lideratge, autonomia i resultats escolars
DESCRIPTION
Quian és la relació que existeix entre autonomia dels centres escolars i resultats dels alumnes? Quin paper hi juga la direcció escolar i el lideratge als centres?TRANSCRIPT
Lideratge, autonomia escolar i resultats
educatius
Francesc Pedró
Continguts
• Sentit de la discussió
• Quina evidència tenim:
– Autonomia
– Lideratge
• Trobar un nou equilibri
2
SENTIT DE LA DISCUSSIÓ
3
4
5
Com ens ho mirem?
Entrades
(Input)
Procés Resultats
Context
QUINA EVIDÈNCIA TENIM SOBRE L’AUTONOMIA?
7
8440 460 480 500 520 540 560
PISA2003
0
10
20
30
40
50
60
esta
do
A
B
D
DK
E F
FIN
GR
IRL
I NL
P
S
L’autonomia
Resultats en ciències (2006)
9
480
485
490
495
500
505
510
515
520
autónomo centralizado federal municipal
Fuente : OCDE, 2008. La media de la OCDE se establece en 500 puntos.
Resultats per a primària
Centro Municipio Región Estado
Alemania 33 42 18 7
Àustria 28 8 26 28
Bélgica 25 50 25
Dinamarca 41 44 15
España 28 13 26 33
Finlandia 40 47 13
Francia 31 36 33
Irlanda 73 8 19
Noruega 32 45 23
Portugal 40 3 57
Suecia 48 48 4
Però la despesa compta!
11
Efectes d’una selecció de variables sobre els resultats
OECD (2007), PISA 2006 – Science Competencies from Tomorrow’s World, Table 6.1a
Schools practicing ability
grouping (gross and net)
Academically selective
schools (gross and net) but
no system-wide effect
School results posted
publicly (gross and net)
One additional hour of
science learning at school
(gross and net)
One additional hour of out-of-
school lessons
(gross and net)
One additional hour of self-
study or homework
(gross and net)
School activities to promote
science learning
(gross and net)
Schools with greater
autonomy (resources)
(gross and net)
Each additional 10% of
public funding
(gross only)
Schools with more
competing schools
(gross only)
School principal’s
perception that lack of
qualified teachers hinders
instruction
(gross only)
School principal’s positive
evaluation of quality of
educational materials
(gross only)
Measured effect
Effect after accounting for
the socio-economic
background of students,
schools and countries
Resultats en ciències controlant la
despesa (2006)
13485
490
495
500
505
510
515
520
525
autónomo centralizado federal municipal
480
485
490
495
500
505
510
515
520
autónomo centralizado federal municipal
Sense oblidar l’equitat
14
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
autónomo centralizado federal municipal OCDE
Variación entre centros en los resultados de cultura científica (2006)
Variación intra centros en los resultados de cultura científica ( 2006)
No
Yes
0
10
20
30
40
50
60
70
NoYes
41
Exàmens externs
basats en estàndars
Autonomia escolar per a
seleccionar els docents
Resultats
PISA en
cièncias
Autonomia escolar, exàmens externs i resultats escolarsAutonomia escolar per a la selecció del professorat
QUINA EVIDÈNCIA TENIM SOBRE EL LIDERATGE?
16
Gent gran
Percentage of principals aged over 50
Els salaris de la direcció escolar, 2003
Diferència percentual entre salaris màxims docents I de direcció
2 escales de lideratge
Lideratge administratiu
Lideratge instruccional:
– Més gran col.laboració entre docents
– Millors relacions docents-alumnat
– Més reconeixement de les pràctiques innovadores
– Avaluació per al desenvolupament de competències
La direcció escolar segons dues escales de lideratge
(2008)
Score on instructional leadership scale
Sco
re o
n ad
min
istr
ativ
e le
ader
ship
sca
le
TROBAR UN NOU EQUILIBRI
21
22
Demanar més, donar més
Suport feble
Gran suport
Baixa
exigència
Exigència
més gran
Bons resultats
Millora sistèmica
Resultats pobres
Millores idiosincràtiques
Conflicte
Desmoralització
Resultats pobres
Ofec
Més enllà de l’autonomia
Prescripció Professió informada
Uniformitat Diversitat
Zonificació Col.laboració
Provisió Resultats
Supervisió Devolució
Discurs equitat Promoció equitat
Encert/errada Estàndars universals
Saber heredat Evidència bones pràctiques
El vell model burocràtic El modelo emergent
Característiques
dels docents
Desenvolupament
professional dels
docents
Creences,
pràctiques i actituds
docents
Avaluació escolar i
dels docents
Lideratge
Recursos i
autonomia escolar
Estatut
sòcioeconòmic dels
alumnes
Eficàcia
docent
Clima d’aula
?
El rol de l’avaluació externa
Control directe
amb supervisió
Control
indirecte: per
avaluació
substitució
Com fer-ho?
Valor afegit
Docents que no van rebre cap tipus d’avaluació ni feedback,
ni cap mena d’avaluació escolar
0
10
20
30
40
50
60
Ita
ly
Spa
in
Port
ugal
Ire
land
Bra
zil
Ice
land
Nor
way
Aus
tria
Aus
tralia
Belgium (Fl.)
Malta
Tur
key
Mexico
Denm
ark
Poland
Kor
ea
Slove
nia
Hun
gary
Est
onia
Slova
k R
epu
blic
Lithua
nia
Malaysia
Bulga
ria
No appraisal or feedback No school evaluation
%
Countries are ranked in descending order of the percentage of teachers who have received no appraisal or feedback.Source: OECD. Table 5.1 and 5.3
Impacte de l’avaluació I el feedback sobre l’ensenyament
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Mal
aysi
a
Mex
ico
Bul
gari
a
Bra
zil
Pola
nd
Slo
veni
a
Lith
uani
a
Ita
ly
Tur
key
TA
LIS
Ave
rage
Slo
vak
Rep
ublic
Kor
ea
Port
ugal
Hun
gary
Mal
ta
Est
onia
Irel
and
Ice
land
Nor
way
Aus
tral
ia
Spa
in
Belg
ium
(F
l.)
Aus
tria
Den
mar
k
A development or training plan for teachers to improve their teaching
Emphasis placed by teachers on improving student test scores in their teaching
Teaching of students with special learning needs
Teaching of students in a multicultural setting%
Countries are ranked in descending order of the percentage of teachers who have received no appraisal or feedback.Source: OECD. Table 5.1 and 5.3
Percentage of teachers reporting that appraisal and feedback led to a moderate or large change in the following:
Percepció que els docents tenen de l’impacte de l’avaluació
Una nova professionalitat docent
Tradició pobra en
coneixement
Exigència de
coneixement
Prescripció
nacional
Judici
professional
Judici professional
informat: docència
basada en l’evidència
Prescripció
informada
Judici aïllat, basat en
l’experiència
Imperatiu
d’actuació
33
