Parc recercaBiomèdica Barcelona

connectem ciència i diversitat en un esPai creatiu únic desemBre 2012 - Gener 2013 NÚM. 60 www.prbb.org GRATUÏT

Editorial

The California of Europe?

Catalonia and California, where I have spent 23 years of my life, have a

lot in common: great weather, superb cuisine, wine, art, archi-tecture, and culture. But could Catalonia improve in any way? In the areas of science, educa-tion and technology I would say yes. There is nothing in Catalonia comparable to the many world class institutes of science and technology in California. The CRG and IRB are two relatively new and successful institutes but they are small. Very, very small. California is also home to some of the most powerful com-panies in the biotech industry (Genetech, Amgen) and IT sec-tor (Apple, Google). This is the result of long-standing tradition plus investment in science and education. Catalonia would do better by supporting new initiatives in these fields. It is already a nice place to live so I don’t see why, in the long run, Catalonia could not be like California. It may take time and a lot of money, but any investment now will have a significant impact for the next generation of Catalonians.

Vivek Malhotra

La Califòrnia d’Europa?

Catalunya i Califòrnia, on vaig passar 23 anys de la meva vida, te-

nen molt en comú: bon clima, una cuina excel·lent, el vi, l’art, l’arquitectura i la cultura. Però, Catalunya pot millorar en algun aspecte? Sí, en l’àrea de la ciència, l’educació i la tecnologia. No hi ha res a Catalunya compara-ble als nombrosos instituts de primera classe de ciència i tec-nologia de Califòrnia. El CRG i l’IRB són dos instituts relativa-ment nous i exitosos, però són petits, molt petits. Califòrnia és també la seu d’algunes de les empreses més poderoses en el sector de la biotecnologia (Ge-nentech, Amgen) i el de les TIC (Apple, Google). Aquest és el producte d’una llarga tradició i d’una bona inversió en ciència i educació. Catalunya pot millorar si dó-na suport a noves iniciatives en aquests camps. Catalunya és un bon lloc per viure, i no veig per què no podria ser com Califòr-nia a llarg termini. Costarà molt de temps i molts diners, però qualsevol inversió ara tindrà un impacte significatiu per a la pròxima generació de catalans.

Vivek Malhotra

DESTACAT / HIGHLIGHT

LA DEMOGRAFIA DEL PRBB / DEMOGRAPHY OF THE PRBB

Europa

295Amèrica del Nord

25

Centreamèrica

1

Amèrica del Sud

32

Àsia

23

Oceania

4Àfrica

1

Espanya 1.052Itàlia 92Alemanya 46França 29Portugal 16Regne Unit 14Grècia 13Holanda 12Àustria 10Rússia 9Bèlgica 6Polònia 6Sèrbia 5Suïssa 4Croàcia 4Romania 4Turquia 4Irlanda 3Dinamarca 3Suècia 2Bulgària 2Hongria 2Eslovàquia 1Eslovènia 1Estònia 1Finlàndia 1Andorra 1Lituània 1Luxemburg 1República Txeca 1Bielorússia 1

Estats Units 10Canadà 5Mèxic 4Cuba 6

Índia 9Corea del Sud 3Israel 3Bangladesh 1Indonesia 1Iran 1Japó 1Líban 1Taiwan 1Vietnam 1Xina 1

Costa Rica 1

Argentina 13Colòmbia 6Xile 5Equador 4Veneçuela 2Bolívia 2

Austràlia 3Nova Zelanda 1

Geografia dels residents estrangers del PRBB (381/27%)

Mantenint un alt nivell internacionalger ha augmentat en dos punts a l’IMIM i al CEXS-UPF des del 2011 i s’ha situat en el 9,2% i el 17,9%, respectivament. Al con-junt del PRBB, la proporció total d’estrangers es manté en un 27%. Aquest any provenen de 55 paï-sos diferents i han emergit algu-nes comunitats amb molta em-penta, com ara l’Índia, amb nou residents. El rànquing d’estran-gers continua encapçalat pels italians: han augmentat de 82 a 92 en el darrer any i ja suposen el 24% del total d’estrangers. Pel que fa a les edats, tot i man-tenir una població jove, el PRBB ha envellit lleugerament i del 60% de personal amb 35 anys o menys s’ha passat al 54%, mentre que la proporció de més grans de 45 anys ha augmentat del 14% al 18%. L’IBE és el centre més jove, amb un 63% de personal amb 35 anys o menys.

Maintaining high international scores

De s p i t e t h e s t a b i l i t y shown in the latest de-mographic data from the

PRBB, this year has seen a 6.5% increase in the number of resi-dents compared with 2011. This is mainly due to the incorpora-tion of the Institute of Evolutio-nary Biology (IBE: UPF-CSIC), which brought with it 69 new re-sidents. A further 19 people have joined the other centres. The to-tal population has increased by 88 people, rising from 1,345 in 2011 to 1,433 in 2012. The CRG is still the most in-ternational centre with 56% of its staff being foreign, or 73% if one looks only at the researchers. The IMIM and the CEXS-UPF have also increased their percentage

of foreign staff by two points each since 2011, standing now at 9.2% and 17.9% respectively. As a who-le, the percentage of foreigners at the PRBB remains at 27%. This year they hail from 55 different countries, with certain nationa-lities gaining great momentum, like India with nine residents. The Italians still stand at the top of the ranking, having increased from 82 to 92 residents in the past year and now accounting for 24% of all foreign workers. As far as age is concerned, although still maintaining a very young population, the PRBB re-sidents have aged slightly. 60% of staff were 35 years old or less in 2011, but now the youngsters account for just 54%, whilst the over 45s have increased from 14% to 18%. The IBE is the youn-gest of all the institutions, with 63% of staff being less than 35 ■

Elvira López

Tot i l’estabilitat que es des-prèn de les darreres dades demogràfiques del PRBB,

enguany s’aprecia un increment de personal del 6,5% respecte de 2011. Aquest increment és degut sobretot a la incorporació de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: UPF-CSIC), que ha aportat 69 nous residents. A més, s’hi han incorporat 19 persones més distribuïdes entre la resta de cen-tres. Així doncs, la població total s’ha incrementat en 88 persones i hem passat de 1.345 persones el 2011 a 1.433 el 2012. El CRG continua sent el cen-tre més internacional, amb un 56% d’estrangers entre el seu personal i un 73% si ens referim al segment d’investigadors. El percentatge de personal estran-

Premi a la prevenció laboral

La campanya de sensibilització «La prevenció és cosa de tots. Comença per tu!», que van dur a terme conjuntament els preven-cionistes dels centres del PRBB durant un any sencer, va ser una de les finalistes al premi Atlante de Prevenció de Riscos Laborals, atorgat per Foment del Treball. La guanyadora va ser l’Associació Nuclear Ascó-Vandellós II.

Award to occupational health and safety

The risk prevention campaign “Prevention is for everyone. Start with yourself!”, conducted jointly by all the occupational health and safety staff of the PRBB over an entire year, was one of the finalists for the Atlante Risk Prevention prize awarded by Foment del Tre-ball. The winner was the Nuclear Association Ascó-Vandellós II.

Els membres del grup de prevencionistes del PRBB: / The members of the group: Sandra Vial (IMIM, CREAL), Lourdes Luque (PRBB), Iván Auñón

(PRBB), Rosabel Marrugat (CMRB), Sergio Jarque (UPF), Sonia Alcázar (CRG)

Egipte 1

Ciència www.prbb.org | Desembre 2012 - Gener 2013 2

Fotografiant la realitat de l’ictus Jaume RoqueR - gRup de ReceRca NeuRovasculaR de l’ImIm-HospItal del maR

Agustín López

Les dades de gairebé 4.000 pacients són el fonament del Grup de Recer-ca Neurovascular de l’IMIM. Es trac-

ta d’un grup de base clínica coordinat per Jaume Roquer i format per cinc neuròlegs, un biòleg i dos becaris que investiga sobre patologies vasculars cerebrals: l’anomenat ictus. De fet, són l’únic grup de neuròlegs que participa a Heracles, la xarxa de recerca cardiovascular estatal. El grup es va desenvolupar en paral·lel a la Unitat de Neurologia de l’Hospital del Mar i a la creació del registre de pacients, l’any 1993. El salt de qualitat es va produ-ir el 2005 quan es van començar a guardar també mostres biològiques i el registre es va convertir en una fotografia de la realitat de l’ictus amb informació demogràfica, clíni-ca, genètica i de pronòstic i sobre l’evolució dels malalts. «El valor afegit és que també guardem la informació dels pacients que no ingressen a l’hospital perquè han patit ictus menors, no són greus o són massa greus», explica Roquer. Estudiant l’epidemiologia de l’ictus, el 2003 van constatar que aquesta patologia té pitjor pronòstic quan apareix en dones d’edat avançada. «També vam ser els primers a descobrir que prendre aspirines és un indicador de mal pronòstic si pateixes una hemorràgia cerebral», explica Roquer.

Epidemiologia inversa

En aquesta mateixa línia destaquen els sor-prenents resultats obtinguts en epidemiolo-gia inversa. «En principi, els factors de risc haurien d’empitjorar el pronòstic, però hem trobat alguns casos contraris. Per exemple, el colesterol és un factor dolent per patir una malaltia coronària, però, si tens un ic-tus i tens el colesterol alt, vius més”, apunta Roquer. També van descriure la relació del colesterol amb la leucoaraiosi, una patologia que implica la pèrdua de densitat de la subs-tància blanca del cervell, en un estudi realit-zat amb el Massachusetts General Hospital: com més colesterol, menys leucoaraiosi. El pas següent en l’estudi epidemiològic de l’ic-tus és comprovar la influència de l’alimenta-ció, i per això han incorporat un qüestionari sobre hàbits dietètics fins al dia de l’ictus. Es tracta d’un dels primes registres d’aquest ti-pus a Espanya.

Genètica de l’ictus

La relació de l’ictus amb la genètica és una altra línia important del grup. En aquest àmbit participen tant en projectes naci-onals –coordinen el consorci Gene Stro-ke– com internacionals, com ara l’Inter-national Stroke Genetics Consortium, un consorci d’equips europeus i americans, on són, juntament amb l’Hospital de la Vall d’Hebron, l’únic grup espanyol. En el marc d’aquest consorci van descobrir la vincu-lació de l’apolipoproteïna E (apo E) amb l’hemorràgia cerebral. «El nostre paper va ser fenotipar i identificar els casos, així com mesurar volums d’hemorràgies. Al final vam veure que els portadors de l’apo E4 te-nen major fragilitat a les artèries», explica. Els membres del grup també estudien el camp de l'epigenètica; concretament volen comprovar si la metilació de l’ADN pot in-fluir en el desenvolupament de l’ictus i si hi ha diferències en la metilació segons l’ictus. A més, el grup també investiga sobre biomarcadors per tal de preveure l’evolu-ció del pacient. «Hem trobat que el fet de patir arteriosclerosi després d’un ictus és un factor de mal pronòstic i ara estem es-tudiant, amb l’Hospital Clínic de Barcelo-na i el de València, el comportament dels progenitors endotelials i les cèl·lules en-dotelials circulants en la fase aguda de la malaltia cardiovascular», recorda Roquer. Finalment, el cercle a l’ictus es tanca amb la participació del grup en assaigs clínics per avaluar nous fàrmacs com ara l’Api-xaban, un anticoagulant que s’autoritzarà d’aquí a uns mesos per al seu ús clínic.

Photographing the reality of stroke

Data from nearly 4,000 patients is the foundation of the Neurovas-cular Research Unit of the IMIM.

A clinic-based group led by Jaume Roquer and formed of five neurologists, a biologist and two students, the unit investigates ce-rebrovascular disease: the so-called stro-ke. In fact they are the only group of neu-rologists involved in Heracles, a national cardio vascular research network. The group was developed in parallel to the neurology unit at the Hospital del Mar and the creation of patient records, in 1993. The leap forwards occurred in 2005, when they also began to store biological samples and the register became a true picture of the reality of stroke with demographic, clinical, genetic, and prognostic data, as well as a re-cord of the evolution of patients. “The added value is that we also store the information on patients not admitted to the hospital be-cause they suffered minor strokes, or even overly-severe strokes”, says Roquer. Studying the epidemiology of stroke, in 2003 they found that this disease has a worse prognosis when it occurs in elderly women. “We were also the first to discover that taking aspirin is an indicator of poor prognosis if you suffer a brain haemorrhage”, says the head of the group.

Reverse epidemiology

The group obtained surprising results on inverse epidemiology. “In principle, risk

factors should worsen the prognosis, but we have found some cases in which the oppo-site happens. For example, cholesterol is a bad factor if you consider heart disease. But if you suffer a stroke and you have high cho-lesterol, you live longer”, says Roquer. The group has also described the relationship of cholesterol to leukoaraiosis, a condition in-volving the density loss in the white matter of the brain, in a study with the Massachu-setts General Hospital: the more cholesterol, the less leukoaraiosis. The next step in the epidemiological study of stroke is to test the influence of food and so they have created a questionnaire about dietary habits up to the day of the stroke. This is one of the first re-cords of this type in Spain.

The genetics of stroke

The relationship between stroke and ge-netics is another important area studied by the group. In this field they participate both nationally –coordinating the Gene Stroke consortium– and internationally, including in the International Stroke Genetics Consor-tium, a consortium of European and Ame-rican teams where they are, along with the Hospital Vall d’Hebron, the only Spanish group. As part of this consortium the group discovered the link between apolipoprotein E (APOE) and cerebral haemorrhage. “Our role was to phenotype and identify cases and to measure volumes of bleeding. In the end we saw that ApoE4 carriers have higher arterial fragility”, he explains. They also work on epigenetics, specifically to check whether DNA methylation can influence the develop-ment of stroke and whether there are diffe-rences in methylation according to the type of stroke. Additionally, the group investigates bio-markers to predict patient evolution. “We found that having atherosclerosis after a stroke is a poor prognostic factor and, toget-her with the Hospital Clinic of Barcelona and that of Valencia, we are studying the behavi-our of endothelial progenitor cells and cir-culating endothelial cells in acute cardiovas-cular disease”, explains the head of the lab. Finally, their siege on stroke is completed by the group’s participation in clinical trials to evaluate new drugs like Apixaban, an anti-coagulant that will be authorised for clinical use in a few months ■

Els vuit membres del grup, d'esquerra a dreta: Ana Rodríguez, Elisa Cuadrado, Marina Mola, Jaume Roquer, Eva Giralt, Jordi Jiménez, Angel Ois i Carolina Soriano

PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

versos òrgans a la vegada. L'anàlisi s'ha dut a terme amb una tècnica que permet observar si hi ha pèrdues (delecions) o guanys (duplicacions) de material genè-tic al llarg del genoma. Les malformacions congènites del fetus afecten del 2 al 3% dels nounats. «Esbrinar-ne les causes és important de cara a modificar el maneig de l'embaràs, fer un millor pronòstic per a la criatura i realitzar un assessorament genètic encer-tat», explica Clara Serra, primera signant del treball.

Núria Pérez

Un estudi publicat a PLoS ONE i co-ordinat per Luis Pérez Jurado, del CEXS-UPF, ha determinat que fins

a un 21% de les malformacions hereditàries podrien ser degudes a la pèrdua de fragments grans d’ADN que inclouen diversos gens. Els investigadors han analitzat mos-tres de 95 fetus amb malformacions molt greus que afectaven el cor, el sis-tema nerviós central, els ronyons o di-

The causes of congenital malformations

A study published in PLoS ONE, co-ordinated by Luis Pérez-Jurado from the CEXS-UPF, has determi-

ned that up to 21% of hereditary malforma-tions could be due to the loss of large frag-ments of DNA that include several genes. The researchers analysed samples from 95 foetuses with severe malformations affecting the heart, the central nervous system, the kidneys or various organs at

Les causes de les malformacions congènites the same time. The analysis was carried out with a technique that allows losses (deletions) or gains (duplications) of gene-tic material throughout the genome to be checked. Congenital foetal malformation affects 2 to 3% of newborns. “Determining the cau-ses of these malformations is important for a better monitoring of the pregnancy, for a better prognosis for the baby and for mo-re accurate genetic counselling”, explains Clara Serra, first author of the study and a PhD student in the laboratory ■

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 3 Desembre 2012 - Gener 2013 | www.prbb.org Ciència

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Embolcall del genoma: clau per al càncer de mamaLaia Cendrós / Juan Sarasua

Dos nous estudis realitzats per investi-gadors del CRG han aprofundit en el paper dels enzims modificadors de

la cromatina i dels factors de transcripció en les cèl·lules tumorals. En el primer, publicat a Genes & Development, s’ha demostrat que l’enzim PARP-1 és necessari per a la inducció de la proliferació de les cèl·lules de càncer de mama en resposta a la progesterona. Des de fa temps se sap que les hor-mones, com ara la progesterona, estimu-len la proliferació de cèl·lules canceroses a través de l’activació de certs gens. L’ADN s’empaqueta en una estructura densa coneguda com a «cromatina», que actua com una barrera que impedeix l’accés dels factors de transcripció als gens que regulen. Roni Wright, investigadora postdoctoral al laboratori de Miguel Beato, ha trobat que, en resposta a la progesterona, Cdk2 activa PARP-1, un enzim que és essencial per a l’obertura de la cromatina i la regulació de gens.

En el segon article, publicat a Molecular Cell, el mateix grup de recerca ha identificat tots els gens que són activats o reprimits per l’administració de progesterona en cèl·lules de càncer de mama, així com quines se-qüències d’ADN són reconegudes pel re-ceptor de progesterona en el genoma. El grup va trobar que, perquè la interacció si-gui funcional, les seqüències que s’uneixen al receptor han de ser contingudes en nu-cleosomes. «Sembla que l’estructura de la cromatina és fonamental per determinar l’activació o repressió de gens», diu Cecilia Ballaré, autora d’aquest article.

Genome packaging: key to breast cancer development

Two recent studies by CRG rese-archers delve into the role of chro-matin modifying enzymes and

transcription factors in tumour cells. In the first, published in Genes & Develop-ment, Roni Wright, a postdoctoral rese-archer in Miguel Beato’s lab, and her co-lleagues found that the PARP-1 enzyme is

necessary to induce the proliferation of breast cancer cells in response to proges-terone. It has long been known that hormones such as progesterone encourage the proli-feration of cancer cells via the activation of certain genes. DNA is packed into a dense structure known as chromatin, which acts as a barrier preventing the access of trans-cription factors to the genes they regulate. The authors have found that, in response to progesterone, CDK2 activates PARP-1, an enzyme essential for chromatin opening and gene regulation.

In the second article, published in Mole-cular Cell, the same research group iden-tified all the genes that are activated or re-pressed by the administration of progeste-rone in breast cancer cells, as well as which DNA sequences are recognised by the pro-gesterone receptor in the genome. They found that, for a functional interaction, the sequences which bind to the receptor had to be incorporated into nucleosomes. “It appears that the structure of chromatin is fundamental for determining the activation or repression of genes”, says Cecilia Ballaré, first author of the paper■

ADN empaquetat en forma de cromatina / DNA packed as chromatin

Nou mecanisme per frenar la divisió cel·lularNúria Pérez

Un treball dirigit per Francesc Posas i Eulàlia de Nadal, del CEXS-UPF, ha identificat per primera vegada un sis-

tema de control que regula la duplicació de les cèl·lules en moments de canvis ambientals i evita possibles danys en el genoma. Davant de canvis ambientals sobtats, la cèl·lula augmenta considerablement la producció de proteïnes de «defensa». Si això coincideix amb el moment de la du-plicació de l’ADN, la maquinària de còpia de l’ADN i la maquinària que permet la producció de proteïnes es troben viatjant pel mateix genoma i estan exposades a una possible col·lisió. En el treball publicat a Nature es mostra com una única molècula, Hog1, és capaç de coordinar els dos processos, aturant i protegint el procés de dupli-cació de l’ADN fins que ja s’han produït

les proteïnes necessàries. Un cop atesa la demanda immediata de la cèl·lula, la duplicació pot continuar sense risc de col·lisió. «Tot i que la troballa ha estat realitzada en llevat, és extrapolable a les cèl·lules hu-manes –explica Posas–, ja que els mecan-ismes de còpia de l’ADN i de resposta a l’estrès són els mateixos en les cèl·lules humanes i en les de llevat». Per això, es-timular aquest mecanisme que frena la multiplicació de les cèl·lules podria obrir la via a desenvolupar nous fàrmacs contra el càncer, sobretot en teixits exposats a canvis en els factors ambientals, com la pell.

New mechanism to stop cell division

Astudy directed by Francesc Posas and Eulàlia de Nadal, from the cell signaling research group at the

CEXS-UPF, has, for the first time, identified a control system that regulates the duplica-

tion of cells in times of environmental chan-ge and which avoids possible damage to the genome. Faced with abrupt environmental changes, cells significantly increase the production of “defence” proteins. If this coincides with DNA replication, the DNA copying machinery and that allowing

protein production find themselves tra-velling through the same genome, and may collide. In the study published in Nature, the authors propose that a single molecule, Hog1, is able to coordinate the two proces-ses, halting the DNA replication process until all necessary proteins have been pro-duced, and therefore protecting the DNA. Once the immediate protein demand of the cell has been satisfied, replication can pro-ceed without risk of collision. “Although the work was done on yeast it can be extrapolated to human cells –ex-plains Posas– as DNA replication mecha-nisms and stress response are the same in both human cells and yeast”. Therefore, the scientists think that stimulating the mec-hanism that stops cell proliferation could pave the way for the development of new anticancer drugs, particularly in tissues ex-posed to changes in environmental factors, such as the skin ■

Alba Duch, primera signant de l'article (al mig) amb Francesc Posas i Eulàlia de Nadal

Simulen un pas clau en la maduració del VIHMarta Calsina / Núria Pérez

Bioinformàtics de l’IMIM i de la UPF han mostrat amb tècniques compu-tacionals com s’allibera la proteïna

responsable de la maduració del virus de la sida i com s’inicia la infecció. Aquests resul-tats, publicats a la revista PNAS, poden ser clau en el disseny de futurs nous fàrmacs antiretrovirals. Les partícules víriques, o virions, del VIH esdevenen madures i infeccioses a través de l’acció d’una proteïna anom-enada VIH proteasa. Aquesta actua com unes «tisores»: talla la llarga cadena de proteïnes que formen el VIH en proteïnes individuals. Segons els investigadors co-ordinats per Gianni De Fabritiis, «un dels

aspectes més intrigants és com la VIH pro-teasa s’allibera, ja que aquesta també for-ma part de la cadena de proteïnes inicial». El grup ha utilitzat la tecnologia GP-UGRID.net, una plataforma de càlcul voluntari distribuït, que equivaldria a un superordinador virtual, per realitzar mil-ers de simulacions computacionals. Així han pogut demostrar que les primeres «proteïnes tisores» es poden tallar elles mateixes de dins la cadena de proteïnes. Ho fan unint a la seva pròpia part activa un dels seus extrems i tallant després l’enllaç químic que les connecta amb la resta de la cadena. “Si som capaços d’aturar aquest inici de la maduració del VIH, impedirem que els virions madurin i puguin infectar”, explica De Fabritiis.

Crucial step in HIV maturation simulated

Bioinformaticians at the IMIM and UPF have used computational techni-ques to show how a protein involved

in the maturation of the HIV, the virus res-ponsible for AIDS, releases itself to initiate infection. These results, published in the journal PNAS, could be crucial to the design of future antiretrovirals to fight AIDS. HIV virions mature and become infec-tious as a result of the action of a protein called HIV protease. This protein acts like a pair of scissors, cutting the long chain of connected proteins that form HIV into individual proteins to form the infectious structure of new virions. According to the researchers coordinated by Gianni De Fa-britiis, “one of the most intriguing aspects is

how free HIV protease appears for the first time, since it is also initially part of the long protein chain”. The group used GPUGRID.net, a volun-tary distributed computing platform akin to a virtual supercomputer, to do thousands of computer simulations. They have demons-trated that the first “scissor proteins” can cut themselves out from within the middle of these poly-protein chains. They do this by binding one of their connected ends to their own active site and then cutting the chemical bond that connects them to the rest of the chain. “If we can stop this initi-al step in the HIV maturation process, we will prevent virions from reaching maturity and, therefore, from becoming infectious”, explains the head of the group at the GRIB (UPF-IMIM) ■

Ciència www.prbb.org | abril de 2011 4Ciència www.prbb.org | Desembre 2012 - Gener 2013 4

PERFIL / PROFILEIan Mattaj va venir al PRBB el mes d’octubre passat per participar en la celebració del 10è aniversari del CRG. Aquest investigador escocès és el director del European Molecular Biology Laboratory (EMBL) a Heidelberg, la major institució de biologia molecular a Europa. Mattaj, que és també el president del consell científic assessor del CRG, ens va donar el seu punt de vista sobre la ciència al CRG, a Catalunya, a Espanya i a Europa.

Ian Mattaj came to the PRBB last October for the celebration of the 10th anniversary of the CRG. This Scottish researcher is the director of the European Molecular Biology Laboratory (EMBL) in Heidelberg, the largest molecular biology institution in Europe. He is also president of the CRG’s scientific advisory board, and he gave us his view on science at the CRG, in Catalonia, Spain and Europe.

«La ciència pot ser una bona arma per lluitar contra les crisis»

Maruxa Martínez-Campos

Quin és el seu balanç dels primers 10 anys del CRG?

El CRG ha obtingut èxits molt nota-bles per a una institució tan jove. Han estat reclutant investigadors

estrangers –cosa no molt comuna a Es-panya– i s’han creat alguns programes de recerca excel·lents. En general es triga al voltant de 10 o 15 anys perquè un centre d’investigació es desenvolupi realment amb alta qualitat, però el CRG ho ha fet des del principi. S’han posat en marxa me-canismes, alguns copiats de l’EMBL, que ajuden a assegurar la qualitat de la recerca.

Com ha ajudat ser part del PRBB? El CRG no té massa crítica en totes les àrees; per tant, tenir col·legues tan a prop ha ajudat definitivament. Acabem de fer les avaluacions dels grups i he sentit par-lar dels clubs d’investigadors sobre neu-rociència o biologia computacional, on els investigadors dels diferents centres del PRBB, i fins i tot d’altres grups de Barce-lona, es troben cada dues setmanes i dis-cuteixen sobre el seu treball. Aquest tipus d’ambient és realment avantatjós i ajuda a generar bona investigació.

Què pensa vostè de la recerca actual a Catalunya i a Espanya?Espanya ha produït molts científics bri-llants; per tant, el sistema educatiu òbvia-ment funciona. Però l’organització del sis-tema públic de recerca i dels investigadors ha de canviar de la manera com ho han fet alguns instituts, com el CRG. També cal un suport sòlid i continu per part dels polítics. El missatge del Govern català ha estat el suport a aquella investigació excel·lent se-gons els estàndards internacionals, i això és òbviament la millor manera d’avançar en la productivitat de tota la ciència i, fins i tot, d’ajudar el país.

Com afecta la crisi econòmica al sistema d’R+D a Europa?Diferents països tenen diferents graus de problemes econòmics i alguns, com Suè-cia o Alemanya, han augmentat el seu pressupost en ciència perquè creuen que és una bona arma per lluitar contra possi-bles crisis futures. En altres països entenc que les retallades podrien ser necessàries, però hi ha diferents maneres de fer-les. Al meu entendre, si és necessari, només s’ha de tocar la recerca que no és d’alta qua-litat.

Quins són els principals reptes de la biologia molecular per als propers anys?Hi ha diferents tipus de reptes. Hi ha as-pectes de la biologia dels quals sabem tan poc que ni tan sols podem imaginar que algun dia els entendrem. Per exemple, com funciona el cervell per crear la cons-ciència, el sentit del jo, etc., serà un gran repte a llarg termini. A més curt termini, crec que un tema important serà com podem aplicar els úl-tims avenços tecnològics en biomedicina, com la seqüenciació de darrera generació, per millorar la nostra salut. Les possibili-

ENTREVISTA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC INTERVIEW

IaN mattaJ – dIRectoR del euRopeaN moleculaR BIologY laBoRatoRY (emBl)

tats són enormes, però fins avui només han estat això, possibilitats.

“Science is a good weapon to fight crises”

How would you sum up the CRG’s first 10 years?

The CRG is remarkably successful for such a young institution. They have been recruiting foreign researchers,

not so common in Spain, and they have set up some excellent programmes. It usually takes about 10 to 15 years for a research centre to really develop high quality, but the CRG has done so from the beginning. They have put in place mechanisms, some of them copied from the EMBL, which help ensure the quality of the research.

How has being part of the PRBB helped? The CRG has no critical mass in every area, so having colleagues close by has definitely helped. We have just done the evaluations of the groups and I have heard about research clubs for neuroscience and computational biology, where researchers from the various centres at the PRBB, and even from other groups in Barcelona, meet and discuss their work every two weeks. This type of environment is really advanta-geous; it helps foster good research.

What do you think of current research in Catalonia and Spain?Spain has produced many brilliant scien-tists, so the education system is obviously working, but the organisation of the public research system and researchers needs to

change, along the lines we see in some ins-titutes such as the CRG. Also continuous strong support from the political area is needed. The message of the Catalan govern-ment has been to support research that is ex-cellent at international standard, and this is obviously the right way to improve all scien-tific productivity and even help the country.

How is the economic crisis affecting the R&D system in Europe?Different countries have different de-grees of economic problems, and some like Sweden or Germany have actually increased their budget for science, be-cause they believe it is a good weapon to help fight possible future crises. In other countries I understand that cuts might be needed, but there are different ways to make them. In my opinion, if ne-cessary, only non-high quality research should be cut.

What are the biggest challenges in molecular biology for the coming years?There are different sorts of challenges. The-re are aspects of biology about which we know so little that we cannot even imagi-ne understanding them, such as how the brain works to produce consciousness, the sense of self etc. That will be a big long-term challenge. In the shorter term, I think an important issue will be how we can apply the recent technological developments in biomedi-cine, such as next generation sequencing, to improve our health. The possibilities are endless, but so far they are only possibili-ties ■

PRBB-CRG CONFERENCES Conference Programme financed by the CRG and the PRBB

MARTIN FUSSENEGGER, Fri-day December 14. Fusseneg-ger, from the Department of Biosystems Science and En-gineering, ETH Zurich, in Swit-

zerland, is a world leader in the field of synthetic biology. He works in the inter-face with biopharmaceutical manufactur-ing, gene therapy and tissue engineering. Projects include the development of safe, efficient and affordable gene and protein transfer technologies, or the design of scaffold-free microtissues to study vas-cularization, transdifferentiation, intercel-lular crosstalk, tissue-implant fusion and electrogenic characteristics in a multicel-lular three-dimensional configuration. He has been invited by Mark Isalan (CRG).

EMILIO PALOMARES, Friday December 21. Palomares, from the Institute of Chemical Research of Catalonia (ICIQ), in Tarragona, Spain, is inter-

ested in the development of light driven molecular devices where the limited func-tionalities of individual molecules are en-hanced by their organisation into larger and heterogeneous supermolecular sys-tems, which can be used to convert light into different types of energy sources. His lab is also devoted to the development and study of environmental molecular sensors (chemosensors) for the low-cost detection of harmful elements. He has been invited by Matthieu Louis (CRG).

CARLOS DOTTI, Monday Ja-nuary 14. Dotti, from the Centro de Biología Molecu-lar Severo Ochoa, in Madrid, Spain, and the VIB Center for

the Biology of Disease in Leuven, Belgium, focuses in the study of the aging process in the brain. He has demonstrated that the earliest change in the brain of mature individuals affects the content of plasma membrane lipids due to the metabolic stress in excitatory neurotransmission. Currently he is addressing the identifica-tion of genes and mechanisms that could improve plasticity in older people without interfering with survival strength. He has been invited by Paco Muñoz (UPF).

RACHEL TYNDALE, Monday Ja nuary 21. Tyndale, from the University of Toronto, in Canada, investigates the in-fluences of drugs of abuse

on brain cytochromes P450 (CYPs), inte-grating the fields of drug metabolism and receptor neuropharmacology. She aims to identify interindividual differences in neu-rotoxicity and drug response. Her experi-mental approach principally involves bio-chemical, protein and molecular biological techniques. She has been invited by Óscar Garcia-Algar and Rafael de la Torre (IMIM).

HENRIK KAESSMANN, Fri-day February 1. Kaessmann, from the Center for Integra-tive Genomics, University of Lausanne, and the Swiss

Institute of Bioinformatics in Lausanne, Switzerland, is interested in a range of topics related to the functional evolu-tion of genomes from primates and other mammals. He performs integrated bioinformatics analyses on the basis of publicly available genomic data as well as large-scale transcriptome data generated by the wet lab unit of his group using next generation sequencing tech-nologies. He has been invited by Roderic Guigó (CRG).

© J

ordi

Cas

añas

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 5 Desembre 2012 - Gener 2013 | www.prbb.org Ciència

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Nova diana terapèutica per al dolor articular crònic

Efectes de les dioxines en els nadons mascles

Els orígens de la barreja genètica euroasiàtica

Núria Pérez

Un nou estudi mostra el paper cru-cial que desenvolupa el receptor cannabinoide CB2 en el control de

dolor articular crònic i obre pas al desenvo-lupament d’una nova diana terapèutica més eficaç i més ben tolerada. L’estudi ha estat fet per Carmen La Porta, del laboratori de Neu-rofarmacologia dirigit per Rafael Maldonado (CEXS-UPF), i s’ha publicat a la revista Pain. L’experiment s’ha fet en ratolins modifi-cats genèticament als quals manquen els receptors cannabinoides endògens CB1 i CB2. Els investigadors han fet una injecció intraarticular de monosodi iodoacetat, una substància que indueix el dolor articular a partir d’una degeneració de l’articulació.

Gisela Sanmartín

La distància anogenital, considera-da un marcador de les alteracions endocrines, és més petita en els fills

mascles de mares amb una major exposi-ció a les dioxines. Així ho revela un estudi, dirigit pel CREAL i amb la participació de l’IMIM, en el qual s’han analitzat 700 dones embarassades i els seus nadons de Grècia i Espanya. La distància entre l’anus i el penis es va reduir en mig mil·límetre per cada 10 picograms de dioxines per gram de lípid. Marina Vafeiadi, autora de l’article, expli-ca que «aquestes petites distàncies s’han relacionat amb hipospàdies (un defecte congènit de la uretra i el penis), amb crip-torquídia (testicles no descendits), i amb una menor qualitat del semen i infertilitat en els nens». Les dioxines són subproductes de di-versos processos industrials. Les prin-cipals fonts d’exposició humana són

Núria Pérez

Carles Lalueza Fox, investigador de l’IBE (UPF-CSIC), i altres científics han trobat una de les primeres evi-

dències de barreja genètica entre europeus i asiàtics en les restes d’antics guerrers es-cites, que van viure fa més de 2.000 anys a Mongòlia, a la serralada de l’Altai. L’Altai va suposar una barrera important entre les poblacions europees de la part occidental i les poblacions asiàtiques de l’est. La recerca publicada ara a PLoS ONE mostra que la població de l’edat del ferro, corresponent al període escita de l’Altai, tenia una barreja perfecta, del 50%, de se-qüències d’ADN mitocondrial europeu i asiàtic. Les poblacions anteriors no mos-tren barreja d’aquests llinatges. Els resultats també indiquen, en con-tra del que es considerava fins ara, que aquesta mescla no va ser fruit d’una mi-

Els ratolins que no tenien el receptor CB2 presentaven més símptomes de dolor ar-ticular. El dolor articular és un problema clínic de gran rellevància que es troba associat a malalties de tipus inflamatori, com ara l’artritis reumatoide, i a malalties degenera-tives, com ara l’osteoartritis.

New therapeutic target for chronic joint pain

Anew study highlights the crucial role that the cannabinoid CB2 receptor plays in the control of chronic jo-

int pain and opens the way for the deve-lopment of a better-tolerated and effective therapeutic target. The study was done by Carmen La Porta, from the Neuropharma-

aliments rics en greixos animals, com ara carn, productes lactis i peix. Tot i que aquesta exposició s’ha reduït en els països industrialitzats en les darreres dè-cades gràcies a les mesures de control, els resultats indiquen que el control d’aquests compostos persistents requereix molt de temps per ser eficaç, segons el coordina-dor de l’estudi, Manolis Kogevinas.

gració europea cap a l’est, sinó d’una ex-pansió demogràfica de la població local de l’Àsia central, afavorida per les millores tecnològiques que la cultura escita va com-portar. Els investigadors han analitzat l’ADN mitocondrial extret d’ossos i dents de 19 es-quelets. Cinc de les mostres s’han analitzat al laboratori de l’IBE.

The origins of the Eurasian genetic mix

Carles Lalueza Fox, a researcher at IBE (UPF-CSIC), and other scien-tists have found the first evidence

of genetic mixing between Europeans and Asians in the remains of ancient Scythian warriors, who lived over 2,000 years ago in Mongolia, in the Altai Mountains. The Altai was a major barrier between the European populations of the west and the Asian populations in the east. Research

cology laboratory led by Rafael Maldonado (CEXS-UPF), and published in Pain. The experiment was undertaken on ge-netically modified mice lacking the endoge-nous cannabinoid receptors, CB1 and CB2. Researchers gave intra-articular injections of monosodium iodoacetate, a substance that induces joint pain due to degeneration

Dioxins may affect the reproductive system of male infants

Anogenital distances, a sensitive marker of endocrine disruption, were reduced among male new-

borns whose mothers had higher expo-sure to dioxins during pregnancy. This was revealed in a study of 700 pregnant

now published in PLoS ONE shows that the people of the Iron Age, the Scythian period of the Altai, were a perfect blend, with mitochondrial DNA sequences being 50% European and 50% Asian. Previous populations did not show mixing of these lineages. The results also indicate, contrary to what had so far been considered, that this mix

of the joint. The researchers noted that the mice lacking the CB2 receptor showed an increase in the group of symptoms charac-teristic of joint pain. Joint pain is a major clinical problem as-sociated with inflammatory diseases such as rheumatoid arthritis and degenerative diseases such as osteoarthritis ■

women and newborns from Greece and Spain, led by the CREAL and with rese-archers from the IMIM. The distance between the anus and the penis was reduced by 0.5 mm for each 10 picograms per lipid gram of dioxin-like compounds. Marina Vafeiadi, author of the article, mentions that “such smaller distan-ces have been related to hypospadias (a birth defect of the urethra and penis), cryp-torchidism (undescended testis) and also lower semen quality and infertility among young men”. Dioxins are by-products of various in-dustrial processes. The main sources of human exposure are foods high in ani-mal fat, such as meat, dairy products, and fish. Even though this exposure has been considerably reduced in industrialised coun tries over the last decades through extensive control measures, according to the study coordinator Manolis Kogevinas the results indicate that reduction of per-sistent compounds requires a prolonged time period to be effective ■

was not the result of a European migration eastward, but a demographic expansion of the local population of Central Asia, aided by the technological improvements of the Scythian culture. The researchers analysed the mitochon-drial DNA extracted from the bones and teeth of 19 skeletons. Five samples were analysed at the IBE laboratory ■

Les restes estudiades provenen de la zona de l'Altai a Mongòlia The bones studied come from the Altai area in Mongolia

El cartílag del genoll (vermell) degenera en ratolins tractats amb monosodi iodoacetat

Ciència www.prbb.org | Desembre 2012 - Gener 2013 6

Núria Pérez

El grup de recerca del CEXS-UPF que lideren Elena Hidalgo i José Ayté ha identificat el paper que juga una pro-

teïna, la frataxina, en l’atàxia de Friedreich, una malaltia neurodegenerativa hereditària rara que produeix una alteració en la capaci-tat de coordinar els moviments corporals. La seva causa rau en la deficiència de la frataxi-na, que es localitza a la mitocòndria, però no se'n coneixien els mecanismes moleculars. Els investigadors han identificat un homò-leg de la frataxina en Schizosaccharomyces pombe. «Els llevats amb deficiència en aques-

En aquesta imatge obtinguda per Josep Lloreta, coordinador del Grup de Càn-cer Genitourinari de l’IMIM, obser-

vem un tall d’intestí prim humà amb tinció de mucoproteïnes, les quals lubrifiquen la superfície del budell i el protegeixen. Hi ve-iem les cèl·lules epitelials absortives, que són les encarregades d’absorbir els nutrients que passen per l’intestí prim. Estan envoltades per microvellositats, milers d’invaginacions membranoses en forma de dit que serveixen per augmentar la superfície de la membrana cel·lular i, per tant, la capacitat d’absorció. Aquestes microvellositats es veuen en la imatge en fúcsia com els fils d’un raspall que envolta les cèl·lules.

Ingredients (60 canelons): 1 kg de vedella per rostir, 2 cervells de xai o de porc, 2 o 3 fetges de pollastre, ¼ de gallina, llard,

1 ceba, 1 cabeça d’alls, pebre, canyella, fari-gola, nou moscada, vi blanc. Rostir la vedella sense sal amb la llard fins que faci crosta. Incorporar-hi la ceba tallada, la cabeça d’alls sencera, una bran-ca de farigola, el llorer, pebre i un got de vi blanc i deixar que cogui uns 40 minuts. Afegir-hi més vi blanc o aigua si cal durant la cocció. Bullir els cervells ben nets du-rant 15 minuts i passar-los després per la paella amb els fetges. Picar totes les carns juntes amb una picadora o trituradora i salpebrar-ho al gust. Fer passar el suc del rostit pel colador xinès. Barrejar-ho tot bé. Afegir-hi una beixamel clareta i tornar a barrejar. Bullir la pasta dels canelons i po-sar-los damunt el marbre enfarinat. Posar una cullerada de barreja a cada caneló i enrotllar-los. Dipositar-los en una safata ben junts i cobrir-ho tot amb beixamel. Escampar formatge emmental ratllat i uns trossets de mantega per sobre dels cane-lons. Ficar-los al forn prèviament escalfat i gratinar-los fins que estiguin torradets. Bon profit!

Lubricating the intestine

In this image obtained by Josep Lloreta, head of the genitourinary cancer rese-arch group at the IMIM, we see a sam-

ple of human small intestine stained for mucoproteins, which lubricate the surface of the gut, protecting it. We can observe the absorptive epithelial cells, those responsible for absorbing nutrients through the small in-testine. These cells are surrounded by micro-villi, thousands of finger-shaped membrane invaginations that serve to increase the sur-face of the cell membrane and therefore the absorption. These microvilli are seen in the image in fuchsia like the bristles of a brush surrounding the cells ■

Revelada la funció d’una proteïna implicada en l’atàxia de Friedreich

Lubrificant l’intestí Elvira López (PRBB): els canelons de la Pepita

ta proteïna són sensibles al creixement en presència d’oxigen, augmenten els nivells totals de ferro intracel·lular, presenten símp-tomes d’estrès oxidatiu i consumeixen menys oxigen que les cèl·lules normals», explica Na-talia Gabrielli, primera signant de l’article pu-blicat a Journal of Biological Chemistry. Estu-dis proteòmics han demostrat que la resposta específica a la baixada de ferro està constituti-vament activada en aquesta soca. Les dades suggereixen, doncs, que l’homò-leg de la frataxina en llevats és important en la regulació del ferro i de substàncies reactives de l’oxigen. A més, la soca de llevats generada és un nou model útil per a l’estudi de les bases moleculars de l’atàxia de Friedreich.

Function of a protein implicated in Friedreich’s ataxia revealed

The research group lead by Jose Ayté and Elena Hidalgo at the CEXS-UPF has identified the role the protein

Frataxin plays in Friedreich’s ataxia. This is a rare hereditary neurodegenerative disease that impairs the ability to coordinate body movements. The cause lies in a deficiency of Frataxin, which is located in the mitochon-dria, but the molecular mechanisms were unknown. The researchers have identified a homo-logue of Frataxin in Schizosaccharomyces pombe. “Yeast deficient in this protein

are sensitive to growth in the presence of oxygen, their total levels of intracellular iron are increased, they present oxidative stress symptoms and they consume less oxygen than normal cells”, says Natalia Gabrielli, first author of the paper published in the Journal of Biological Chemistry. Proteomic studies have shown that the specific res-ponse to iron reduction is constitutively ac-tivated in this strain. The data therefore suggest that the yeast homologue of Frataxin is important in the regulation of iron and reactive oxygen subs-tances. In addition, the yeast strain genera-ted is a new useful model for the study of the molecular basis of Friedreich’s ataxia ■

FOTO CIENTÍFICA / SCIENTIFIC PHOTO EL PLAT PREFERIT DE / THE FAVOURITE DISH OF

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

Pepita’s style cannelloni

Ingredients: (60 cannelloni), 1 kg of beef for roasting, 2 lamb or pork brains, 2 or 3 chicken livers, ¼ chicken, butter,

1 onion, 1 clove of garlic, pepper, cinnamon, thyme, nutmeg, white wine. Pan-fry the unsalted beef with butter until it is brown. Add the chopped onion, the whole head of garlic, a sprig of thyme, a bay leaf, pepper and a glass of white wine and let it simmer for about 40'. Add more white wine or water if necessary during cooking. Wash the brains properly, boil them for 15' and then (lightly) fry them in a pan with the livers. Mince all the meat together with a shredder or grinder and season to taste. Pass the meat juice through a very fine sieve or cheesecloth. Mix everything well. Add runny béchamel sauce and re-mix. Boil the cannelloni pas-ta and place them on a table covered with flour. Put a spoonful of the mixture in each pasta square and roll up. Place them on a tray together and cover with the béchamel. Sprinkle emmental and some shredded butter on the top. Put in preheated oven and grill until toasted. Bon appetite! ■

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 7 Desembre 2012 - Gener 2013 | www.prbb.org Diversitat

EL PLAT PREFERIT DE / THE FAVOURITE DISH OF

DEBAT ACTUAL / CURRENT-AFFAIRS DEBATE RETRAT / PORTRAIT

Raúl Arcediano HerranzBarcelona, 1977

Operari de manteniment, Agefred

Quins són els teus hobbies? El futbol, la pesca, collir bolets i la natació.

Què et faria totalment feliç?Que tothom tingués feina.

Què és el que més et molesta? Que la gent no sigui sincera.

Quin és el teu personatge favorit (fictici o real)?Michael Jackson.

Quin és el teu millor defecte? Intentar fer les coses massa bé.

Quin talent t’agradaria tenir? Tenir més facilitat amb els idiomes.

El teu lema? El que puguis fer avui, no ho deixis per a demà.

What are your hobbies? Football, fishing, collecting mushrooms and swimming.

What would make you absolutely happy? If everyone had a job.

What bothers you most? When people are not sincere.

Who is your favourite real or fictitious person? Michael Jackson.

What is your worst failing? Trying to do things too well.

What talent would you like to have? To be able to speak more languages.

Your motto? Don’t put off until tomorrow what you can do today ■

Hi ha quasi tantes tradicions i maneres de celebrar el solstici d’hivern i la fi de l’any com països diferents arreu del món. a catalunya fem cagar el tió el 24 de desembre a la nit, admirem els caganers, mengem sopa de galets per Nadal i canelons per sant esteve, i ens empassem un gra de raïm amb cadascuna de les 12 campanades de la mitjanit del 31 de desembre. si ens hem portat bé, el 6 de gener els tres Reis mags ens porten regals. I durant tots aquests dies, no falten les neules i els torrons!els residents del pRBB provenen de 55 països; com celebren a casa seva aquestes festes?

Christmas and New Year’s traditions around the world

there are almost as many traditions and ways of celebrating the end of the year as there are different countries. In catalonia the traditional “tió”, a magic log, “brings” little presents on christmas eve, we admire the “defecator” in the nativity scene, eat a special pasta soup for christmas and cannelloni on Boxing day, and we swallow 12 grapes at midnight on New Year’s eve. If we have behaved well, on January 6 the three Wise men bring us gifts. and throughout the festive season, there is no shortage of “neules” (a type of wafer) and “turrons” (an almond-based dessert)!the pRBB residents come from 55 different countries: how do they celebrate these holidays at home?

Gabriele Picarella (CRG)

«Natale con i tuoi, Capo-danno con chi vuoi; o sigui, Nadal és festa de família. Ens reunim la nit de Nadal

i els tres dies següents, i que no faltin l’arbre i el pessebre! El menjar és el protagonista d’aquesta festa: hi ha de tot i cada ciutat té les seves especialitats, des de la boníssima pastisseria local com els ‘buccellati’ i ‘mus-tazzuoli’, fins als plats forts, com l’’sfincione’ a Palerm. Després de sopar, juguem a les car-tes o la tómbola i veiem la missa a mitjanit. Per Cap d’Any, ja cadascú s’organitza com vol sense la família. I si menges llenties, tin-dràs sort l’any que ve!»

“Natale con i tuoi, Capodanno con chi vuoi, which means Christmas is a family party! We meet on Christmas Eve and the following three days, and the tree and the nativity scene cannot be missing! The food is the star of the party: there are lots of things and every city has its specialties, delicious local pastries such as 'buccellati' and 'mustazzuoli', or the unmissable highlights such as 'sfincione' in Palermo. After dinner, we play cards or have a raffle and then go to Mass at midnight. On New Year’s Eve everyone gets together however they want, without families. And if you eat lentils you will be lucky next year!”

Viviana Belalcazar (IMIM)

«A Colòmbia es respira el Nadal per tot arreu, tant al poble més petit com a la gran ciutat. Cada família,

des dels més petits fins als avis, nou dies abans del naixement de Jesús es reuneixen al voltant d’un pessebre per pregar i cantar nadales: són les famoses novenas. El 24 de desembre es fa un gran sopar i els nens que han enviat una carta al nen Déu (Jesús) esperen ansiosos obrir els regals.»

“In Colombia one can feel Christmas everywhere, from tiny villages to the big citi-es. Nine days before the birth of Jesus, all the family, from small children to grandparents, gathers around the nativity scene to pray and sing carols; these are what we call ‘novenas’. On December 24 we have a big dinner and the children who have sent a letter to the baby Jesus wait anxiously to open their gifts.”

Andrey Rudoy (IBE: UPF-CSIC)

«La meva família té orí-gens hebreus i russos i, per tant, no celebrem el Nadal. Però Cap d’Any

és una de les festes més importants de

Com es celebren el Nadal i el Cap d’Any arreu del món?

l'Azerbaidjan. Els nens reben regals de Ded Moroz (home vell de gel), assistit per la seva néta Snegurochka (donzella de la neu). Bevem xampany i mengem amanida amb patates bullides, mortadel·la, pèsols i maionesa. A les regions marines hi ha un plat tradicional anomenat “arengada sota abric”, que és una arengada coberta amb verdures bullides. A més, el canvi de ca-lendari que va tenir lloc després de la Re-volució d’Octubre a l’antiga Unió Soviètica va crear un dia addicional de celebració fa-miliar no oficial anomenat Vell Cap d’Any, que té lloc el 13 de gener.»

“My family has Hebrew-Russian origins, so we don’t celebrate Christmas. But New Ye-ar is one of the most important holidays in Azerbaijan. Children receive presents from Ded Moroz (old man frost) assisted by his granddaughter Snegurochka (snow mai-den). We drink champagne and eat salad with boiled potatoes, mortadella, green peas and mayonnaise. In coastal regions there is a traditional dish called “herring under coat” –herring covered by boiled vegetables. Also, the calendar change that took place after the October Revolution created a non-official, additional, small-scale family celebration on January 13 called, Old New Year.”

David Rojas (CREAL)

«A Mèxic, les festes s’inici-en amb les Posadas el 16 de desembre i acaben amb els Reis Mags el 6 de gener.

La Posada és una representació de Maria i Josep demanant allotjament (posada) per donar a llum el nen Jesús i consisteix en un grup de gent que va caminant i cantant de casa a casa. Les Posadas se celebren a la nit diàriament, cada nit en una casa diferent d’un familiar o un amic. Hi ha pinyates (olles de fang adornades amb paper de colors i far-cides de dolços i fruites), menjar, fruita, ponx i música.»

“In Mexico, the festivities begin with the Po-sadas on December 16 and end on January 6 with the Three Wise Men. ‘La Posada’, in which a group of people walk from house to house singing, is a representation of Mary and Joseph asking for shelter to give birth to baby Jesus. The ‘posadas’ are held each night in the house of a different relative or friend. There are ‘piñatas’ (clay pots decorated with coloured paper and filled with sweets and fruits), food, fruit, punch and music.” ■

Edifici www.prbb.org | Desembre 2012 - Gener 2013 8

Si voleu enviar una «carta al director» per a la seva publicació a l’El·lipse, si us plau envieu el vostre text a comunicacio@prbb.orgIf you would like to send a “letter to the editor” for its publication in El·lipse, please send it to comunicacio@prbb.org

Direcció:Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López

Assessor: Manuel Lamas

Editora:Maruxa Martínez-Campos

Comitè editorial:Rosa Manaut (IMIM/Hospital del Mar)

Maribel Pérez (Hospital del Mar) Gisela Sanmartín (CREAL)

Marc Permanyer (UPF)Núria Pérez (UPF)

Laia Cendrós (CRG)Maria Van Dongen (CMRB)Mònica Rodríguez (PRBB)

María Escrivá (FPM)

Centres: Institut Hospital del Mar d'Investigacions

Mèdiques (IMIM)Departament de Ciències Experimentals

i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (CEXS-UPF)

Centre de Regulació Genòmica (CRG)Centre de Medicina Regenerativa

de Barcelona (CMRB)Centre de Recerca en Epidemiologia

Ambiental (CREAL)Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF)

Fundació Pasqual Maragall (FPM)

Adreça:Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona E-mail: comunicacio@prbb.org

Web: www.prbb.org

Maquetació i impressió:Taller Editorial CEGE (www.tallereditorial.com)

Imprès en paper reciclat

Dipòsit legal: B. 23.796-2009 Si voleu una còpia gratuita d’aquest diari

si us plau contacteu-nos a comunicacio@prbb.org

Fotografia de Raúl Peña (IMIM) / Picture by Raúl Peña (IMIM)

AGENDA

Envieu les vostres fotos relacionades amb el PRBB a / Send your pictures related to the PRBB to: comunicacio@prbb.org

LA FOTO DEL MES / PHOTO OF THE MONTH18 de gener. «El futur de la recerca a Europa: horitzó 2020», un fòrum per a diputats europeus, representants de les institucions i personalitats de relleu de la comunitat científica; de 9 a 14 h a l’Auditori del PRBB. Organitzat pel Parlament Europeu i el PRBB. Hi haurà traducció simultània a l’anglès, castellà i català. Acte obert. Més informació a: www.prbb.org.

18 de gener. «Metodología de las publi-caciones biomédicas – Curso básico», curs d’Intervals en castellà a càrrec de Marta Pulido; a la sala de juntes del PRBB de 9:30 a 17:00 h. Més informa-ció a: intervals.prbb.org

23 de gener. Xerrada Ciència Fàcil a càrrec de Roderic Guigó; organitzada pel CRG, a l’Auditori del PRBB a les 19 h.

6 i 7 de febrer. “The conflict mentor – 12 steps to a great conflict”, an Inter-vals course directed to group leaders, PI's and senior managers to learn to address conflicts in a positive and crea-tive way; by Tobias Rodrigues. For more information go to intervals.prbb.org

Per a més informació, entreu al portal prbb.net.

For more information please go to the prbb.net portal.

NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS

Marta Tomàs

La Unitat de Genòmica de la UPF ha ad-quirit recentment un aparell Illumina MiSeq. Aquest seqüenciador comple-

menta l’equip 454/Roche GS Junior que ja te-nen des de fa més d’un any i que ha donat uns resultats excel·lents. Ambdós són part d’una nova sèrie d’ultraseqüenciadors que s'han creat per omplir un buit en la recerca genò-mica i la rutina clínica. La seqüenciació de darrera generació (NGS), també coneguda com a seqüencia-ció massiva o ultraseqüenciació, està esde-venint la referència en medicina genòmica. Es tracta d’una seqüenciació d’alt rendiment que paral·lelitza el procés de seqüenciació i produeix milers o milions de seqüències al-hora. Freqüentment, però, no cal seqüenciar tot el genoma perquè només són informa-tives algunes regions, com per exemple en l’elecció de la teràpia que s’ha de seguir amb un càncer. Unes altres vegades, es requereix seqüenciar genomes petits o transcriptomes. En ambdós casos, les grans plataformes NGS —disponibles també al PRBB— no són les

Petita ultraseqüenciació més convenients. De petita escala, l’aparell Illumina MiSeq serà útil en aquests casos, ja que permet la ultraseqüenciació immediata de petits conjunts de mostres amb una capa-citat relativament baixa i manejable i amb un cost econòmic baix per projecte.

Ultrasequencing at low throughput

An Illumina MiSeq instrument has recently been purchased by the UPF Genomics Core Facility. It

complements the 454/Roche GS Junior machine which has been running for more than a year with excellent results. Both are part of a new series of ultrasequencers that have been created to fill a gap in genomics research and clinical routine. Next-Generation Sequencing (NGS), al-so known as massive sequencing or ultra-sequencing, is becoming the reference of medical genomics. It is a high-throughput sequencing technique that parallelizes the sequencing process, producing thou-sands or millions of sequences at once. Frequently, however, only certain genomic regions are informative, such as in cancer therapy election. Other times, sequencing of small genomes or transcriptomes is re-quired. In these cases, the large NGS plat-forms –which the PRBB also has– are not the most convenient. The small-through-put Illumina MiSeq will be useful in such cases, allowing immediate ultrasequencing of small sets of samples with a relatively low, manageable throughput and a reaso-nable cost per project■

NOTÍCIES BREUS / BRIEF NEWS

Isabelle Vernos al Consell Assessor de Ciència, Tecnologia i Innovació. La in-vestigadora del CRG és l’única dona entre els catorze científics de reconegut prestigi escollits per formar part d’aquest consell creat recentment per la Secretaria d’Estat d’R+D+I. A més dels científics experts, en formen part associacions empresarials i els sindicats més representatius.

Isabelle Vernos, member of the Spanish Advisory Council for Science, Technology and Innovation. The CRG researcher is the only woman to have been elected to this council as one of 14 renowned scientists. It was created recently by the Spanish Secre-tary of State for R&D. In addition to scienti-fic experts, industrial associations and the largest unions are also part of the council.

Doctorat 2013-14. S'ha obert el període de preinscripció per al curs 2013-14 del pro-grama de postgrau (doctorats i màsters) a la UPF. Per a més informació, aneu a la secció Estudis del web www.upf.edu.

PhD 2013-14. The admission period for enrolling for postgraduate studies (masters and PhD) for the next academic year (2013- 2014) is now open. To see the admission re-quirements and the deadlines please go to the studies section of the web www.upf.edu.

Premi a la millor tesi. Peggy Janich, del la-boratori d’Aznar-Benitah del CRG, va ser la guanyadora del premi Eppendorf a la millor tesi doctoral. El premi, dotat amb 2.000 eu-ros, va ser entregat durant el Simposi d’Es-tudiants del CRG el 19 i el 20 de novembre passats.

Best thesis award. Peggy Janich, from Aznar-Benitah’s lab at the CRG, has won the Eppendorf award for the best doctoral thesis. She received the award of 2,000 Euros during the CRG PhD Symposium held on Novem-ber 19 and 20.

Recollida de joguines. Amb el lema «Aquestes festes, cap nen sense joguina», la campanya de recollida de joguines del PRBB va començar el 26 de novembre i aca-barà el 20 de desembre. Les joguines seran lliurades als nens a través d’un Centre Re-sidencial d’Acció Educativa i de l’Associació de Veïns de l’Òstia de la Barceloneta.

Toy collection. With the slogan “No child without toys this Christmas”, the PRBB toy collection campaign started on November 26 and will end December 20. The toys will be gi-ven to children through a Residential Centre for Educational Action (CRAE) and the Barce-loneta Neighbourhood Association Òstia.

Beques ”la Caixa”. Per sisè any consecu-tiu, el programa de doctorat internacional del CRG i “la Caixa” ofereix beques a gradu-ats i estudiants de màster destacats que vul-guin fer un projecte de doctorat de quatre anys al CRG. Més informació a www.crg.eu/lacaixa_fellowships.

”la Caixa” PhD fellowships. For the 6th consecutive year, the international CRG and “la Caixa” PhD programme will award fellowships to outstanding graduate and Masters students who wish to pursue an am-bitious four-years PhD project at the CRG. More information at www.crg.eu/lacaixa_fellow ships■