#143Gener 2015

www.comb.cat

24Document col·legialsobre les llistes d’espera

15La saturació en els serveisd’urgències a debat

9La Junta demana alpresident Mas més recursosper fer front a la paga extra 2015

Premis a l’Excel·lència Professional:l’esforç dels metges en defensadel sistema de salut

Guardonats Premis a l’Excel·lència Professional 2014

AbelMartínez Mejias

EulàliaMasachs Fatjó

ManelMata Cases

ManuelMatas Docampo

NúriaMontellà Jordana

MariusMorlans Molina

CarlesOrta Sagalàs

PilarRoura Olmeda

ManelSánchez Pérez

ManuelSans Segarra

JordiSolsona Martínez

JordiSunyer Deu

M. PilarVarela Perez

Jose MariaVerdu Rotellar

Josep ÀngelBosch Gil

Josep MariaCanudas Rovira

RicardCervera Segura

TeresaCheca i Ruiz

RamonCiurana Misol

AndreaCorominas Roura

PereCulell Oliveras

ModestGarcia Moll

MontseGavagnach Bellsola

MontserratGiménez Pérez

LauraGómez i Orgillés

Josep AntoniGutierrez Rincon

ElisendaFlorensa Claramunt

RoserGarcia Guasch

MariaAlberto Marcús

LuisAliaga Font

JordiAlmirall Pujol

MiquelAranda Sanchez

JavierAriza Cardenal

JoanAzemar Mallard

FernandoAzpiroz Vidaur

PREMIS A L’EXCEL·LÈNCIA

PROFESSIONAL 2014

Equips assistencials

eaP La Gavarra

Servei de cardiologia de l’Hospital Universitari vall d’Hebron

Servei de cirurgia General consorci Sanitari del maresme

Servei de Pediatria de l’Hospital Quiron Dexeus

Francisco JavierPeligro adarve

Joan manelPérez-castejón Garrote

JordiPou Fernandez

Josep antoniPujante i conesa

miquel vidalDomínguez

rosaDinarès Solà

mariaesteve comas

ramonestruch riba

montserratFarrús Palou

Francesca elizabethLynd Parkin

andrésmarco mouriño

rosarioJiménez Leal

xavierLeón i vintró

FrancescBosch albareda

JaumeBenavent areu

ana mariaBertolín arnau

LluisBianchi cardona

28

7 Opinió i anàlisiEls valors de la professiói el metge del futur

8 PresentacióMetges i metgesses excel·lents

9 ProfessióReunió de treball de la Juntade Govern amb el presidentMas a la seu del COMB

10 Posició davant la crisiMés recursos per al sistemasanitari, augment salarialper als metges i convenimèdic

12 A fonsSeguretat Clínica:investigar per prevenir

15 La qüestióLa saturació als serveisd’urgències d’hospitals enel sector públic: què falla alsistema i quines solucionshi ha?

16 Activitat col·legial18 Crònica

Premis a l’Excel·lènciaProfessional 2014

21 Informació col·legial –Comissió de DeontologiaNotes de la Comissió deDeontologia

El Model d’Atenció ala Cronicitat Avançada.Aspectes ètics i deontològics

22 La Junta informaL’Assemblea deCompromissaris aprovael pressupost per al 2015amb més del 80% dels vots

24 Document de posicióLes llistes d’espera

26 Revista de premsa27 Dossier

La preparació per a lajubilació dels metges imetgesses

28 Tema de debatCom afronta el metge lajubilació

30 Seccions col·legials ijuntes comarcals

32 Obituaris33 Informació col·legial

Disponibles els diplomesd’assistència als actes delCOMB

Entra en funcionamentel Butlletí d’AlertesFarmacològiques

34 Cultura i societatEl 2015, any Dr. IgnasiBarraquer i homenatge al’oftalmologia catalana

36 Petits anuncis39 Grup MED

Com pot un professionalprotegir-se davant d’unapossible incapacitat?

Com afecta la reformafiscal als professionals?

42 Innovació i tecnologiaMedicina i robòtica: unanova sinergia

Entrevista a Antonio M.de Lacy

44 Consultori terminològic

Sumari

Segueix-nos a:https://twitter.com/COMBarcelona

Segueix-nos a:facebook.comb.cat

Més informació:www.comb.catrevista.comb.cat

Accedeix al nostre blog:http://blogcomb.cat/

#143Gener 2015

18

35

revista del 5

15

revista del 7

Opinió i anàlisi

Junta dE GOvErn dEl COMB: President Jaume Padrós i Selma vicepresidenta 1a Elvira Bisbe Vives vicepresident 2n Jaume Sellarès i Sallas Secretari Gustavo A. TolchinskyWiesen vicesecretari Josep Maria Benet i Martí tresorer Lluís Esteve i Balagué vocals Magda Campins i Martí, Ramon Torné i Escasany, Magdalena Bundó i Vidiella, Àngels Escorselli Mañosa, Adriana Bataller i Bassols, Jordi Craven-Bartle i Lamote de Grignon, Anna Carreres i Molas, Antoni Iruela López, Anna Olivé i Torralba vocals suplents Jaume Roigé i Sole,Antoni Trilla i Garcia, Mireia Sans i Corrales, Lurdes Alonso i Vallès, Àngels López i Pol

Els valors de la professiói el metge del futurEl tancament de l’any sempre és un bon moment per reflexionar sobre el que ha passat elsúltims mesos i planificar millor els que vindran. En aquest sentit, i en un entorn de restricciópressupostària com el que travessem, cal destacar que si la qualitat assistencial no s’haressentit ha estat pel compromís ètic dels professionals que conformen —i conformem—el sistema sanitari públic que, històricament, ha estat un model a seguir. Com podreu veurea la pàgina 9, aquest va ser un dels temes que es van tractar en la visita del president ArturMas a la seu del Col·legi.

A finals de l’any que acabem de tancar, i com cada any, el Col·legi ha lliurat els Premis al’Excel·lència, reconeixent així metges i metgesses que exerceixen la professió des del’honestedat, el compromís i la integritat. És un acte festiu, el més important que celebrala institució, però que respira un component d’autoafirmació de la nostra professió i delsvalors que li són propis, tot i que no exclusius.

En fer aquest reconeixement, estem definint com ha de ser el metge que volem, i aixòté especial significat en el moment que vivim, ple d’incerteses i amenaces. És gràcies alssacrificis individuals que hem pogut seguir atenent els nostres pacients i, encara que nosigui la situació més desitjable, és just reconèixer-la.

Hem de ser metges i metgesses que tractin malalts, no malalties, comunicadors iempàtics. Hem de ser responsables individualment i socialment, prenent bones decisionsper al malalt i per al sistema, compromesos amb el pacient i, alhora, amb l’organitzaciói el territori on prestem el servei interrelacionant amb els companys d’altres nivellsassistencials i també d’altres àmbits, situant de forma efectiva la persona, el seu entorn iles seves necessitats com a objecte principal de la nostra acció. Hem de ser professionalsvivint a temps complet els valors de la nostra professió, però també salvaguardant elnostre temps necessari de descans, de dedicació a la família o a l’oci, bàsic per al nostreequilibri psicoemocional.

Aprofito aquest espai, com he fet amb d’altres, per demanar un gran esforç a totes lesparts implicades per seguir endavant i fer possibles acords que permetin avançar cap aun sistema sanitari millor. És el moment de liderar transformacions, sense renunciar a lesjustes reivindicacions que plantegem.

Fem una aposta de futur esperançadora per una sanitat i una societat que necessiten mésque mai el millor de nosaltres.

Jaume Padrós i Selma,president del Col·legi de Metges de Barcelona

“Fem una aposta defutur esperançadoraper una sanitat i una

societat que necessitenmés que mai el millor

de nosaltres”

PD: Per les dates en què ens trobem us emplaço a anar al final de la revista on podeu veure, gràficamenti de forma molt resumida, l’activitat del COMB l’any 2014.

8 revista del

Presentació

Metges experts en Epidemiologia iMedicina Tropical van analitzar, el 9de febrer, el maneig de les epidèmiesd’Ebola a l’Àfrica, la situació de l’alertaepidèmica a Espanya i els seus plansde resposta. Diana Pou, metgessadel Servei de Malalties Tropicals,explica les seves experiències en unaentrevista a combTV.

El vídeo

Presentem el número 143 de la nostra revista. Un número excel·lent, bàsicamentperquè recull els Premis a l’Excel·lència Professional 2014: l’esforç dels metges endefensa del nostre sistema de salut. Els guardonats, tant individualment com perequips assistencials, representen el bo i millor del que és ser i fer de metge a Catalunya.Enhorabona a tots.

La revista es fa ressò també de la visita institucional al COMB del Molt HonorablePresident de la Generalitat, acompanyat per l’Honorable Conseller de Salut, que vaservir de nou per mantenir una llarga i profitosa reunió de treball amb els membres dela Junta, tal i com explica el nostre president.

També hi trobareu altres temes que creiem que poden ser d’interès per a tots nosaltres:la posició dels metges davant la crisi, la seguretat clínica (A fons), la preparació per a lajubilació (Dossier i Tema de Debat), la saturació dels serveis d’urgències (La qüestió), aixícom l’anunci de l’any del doctor Ignasi Barraquer (2015), que inicia un homenatge al’oftalmologia catalana, una de les nostres grans tradicions mèdiques (Cultura i societat).Finalment, assenyalar un comentari sobre el futur de la cirurgia, amb una interessantentrevista al doctor Antonio Maria de Lacy (Innovació i tecnologia).

Antoni Trilla, vocal de la Junta de Govern del COMB

Més informació:www.youtube.com/combarcelona

Metges imetgessesexcel·lents

“Els guardonats,tant individualment

com per equipsassistencials,

representen el boi millor del que ésser i fer de metge

a Catalunya”

Professió

El passat dia 15 de desembre, el pre-sident, Artur Mas, acompanyat delconseller de Salut, Boi Ruiz, va man-tenir una reunió de treball a la seudel COMB amb la Junta de Govern,

com a continuació de la trobada que al mesde maig es va fer al Palau de la Generalitat.

És la primera ocasió en què un presidentde la Generalitat visita la nostra institucióper mantenir una reunió de treball noprotocol·lària. Durant gairebé dues horesvàrem fer arribar al president Mas l’opiniódels metges sobre els diferents temes queafecten la professió i el sistema sanitari engeneral. Va ser una exposició oberta i clarasobre la nostra preocupació pel momentque passa la sanitat pública i privada.

Respecte a l’organització dels serveis sani-taris, la Junta va fer arribar al president Masel document de posició col·legial sobre lesllistes d’espera (vegeu pàg. 24) i es varentractar els temes relacionats amb el lide-ratge i la participació activa dels metgesen la presa de decisions dels centres i lacoordinació assistencial, fent especial inci-dència en el programa de crònics que estàdesenvolupant el Departament de Salut.En concret, també es va tractar de la neces-sitat d’agilitzar la participació en la presade decisions dels metges en els centres dela xarxa pública, i especialment a l’InstitutCatalà de la Salut, que portaran les deci-

sions d’organització sobre el pacient i alterritori on es presta el servei. En aquestsentit es va mostrar molt receptiu ambl’anunci de la presentació per part nostrade dos documents de propostes concretesper fer més efectiva aquesta participació,tant per als centres de l’ICS com per a laxarxa pública concertada.

Pel que fa als pressupostos de Salut, la Juntava manifestar novament la seva preocupa-ció respecte a la disminució de més d’un20% del pressupost en els darrers quatreanys, que ha repercutit sobre les retribu-cions dels professionals i ha suposat unaugment de les càrregues laborals. Pel quefa a l’any 2015, es van explicitar demandesrespecte a la millora retributiva que hauriende ser efectives en el pressupost del go-vern. Vàrem manifestar la necessitat de ga-rantir la paga extra de tots els professionalsdel sistema i retribuir la part variable rela-cionada amb els objectius assolits pels met-ges i equips professionals. El president vareiterar el seu compromís que, per a l’exerci-ci 2015, es pogués recuperar la paga extra.Igualment, vam manifestar la nostra inquie-tud per la precarietat laboral que afectaespecialment els metges més joves i llastala seva progressió professional, i la mancad’inversions en els centres, fet preocupant,que es pot traduir en la disminució de la se-guretat i la qualitat del servei prestat d’acordamb els criteris d’excel·lència que han carac-

reunió de treball de la Juntade Govern amb el president Masa la seu del COMB

revista del 9

“Vàrem manifestar la necessitat de garantir la pagaextra de tots els professionals del sistema i retribuirla part variable relacionada amb els objectiusassolits pels metges i equips professionals. Elpresident va reiterar el seu compromís que, per al’exercici 2015, es pogués recuperar la paga extra”

teritzat el nostre sistema i que reivindiquemels metges.

Vam exposar i compartir que ha estat grà-cies a l’esforç de tots els professionals sani-taris que s’ha mantingut la qualitat del ser-vei assistencial.

La Junta del COMB, com ja ha fet en diver-ses ocasions públicament, va reiterar-li lanecessitat de comptar amb un marc labo-ral propi per als facultatius dels centres sa-nitaris de la xarxa pública.

A l’últim, la Junta del COMB va agrair i reco-nèixer al president la sensibilitat i el suportdel Departament de Salut en relació ambel Programa d’Atenció Integral al MetgeMalalt.

Publicat al blog del doctor Jaume Padrós,president del COMB, el 30 de gener de 2015

10 revista del

Posició davant la crisi

Més recursos per al sistema sanitari,augment salarial per als metges i conveni mèdic

gociació amb la indústria farmacèutica perabaratir el cost de la medicina, que oscil·laentre els 25.000 i 75.000 euros per pacient.”

L’Agència Catalana de Notícies va reco-llir el posicionament de la institució col-legial, que també van ser difoses pel portalde notícies del 324 i a Vilaweb, en el qual esdemanava una estratègia estatal per altractament de la malaltia i que es mantin-guin els principis d’equitat.

El sistema necessita més recursos11 de desembreEl Col·legi de Metges de Barcelona va ferpúblic un Document de Posició sobre lesllistes d’espera en un context en què el de-bat recurrent sobre les llistes d’espera de lasanitat pública catalana s’ha vist accentuatper l’impacte de les restriccions pressu-postàries.

En les declaracions que va fer a diver-sos mitjans de comunicació, Jaume Padrós,president del COMB, va reclamar que s’atu-rin les retallades en salut i un paper mésdecisori dels metges en la gestió de les llis-tes d’espera.

El diari El Periódico, l’11 de desembre de2014, va titular la informació sobre el Docu-ment de Posició pel que fa a les llistes d’es-pera amb “SOS del Col·legi de Metges perles retallades en la sanitat pública”. En lesdeclaracions de Jaume Padrós a El Periódi-co va advertir que “els metges que atenenels centres sanitaris públics, com també lesinstal·lacions i el material tecnològic ambquè treballen, no resistiran durant gairemés temps l’insuficient finançament ac-tual” i va reclamar “un immediat augmentsalarial per als facultatius” i va demanarque “hem de recuperar el nivell adquisitiu i

El tractament per als malaltsamb hepatitis C19 de generEl Col·legi de Metges de Barcelona (COMB)va fer públic, el passat 19 de gener, un Do-cument de Posició de la Junta de Governsobre el tractament per als malalts ambhepatitis C en el qual demana que es des-envolupi, al més aviat possible, una estra-tègia estatal per al tractament de l’hepati-tis C que tingui en compte els principisd’equitat que caracteritzen el nostre Siste-ma Nacional de Salut.

Diversos mitjans de comunicació vanrecollir el posicionament del COMB i les de-claracions de Jaume Padrós. Europa Pressva destacar que la institució col·legial vacriticar el Ministeri de Sanitat per derivar ales comunitats autònomes el pagamentdel nou fàrmac contra l’hepatitis en un mo-ment de crisi econòmica i problemes de fi-nançament dels sistemes sanitaris.

L’agència Efe va assenyalar que la Juntade Govern del COMB demana que “els trac-taments no es vegin condicionats per limi-tacions de finançament” i, així mateix, quees negociï amb la industria farmacèutica elcost-efectivitat que permeti un escalat a labaixa dels preus de mercat dels tracta-ments. En aquest sentit, a l’informatiu 8 aldia de 8tv, Josep Cuní va indicar que elCOMB coincideix amb el govern espanyolen “la proposa d’apostar per la negociacióde la compra d’aquests tractaments a l’àm-bit de la Unió Europea, d’aquesta manera espodria aconseguir una rebaixa en el preu”.

El Periódico, el 20 de gener, va informarque el document del COMB posa l’accenten la necessitat que sigui el Govern i no pasles comunitats autonòmiques les que esfacin càrrec del cost addicional que repre-sentin els tractaments.

La Vanguardia es va fer ressò del posicio-nament del COMB. L’edició digital va desta-car que“Padrós ha celebrat la creació del PlaEstratègic Nacional sobre l’hepatitis C perpart del govern, al qual ha reclamat una ne-

L’informatiu 8 al dia amb Josep Cuní de8tv va informar del Document de Posiciódel COMB sobre el tractament per alsmalalts amb hepatitis C

19 de gener

Document deposició del COMB:

www.comb.cat

revista del 11

Posició davant la crisi

pressupostari que teníem abans de la crisi;tothom està aguantant però l’escassetat derecursos té un límit”. Padrós va afirmar que“els metges han perdut un 20% dels seussalaris i veuen amb temor i inquietud laperspectiva d’unes retallades indefinides,que no seran suportables”.

Els diaris El País, El Punt Avui, ABC, DiarioMédico i les versions digitals de La Van-guardia i de l’Ara van informar també so-bre el posicionament de la Junta de Governdel COMB sobre les llistes d’espera en elqual es reclama revisar els 14 procedimentsquirúrgics amb temps de garantia, ja queno sempre són els prioritaris. Així mateix,van ressaltar que els metges demanen “unpaper més decisori en la gestió de les llistesd’espera” i que “la Generalitat clarifiqui iconsensuï amb els professionals els parà-metres per ordenar aquestes llistes”. Tambées reclama “reduir l’excessiva burocratit-zació dels processos” i millorar “la coordi-nació entre nivells assistencials i donar unpaper més rellevant a l’atenció primària”.

les llistes d’espera10 de desembreLes agències de notícies EFE, Europa Press il’Agència Catalana de Notícies van informarel mateix dia 10 de desembre sobre el po-sicionament del COMB pel que fa a les llis-tes d’espera.

EFE va destacar que “els metges recla-men poder decidir en la gestió de les llistesd’espera”, tot assenyalant que en el docu-ment es demana que “l’objectiu hauria deser atendre en primer lloc aquells malaltsque, per les seves necessitats clíniques,més ho necessitin” i que cal reduir “l’exces-siva burocratització dels processos” i queels professionals siguin “elements clau dela gestió de les llistes d’espera, amb auto-nomia, informació i els incentius adequatsper poder gestionar correctament”.

Europa Press va recollir que en el docu-ment es demana “informar més els pa-cients de la seva malaltia” i considera que

així “s’afavoriria la coresponsabilitat i lagestió de les demores”. També assenyalaque els metges “demanen un esforç a laConselleria de Salut per clarificar els parà-metres d’anàlisi i discussió relatius a les llis-tes d’espera utilitzant instruments prèvia-ment consensuats amb els professionals iels agents implicats amb la màxima trans-parència”.

Per altra banda, l’Agència Catalana deNotícies va assenyalar que el COMB recla-ma que “s’aturi la disminució dels pressu-postos que fa quatre anys que pateix la sa-nitat pública”i considera que“les retalladesincideixen en inversions dels centres sani-taris, i retribucions dels professionals, unfet que perjudica el funcionament del sis-tema sanitari”.

En la mateixa data el canal 324, i els in-formatius de Catalunya Ràdio, RAC1 i Rà-

Declaracions de Jaume Padrós a El Periódico en la presentació del Document de posiciódel COMB sobre les llistes d’espera.

11 de desembre

revista del 11

dio Barcelona de la Cadena SER, es van ferressò del posicionament del COMB en quèes denuncia la incidència sobre les llistesd’espera de les retallades en salut i es de-mana que es clarifiquin els paràmetresd’anàlisi i discussió d’aquestes.

Conveni mèdic15 de novembreEn el blog del president del passat novem-bre, Jaume Padrós es va referir al convenidel SISCAT, dels centres de la xarxa públicaconcertada, que en aquells moments esta-va en ple procés de negociació, i va ressal-tar que “poder establir un marc de nego-ciació laboral propi dels metges no nomésés necessari i de justícia per als professio-nals, sinó una oportunitat per poder dispo-sar d’una eina per gestionar de maneramés eficient el sector sanitari”.

12 revista del

A fons

ÀrEa dE PraXIDr. Josep Arimany i MansoDirector

unitat de Medicina legal i recerca

Dra. Esperanza Gómez DuránCap Unitat

MetgesDr. Jordi Klamburg PujolDr. Josep Benet TravéDr. Carles Sauca Riera

BecàriaSra. Núria Bantulà

Servei responsabilitat ProfessionalSra. Emma Galceran GràciaCap de Gestió, Tramitació i Qualitat

Sra. Gemma MontielCoordinadora en Gestió de Sinistres

Sra. Linda Peña CasasTramitadora i Atenció al Client

Sra. Esther Campdepadrós PérezTramitadora i Atenció al Client

Sra. Anna PallarésSecretaria SRP

Sra. Mariona Subirana BonaparteCap Gabinet Àrea de Praxi

AdvocatsSr. Roger Bruguera Villagrasa (Barcelona)Sr. Xavier Molina Cobo (Barcelona)Sr. Julio Núñez Esteban (Barcelona)Sr. Umbert Saigí Ullastre (Barcelona)Sra. Dolors Clos Masó (Barcelona)Sr. Salvador Capdevila Bas (Girona)Sr. Alfredo Rabanal (Girona)Sra. Josefa Soler Pierola (Lleida)Sra. Carmen Buil Martínez (Tarragona)Sr. Jesús Maiso (Tarragona)Sr. Jaime Vizcarro (Tarragona)

unitat Integral violènciacontra els Metges

Sr. Miguel A. Gómez AlarcónCap de la Unitat

AdvocatsSr. Enric Rodríguez Esparza

Seguretat Clínica:investigar per prevenir

La seguretat clínica, entesa com laseguretat dels pacients en l’actemèdic, és una dimensió fona-mental de la qualitat en l’atenciósanitària, que adquireix cada cop

més rellevància. Per això és una de lesprioritats en les polítiques sanitàries ac-tuals i ho ha de ser també per als col·legisde metges, pel seu paper de garants del’acte mèdic.

Per treballar en la millora de la seguretatclínica, el principal instrument és l’anàlisimedicolegal dels casos en què s’ha inter-posat una reclamació per presumptes er-rors comesos en la praxi. Aquest tipus d’es-tudi ofereix principalment dos tipus dedades:

• En primer lloc, dades quantitatives dereclamacions mèdiques segonsl’especialitat.

• I, en segon lloc, dades qualitatives delsprocediments medicoquirúrgics onsorgeixen aquestes incidències.

L’estudi d’aquestes dades permet concre-tar l’existència de responsabilitat del facul-tatiu segons cada cas, així com identificarerrors o mals resultats que permetin feruna tasca de prevenció adequada a les in-cidències en cada àrea.

El model de pòlissa col·lectiva com afont d’estudiEn el cas català, el model d’assegurament deResponsabilitat Civil Mèdica, promogut pelConsell de Col·legis de Metges de Catalunya ique aplega prop de 25.000 assegurats, ofereixuna oportunitat única, pel volum, per estudiarl’origen de les reclamacions i procurar evitarels fets que les originen en un futur.

És per això que el Servei de Responsabili-tat Professional del COMB, que gestionaaquesta pòlissa, conté una àrea dedicada ala gestió científica del coneixement en ma-tèria de seguretat clínica. La gestió directade l’assegurament des del mateix col·lectiumèdic ha permès desenvolupar un modelenfocat a reforçar la bona praxi dels facul-tatius, responsable amb la societat en la

Anàlisimedicolegal

2

Recullde dades

3Valoració

responsabilitatmèdica

QUANTITAT(segons

especialitat)

QUALITAT(com/

per què?)

1

RECLAMACIÓ(per presumptedefecte de praxi

mèdica)

MESURES ENSEGURETAT

CLÍNICA

45%

u

A fons

revista del 13

qual exercim, viable econòmicament i sos-tenible en el temps.

Publicació de les conclusionsi recomanacionsL’anàlisi i la recerca dels casos de reclama-ció, en interacció amb societats científi-ques i universitats, deriva en la redacció depublicacions de recomanacions en matèriade seguretat clínica. Fruit d’aquesta tascal’any 2014 s’ha publicat el llibre Seguridadclínica, reclamaciones por presunto defectode praxis, accessible de manera gratuïta através del web del COMB, que recull elsprincipals resultats derivats dels estudisrealitzats fins ara. L’objectiu és contribuir amillorar l’exercici mèdic a partir de les ex-periències prèvies.

En aquesta tasca, el Servei de Responsabili-tat Professional compta amb la col·laboracióde diversos professionals de reconegutprestigi, des d’advocats especialistes en dretsanitari a metges pèrits especialistes i met-ges dedicats a la recerca que col·laboren enl’anàlisi dels casos de reclamacions.

Més informació:www.comb.cat

14 revista del

u

A fons

El doctor César vargas va contactarper primera vegada amb el Servei deResponsabilitat Professional mèdicamitjançant la seva col·laboració com a pèrit enun procediment judicial. En aquella primeraactuació va reconèixer la potencialitat d’unaadequada anàlisi de les reclamacions enmatèria de Seguretat Clínica i va decidiraprofundir en aquesta via de coneixement.El 2014 va publicar un primer treball sobre lesreclamacions en urologia, la seva especialitat,a la revista Medicina Clínica. De la seva anàlisidestaquen les recomanacions que podenobtenir-se en diverses àrees concretes dela urologia, com ara el tractament de lahiperplàsia de pròstata, les vasectomies o eldiagnòstic de la torsió testicular.

A tall d’exemple, entre d’altres professio-nals col·laboren amb l’SRP del CCMC elsdoctors César Vargas, cap del Serveid’Urologia de l’Hospital de Viladecans ipresident de la Societat Catalana d’Uro-logia, i Guillem Bori, especialista sènioren Cirurgia Ortopèdica i Traumatologiade l’Hospital Clínic de Barcelona.

L’experiència d’aquests dos professio-nals és un dels molts exemples de com larecollida de la informació que es derivade les reclamacions contribueix a l’ob-tenció de millores en benefici dels pa-cients, els professionals i la societat engeneral.

El doctor Guillem Bori destaca entre lesseves àrees d’interès en cirurgia ortopèdicai traumatologia, la patologia sèptica del’aparell locomotor, concretament encirurgia protètica. Ha publicat múltiplesarticles relacionats amb la seguretatclínica i les infeccions en cirurgiaortopèdica i traumatologia. Acostumat alsprocediments de notificació i seguimentde les infeccions postquirúrgiques enl’entorn assistencial, coneix les limitacionsque pateixen aquests sistemes i ha trobaten l’anàlisi de reclamacions un excel·lentcomplement a aquests, capaç tantd’identificar casos no detectats en l’entornassistencial com d’aportar informacióperduda als casos ja identificats.

D’esquerra a dreta: Umbert Saigí,advocat del Servei de ResponsabilitatProfessional; doctora EsperanzaGómez-Duran, cap de la Unitat deMedicina Legal i Recerca del COMB;doctor Josep Arimany, director de l’Àreade Praxi del COMB; Emma Galceran,responsable del Servei de ResponsabilitatProfessional, i Jordi Klamburg, metgede la Unitat de Medicina Legal del COMB.

Dr. Josep Arimany,director de l’Àrea de Praxi

revista del 15revista del 15

La qüestió

?la saturació als serveis d’urgènciesd’hospitals en el sector públic:què falla al sistema i quines solucions hi ha

Ignasi Bardés,coordinador mèdicd’Urgències de l’Hospitalde Bellvitge

Cada centre té unaexplicació concreta,però hi ha causesfonamentals al col·lapseals Serveis d’Urgències:raons intrínsequescom la mancad’equips especialitzatsi consolidats; raonsorganitzatives, commodels de gestió quecondicionen desequilibrientre demandaurgent i programada;raons extrínseques,com l’exigència dequalitat d’atenció; oel desenvolupamentdesigual de dispositiusurgents alternatiusal SUH. En la mevaopinió, hi ha prouexperiència per afirmarque l’adequació del’estructura física,equips especialitzats,dispositius alternatius al’hospitalització i modelgestió centralitzada llits,milloren la resolució de lademanda.

Mireia Puig,directora d’Unitatd’Urgències de l’Hospitalde Sant Pau

Els Serveis d’Urgències(SU) s’han modernitzatmolt, però han defer-ho encara més. Calpromoure’n l’ordenaciói jerarquització ambprofessionals acreditats(és fonamental elreconeixement del’especialitat), i utilitzarels recursos de maneraeficient i disminuir lesestades. També, perafrontar èpoques desobredemanda, calplanificar mesuresreguladores ambla implicació de ladirecció del centre i lacoordinació amb elsserveis hospitalaris.És fonamental unagestió diferent iajustada a les novesdemandes (tecnologia,envelliment). L’Hospitalde Sant Pau haposat a prova nousmecanismes amb moltbons resultats.

David Bottaro,metge de família alServei d’Urgències del’Hospital Dos de Maig

Són moltes les raonsque fan que lesurgències estiguinsaturades, però lamajoria responen a unamala distribució delsrecursos. Personalment,no entenc com no esdóna més prioritat ala gestió de l’atencióprimària: si aquestaestà saturada pertràmits burocràtics,falla el primer esglaóde l’atenció i són lesurgències les que rebenla càrrega assistencial.D’altra banda, la mancade substitucions i dereforç de plantilla,especialment enèpoca de vacances,incideix directamenten la saturació, a mésde vulnerar principisd’atenció al pacient,com la intimitat quanhan de compartir boxo se’ls ha d’atendre alpassadís.

Cèlia Cols,metge de família a l’EAPMartorell Rural

La falta de comunicacióentre urgèncieshospitalàries i atencióprimària, amb difícilaccés a la historiaclínica compartidade forma bilateral, ésuna dificultat. A més,la sobresaturació deles urgències, sovintmassificades perpatologies que podrienser resoltes des d’AP,tampoc ajuda. Unsistema informàticmillorat amb unahistòria compartida real,milloraria la coordinacióentre serveis, així comuna millor comunicacióentre nosaltres i unprograma d’educaciósanitària encarat alsusuaris.

Alfons Arizmendi,cap d’Àrea d’Urgènciesi Emergències del’Hospital de Terrassa

La situació deles urgències ésmultifactorial i això faque no hi hagi una bolamàgica que doni unasolució. L’augment derecursos humans o físicsseria només una milloraparcial.Hauríem de facilitar lainformació als pacientssobre la utilitzaciódels recursos sanitarisi, alhora, ampliarsistemes alternatius al’ingrés hospitalari viaurgències. Hospitalsde dia, hospitalitzaciódomiciliària i milloresen l’atenció primària,juntament ambl’ampliació de recursos,millorarien la situació.

16 revista del

Activitat col·legial

Metges i cooperació

nova edició de les bequesdr. José luis BadaCom cada any, des de fa 21 anys, el COMBha lliurat les beques Dr. José Luis Bada.L’objectiu d’aquests ajuts és donar suporteconòmic a metges que volen formar-seen matèria de cooperació internacional,ja sigui fent cursos de postgrau o enprojectes sobre el terreny. Enguany, 13beneficiaris han obtingut fins a 5.000euros de dotació cada un per poder dur aterme aquestes iniciatives.

L’acte de lliurament de les beques,celebrat el passat 27 de novembre, vacomptar amb la presència de Miquel dePaladella, emprenedor social i creador dela start-up UpSocial, que va parlar del’actualització de la cooperació, passantper la introducció de les novestecnologies i de noves formes decol·laboració, com el micromecenatge.

En la mateixa jornada, la doctora ÀngelsRiu, representant de l’ONG PoblesGermans a Catalunya, va exposar elprojecte que està desenvolupant alCongo per combatre el càncer de cèrvix,que ha comptat amb l’aval del COMB.

Educació sanitària als adolescents

Jornades de Salutal Carrer. drogues:alcohol i tabac,tu decideixes!Coincidint amb les“Jornades deSalut al Carrer”organitzades perl’Hospital Plató, el col·lectiuSarrià-Sant Gervasi Districte deConeixement ha organitzat unconjunt de tallers a les escoles dela zona per donar a conèixer elsefectes nocius sobre la salut delconsum d’alcohol i tabac.Professionals de la Clínica SantHonorat-Maz, el Grup Atlantida,Policlínica Barcelona i el Col·legide Metges de Barcelona hanimpartit aquests tallers a alumnesde 3r i 4t d’ESO amb l’objectiu defer aflorar les creences internesque tenen aquests adolescentssobre les drogues toves i dereflexionar sobre els seus efectesen el cos humà. L’objectiu últim ésque els alumnes prenguinconsciència dels riscos quecomporta per a la salut el consumdel tabac i l’alcohol.

Entre els experts sanitaris que hanparticipat en les xerrades, vacol·laborar com a representant delCOMB, Leonor Ancochea.

recomanacions sobre salut

Conveni amb eldepartament de Salutsobre seguretatalimentàriaEl secretari de Salut Pública de laGeneralitat, Antoni Mateu, i el presidentdel COMB, Jaume Padrós, han signat unconveni de col·laboració per a la difusiód’informacions sobre seguretatalimentària. L’objectiu és incrementar ladifusió dels materials que proporcionaSalut Pública sobre els riscs en seguretatalimentària, especialment per alscol·lectius més vulnerables: donesembarassades, nadons i gent gran. Ladifusió d’aquests materials es fa a travésde la pàgina web.

Plataforma acredita

actualització de laPlataforma acredita pera activitats formativesLa Plataforma Acredita, posada en marxapel Consell Català de FormacióContinuada de les Professions Sanitàries(CCFCPFS), ha estat renovada i adaptadaa l’entorn 2.0. Amb aquesta actualització,els professionals de la sanitat podenrealitzar el procés sencer d’acreditació deles activitats formatives a travésd’Internet de forma pràctica, senzilla imolt més còmoda. El CosmoCaixa va serel lloc escollit per a la presentació del’actualització d’aquesta eina.

Més informació:www.youtube.com/combarcelona

revista del 17revista del 17

Conferència sobre“El càncer: reptespendents”Cada cop més augmenta el nombre decuracions oncològiques, però la sevasuperació implica afrontar altresconseqüències: físiques, psicològiques isocials. En aquest context, la Fundació perl’Educació Pública i la Formació en Càncer(FEFOC) ha organitzat, en coordinació ambel COMB, la conferència“El càncer: Reptespendents”.

En aquest acte, Jordi Estapé, directorcientífic de FEFOC, i Tania Estapé,responsable de l’àrea de Psicooncologia dela mateixa associació, han destacat lanecessitat de personalització del procés dediagnosi i tractament del càncer com aelements fonamentals en la seva curació.

Col·laboració ambel Banc d’alimentsi Càritas

Els quatre Bancs d’Aliments deCatalunya han organitzat per sisè anyconsecutiu la campanya de recollida el“Gran Recapte d’Aliments a Catalunya”,a la qual el COMB hi ha donat suportfent difusió de la campanya. En lamateixa línia i amb motiu de les festesnadalenques, s’ha contribuït també enla recollida d’aliments per a Càritas perajudar els col·lectius més afectats per lapobresa.

Familiars, amics, membres de laJunta de Govern i el personal delCol·legi i el Grup MED han rendithomenatge a Miquel Vilardell, qui haestat president d’aquesta instituciódes del 2010 fins al 2014.

En l’acte, Ramon Pujol, membre del’anterior Junta de Govern i amicpersonal de Miquel Vilardell, hacompartit algunes paraules sobrel’expresident com a persona i com aprofessional. Visiblement emocionat,rodejat dels seus fills i dels seus néts,i la seva dona, el doctor Vilardell haafirmat: “Per mi, tots vosaltres formeupart del camí que jo he fet i que vullcontinuar fent.”

Miquel Vilardell (Calders, 1946),doctorat en Medicina per laUniversitat de Barcelona, és cap delServei de Medicina Interna del’Hospital Vall d’Hebron des de fa

més de 25 anys i és honorary fellow del’American Medical Association. Haestat president de la Societat Catalanade Medicina Interna i degà de laFacultat de Medicina de la UAB, irecentment dedica els seus esforços apal·liar l’envelliment de la població.

Vilardell ha rebut nombrososreconeixements professionals al llargde la seva trajectòria als quals ara sumala Insígnia d’Or de la Professió,concedida pel Col·legi, en agraïmentper la seva contribució al servei delsmetges. En concret, de la gestió deVilardell s’ha remarcat “el seu lideratgepersonal i professional, i la capacitatd’haver conduït la nostra corporació enmoments difícils i de crisi amb unagestió valenta i transparent”.

Activitat col·legial

Insígnia d’Or de la Professió aldoctor Miquel vilardell

18 revista del

El lliurament dels Premis a l’Excel-lència Professional 2014 del COMBa 52 metges i quatre equips assis-tencials va estar marcat enguanyper la reivindicació del professio-

nalisme en temps de crisi. L’acte, que vaaplegar unes 500 persones al Teatre Ro-mea de Barcelona, va tenir lloc el passat dia2 de desembre.

Premis a l’Excel·lència Professional 2014

Cinquanta-dos metges i quatre equips assistencials reben els guardonsde la professió

defensa del professionalisme en temps de crisi

La sessió va començar amb l’acte acadè-mic Les vacunes, una història d’èxit, que vapresentar Magda Campins, vocal de la Jun-ta del COMB. Campins va explicar que l’en-demà de l’acte es complien “214 anys de laprimera vacunació a Catalunya, pionera al’Estat espanyol” i per aquest motiu se ce-lebrava aquesta sessió, en commemoraciódel fet que “les vacunes han estat una de

les eines més importants en la història dela medicina per prevenir més malalties iper salvar més vides”.

Tot seguit, Pere Joan Cardona, cap de la Uni-tat de Tuberculosi Experimental de l’InstitutGermans Trias i Pujol, va pronunciar unaamena conferència sobre Una història de va-cunes. Partint de l’exemple de Josep Sal-

Crònica

revista del 19

u

vany, metge nascut al segle xviii que partici-pà a l’Expedició Filatròpica de la Vacunaantiverola, Cardona va arribar fins avui dia iva narrar “la croada” de reprendre les ideesde Robert Koch per tal de mostrar l’eficàciade “la utilització d’antígens de la tuberculosiamb gent ja infectada”. Així, Cardona va de-tallar el desenvolupament de la vacunaRUTI, de l’any 2000, i les investigacions pos-teriors amb vacunació terapèutica del seuequip de la Unitat de Vacunació Experimen-tal de l’Institut Germans Trias i Pujol.

Jaume Padrós, president del COMB, va ex-plicar que els Premis a l’Excel·lència Profes-sional són “un acte festiu, d’autoafirmació,de renovat compromís de la nostra profes-

sió amb els seus valors, que li són genuïna-ment propis”. Per Padrós, “els premiats sónaquells que no només fan la seva feina benfeta, sinó que són mereixedors d’una con-dició especial, perquè l’han fet i la fand’una manera sobresortint, amb el màximde potencial personal, més del que s’espe-ra d’ells”. El president del COMB va con-cloure el seu discurs dient: “Si no fos pelcapteniment i el compromís ètic dels pro-fessionals sanitaris que tenim, la sanitat delnostre país estaria ben segur en fallida. Ésamb grans sacrificis individuals que la qua-litat, malgrat estar amenaçada, s’ha pogutmantenir, i des d’aquí reivindico un reco-neixement públic a la tasca de tots aquestsprofessionals”.

Gustavo Tolchinsky, secretari del COMB, vallegir l’acta de concessió dels Premis al’Excel·lència Professional 2014. Els guardo-nats van rebre els premis de mans de XavierTrias, alcalde de Barcelona, Jaume Padrós, iElvira Bisbe i Jaume Sellarès, vicepresidentsdel COMB.

Després del lliurament dels guardons,prengué la paraula el doctor Manuel Ma-tas, cap del servei de Cirurgia Vascular de

l’Hospital Quirón, qui va parlar en nom detots els premiats. El doctor Matas va decla-rar que “nosaltres només som una petitarepresentació dels molts professionalsque, de forma anònima i en el dia a dia, es-tan molt compromesos amb la seva pro-fessió”. “La crisi econòmica també ha con-vulsionat el sistema sanitari. Per tant, aramés que mai, el principal repte que tenimels professionals de la sanitat és fer-la sos-tenible”, va afegir.

Finalment, intervingué Xavier Trias, qui vadeclarar que “entre tots hem fet un magní-fic sistema sanitari, i això no és perquè hihagi una administració que ho faci, sinóque és el resultat de l’esforç i el treball demolts professionals”. Tot i l’“estretor eco-nòmica del nostre sistema sanitari”, va ma-nifestar l’alcalde de Barcelona, “podem es-tar orgullosos perquè la sanitat és una deles disciplines d’excel·lència en què enspodem presentar al món”. Així, Trias va afir-mar: “El que hem de tenir és confiança ennosaltres. Quan veus tota la gent que souaquí, quan veus tots els que us han guar-donat, vosaltres sabeu que sou un refe-rent”. “Vosaltres sou els que feu el mónmillor”, va concloure.

Crònica

Més informació:www.comb.cat

20 revista del

Crònica

u

Més informació:premisexcellencia.comb.cat

Xavier Trias, alcalde de Barcelona va tractar al seu discurs,entre d’altres, els següents aspectes:

“Se’m dirà: ‘escolta, però ho passem molt malament. És veritat.Si no fos pels professionals, el sistema hagués entrat en fallida.La Generalitat està en fallida. Suposo que la gent se n’adona.I no podem continuar igual. I això ens obliga a prendredecisions: a ser millors cada dia però, a més, a ser capaçosde fer apostes clares per fer un país nou”.

“Nosaltres no tenim una sanitat cara. El que gastemrespecte al producte interior brut català no fa del nostresistema una sanitat cara. El que sí que requereix és mésmitjans”.

“No és veritat que malbaratem els diners de la sanitat.A més, nosaltres podem estar orgullosos perquè la sanitatés una de les disciplines d’excel·lència en què ens podempresentar al món. La recerca que es fa en aquest país, enaquesta ciutat, és punta de llança, i això ha de continuar sentaixí. I això vol dir fer polítiques no a curt, sinó a mitjà i llargtermini”.

“No es pot tenir un sistema que es trobi en aquestaestretor econòmica que té el nostre sistema sanitari”.

Pere Joan Cardona, cap de la Unitat de TuberculosiExperimental de l’Institut Germans Trias i Pujol, va fer unaintervenció que volia ser un homenatge a tots aquells metgesconciutadans nostres que van creure en les vacunes i vanlluitar per implantar-les.

Començant per l’heroi antiheroi del segle xviii, el barceloníJosep Salvany, que va deixar la pell en l’expedició perdisseminar la vacuna de la verola per Sud-amèrica. Per seguiramb el gran expert en vacunes català, en Jaume Ferran, elnostre Pasteur, inventor de la vacuna del còlera i del tifus,impulsor del Laboratori Municipal de Barcelona, on va produirvacunes contra la ràbia i seroteràpia contra el tètanus i ladiftèria. Igualment, va recordar l’impulsor de la vacuna BCGcontra la TB, Lluis Sayé; el desenvolupador de la corresponentsoca “Barcelona”, el doctor Pere Domingo Sanjuan, tambéfundador dels laboratoris Leti, pioners en les vacunes contral’al·lèrgia, i els doctors Ravetllat i Pla i Armengol, creadors d’unsèrum antituberculós.

“Tot plegat”, afirmà Cardona, “per arribar a avui dia, ambel decisiu impuls local de les vacunes contra el papil·loma, larecerca en VIH o la malària per aconseguir un nou candidat, iels nous plantejaments quant a la vacunació terapèutica o l’úsde probiòtics contra la tuberculosi. Mostrant la implicació deCatalunya en la història d’èxit que han significat les vacunesper a tota la humanitat”.

Cardona destaca la implicacióde Catalunya en la històriad’èxit de les vacunes

trias:“Si no fos pelsprofessionals, el sistemahagués entrat en fallida”

D’esquerra a dreta: Jaume Padrós, Xavier Trias, Magda Campins, Gustavo Tolchinsky, Pere Joan Cardona i Manuel Matas.

revista del 21

Informació col·legial – Comissió de Deontologia

L a Comissió de Deontologia del COMBha publicat al web col·legial dues No-tes on expressa la seva opinió al vol-tant de dos temes d’actualitat.

“Els metges, els fàrmacs i els comunicats atrànsit” es deriva de la repetida petició delServei Català de Trànsit als metges per talque els comuniquin quan un pacient estàprenent una determinada medicació que potfer que les seves capacitats al volant dismi-nueixin. La Comissió de Deontologia no veujustificació per vulnerar l’obligació de secretprofessional per aquest motiu i creu que eldeure del metge és donar una bona informa-ció al malalt sobre els riscos de la medicació—deure que també té la indústria farmacèu-tica que fabrica o comercialitza el produc-te— i aconsellar-lo, però que és el mateixmalalt qui ha d’assumir la seva responsabili-tat, com passa amb l’alcohol i la conducció.

“respecte per als malalts en les situacionsde conflicte als centres de salut” és el se-gon document. Tracta de l’actitud dels pro-fessionals sanitaris envers els pacients en si-tuacions de vaga laboral o manifestacions, jaque poden generar en els malalts sentimentsde desconfiança i que posin en dubte la qua-litat assistencial. No obstant això, deixa benclar que els metges i metgesses tenen tot eldret a manifestar les seves reivindicacions.

“Els metges, els fàrmacs i elscomunicats a Trànsit” i “Elrespecte als malalts en lessituacions de conflicte alscentres de salut”

notes de laComissió dedeontologia

En la secció Notes de laComissió de Deontologia delweb col·legial trobareu totsels documents que s’hanelaborat fins ara:

La Comissió de Deontologia del COMB vaelaborar un informe sobre el Modeld’Atenció a la Cronicitat Avançada (MACA)en el qual es revisen els objectius i proce-diments del model; s’identifiquen i analit-zen els aspectes ètics i deontològics quepodrien resultar controvertits; es descriu

El Model d’Atenció ala Cronicitat Avançadaaspectes ètics i deontològics

breument l’avaluació dels primers resul-tats de la implementació del model, i, fi-nalment, es donen les conclusions que re-flecteixen el parer de la Comissió.

A continuació, reproduïm les conclusionsdel document.

Conclusions Informe sobre el MaCa

1. El MACA promou un model d’atenció que té per objectiu millorarl’assistència de les persones amb malaltia crònica complexa avançada iamb una expectativa de supervivència limitada. Es basa a aportar lesactituds, habilitats i coneixements propis de les cures pal·liatives a tots elsprofessionals dels centres i equips assistencials que atenen aquest tipusde malalts crònics.

2. La identificació precoç de la persona malalta tributària de beneficiar-sed’aquest model assistencial és la condició necessària per poder procedir aelaborar un pla de decisions anticipades d’acord amb els seus valors ipreferències. En aquest sentit, i quan la participació és voluntària i fruit deldiàleg, la identificació no té per objectiu establir un pronòstic ni ha desuposar una estigmatització, sinó que s’ha de considerar una alerta perpoder adequar les intervencions assistencials a les necessitats de lapersona malalta.

3. La problemàtica ètica entorn de l’assistència a les persones malaltes ambexpectatives de supervivència ha estat tinguda en compte pels promotorsi impulsors del model que han demanat el consell i l’assessorament delComitè de Bioètica de Catalunya i d’altres comitès d’ètica assistencial. Fruitd’aquesta iniciativa és el document citat amb les recomanacions sobre elsproblemes ètics aprovades pel CBC.

4. El projecte ha estat consensuat àmpliament entre els professionals,majoritàriament metges que exerceixen en els diferents àmbitsassistencials i que han participat des del primer moment en el disseny delmodel i dels seus instruments. Han estat especialment ben valorades lesintervencions formatives que són l’instrument idoni de comprensió,acceptació i implementació del model.

5. Les primeres avaluacions amb més de 10.000pacients demostren un elevat grau d’acceptació delmodel amb més del 90 % de pacients i famílies queconsideren desitjable la planificació de decisionsanticipades d’acord amb les seves preferències, fetaen fase d’estabilitat amb un professional de la sevaconfiança i respectant la confidencialitat.

Més informació:www.comb.cat

La Junta informa

Afinals del 2014 es van celebrardues assemblees de compro-missaris per abordar el tanca-ment de l’any 2014 i avançar leslínies de treball per al 2015. En

aquest context, el doctor Padrós, presidentdel COMB, va repassar les principals actua-cions de la Junta, destacant la reunió man-tinguda amb el president de la Generalitat.En aquesta reunió es van tractar preocupa-cions essencials del col·lectiu mèdic, coml’obtenció de més finançament per al siste-ma sanitari o la major implicació dels met-ges en la direcció dels centres assistencials.

Presentació dels resultats del GrupMEdEn l’Assemblea celebrada al mes d’octubre,va ocupar la major part de la sessió la pre-sentació dels comptes del Grup MED perpart d’Albert Lluch, conseller delegat i di-rector general del Grup MED. Com queaquest any hi ha hagut eleccions i, per tant,

part dels compromissaris són nous, es varecordar la funció de cada societat i la com-posició dels seus consells d’administració.

A continuació, es van exposar els resultatsde cada una de les empreses del grup, fentespecial èmfasi en l’evolució del pàrquingpúblic Dr. Roig i Raventós, una inversió delGrup MED finalitzada ara fa un any i quedóna servei al Col·legi i al barri. A travésd’un vídeo es va mostrar l’interior de l’equi-pament, així com el nou aspecte dels jar-dins renovats amb la col·laboració dels veïns.Gràcies al pla de gestió i promoció, enmenys d’un any s’està superant el pla denegoci plantejat, amb resultats que es tras-passaran al COMB, com totes les activitatsdel Grup MED.

Pressupostos del COMB per al 2015L’Assemblea del mes de desembre es vacentrar en la previsió d’ingressos i despe-ses per a l’any que comencem. Lluís Este-

l’assemblea de Compromissarisaprova el pressupost per al 2015amb més del 80% dels vots

Més informació sobre lesquotes col·legials:www.comb.cat/

22 revista del

ve, tresorer del COMB, va exposar un pres-supost amb un marcat accent social, basatessencialment en dos eixos: protegir elscol·legiats més afectats per la crisis eco-nòmica i augmentar la participació delscol·legiats en la seva institució. El pressu-post va ser aprovat pel 81% dels compro-missaris.

La principal novetat que incorpora aquestpressupost és la bonificació del 50% de laquota col·legial per als metges que estanen situació de precarietat laboral, que s’hafixat en uns ingressos inferiors a dues vega-des el salari mínim interprofessional. Igual-ment, es mantenen les reduccions tambédel 50% per als joves col·legiats i lesexempcions per als metges a l’atur. Per a laresta de la col·legiació, la quota col·legial sesitua en 62 €/trimestre.

Per fer possibles aquestes reduccions, esmanté la contenció pressupostària gràciesa la solidaritat dels mateixos metges ambels seus companys més vulnerables, i laproductivitat i l’eficàcia de l’estructura delCOMB i del Grup MED.

Envelliment i precarietat: principalslínies d’actuacióEn les dues assemblees també es vanplantejar dues preocupacions que mar-quen les actuacions iniciades per la Junta.Marc Soler, director general corporatiudel COMB, va exposar al mes d’octubre elsresultats de l’anàlisi de la demografia mè-dica, que preveuen la jubilació de mésd’un terç dels metges en els propers deuanys. Així doncs, caldrà seguir treballanten polítiques que tinguin en compte lafeminització i la globalització per assegu-rar el relleu generacional.

Al mes de desembre, Gustavo Tolchinsky,secretari del COMB, va fer una exposiciósobre la precarietat laboral, que es presen-ta com l’efecte generalitzat de la crisi en elcol·lectiu. Es presenta en contractes d’inte-rinatge i temporals que afecten especial-ment els metges més joves, generant unasituació laboral insegura. Per aquest mo-tiu, la precarietat centrarà les principals ac-tuacions del Col·legi a curt termini, com ésel cas de la reducció de la quota per donarresposta als col·lectius més vulnerables.

revista del 23

La principal novetat és la bonificació del 50% de laquota per als metges en situació de precarietat laboral

Saps quines són lesfuncions del’assemblea i delscompromissaris?L’Assemblea de Compromissaris és,juntament amb l’Assemblea Generalde Col·legiats i la Junta de Govern,l’òrgan que s’encarrega de vetllar pelbon funcionament del COMB.

Està integrada per 300 delegats,a més dels presidents de les seccionscol·legials i el president de laComissió de Deontologia. Dins del’Assemblea estan representadestotes les comarques de la provínciade Barcelona i, com a mínim, hi hacinc delegats per a cadascunad’aquestes.

Tal com marquen els Estatuts,les principals funcions delscompromissaris són: aprovar elscomptes i els pressuposts —com s’hafet en l’última sessió—, establir lesquotes col·legials, ratificar els càrrecsde la Junta de Govern o lessubstitucions en cas de vacants,rebre la memòria de les activitatsanuals i aprovar la creació de novesseccions col·legials, entre d’altres.

La durada del mandat de l’Assembleade Compromissaris és de quatreanys. Es reuneixen de formaordinària tres cops l’any, tot i quepoden fer-ho extraordinàriament ainstàncies de la Junta de Govern.

La Junta informa

Document de posició

a una demanda sanitària. Com aconseqüència, hi ha temps d’esperaque suposen una gestió adequada delsrecursos i no suposen cap problema desalut per al pacient.

5. En la majoria de països com el nostre,les actuacions per gestionar les llistesd’espera es dirigeixen a:

1. Reduir-les augmentant l’ofertao moderant la demanda.

2. Reduir els temps d’espera,incrementant l’oferta, incidint encanvis en la pràctica clínica i utilitzantels anomenats temps de garantia.

3. Adequar les llistes d’espera ambmillors sistemes d’informació quepermetin una millor priorització.

6. En la classificació de la llista d’espera elcriteri de prioritat hauria de ser el quegaranteix l’equitat en l’accés. Per tant,els criteris objectius de priorització ila transparència de les llistes d’esperasón elements bàsics per a la sevaadequada gestió i acceptació per partde ciutadans i professionals.

7. En la gestió de les llistes d’espera ésmés important la informació de lasituació particular que es pugui donaral mateix pacient que la informacióestadística general.

8. Per tal de poder fer una avaluacióobjectiva de les llistes d’espera, tantglobal com per processos patològicsespecífics, cal disposar d’un sistemade consens i priorització clínica. La

les llistes d’esperaEl debat recurrent sobre les llistes d’espera de la Sanitat pública catalana s’ha vistaccentuat darrerament per l’impacte derivat de les restriccions pressupostàries.Aquest fet ha generat confusió i preocupació tant a la població com alsprofessionals. En aquest context, la Junta de Govern del COMB creu convenientfer les següents reflexions i consideracions:

24 revista del

1. Les llistes d’espera són el conjunt deregistres de pacients que necessitenuna determinada prestació a la qual elsistema sanitari no pot donar respostade manera simultània o immediataa la seva prescripció o indicació. Lesllistes d’espera són un fenomen propii característic dels sistemes sanitarispúblics de caràcter universal i gratuït,com és el nostre, i són presents en lamajoria dels països europeus.

2. L’existència per se d’una llista d’espera noés qualificable. El fet de ser en una llistad’espera no ha de ser necessàriament unfet negatiu, i el nombre de pacients enespera no hauria de tenir objectivament,en si, cap significat si el temps deresolució és l’adequat.

3. L’existència de llistes d’espera témúltiples causes: relacionades ambl’oferta de serveis sanitaris, la demanda,el grau d’autoregulació, els processosde gestió i coordinació, i els recursosque s’hi destinen. Les estratègiescentrades en alguns factors aïllats s’hanmostrat poc efectives i curtterministesi, per aquest motiu, cal un abordatgemultifactorial de la seva gestió.

4. En la pràctica, les llistes d’espera resulteneines o formes de regulació de lademanda assistencial en la prestacióde serveis sanitaris públics. Tenint encompte el marc on es genera, unallista d’espera s’hauria d’entendre coma instrument de caràcter tècnic deplanificació del treball que representael temps de demora per donar resposta

confecció de la llista s’ha de basaren sistemes d’informació i mètodesd’anàlisi estables, sòlids i transparents.Algunes iniciatives en aquest sentit,dutes a terme a Catalunya (documentsde priorització de l’AQuAS), són unaeina a tenir en compte.

9. En la pràctica, les llistes d’esperas’interpreten de manera diversa i enmolts casos de manera interessada:com un mecanisme de regulacióeconòmic, com un indicador denecessitats no ateses, com a indicadord’assignació inadequada, com aresponsabilitat només de qui governa.Aquesta disparitat interpretativa nocontribueix en absolut a una soluciólògica, serena i racional de la situacióde les llistes d’espera. Alhora, afavoreixla confusió i la pèrdua de confiança enels serveis sanitaris.

10. La inexistència de mètodes iparàmetres d’avaluació de lesllistes d’espera prou consensuatsi la dificultat de comprensió, pera la majoria de la població, de lacomplexitat dels processos empratsfa que sovint el debat al voltantdel fenomen de les llistes d’esperas’esbiaixi i s’allunyi de la racionalitat iel rigor convenients.

11. La patologia urgent i greu no estàinclosa en les llistes d’espera objected’aquest document. En termesgenerals, la patologia urgent repuna adequada resposta per part delsistema sanitari.

Document de posició

revista del 25

7. Millori la coordinació entre nivellsassistencials. L’atenció primària hade tenir un paper clau en el procésdiagnòstic i de priorització, atès el seu rold’acompanyament integral del malalt,perquè és qui compta amb més elementsper contextualitzar les necessitats concretesi globals dels pacients. És importantdestacar el procés de cura, manteniment,recuperació i acompanyament a banda del’objectiu curatiu.

8. Millori el contínuum assistencial i s’evitila demora en la resolució, no només dels14 processos quirúrgics garantits, sinóde molts altres procediments diagnòsticsi terapèutics, sovint més transcendentsper a la salut dels pacients.

9. S’incorporin les noves tecnologiesde la informació i la comunicació permillorar el rendiment dels processosd’atenció. Així mateix, cal l’enfortimentde mètodes i dispositius sanitaris comla cirurgia sense ingrés, la cirurgia majorambulatòria (CMA) i les consultes d’altaresolució, que ja s’han demostrat eficacesen molts casos.

10. S’aturi la disminució dels pressupostosde la sanitat pública que per quart anyconsecutiu pateix el sistema sanitari.La disminució del pressupost haincidit directament en la disminucióprogressiva de les inversions enreposicions i noves inversions delscentres sanitaris i en la disminució deles retribucions dels professionals, fetsque perjudiquen el desenvolupamentdel sistema sanitari.

10 de desembre de 2014

RECLAMEM, per tant, que:

1. Hi hagi un esforç de les institucionssanitàries i, en el nostre cas, delDepartament de Salut, per clarificarels paràmetres d’anàlisi i discussiórelatius a les llistes d’espera emprantinstruments prèviament consensuatsamb els professionals i els agentsimplicats, amb la màxima transparència.Entre d’altres, cal revisar la llista dels14 procediments garantits, alguns delsquals no compten amb el consensprofessional majoritari i distorsionenl’activitat assistencial dels centres.

2. Tots els interlocutors del sistemasanitari facin un esforç per situar eldebat sobre les llistes d’espera dinsdel rigor i l’objectivitat, emprant unavisió global i constructiva, i fugint desituacions particulars, sovint analitzadeso presentades fora de context. Peraquesta tasca demanem la col·laboraciódels mitjans de comunicació.

3. S’augmenti i faciliti el coneixement delspacients sobre el seu procés de malaltiaper ajudar a incidir sobre la demanda.La informació als ciutadans i malalts, i laseva participació activa en els processosde presa de decisions i d’educaciósanitària afavoririen la coresponsabilitati la gestió de les demores.

4. En cap cas els tempsgarantits pels 14procediments es converteixinen l’únic objectiu de gestióde la llista d’espera. Així doncs, l’objectiuhauria de ser atendre en primer llocaquells malalts que, per les sevesnecessitats clíniques, més ho necessitin.

5. Els professionals sanitaris tinguin unpaper més actiu i decisori en la gestiói els resultats de les llistes d’esperadeixant de ser únicament prescriptorso uns elements més de la cadena. Enaquest sentit, també cal reduir l’excessivaburocratització dels processos. Elsprofessionals sanitaris han d’esdevenirelements clau de la gestió de les llistesd’espera, han de tenir autonomia,informació i els incentius adequats perpoder-les gestionar correctament. Aquestpaper és clau en la priorització de lesllistes d’espera i en la seva adaptació a larealitat clínica canviant de cada pacient.

6. Cal reduir la variabilitat diagnòstic-terapèutica, que és un element importanten les indicacions de prescripcions.L’adequació de l’evidència a través deprotocols i guies consensuats, i amb elsuport en les millors dades científiquesdisponibles tenen un paper destacat.

26 revista del

El futur de l’autogestió a l’aP catalanaestà en entreditLa fórmula de l’autogestió pura en atencióprimària (mitjançant entitats de baseassociativa de metges i infermeres) semblavaconsolidada a Catalunya però, divuit anysdesprés de la primera experiència (ABSVic 2 Sud-CAP El Remei, 1996) i amb tretzed’actives que han demostrat bons resultats,el seu futur està en entredit. És el que esdesprèn dels concursos públics en cursdel Servei Català de la Salut (CatSalut) i del’aportació de diversos diputats de la cambralegislativa autonòmica en les XVIII Jornadade l’Associació Catalana d’Entitats de BaseAssociativa (ACEBA), celebrada a la seu delCol·legi de Metges de Barcelona (institucióque va impulsar el model inicialment) lasetmana passada.Diario Médico,9 de desembre de 2014

El COMB lliura els Premis a l’Excel·lènciaProfessional a 52 metgesEl Col·legi Oficial de Metges de Barcelona(COMB) va lliurar els Premis a l’Excel·lènciaProfessional a cinquanta-dos metges i

quatre equips assistencials de Barcelonaque han destacat a criteri dels juratsconstituïts per metges i metgesses dereconegut prestigi, per l’excel·lència i laqualitat en l’activitat professional. […]Gaceta Médica,9 de desembre de 2014

El Col·legi de Metges de Barcelonafelicita el nadal recordant el fenomende l’especialitzacióL’especialització mèdica és un fenomenque va començar a Occident a finals delsegle xix, segons recorda el Col·legi Oficialde Metges de Barcelona (COMB) en eldarrer llibret de la col·lecció d’història dela medicina amb què tradicionalmentfelicita el Nadal.

L’expansió de l’especialitzaciómèdica es va produir en el primer terçdel segle xx, coincidint amb l’augmentdels coneixements científics i ambl’aparició de metges brillants, tant enl’àmbit assistencial com en el de ladocència. […]Diario Médico,22 de desembre de 2014

Els millors metges, segons elsmetgesEl Col·legi de Metges de Barcelonava lliurar ahir, al teatre Romea, elpremi a l’excel·lència professional a52 professionals i quatre equips queun tribunal de col·legues ha elegit pervirtuts que no sempre es prenen enconsideració, com són l’abnegació,l’altruisme, la disponibilitat, elcompromís, la proximitat i l’experiència.

“Molts no són coneguts fora del seuàmbit d’actuació, però tots ells serienels metges que elegirien altres metgesper posar a les seves mans la personamés estimada”, resumeix Jaume Padrós,president del COMB. En la llista(http://goo.gl/uTPAeR) hi ha un bonnombre de metges d’assistència primàriaal costat d’especialistes d’hospitals gransi petits, de salut mental o d’equipamentssociosanitaris. Hi ha experts enepidemiologia, medicina esportiva,problemes ètics, cardiologia… I tambéalgun que s’acaba de jubilar.La Vanguardia,3 de desembre de 2014

Revista de premsa

revista del 27

325

430448

538

685

528

673673

802837

905

1.097

1.254

1.024

559587

997

2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030

Dossier

A Barcelona en 16 anys, entre el 2014 i el2030, s’hauran jubilat 12.362 metges i met-gesses, és a dir, previsiblement l’equivalenta un terç del total.

Sembla evident, doncs, que arribar a la jubi-lació en les millors condicions i des de totsels punts de vista és i ha de ser una prioritatper al metge, pel COMB i també per a les ins-titucions sanitàries.

Aquesta prioritat no és d’ara. La mateixa po-sada en marxa del Programa de ProteccióSocial del COMB ja estava associada aaquesta realitat de la professió mèdica i, enaquest sentit, entre altres accions, ja es vanorganitzar uns primers cursos de preparacióper a la jubilació l’any 2008. Tanmateix, s’havolgut acostar al màxim aquesta formacióals professionals propers a la jubilació, por-tant el curs al seu lloc de treball, i facilitarl’accés en les millors condicions.

En aquest sentit, la Gerència i la DireccióMèdica de l’Hospital Universitari de Bellvit-ge, d’acord amb l’Associació de Metges Ju-bilats del mateix Hospital i de manera con-

junta amb el COMB i la seva Secció deMetges Jubilats, varen acordar desenvolu-par un Curs de Preparació per a la Jubilació.

L’objectiu era molt bàsic: fer conscients elsmetges i metgesses de l’arribada d’aquestnou període vital i donar-los accés a un con-junt de coneixements, recursos i serveis queaportessin més garanties i seguretat pel quefa al benestar i a la qualitat de vida del met-ge i el seu entorn familiar i relacional.

Els trets bàsics d’aquest curs han estat:

• Adreçar-se bàsicament a metges i metges-ses de 55 a 65 anys i també a aquells re-centment jubilats. A més, es va convidarles parelles o cònjuges a participar-hi.

• Realitzar-se en espais del mateix HospitalUniversitari de Bellvitge, llevat de la darre-ra activitat, que es desenvolupà al llargd’un sopar-cloenda a la seu del COMB.

• Girar al voltant de cinc accions formatives:1. La jubilació en perspectiva. Els profes-

sionals de la medicina davant de la sevajubilació.

2. Preparant el futur: planificació econòmica.

3. Sobre herències, donacions i apodera-ment a Catalunya.

4. Taller de planificació del Projecte Vital deJubilació.

5. Envellir bé.

Per a cadascun dels blocs formatius, s’havolgut comptar amb docents que no sola-ment coneguessin a fons la temàtica sinóque tinguessin una provada capacitat peda-gògica i, també com a element cabdal, unconeixement d’allò que significa la profes-sió mèdica.

Ha estat un propòsit també del COMB co-mençar a fer aquest curs en el si dels gransestabliments hospitalaris públics per tal decercar el màxim aprofitament i incidència.En aquest sentit, i després de l’Hospital Uni-versitari de Bellvitge, hi ha la previsió depoder seguir amb altres de Barcelona. S’hancomençat a fer les gestions oportunes pertal que l’Hospital de la Vall d’Hebron il’Hospital Clínic puguin ser els següents re-ceptors d’aquesta iniciativa, sense descar-tar traslladar-la a qualsevol tipus de centresanitari.

la preparació per a la jubilaciódels metges i metgesses

Evolució anual de jubilacions COMB

Font: Gabinet d’Estudis del COMB

Metges que faran 68 anys (edatmitjana de jubilació de la professió).Any per any: 2014-2030

28 revista del

Com afrontael metgela jubilacióL

a medicina comporta un alt graud’implicació personal i professionalque perdura durant tota la vida delmetge. Som i serem metges fins al’últim dia de la nostra existència.

Una professió amb aquestes característi-ques requereix un alt grau de vocació ambesperit altruista i de servei a la societat.

La jubilació condiciona un cessamentbrusc de l’activitat professional, especial-ment en el cas dels metges que noméstreballen en l’àmbit hospitalari, un col-lectiu cada cop mes nombrós en el nostreentorn. Aquest cessament brusc, sobretotsi no hi ha hagut una conscienciació i pre-paració prèvies, pot provocar inquietud,desorientació, dificultats i, de vegades,patologia.

És també un moment en el cicle vital delmetge en el qual poden afegir-s’hi altresproblemes de tipus sanitari, assistencial,familiar, social i econòmic. En la meva ex-periència, la salut és el tema que mes preo-cupa al metge jubilat.

Fa sis anys que em vaig jubilar, el que empermet fer una sèrie de consideracionssobre aquesta etapa tan important de lameva vida. La meva jubilació no ha estattotal i, per tant, no ha suposat un cessa-ment brusc de la meva carrera professio-nal, ja que compartia l’activitat hospitalà-ria i la docència universitària amb la mevaactivitat privada, que ha tingut continuïtat.No obstant això, no deixo de reconèixerque la meva labor hospitalària i docent ésla que mes satisfacció professional m’haproporcionat.

Recordo que vaig començar a pensar i serplenament conscient de la jubilació pocsmesos abans. La meva intensa implicacióamb la cirurgia era per a mi el mes impor-tant i vaig fer la meva tasca amb la mateixail·lusió i dinàmica fins a l’últim dia.

Reconec que la preparació per a la mevajubilació va ser insuficient, per falta dementalitat i sensibilitat a l’hora d’encarar lanova etapa. També és cert que la informa-ció sobre la jubilació que vaig obtenir dela Fundació Galatea em va ser útil per lesseves reflexions, debats i suport científic.

Els primers dies de la jubilació no van serfàcils. Tenia molt presents els records de lameva activitat professional hospitalària, quees manifestaven fins i tot en els meus somnis.

He tingut la sort que la meva família, so-bretot la meva esposa, ha estat un autènticbàlsam que m’ha ajudat a superar aquestafase de la meva vida.

Després d’aquestes reflexions i amb la mevaexperiència actual he arribat a una sèrie deconclusions que poso a la consideració delscompanys que s’han de jubilar properament.

a) La jubilació s’ha d’afrontar amb optimis-me, dinamisme i il·lusió.

b) Hem d’estar fermament decidits i con-vençuts que podem tenir una jubilacióplena, activa, positiva i continuar sent

Manuel Sans Segarra,vicepresident de la Secció Col·legial de

Metges Jubilats i president de l’Associacióde Metges Jubilats de l’Hospital

Universitari de Bellvitge

útils i al servei de la societat, però, evi-dentment, amb uns altres objectius.

c) És el moment de desenvolupar aquellesaficions que no hem pogut practicar du-rant la vida professional. Les anomena-des “assignatures pendents” que tots te-nim. En el meu cas, la música i la guitarraclàssica, perquè penso que sempre hi hatemps mentre hi hagi il·lusió.

d) Mantenir una activitat intel·lectual cons-tant, amb la lectura, l’escriptura de vivèn-cies i experiències personals i la memo-rització, activitats que originen un efectemolt positiu en la neuroplasticitat.

e) Cuidar la salut amb controls, exercicis,alimentació adequada i complementsapropiats.

f ) Planificar l’economia, que en aquestanova etapa de la vida presenta canvis im-portants. Penso que hi ha dos aspectesque cal considerar quan arriba la jubila-ció: no tenir préstecs i organitzar les des-peses de manera que siguin sosteniblesamb la nova economia.

Per donar suport al metge en aquesta eta-pa tan important de la seva vida, el COMB,juntament amb l’Associació de Metges Ju-bilats de l’Hospital Universitari de Bellvitge,han organitzat aquest Curs de Preparació ala Jubilació de Metges, amb la finalitat deconscienciar i preparar els metges i met-gesses de manera que aquesta nova etapacontinuï sent una vida plena, positiva, crea-tiva i de servei a la societat.

Tema de debat

revista del 29

“Metge, no ho deixes de ser mai”

La medicina té un fort componentvocacional i d’implicació personal.Fer de metge sovint esdevé un es-til de vida i un rol de transcendèn-cia social. La capacitat d’influència

sobre altres persones i les compensacionsrebudes en la relació assistencial, així comla identificació amb una institució, equipo servei al qual es pertany, marquen unaidentitat mèdica, que transcendeix l’àmbitestrictament laboral.

“Mirar més pels altres que per unmateix”Des d’una identitat fonamentada a resol-dre el patiment dels altres, el tarannà delsmetges i les metgesses tendeix a minimit-zar les pròpies necessitats, tal com passaamb els afers de la pròpia salut. Aquestaqüestió afecta també la manera d’afrontarla jubilació. I, en aquest sentit, la manca deprevisió n’és un tret característic.

“actituds davant la jubilació: ambquina ens identifiquem?”La Fundació Galatea va dur a terme unEstudi de les necessitats dels professionalsde la medicina relacionades amb el mo-ment de la jubilació on s’identificaven lesreaccions i maneres de fer front a aquestmoment de canvi vital. Per a alguns, lajubilació “fereix”, es viu com un impera-tiu legal injust, que està lluny dels propisdesitjos. Se sent com un empobriment

vital i com una manca de reconeixementsocial. Entre els que rebutgen la situació,alguns pretenen que res no canviï i s’or-ganitzen una vida laboral al mateix ritme,privadament. Cal dir que aquesta potser en molts casos una bona estratègia“d’aterratge gradual” al nou estatus, peròtambé pot ser fruit de la negació, una fu-gida endavant.

Contràriament, altres ho viuen com l’alli-berament d’una feina que comprometmolt, com un dret guanyat després d’unadedicació intensa. Són aquells professio-nals que noten que, davant els canvis enl’entorn, han de deixar pas als que vénendarrera i dedicar-se a projectes vitals quefins ara han estat ajornats. Finalment, tam-bé hi ha qui mai ha viscut la feina ambtanta intensitat i per a qui jubilar-se és unesdeveniment més de la vida. General-ment, persones que ja feien moltes altresactivitats, que com a jubilats seguiran fent.

Eulàlia Masachs,col·laboradora de la FundacióGalatea i docent del Curs dePreparació per la Jubilació

“Una jubilació saludable ésla que pot donar sentit ala trajectòria professionalviscuda i trobar nous espaisi activitats, siguin o no del’àmbit mèdic, on continuardesenvolupant els seusvalors”

“Els professionals de la medicinasempre tenen una bona sortida?”L’estudi feia evident que les organitzacionstampoc ajuden els metges i metgessesdavant la jubilació. Contràriament al quepassa en altres sectors, manquen políti-ques de recursos humans que incloguin laplanificació, l’assessorament, la flexibilitat,el cessament progressiu d’activitat… Hi hala creença que es tracta d’una qüestió per-sonal per a la qual els metges i metgessessempre tenen una bona sortida.

Quins són els reptes per al professional?Pensar en la jubilació implica fer front alssentiments d’incertesa d’una nova etapaque no s’organitzarà al voltant de la feina, toti que els valors i les actituds que han marcatla identitat mèdica continuen presents. Pro-bablement, és cert allò que serà el reflex decom s’ha viscut. Ara bé, una jubilació salu-dable és la que pot donar sentit a la trajectò-ria professional viscuda i trobar nous espaisi activitats, siguin o no de l’àmbit mèdic, oncontinuar desenvolupant els seus valors. Sia més tenim en compte que l’edat de jubila-ció no es correspon generalment amb unapèrdua de capacitats, aquesta continuïtatés encara més necessària. Construir alter-natives comporta saber quan, com i de quès’ha de prescindir i en quines altres coses, amés de la feina, s’ha d’invertir.

Què en penses tu?Volem saber la teva opinió. Escriuun comentari al blog del Col·legi.debat.comb.cat

Tema de debat

30 revista del

Seccions col·legials i juntes comarcals

Metges MIr i Metges Joves

la Medicina de Família tampoc ha de tenir límitd’hores

Joan Janer,president de la Secció deSinologia i Patologia Mamària

Ramon Torné,president de la Secció deMetges d’Assegurança LliureArran de la vaga de residents de l’Hospi-

tal de la Vall d’Hebron de principis del’any passat, es va arribar a l’acord de su-primir el topall de 850 hores anuals deguàrdia. Aquest topall anava en contrade la formació dels residents, limitant-losles hores de guàrdia, cosa que repercutiadirectament sobre la seva docència. Unparell de mesos després, es va tornar a

Metges de Sinologia i Patologia Mamària

XIv Congrés Català deMama

Metges d’assegurança lliure

Per un marc reguladorcontractual amb lesentitats d’assegurançalliure

Metges acupuntors

Iv Congrés Mèdic Internacional d’acupuntura

Albert Garcia i Janeras,president de la Secció de MetgesAcupuntors

Aquests passats 8 i 9 de novembre hemfet el IV Congrés Mèdic Internacionald’Acupuntura de Barcelona amb el temaAcupuntura i trastorns psicosomàtics en elqual vàrem assolir un nivell científic moltalt. Ens felicitem per la perfecció en l’orga-nització i per la selecció dels ponents,molts dels quals acupuntors internacio-nals. Es poden veure les presentacions

El passat mes d’octubre, Jaume Padrós,president del COMB, va dirigir-se als repre-sentants polítics per avisar de la necessitatde defensar l’interès general, enfront de lasituació de l’”oligopoli” que considera quegenerarà la fusió entre IDC Salud i Quirón.

Tot i l’autorització de la Comisión Na-cional de Mercados y la Competencia(CNMC) a la fusió d’aquests dos grups,Padrós va advertir de diferents riscos queaquesta fusió pot comportar, com són laconcentració de preus i les traves a la lliu-re elecció de metges i centre, aquest úl-tim com un dels majors valors del sectorprivat.

El mes de juliol de 2014, els membresde la Junta de Govern del COMB van visi-tar el President de la Generalitat, ArturMas, a qui el doctor Padrós va expressarles diverses problemàtiques que patim elsmetges. Pel que fa al sector de les entitatsd’assegurança lliure se li va demanar unmarc regulador contractual que permetidonar transparència, sostenibilitat i conti-nuïtat a les relacions entre els metges quetreballen per compte propi i les entitatsd’assegurances de salut.

La Secció va celebrar, el dilluns 24 de no-vembre, una sessió sobre el mètode Osna,en la qual va fer de moderador Carles Lle-baria, i que va tenir com a ponents XavierGali, de l’empresa Sysmex, i Vicente Peg,patòleg de la residència hospital de la Valld’Hebron, que va ser molt interessant i vatenir una bona afluència d’assistents.

Volem avisar que el proper mes demarç del 2015 es farà una altra sessió al

dels ponents que ens ho varen autoritzar,que estan penjades al nostre web: www.metgesacupuntors.org.

En l’apartat de formació, hem de recor-dar que el proper mes de febrer iniciarem unnou Curs d’introducció a l’acupuntura mèdi-ca, que es farà al Centre d’Estudis Col·legials.

Quan surti a la llum aquest número de larevista col·legial, ja haurem fet les eleccionsreglamentàries de la nostra junta, que aquestcop es renova sencera per la dimissió delscàrrecs que no es renovaven. Aquesta novajunta haurà de seguir impulsant la difusió del’acupuntura a la societat.

Marc Tarín,vocal de la Secció Col·legialde Metges MIR i Metges Joves

COMB, organitzada per la junta de la Seccióde Sinologia. S’avisarà amb temps.

Recordem que el proper Congres Catalàde Mama, que serà el XIV, es farà a l’Hospitalde Vilafranca del Penedès, els dies 3, 4 i 5 dejuny del 2015.

Més informació al 938 180 440 o escriviua tcusco@csap.cat.

introduir el topall però només per als re-sidents de Medicina Familiar i Comunità-ria sense cap motiu aparent. Diferentsresidents d’aquesta especialitat es vanposar en contacte amb el COMB i la Sec-ció MIR i Metges Joves per demanar aju-da per resoldre la situació. Considerenque és un greuge comparatiu envers laresta d’especialitats i que es veuran es-pecialment perjudicats els residents pe-tits (primer i segon any) en la seva partde formació hospitalària, per tal com po-den trobar-se sense hores a tres mesosvista de canviar d’any de residència.

revista del 31

Seccions col·legials i juntes comarcals

>>>BERGuEDÀv Jornada d’atenció Primària almón ruralAmb el tema “Madurant al segle xxi: del’adolescència a l’envelliment”, el 12 de juny de2015, es celebrarà, al Pavelló de Suècia de Berga,la cinquena edició de la jornada de l’atencióprimària al món rural, en la qual es tractarà elprocés de madurar, d’evolucionar, de fer-se gran,de la precocitat de l’adolescència i del retard del’envelliment. D’altra banda, també es debatràcom es fan grans els professionals i si es té encompte la jubilació.

>>>OSONAla festa de la sanitata OsonaLa celebració de Sant Cosme iSant Damià és la data en la qualla Delegació d’Osona del COMBhomenatja els professionals de lacomarca en el marc del lliuramentdels Premis Sanitat Osona que celebràla XXXII edició. També es va fer ellliurament de la Beca d’Investigació iel Premi FORES-Beca Consultori Bayésen Ciències de la Salut.

En l’acte celebrat a l’Ajuntamentde Vic, Jaume Padrós, presidentdel COMB, i Francesc Xavier Clos,president de la Junta Comarcald’Osona, van atorgar els guardons deles activitats esportives i del concursde fotografia, dibuix i pintura.

El periodista Jordi Basté vapronunciar una conferència sobre elpaper dels mitjans de comunicació enuna època tan canviant com l’actual.

Per celebrar el Dia Mundial delCor es va organitzar la tradicionalcaminada popular que suma 15edicions. Així mateix, la JuntaComarcal d’Osona va fer l’acte delliurament en favor d’Osona contrael càncer de l’import del concertbenèfic que la coral del COMB vaoferir en la Festivitat de Sant Cosmei Sant Damià.

>>>ANOIA7a edició de la nit de laprofessióLa professió sanitària de l’Anoia va celebrar aIgualada la setena edició d’una nit en la qualmés de 130 professionals de la medicina, dela infermeria, de la farmàcia i de la fisioteràpiafan un acte de reconeixement als companys illiuren la beca formativa per als professionalsde la salut de l’Anoia. En el decurs de l’actees va homenatjar els professionals quehan deixat l’exercici actiu i es va donar labenvinguda als nous professionals que s’hanincorporat com a residents de primer any.

>>>BAGESPrimer premi Metge BagencEn el marc de la 18 edició de la Vigília deSant Lluc, la festa dels metges del Bagescelebrada a Manresa, es va inaugurar unnou guardó, el Metge Bagenc 2014. Aquestpremi s’atorga per votació popular i amb lapresentació de candidatures pels metgesde la comarca. El guardó va ser concedit aldoctor Antonio Garde Garde.

Com cada any es va fer el lliurament delXII Premi del Bages al Metge Jove, del XVIIIPremi del Bages de Ciències Mèdiques, delXVIII Premi de Vivències Mèdiques “DoctorPere Tarrés i Claret” i el XVIII Premi d’Històriade la Medicina Catalana “Oleguer Miró iBorràs”. També es van donar els diplomesGaudeamus en reconeixement a la tascadels metges jubilats.

A la Vigília es va parlar sobre el futur dela sanitat al Bages que segons va conclourePere Bonet, president de la Junta Comarcaldel Bages, passa “pel treball en xarxa, lesaliances i les decisions compartides”.

JuntES COMarCalS

>>>VALLÈS OCCIDENTALConferències sobre la problemàticadels metges de residènciesgeriàtriques i la cooperacióEl passat desembre es va celebrar a Sabadell unaconferència sobre el model català d’atenció ales persones que viuen en centres residencialsa càrrec de Albert Ledesma, director del plainterdepartamental d’atenció i interacció social isanitària, i Carles Blay, responsable operatiu delprograma de prevenció i atenció a la cronicitat.Aquest acte el va presentar Josep Maria Sans,president de la Junta Comarcal del VallèsOccidental, que també va presidir la sessió sobrela medicina del segle xxi vista des de la Cooperacióen la qual Xavier de las Cuevas, president dela Secció Col·legial de Metges Cooperadors,va exposar la seva experiència en el camp derefugiats de Nyarugusu de Tanzània.

Obituaris

32 revista del

Josep FàbregasPoveda(1946-2014)

El doctor JosepFàbregas, psiquiatre iemprenedor, vacontribuir amb la sevaempenta al canvid’enfocament del’atenció de lespatologies mentalsdes del seu pas per laFacultat de Medicinafins als últims dies dela seva vida. Des delsinicis de la seva carreraes va interessar per lamodernització de lesinstitucions sanitàriesa casa nostra, i vaviatjar arreu d’Europaper estudiar diversosmovimentspsiquiàtrics quedesprés aplicaria enla seva manerad’atendre i entendreels pacients.

El doctor Fàbregas vaser pioner en la creaciódel primer hospital dedia a Barcelona, i finsal final va dirigir elCPB, Centre dePsicoteràpiaBarcelona–ServeisSalut Mental, unaentitat que gestiona

programes sanitaris isocials des delsserveis especialitzatsde suport a l’atencióprimària de salut finsals serveisresidencials, passantpels d’internament irehabilitació. No enva, aquestenfocament integralcoincideix amb lacreença de JosepFàbregas de situar larelació amb elspacients com uninstrument terapèuticde primer ordre i enestreta col·laboracióamb els familiars delspacients.

Autor de nombrosespublicacions i llibres,principalment sobrepsiquiatriacomunitària,psicoteràpia grupal iorganització del’assistènciapsiquiàtrica, vamantenir una estretacol·laboració amb elCOMB, sobretot en lacreació de la ClínicaGalatea, centre detractament delstrastorns mentals,inclosos els addictius,especialitzat enl’assistència delsprofessionals sanitaris,fet que va possibilitarque el programaPAIMM gaudís d’uncentre propi de granqualitat.

Jaume Padrós,president del Col·legide Metges de Barcelona

Ramon Aguila Carmona;Antonio AlbertiPicornell; Tomas AmatPuertolas; JoaquinArumi Bonet; IgnacioBalaguer Vintro; Jose MªBanus Romero; FrancescBañeres Barril; CarlosBargallo Barnaba;Fernando BartolomeFernandez; Juan BeaGirons; Luis BernetRibera; Narcis BoadaVilallonga; AntonioBobe Mallat; IgnacioBofill Polino; Joan BonetRiera; Jose LuisCaballero Perez; JoseLuis Calderon Ruesca;Francisco CampilloPastells; Luis CamposNavarro; Jose CanalsCadafalch; JoseCañadell Carafi; JoseLuis Capdevila Cruz;Raul Cardesin Castro;Eduardo CarmaniuTarrado; Jose CarrerasBarnes; Miguel CatalanBiel; Luis ComasMasmitja; Joan CordobaCardona; Beatriz JosefaCordoba Perea; PompeuCotonat Garcia; CarlosCrexells Figueras; JavierCuenca Fernandez;Manuel De FuentesSagaz; Alberto De GrauAznar; Carmen Rosa Dela Rosa De los Rios;Miguel Angel De MiguelDiaz; Alfonso DiezRomero; Luis DuranBarrionuevo; BolosEighian Baho; ArsenioEspinar Martin; EduardoEstadella Esterri;Francisco FabregaXumetra; JosepFàbregas Poveda; EmilioFelip Brufau; Xavier

Feliu Pala; JesusFernandez Baizan;Alfredo FerranPerez-Bufill; Jorge FerrerRuiz; Pere Folch Mateu;Fernando FonsecaMañez; Lorenzo FornellsDomenech; LuisFranques Ribera;Joaquin FranquesaBaguena; AntonioFumado Esteve; BenitoGadea Garrido; AngelGarcia Moya; PedroGausa Rull; JavierGimenez-Salinas Lerin;Mª del Carmen GodetGimeno; Jose AntonioGomez Acha; GuillermoGomez Sebastian;Xavier Gomila Vila; JoseMaria Gonzalez Esteban;Juan Graell Graell; CeliaGrova Gonzalez;Abelardo Guarner Vila;Lluis Gubern Pi;Alejandro GuimeraPastor; Josep Maria GuriSaguer; AndresGutierrez Fernandez;Rafael GuzmanHernandez; MagdalenaHeras Fortuny; RamonHernandez Anton;Maria Carmen JimenezTejada; Jose LuisJimenez-ArenasCoromina; Eva JorbaVives; Francisco JoveBalleste; Natalia Jove deMiquel-Blondel; AlbertoJovell Fernandez;Joaquin Juvanet Sort;Juan Lillo Florit; DanielLlorens Morera; JoseMaria Llusa Sorribas;Daniel Lopez Fernandez;Jose Manuel LucasCrespo; Joaquin MachoDoria; Oriol MartiCarrasco; Armando

Marti Vicente; Jose LuisMarti Vilalta; MariaSoledad MendezCodina; ManuelMicheto Lasheras;Emilia MontserratGomez; Jose MuñozBenitez; Mariano MuxiOlives; Gabriel NavarroSoto; Alfonso NuñezCirera; Jose MariaNuñez Cirera; RafaelPacheco Roca; RenePacheco Zambrana;Enrique Palau Bouffard;Rafael Pares Avila; JosePasco Masso; EulaliaPlanas Domingo; TeresaPijuan Sabate; Jose Ma.Pons Font; EnriquePortell Goetz; JaumePosa Sanchez; AngelsPulido Mateu; M. CarmeRibas Barba; FranciscoJavier Rivero Ascaso;Josep Maria RocaSolsona; ManuelRodriguez Coque; Mariade la O RodriguezLopez; Miguel RoviraCuni; Jose AntonioSanchez Carranza;Isidro Sancho Villa;Ramon Sant Canudas;Carlos Sauret Clemares;Buenaventura SeguiHervera; Francisco SidroLlobet; Agustin SitjesRiera; Francisco SoleBalcells; Francesc SpaMatas; Alberto SueirasFechtenburg; JohnTalvy Mosacho; MariaManuela ValdelomarAguayo; EnriqueVendrell Torne; JuanVerges Calduch; XavierVila Biosca; CarlosVilalta Bernet; EnricXicart Perera; FranciscoJavier Zuazu Nagore.

El Col·legi de Metges de Barcelona va celebrar, el passat 4 de novembre,un funeral en memòria dels metges difunts de Barcelona en el qual es varetre homenatge als següents col·legiats:

Obituaris complets a:obituaris.comb.cat

revista del 33

Informació col·legial

L’Organització Mundial de la Salut (OMS)ha designat Xavier Gómez-Batiste, directorde l’Observatori Qualy de l’ICO, director dela Càtedra de Cures Pal·liatives de la Uni-versitat de Vic, director científic del Progra-ma per a l’atenció integral de personesamb malalties avançades de l’Obra SocialLa Caixa, i director d’Atenció Pal·liativa deSARQuavitae, com a “Medical Officer forPalliative and Longterm Care”, que és elmàxim responsable de cures pal·liatives del’OMS. I així mateix ha nomenat PedroAlonso, director de l’Institut de Salut Glo-bal de Barcelona (ISGlobal), cap del Serveide Salut Internacional i Medicina Tropicalde l’Hospital Clínic i catedràtic de la Uni-versitat de Barcelona, nou director del Pro-grama Mundial de Malària.

El nomenament de Xavier Gómez-Batisteés de nova creació i aquest serà responsa-ble de la creació d’un grup d’experts quedissenyi un programa de cures pal·liativesd’abast internacional. Aquesta elecció perpart de l’OMS suposa un reconeixement allideratge que Catalunya exerceix en l’àmbitde les cures pal·liatives, ja que des del 1990és reconeguda com a territori demostratiude l’OMS.

Pedro alonso ha estat escollit per a undels llocs de més rellevància de l’organismede les Nacions Unides dedicat a la salut.L’experiència de Pedro Alonso en el desen-volupament de noves eines per a la pre-venció i el tractament de la malària ha ju-gat un paper fonamental en la decisió del’OMS. L’OMS treballa en una nova estratè-gia per al control i l’eliminació de la malàriaper a la pròxima dècada.

Xavier Gómez-Batistei Pedro alonso nomenatsper l’OMS responsablesde cures pal·liatives i delPrograma Mundial deMalària

revista del 33

disponibles elsdiplomes d’assistènciaals actes del COMBEls col·legiats que assisteixin als actes,jornades o sessions organitzats pel COMBo les delegacions comarcals, ja podendescarregar-se el certificat d’assistència.Amb aquesta eina els col·legiats podranacreditar la seva participació en lesactivitats col·legials. Per fer la descarregadel document, s’ha d’introduir l’usuari i laclau de pas que dóna accés a la zonarestringida de la pàgina web o el certificatdigital. Una vegada s’accedeix a l’espai, es

Des de fa unes setmanes està disponibleel Butlletí d’Alertes Farmacològiques. L’ob-jectiu d’aquest nou recurs és fer arribar deforma immediata als col·legiats que ho de-sitgin les alertes farmacològiques notifica-des per l’Agència Espanyola de Medica-ments i Productes Sanitaris (AEMPS) i laSubdirecció General de Farmàcia i Produc-tes Sanitaris del Departament de Salut dela Generalitat de Catalunya.

Per fer la subscripció al Butlletí només calentrar en l’apartat d’Alertes Farmacològi-

Entra en funcionament el Butlletí d’alertesFarmacològiques

ques a la pàgina web del COMB i omplir elformulari corresponent. A més, en aques-ta secció també es pot consultar l’històricd’alertes, així com notificar la sospita quealgun medicament provoca efectes ad-versos en els pacients, mitjançat la“targe-ta groga”.

Més informació:alertes.comb.cat

Accés diplomesd’assistència:

pot consultar la llista d’actesal qual s’ha assistit i descarregar eldiploma en format PDF.

34 revista del

Cultura i societat

InfoCultura>>>La Marató de TV3 del 2014 s’hacentrar en les malalties del cor, i entreles activitats de tot tipus organitzadesarreu del país l’Orquestra Ars Mèdicadel COMB va oferir un concert benèfical Plau Maricel de Sitges a favor deLa Marató.

>>>S’està organitzant un Grup Literariamb la finalitat de fer xerrades,comentar llibres i estructurar cursosd’escriptura. Els interessats podeucontactar amb el Departament d’Activitatsi Congressos al Tel. 935 678 860 o acongres@comb.cat

>>>La revista Journal of Physical Activityand Health ha publicat recentment unarticle sobre el “Nivell d’activitat físicai factors de risc associats als estils devida dels metges catalans” elaborat perAlba Pardo, Jim McKenna, Anna Mitjans,Berenguer Camps, Sílvia Aranda-García,Juanjo Garcia-Gil i Mariona Violan.

l’edifici del COMBen el 48h Open HouseUn any més el COMB ha obert les portesde l’edifici col·legial per participar en elFestival d’Arquitectura 48h Open House,esdeveniment que permet visitar,gratuïtament, 150 edificis emblemàticsde Barcelona.

L’edifici del COMB data de 1965 i és unprojecte dels arquitectes Robert Terradas,aleshores director de l’Escolad’Arquitectura de Barcelona, i de JordiAdroer, catedràtic de la mateixa escola.Durant aquesta cinquena edició,l’arquitecta Marta Adroer va guiar lesvisites i va explicar les particularitats del’edifici codissenyat pel seu pare.

Conferències, concertsi cinema del primertrimestreL’agenda cultural del primer trimestre del’any va plena d’activitats. Cal destacar,entre d’altres, les conferències de JoanMajó sobre el futur de l’economiaespanyola, de Dorothy Sontheimer sobreel passat dramàtic de la seva famíliad’origen jueu alemany, i Manuel Sarró, quepresenta el seu llibre Penya Punyalada.Records d’un tertulia.

A més a més de les conferènciesmusicals de Roger Alier, es podrà gaudirde concerts a càrrec de l’Escola Superiorde Música de Catalunya, de sessions decinema, i de tot un seguit de visites,excursions i viatges.

Cal destacar les activitats del GrupGastronòmic que porta al COMB un xefde la Cerdanya a ensenyar els secrets dela cuina ceretana.

Més informació:cultura.comb.cat

Exposició i llibrecommemoratiu sobreel doctor Simeó SelgaEls actes de l’Any Dr. Simeó Selga i Ubaches tanquen amb la inauguració del’exposició “L’any del Dr. Simeó Selga iUbach 1914-2014” i amb la propera ediciód’un llibre biogràfic per part de LluísGuerrero, comissionat de l’any.

La mostra resumeix d’una maneramolt gràfica la vida del metge i la sevatrajectòria mitjançant imatges i objectespersonals del pediatre.

Es pot visitar a l’espai d’exposicions“Dr. Pedro i Pons” del COMB, a la plantabaixa, fins a la Setmana Santa, que estraslladarà a Manresa.

revista del 35

Cultura i societat

L’elecció del doctor Ignasi Barraquercom la figura de la medicinacatalana a qui el COMB dedica l’any2015, als cinquanta anys de la sevamort, està plenament justificada.

El doctor Barraquer va ser undestacadíssim oftalmòleg, creadord’escola, innovador en el seu campprofessional, tant amb la creaciód’instrumental quirúrgic com en el deldisseny de procediments quirúrgics, idirector d’un centre que té un prestigimundial. Es pot dir que la ClínicaBarraquer és a l’oftalmologia el que laClínica Mayo és a la medicina: un centrede referència de qualitat màxima.

El doctor Barraquer apareix al món del’oftalmologia quan l’especialitat jas’estava consolidant a Barcelona. El seupare, Josep Antoni Barraquer Roviraltahavia creat l’any 1879 un dispensarid’oftalmologia a l’Hospital de la SantaCreu, que anys més tard dirigiria el seu fillal nou Hospital de Sant Pau, i haviamanifestat una vocació docent, quecristal·litzaria amb la creació de la primeracàtedra de l’especialitat a Barcelona, l’any1902. Un coetani de Josep AntoniBarraquer és Manuel Menacho Perón,destacat oftalmòleg format a París, quedesenvolupa l’activitat professional a laseva clínica privada, on exerceix unafunció docent destacada.

Tots dos funden la Societat Oftalmològicade Barcelona, més tard la SociedadOftalmològica de Catalunya i la Sociedadde Oftalmologia Hispano-Americana, iimpulsen revistes especialitzades, com elsArchivos de Oftalmología Hispano-Americanos (1891-1936).

Juntament amb aquests noms no podemdeixar d’esmentar el de Lluís Carreras iAragó (1835-1907), de gran prestigi a

Barcelona en el darrer terç del segle xix,i el del seu deixeble Bonaventura Carreras.

Deixebles d’aquests mestres són IgnasiBarraquer Barraquer i Hermenegild Arrugai Liró. Arruga, fill d’un oftalmòleg deixeblede Menacho, tingué una formacióespecialitzada a Berlín i a París i adquireixuna reputació internacional singular per laseva aportació en nous instruments i en eldesenvolupament de tècniquesquirúrgiques d’avançada que posà alservei de la seva clínica privada, que escrea gairebé al mateix temps que la ClínicaBarraquer.

Tots aquests destacats oftalmòlegscatalans creen nissagues d’oftalmòlegsde gran categoria, que fan que Barcelonasigui una destinació per a molta gentd’altres països que busca especialistesde categoria superior.

A més de la seva excel·lència professional,l’oftalmologia catalana destaca per la sevavocació docent. Tots els grans oftalmòlegs

El 2015, any dr. Ignasi Barraqueri homenatge a l’oftalmologia catalana

catalans han creat escoles de prestigi. Unade molt influent a la resta d’Espanya i alspaïsos llatinoamericans és l’escola creadapel catedràtic Josep Casanovas Carnicer alClínic, als anys seixanta i setanta del seglepassat, on van aprendre l’especialitat unnombre grandíssim de metges catalans,espanyols i sud-americans. Casanovas vaser un gran expert en histopatologia de lesmalalties oculars i de l’oftalmologia laboral,camp en el qual també van destacar elsdoctors Palomar Collado i Palomar Petit,d’una altra nissaga d’oftalmòlegs, expertsen oftalmo-neurologia.

Esperem que amb els actes que enguanyse celebraran al COMB es faci unhomenatge a l’oftalmologia catalana i alshomes que van determinar que hagiadquirit tant de prestigi.

Miquel Bruguera,director de la Unitat d’EstudisAcadèmics del COMB

Més informació:www.comb.cat

Petits anuncis

36 revista del

ConsultesmèdiquesRbla. de Catalunya-mallorcaCentre Mèdic enfuncionament lloga amplisdespatxos, molt ben equipats,tot nou, servei de recepció,calefacció, aire condicionat,telèfon, àmplia sala d’espera.Matins i tardes.

Teresa619 701 701

lloguer despatxosequipatsZona Casanova-Diagonal.Centre Mèdic enfuncionament llogadespatxos equipats, telèfon,aire condicionat, secretària,servei de neteja, calefacció,etc. Matins i tardes.

934 195 121

llogo despatxos permòduls de tarda i matinsBen situat Eixample BCN, Pg.de Sant Joan/Rosselló. Tambélloguer per hores, segonsdisponibilitat. Amb excel·lentcomunicació. Disposa denoves instal·lacions,secretaria, recollida detrucades, neteja diària, airecondicionat, pàg. web, correupersonal per als facultatius.S’admeten també psicòlegs,homeòpates, naturistes idietistes.

600 281 703932 451 368

lloguer de despatxoscompletament equipatsRda. Gral. Mitre-Muntaner.Matins o tardes, airecondicionat i calefacció, ambservei de recepció, secretaria,etc. Pàrquing. Instal·lacionsde disseny i confortables.Gran qualitat i preueconòmic.

Srta. Maria696 498 661

despatxos mèdicsZona Pg. de Gràcia-Diagonal.Amb tots els serveis es lloguende dilluns a dissabte. Atenciósecretaria 12 hores.Anàlisis clíniques. Serveid’infermeria. Neteja diària.

de trucades personalitzada.Gestió Agenda on-line. Senseesperes telefòniques. Sensecostos addicionals. Atenció 12hores diàries. URGÈNCIES.

CallMed.net933 906 700

despatxos mèdicsamb tots els serveises lloguen de dillunsa dissabteZona Balmes-Madrazo. DavantClínica del Pilar. Atenciósecretària 12 hores. Anàlisisclíniques. Servei d’infermeria.Neteja diària. Informàtica.Personalització i màrqueting.

Zona Mèdica933 906 716

despatx apte per aconsulta mèdicaAv. Carles III amb Diagonal.Despatx de 100 m2. Apte pera consulta mèdica. Quatreestances. Aire condicionat.

932 001 047

Consulta pediàtricaDavant Clínica Sagrada Família.Es lloga un despatx matins otardes amb tota lainfraestructura de suport.

Jaume Mas677 400 040

lloguer de dos despatxosPlaça Kennedy (Balmes-SantGervasi). Exteriors, amplis imoderns, un amb quiròfan,l’altre amb box per a cures otractaments. Estètica acurada.Confortables i amb totes lesprestacions d’informàtica itelefonia. Ideals especialitats igestionat per metges. Matins itardes.

658 848 398

lloguer de dos despatxosSuperfície total de 40 m2

a Clínica Corachan 3.627 404 093

CentredenegocisAGendACentre al costat Hospital Clínic.Lloguer de despatxos per passarconsulta.Tarifa: hores-dia-mes.Centre reformat amb àmpliasala d’espera. Atenciópersonalitzada ambrecepcionista. Es porta agenda

cantonada, per construir edificiaïllat. Característiquesimmillorables per configuraciói ubicació. Oportunitat.

934 309 534

lloguer de despatxosPlanta baixa a l’Av. Diagonal(Pl. Francesc Macià). Centremèdic ofereix lloguer dedespatxos totalment equipats.Inclou: servei de recepció(coordinació d’agendes itrucades), sala d’espera,telèfon, wifi, calefacció, airecondicionat, servei de neteja,instal·lacions de disseny iconfortables. Gran qualitati preu competitiu. Fotos imés info a www.despachosmedicosbcn.com

935 500 106686 413 105 (Marisa)

s’ofereix local en lloguero vendaC/ Greco, 7 (entre Cartellài Passeig de Maragall).Bona situació. 500 m2 desemisoterrani i 550 m2

de planta baixa a peu decarrer. Preu negociable.

Sra. Costa670 269 283

local a esplugues dellobregat per lloguer ovendaC/ Sant Francesc Xavier, 41-43.Bona situació al centred’Esplugues, 303 m2.

Sra. Costa670 269 283

Consulta mèdica aBarcelona ciutat ofereixdespatxos de lloguer permòdulsEls despatxos estan equipats iclimatitzats. Disposem derecepció amb secretària per ala gestió de les agendes, salad’espera comuna, telèfon iADSL wifi. Zona de SantGervasi, prop de Pl. Molina.

Lourdes934 144 997mefernandez@sego.es

Comparteixo despatxmèdic de 150 m2

C/ Balmes 200, 4r 6a.(zonaTrav. de Gràcia). Per

Informàtica. Personalització imàrqueting.

Zona Mèdica933 906 716627 561 091

lloguer de despatxosSituat a la Diagonal-Pau Claris.Centre mèdic dedicat a laginecologia, urologia ipsicologia, en plefuncionament. Ofereix lloguerde despatxos a metges. Matinsi tardes.Totalment equipats,amb recepció telèfon, fax,calefacció, aire condicionat,servei de neteja, etc.

656 886 688

despatxos a BarcelonaZONA MÈDICA SL, empresaespecialitzada en gestió mèdicadisposa de despatxos propis aBarcelona. Cobertura de dillunsa divendres de 8 a 21 h.Dissabtes: matins. Interiorisme,creació i gestió de nous centresa Barcelona i província.

Zona Mèdica933 906 716627 561 091zonamedica@zonamedica.es

lloguer despatxosDiagonal-Pg. de Gràcia.Centre mèdic d’alt nivell llogadespatxos totalment equipatsper a mòduls de matins otardes. Li oferim tots els serveisnecessaris perquè vostè solshagi de preocupar-se de visitarels seus clients.

934 161 011934 161 638

lloguer despatxosZona Hospital Clínic. Centremèdic en funcionament llogadespatxos totalment equipats.Matins.Tots els serveis.

934 541 127

es lloga despatx mèdicSant Cugat. Zona estació,recepció, calefacció, neteja,secretaria. Mòdul matí o tarda.

629 724 271

serveis integrals desecretaria telefònicaCALLMED. Serveis integrals deSecretaria telefònica. Recepció

del metge, ben comunicatcarrer Muntaner, 121, 1r 1a,08036.

www.centrodenegociosagenda.com934 880 606ofibarna@arrakis.es

lloguer despatxosmèdics a estrenarCalvet, 30-Diagonal-FrancescMacià. Barcelona. 320 m2

d’instal·lacions. Decoració altstanding, completamentequipats, a punt per treballar,amb tots els serveis, recepciótrucades, agenda telefònicaA/C, ADSL per cable, etc.Últims mòduls matí o tarda.Bones condicionseconòmiques i facilitats.

Dr. Soler606 376 797

neuròleg ofereixcompartir despatx mèdicamb altres professionalsSituat al carrer Balmes-Trav. deGràcia. Preu per mòdul 200 €.

Verónica618 469 025932 072 034

Compro o llogo clínicadental en funcionamentCompro o pago lloguerde clínica dental en procés dejubilació, amb clientela inclosa.

626 203 413

Consultes mèdiques ipsicològiques a Gran deGràcia i trav. de GràciaEs lloguen despatxostotalment equipats. Molt bonacomunicació i ambient. Perocupar sales de formaindividual o en equip. Serveide secretaria de 9 a 21 h, airecondicionat, calefacció, office,espais informatitzats.Visiti elnostra web: www.espaciosmedicos.com passi aveure’ns sense compromís.

932 183 919625 477 117consultasmedicas@comb.es

solar equipamentssanitari-assistencialsSant Cugat, al costatdel CAP. Aprox. 2000 m2 fent

compartir amb altres companys.Disposa d’aire condicionatcentralitzat. Consergeria de 8 a22 h, 5 ascensors, telèfon iinternet. Pàrquing al mateixedifici. Preu a convenir.

Rubén932 374 124666 674 121

es traspassa centre mèdicA Sabadell, en ple funcionament,per no poder atendre’l. Consta de6 consultoris i sala de radiologia.Té conveni amb totes les mútuesper a totes les especialitats idisposa d’un quadre facultatiumolt consolidat. Preu del traspàsmolt econòmic.

606 269 076

despatx en lloguerBalmes, 357 (Rda. Gral Mitre).En Centre Mèdic IAM (Institutd’Assistència Mèdica). De 20 m2.Amb tots els serveis. www.institut-assistencia-medica.com.Preu 700 €.

686 311 858930 093 331

es ven consultaoftalmològicaVilanova i la Geltrú. Centre. Esven consulta oftalmològica perjubilació , totalment equipada,àmplia cartera de pacients, 40anys d’activitat. 100 m2, despatx,2 sales d’exploració, 3 salesd’espera, recepció, oficina i arxiu.

606 962 238

Per jubilació, llogo despatxA Rubí, Lumiere, 4, 1r 1a (darreredelTeatre La Sala) amb totes leshabitacions exteriors. Muntatcorrectament i apte percomençar a treballar.

Dr. Romero630 477 033

s’ofereix despatxmèdic de 18 m2

Av. Meridiana, 349 (davantHipercor) per a les especialitatsde: traumatòleg, reumatòlego metge rehabilitador. Entresol.Catalogat com a local de 70 m2

totals, dividit en sala d’espera, wcadaptat a minusvàlids i 2despatxos sanitaris amb llumnatural i vistes al carrer.Condicions lloguer: a partir de 3

>>>

Més informació:petitsanuncis.comb.cat

revista del 37

Petits anuncis

Més informació:petitsanuncis.comb.cat

mòduls setmanals/200 €mensuals (1 mòdul = 4 hores).

Sra. Núria Bravo691 463 186

lloguer de despatxosmèdics (plaça europa)Per a professionals de la salut.Centre mèdic tot reformat, ambinstal·lacions d’alta qualitat,despatxos amplis, làser últimageneració, Elos Plus,Velashape,Ultrashape. Vídeo: http://www.republic-of-reborn.com/internas/video-local-europa-medicos. Gran oportunitat perzona i preu de lloguer.Tot apunt per començar.

936 464 790info@centremedic-plazaeuropa.com

es lloga despatx mèdicMuntaner – Diagonal.Dos despatxos.Tracte familiar.Tots els serveis.

932 012 277606 051 390

Venc pis-consultoriEn edifici Marbella Center,carrer principal centre Marbellaamb apartament públic,envoltat per altres. Preu reduït.

620 515 304doctorjcabrera@gmail.com

lloguer de despatxoscompletament equipatsPoblenou. Matins o tardes. Ambtots els serveis: aire condicionat,calefacció, recepció, secretaria,agenda, instal·lacions noves, etc.Ideal per a psicòlegs, acupuntors,naturistes, homeòpates, logo-pedes, fisioterapeutes, podòlegs,dietistes, coachings, etc.

Srta. Antònia931 703 183

es lloga consultamèdica equipadaAl carrer Castillejos,a prop de la Sagrada Família.

Enric934 197 513636 112 113

es lloga pis ambdespatx mèdicTres habitacions, amb ECG,Holter.Totalment moblat per a

interioristaRealitza disseny d’interiors ireformes d’oficines, recepcions iconsultes, habitatges i localscomercials. Gestió d’obres ipressupostos.

Àngels+34 696 400 484angeles@urgellinteriorismo.com

Filatèlia-numismàticaCOMPRA-VENDA de segells imonedes, valoracions en obresd’art i antiguitats. Es comprenpisos sencers, màxima formalitat.Pèrit Judicial núm. 1776-05.

Sr. Amat648 002 871

>>>HABitAtGeVenc torre molt agradableper viureParcel·la de 1000 m2 de la Urb.Les Pungoles (6 minuts centreCardedeu). Casa: 250 m2 edificatsamb sala, 3 habitacions, 2 banys,cuina i serveis en una planta de125 m2, més terrassa, 2 garatges,altell i golfes. Jardí 300 m2 moltcuidat. Ben equipada: airecondicionat, alarmes, etc.Preu: 360.000 €

Dr. Vallvé674 042 011fotografies: http://www.idealista.com/inmueble/28992580/

>>>tReBAlls’ofereix per treballaren consulta mèdica,clínica o similar. Com arecepcionista, telefonista oauxiliar administrativa. Àmpliaexperiència en tracte amb elpúblic.

Maria622 484 344

s’ofereix per treballar enconsultori mèdicAuxiliar d’infermeria,recepcionista/telefonista itasques administratives.Informàtica, català, experiència ibones referències.

Núria933 500 760651 682 640n_pichel@hotmail.com

quiròfan en oftalmologia iauxiliar de clínica. Incorporacióimmediata. Barcelona orodalies. Disponibilitatde vehicle.

Thais639 036 183

dona de 55 anys ambbona presènciaExperiència com arecepcionista. S’ofereix pertreballar en consulta de metgeen horaris de matí.

Montse607 643 298934 419 462

s’ofereix com a secretàriamèdica o recepcionistaPer treballar en consultamèdica. Horari partit ocomplet. Estudis fins al COUi formació d’administrativa.Experiència en consultes depsiquiatria infantil i enlaboratoris. Català nivell C.Anglès bàsic. Certificatde professionalitat engestió de RH.

Romina Tallada Busquets934 234 952625 583 353romina_09_04_1977@hotmail.com

s’ofereix senyora per aconsulta mèdica o similarDisponibilitat d’horari.Coneixements d’informàtica.Català i castellà. Programaciód’agenda, cobraments, treballsadministratius. Amb iniciativa.Experiència.

Maria Pilar608 562 940

s’ofereix per treballaren consulta o clínicaAuxiliar administrativa ambexperiència a l’ICS durant nouanys. Coneixementsd’informàtica a nivelld’ofimàtica. Català nivell C.Responsable, bona presència,referències. Incorporacióimmediata.

Marina Valls607 186 532934 900 623

m’ofereixo per cuidarfamília o persones grans

consultes o similars. Al carrerRocafort, 256, cantonadaavinguda JosepTarradellas.Per 900 € mes.

Dr. Herreros933 216 144696 284 612

lloguer de consultasanitàriaUbicada a prop de FrancescMacià. Consulta autoritzadapel Departament de Salut dela Generalitat de Catalunya.Oferim diverses alternativesde lloguer: per mòduls, dies oa temps complet. Preuseconòmics. Despesesincloses.

934 104 408

es lloga Centre mèdic enfuncionament a PalafollsRecepció, 2 consultesequipades (butaca, tauladespatx, cadires confident,llitera, etc.), AA, bomba defred i calor, Autoritzacions iMútues. Apte per medicinageneral, pediatria,ginecologia, petita cirurgia,logopèdia, psicologia, etc.

Dr. Llorenç Boix Pallares687 760 981llbp3051@comg.cat

>>>diVeRsosBoomerang-secretariatelefònicawww.boomerang-secretaria-telefonica.es. Atenem trucadesen català i castellà, donemhores de visita, des de50 € al mes. Altres serveis:mecanografia per ordinadoren diversos idiomes, desd’1,50 €/full.

Srta. Gemma o Manel.934 173 547934 213 487

boomerang2@movistar.es

empresa de serveisENKASA. Empresa de serveisofereix personal de serveidomèstic, cuidadors infantils iassistència geriàtrica. Formacióindividualitzada segons lesnecessitats de cada llar.

932 056 239638 929 953638 929 955

s’ofereix secretàriarecepcionista36 anys d’experiència, per aconsultori, centre mèdic oclínica. Coneixementsd’informàtica. Catalài castellà. Bona presència ireferències. Incorporacióimmediata. Mitja jornada

Montse932 074 987699 304 475

s’ofereix secretària dedirecció, comptable,auxiliar clínica irecepcionistaAmb deu anys d’experiènciaen consulta mèdica (CentreMèdicTeknon). Idiomes:català, anglès i francès.Certificació de Microsoft decursos d’Access, Excel,Word iPowerPoint. Internet. 44 anys.Incorporació immediata.Disponibilitat horària.

Silvia686 290 219934 566 797

s’ofereix secretàriarecepcionistaExperiència laboral en clínica,consultes privades i mútues.Tasques administratives,recepció, centraleta. Idiomes.Responsable, bona presència.Jornada completa o mitjajornada.

Mercè677 495 517sisubg@hotmail.com

Recepcionista s’ofereixper a consultori o despatxmèdic a Barcelona capitalInformàtica a nivell usuari.Anglès i català. Experiència entasques administratives. Horariintensiu. Disponibilitatimmediata.

Sandra González696 125 987

s’ofereix auxiliar declínica de 40 anys pertreballar en quiròfan,consulta,recepció, tasquesadministratives. M’adapto aqualsevol tasca sanitària.Català, castellà. Disponibilitatjornada matí. Experiència en

a domicili (zonasarrià-Bonanova)Titulació d’auxiliar d’infermeriai àmplia experiència laboral endiferents hospitals i centres desalut. Horari de tardes

Lydia639 923 134

s’ofereix recepcionistatelefonistaPer treballar en consultamèdica. Molta experiènciaamb el tracte a les persones.Informàtica, català, castellà.Responsable, organitzada.Bona presència. ZonaBarcelona i també el Garraf.

Olga686 131 254olgasolerpn@yahoo.es

s’ofereix recepcionistasecretària ambexperiènciaPer treballar amb metge enconsultori o clínica.Informàtica, idiomes, bonapresència, responsable,organitzada, educada.Disponibilitat horària.

Isabel609 448 872isabelmar68@gmail.com

m’ofereixo per treballarcom a ajudant de doctor irecepcionistaPuc aportar la mevaexperiència d’anys i ferintercanvi de coneixements. Almateix temps busco formalitat,compromís, puntualitat,motivació per ensenyar-me iser bona persona. En definitivaser els millors, tant el metgecom jo.

Srta. Natalia606 869 246

s’ofereix administrativa/secretària/recepcionista/telefonistaDona catalana de mitjana edatamb 20 anys d’experiència enl’atenció al client i en consultorimèdic. Control de l’Office iexperta en SAP. Domini delfrancès i anglès nivell mitjà.Responsable, discretai bones relacions humanes.

Petits anuncis

38 revista del

Més informació:petitsanuncis.comb.cat

Disponibilitat immediata.Horari a convenir

Laura Majó669 512 256es.linkedin.com/in/lauramajoLaura.Majo.M@gmail.com

s’ofereix per a consultamèdicaLlicenciada en Hispàniquesamb nivell C de català iCertificate Proficiency inEnglish. Experiència enrecepció. Bona presència,simpatia i empatia (voluntàriavocacional).

Irene Jiménez618 100 568ijimenezremacha@yahoo.es

dona de 47 anys ambexperiència en consultamèdica privadaExperiència en diferentsempreses, sempre de cara alpúblic, sol·licita entrevista pervacant de recepció.

Antònia Ayala629 892 764a.ayala.5@hotmail.com

s’ofereix recepcionistaadministrativaPer treballar en consultaprivada o clínica. Estudis:auxiliar de clínica. Informàticaa nivell usuari.

Elena Tarragó667 377 882elenaijc@gmail.com

dona de 44 anys amb títolde secretariat mèdicGraduada en gestió iadministració pública per laUB. Amb 24 anys d’experiènciaen l’àmbit sanitari i en recursoshumans. S’ofereix per treballaren tasques administratives ode secretària a les tardes.

676 165 449

Administrativa secretàriaper a consultori mèdicMolta experiència en atencióal client. Capacitatorganitzativa i resolutiva.Facilitat per treballar en equipi tracte empàtic. Alta motivaciói responsabilització. Bilingüe

totes les tasques de laconsulta.

605 440 527932 038 453

s’ofereix per treballar enconsulta mèdicaCom a secretària administrativai recepcionista. Ambexperiència. Disponibilitatmatins i tardes.

Rosa Maria Domingot667 749 192rosadomingot@hotmail.com

treballadora familiarCuido nens i persones grans.

Carmen636 613 671

Auxiliar d’infermeriai de geriatriaAmb molta vocació i moltesganes de treballar. Castellà icatalà. Disponibilitat horària,matins i tardes. Experiència 1any en geriatria. El meu lemaés“l’empatia cura”.

Judit601 024 115xaverick1@hotmail.com

s’ofereix recepcionistasecretàriaPer treballar en consultori oclínica. Coneixementsd’informàtica. Anglès i francèsnivell intermig i català i castellànatiu. Amb capacitatorganitzativa. Persona properai amb empatia. Set anysd’experiència d’administrativa.

Margarita Cano678 012 687margacano16@gmail.com

s’ofereix per treballar enconsulta mèdicaAdministrativa de 53 anysamb experiència en recepció,telefonista i tracte humà ambel públic. Responsable, àgil ipacient.

Rosa680 263 743

Atenció a clientsTasques de recepció,secretarials i agenda mèdica.Per a la gestió administrativa

654 495 799laila-bcn@hotmail.es

s’ofereix auxiliard’infermeriarecepcionistaPer treballar en consultamèdica i suport al metge. Ambtitulació de documentaciósanitària i auxiliar d’infermeria.Disponibilitat completa. Ambexperiència.

Sandra Fernández690 782 286sandraf182@gmail.com

s’ofereix recepcionistaadministrativaPer treballar en consultorimèdic. Experiència en tasquesadministratives. Idiomes:anglès i domini del català i delcastellà. Disponibilitatimmediata.

Anna Navarro686 217 953annanavarro2@hotmail.com

s’ofereix auxiliarde clínicaAmb títol de tècnicadministratiu, per treballar enconsultori mèdic. Moltaexperiència tant a hospitalcom a consultes i quiròfan.Disponibilitat immediata.

Noemi605 226 356

Auxiliar d’infermeriaamb més de 30 anysd’experiènciaS’ofereix per a consultamèdica. Amb disponibilitatcompleta. Coneixements decatalà i castellà.

Rosario González696 842 388sarigonzalez3@gmail.com

s’ofereix auxiliard’infermeriaPer treballar a consultori mèdico clínica. Informàtica a nivellusuari. Disponibilitatimmediata.

Carolina671 683 24193 372 26 34carolina.climent.serrano@gmail.com

català i castellà. Anglès nivellalt. Francès i italià nivell mitjà.

Núria Uviedo644 290 134u.nuria@gmail.com

s’ofereix administrativarecepcionistaPer treballar en consultorimèdic o similar. Ambexperiència d’administrativa.Per treballar també com aauxiliar d’infermeria.Disponibilitat d’horari.

Marllin669 204 872marllin2001@yahoo.es

Psicòloga amb 20 anysd’experiència clínicacognitiva-conductualM’ofereixo per col·laborar ambmetge o especialista en el seudespatx o mitjançant derivacióa la meva consulta. Problemesanímics, sobrepès, tabac,estrès, trastorns patològics i deparella, etc.

Imma630 888 211inmarodriguezestaun@gmail.com

s’ofereix noia de 39 anyscom a secretària de direcció,comptable i recepcionista.Organitzada, responsable iresolutiva. Àmplia experiènciaen gestió d’agenda, facturació.Bilingüe català. Nivell altd’informàtica. Bona presència.Incorporació immediata.

Dolors Arrufat608 254 660mdarrufat@icloud.com

s’ofereix recepcionistaauxiliar de clínicaPer treballar amb metge oclínica. Informàtica a nivelld’usuari. Experiènciade 36 anys a l’hospital.Disponibilitat horària.

Montse676 280 450motse1960@yahoo.es

s’ofereix auxiliar ambexperiència de 20 anysHa treballat a la consulta deldoctor RamonTormo Carnisser,digestòleg i pediatre, portant

de la consulta i atenció apacients i visites. Puntual,ordenada, amb sentit de lapulcritud i la netedat, peratendre les persones ambamabilitat i professionalitat.

Maria Rosa Carreras686 763 199carrerasmariarosa@gmail.com

s’ofereix recepcionistaadministrativa per aconsulta mèdicaAmb experiència. Organitzada,responsable, discreta i ambcapacitat d’empatia.Disponibilitat immediata. ZonaBarcelona.

M. Teresa669 639 962mtcarfa@gmail.com

s’ofereix administrativade 37 anys amb bonapresènciaOrganitzada i ambalt grau d’empatia. Experiènciaen administració: atenciótelefònica, facturació, arxiu,resolució d’incidències. Català icastellà, parlats i escrits, internet,Microsoft Office i altres.

Sole626 783 177s.fidalgo76@gmail.com

s’ofereix secretària/administrativa/recepcionistaExperiència consolidada enlaboratori protèsic dental imultinacional. Domini gestióadministrativa, agenda,recepció i atenció telefònica.Experiència en el tracte amb elpúlic. Domini en einesinformàtiques, SAP, AS400.Idiomes anglès i castellà natiu.

Lola Herrero Erustes637 874 612933 303 361linkedin.com/in/doloresherrerodherreroerustes@gmail.com

s’ofereix auxiliard’infermeriaPer treballar de recepcionistaen consulta mèdica i suport almetge en la consulta.

Laila

>>>utillAtGesVenc Plataforma làserPalomar starlux 500Apte per a una consulta demedicina estètica o dermatòleg.Capçal Lux R per a depilació.Capçal Max G per afotoembelliment facial. Capçalsrenovats (amb - de 5000polsacions). Preu oferta (2014):35.000 €.

Montse o Mercedes932 197 545619 749 955

es ven màquina làsermèdic elos Plusde la marca Syneron Candela.L’equip compta amb elsaplicadors: Motif LRH (diode810nm) per a depilació làser;SR per a lesions pigmentades ivasculars; SRA per a lesions mésresistents. La màquina està enperfectes condicions d’ús, ténomés 10 mesos. Garanties delfabricant. Preu negociable.40.000 €

936 764 790info@centremedic-plazaeuropa

es ven ultra shape V3 ultrasòi radiofreqüènciade la casa Syneron Candela.Tecnologia d’impulsos d’ultrasò pera l’eliminació selectiva i duradora decèl·lules adiposes. L’equip comptaamb 2 transductors d’ultrasòU-SCULPT iVDF; aplicador deradiofreqüències, càmera seguimenti direcció 3D, pantalla seguimenttàctil. Equip en perfectes condicions.Garanties del fabricant. Preunegociable.

936 764 790info@centremedic-plazaeuropa

esvenmàquinaderadiofreqüènciaVelashapeiide la marca Syneron Candela, ambtots els seus accessoris. L’aparell té9 mesos i està en perfectescondicions d’ús. Amb garantia delfabricant. Per a tractaments deremodelació corporal i cel·lulitis.Tecnologia (radiofreqüència, lluminfraroja, vacum, massatge). Preunegociable 15.000 €.

936 764 790info@centremedic-plazaeuropa

revista del 39

Grup mED

Com pot un professional protegir-se davantd’una possible incapacitat?

Pots demanar a Medicorassemés informació sobreaquestes cobertures sense capcompromís. 93 567 88 70 owww.med.es.

Amesura que la nostra vidaevoluciona professionalment ipersonal, anem adquirint unasèrie de responsabilitatseconòmiques a les quals hem

de fer front de manera periòdica, com arael pagament de la hipoteca o el lloguer,despeses relacionades amb els fills,possibles préstecs, etcètera.

Si algun dia, per qualsevol causa,patíssim algun incident i les nostrescapacitats professionals es veiessinlimitades, tindríem dificultats percontinuar mantenint el nostre ritme devida. En concret, els metges especialistessón els més vulnerables davantd’aquestes situacions, ja que unalimitació professional menor pot teniruna gran repercussió en els seusingressos.

El mercat assegurador ofereixproductes per protegir-se davant

d’aquests incidents, com lesassegurances de vida i les d’accidents.Aquestes pòlisses protegeixen davantde qualsevol grau d’invalidesa donantsempre cobertura als especialistes, siaixí s’ha especificat en la pòlissa.

Aquestes invalideses poden anar desd’una invalidesa parcial —que no téperquè impedir l’exercici del’especialitat—, fins a una invalidesaprofessional, quan un no pot tornar aexercir la seva especialitat però sícontinuar treballant.

Per exemple, suposem un ginecòlegque en un accident de cotxe perd el ditíndex de la mà dreta: possiblement jano podrà tornar a operar, però sí seguirvisitant, per tant, ens trobem davantd’una incapacitat professional. Si té unapòlissa de vida o d’accident contractadaque prevegi aquest supòsit, cobrarà laindemnització contemplada en cada

cas per minimitzar, tot i poder seguirtreballant, l’impacte d’una possiblereducció dels seus ingressos.

Els metges especialistes sónels més vulnerables davantd’aquestes situacions, ja que unalimitació professional menor pottenir una gran repercussió en elsseus ingressos

40 revista del

Com afectala reforma

fiscal alsprofessionals?

Reducció de laRetenció alsautònomsLa principal novetat que aporta lareforma fiscal per als autònoms ésla reducció de la retenció de l’IRPFaplicada a la facturació, actualmentdel 21%. Al llarg de 2015, laretenció serà del 19% i al llargdel 2016 serà del 18%.

· A més, per a aquells que comptinamb ingressos inferiors als 15.000euros i representin més del 75% dela suma dels rendiments íntegresd’activitats i del treball d’aquellexercici, la retenció disminueixfins al 15%, una mesura enfuncionament des del passat mesde juliol.

canvis menoRs a lamajoRia de Rendesdel tReballEls principals canvis que plantejala nova reforma afecten l’impostsobre la renda i, per tant, elsingressos del treball. El govern hamodificat els trams que paguen elscontribuents, que passen de seta cinc, i decreix el tipus per a totsaquests trams.

· La baixada és especialment notableen les rendes baixes (per sota de20.000 euros) i molt altes (per sobrede 120.000).

· També cal destacar que augmentael mínim exempt, fins ara de 5.151euros anuals, que passa a ser de5.550 euros.

D’aquesta pujada s’exceptuen alguns casosconcrets com ulleres graduades, lentilles decontacte, pròtesis ortopèdiques, cadires derodes o crosses. Es mantenen també a tipusreduïts productes sanitaris de primer auxilicom les gases, les benes o les farmacioles.

10%

Tal com ja va avançar el governespanyol abans de l’estiu, responenta directrius europees, l’IVA delsproductes sanitaris s’elevarà al 21%des del 10% actual.

10% 21%

Grup mED

Les reformes fiscals quehan entrat en vigor l’1 degener de 2015 impliquen

diversos canvis significatiusper a tots els perfils de

contribuents. Acontinuació, fem un repàsde les principals mesures

en l’àmbit professionald’interès per al col·lectiu

mèdic.

Increment de l’Iva sanitari

revista del 41

Pimes: canvisnomés en situacionsesPecífiquesSón les úniques empreses per a lesquals no es redueix el tipus nominal del’impost de societats, que ara se situaen el 25% per a les pimes (com abans)i també per a les grans empreses (queabans tributaven un 30%).

· No obstant això, es contempla un noumecanisme per intentar beneficiarles pimes, anomenat “reservad’anivellament”, amb l’objectiu depoder retenir beneficis per compensarpossibles pèrdues en els propers cincanys. Així, l’empresa pot optar per notributar per un màxim del 10% dels seusbeneficis aplicant aquest sistema.

· L’única excepció al tipus del 25%generalitzat és la reducció per ales empreses de nova creació, quepagaran el 15% establert en la Lleid’Emprenedors. Aquest gravamens’aplicarà als primers 300.000 de baseimposable.

tRibutació en casd’indemnitzacióPer als assalariats, davant dela indesitjada situació d’unacomiadament i la seva corresponentindemnització, la situació fiscal és lasegüent:

· En el cas d’acomiadaments produïtsdesprés de l’1 d’agost de 2014,tributaran les indemnitzacions a partirde 180.000 euros, a excepció de lesque siguin conseqüència de processosd’acomiadaments col·lectius.

· En el cas d’acomiadaments produïtsabans de l’1 d’agost de 2014, noméstributaran les indemnitzacions quesuperin els dies per any treballat vigentsen el moment d’efectuar el contracte,segons si es va fer abans o després del’entrada en vigor de la reforma laboral(12 de febrer de 2012).

canvis als Plansde PensionsLa reforma introdueix variacions enel funcionament i la tributació delsplans de pensions com a producted’estalvi per a la jubilació.

· Hisenda redueix l’aportació màximaanual deduïble, que passa a ser de8.000 euros.

· No obstant això, s’amplia el límitd’aportacions a favor del cònjugequan aquest té ingressos inferiors a8.000 euros, que podran ser de fins a2.500 euros anuals.

· A l’últim, s’introdueix la possibilitatde rescatar els plans amb 10 anysd’antiguitat a partir de l’1 de gener de2025.

Consulta el teu assessor a Mediconsulting per a mésinformació sobre les implicacions de la reforma fiscalal 93 567 88 88 o a mediconsulting@med.es.

Grup mED

altres implicacions de la reformaTot i que s’han repassat les principals implicacions de la reforma fiscal en l’àmbitprofessional, cal tenir en compte que no hi són totes i que també s’introdueixennovetats en altres àmbits que, de manera molt esquemàtica, són:· Familiar· Habitatge: Lloguer, hipoteca, venda d’immoble· Patrimoni· Inversió

42 revista del

Innovació i tecnologia

Si fa uns anys semblava que els ro-bots només eren coses de pel·lícula,avui en dia la realitat és ben dife-rent. Els robots tenen una aplicaciótan diversa com els oficis i estan

presents en multitud de camps professio-nals, entre els quals la medicina. Els expertsveuen en aquest camp grans perspectivesde futur, tant per a les tasques diàries delsmetges com per al benestar dels pacients.

Cada cop són més els professionals quecompten amb l’ajuda de la robòtica per dur aterme intervencions que requereixen unagran precisió tècnica, aconseguint cirurgiesmínimament invasives per al pacient i recu-peracions més ràpides. De fet, els robots col-laboren amb els cirurgians des de la dècadadels vuitanta-noranta, quan van aparèixerels primers multibraços articulats. La tecno-logia no ha deixat d’evolucionar en totaquest temps i els robots han anant gua-nyant en precisió i prestacions. Visió en 3D,càmeres d’alta definició, segelladors de va-sos, endograpadores, angles de treball degairebé 500º… Fins a arribar a un dels robotsmés potents del mercat: el Da Vinci.

Fabricat per l’empresa Intuitive Surgical,el Da Vinci va ser aprovat l’any 2000 per

l’Administració d’Aliments i Medicamentsdels Estat Units (FDA en les seves sigles enanglès). Compta amb quatre versions, peròés aquesta darrera (Da Vinci Xi) la que haconvençut definitivament la comunitat mè-dica. L’equipament està compost per tresparts: una consola ergonòmica des d’on elcirurgià envia totes les ordres i pren les deci-sions; una torre de visió que fa la funciód’ulls, i el carro quirúrgic amb braços articu-lats que es controlen des de la consola. El DaVinci és l’únic robot del mercat que reuneixaquestes característiques.

Tot i que el seu preu encara és molt ele-vat, les prestacions i els resultats compensen.La prova és que més d’una vintena d’hospi-tals de l’Estat espanyol compten amb el DaVinci, la majoria dels quals són catalans.

A més d’ajudar dins del quiròfan, els ro-bots fan altres funcions per als metges. Unaés facilitar el seu aprenentatge, ja que exis-teixen robots amb aparença humana ambels quals els professionals preparen simula-cres hiperrealistes que els posen davant si-tuacions quotidianes, com ara un part o unaoperació. L’altra és vetllar per la seva segure-tat, tal com fa el Kiro Oncology, que preparaels citostàtics per als pacients oncològics

sense que els sanitaris hagin de manipularsubstàncies tòxiques.

Els robots també s’han pensat per millo-rar el benestar dels pacients (especialmentnens i gent gran) mentre estan ingressats. Al-guns hospitals ja utilitzen robots amigablesper minimitzar l’estrès dels nens en la sevaestada hospitalària o davant d’una operació.Dos exemples: Pleo, un robot amb aparençade dinosaure que emula una mascota i té ha-bilitats relacionades amb les emocions, ambel qual van experimentar a l’Hospital SantJoan de Déu; i Paro, amb forma de cria defoca i de creació japonesa capaç d’interactuaramb gent i de respondre a certs impulsos.

El futur de la robòtica en les ciències dela salut també passa per la nanotecnologia iels nanorobots. Més prims que un cabell iamb una mida equivalent a la quarta partd’una cèl·lula, els nanorobots o nanoids, espoden injectar directament en el torrentsanguini o prendre’s en una pastilla. L’objec-tiu és que actuïn únicament i directamentsobre les cèl·lules afectades i es treballa per-què es puguin programar per wi-fi.

Independentment de la forma, la mida ola funció, la realitat és que els robots han arri-bat per quedar-se.

Medicina i robòtica:una nova sinergia

revista del 43

Innovació i tecnologia

rOBOt:màquina programable que pot manipularobjectes i executar operacions i que depèn,directament o indirectament, de les ordresd’una persona.

IntEl·lIGènCIaartIFICIal:programa de computació que està dissenyatper actuar i pensar racionalment, tal com fan elshumans.

nanOtECnOlOGIa:tecnologia que treballa en el dissenyi manipulació de la matèria a escalananomètrica, que equival a la milmilionèsimapart d’un metre.

Entrevista

“Els límits seràstu mateix”

antonio M. de lacy,cap del Servei de CirurgiaGastrointestinal de l’Hospital Clínic

Més informació:www.youtube.com/combarcelona

El doctor Antonio M. de Lacy, cap delServei de Cirurgia Gastrointestinalde l’Hospital Clínic, és tot un pioneren aquesta especialitat. Ha intro-duït tècniques quirúrgiques míni-

mament invasives per orificis naturals, i araés el primer cirurgià de tot l’Estat espanyolen utilitzar el robot Da Vinci Xi per realitzarintervencions gastrointestinals. Aquest equi-pament utilitza tecnologia puntera i arribaallà on les mans del cirurgià no arriben.

Què és el robot da vinci Xi?El Da Vinci Xi és un sistema robòtic que s’uti-litza per assistir a la cirurgia. S’ha d’entendrebé la paraula“robot”perquè el Da Vinci Xi enrealitat és un manipulador. Nosaltres estemasseguts a una consola, movem les mansd’una forma determinada i aquest movi-ment es transmet i mou els instruments enel malalt amb una precisió superior a la quepodríem tenir nosaltres en la coneguda la-paroscòpia. El Da Vinci Xi no té res a veureamb un robot que tingui intel·ligència artifi-cial, tot i que s’hi està treballant.

En un futur podrem veure robots ambintel·ligència artificial al quiròfan?En aquest moment s’està treballant en con-soles amb memòria. Programes, per exem-

ple, 500 intervencions d’una intervenciódeterminada perquè vingui una persona ipugui fer pràctiques. Cada vegada que esfa una intervenció, el robot va aprenent.Això encara no funciona, però existeix ijo espero, malgrat els meus anys, poderveure-ho.

Quins són els avantatges que ofereix elda vinci Xi a l’hora de realitzar cirurgiesgastrointestinals?La robòtica té dos avantatges: fas cirurgiaque no podries fer i la segona cosa és ques’ha vist que cirurgians que no tenen expe-riència màxima per fer cirurgia laparoscò-pica, amb la robòtica poden fer una cirur-gia més complicada assistits pel robot. Novolem competir amb la laparoscòpia con-vencional, volem fer intervencions novesque en aquest moment no es poden fer oque són molt difícils. S’han fet anastomosisentre esòfag i estómac dins de la cavitattoràcica. Tècnicament, és difícil fer-ho amblaparoscòpia, i en canvi amb el robot vamolt bé.

Quina és la diferència entre aquest davinci Xi i els seus predecessors?Fa nou mesos vaig veure el Da Vinci Xi alsEstats Units i vaig comprovar que aquest

és més fàcil d’utilitzar, pot passar de qua-drant en quadrant amb més facilitat queles versions anteriors. Intuitive Surgical hacreat un grup de treball amb cirurgians detot el món i pensem que aquesta nova ge-neració de robòtica serà més eficaç.

Quins són els límits de la robòtica?Fa molt de temps, una persona que jo res-pecto molt, que és Vicente Arroyo, un co-negut hepatòleg d’aquest hospital, em vadir: “Els límits seràs tu mateix.” La robòti-ca té uns límits? Si es refereix al fet queara sortiran coses noves, depèn de nosal-tres si som capaços de fer-les. En aquestsmoments hi ha límits? Sí, per això el quehem de fer és intentar avançar. Està pre-vist que d’aquí a nou mesos surti un nourobot i el 2017, un altre. No serà la revolu-ció, però serà l’evolució dels diferents sis-temes.

Creu que alguns metges poden veure elrobot com una amenaça?La gent que no sap encara com va això diu“d’aquí a un temps no necessitarem cirur-gians”. Això no hi té res a veure. El robot ésun manipulador que sense cirurgià no ope-ra. Jo penso que “l’amenaça” és el metgeque va en contra de la innovació.

44 revista del

Consultori terminològic

diverses fonts i experts consultats és lamés acostada a la pronúncia en lesllengües africanes del lloc d’origen,concretament al lingala. És també la formamés difosa en català des dels primerstextos en què es documenta.

D’altra banda, es detecta variació en lapronúncia de les vocals àtones, que ésvacil·lant, tal com passa sovint enneologismes manllevats o en determinatsmots cultes (libido, òpera, karate,divertimento…). Seguint el patró habituald’integració en la llengua, la realitzaciófonètica pot anar des del manteniment dela pronúncia tensa fins a l’adaptació total,amb timbre fluctuant i amb reduccióvocàlica en els dialectes que la fan.

Podeu consultar les fitxes terminològiquesd’aquests termes, amb la definició i elsequivalents en altres llengües, alCercaterm.

El nom Ebola, que forma part d’aquestesdenominacions, és un topònim quedesigna el riu Ebola, a la RepúblicaDemocràtica del Congo. La malaltia varebre aquest nom ja que va ser en algunspobles situats vora la riba d’aquest riu ones va identificar el virus.

Per aquest motiu, Ebola s’escriu ambmajúscula inicial, però en contextos dedivulgació de vegades es fa servir la formaescurçada ebola, tant per a referir-se alvirus com a la malaltia: en aquests casosés preferible escriure el nom ambminúscula inicial.

En relació amb la pronúncia catalana deEbola, es poden trobar argumentsfavorables tant a la pronúncia plana com al’esdrúixola. El TermcaT ha deciditrecomanar la forma plana, perquè segons

El llenguatge de la ciència, i en particularel de la medicina i les ciències de la salut,s’ha format fonamentalment a partir determinologia procedent de les llengüesclàssiques (el grec i el llatí). Tanmateix,actualment, la major part del vocabularibiomèdic ens arriba a través de l’anglès.

Quant als noms de malalties, en particular,hi ha una llarga tradició de formació determes mèdics mitjançant el recurs del’eponímia, és a dir, utilitzant (i adaptant-lo, si escau) el nom propi d’una persona od’un lloc. Seguint el fil del que exposàvem,molts dels epònims arriben ara a la nostrallengua des de l’anglès, passats pel filtrede la fonètica anglesa.

És el cas del virus de l’Ebola, causant de lamalaltia anomenada febre hemorràgica del’Ebola o, simplement, malaltia de l’Ebola.

us encoratgem a plantejarels vostres dubtes sobreterminologia mèdica al Servei deConsultes del TERMCAT a travésdel Servei d’Atenció Personalitzadadel nostre web: www.termcat.cat.

Més informació:www.termcat.cat

Des del Servei de Consultes del TERMCAT,us exposem una qüestió de terminologia mèdicaque considerem que pot ser del vostre interès.

Consultes amb resposta

M. Antònia Julià i Berruezo

Com n’hem de dir, èbola o ebola?

Revista del Col·legi de Metges de Barcelona · Número 143, gener de 2015 Edita COl·lEGI OFICIal dE MEtGES dE BarCElOnaPasseig de la Bonanova, 47. 08017 Barcelona · Tel. 935 678 888. FAX 935 678 899 · e-mail: col.metges@comb.cat · http://www.comb.cat

Consell editorial Jaume Padrós, Elvira Bisbe, Jaume Sellarès, Gustavo A. Tolchinsky, Josep Maria Benet, Lluís Esteve Consell de redacció Antoni Trilla, Albert Lluch, Marc Soler,Jesús Calvo, Raquel Pérez, Edna Murillo, Jordi Pons (coordinador de la revista COMB) redacció Aitor Mora, Vanessa Fernández, Araceli Garcia, Mar Coma, Federica AlborchSecretaria de redacció i documentació Clotilde Hernández assessoria lingüística i correcció de textos Esther Roig Fotografia Isabel Calaf i Antoni Colldisseny gràfic CEGE Capçalera i iconografia Villuendas + Gómez Disseny Il·lustracions www.tallereditorial.es retoc fotogràfic www.tecni-cart.comPublicitat UR Màrqueting Preimpressió i impressió www.cege.es dipòsit legal B. 26662-2013

oè

Pape

rest

ucat

sem

imat

de22

5g/

m2

ala

cobe

rta

iest

ucat

amb

volu

mde

100

g/m

2a

l‘int

erio

r,lli

ures

decl

or.

revista del 45

FuNDACIó FONS D’AuxILI AL METGE POBRE “a. SOlEr danIEl”

El nostre col·legi professional ens cedeix gentilment aquest espai i ens dóna l’ocasió de fer arribar als metges de Barcelona i comarquesuna petita descripció del què és i quina és la raó d’ésser de la Fundació “Fons d’Auxili al Metge Pobre A. Soler Daniel”, prou coneguda perla majoria de companys, sobretot els més grans, sabedors també que el seu fi és ajudar aquells metges ja jubilats que per diverses raonsnecessiten socors econòmics.

La Fundació es va crear fa més de mig segle i es va establir que els seus beneficiaris fossin companys jubilats de Barcelona i comarques enestat de necessitat. Els patrons del Fons ho són com a representants d’entitats com el COMB, la seva Secció de Metges Jubilats, la MutualMèdica, el Montepío d’ASC, etc. I el president ho és com a representant de la família Soler Daniel.

El Fons es nodreix d’aportacions voluntàries que fan els metges, que poden ser trimestrals, anyals o bé esporàdiques i úniques,normalment amb ocasió de la petició que cada any els fem per Nadal, a la qual responen amb gran generositat. En menor mesura,comptem també amb d’altres ajuts econòmics procedents d’algunes de les institucions dites més amunt.

La Fundació Soler Daniel està a disposició de tots els metges i metgesses als telèfons: 932 540 206, Sr. Jordi Soler i 933 309 961, Dr. FrancescMartínez.

NOTA. Restem molt agraïts a tothom, especialment a aquells metges jubilats que han respost generosament a la nostra petició d’ajuda d’aquestNadal. Farem carta de regraciament a tots els donants, quan per l’abril-maig els enviem la certificació per desgravar a Hisenda, ja que fent-ho aixíestalviem despeses. Moltes gràcies

Barcelona, gener de 2015

Guardonats Premis a l’Excel·lència Professional 2014

AbelMartínez Mejias

EulàliaMasachs Fatjó

ManelMata Cases

ManuelMatas Docampo

NúriaMontellà Jordana

MariusMorlans Molina

CarlesOrta Sagalàs

PilarRoura Olmeda

ManelSánchez Pérez

ManuelSans Segarra

JordiSolsona Martínez

JordiSunyer Deu

M. PilarVarela Perez

Jose MariaVerdu Rotellar

Josep ÀngelBosch Gil

Josep MariaCanudas Rovira

RicardCervera Segura

TeresaCheca i Ruiz

RamonCiurana Misol

AndreaCorominas Roura

PereCulell Oliveras

ModestGarcia Moll

MontseGavagnach Bellsola

MontserratGiménez Pérez

LauraGómez i Orgillés

Josep AntoniGutierrez Rincon

ElisendaFlorensa Claramunt

RoserGarcia Guasch

MariaAlberto Marcús

LuisAliaga Font

JordiAlmirall Pujol

MiquelAranda Sanchez

JavierAriza Cardenal

JoanAzemar Mallard

FernandoAzpiroz Vidaur

#143Gener 2015

www.comb.cat

24Document col·legialsobre les llistes d’espera

15La saturació en els serveisd’urgències a debat

9La Junta demana alpresident Mas més recursosper fer front a la paga extra 2015

Premis a l’Excel·lència Professional:l’esforç dels metges en defensadel sistema de salut