jorcano, c. rest. ceràmica. 2004

8/7/2019 Jorcano, C. Rest. cermica. 2004

1/9


2/9

MEMORIA D'ACTIVITATSDEL CENTRE DE RESTAURACI DE BNS MOBLES

DE CATALUNYAANYS 19972002


3/9

DIRECC GENERAL DEL PATRIMONI CULTURALSERVEI DE RESTAURACI DE BNS MOBLES

MEMORIA D'ACTIVITATSDEL CENTRE DE RESTAURACI DE BNS MOBLES

DE CATALUNYAANYS 1997 -2002

w n m~Generalitat de CatalunyaDepartament de CulturaBarcelona 2004


4/9

CATLEGCONSELL DE REDACC I JO SE P M . X AR Rr R OV IR A

A NG EL S P LA NE LL B AD EL LM NIC A S AL AS M A Rrt

COORD INAC I M NIC A S AL AS M A RrtA NG EL S P LA NE LL B AD EL LM AR TA S E z P LA

F O TO G RA FIE SS REM C A RL ES A Y M ER IC H B A RB A ,

P A U LI NA V A R A S A L A R C NJO AN M . D A z SEN SADA [EU DA LD C m B ALLB (forornicrografies)

ARX IU FOTOGM F IC DE I;IN ST ITU T D 'ES TUD ISILERDENC S , LLE IDA . Fotograf: JO S EP IG N AS I R O DR G U EZARX IU FOTOGM F IC DEL M USEU EP IS CO PALDE vrc. Fotgraf: JO AN M . D A z S EN SA DAARX IU M USEU COMA RCAL DE LA GARROTXA ,O LOTM USEU D 'A R T JAUM E MORERA ,LLE I DA . Fotgraf: A NT ON I L ON cAM USE U DE I;EM PORD , F IGU ERES

Fotgrafa: Virginia SanchoMRW :

TEXTO SDOCUMENTAC I

F otog rafa ae ria del CREMCE LS S EU S A UT OR SA NG EL S P LA N EL L B AD EL LM NIC A S AL AS M A RrtM AR CE L S OL ER S OL ERM AR TA S E z P LA

C OL L AB OR AD OR S M N IC A R OC A L U] NX A V IE R Z A B A LZ A G A R C IAP A U LI NA V A R A S A L A R C NJO SE P P AR ET PE YP ER E R OV IR A P ON SM ArT E T ON EU P UIGJO A NA V E ND R EL L T R UL L NJE S S G O N Z L EZ V IL L AL O BO S

IL LU S TRAC I COBERTA C AP D E L 'E MP ER AD OR R OM A T IB ER I.M AR BR E B LA NC . R OM A. S EG LE 1 D C.M U SE U N AC IO NA L A RQ UE OL G ICD E T A RR A GO N A

de l 'edici: Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaMaquetaci: Enrie Mir i SeriPreimpressi: Gesti Digital, S.L. Mallorca 281. BarcelonaImpressi: Ingoprint, Maracaibo 15. BarcelonaDipsit legal: B.39.550-2004

CRBMCDIRECCICON SERVAC I -RES TAURAC I

GES T I ECONM ICA1 ADM I N IS T RAT IVA

DOCUMENTAC I

FOTOGRAF IAANL I S I SF I S I COQU M IQUES 1FOTOMICROGRAF I ES

G ES T I DE COM PRES1 LOG ST I CA

FUS TER IA IMANTEN IMENTCONSERGER IA

S EGURETAT

JO SE P M . X AR Rr R OV IR A

JO SE P M . X AR Rr R OV IR AA NN A M . C LA VE RO L C AR RE RAM . A NG ELS J. V ALLSJO SE P P AR ET P EYP ER E R OV IR A P ON SM ArT E T ON EU P UIGE DU AR D P OR TA F ER R S

MAR IA D UR AN JO RD AJO AN A V EN DR EL L T RU LL ENN R IA S AN Z L AC AM B RAA NG EL S P LA NE LL B AD EL LM AR CE L S OL ER S OL ERC A RL ES A Y M ER IC H B A RB A

E UD AL D C ID B AL LB

JO SE P C LA VE RO L C AR RE RA

C AR M EL O O RT EG A S ER RA TOJE S S G O NZ LE Z V IL LA L OB O SD IV IN A G AB AN D S OL SO NA

MAR IA P AZ C EP ED A T AB UY OA L E JA N D R O B L A l'\lC O M A R T N E ZA LB ER T G AS PA R M O NN


5/9

TAULA

7PRESENTACI

9EL Nou CENTRE DE RESTAURACI DE BNS MOBLES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

19LA CONSERVACI PREVENTIVA

23LA DESCENTRALITZACI DEL SERVEI DE RESTAURACI DE LA GENERALITAT I EL SAM DE GIRONA

25PINTURA SOBRE TELA

79PINTURA SOBRE FUSTA

145PINTURA MURAL169

EscuLTuRA233

MATERIAL S ARQUEOLGICS261

MATERIAL D'ARXIU I GRAFIC271

MATERIALS DIVERSOS303

MATERIALS TA'TILS307

ANNEXRELACI DE PECES RESTAURADES

RELACI DE RESTAURADORS I ESPECIALITATMUSEUS DELS QUALS S'HAN RESTAURAT PECES (PER COMARQUES)

INTERVENCIONS DE CONSERVACI I RESTAURACI (PER POBLACIONS)NDEX D'OBRES RESTAURADES (PER ESPECIALITAT I POBLACIONS)


6/9

ESCIF D'ULLASTRET

TerrissaEpoca ibrica

10,5 cm x 12 cm 0boca x 8 cm 0baseProcedencia: Jaciment beric d'UUastret

(Baix Empord)Localit zaci: Museu de l Montgr i del Baix Ter,

Torroella de Montgr (Baix Emporda)Nm. d'inv 364

Nm. de reg. de l'SRBM 5959Anys de la restauraci: 1999-2002

Coordinaci: Pere ReviraRestauraci: M. Angels ] . Va]]s Carolina Jorcano

El present skyfos de cermica ticade figures roges prov de l'antic jaci-ment iberic d'Ullastret.

Aquest jaciment t una cronologiaque va des de la seva fundaci a finalsdel segle V II aC -comencarnents de! se-gle V I aC, fins a finals del segle II I aC-cornencaments segle IIaC quan, desprsque e!s romans desembarquessin a Em-poron (actual Empries) a 14 km , obli-garen e!s habitants d'Ullastret a abando-nar-lo. El moment de la seva mximaesplendor se situa al segle V ac'

El jaciment es compon d'una necro-polis idos nuclis urbans coexistents iequidistants a 400 m: e! Puig de SantAndreu, d' 11 ha, i l'Illa d' en Reixac, de5 ha, ambds emmurallats. Es tracta deljaciment iberic de majors proporcionsconegut a Catalunya.

Dos aspectes de l' objecte abans de la restauraci,on es poden veure les antigues intervencions

L'existencia d'unes inscripcions gre-gues a UlIastret fa pensar que els seushabitants mantenien relacions amb lavena ciutat grega d'Emporion; re!acique es confirma per la gran quantitat dematerials de cermica de factura propia-ment grega que trobem aljaciment i queens justifiquen e! fort corrent comercialque s'hi havia establert en epoca ibrica.

Una mostra daquest material sl'skyfos tic de figures roges. Aix s'ano-mena una tcnica que es basa a deixarsense pintar les figures, que mantenen e!color de l'argila, en contrast amb el ver-ns negre que es donava per al fons, ams de servir per tracar les lnies delsdetalls interiors de les figures i e!s seuscontorns.


7/9

239

L'escif un cap restaurat , reintegrat volurnetricament i amb aplicaci de tinta neutra com a sistema de presenta ci

Aquesta peca ja havia estat restaura-da, pero el criteri amb que s'havia fet larestauraci avui dia es considera desfa-sat ja que s'havia reprodut la decoracique mancava en l'original sense tenircap prava que en realitat fos aix. La no-va interven ci ha consistit, dones, en l'e-liminaci de l'antiga restauraci i s'ha re-fet segons els criteris actuals, senseafegir-hi cap element que pugui conduira una lectura erronia de la peca.

El procs de conservaci ha comen-cat per desfer l'antiga restauraci, ambla retirada de tot el guix; aixo s'ha fetper diversos motius: el bon estat de con-servaci de la peca, la dificultat per eli-minar la pintura deixant intacte el su-port, i perqu es va observar que enalguns punts la reintegra ci se superpo-saya a la peca original.

Una vegada la pe\;a desmuntada (elsfragments enganxats s'han mantingut,perqu les adhesions eren correctes) sel 'ha dessalat per evitar futurs despreni-ments de verns per problemes d'aflora-ments de sals solubles. S'ha consolidatamb una resina acrlica i s'ha passat alpracs de restauraci. A ms de la partconservada corresponent a un costat dela peca, tamb hi havia tres fragments-entre ells una nansa- dels quals es co-neixia la seva ubicaci, pero ni estavenconnectats entre si, ni tenien cap puntde contacte amb la resta de la peca; peraquest motiu, tot i tractar-se d'una pe~aarqueolgica, s'ha reintegrat amb guixescaiola la totalitat del suport que himancava i s'ha consolidat. La presen-taci final ha consistit en una reintegra-ci amb tintes neutres, amb olis de dife-

rents colors, barrejats amb pasta mat detonalitat semblant a la de la pasta cera-mica, per afavorir una millar lectura dela peca,

CAROLlNA)ORCANO

BIBlIOGRAFIAAA.DD. "Attrbuton 01pain ted iber ian and mo-

nochrome grey greek ceran.cs 01the 6th cen-tury b.C. to a local production 01Ullastret (Ca-talona)" A: Estudis sobre cermicaantiga: ponncies del Congrs Europeu sobrecermica antiga. Barcelona: Generalitat de Ca-talunya. Departament de Cultura: Unverstat deBarcelona, 1995, p. 23-27.

CASAS,JOSEP;NOlLA, JOSEPM. Carta arqueolgicade les comarques de Girona: Elpoblament d'e-poca romana al N.E de Catalunya. Girona:Centre d'investiqacions arqueolgques de GI-rana, 1984.

MARTN,AURORA;CARAVACA,JORO!."Resultats de lescampanyes de 1995 a 1997 al Parc Arqueol-glc d'Ullastret (Bax Empord)". Tribuna d'ar-queologia 1997-1998. (2000), p. 19-38.

PICAZO,MARINA.Las cermicas ticas de U//astret.Barcelona [etc.]: Unverstat de Barcelona: Inst-tut d'Arqueologa Prehstra, 1977.


8/9

OLLACermica

Epoca ib ri ca, 375350 aC23,8 cm x 15,7 cm x 8,1 cm 0 peu

Procedencia: jaciment de Mas Castellar,Ponts (Alt Emparda)

Localitzaci: Museu d'Arqueologiade Catalunya- Girana, Girana (Girones )

Nm. d'inv. MC3012312Nm. de reg. de I'SRBM 7610

Anys de la restauraci: 20002001Coordinaci: M. Angels ]. VallsRestauraci: Carolina J arcana

El setembre de l'any 2000, a 500metres de! poble de Ponts, en una peti-ta e!evaci de nom Mas Castellar, vanapareixer dins d'una fosa 36 fragmentsde cermica feta a rn, de pasta grollerai cuita oxidant. EIs seus fragments con-formen el tipus de cermica ms habi-tual en epoca ibrica: l 'olla, tamb ano-menada urna. Morfolgicarnent, s unaterrissa de mida mitjana, amb el fonspla, e!coll convergent i la vora exvasada;d'aqu que t amb se la conegui com a"olla de perfil en S". L'nica decoracique presenta se situa al coll i esta comoposta per un cord . La seva cronologiaremunta al segle IV aC, i la seva funcio-nalitat era la de coure i bullir aliments ob envasar-los.

El jaciment arqueolgic de MasCastellar el formen un poblat iberic, unestabliment agrari roma i diversos campsde sitges, on se n'ha localitzades entre2.500 i 3.500, fet que demostra la granimportancia de! conreu i I'emmagatze-matge de cereals en aquesta zona, iexplica per que Mas Castellar s conegutcom el g ra ne r d e l'Em po rd . Es dataentre e!s segles VII i TI aC, des del bronzefinal i l 'epoca ibrica fins a l'epoca ro-mana.

L'oUa fragmentada. Fotografa: Luciana PocostaJes

La factura de l'olla va condicionarl'ordre dels tractaments que calia seguiren e! procs de conservaci i restauracide la peca. El suport tenia tendencia adisgregar-se, i era impensable poder-losubmergir en aigua, perqu se'ns hauriadesfet en sorra a les manso Aix , dones,el procs de conserva ci i restauraci hacomencat per una preconsolidaci delsuport de cermica, per immersi enuna soluci de resina acrlica al 5% entolue. A continuaci, ja s'ha pogut fer laneteja mecnica deis fragments que te-nien com a capa de superficie terra pro-cedent de! jaciment arqueologic, aixcom algunes concrecions calcaries d'unaduresa en molts casos superior a la de lapropia cermica. La neteja mecnicas'ha fet alhora que e!s fragments es des-salaven amb successius banys d'aiguadestillada. En alguna concreci s'ha ha-gut d'insistir ms puntualment, per tamoponament amb una soluci d'acid clor-hdric al 3% en aigua destillada. Unavegada neutralitzada la peca, s'han ad-herit els fragments amb un adhesiu ni-trocellulosic, utilitzat per la seva reversi-bilitat.

Amb tots e!s fragments enganxats, lapart conservada de la peca tot just s'a-

costa al 50%. Tot i comptar amb tota labase, els fragments remuntats s'acumu-laven prcticarnent tots en una sola carade la peca, fet que provocava una graninestabilitat. A la vegada, alguns frag-ments quedaven penjats, cosa que pro-dua grans tensions en fragments vens.Amb aquests antecedents, s'ha deciditreintegrar la peca, pero de forma parcial,noms en aquells punts on realment fosnecessari per guanyar estabilitat, per fa-cilitar-ne la manipulaci i per subjectarfragments que no podrien formar partde la peca d'una altra manera. En qual-sevol cas, e! criteri de reintegraci adop-tat no perjudica la bona lectura de la pe-ca. El material utilitzat per a lareintegraci s guix escaiola, al qual, unavegada consolidar, s'ha donat una tona-litat similar a la de la pasta cermica,mitjancant pintures a l' oli barrejadesamb una pasta blanca que hi dna unacabat mat.

CAROLINA ]ORCANO


9/9

L'olla vista des de diferents posicions un cop restaurada

BIBLlOGRAFIAAA.DD. "El establecimiento agrario de Mas Caste-llar de Ponts (s. 111-11aC)" A : L'hbitat pro-tohistric a Catalunya, Rossell i L lengua-doc Occidental: actuali tat de t'eroueotoqie deI'edat del Ferro: actes del XXII Colloqui Inter-nacional per a l 'Estudi de /'Edat del Ferro. Giro-na: Museu d' Arqueologia de Catalunya-Girona,2000. p. 147-159. (Serie Monogrfica del Mu-seu d'Arqueologia-Girona; 19).

CASAS, JOSEP; NOLLA, JOSEP M. Carta arqueolgicade les comarques de Girona: Elpoblament d'-poca romana al N.E. de Catalunya. Girona:Centre d'investigacions arqueolgiques de Gi-rona, 1984.

ElGraner de l 'Empord. Mas Castellar de Pontsa /'Edat de Ferro. Girona: Museu d'Arqueologiade Catalunya-Girona, 1998. [Catleg de l'expo-siciJ

247

PONS I BRUN, E. L'Empord: de l'Edat del Bronze al 'Edat del Ferro. Girona: Centre d'investigacionsArqueolgiques de Girona, 1984. (Serie Mono-grfica; 4).

jorcano, c. rest. ceràmica. 2004

Documents