UNA INSTITUCIÓ SUPRANACIONAL:L'ORGANITZACIÓ DE LES NACIONS UNIDES

El 25 d'abril de 1945 va començar la Conferència Internacional de San Francisco amb la intenció de crear l'organització internacional de les Nacions Unides.

Finalment, el 24 d'octubre de 1945 l'ONU va néixer amb la ratificació de la Carta de les Nacions Unides pels cinc membres permanents dels Consell de Seguretat: República de la Xina, França, Unió Soviètica, Regne Unit i els Estats Units, i per la majoria dels altres membres (46).

Actualment es troba integrada per 192 Estats. L'afiliació a l'ONU és oberta a tots els "estats que estimen la pau" i que accepten les obligacions de la carta de les Nacions Unides. L'Assemblea General determina l'admissió sobre la base de les recomanacions del Consell de Seguretat.

Disposa de diversos òrgans principals:

₋ L'Assemblea General que es reuneix una vegada a l'any o quan sorgeix un conflicte; cada estat hi té un representant. És un lloc de debat que pretén organitzar un arbitratge internacional. Presenta recomanacions, aprovades com a mínim per dos terços del total de membres.

₋ El Consell de Seguretat, format per quinze membres: 10 s'elegeixen cada 2 anys i 5 són permanents (els cinc grans, amb dret de veto). S'encarrega de vetllar pel manteniment de la pau i la seguretat mundial. Ha d'aplicar les recomanacions de l'Assemblea General (pot imposar sancions econòmiques, ordenar un embargament d'armes i, fins i tot, autoritzar mesures militars col·lectives).

₋ El Consell Econòmic i Social, format per 54 membres elegits per a 3 anys; s'encarrega de la cooperació econòmica, social i cultural.

₋ La Cort Internacional de Justícia (CIJ). Amb seu a l'Haia.

₋ El Secretariat de l'ONU, instal·lada a Nova York. Actualment és el coreà Ban Ki-moon. La seva principal funció, a banda de representar l'ONU, és fomentar el diàleg i evitar els conflictes.

₋ El Consell d'Administració Fiduciària (actualment les seves activitats es troben en suspens).

L'ONU utilitza 6 llengües oficials: anglès, àrab, xinès, castellà, francès i rus.

Aquests són alguns dels objectius de l'ONU:

- Fomentar el desarmament. El propòsit original de les Nacions Unides era crear un sistema de regulació i/o limitació de la fabricació d'armament, especialment de les armes atòmiques i "altres armes de destrucció massiva".

- Manteniment de la pau: promouen la pau per mitjà d'un exèrcit enviat a les regions que han tingut un conflicte armat recent per a facilitar els acords de pau i per a dissuadir als combatents d'aixecar-se novament. Les forces provenen dels diferents estats membres; és a dir, l'ONU no té un cos militar independent. Totes les operacions de les forces de pau (cascos blaus) han de ser aprovades pel Consell de Seguretat.

- Proporcionar assistència Humanitària: amb altres organitzacions com la Creu Roja, l'ONU proveeix aliments, aigua i altres serveis humanitaris a la població que pateix de fam, que ha estat desplaçada per causa de la guerra, o que ha estat afectada per algun desastre natural.

- Promoure el respecte als Drets Humans. Aquest va ser un dels objectius principals de la creació de les Nacions Unides després del genocidi i les atrocitats de la Segona Guerra Mundial, per prevenir tragèdies similars en el futur; l'objectiu principal va ser crear un marc legal per considerar i actuar en contra de les violacions als drets humans.

- Fomentar el Desenvolupamen t Sostenible de tots els pobles del món.

L'any 2000, a la Cimera del Mil·lenni, s'establiren els anomenats Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.

Els objectius del mil·lenni són:

- Reduir la pobresa extrema i la fam.- Aconseguir l'ensenyament primari universal.- Aconseguir la igualtat de gène.- Reduir en dos terços la mortalitat infantil.- Reduir en tres quartes parts la mortalitat materna.- Reduir la propagació de malalties, especialment el paludisme i la SIDA.- Garantir la sostenibilitat ambiental.- Crear una associació mundial per al desenvolupament.

L'ONU va sorgir per garantir la pau al món. Caldria però tornar a definir el seu funcionament i acabar amb el poder de vet que tenen alguns estats membres. Països com Japó, Índia, Alemanya o Brasil demanen un seient permanent al Consell de Seguretat.

Igualment, caldria acabar amb la reduïda capacitat d'implementar les seves decisions.

Consell de Seguretat