l’adequació de les titulacions a l’eees a les … · núria aris red ó, francisco esteban ......

La qualitat, garantia de millora. Juliol - setembre de 2005 25

Sumari

n Pàgina 2

L’adequació de les titulacions a l’EEES a les universitats catalanesEls ministres d’Educació dels països que participen en elprocés de Bolonya han signat recentment a Bergen (Noruega)un nou comunicat en què estableixen com cal continuartreballant per constituir, amb garantia, l’Espai europeud’educació superior (EEES). A hores d’ara, ja sabem que posard’acord els ministres europeus no és una tasca fàcil, però, entot cas, no té menys dificultat assolir les fites que ells hanconsensuat. Per fer-ho, cal que molts universitaris, ambdiferents responsabilitats, treballin en la bona direcció iconjuntament durant uns quants anys i que els uns aprenguindels encerts i dels desencerts dels altres.

A la reunió de Bergen els ministres van acordar anar endavantamb el sistema de dos cicles, grau i màster, avançar enl’assegurament de la qualitat de l’educació superior, mitjançantla introducció de mecanismes interns a les universitats que escorrelacionin directament amb els mecanismes externsd’assegurament de la qualitat, i promoure el reconeixementdels estudis entre els diferents països. Al mateix temps vancomminar els estats que no ho havien fet encara —Espanyan’és un— a ratificar la convenció de reconeixement de Lisboa.

L’adaptació a les noves directrius requereix innovació i anàlisiconstant, la implicació dels responsables polítics i acadèmics iuna bona comunicació entre els que hi participen. A Catalunyas’hauran d’adaptar a la nova situació, en un període de dos otres anys, les més de 550 titulacions de grau (diplomatures,llicenciatures, enginyeries, etc.) i un bon nombre de titulacionsde postgrau. Les proves pilot promogudes pel DURSIrepresenten aquesta oportunitat d’innovació i anàlisi duta aterme en un grup reduït de titulacions.

L’any passat van participar en les proves pilot un total de 64titulacions, 48 de grau i 16 de màster. En general, les titulacionsvan anar justes de temps en la preparació de la proposta. Deforma majoritària, es van superar els requisits exigits i ara estemrebent els informes específics de seguiment del funcionament

de cada titulació pilot. En compliment del conveni signat entreles universitats, el DURSI i AQU Catalunya, l’Agència farà unaanàlisi i emetrà un informe sobre el seguiment esmentat.Probablement, el resultat serà divers, des d’exemplesexcel·lents fins a resultats més febles, però en tots els casoshaurem avançat. Cal que ens esforcem a destriar el gra de lapalla i a fer uns informes breus i que siguin d’utilitat no solamentper a la justificació del Pla pilot, sinó que serveixin com a einade treball dins la mateixa universitat. Algunes universitats ja hanenfocat la qüestió de manera global i institucional.

En aquest context ja està en marxa la segona convocatòria delPla pilot. Com en l’edició anterior, AQU Catalunya hi tindrà unpaper doble: d’una banda, aportarà, si cal, el seuassessorament per a la bona marxa del procés i, de l’altra,actuarà com a organisme certificador de la qualitat del procés,en diverses etapes. Serà una oportunitat per millorar el procés iavançar cap a mecanismes simples i útils d’assegurament de laqualitat en què tingui cabuda la diversitat de plantejaments deles universitats. Com a novetat respecte del primer Pla pilot,enguany es dissenyarà la certificació de l’adequació a l’EEESper a aquelles titulacions homologades de primer cicle a lesquals la universitat no atorgui un títol propi. Com l’any anterior,hi ha el compromís del DURSI de promoure la consideraciósocial i acadèmica dels títols propis atorgats per lesuniversitats.

Com a conclusió podem afirmar que el Pla pilot, tot i lesdificultats pròpies d’un experiment complex, ha creat un entornfavorable perquè la innovació i la bona feina d’un bon nombrede professors i responsables acadèmics s’expressin amb mésressò, al mateix temps que ha preparat a les universitatscatalanes per a una adaptació més ràpida, de totes lestitulacions que imparteixen, als requisits de l’EEES.

Gemma Rauret Dalmau,directora d’AQU Catalunya

Iniciatives en matèria de qualitat: UIC. Adaptació de latitulació de Magisteri a l’EEES

Suplement especialReflexions sobre els estudis d’inserció laboral

n Pàgina 3

S’inicia la segona convocatòria del Pla pilot d’adaptació de les titulacions a l’EEES

n Pàgina 6

El perfil de formació dels llicenciats en Psicologia

n Pàgines 4 - 5

AQU Catalunya presentaels resultats del segonestudi d’inserció laboraldels graduats universitaris

n Pàgina 7

Gestió i avaluació de la qualitat:un curs per promoure la participació dels estudiants

n Pàgina 8

Els descriptors de Dublín de la Joint Quality Initiative

2

elButlletí | 25 | juliol - setembre 2005

Iniciatives en matèria de qualitat: UICAdaptació de la titulació de Magisteri a l’EEES

Dins el procés de configuració de l’Espaieuropeu d’educació superior (EEES) ides de la Universitat Internacional deCatalunya, ens proposem promoure ipotenciar el desenvolupament d’unescompetències de qualitat adients per afuturs professionals de l’educació.

Bàsicament, estem parlant de dos tipusde competències: les denominadesespecífiques, que es refereixen a leshabilitats, destreses, aptituds iresponsabilitats pròpies de la titulació —en aquest cas, Magisteri—, i les que esrefereixen a altres aptituds, destreses iresponsabilitats que poden estarimplícites en qualsevol titulació,anomenades competències genèriques.

La nostra motivació és promoure igestionar la necessària innovació iadaptació de l’ensenyament per tal depotenciar el desenvolupamentd’ambdues competències.

Ens proposem definir la càrrega detreball i quantificar-la sobre la base de laimplicació de l’alumne, que passa a serel protagonista del seu propi procésd’ensenyament i aprenentatge.

Per aconseguir tot això, hemdesenvolupat un seguit d’activitats quees podrien concretar en:

a) Procés de documentació, estudi ireflexió conjunta del Departamentd’Educació de la UniversitatInternacional de Catalunya.

b) Explicació del projecte a tot elprofessorat per tal de demanar-ne laimplicació.

c) Revisió de les programacions peradaptar-les al plantejament del treballper competències.

d) Elaboració i presentació d’una graellaper facilitar el procés de decisions delprofessor/a en la definició decompetències pròpies de la sevaassignatura.

e) Elaboració i presentació d’una graellad’activitats orientatives a partir de lesquals es podran assolir lescompetències.

f) Elaboració i presentació d’una graellad’instruments d’avaluació de lescompetències seleccionades.

g) Elaboració i presentació d’una graellaper valorar com i quan s’han treballat iavaluat, la rellevància que han tinguten cadascuna de les assignatures, itambé el temps de dedicació a l’aula iel temps de dedicació de l’alumnefora de l’aula.

h) Recollida de la informació d’aquestdesplegament per tal d’avaluar-lo,valorar-lo i quantificar-lo.

A partir de la informació obtinguda,elaborarem conclusions i farem elsajustaments necessaris d’acord amb elprocés de seguiment obert i flexible queimplica qualsevol prova pilot que preténoperativitzar una nova manera detreballar en l’àmbit universitari, adaptadaa les necessitats de l’EEES.

Salvador Vidal Raméntol,Núria Aris Redó, Francisco EstebanBara, M. Teresa Fuertes CamachoDepartament d’Educació, UIC

Dimecres 15 de juny, el president i la directora d’AQU Catalunya,Antoni Serra Ramoneda i Gemma Rauret Dalmau, van comparèixerdavant de la Comissió de Política Cultural del Parlament per tald’informar sobre les activitats de l’Agència. L’informe presentat perAQU Catalunya s’estructura en tres apartats:

n Les competències d’AQU Catalunya en el nou marc legal.

n Les activitats d’avaluació d’AQU Catalunya.

n La innovació a AQU Catalunya i la seva projecció.

L’informe destaca que la decisió de crear AQU Catalunya s’hademostrat positiva per promoure la cultura de la qualitat en elsistema universitari català, i els resultats obtinguts tant enl’avaluació de titulacions com en l’avaluació del professorat hanestat, en general, satisfactoris. Pel que fa al futur, el repte ésgarantir l’assegurament de la qualitat en l’establiment definitiu de l’EEES.

AQU Catalunya informa de les seves activitats a la Comissió de Política Cultural del Parlament

Gemma Rauret i Antoni Serra durant la compareixença davant de la Comissió de Política Cultural del Parlament de Catalunya

3


S’inicia la segona convocatòria del Pla pilotd’adaptació de les titulacions a l’EEES

La segona convocatòria de les proves pilot ja està en marxa. AQUCatalunya, el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de laInformació (DURSI) i les universitats catalanes van signar el passatmes de maig, a Tarragona, els convenis de col·laboració per aldesenvolupament de la segona edició de les proves pilotd’adaptació de les titulacions a l’Espai europeu d’educació superior(EEES), que tindrà lloc del curs 2005-2006 al 2007-2008.

Pel que fa al paper d’AQU Catalunya, aquest conveni manté méssemblances que no pas diferències respecte de l’anterior. Així, igualque en la primera convocatòria, AQU Catalunya elaborarà uninforme preceptiu sobre la idoneïtat i qualitat de cada projecte pilot.

En aquest àmbit, AQU Catalunya ha dut a terme una millora en laguia utilitzada en la primera convocatòria. Aquests canvis sónbàsicament:

n la distinció que es fa entre grau i màster;

n la incorporació dels estàndards d’acreditació, ja que en laprimera guia encara no s’havien aprovat, i

n la claredat de la seva estructura en distribuir els estàndardsd’acreditació segons els capítols.

Els continguts de la Guia general per dur a terme les proves pilotd’adaptació de les titulacions a l’EEES no han variat excessivament.

Pel que fa a la guia de grau, s’han seguit les recomanacions delDURSI de donar menys importància a l’anàlisi del context i delsobjectius de formació. Aquests aspectes són lògics en un procésde disseny d’una titulació; però, atesa la limitació actual derivada del’encaix amb la titulació oficial i de la indefinició en la regulació delstítols oficials, no poden desenvolupar-se completament.

La guia de màster europeu s’ha elaborat aprofitant l’experiènciaque AQU Catalunya ha adquirit en participar en projectesd’avaluació transnacional europeus (TEEP). Així, la guia pren enconsideració elements lligats a la internacionalitat delsensenyaments que figuren a la Guia d’avaluació de màsters delTEEP II.

A més, la voluntat del DURSI és —i aquí rau la petita diferènciarespecte del darrer conveni— que AQU Catalunya ampliï la sevafunció prevista en els estatuts (és a dir, la d’avaluadora, certificadorai acreditadora) amb la d’assessora i facilitadora d’assistència a lesuniversitats catalanes.

Per això, durant els mesos de febrer i març s’han dut a termereunions de seguiment amb les titulacions que van participar en laprimera convocatòria, com també amb els responsablesuniversitaris del Pla pilot.

D’altra banda, AQU Catalunya ha impulsat la creació d’un grup detreball format per professorat de les diverses àrees i graus.L’objectiu d’aquest grup de treball és l’elaboració de documentaciópràctica i d’utilitat per als ensenyaments que participen en lesproves pilot sobre qüestions com ara el pla de l’assignatura, lesestratègies de seguiment i valoració de la dedicació de l’estudiant,les estratègies per conèixer la satisfacció de l’estudiantat i elprofessorat sobre les proves pilot, els mecanismes documentalsper avaluar (certificar, acreditar) i el perfil dels estudiants.

Com ja és sabut, abans de concloure l’any 2008, AQU Catalunyainiciarà el procés d'acreditació de les titulacions pilot partint delsestàndards d'acreditació. Però no tan sols acreditarà, sinó que,quan per decisió de la universitat una determinada prova pilotefectuada sobre la base d’una titulació homologada de nomésprimer cicle no doni lloc a un títol propi, AQU Catalunyaproporcionarà l’opció d’avaluar l’ensenyament i emetrà un certificatassegurant que aquest es desenvolupa a partir d’objectius,planificació i metodologia d’acord amb l’enfocament de l’EEES.

Per fer aquesta certificació, es tindran en compte el complimentd’aquells estàndards d’acreditació més relacionats amb el perfil deformació i els seus referents, l’enfocament del procésd’ensenyament-aprenentatge, els criteris de certificació i d’avaluacióde la progressió acadèmica, l’organització de l’ensenyament, elsmecanismes de seguiment i d’assegurament de la qualitat i,finalment, els resultats.

AQU Catalunya. Memòria d’activitats2004

La tercera memòria d’activitatspublicada per AQU Catalunya recull,entre d’altres, l’objectiu final per a l’any2004, que va ser l’avaluació i el fomentde la qualitat del sistema universitari aCatalunya i la consolidació del’Agència com el principal instrumentper dur-ho a terme.

Novetats editorialsMarc general per a l’avaluació de la interacció entre la recerca i la docència a la universitat

Aquest marc general fa una reflexió i recull les bones pràctiques que han de guiar una bonainteracció entre les activitats docents i les activitats de recerca del professorat universitari.

Adaptació de les titulacions a l’EEES. Universitat de Lleida, 11 i 12 de novembre de 2004

Aquesta publicació recull les ponències i els aspectes principals tractats al Taller de Lleida —sisena edició dels tallers de reflexió i debat que organitza AQU Catalunya amb lesuniversitats catalanes—, que va tenir lloc a la Universitat de Lleida els dies 11 i 12 denovembre de 2004 i que va girar entorn de l’adaptació de titulacions a l’Espai europeud’educació superior.

Olga Pujolràs González, AQU Catalunya

4


AQU Catalunya presenta els resultats del segonestudi d’inserció laboral dels graduats universitaris

AQU Catalunya ha presentat en roda de premsa els resultatsdel segon estudi d’inserció laboral dels graduats universitaris,estudi únic a Espanya i Europa, només comparable, pel seuabast, al que ja va realitzar l’Agència l’any 2001. Impulsat pelsconsells socials de les universitats públiques catalanes, lasegona edició d’aquest estudi ha enquestat telefònicament,entre els mesos de gener i març de 2005, 11.456 graduats dela promoció 2000-2001, d’una població total de 21.767.

Les conclusions principals que s’extreuen del segon estudid’inserció dels graduats universitaris catalans són les següents:

n El 90,2% dels graduats treballaven en el moment de ferl’enquesta. La taxa d’ocupació és la mateixa que la del’estudi dut a terme fa poc més de tres anys. La taxa d’atur,en canvi, és lleugerament més baixa, mentre que s’haincrementat el nombre d’inactius (graduats que no cerquenfeina). El 63% dels inactius afirmen que no cerquen feinaperquè continuen estudiant, el 10% no en cerquen permaternitat/llar i el 27% restant per altres motius.

n La compaginació d’estudis i treball és cada cop méspredominant: del 40,5% de l’estudi 2001 al 58,8% del’estudi 2005. Aquests canvis en el perfil de l’estudianthaurien de ser tinguts en compte en l’organització del’ensenyament (calendaris, horaris, períodes d’examen,requisits de matrícula, etc.).

n El temps per trobar la primera feina s’ha fetlleugerament més llarg. Si en la cohort del 1998 el 19% vasuperar els tres mesos de temps d’inserció, en la del 2001aquest percentatge va ser del 22,5%.

n La principal via d’inserció continua sent els contactespersonals, en el 35% dels casos. Cal destacarl’increment, respecte de la promoció del 1998, de les viesdels Serveis Universitaris (del 7% a l’11%) i d’Internet (del0,4% al 5,2%), mentre que la via de la premsa ha disminuït(del 19,3% al 9,8%).

n El 35% dels graduats enquestats ha tingut algunaexperiència de mobilitat. Aquesta mobilitat ha estat, aparts iguals, pels estudis i per motius laborals. Per motiuslaborals, l’àrea de més mobilitat és la Tècnica (47%), seguidade Ciències Socials (44%) i de Ciències de la Salut (41%). Percontra, les àrees on hi ha un percentatge més altd’experiències de mobilitat pels estudis són Humanitats iCiències Experimentals, amb el 48%.

n Les graduades presenten sous inferiors i situacions demés inestabilitat laboral. El 90% de les graduades i el90,5% dels graduats treballen. El gènere no és, per tant, taninfluent com l’àrea disciplinària pel que fa les taxesd’ocupació. Per contra, sí que hi ha diferències en lescondicions laborals. Les graduades presenten situacions demés inestabilitat laboral i sous inferiors.

Tipus de contracte per gènere i àrees disciplinàries (%)

Humanitats Socials Experimentals Salut Tècnica

Dona Home Dona Home Dona Home Dona Home Dona Home

Fix 41,1 37,1 51,4 60,6 46,1 50,5 46,2 52,9 55,3 64,2

Autònom 8,0 9,9 5,5 9,4 2,3 7,1 12,3 14,7 14,1 11,8

Temporal 46,3 45,3 40,2 27,0 37,1 30,9 39,1 29,8 28,2 21,8

Becaris 2,6 5,1 1,6 2,1 12,4 11,1 1,3 1,6 1,8 1,9

No contracte 2,0 2,6 1,3 0,9 2,1 0,4 1,1 1,0 0,6 0,3

Guanys anuals per gènere i àrees disciplinàries (%)

Humanitats Socials Experimentals Salut Tècnica

Dona Home Dona Home Dona Home Dona Home Dona Home

Menys de 12.000 EUR 48,7 45,8 32,5 18,8 33,0 21,8 26,5 14,2 14,7 6,8

Entre 12.000 i 18.000 EUR 32,6 33,6 38,9 31,0 38,6 28,6 34,1 25,1 26,9 18,0

Més de 18.000 EUR 18,7 20,6 28,6 50,2 28,4 49,6 39,4 60,7 58,4 75,2

Anna Prades Nebot, AQU Catalunya

5


n Més de la meitat dels graduats tenen un contracte fix i unaquarta part en tenen un de temporal. L’àrea amb més becaris és lamés acadèmica (Ciències Experimentals), mentre que les dues àreesamb més contractes autònoms són les més professionalitzadores(Ciències de la Salut i Àrea Tècnica).

n Les feines dels graduats són pròpies d’universitaris. Al 80% delsenquestats se’ls va exigir una titulació universitària per accedir a lafeina actual. El tipus de títol és un factor clau per inserir-se: al 64% se’lsva requerir la titulació específica; només per al 16% era indiferent quinatitulació universitària es demanava. Pel que fa a la tipologia de funcionsdesenvolupades, el 95% dels graduats afirmen que són qualificades.

n Els graduats valoren amb un notable alt lafeina actual. Els graduats es manifesten satisfetsamb la feina actual i, en una escala de l’1 (gens) al7 (molt), la puntuen amb un 5,4. La satisfaccióamb la utilitat dels coneixements és més elevadaon hi ha una adequació més gran amb la titulacióespecífica (4,8 a Ciències de la Salut) i més baixaon l’adequació és més petita (3,9 a Humanitats).

n La meitat dels graduats guanyen entre 9.000 i18.000 euros anuals i l’altra meitat més de18.000 euros anuals. Per àrees, aquest darrerpercentatge varia del 71% de l’Àrea Tècnica —quecobra més de 18.000 euros— al 19%d’Humanitats (Ciències de la Salut el 44%,Ciències Experimentals el 36% i Ciències Socialsel 35%).

n La majoria dels graduats enquestatsrepetirien els estudis i la universitat. El 71,3%dels graduats enquestats afirmen que repetirienels estudis si haguessin de tornar a triar unacarrera universitària i el 86% dels graduatsenquestats, de les set universitats, repetirienuniversitat.

n Els graduats valoren amb un notable laformació teòrica rebuda i amb un aprovat laformació pràctica. En una escala de l’1 al 7, elsgraduats valoren la formació teòrica rebuda a launiversitat amb gairebé un 5, mentre que laformació pràctica es queda en un 3,8.

n Tres quartes parts dels graduats han tingutalguna experiència de formació després degraduar-se. D’aquests, el 30% continua laformació universitària, mentre que la resta optaper postgraus, màsters o altres cursosespecialitzats.

Podeu trobar més informació sobre aquest estudi alweb d’AQU Catalunya www.aqucatalunya.org.

Requisits per a la feina (%)

Titulació Titulació Capespecífica universitària titulació

Funcions Funcions Funcions Funcions Requeria No pròpies no pròpies pròpies no pròpies form. univ. requeria

form. univ.

Humanitats 41,4 4,2 11,1 4,7 7,4 31,2

Socials 58,1 4,5 10,3 4,6 6,1 16,5

Experimentals 56,7 7,6 12,3 4,4 3,6 15,4

Salut 88,0 2,6 4,5 0,9 1,4 2,7

Tècnica 64,0 4,8 12,6 2,7 5,6 10,3

Total 58,7 4,5 11,8 4,2 5,4 15,4

El rector de la UAB, Lluís Ferrer Caubet, la directora d’AQUCatalunya, Gemma Rauret Dalmau i el president del ConsellSocial de la UB, Joan Josep López Burniol, van presentar elsresultats de l’estudi als mitjans

6


El perfil de formació dels llicenciats en Psicologia

En el marc del programa DISSENY, el grup de treball de Psicologia —en elqual participen la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma deBarcelona, la Universitat de Girona, la Universitat Rovira i Virgili, laUniversitat Ramon Llull i la Universitat Oberta de Catalunya— ha definit elperfil de formació dels llicenciats en Psicologia. A partir d’aquestaexperiència, el grup de treball ha elaborat la Guia per al disseny i eldesenvolupament d’un perfil de formació.

Amb aquest document, actualment en fase d’edició, AQU Catalunya voloferir un manual de bones pràctiques que il·lustri com definir un perfil deformació i com organitzar un pla d’estudis que permeti assolir el perfilestablert, sense pretensions d’exhaustivitat.

En el procés de definició del perfil de formació dels graduats en Psicologias’ha partit de referents internacionals, entre els quals destaquen el projecteeuropeu d’EuroPsyT, el document Benchmarks of Psychology de la QualityAssurance Agency o l’Undergraduate Psychology major learning goals andoutcomes de l’American Psychological Association. A partir d’aquestadocumentació, es va elaborar un primer esborrany del perfil de formacióque hauria d’assolir un psicòleg, esborrany que es va sotmetre a consultapública. La redacció final, fruit de l’anàlisi dels resultats de la consulta aestudiants, ocupadors, professionals i professorat de Psicologia, recull elperfil de formació que ha d’assolir tot graduat en Psicologia de lesuniversitats catalanes, que no exclou el fet que cada universitat hi puguiafegir competències més específiques i adequades en la línia de titulacióque ofereix.

La definició del perfil de formació és —o hauria de ser— l’estadi inicial a partirdel qual organitzar el currículum, dissenyar metodologies docents,estratègies d’avaluació, etc. La guia no seria completa si no exemplifiquéscom, partint d’un objectiu establert en el perfil de formació, es pot arribar adissenyar el procés d’ensenyament-aprenentatge d’un determinat bloc decontingut.

Per aquest motiu, el document elaborat presenta cinc exemples en què esdesenvolupa alguna competència del perfil. Cada exemple incloul’especificació dels fonaments científics i les competències del perfil quel’estudiant hauria de dominar en un determinat bloc de contingut.

Per elaborar els exemples s’ha partit de l’estructura següent, que permetvisualitzar la coherència del procés:

Competències del perfil

Objectius dels blocs de contingut

Procés d’ensenyament-aprenentatge

Fonaments científics

Metodologia

Competènciesespecífiques

Objectiusd’aprenentatge

Competènciesgenèriques

Avaluació

En primer lloc, s’han triat els fonaments científics iles competències del perfil que es treballaran enun determinat bloc de contingut. Els diferentsexemples recullen competències diferents, per talcom no es poden desenvolupar totes lescompetències en cadascun dels blocs decontingut.

En segon lloc, s’han detallat els objectiusd’aprenentatge del bloc de contingut. Aquestsobjectius són la concreció dels fonamentscientífics i de les competències seleccionades pera un determinat contingut, i indiquen allò quel’estudiant ha de conèixer, comprendre, saber fero demostrar en relació amb el bloc seleccionat.

Finalment, es dissenyen les estratègies i activitatsd’aprenentatge que permetran assolir elsobjectius definits, com també les estratègiesd’avaluació que permetran certificar l’adquisiciódels objectius d’aprenentatge definits.

A partir de l’experiència adquirida durant elprocés del disseny del perfil de formació per aPsicologia, el grup de treball assenyala que, perafrontar amb garanties d’èxit el desenvolupamentdels perfils de formació i la introducció dels ECTS,és necessari disposar d’informació i de formacióque permeti situar-se en el nou contextd’educació superior, que el professorat treballi enequip per operativitzar el pla d’estudis i disposarde més recursos, tant humans com materials. Esproposa, com a actuacions futures, crear espaisde debat on desenvolupar la reflexió a l’hora deplantejar i d’orientar el perfil de formació i el seudesenvolupament en el pla d’estudis, i disposard’exemples de bones pràctiques docents i deformació que permetin connectar el perfil deformació amb els objectius d’aprenentatge.

Anna Prades Nebot, AQU Catalunya

7


Gestió i avaluació de la qualitat:un curs per promoure la participació dels estudiants

En el marc dels cursos d’estiu de laUAB, de l’11 al 15 de juliol de 2005s’impartirà un curs específic perpromoure la participació dels estudiantsen els processos d’avaluació de laqualitat. L’objectiu del curs és formar elsestudiants en la competència de laparticipació i que coneguin el modeld’avaluació de la qualitat d’AQUCatalunya. El curs està obert a tots elsestudiants de Catalunya i es preveu fer-ne més edicions a altres universitatscatalanes que hi estiguin interessades.

Justificació

El procés de convergència cap a Europadels ensenyaments universitarisrepresenta canvis importants, i un delsaspectes previstos en la construcció del’EEES és la participació activa delsestudiants tant en l’avaluació delsprogrames com en la dels seus propisaprenentatges. Així, a la darrera reuniócelebrada a Bergen el passat mes demaig, els ministres responsables del’educació superior van destacar el rolfonamental dels estudiants com aagents actius en aquest procés i, enl’àmbit de l’assegurament de la qualitat,van destacar que cal emprendre accionsper implicar-los més a fons.

D’altra banda, una de les principalsrecomanacions derivades delsprocessos d’avaluació d’AQUCatalunya (Informe 2003) és promourela participació dels estudiants en elsprocessos d’avaluació.

Ara bé, a casa nostra no hi ha gairetradició en aquest àmbit. Així, si bésobre el paper als estudiants se’lsreconeix capacitat d’actuació, a lapràctica no acostumen a exercir el seudret a participar, ja sigui per passivitat obé per desconeixement. I, tanmateix,poden contribuir de manera significativaen aquest procés de canvi. Per exemple,els criteris de qualitat que s’estandefinint tindran en compte aspectesrelacionats amb les condicions d’estudi,el volum de treball dels estudiants i lamateixa docència.

La posada en marxa del Pla pilot per al’adaptació de les titulacions a l’Espaieuropeu que ofereixen les universitatscatalanes a partir del curs 2004-2005,tant en titulacions de nivell de grau comen màsters europeus, representa unaoportunitat privilegiada per incorporar-himés activament els estudiants. Així, espalesa la necessitat d’un canvi d’actitud:l’estudiant és protagonista actiu delsprocessos de millora i coresponsable dela qualitat dels ensenyaments, per la qualcosa cal que percebi la necessitat de dir-hi la seva.

AQU Catalunya, en col·laboració amb laUAB i experts de la resta d'universitatscatalanes, ha desenvolupat un projecteper fomentar la participació delsestudiants en l’avaluació delsensenyaments universitaris, que, entrealtres accions, es concreta en el cursGestió i avaluació de la qualitat, adreçatals estudiants.

El curs

La millor manera d’adquirir unacompetència i/o una habilitat éspracticant-la; per tant, durant cinc dies elcurs oferirà als estudiants l’espai deformació en competències transversalstant de participació com d'avaluació deprogrames i processos. L’objectiu ésque els participants coneguin què ésl’avaluació de la qualitat, quin és elmètode d’avaluació que es fa servir aAQU Catalunya i quin és el seu rol enels comitès d’avaluació externs. D’altrabanda, es donaran elements pertreballar capacitats com ara l’escoltaactiva, la capacitat de fer aportacionsargumentades, la capacitat de síntesi,etc. L’objectiu és que, en acabar el curs,estiguin en condicions d’aplicar aquestsconeixements i habilitats en els comitèsd’avaluació externs tant delsensenyaments com dels nous títolseuropeus.

Per participar en un comitè d’avaluacióés imprescindible conèixer el mètoded’avaluació, raó per la qual hi ha unasessió dedicada a treballar les guiesd’avaluació d’AQU Catalunya. A partir

d’un cas real, es treballarà en grups ambinformació quantitativa i qualitativa per tald’arribar, tot aplicant el mètoded’avaluació, a un consens en la valoraciód’un apartat. Es pretén que els grupsconeguin les característiques del’avaluació per a la millora, el procésd’avaluació i la sistemàtica de treball. Unaltre dels moments destacats en unaavaluació externa és la presentació perpart del comitè de l’informe oral en quèavancen les conclusions principals;novament en grups, i a partir de lainformació del mateix cas pràctictreballat al llarg del curs, cada gruppresentarà el seu informe oral amb elspunts forts i febles de l’ensenyamentavaluat i també les propostes de millora.

D’acord amb l’esperit de l’EEES, es volfer més èmfasi en l’aprenentatge que nopas en l’ensenyament. Així, el curs es volallunyar del format més tradicional (unconferenciant que explica un tema al’auditori) i té una orientació més activa iparticipativa; es posa l’accent en laimplicació directa dels estudiants a lessessions, treballant en grup, presentanttemes, etc. Un equip de tres formadorsestarà permanentment a l’aula perdinamitzar les sessions i poder fer unseguiment conjunt de l’aprenentatge,que serà acumulatiu i creixent al llargdels cinc dies.

Som conscients que assolir unaparticipació més gran dels estudiantsreclama accions conjuntes i coordinadesd’informació d’ampli abast per part detots els agents implicats. El curs que esposa en marxa és una iniciativa pionera iengrescadora que estem convençutsque tindrà una bona acollida icontribuirà, encara que sigui de maneramodesta, a fomentar la implicació delsestudiants en la millora de la qualitat delsensenyaments.

Esteve Arboix Codina, AQU Catalunya


Equip de redacció i producció | Maria Giné Soca, Conchita Herruzo Fonayet, Àgata Segura Castellà

Disseny i maquetació | Josep Turon i Eva Calatayud

Edició | Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya Dipòsit legal | B-47.523-2000 Via Laietana, 28, 5a planta 08003 Barcelona Tel.: 93 268 89 50 www.aqucatalunya.org

Espai europeu d’educació superior:Els descriptors de Dublín de la Joint Quality Initiativewww.jointquality.org

Descriptors de grau, postgrau i tercer cicle acordats a Dublín el 18 d’octubre de 2004, després de dos anys de treballs

Les titulacions que impliquen l’acompliment del cicle curt (dins elprimer cicle) de l’ensenyament superior s’atorguen a estudiantsque:

n Han demostrat uns coneixements i una comprensió en uncamp d’estudi que parteix de l’educació general secundària ique s’acostuma a basar en llibres de text avançats; aquestsconeixements proporcionen una base per a una àrea de treballo una professió, per al desenvolupament personal i per a lacontinuació dels estudis a fi de concloure el primer cicle.

n Són capaços d’aplicar els coneixements i la comprensióassolits a contextos laborals.

n Tenen la capacitat d’identificar i utilitzar dades per formularrespostes a problemes ben definits, ja siguin concrets oabstractes.

n Són capaços de comunicar-se sobre el grau de comprensióassolit, les habilitats adquirides i les activitats realitzades ambels seus companys, supervisors i clients.

n Tenen les habilitats d’aprenentatge necessàries per continuarels estudis amb un cert grau d’autonomia.

Les titulacions que impliquen l’acompliment del primer cicles’atorguen a estudiants que:

n Han demostrat uns coneixements i una comprensió que esbasen en el nivell típicament associat als bachelors il’excedeixen o milloren, i que els proporcionen una base o unaoportunitat per a l’originalitat en el desenvolupament i/ol’aplicació d’idees, sovint en un context de recerca.

n Poden aplicar els seus coneixements i la seva comprensió,com també les habilitats per resoldre problemes, en entornsnous o no familiars i en contextos amplis o multidisciplinarisrelatius al seu camp d’estudi.

n Tenen l’habilitat d’integrar coneixements i d’afrontar lacomplexitat, i també de formular judicis a partir d’informacióincompleta o limitada però que inclouen reflexions sobre lesresponsabilitats socials i ètiques lligades a l’aplicació dels seusconeixements i judicis.

n Poden comunicar les seves conclusions, com també elsconeixements i el marc conceptual en què es basen, tant aaudiències expertes com no expertes, i de manera clara iinequívoca.

n Han desenvolupat habilitats d’aprenentatge que els permetencontinuar els estudis de manera àmpliament autodirigida oautònoma.

Les titulacions que impliquen l’acompliment del segon cicles’atorguen a estudiants que:

n Han demostrat uns coneixements i una comprensió que esbasen en el nivell típicament associat als bachelors il’excedeixen o milloren, i que els proporcionen una base o unaoportunitat per a l’originalitat en el desenvolupament i/ol’aplicació d’idees, sovint en un context de recerca.

n Són capaços d’aplicar els seus coneixements i la sevacomprensió, com també les habilitats per resoldre problemes,en entorns nous o no familiars i en contextos amplis (omultidisciplinaris) relatius al seu camp d’estudi.

n Tenen l’habilitat d’integrar coneixements i d’afrontar lacomplexitat, i també de formular judicis a partir d’informacióincompleta o limitada però que inclouen reflexions sobre lesresponsabilitats socials i ètiques lligades a l’aplicació dels seusconeixements i judicis.

n Són capaços de comunicar les seves conclusions, i elsconeixements i el marc conceptual en què es basen, tant aaudiències expertes com no expertes, i de manera clara isense ambigüitats.

n Han desenvolupat habilitats d’aprenentatge que els permetencontinuar els estudis de manera àmpliament autodirigida oautònoma.

Les titulacions que impliquen l’acompliment del tercer cicles’atorguen a estudiants que:

n Han demostrat una comprensió sistemàtica d’un campd’estudi i el domini de les aptituds i els mètodes de recercaassociats amb aquest camp d’estudi.

n Han demostrat la capacitat de concebre, dissenyar,implementar i adaptar un procés substantiu de recerca ambintegritat acadèmica.

n Han fet, per mitjà d’una recerca original, una aportació queamplia les fronteres del coneixement mitjançant eldesenvolupament d’un important corpus de treball, part delqual es publica en revistes indexades d’àmbit nacional ointernacional.

n Són capaços d’analitzar, d’avaluar i de sintetitzar de maneracrítica idees noves i complexes.

n Són capaços de comunicar-se amb els seus col·legues, elconjunt de la comunitat acadèmica i la societat sobre les sevesespecialitats.

n Es preveu que siguin capaços de promoure, en contextosacadèmics i professionals, avenços tecnològics, socials oculturals en la societat del coneixement.

l’adequació de les titulacions a l’eees a les … · núria aris red ó, francisco esteban ......

Documents