la porta a l'enormitat de l'egoisme, que no tar-daria en tornar a tomar la muralla. Aquells segonsem van canviar la vida. Era un dia tranquil, i jo pas-sejava amb la meva dona i la meva filla, i de cop,un aire calent va bufar suau entre la fredor, el queem va recordar als meus dies com a soldat militar

a Pakistan .Aquell recordllunyà, quecreia ja exter-minat, va obrirles portes debat a bat a l'a-gonia, i de cop,una ràbia es vaapoderar demi. Vaig agafarel meu ganivetde butxaca iles vaig apun-yalar. Qui ha-gués volguttornar enrereen el tempsper impedir-ho. Ara queencara tincsentiments ique encara puccontrolar elsmeus movi-ments, empenjaré. Ja séque encara queem detenguin,la meva partdiabòlica s'es-caparia. Si noho faig ara,potser hauréde viure tortu-rat amb unamentira queem contariaconstantmenta mi mateix ique m'ocultaria

de la veritat, viuria com un desgraciat. Només emqueda una cosa per fer en aquesta vida. He de cri-dar el més fort que pugui, que tothom sàpiga el quevaig fer i així tothom m'odii, per que ningú plori lameva mort, ningú no em trobi a faltar, i així no des-trossar més vides innocents.

Creació

31Curs 2012-2013

Premi de 2n cicle del Concurs de Narrativa en català, Sant Jordi 2013

CHELSEA HOTELJoan Rosselló BoverPitjo el botó “Play” i una cançó comença a sonar.El so m’envaeix, així com a tota la meva habitació ijo em col·loco sobre el llit, mirant cap al sostre totpintat de blanc amb la mirada perduda, veient comles notes ressonen i xoquen entre elles. L’habitaciócomença a agafar un ambient com d’antiguitat, mo-delat pel so de la cançó, però això m’agrada i em fasentir millor dins el meupetit món, on a poc a pocem van venint idees noves,crítiques, pensaments sub-jectius del món actual, delssentiments i de les perso-nes.Així com a la cançó es co-mença a sentir una veucantant, al meu pensa-ment també i començo apensar en la realitat. Tancoels ulls. Començo a establirun ordre per decidir peron puc començar. L’habita-ció. Una protecció que enshem creat els humans ma-teixos per sentir-nos méssegurs. Cada cop fem mésinvents nous que ens po-tencien les nostres quali-tats per a aprofitar-les almàxim. Intentem ser mi-llors, destacar davant laresta d’éssers del mónsencer. Aquest simple fetens delata. Ens demostra ifa veure que som simple-ment humans, criaturesinferiors a unes altres.Tenim les nostres capaci-tats intel·lectuals que des-taquen, però també hi hacapacitats de nosaltres que són inferiors i les ama-guem. Som imperfectes i per això ens creem refugi,per protegir-nos i sentir-nos segurs davant la resta.Però estar tancats no sempre és el millor remei imoltes vegades ens causa efectes que no ens agra-den.Tornant a la realitat sento la necessitat de sortir al’exterior i ser lliure. Contraposar-me als pensa-ments de refugi que he acabat de reflexionar. Cami-nant pel carrer sento llibertat. És un sentiment quetots els éssers vius necessiten i quan l’experimen-ten, és quan més naturals es senten. Necessitem

ser protegits, però també necessitem sortir a fora ideixar de pensar en els perills, fer el que realmentvolem fer. Així com vaig caminant vaig veient totsels edificis construïts, màquines i nous gasos queens permeten fer moltes coses, i que demostren elque la nostra intel·ligència és capaç de fer, peròtambé danyen els nostres orígens. La natura. Tots’hi oposa. La naturalesa és el que realment ens ha

creat i el que necessitem,però a vegades no la valo-rem. Només volem créixerartificialment, sense valo-rar el que som natural-ment, creient que aixíserem més grans i impor-tants. Però el que de veri-tat es valora en unapersona és com és en elseu estat natural.La melodia dins el meu capem permet relaxar-me en-cara més, gaudir del meupasseig i pensar sobre totel que m’envolta. La socie-tat. Per què és tan impor-tant per a nosaltres ivolem ser tots iguals i en-caixar amb els altres, si enrealitat el que realmentens fa destacar i ens portafama és el fet de ser dife-rents i originals en un bonsentit? Suposo que és per-què el fet de ser iguals enspermet refugiar-nos i sen-tir-nos millor. Pensem, sisóc igual que la majoria,ningú em podrà criticar.Veig grups de persones,grans i petites. Algunestenen una mena de líder al

qual respecten. No és una bona opció, ja que no elsdeixa decidir per ells mateixos i no els deixa ser lliu-res al cent per cent, però suposo que és per aixòque el tenen. No es veuen amb coratge d’anar pelmón per ells mateixos, encara no són capaços deser autònoms i per això segueixen algú. Però tanaviat com s’adonin que no ho necessiten, i que elque de veritat els farà ser feliços és decidir indivi-dualment, ho deixaran. No es tractarà d’anar solper la vida, sinó de buscar un grup en el qual to-thom es sentirà còmode i tothom serà igual, senseabusar dels drets i llibertats dels altres. També puc

Creació

32 Curs 2012-2013

veure com gent abusa d’altres. No és una imatgemolt agradable de contemplar. Sempre em quedosense paraules en aquests casos. Veure personespatir és trist, però veure persones que fan patir aunes altres volent, per diversió o perquè els fa grà-cia és molt més trist i depriment pels dos individusinvolucrats, el que abusa i el que és abusat. Notrobo cap motiu pel qual es poden dur a termeactes com aquests, però em tranquil·litza saber queel destí farà que els dolents pateixin pels seusactes, sobretot psíquicament, ja que tard o d’horaes penediran i sentiran més llàstima per l’abusat dela que haurien d’haver sentit al moment en que es-taven causant el mal.“Oppressed by the figures ofbeauty”. Oprimits per les figu-res de la bellesa. El canvi de tode la veu de la cantant fa des-pertar el meu interès peraquesta frase. Vaig mirar almeu voltant i no vaig poderevitar veure totes les personesobsessionades amb la bellesa.Cartells, models, tot el queestà relacionat amb la bellesa ique la gent ho interpreta coma millor és un element principalde les nostres vides. Tothom espensa que és una cosa essen-cial, quan en realitat no ho ésdel tot. És tan sols una primeraimpressió, distinta per a totesles persones depenent delsgusts de cada individu. No enshem d’obsessionar. La cançóho aclaria, ells no tenien be-llesa i estaven oprimits perella, però eren feliços, perquè havien trobat la per-sona que ells necessitaven. No hi podia deixar depensar. És una cosa òbvia, però la gent no hi dónaimportància i només intenten millorar el seu exte-rior en lloc del seu interior, que és el que realmentdura per a sempre. Juntament amb la bellesa, lespersones busquen amor. Hi ha parelles felices i pa-relles que no ho són tant. Les persones intentemtrobar l’amor mitjançant la bellesa, però aqueixanomés serveix a primera vista. Després el quecompta realment és el que sent cada persona, siagrada a la teva parella o no. Sempre hi ha amorsque no es corresponen. Hi ha persones que s’ena-moren d’altres que no els volen i que tard o d’horaels acaben fent mal. No entenem perquè no ens es-timen de la mateixa manera que nosaltres els esti-mem, però la veritat és que cadascú accepta l’amorque ell pensa que es mereix. Per això moltes vega-des no coincideixen.M’aturo davant d’una fotografia d’estrelles de lamúsica i de concursos que permeten als partici-pants a arribar a aconseguir els seus somnis. Els

somnis. Totes les persones en tenen, i els segueixenperquè al cap i a la fi, per molt difícils o impossiblesque siguin, els volen aconseguir. I això, des del meupunt de vista és un acte molt bo, ja que permet ales persones autoimposar-se un objectiu i millorarfins arribar a aconseguir-lo. A vegades pots sortir-ne perjudicat, ja que la pressió que pots sentir pelfet de no aconseguir el que realment desitges et potresultar dura de suportar, però t’enforteix i et fa sermillor persona. Els somnis són una realitat que po-ques persones poden arribar a assolir, però sónreals. Les persones seguim una realitat, però maihem de descartar la possibilitat de desviar-nos d’a-

questa ja que algun dia, aixòens podria fer molt més feliços.“Then you got away...”. Des-prés te’n vas anar. La frase emfa mirar cap al vell cementiridel meu poble, a unes quantesilletes de casa meva. La mortés un tema molt important ique perdura per sempre. Entotes les èpoques de la històriala gent es preguntava el mateixi li tenia la mateixa por. Quèés? Què significa? Què hi hadesprés? Les mateixes pregun-tes volten per les ments detotes les persones del món,però ningú hi troba una res-posta que pugui convèncer a lamajoria. La mort és el nostredestí. És natural i per això no lihem de témer. Si passa sempreés perquè és el més adequatque podria passar, el que bene-ficia la majoria de les perso-

nes. Ens pot esborrar d’un món, però ens escriu enun altre.Quan arribo a casa, la cançó acaba amb un “i aixòés tot, ja no penso amb tu amb tanta freqüència”.Després de 3 minuts i 39 segons, una obra d’artacaba. Em trec els auriculars i em torno a estirar almeu llit mirant el sostre. L’ambient ja no és tanantic com el que havia creat la música al principi.Estirat, em sento satisfet dels pensament que m’hacreat una melodia. M’ha concebut uns moments depau i tranquil·litat que m’han aclarit moltes pregun-tes i m’han animat a seguir endavant, a no témer ares, perquè el món és molt gran i hi ha molta gent,amb uns pensaments distints, però la seva moralés universal. He descobert que el meu petit món noés tan petit. Les persones uneixen el seu per crear-ne un d’ideal on tothom es pot sentir a gust.Finalment, dono les gràcies a la cançó. Ella m’hapermès interpretar la societat i tenir una concepciódel món que mai no havia experimentat.Ah! Me n'oblidava. El nom de la cançó és ChelseaHotel Nn. 2.

Creació

33Curs 2012-2013

Veig una veu mudaEscolt un perfum sense olorSent l'olor d'un tocamentTast una imatge cega

Però sobretot,Sent el poder del flux de l'energia

Que vibra en la meva ànimaMolt a prop de jo

Busc un lloc sense espai o sense tempsUn univers sense dimensions

Un objectiu de la meva existència?La transcendència fins a l'infinit.

Premi de 2n cicle del Concurs de Poesia, Sant Jordi 2013: Bianca Ionita

Premi del 1r cicle del Concurs de Poesia, Sant Jordi 2013: Maria Sansó

MEDITACIÓ

SANT JORDI

Un bell dia,que tots recordam amb el cor,un dia de roses i poesia solemne,

que reciten tots els poetes,amb el puny al cor.

És un dia,on els enamorats,

roses i llibres es regalen,per fer contents,als seus estimats.

Un dia,que fa xisclar els cors,

en bella harmonia,en un bany de dolçor.

Un dia,en que tothom espera,per sentir el suau aroma

de les roses belles.

Entre poemes i roses,roses i poemes,

enamorats i enamoradesi un parell de besades.

Un cavaller amb espasa brillant,a una princesa va rescatar,

i avui el commemoramper fer-la enamorar.

I aquest és el dia,en que tots,

enamorats o no,esperarem un altre any.

Palabra por palabra

34 Curs 2012-2013

C. Vich, M. A. Pou, A. Gaitán, A. Planes, L. Es-theissyEl escudo de Porreres, como todos sabéis, es unapalmera con dos palomas. Pero ha llegado a nues-tro pueblo una terrible plaga que se está cargandotodas las palmeras.El picudo rojo es un insecto originario de Asia y laPolinesia, que se ha ido extendiendo por zonas mástempladas como Oriente Medio, el Próximo Orientey el norte de África. Se trata de zonas que tradicio-nalmente han sido exportadoras de palmeras ydesde donde se cree que se introdujo la plaga enEuropa. Esta afectó primero a la península Ibérica,para atacar después a las Islas Baleares. Desdehace dos años va haciendo estragos en los palme-rales de los pueblos de nuestras islas: Manacor, SesSalines o Campos eran algunos de los pueblos másafectados hasta ahora.Ahora la plaga ha llegado a Porreres y ni siquierase salvan las palmeras de la explanada de la iglesia.Una ya ha tenido que ser cortada y algunas otrasestán afectadas por esta terrible plaga.Cuando una palmera se ve afectada, se detecta asimple vista porque se ven los agujeros en las hojasmás bajas por donde ha entrado el escarabajo aponer sus huevos. Una vez que las larvas salen delos huevos se dirigen al ojo central de la copa de lapalmera y allí se alimentan de la parte más tiernade sus hojas. En ese momento se empieza a ver

como las hojas centrales empiezan a doblarse hacialos laterales. El procedimiento para destruir estaplaga es muy laborioso, ya que se tienen que des-truir todas las larvas para evitar que se conviertanen escarabajos adultos y vayan volando a “infectar”otras palmeras.El proceso consiste en eliminar primero las hojas eir echando un insecticida específico que va matandolas larvas. Después se separa el ojo de la palmeradel tronco qué es donde el picudo ha hecho su nido,con sumo cuidado, para que no se escape ningunalarva.Según la Conselleria de Medi Ambient, las palmerasafectadas tienen que llevarse a la incineradora deSon Reus para evitar así la propagación de la plaga.

Ha llegado al pueblo una plaga que se está cebando en las palmeras

EL SÍMBOLO DE PORRERES EN PELIGRO DEEXTINCIÓN

La plaga ha llegado a Porreres y ha afectado a las palmeras de la explanada de la iglesia. Una ya ha tenido que sercortada y algunas otras están afectadas Como podemos ver en estas fotos.

Cuando las larvas salen de los huevos se dirigen centrode la copa y las hojas centrales empiezan a doblarse hacialos laterales.

Palabra por palabra

35Curs 2012-2013

Kata VichEl Día Universal delNiño es un día consa-grado a la fraternidady a la comprensiónentre los niños delmundo y destinado aactividades para lapromoción del bien-estar y de los dere-chos de los niños delmundo. En mi opi-

nión, esta bien que se celebre un día en que se fra-ternice con los niños más desfavorecidos. Este díase celebra desde el veinte de noviembre del 1959,cuando la Asamblea General de las Naciones Unidas

Es un día destinado a la promoción de la fraternidad, del bienestar y delos derechos de los niños de todo el mundo

DÍA UNIVERSAL DEL NIÑO

ENTREVISTA A GABRIEL MIRALLES “XICOLATER”

se reunió con la intención de reafirmar los derechosuniversales de la niñez. Este día se destina a reali-zar actividades que desarrollan el bienestar detodos los niños del mundo. El Día Universal del Niñooficial es el veinte de noviembre, pero en cada paísse celebra en un momento diferente. Así que, en miopinión, está bien que se celebre este día destinadoa los niños del mundo, al igual que se celebra el Díadel Padre, el Día de la Madre, el Día de la Mujer Tra-bajadora, ... Este año, el Secretario General pusoen marcha una nueva iniciativa LA EDUCACIÓNANTE TODO. La iniciativa tiene como objetivo elevarel perfil político de la educación, fortalecer el movi-miento mundial para lograr una enseñanza de cali-dad y generar fondos adicionales a través de unamayor promoción

Francina Massanet, Mª Francisca Márquez, Mi-quel Arbona, Maria Bauzà y Arda Sahin.¿Biel, desde cuándo eres el director del CEIPJoan Mas i Verd?Desde el 1 de julio.¿En el centro os han afectado los recortes?Sí, un 20% en cuanto a los maestros de apoyo,desaparición de clases de refuerzo, y al haber au-mentado en número de alumnos dentro del aula.Además no será posible ir de viaje de estudios acausa de los recortes.¿De cuántos maestros disponéis?En este momento de 18 maestros.Cuando pasan a secundaria, ¿es obligatorio iral IES Porreres?No, porque existe la libre elección de centro. Apesar de eso, el colegio de Montuïri tiene como des-tino al IES Porreres y nuestroa alumnos tendránuna plaza aseguradada allí.¿Y si no hubiera plazas suficientes?Entonces deberían alquilar otro bus y estaría obliga-dos a llevarlos al instituto más próximo.¿Te dieron la oportunidad de ser director o lopediste tú?Iniciativa personal.¿Trabajaste en otros colegios?¿Y como direc-tor?Trabajé en Maó, en el centro de educación especial

''Pio XII''; en Manacor en elcolegio ''Simó Ballester''; 4años en Montuïri; luego,15 años en Petra como di-rector y ahora en Montuïride nuevo.¿De cuántos alumnosdispone cada aula?¿Laque tiene menos?¿Laque más?Cada aula 26 aproximada-mente. La que menos 15 y la que más 29.¿Cuántos alumnos hay aproximadamente enel centro?En estos momentos tenemos 240 alumnos matri-culados; de ellos 87 pertenecen a educación infantily 153, a primaria.¿Hay diferencia de ser director a ser maes-tro?¿Qué diferencias?Sí, hay diferencias. Las principales son: debes tenerdon de gentes y liderarzgo, es decir, hacer un plande trabajo para 4 años y establecer los objetivosque quieras conseguir en ese periodo. Dar un ser-vicio que satisfaga a toda la comunidad educativa.¿Quieres añadir algo más?Sí, que una de mis mayores preocupaciones es laparticipación e implicación de los padres, profesoresy alumnos en la educación.

Es el primer director del CEIP "Joan Mas i Verd" nacido en Montuïri

Gabriel Miralles Pizà ''Xicolater'', Montuïri, 1962. Profesor diplomado en ciencias humanas. Dejoven empezó a estudiar en CP Joan Mas i Verd y este curso se ha estrenado como Directordel mismo.

Foreign languages corner

36 Curs 2012-2013

cancel the plan of murdering TheWolf’s family and destroying allhis goods…” - he said.After that, the two fairytale starsbegan fighting again because theanimal didn’t understand why thegirl had planned that cruel re-venge, and the girl didn’t unders-tand why the animal didn’tunderstand why she decided totake revenge. Tension was in theair and after thirty minutes of dis-cussing it, Little Red Riding Hooddecided to carry on with her plan,and she immediately left. Sud-denly, The Wolf changed his pers-sonality and he said that heregretted leaving the girl aliveinstead of killing her. He said thathe would be abroad for the restof his life but first he had to safehis family. He warned everybodythat maybe he would take his re-venge. Then, he angrily left thetage.What was meant to be an apo-logy turned to be an enormousdiscussion that can cause manytrouble. We will give you more in-formation and details about thistheme on our next magazine, soplease, don’t forget to buy it nextSunday!

4th ESO C studentsLast week on the popular “GossipShow” that ITV1 emits, all theaudience and viewers witnessedan amazingly interesting pro-gramme that meant the begin-ning of a huge war betweenfairytale stars The Wolf and LittleRed Riding Hood.On the 7th of September theGossip Show emitted its goldenprogramme called “He’s good,but not so bad”, which would beabout the two stars of the LittleRed Riding Hood fairytale. Ever-yone was so excited about thatprogramme because The Wolfwas supposed to beg Little RedRiding Hood for forgiveness afterthe conflict they had. It didn’t endthe way it should had ended, soit was even more interesting andexciting.The Wolf was the first being inter-viewed by the famous interviewerSteve Stone. The Wolf explainedthat he had felt so bad after hehad eaten the two women and hehad felt very bad, depressed andashamed. He also said that hehad had to do therapy and rehabdue to the conflict. He also toldSteve he had stopped doing allhis hobbies which included han-ging out with his friends, going to

the cinema or listening to music.After telling that, everyone was alittle bit surprised because theydidn’t know the reason why hehad eaten them both, so he ex-plained it. He said some interes-ting things that took everyone bysurprise. He said he had been in astrange gang of wolves that heand some of his friends had for-med when they were young. Hesaid that the group had becomesomething like a dictatorship andhe had to do everything his bossordered. “We had a part of thewood assigned to each of us andwe had to protect it! So when Isaw Reddy with those red clo-thes, I thought she was a hunter,so I went for her at her houseand then I ate her. If I hadn’tdone it, the members of the gangwould have killed me!” – he ex-plained.After that, he also confessed thathe had eaten The Granny so thenhe could eat Little Red RidingHood more easily, but sooner hesaid that he didn’t want to talkabout that. He said that the rea-son he had gone to the show wasbecause he wanted to apologizeLittle Red Riding Hood and tell thetruth in front of all the cameras.Then, Steve Stone introduced Lit-tle Red Riding Hood. She seemedgrown up and fine, but a bitangry. She said that she hadgone to the programme becauseshe wanted the wolf to apologize.The Wolf did what she said. Heapologized and he explained thegirl all the problems he had had.After a convincing apology, thegirl thought about it and she toldThe Wolf that she would forgivehim, but she let him know thatshe didn’t want it to happenagain. The Wolf felt blissful andhe communicated that his lifewould carry on again.After that cute and beautiful mo-ment, the interviewer broke thepeace making an inappropriateand cruel comment that surprisedeverybody. “So Red, you should

DRAMA AND FIGHTS IN THE GOSSIP SHOW.

Razvan Ieremi like the Little Red Ri-ding Hood.

The Wolf was the first being intervie-wed.

quips diferents i s’ha desenvolupatall llarg d'onze jornades. Com que elnombre de competidors era senar, acada jornada hi havia un equip quequedava sense competir. Tot seguitels 4 primers classificats de cada ca-tegoria disputarien un play-off peltítol. Per tant els campions grans ipetits es decidirien en una emocio-nant final a partit únic. A la desenajornada els equips grans i petits queen aquell moment lideraven la clas-sificació van rebre com a premi unaentrada per veure el RCE Mallorcaen un dels seus darrers partits a pri-mera divisió. Pel que fa als equipsgrans i després de liderar la compe-tició la major part de les jornades esva classificar en primer l’equip “Esporrerencs”, amb 21 punts. Pel quefa als equips petits el guanyador va

ser la “Selecció IES Porreres” amb 17.A les semifinals es van produir sorpreses per par-tida doble. Per una banda “Es porrerencs”, el millorequip del torneig de la regularitat, fou eliminat a latanda de penals després d’empatar amb “Los mentefría”. Per l'altra, la “Selecció IES Porreres”, el mésregular dels petits va ser eliminat després de perdreclarament amb “Ens agrada el futbol” per 4 a 2. Al’altra semifinal dels equips grans “Salami” es vaimposar a “Cocos Team”. A l’última semifinal, delsequips petits, el “Dream Team” va eliminar a “Marcagol”.A la final disputada pels equips petits, “Ens agradael futbol” es va emportar el torneig després deguanyar per un contundent 3-0 al “Dream Team”.La competició va acabar amb la gran final delsequips grans, celebrada el divendres 13 de juny, ala qual “Los mente fría” es va imposar a “Salami”.

Esports

37Curs 2012-2013

Els guanyadors de la temporada regular eliminats a les semifinals

TORNEIG DE FUTBET DE L’IES PORRERES

Redacció/EFEl departament d'Educació Física ha tornat a orga-nitzar un seguit de competicions esportives entemps d'esplai. En concret es pretenia animar a l'a-lumnat a crear un nombre suficient d'equips de fut-bet que fes possible la celebració d’una lliga otorneig de regularitat durant tot el curs. I tot aixòamb l'objectiu que l'alumnat practiqui esport i fo-mentar la bona convivència i el coneixement mutu.Tots els partits s’han disputat a les pistes exteriorsen el temps d'esplai els dimecres, dijous i diven-dres, amb una duració aproximada de 20 minuts.Els components dels equips es podien mesclar entreclasses i nivells, però per cicles, per una banda elsde 1r i 2n d'ESO (petits), i 3r-4t-PQPI per l'altra(grans). Els equips havien d'estar composts com amínim per 8 alumnes (i màxim 12). A la lliga defutbet del nostre centre han participat onze e-

Després de liderar la competició la major part de les jor-nades va resultar classificat en primer lloc l’equip “Es po-rrerencs”, però fou eliminat als penals a la semifinal.

Imatge d’un partit de la temporada regular disputada en11 jornades des del 31 d’octubre de 2012 fins al 30 demaig de 2013.

Esports

38 Curs 2012-2013

JOAN NIGORRA, PROMESA DEL VOLEI

Maria Antònia BonetTornant al passat, quantsd’anys tenies quan comença-res a jugar a voleibol?Doncs, tenia uns 10 ò 11 anys.Per què decidires començaramb aquest esport?Perquè la meva mare hi jugava ivaig trobar que era un esport in-teressant i que podria agradar-me i, al final, vaig decidircomençar a jugar-hi.Quan començares a jugar, es-peraves poder participar enun campionat com aquest?La veritat és que no, ja que eracom una fita que estava moltlluny i a més fer-ho amb una ca-tegoria que no era la mevaOn es va realitzar? Quantsd’equips hi participaren?

Es va realitzar a Catalunya. Hiiparticiparen els 24 millors clubsd’Espanya.De Mallorca, hi havia moltsd’equips que hi participaren?Només n’hi havia 2, Artà i Pòrtol.T’agradà participar-hi?Sí, molt.Que és el que el que més t’a-gradà?El que m’agradà més va serjugar-hi amb una categoria queno era la meva, fer-ho bé i conèi-xer els futurs millors jugadorsd’Espanya.Explica’ns un poc el procedi-ment del campionat?El campionat començà amb fasede grup, 6 grups i 4 equips pergrup. El 1r i el 2n de cada grup ésclassificaven per jugar del 12 a l’1i així successivament. Cal desta-car que eren partits eliminatoris.Dedicàveu moltes hores al’entrenament?Sí, més de 7 hores a la setmana.Guanyareu algun premi otítol?Sí, quedarem 2n de BalearsEl campionat era per a totesles edats o a partir d’unacerta edat?A partir d’una certa edat, de lacategoria juvenil per ser mésexactes.Com acabà la classificaciófinal?El club de València feu 1r i el deCatalunya el darrer.T’agradaria poder tornar aparticipar-hi el pròxim any?Per què?

Sí, perquè ja serè juvenil i crecque el nivell serà millor.Hi participà més gent de l’IESPorreres?No.Quants de partits havíeu dejugar per dia?Depèn del dia. En total 7 partitsen 4 diesQuant de temps durà el cam-pionat?5 diesAllà, segur que feres amics.Encara els conserves?Sí.Heu planejat fer alguna tro-bada tots els equips fora del-campionat?No, ja que es molt difícil reunir-los a tots.T’agradaria seguir jugant avoleibol molts d’anys mes? Idedicar-t’hi de manera pro-fessional?Sí. Naturalment.Apart d’aquest campionat,hasparticipat en algun altre?Quin?Sí, vaig participar al campionatde seleccions autonòmiques, tantde cadet com d’infantilAmb quin equip jugues ac-tualment? T’agrada?Actualment estic amb el ClubVolei Artà, i sí, m’agrada bastantja que tenen una mentalitat moltcompetitiva i unida com a equipQue és el que més t’agradadel voleibol?Que tot s’ha de realitzar de ma-nera molt precisa, perquè si fallaun, fallen tots.

En Joan Nigorra ha participat al cam-pionat d’Espanya de clubs de voleibol.

“Ens agrada el futbol”, ha guanyat el torneig en la catego-ria dels petits després d’imposar-se a la final del torneig-per 3-0 al “Dream Team”.

A la desena jornada el “Dream team” que en aquell mo-ment liderava la classificació dels petits va rebre com apremi entrades per veure el RCE Mallorca a Son Moix.

Anuari

39Curs 2012-2013

PRIMER ESO A

PRIMER ESO B

Anuari

40 Curs 2012-2013

PRIMER ESO C

PRIMER ESO D

Anuari

41Curs 2012-2013

SEGON ESO A

SEGON ESO B

Anuari

44 Curs 2012-2013

SEGON ESO C

SEGON ESO D

Anuari

43Curs 2012-2013

SEGON ESO E

TERCER ESO A

Anuari

44 Curs 2012-2013

TERCER ESO B

TERCER ESO C

Anuari

45Curs 2012-2013

TERCER ESO D

TERCER ESO E

Anuari

46 Curs 2012-2013

QUART ESO A

QUART ESO B

Anuari

47Curs 2012-2013

QUART ESO C

QUART ESO E

Anuari

48 Curs 2012-2013

PQPI

CLAUSTRE DE PROFESSORS

LES 9 DIFERÈNCIESSOPA DE LLETRES

6 7 2

5 7 8

1 4

8 7 3

2 3 4 8

9 8 5

3 5

1 8 5

5 2 6

6 7 1 8 4 5 2 9 3

5 4 9 7 3 2 6 8 1

8 3 2 9 6 1 5 7 4

1 5 4 2 8 6 7 3 9

2 6 3 1 7 9 4 5 8

7 9 8 4 5 3 1 6 2

3 2 6 5 9 4 8 1 7

9 1 7 6 2 8 3 4 5

4 8 5 3 1 7 9 2 6

SUDOKU

JEROGLÍFIC SOLUCIONS PASSATEMPS

JEROGLÍFIC:CALENT(CALENT)

Com vols el menjar?

Passatemps

Extrets de www.enigmacard.com

49Curs 2012-2013

un germà bessó per collons. Amb la crisi podriestardar el doble de temps a trobar la primera feina.Càncer (22/VI-22/VII): Posa't les piles ambl'anglès, el teu futur laboral no es troba a aquestabanda dels Pirineus. Aviat sabràs el que és ser unimmigrant hispà en un país anglosaxó. Et creusdestinat/da a estudiar medicina per trobar la curadel càncer ... sense beques i com s'han posat lesmatrícules universitàries ho dus clar.Lleó (23/VII–22/VIII): Vas rabiós/sa amb elsretalls. Quan vegis que et deixen sense paga set-manal per poder pagar els llibres de text del cursque ve t'indignaràs com mai i et rebel·laràs contratot i contra tots. El curs que ve et veig participanten una onada de vagues i manifestacions. Alerta

amb uns caçadors de lleonsanomenats “antidisturbis”. Anivell amorós no perdis confi-ança, ets el rei de la selva i nohi ha presa que se't resisteixi.Verge (23/VIII–22/IX):Seguint la moda conservadoraactual has decidit mantenir-teverge fins al matrimoni. Ja tedic que aquest ferm propòsit nopassarà d'aquest estiu, i “ésque feia tanta calor i estava tanbo/na”. Usau anticonceptius,ser d’aquest signe no immu-nitza contra una “malatia” detransmissió sexual anomenada“embaràs no desitjat”. Aprènanglès per si un cas has de ferun viatge a Londres per curar-te d'aquest mal, perquè aquíaviat no podràs. Els punyetersretalls en sanitat!Balança (23/IX–22/X): Hasperdut l'equilibri pressupostari i

la teva balança de pagaments és negativa. Hauràsde retallar despeses: adéu a les jaquetes Lacoste,als polos Ralph Lauren i a les camises Yves SaintLaurent. El teu somni d'esdevenir un autènticpixot/ta ciutadà/na quedarà frustrat, i justamentara que gràcies a les reformes educatives podriesmillorar el teu nivell de castellà i eliminar aquestmolest accent català que tant t'incomoda.Escorpí (23/X–21/XI): Procura evitar l'ús desubstàncies al·lucinògenes o estimulants, són unverí molt perillós per la teva salut. Si ets homose-xual o lesbiana i tens parella estable no badis icasa't ara que encara pots.Sagitari (22/XI–21/XII): Cerques una parellade llinatge “Ballester” , practiques el tir amb arc iels dards, has posat “fletxa” al teu ca, ... no estàsexagerant una mica el teu amor al teu signe delzodíac? Aquest estiu cupido fallarà tots els dardsamorosos que tenguin relació amb tu: no agradaràsa qui t'agradi i agradaràs a qui no t'agradi.

Horòscop

50 Curs 2012-2013

Per “El senyor de les Tenebres”Capricorn (22/XII–19/I): Si te donen a triarentre passar les vacances a la patja o a lamuntanya no ho dubtis, ja saps quin és l'ecosistemaideal per una cabra boja com tu! Per cert, tu tepenses que ets un consumat cabró i un posador debanyes professional, però, pensa un moment, en-cara que siguis un troç de boc, qui realment portaunes bones banyes ets tu. Aquest estiu no trobaràsfeina ni de pastor de cabres.Aquari (20/I–18/II): Pel que fa a l'amor, ésprovable que aquest estiu “pesquis” un home o unadona del signe peixos. Si has pensat estudiar biolo-gia marina, tira endavant, et veig un futur profes-sional en un aquari o en una piscifactoria quan passila crisi, d'aquí a 10 o 15 anys.Peixos (19/II–20/III):Gràcies al govern balear pas-saràs de ser bilingüe o trilingüea ser més que multilingüe, unautèntic políglota i una de lespersones que parlin més idi-omes del món: amb els nousplans d'estudis a més decatalà, castellà i anglès, apren-dràs mallorquí, menorquí,eivissenc, formenterer, valen-cià, catanyol, castellorquí,spanglish, ...Àries (21/III–19/IV): A-quest estiu gaudeix de la nave-gació a vela o apren a volar.Ara que seria un bon momentper invertir en la construccióde parcs eòlics, va el govern iretira les subvencions a les e-nergies renovables. Aconsellaals teus pares que es comprinun aerogenerador per la finca iprou. Estudiar d'enginyer aeronàutic o pilot no ésuna bona opció si vols quedar a viure a Espanya,fes com els altres: abandona els estudis i fes deni-ni, picapedrer o cambrer si no vols emigrar.Taure (20/IV – 20/V): Ja sabem que ets sentsorgullós de ser espanyol, que vas amb el Madrid amort, que no pots sofrir els catalans i que ets elmés gran defensor de “sa llengo Baléà”. Però aquestestiu coneixeràs uncatalà/ana que tira d'esquena debo/ona que està. Me sap greu defreudar-te, no ésde l'Espanyol. Et curarà la catalanofòbia en un tresi no res. L'any que ve et veig amb una estelada ianimant al barça. No miris tant “intereconomia”, éspitjor que un redbull per berenar.Bessons (21/V–21/VI): Alerta amb els ger-mans/es bessons/es que coneixeràs aquest estiu,fan comptes compartir-te sense que tu te n'adonis.Sé que penses que ets adoptat i que tens un germàbessó del qual et separaren en nàixer; no siguis i-diota, ser del signe bessons no implica tenir

Arts & Crafts

51Curs 2012-2013

Publicam la millor obra gràfica dels nostres alumnes

POVIMON PRESENTA ALS NOSTRES ARTISTESRedaccióEl bloc de la revista hacreat una galeria virtualon podreu trobar unaselecció dels millors tre-balls dels nostres alum-nes d’Educació Plàstica iTaller d’Artesania. Demoment a la Galeria japodeu trobar diversesexposicions de les qualsvos oferim una mostra.

Els alumnes de taller d’artesania elaboraren màscares; els alumnes de plàstica pictogrames i les divertides vaques

Aquests gratacels serviren als alumnes per treballarar larepresentació de la profunditat tridimensional sobre unasuperfícies plana per mitjà de la perspectiva.

Els alumnes de 3r han treballat l’elaboració de grafittis.

CCCCoooonnnnttttrrrraaaappppoooorrrrttttaaaaddddaaaa

AAAArrrrttttssss &&&& CCCCrrrraaaaffffttttssss